Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns, què tal? Us parla Francesc Balanyà, això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a Sartes Ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Des d'ara i fins les 6 us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilat de Munt FM, molt bones, Arnau! La Marieta de Ràdio Rosselló, com anem? Sabina Pedros del Picar Radio, què tal?
També saludem a la Karen Alfonso, de Ràdio Pone Mollerusa, Xell Bernaus, de Ràdio Sia de Gran Munt, Júlia García, de Ràdio Tempallà Ràdio, com anem? I, finalment, també li diem hola al nostre tècnic, que i va, no són, que es troba com un servidor d'estudis d'auller de ràdio. Molt bones. Molt bona tarda a tothom.
Però ara m'ha dit que l'obriguem amb una tema del dia en què parlem una mica d'història de la gasa enrere civil a través de la literatura amb en Joan Coromines, autor de El biberon de la quinta.
I després el que tocaria és explicar què farem a la tertulia de les xarxes, però avui les nostres xarxes han dit que hi ha una sorpresa, que no puc explicar ni de què parlarem. Això em fa tremolar una mica. La Maria Gateu ja se'n riu, que la resta també ja tremola, però en fi, que abans de tot plegats el que toca és notícies.
Doncs som-hi amb aquest repàs a l'autoritat local, ho fem acompanyats, de l'habitual Guillem Figuerole. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant una qüestió d'última hora, no? Sí. De fet, podem dir que s'eleven a nou els casos de ports senglars morts per pesta porcina.
Els darrers set casos confirmats s'han detectat a la mateixa zona que els primers que van originar el brot. En un comunicat, el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha indicat que tots els casos han estat confirmats pel Laboratori Central de Veterinària del Gete a Madrid. Els set nou casos sucneixen els dos que divendres van aparèixer en la mateixa zona del Parc de Collserola que els altres a prop de Cerdanyola del Vallès.
Des del Ministeri reiterem que les analítiques a les explotacions porcines del ràdio de 20 quilòmetres sota vitilància han donat negatiu i que no s'ha detectat cap simptomatologia ni lesions compatibles amb la PPA.
I l'atur baixa un 0,86% al mes de novembre. La demarcació de Lleida desperten gairebé un miler de llocs de treball. Més de 15.600 persones busquen feina a les comarques de Ponent, al Pirineu i l'Aran. Així es desprèn de les dades que el Ministeri de Treball ha publicat aquest i març, les quals evidencien que, en comparació amb el mateix mes de l'any passat, s'ha registrat un d'encens d'un 4,15%, amb 681 desocupats menys. Respecte a l'afiliació a la Seguretat Social, a la demarcació IAP-210,
de 210.040 persones ocupades, 965 menys respecte a l'octubre. Tot i això, si es compara amb el mateix mes de fa un any a Lleida, hi ha menys aturats i més gent treballant. Si s'analitzen les dades en clau de gènere, dels 15.726 aturats actuals, més de 6.400 són homes i 9.200 són dones. La majoria es concentra en el sector servei, seguit del sector de la indústria, l'agricultura i la construcció. Pel que fa al nombre d'afiliats,
Ha caigut un 0,46% respecte a l'octubre fins als 210.040. Més qüestions. Usuaris d'hàspid de la marcació de Lleida han denunciat les nombroses dificultats que es troben les persones amb mobilitat reduïda per desplaçar-se de manera autònoma i segura en transport públic.
Membres de l'entitat han dut a terme una acció reivindicativa per posar de manifest les mancances en la mobilitat accessible desplaçant-se en tren, autobús urbà o interurbà des de Balaguer, Mollerusa i Tàrrega i també per la ciutat de Lleida. Els sis usuaris, tots ells amb cadira de rodes, han copsat de primera mà problemes com la falta de manteniment de les plataformes i rampes d'accés dels vehicles, tal com ha detallat la presidenta de l'entitat, Viviana Benditxo.
Bé, a front de la sensibilització, com t'he dit, com ho estableix el codi i a priori tot el transport hauria de ser, jo crec que és més decidir en el manteniment. Una vegada ho hem fet, ho hem fet i allà es queda. I durant el temps ningú ho comprova, o fins que no puja una altra persona. Llavors ens trobem que potser no l'han utilitzat en 100 viatges, ha d'haver-hi també la connotació de la persona que porta aquell vehicle i la voluntat d'aquella persona de portar-ho, per exemple, als autobusos,
que ho comprovin, ho demanem moltes vegades, perquè precisament quan ho anem a utilitzar és quan ens trobem aquestes dificultats. Algunes de les persones han arribat sense incidents, però d'altres s'han trobat amb vehicles que no estaven preparats o que tenien la rampa variada. La conclusió general, en paraules de l'encarregat d'accessibilitat d'àspid, ton Mortardit, és que han demostrat que els problemes continuen existint. La conclusió general, pel que hem vist ara, que ara falta dues persones d'arribar,
és que el bus urbà hi ha hagut un problema, una persona ha tingut un problema amb una rampa que no hi era, que no l'ha portat el bus i l'altra persona no ha pogut pujar en un bus però sí l'altre. La L5 no l'ha pogut fer anar i no sé, l'altre ha sigut. I en Rodalies el que ha passat és que el tren a l'hora que havien de sortir no ha sortit i llavors han ficat busos. El primer bus era accessible però s'ha aprenat el moment i el segon bus que l'ha arribat la gent que el
en plataforma no era accessible. L'acció reivindicativa i de sensibilització social ha estat organitzada en motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebrarà aquest dimecres. I Mollerussa Comercial posa en marxa la seva campanyada de Nadal amb el gran talonari, una iniciativa que vol incentivar les compres als establiments locals i reforçar la dinamització comercial de la ciutat durant les festes. Ens apropa la Carina Alfonso de Ràdio Punt Mollerussa.
Enguany una quarantena de comerços de Mollerussa participen en aquesta campanya que s'activa des d'avui i fins al 22 de desembre, coincidint amb els sortells de la Loteria de Nadal. Cada establiment disposa d'una urna pròpia on els clients poden depositar una butlleta després de fer una compra mínima de 20 euros per entrar als sortells d'un únic premi que inclou tots els obsequis aportats pels comerços adherits. Els regals inclouen propostes molt variades, des de sessions de ioga, classes de pràctiques de conduir o descomptes directes. En parla la presidenta de Mollerussa Comercial, Lídia Vilaltella.
Els establiments que han volgut col·laborar, els seus clients podran participar, hi haurà una urna a cada establiment, els establiments només que han col·laborat, i podran participar en el sorteig. Aquest sorteig, a cada establiment que ha col·laborat, tothom ha posat el que ha volgut. Hi ha que donen uns descomptes de diners, a cada butlleta hi haurà el comerç que ha col·laborat amb el que ofereix.
Paral·lelament, l'associació manté la seva aposta per la il·luminació nadalenca, amb punts de llum instal·lats davant dels comerços associats i quatre nous elements gràcies a les últimes adhesions. I una darrera qüestió, 350 nens de 8 centres educatius de Lleida participen en guany al ja tradicional Hospital d'Ossets de Peluix. És tractat una iniciativa organitzada per membres de l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut de la UDL de la Universitat de Lleida i la PAERI, amb l'objectiu que els infants perdin la pols hospitals.
Les escoles participants d'aquests curs escolars són Joc de la Bola, Pràctiques 1, Joan Maragall, Parc de l'Aigua, Espiga, Pràctiques 2, Camps Elíces i Marícedes Montserrat. Durant l'activitat, els nens porten un pelús i aprenen a realitzar radiografies, auscultacions o a curar ferides. Si es decideix que el pelús requereix una intervenció quirúrgica, s'explica què és el quiròfan, el seu funcionament i s'ensenya el material necessari per dur a terme una operació. La iniciativa Teddy Berger Hospital va ser impulsada per estudiants de Medicina d'Alemanya, que es proposaven
humanitza la professió i la iniciativa i ha donat la volta al món per 90 països a través de la Federació Internacional d'Associacions d'Estudis de Medicina. Gràcies Guillem i gràcies Karen. A tu Frank.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest.
Avui a la tema del dia ens endinsarem a les trinxeres literàries amb una novel·la que parla tant de guerra com d'amor. La Júlia, de fet, ha parlat amb l'autor de l'obra El biberon de la quinta, que acaba de fer la darrera presentació a Terres Lleida Tanes. Molt bona, Júlia.
Ara, que fa 50 anys que Espanya va viure la mort de Francisco Franco, un moment que va marcar el final d'una llarga dictadura i el començament de la transició cap a la democràcia. Aquells anys de la Guerra Civil i de postguerra van deixar cicatrius profundes i van afectar generacions senceres, especialment els més joves. Avui, a la nostra entrevista, parlem amb Joan Coromines, enginyer, professor i escriptor que ha recreat amb sensibilitat i rigor històric la història de Julián,
i de la Quinta del Biberón, a la seva novel·la El Biberón de la Quinta, un retrat emotiu de la joventut arrebessada per la guerra i de com aquest esdeveniment ressona encara en la memòria col·lectiva. Bona tarda, Joan. Bona tarda, Julià. Què tal, com estàs? Molt bé, molt bé, molt bé. Tot molt bé. Doncs, per començar, si et sembla bé, no sé si ens podries explicar com un enginyer tècnic industrial passa a ser escriptor, no?
Sí, de fet és curiós, perquè no acostumem a ser un col·lectiu professional molt donat a la literatura. Però tot i així, a mi el moment de ser el llibre va venir perquè aquesta història que expliquem al llibre està basada en fets reals. El que expliquem és una novel·la, té un component de ficció.
Però té una base molt real, no? I té a veure amb la història del meu avi. De fet, veureu que, si teniu el llibre o podeu veure el llibre, hi ha un soldat dibuixat a la portada a llapis. I és un retrat que se li va fer al meu avi al front de l'Ebre.
I, per tant, ell va formar part de la Quinta del Biberó, i va combatre els fronts del Segre, aquí a Lleiga, i també després a l'Ebre el van fer presoner, i un cop va ser fet presoner van enviar a Navarra, a un camp de selecció de presoners, i bé, ell va estar molt temps a Navarra,
I amb un viatge que vaig fer jo i la meva dona fa uns quants anys, a Navarra, doncs bé, en aquelles sincronicitats inexplicables de la vida, doncs vam descobrir coses extraordinàries de la meva estada, el meu avi a Navarra, que no en sabíem res, no?, o sigui absolutament res.
i que tenia a veure amb una noia de Barresa. I el llibre explica aquesta història. Llavors, clar, va ser uns fets tan extraordinaris, el que ens van passar, que gairebé es podrien qualificar de paranormals, que a mi em va marcar molt la vida. Va ser un moment que em va marcar molt la vida,
les coses que de tants anys es tornaven a posar soles al seu lloc, una cosa molt estranya. I em va quedar sempre aquella cosa, no? I, ostres, això és molt forta, això és molt fort, no? I sí que alguna vegada, doncs, explicant-ho a un típic, no?, a un sopar amb amics o a una família, doncs, sortia aquest tema, i la gent em deia, ostres, tens que fer el llibre d'això, tens que fer el llibre d'això, no? Llavors, al final, doncs, m'hi vaig posar i va sortir la llibre. Vull dir que la història era una mica de com un enginyer acaba escrivint un llibre en el meu cas és aquesta, no?
O sigui, ve al final també d'una cosa familiar, d'una cosa relada a tu. Sí, totalment. Sí, sí, sí, sí. Ja et dic que la novel·la és una novel·la i té un component de ficció molt gran, però sí que és cert que el personatge de Julián està inspirat en el meu avi. Sí, correcte. O sigui, podem dir que Julián és el teu avi i expliques una miqueta també la història de La Quinta del Viberón.
Sí, tot i que no és un llibre de guerra, sí que és un llibre que està ambientat a la guerra civil, però sobretot és una història d'amor. És una història d'amor que està ambientada a la guerra civil. No sé quin repte és posar un equilibri entre això, entre alhora explicar una mica la situació i el context de la guerra i explicar la història d'amor.
Sí, bé, doncs va ser així, en el seu cas. Vull dir, clar, pensa que la Guerra Civil, diguéssim, hi havia unes línies de front a Espanya, però clar, no totes les zones del país estaven en guerra. Llavors sí que és veritat que al principi del llibre es t'escriu en els combats que hi ha al cap de pont de Balaguer. De fet, si anem, diguéssim, a Porta Balaguer, entre Camarací i Balaguer, hi ha molts espais de la batalla del Segre, no? Sí, sí.
Llavors sí que al principi del llibre el context històric és aquell, la línia del front al segre, després el protagonista és trasllà del Pallars, que també va ser línia de front durant molts mesos, però després les circumstàncies explicades durant el llibre porten el Julián a Navarra i al País Basc, a Sant Sebastián, sobretot el que és la ciutat de Sant Sebastián, que són zones que van quedar literalment poc afectades per la llena.
tant a Sant Sebastián com a Navarra, la guerra va durar dos mesos. Vull dir, Sant Sebastián, per exemple, que és un dels escenaris de la novel·la, va caure el 6 de setembre, que la guerra va començar el 18 de juliol, vull dir que la guerra no va durar ni dos mesos. Llavors sí que en aquelles zones, que és on després el Julián hi està per la novel·la, doncs clar, es fa una vida relativament normal. Sí que els nois estan al front, sí que evidentment es segueixen les notícies del que està passant a la resta del país,
però San Sebastián i la Vall del Bahtán, que pot ser els dos escenaris principals del llibre, són escenaris darrereguarda. Per tant, sí que es pot donar ja fàcilment una història d'amor, com que és el que va passar. I volia parlar també una miqueta del títol, perquè és molt simbòlic. Quin missatge o quina sensació volies transmetre?
La veritat és que no ho tinc clar ni jo, eh? Sí que és veritat que jo volia fer una referència a la Guerra Civil perquè, bé,
volia que fos així, no? I, bueno, ja que, evidentment, quan comença el llibre, el Julián forma part de la Quinta del Biberón, hi volia fer una referència, no? Llavors, doncs, se'm va ocórrer girar les paraules, no? I em va agradar com quedava, a la editorial també li va agradar el títol, i així es va quedar. És a dir, no, tampoc hi ha més, eh? Em va agradar com quedava les paraules girades. Després sí que vaig pensar més endavant, quan ja estava publicat, eh? Que sí que el Biberón de la Quinta és el Julián, no? Fa referència a ell.
I no sé com, has parlat que no ha estat sobretot centrat en la guerra, però també és el context, i no sé com es descriu l'impacte psicològic que la guerra va deixar el Julián, no? Sí. Sí, sobretot al principi del llibre, que és la part més bèl·lica, i clar, és que hem d'imaginar que aquests tricots de la llibre del libró, no?, la majoria tenien 17 anys com a front, no?
Clar, ells van anar al front. A més, això sí que el llibre s'explica bastant bé al principi. Ells pensen que no van rebre pràcticament res d'instrucció militar. Ells se'ls van entrenar per la zona de Gramunt, que a la zona de l'Urgerí van fer una instrucció militar que sí que es descriu a les primeres pàgines del llibre.
Però és una instrucció militar molt bàsica. Es consideraven que feien marxes a peu perquè ja sona. No estaven preparats ni militarment ni psicològicament per anar al front.
I van anar al cap de pont de Balaguer, que a més es van trobar unes tropes nacionals molt fogejades. I es van tenir que combatre contra tropes que tenien molta experiència de combat, que ja havien estat entrar. Va ser una massacre. I es van massacrar. Llavors, clar, això, evidentment, a crimes de 17 anys, el trastorn psicològic és fortíssim.
De fet, el propi Julián, al llarg del llibre, quan ella se'n va del front i està al País Basc i està més tranquil, ell sempre té al cap els remordiments del que ha vist. Serien mort amics, ha estat a punt de morir ell mateix. Vull dir això que, evidentment, amb un xicot de 17 anys,
I de fet, si traslladem el paral·lelisme que el Julián està inspirat en el personatge del meu avi, el meu avi passava. Jo recordo, de petit, era una persona que va quedar marcada a foc per la guerra. Va quedar marcada a foc per tota la vida, del que vam veure i del que vam viure. I creus que aquesta novel·la, que també està molt centrada en l'amor, pot arribar a connectar els joves, els lectors actuals, també, amb la guerra civil i les sensacions que tenien?
Jo espero que sí. Jo espero que sí. Sí que haig de dir que fins ara el públic o el lector del llibre és més aviat gent més gran. De fet, gent jove, mira que fem presentacions, en fem moltes, però gent jove ve molt poc a les presentacions.
Jo suposo que avui tenen molts altres elements d'esbarjo i part de la literatura, el tema de les xarxes, els mons, el Netflix... Però costa, atraure lectors joves, costa molt. Però sí que és veritat que podria ser un llibre molt enfocat a gent jove, ja que els protagonistes al final tenen 17, 18, 19 anys i s'hi podien veure reflexats i podria ser una forma de demostrar els interès per la història de la guerra civil.
Però ara mateix et dic, de moment el públic està sent més gent de 40-50 cap amunt i sí que és veritat que per les opinions que m'arriben dels actors està agradant molt a les noies. Vull dir, sí que és veritat que tot i que la portada és un soldat i pot semblar que és un llibre de guerra, sí que és veritat que hi ha moltíssimes noies que l'estem llegint i que l'està agradant molt.
I llavors, no sé quines conclusions o reflexions voldries que extraiessin aquestes lectores o els lectors en general. Sí, una conclusió que almenys jo he procurat amb el llibre i sí que m'han fet arribar els tants lectors, és que és un llibre que no hi ha bons i no hi ha més. És un llibre que sobretot els personatges són molt humans, estan molt humanitzats. I penso que també es tracta bastant d'això.
I no sé com creus que els temes ara de memòria, trauma i reconciliació una miqueta poden connectar amb el context sociopolític actual, no?
Sí, sí, sí, és una mica el que estàvem parlant, no? Doncs, que a veure, el context de la política actual és molt complicat i és un món molt polaritzat, no? I tot està, doncs, ets bo, ets dolent, estàs a mi o estàs contra mi, i que al final, doncs, tot això, doncs, bé, pot interessar a certes èlits, a certes gent que t'interessen a les comunitats,
la població civil o la gent que pateix les guerres, com és el cas del llibre, que al final tots els protagonistes, tots els paixes del llibre, al final són víctimes que es troben arrossegades per un conflicte. Per tant, això penso que no ha canviat. Al final, el que va passar aquí a la Guerra Civil és el mateix que està passant ara a tants llocs del món que hi ha conflictes. El fet que acaba patint és la guerra de la població civil, que és també el que es reflexa aquí.
I no sé com valores una miqueta el risc que el pas del temps dilueixi una miqueta aquesta memòria d'aquests joves soldats, no? Com sempre tornem a repetir la història. Sí, sí, el risc hi és. El risc hi és. I més també, com he comentat anteriorment, no? Que jo, per exemple, a les presentacions que fem del llibre, doncs hi trobo falta sobretot gent jove, no?
i que hi ha més gent de més certa edat que està interessada en aquests temes. Per tant, sembla que sí que les generacions actuals estan bastant desconnectades. És una cosa que els queda molt lluny, la Guerra Civil, i de fet no fa tants anys que va passar. I ara sí que cada vegada queda menys gent viva, acaba de viure aquells moments, però sí que és veritat que jo, per exemple, he conegut a combatents de la Guerra Civil. Per tant, és una cosa que no queda tan lluny, però que a poc a poc es va diluir. Correcte.
No sé què en penses, no?, que possiblement el paper de l'educació és clau, no?, per la retransmissió d'aquests episodis històrics. Sí, totalment. Totalment, però no es fa, eh? Realment, jo almenys parlo per l'experiència pròpia. Jo recordo que quan jo era petit o jove i estudiava, a mi, per exemple, a l'escola no em van mai explicar gaire de la Guerra Civil. Vull dir, era un tema que pot ser que dava al final de curs i no s'arribava mai a acabar
i de l'agració no en sabies res, a menys que tu, per interès propi, et formessis. Per tant, sí, sí, clar, seria fonamental que el sistema educat i llavors contemplés aquest tipus d'ensenyament. Evidentment, sempre vist des de l'objectivitat, que no fos polititzat, sinó que fos una transmissió objectiva de la història. Que això, en un context de carrer civil, és difícil. I, de fet, costa trobar llibres d'autonomia,
de la bibliografia, de trobar llibres que s'obriran bastant històric, objectiu, no? Però sí, sí, tant, des de l'educació s'hauria de fer. I ara parlant una miqueta d'això, de la literatura, tant estrangera com local, dels documentals, no sé quin paper té la literatura, en aquest cas, per ajudar a reparar o donar veu aquells que no van poder explicar la seva experiència.
Sí, a veure, literatura n'hi ha, i és important, no? Sí que hi ha molts llibres, però és que hi ha un llibre que es va publicar potser cap als anys 70, 80, que sobretot era en memòria dels soldats, o soldats que havien estat al front i que escriien algun llibre de memòries, però clar, avui en dia estan un...
pràcticament descatalogats, costa de trobar. A més que siguin en llibres de segona mà o lleis de segona mà, costa de trobar aquests llibres. Jo si tingués que recomanar un llibre de la Guerra Civil, a nivell de literatura, jo recomanaria molt un llibre de Chaves Novales que es diu Sagri y fuego, que realment és una crònica periodística d'un periodista
que es va haver d'exiliar a mig de la Guerra Civil perquè el volien matar els dos bancos. Ell explicava el que veia i tant uns com els altres el volien matar, no? Perquè era molt objec. És un llibre que jo penso que hauria de ser gairebé de lectura obligatòria a Fatziarach. És un llibre que es diu El Sangre i Fuego. És una crònica excepcional de la Guerra Civil.
I ara, si et sembla bé parlar una miqueta de les presentacions, no?, que has estat fent aquests últims mesos a la comarca, al Pallars. No sé què ha representat per tu, no?, poder presentar-ho aquí. Molt especial. Aleshores que han sigut presentacions que no he passat molt bé fent-les. Vull dir, en primer lloc, doncs, perquè ho he fet en llocs que són casa meva i, per tant, ha vingut molta gent coneguda i ha sigut un ambient molt agradable i molt bé, vaja, vull dir, hem fet una primera presentació
a la Cingretalla de Trem, amb la Marta Ferrer. Després en vam fer una altra a l'Ajuntament de Pobles, ja al dins de la Casa Mauri, que ho va presentar al Montcito. I també n'hem fet més, en vam fer a Cinderada, en vam fer a Geri de la Sala, ara n'hem fet una a sort, presentar el Pallars sempre és marco. A mi sempre costó a venir molta gent i és un moment de trobada entre escriptor i lectur.
Vull dir, que a vegades et trobes gent que ha llegit el llibre i que vols saber més, o, bueno, gent que senzillament no l'ha llegit però t'interessa pel tema i ve a escoltar, no? Vull dir, que això ho trobaves molt malament, és la veritat. I no sé si de cara a futures obres tens previst alguna relació a continuar amb la memòria històrica o amb el territori piridenc?
Bé, de fet, sí que estic escrivint un segon llibre, perquè aquest primer llibre, tot que es desenvolupa el Pirineu de Lleida, però també, com t'he comentat abans, el que seria Navarra i Sant Sebastián. I bé, sí que quan acaba la història hi ha una mica d'incògnita amb el per què el personatge no torna.
en Sebastià, no?, quan acaba la guerra. I sí que estic escrivint un segon llibre al qual explico per què no torna, no? Però sí que és veritat que aquest llibre es desenvoluparà sobretot a Alemanya. Vull dir, es desenvoluparà a Alemanya. Al principi de la Segona Guerra contra Alemanya. Aquesta és almenys la línia que es segueix del llibre. Doncs moltes gràcies, Joan. Moltes ganes de llegir la segona part. A tu, a tu. I espero que tinguéis molt d'èxit i ens tornem a trobar aquí pel Pallars presentant-ho.
I tant que sí, sempre que vulgui, Julià. Moltíssimes gràcies. A tu. Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'Oest. Inicia sessió al teu perfil.
Fes like i reposteja que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Ara veiem una tertulia, però ja veurem si tanquem les xarxes, per molts motius, perquè recordeu que moltes vegades ens diuen, ui, quants perills, quantes coses, les nostres xarxeres, la Txella, Sabina, la Caella, la Maria, però clar, més a la Txella, ara, els dilluns, ens parla de les fòbies tecnològiques, no tot és mal aquí, eh? Espera, espera avui, espera avui. Tan bé?
I a sobre no em dieu de què em ve a parlar, o sigui tremolo. Què passa? Que ara si obres l'Instagram explota el telèfon, anirem per aquí. Potser algú de nosaltres l'explotarà. Deixa'm saludar l'Ivan Husson, perquè normalment fiqui una mica d'initari i de que porti alguna cosa a la tertúlia. Ivan, què tal? Hola, què tal? Potser ens farien un favor, eh, si petessin els telèfons.
quan entrem a Instagram. Jo aquest matí he anat a fer un reportatge sense telèfon i semblava, vamos, que s'haguessis fotent el món. Me l'havia deixat el cotxe i dic, vai, per què el vols? Deixa'l, que fas un reportatge per aquest programa, per ser...
I semblava que s'haguessis esfonsat el món després. Vosaltres mateixos. Pronuncia't, Fran! M'estau ficant al grup. Aquest he sigut jo. Ah! De què fem això? De què? No t'hi he gravat sempre a sobre? Provaem a faltar els teus àudios. Tècnicament no he dit pronunciat, he dit manifesta't. Estàvem invocant, no? Va, canalla, de què va la història?
Doncs vinga, va, que avui parlem d'amor, també, perquè hem trobat altres aplicacions en les quals es pot trobar l'amor. Però abans necessitem ambientar-nos, Ivan. El Fran, el Fran, mira, amb cara de... És la teva època, Fran, aquesta cançó, eh? Mira, que bé l'estiu millor.
Doncs, amics, amigues, westerns del món ha arribat el dia, tenim correu perquè...
No puc ni acabar, expliquem-ho als oients. I a veure com és això? Espera, espera. L'Ibaña s'està ficant nerviós, però ara ho expliquem als nostres oients, per si no estaven atents al nostre, de curs del programa, el que anem dient en els diferents apartats, perquè clar, anem dosificant aquesta informació, però tot va sorgir en aquesta tertúria de xarxes socials i per tant s'havia d'estrenar aquí, en aquest moment.
Va haver un dia en què vam descobrir que l'Ivan Osson tenia problemes per trobar l'amor. Ho vam fer quan parlàvem de Badu, d'aquestes aplicacions tipus Tinder i ell va dir que això que no li funcionaven i que realment l'amor no l'estava trobant. Llavors vam proposar des d'aquí que li crearíem un perfil, és a dir, un Gmail i des del programa, a través d'aquest correu, el que intentàvem cercar parella per l'Ivan. Alguns es van...
una mica, a gosar, bastant atrevir, direm, a dir que ho volien fer abans de festes, trobar-li l'amor, però d'altres, ho hem tingut, ho faríem d'una manera més pausada. Més realista. Sí, a poc a poc. Perquè li hem de trobar una adient i una allà, la definitiva, no ho sé, però una molt bona. Que costarà perquè es li van, estàs d'insició. No, no, no, de fet consta que... Però això ja t'ho dic jo.
No, però no és perquè siguis tu, Ivan. Això costa per a tothom, jo crec, no? Clar, trobar la persona correcta amb la qual puguis conviure cada dia, de la teva vida, i diguis, oh, això serà per sempre, això costa, eh? No fa mal, això, Ivan. No, la veritat és que no.
És que diuen que en aquestes èpoques, perdona Fran, diuen que en aquestes èpoques d'Apps no és que a l'Ivan tingui problemes ni molt menys perquè és un amor i per això fem tot això perquè sabem el que val i volem que tingui parella. La beneficiària serà ella.
Espera, espera, que l'altre dia vaig llegir una cosa i és veritat, en aquests mons moderns, amb les apps, és molt fàcil trobar coses esporàdiques, però lo difícil és trobar algo seriós, algo durader, algo de connexió, algo bonic. Llavors, clar, nosaltres volem anar més enllà de les apps. Volem el face to face. Exacte. Cara a cara, Fran.
És que és merruc. Veus com tenia raó dir el sumari que no m'enfiava gent? Vull fer un apunt que és molt ràpid, però dono la meva paraula, que de la veritat que quan es que passi en aquest programa la resta no en tenim la més rebota. Això és sorpresa per l'Ivan, per el Sergi, no? I estarem mitja hora amb aquesta cosa. No, és que del Sergi m'ha escrit al guió una altra cosa d'amor i tot això, doncs, òbviament, ell no ho té, no ho sap, l'Ivan. Per això ho hem fet tot en amagatotis perquè ell no ho descobreix.
Que consti que l'altra cosa també és veritat. És a dir, el que anem a parlar de... Ah, sí, de despotidament. Això és veritat també, eh? Però bueno... Però l'important és començar... L'important és començar que tenim ja un correu, així que... Apunteu, apunteu! Treu boli, el mòbil, m'és igual. Algo per apuntar, noies de Catalunya o de Lleida, en aquest cas. Franges dels 20 fins als 63 i 20. No, no, ara ho preguntarem a l'Ivan. De moment...
totes les noies que ens estiguem escoltant ara li demanarem però anem a pams primer tenim el mail el mail és anoteu
Ivan busca l'amor arroba gmail punt com Ivan va amb e baixa sisplau. No, no, està bé perquè si el busqui amb e altres el queda descartat. I és un filtre, és un filtre que estem anotant. Busca l'amor, vas tots junts. Sense aport ni res. Busca l'amor. Ivan busca l'amor arroba gmail. Si algú fiqui una que abans de amor també és un filtre natural. I abans d'Ivan també.
De fet, podem fins i tot, ara ho proposo aquí, no sé si us sembla bé, però també he publicat aquesta tertulia al podcast a xarxes i aposta. O sigui, de passo, apunta el correu, no? I així ja ho tenim per allà. Sí, sí, i tant. Ara ens hem de posar 100%. Sí, sí, no, no.
Nosaltres això ens estem prenent seriosament i ho hem d'aconseguir. Ivan, busca la mora arroba gmail.com i escolta, si sentiu allà de dir, oh, és que estic sentint una mora primera vista, no podeu, perquè potser no l'heu vist, però a primera veu, doncs també podeu trucar des d'ara fins a les 6 al 973 34 91 00, és el telèfon de 1 a 1 de ràdio, i dir directament, vull entrar en directe per parlar amb l'Ivan, llavors els vostres esitjos seran ordres. O sigui, vosaltres truqueu des de partir d'ara...
Fins les 6 de la tarda, que nosaltres som en directe als estudis 2 a 1, al 973 34 91 00, i dieu, vull entrar en directe per parlar amb l'Ivan, i nosaltres ho farem. Bé, l'Ivan mateix ho farà perquè és el tècnic. És que és el que l'ha de dir, quan se toca la ràdio, doncs la passen aquí a l'estudi, i el tècnic diu, espera't un moment que ara t'entreu en directe, perquè ens ho farà el mateix l'Ivan.
i segurament aprofitarà, diré, escolta, i tu què et dediques, què tal? Ah, clar, ja. Per fer la de si es prengi una trucada. És boníssim això. Però de fet ara l'Ivan ens podria donar també una miqueta alguns, no sé, detallets, no? De quin perfil busca, com seria la parella ideal, o quins requisits ho haig de ser còmplis. Amics, o llens, això no és un fake, que és de veritat. Vull dir que ni que us pensi que estem fent una broma, que és de veritat. No, no, no, no. És totalment seriós, eh?
Va, Ivan. I si la noia que troba l'amor ella vol, eh?, pot vindre-ho a explicar aquest programa. Si li fa mandra això dels micros i el directe, però suposo que està convidadíssima, si la noia la tira endavant... Per suposament. Molt bé. Doncs quins requisits hauria de tenir aquesta parella ideal?
Ivan, alguns. A veure, edat, 4 anys per sobre, bueno, 4-5 anys per sobre, a veure, estic apurant, però bueno, jo què sé, saps? 4 per dalt per baix, o per sobre, Ivan. No vull que hi hagi gaire diferència d'edat, perquè això pot ser un problema ja de primeres per conèixer, perquè la gent que té diferents edats té prioritats diferents a la vida. Quan va a la tela? Escolta, Ivan. Correcte, tinc 27 anys, faré 28 al gener.
Per dalt i per baix els 4 anys, és a dir, pot ser més petita o més gran. De 4 amunt 4 a baix, estem parlant de 24 a 33 anys. De 24 a 34, 5 amunt 5 a baix. Vinga, vas, eh? Doncs això, una noia que sigui de 24 a 34 anys. Alguns requisits més que voldria ser còmplis? No especificat. Si va dir noia, jo. Tota aquesta gent de la secta de l'escalada i el muntanyisme que hi ha. Que no vinguin. Que s'ho estingui.
Si m'agrada molt anar caminant pel camp però no vull que em fotin a fer ràpel per algun lloc, no. Caminades sobre plaça, en vertical no. Cenderistes sí, escaladores no. Caminades de l'horitzontal, en vertical... Bueno, això ja no ho sé. Si després fa baixada es pot parlar, no ho sé. Lo altre també ha de fer baixada.
Que no sigui molt extrem, val, vinga. I res més, o sigui, jo també vull una persona per, doncs això, tenir una relació d'amor recíproca i ja està, que aporti alguna cosa positiva als dos. No ho sé, no te sé dir ara mateix quins són els meus requeriments, perquè potser conec amb una persona que justament... Li agrada molt l'escalada i... Comparteixo aficions, exacte, i no m'agrada gens, i després una persona que li ha agradat molt l'escalada m'agrada molt. Jo què sé, aquestes coses... I ara jo anava a dir, Ivan, ara t'has de vendre-te una miqueta també.
Ara ja hem descobert, crec, que pots ser capricorn i no ho sé, eh? Sí, que ho soc. Madre mia. En sèrie, la fitonissa Maria. Pel genè, pel genè ha dit que ho compleix el genè. Ah, ja veus a l'Aquario. Clar, però si és de finals o principis, és de principis. Llavors, que, o sigui, és un noi, com podeu escoltar, que té una veu molt sexy i a banda d'això, doncs és molt majo, sap cuinar, té terres, és fregatí, no? Sí.
Sap canviar florecets, que és molt important. Sap muntar escritoris. I a més ho hem comprovat aquí en directe. Us donem fer i ho sap fer. I molt bé. Sí, sí, jo me lanço a l'aventura amb aquestes coses, lo que sigui. Muntar escritoris els que vulgueu. No, però...
Bueno, és que poc més tinc a dir. Soc coses interessants, bueno, interessants o importants. Soc més de pla de sofà i pel·li que d'activitat, per així dir-ho. Però no, Ivan, així no te vens. Com que no? Oh, sí, és que també li agrada aquesta sofà i fer un pla tranquil. A tu no t'ha d'agradar, Fran. Però és un noi de sofà i de festa. Bueno, sí, també. També, però no... Però és que... Ja t'ho dic, se m'he donat molt malament vendre les coses com són. Doncs que...
Escriviu-nos a ivanbuscalamora.gmail.com i al 973-34-9100 podeu trucar des d'ara fins a les 6 i entraríeu en directe, no es pregunten. No fins a 6, no fins a 5. Les 6? No, no. Aquí si entren en les altres, durant l'altra part del programa ho sentim molt. Eh, llei de natura és igual. Sobretot en llei de natura, que té un espai molt llarg.
Si algú realment està pensant amb l'Ivan, que s'esperis l'amor, eh? És que no et convé tant, Ivan. Però potser algú l'està trucant ara a la seva amiga i digui, mira aquest noi et convéns, llavors arriba una mica tard. O potser està conduint, que no pot parar el voral de l'autovia. O està treballant i ho espera una miqueta, que és just de cinc i mig a cabo. I escolta, Fran, per qüestions pràctiques, tens aquí el convidat en directe, però pots dir-li, mira, doncs gravem la secció i ja la tenim per la setmana vinent. I és més prioritari, això. Doncs serà gravat just abans d'entrar a la secció.
Mira, això no s'ha de dir, això no s'ha de dir, Fran. Perquè ara si tu, que la pobra noia dirà que estos m'han enganyat. Igual que he dit que és cert tot, que no sabíem res, que de veritat ens hem proposat trobar-li parella a l'Ivan, doncs després no podrà entrar. I jo us ho dic, però bueno, eh, si voleu trucar, truqueu. Jo tinc el mail obert, eh, de moment no està entrant res. Ui, invocs un. Ah, no, your account is live. Ah, que susto. Banyan, busca l'amor arroba gmail, eh.
Sí, aquest és el mail. Nosaltres anirem filtrant per aquí i també ho indicarem a xarxes socials, doncs per si els nostres oients ho tenen més fàcil copiar i pegar el mail, ens ho podran fer d'aquesta manera. No fos que treballéssim, eh? Estic confiant també molt en la bona fe de la gent, eh? A veure el que arriba, també t'ho dic. No, home, no! Som a la Ràdio Televíode Espanyol, eh? Som l'enquesta i esperem que tothom jugui net aquí.
Vinga, va, doncs de mentre que les candidates estan escrivint i saturant el mail, nosaltres anem a parlar també, perquè ja que començàvem romàntics, doncs si esteu cansats de lligar pel LinkedIn o el Wallapop, doncs també ho podeu fer ara.
Per Spotify. Com per Wallapop. La gent que vol quedar per Wallapop i queden en altres intencions. En sèrio? Jo vaig veure un meme que he pensat, sublim, la millor manera de ligar, fàcil, és buscant vestits de novia. Perquè és despeixada i pots elegir el cuerpo que a ti te gusta pidiéndose un que talla és.
Estarà despeixada, i si tu dius que és per un amic o que l'ha pasado lo mismo, lo tienes hecho. Però que ven jugat. Però pots vendre el vestit de nòvia, tot i que estiguis casada, no pot ser. No, no, pel Fran no. És igual. Pot ser que necessiti diners en aquell moment, o que sigui un guarda-ho que ocupa molt. La llei del minimalisme també se pot activar, eh, per als vestits de nòvia. Clar, ocupa molt espai. I són molt cars, normalment. Jo sí. I tens un matrimoni molt feliç.
Ah, podria ser, podria passar. O sigui que aquestes teories... ¿Quantes de les vostres mares han venut el vestit de novia? Pues ara jo, la meva no sé si el té a casa, eh. Jo no l'he vist mai. La meva no. La meva sí que el té, la meva sí que el té. ¿No podrà fer com a les pares americanes que li regalen la teva futura churri?
Bueno, depèn dels anys. Això ja no ho comencem amb coses d'aquestes, Fran. Jo no m'hauria explicat el vestit de porta de memòria, o la meva sogra. Fran, no el podem dir que tu podeu, eh, perquè no et trobarem. L'anell de l'àvia, eh, aquell anell també que té... Rococo. Sí, exacte, una peta vermella gegant.
Amb això encara ho trobo una mica més bonic que el vestit de nuvia. Clar, regala una cosa més sutil, perquè el vestit sense casar-te amb el mateix. I que hem de parlar ara, si encara no es coneixen ja hem de parlar de la mare. I de pressió de casar-se, si no es volen casar. Encara no ha arribat cap meix. I vam buscar l'amor a roba.gmail.com, sisplau. Vinga, va. Doncs... Spotify, dèiem Spotify.
Fins fa pocs mesos, quan volíem compartir una cançó amb algú, el que havíem de fer és sortir de Spotify i llavors enviaves l'enllaç per WhatsApp o per altres aplicacions. Doncs ara això ja s'ha acabat, perquè amb Spotify directament ha activat una funció en què pots fer missatges directes dins de la pròpia aplicació. Així que així pot sorgir l'amor.
no només l'amor es pot parlar de qualsevol cosa però pots avui ens hem ficat romàntics vaig a fer la lectura al revés totes les aplicacions amb dos dits de front porten xat i per tant de lligar pot lligar a tot arreu igual que a un bar
Doncs ara amb Spotify. Clar. Jo no veig mai Spotify. Ja que et fiquis a paràmol a tu usuari. Oh, que guai aquesta cançó que t'hi vas. Te lo dic a la cançó, perquè no t'agrada de la música. No, no, que no veig mai Spotify, però jo pensava que era, doncs, ficar play amb una cançó i escoltar-la a tu. Però tu, Fran, no havies gravat casets amb allò, stop, pause, a la ràdio? Sí. I ho havies regalat als teus amics o a les teves nòvies o als teus, el que sigui. Bueno, si digués, vale, sí. Ho podies fer. Sí, sí, sí.
El disc que em recorda tu, o cançons, alguna cosa així dedicat, doncs el mateix posar a Spotify més fàcil. Té, et dedico a aquesta llista de cançons. Segur que si han tret alguna cosa d'aquestes, jo he preguntat per aprendre'n. Aquelles llistes que fa la gent que com la primera lletra de cada cançó és com si ho llegeixes en vertical, després hi ha com un miss a Jocult. Sí, sí, sí, no te'n sé, el Formi Formidable, el programa de música, sí, sí.
Me l'havia sentit mai. Però en aquest cas, el que es diu l'empresa és això, eh? Que el que fèiem fins ara, jo... A vegades m'ha passat, no? De dir, hòstia, aquesta música em recorda tal persona, no sé què, el que diem abans, no? Doncs els usuaris que ho vulguin compartir, doncs cançons, podcasts, que també estaven a l'Spoti, audiolibres, tot això, ho poden fer, doncs, directament amb aquest nou xat, que té implicacions en privacitat. L'Spoti pot identificar enllaços que dues persones
ja s'havien enviat per fora de la plataforma, en guarden les metadades per motius de seguretat i per recomanar contactes. Jo amb això em sona espionatge de la privacitat. Sí, una mica sí, eh? Això diuen els despoti, eh? Tot i que pot generar dubtes, també alguns especialistes ens diuen que ho veuen com un pas cap a una comunicació més segura i menys vulnerable a suplantacions. Bueno, que diguin el que vulguin, jo que vulguis dir, jo no ho acabo de veure, ho veig turbio, això.
A més, és com si et posessin un xat a YouTube, no? És com una cosa que no té gaire sentit. Vull dir, si vull mirar un vídeo, doncs miro un vídeo, si vull escoltar una cançó, doncs escolto una cançó, i si vull parlar amb algú, doncs vaig i obro el WhatsApp. O els drets d'Instagram, que són l'opció bé.
Totes les apps van cap a la integració, és a dir, totes les, jo què sé, Facebook va néixer amb un objectiu, però s'ha anat remodelant perquè puguis tenir a posar els stories, els no sé què, els missatges privats, no sé quantos, Instagram, era per les fotos, però també s'han anat afegint funcions, no? I X també, totes les apps acaben convergint amb el que l'usuari necessita.
I a tots ens ha passat d'estar escoltant una cançó i dir, aquesta és per aquesta persona, no? Doncs ara ho pots fer des de l'espot i ja està. La diferència és aquesta. Sí, sí, sí. I les pots fer tant a la versió gratuïta com als que paguen. Això és el que anava a preguntar. Sí, sí, la tenen tots. El que només per a majors de 16 anys, en aquest cas, més joves encara no podran tenir. I és això, vull dir, feta la llei, feta la trampa, doncs si tens xat...
Pots filtrejar i pots enviar cançons del que tu vulguis amb tots els tipus de matisos de cançons per intentar trobar l'amor també a Spotify en aquest cas. A més ara que tot és tan sutil en el món de la música. Exacte, per això mateix vull dir, sí, exactament. Sutilíssim. Quien dijo amigo si te conozco más desnuda que con ropa, no? Exacte.
Ui, Karen! Sexy! En fi, és igual. Spotify també permet bloquejar i reportar perfils, ara ja. Vull dir, també ho pots fer. Si hi ha algú que t'ha tirat massa la canya i ja no t'agrada, doncs el bloqueig. O que t'envia cançons que no t'agraden, també.
És que tu imagines que va un contacte i també una cançó, en el meu cas de reggaetons. Jo estava pensant en el reggaeton també, sincerament. I ara el que tendeix una mica, que és el que veiem una mica en general, és que la música ha deixat de ser també una experiència íntima, no? Doncs ara ja el que es vol també és compartir-ho
amb tothom com ja ha existit les playlist col·laboratives o lo de activitats amb amics o igual que hi ha el plan familiar que si tu veus el plan familiar pots veure tots els perfils de tothom. A les aplicacions de lligar també t'ha deixat triar una cançó i te la link a Spotify. Ah, ah, sí. Em pensava que n'havia de familiar i amics i dius, què està passando aquí? No, no, no. Mi tirauela que busca novia.
En fi, estupendo. Però això de l'expediència íntima de la música, anar a concerts i tot això sempre se fa amb gent, no? I el que dèiem també de compartir ja des dels nostres tempos amb els cassets que els gravàvem i els regalàvem als amics.
Suposo que ho vas aixinar una mica en plan, doncs estic sol a l'habitació i escolta la meva música i el que m'agrada de mi. Suposo que és una mica d'aquest estil, quan estàs al cotxe sol i escoltes la teva música, el que t'agrada, i tu, sí, interpreto que és una mica així. Suposo. Que bonic era allò que et compraves el difurcador de cascos i comparties. És que veus això? És molt guai. Quan fes les excursions... Les excursions... Tu és el diafile de l'autobús. Sí, sí.
Què dius, cara? Jo trobo que el guai de la música és compartir-la. Tenir afinitat amb gent i anar a veure concerts i donar-te una música per WhatsApp, per Spotify, per on vulguis. I cantar-la ben fort, saps? Exacte. Ho feu fatal, sentir que ets tu l'estrella. Això ho fan molts amb les amigues, també.
o al cotxe cantant alli com si fos una estrella del poe si se'n va un karaoke que s'ha de fer així
Bueno, canviem de qüestió, si és nombre. Valtres sabeu què vol dir l'expressió 6-7 d'argot infantil i escollida paraula del 2025? Això és paraula del 2025? És molt heavy. Txell, tu, Sabina, no t'ho pregunto perquè la teva és molt petita, però Txell, el teu nen no ho diu això o no ho ha sentit al col·le?
Ho han parlat a casa, però tampoc no em sap ben bé dir el que és. Però ell ho ha sentit, sí. Jo l'altre dia va anar amb una roda de premsa amb tot de nens de sisè de primària, cinque sisè de primària, i era increïble. Vull dir, des que va començar fins que va acabar la roda de premsa, van estar dient 6-7 tota l'estona. Vull dir, no van parar ni un minut aquells nens. Però què és això? Exacte, què punyetes és això? A veure, va.
Que viejo no som, eh? Doncs bàsicament és una qüestió o una frase que repeteixen els nens així a lo random en qualsevol conversa i en qualsevol context. Ho diuen en molts casos acompanyant l'expressió d'un moviment corporal, no? Amb els braços arrapats al cos o flexionats pel colze perquè la vambra es quedi colgat així en forma de L, els mouen amunt i avall... Però com ho fan?
No podré saber què carai vol dir. És veritat, ara que has fet aquest moviment, jo sí que ho he vist amb alguns nens. Sí, sí, sí, sí, que fan així. Sí, sí, sí, sí. Però què, és com el bro, que ho diuen perquè sí. No, no, té un cert sentit, però, bueno, és igual, expliqueu-ho.
Si hi ha algun nen que sàpigui què vol dir... Ha sorgit... Ha sorgit... Ha sorgit... No s'aturem la centraleta, no? Ha sorgit perènicament d'una cançó, diuen, no?
Doncs surt l'expressió. Vinga, va. Doncs tot apunta a que això s'ha popularitzat gràcies a la cançó, o desgraciadament gràcies a la cançó Dot Dot, que és 6x7, del raper nord-americà Escrilla, amb una lletra que evoca això, un estil de vida urbà, rebel... L'ús d'aquesta expressió, que és una mica incert, s'ha popularitzat de tal manera que ja té fins i tot una entrada pròpia a la Wikipedia.
i no para d'acumular-se vídeos i més vídeos, també a xarxes socials, per exemple a TikTok o Instagram. Està bé, ple d'aquesta expressió, com deia la Karen, també en el nostre dia a dia el podem escoltar. A més, l'auge ha estat tan elevat que el Diccionari.com l'ha escollit, com deia, en paraula del 2026. Però què vol dir? I segons dades del portal, les cerques d'aquesta expressió han crescut un 600% en els últims dos mesos, com ara està fent el Francesc Balanyà. Està intentant saber què vol dir 6-7.
Doncs, és que fins i tot ha sortit una beguda que l'han tret ara fa poc i es diu 6-7 Water. O sigui que també li han ficat el 6-7. La Viquipèdia catalana no surt. Sí, Wikipedia, fica 6-7, escrit. Mira, 6-7 és una expresión viral de la generación alfa que no tiene un significado fijo. Se usa como un comodín para expresar casi cualquier cosa desde más o menos hasta una respuesta ambigua o simplemente como una broma.
Això sí. No sempre hi fica res, però significa tot. I això és la paraula de l'any. Sí. És un mem cultural, generacional. No amb els números. Fica, si vols, amb les lletres 6 del número 6 i 7 del número 7 en anglès i et surt tot ple. Jo crec que deu ser una mica com l'XD dels millenials, no? Que tot era XD, XD, fràcil de l'anyà.
Perquè n'havien les emoticones, tenia una lògica. Això del 6-7 va néixer una mica com l'expressió de ni fun ni fa, més o menys, de blanc, com una cosa així de... Sí, més o menys... Això ja se va popularitzar per tot, vull dir, és que ja ho estan utilitzant els de la NBA quan marquen una canasta, ja fan 6-7, 6-7, vull dir, ara s'ha tornat com un fenomen mundial que no té ni...
Cap ni peus. Vull dir, és només 6x7 per dir 6x7. És una xorrada, no, llavors? Completament. Però paraules noves que utilitzen els nostres fills, els nostres joves d'aquest món, o sigui que... I l'està utilitzant, eh? Aquí, Lleida, no parlem d'Amèrica o Anglaterra. No, no, aquí, aquí també. Estic dient el Palau d'Anglesola, l'altre dia no parava de sentir aquesta experiència.
Jo també t'ho dic de joves d'alpicar, que també, ara que recorda, a més, el moviment aquest que fan amb els braços i les mans cap amunt. Que sembla com una mica ni mans ni menys, o ni fun ni fa, com una balança. Sí, sí, sí, sí. Com si tinguessin convulsions, el que has fet. Sí, una mica, sí, però així sí que s'ha de marxar. Abans hi ha hagut tocat amb una ambulància. Una que jo he dit a l'inici d'aquesta tertúria, dic que s'emportarem poques coses, és a dir, li hem dit que hi ha una paraula que no significa res, que és la de l'any.
IvanBuscaLamor arrobaGemail.com I per tant acabem amb el que sí que pot ser positiu, com a mínim per una sola persona en aquest planeta, bueno dos, que és si l'Ivan troba l'amor, per tant tenim aquest correu que ja està disponible IvanBuscaLamor arrobaGemail.com
O ja no podeu trucar, perquè no us passarem a la segona hora, al 973-34. Trucar pot ser igual, que parlin amb l'Ivan. Clar. Jo estic aquí de redacció. Seria molt bonic això en directe. Seria molt bonic això en directe. Seria molt bonic això en directe. Xerxones! Que s'estigui atent de sobre. Moltes gràcies per haver posat fila d'agulla en el tema del Liban. Jo sí que penso que abans d'acabar l'any...
6-7. Oh, i tant, i tant. 6-7. No ho deixem mal. Estic fora, aquestes coses d'aquí. Ho sé jove. Gràcies, xarxeres, gràcies, Durant. Vosaltres no us mogueu, a no ser que veieu d'anar a escriure un email i tornem 26 minuts. Fins ara. Adéu, adéu.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més eficient.