Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'oest, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem acompanyar amb aquest magasin que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MuntFM. Molt bones, Arnau. Què tal? Molt bones. Maria Gateu, de Ràdio Rosselló. Molt bon dia. Hola, bona tarda, companys. Saludem també a la Sabina Pedros, del Picat Ràdio. Hola, molt bones, westerns.
Karen Alfonso, de Ràdio Ponent Mallorusa, com anem? Hola, hola, a tots i totes. Xell Bernaus, de Ràdio Xiva Gran Munt, molt bones. Bona tarda a tots. Júlia García, de Ràdio Tren, Pallà Ràdio, com anem? Bona tarda, Wester. I finalment també Lídia Mola, l'Ivan Usón, que es troba com un servidor als estudis d'UEU Lleida Ràdio. Molt bones, Ivan. Bona tarda a tothom.
Llevant que ho ha dit, tècnic del programa, però opinador oficial de tot arreu, del que convingui. Programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia, en què parlarem de Thanksgiving Day, o el dia d'acció de gràcies. Sí, la Maria Gateu, des de Ròdios Rosselló, ens porta a l'Evan Marks, un estadounidenc afincat a Lleida, per parlar-nos i explicar-nos els orígens d'aquesta festivitat tan americana.
Després tenim tertúlia d'esports, en què parlarem de la jornada d'ahir al vespre, això vol dir AM pel que fa a la Copa de Catalunya, però sobretot d'hoqueipatins femení i també de la primera jornada de Champions, aquest mateix esport, aquest mateix esport femení, de la Fraga i el Vilassana, i és que, insistim, hi ha la primera jornada aquest cap de setmana, però sobretot tractarem futbol en tenir en aquesta tertúlia a part del Sergi Guiu, que hi ha sempre dos representants de la cova. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Doncs som-hi, anem a fer aquest repàs a l'actualitat local, acompanyats del Guillem Fiorola, molt bona tarda. Bona tarda. Abans de posar-nos en l'actualitat local, ja és última hora, Avalos i Koldo a la presó, eh? Presó provisional, està pendent de veure què passaria, doncs queda explicat, les dues persones que van, insistim, en presó provisional s'acaba de saber.
I en clau local, que és el que fem habitualment, explicar-vos que l'Agrobiotec Innovation Forum tanca la seva primera edició amb un balanç satisfactori després d'acollir més de 2.000 participants en les diverses activitats programades. El Saló, d'aquesta manera, referma l'aposta per una segona edició de la Fira Professional en les mateixes dates del curs vinent amb diversos punts de millora, això sí. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha valorat positivament l'estrena de la renovada Fira de Sant Miquel.
Jo crec que l'objectiu l'hem assolit, hem assolit avançar en termes de talent, s'ha convertit en un espai referent claríssimament des del primer any amb el talent jove, que a més a més està disposat i té ganes d'entrar en un sector modern, diguem-ho així,
En total ha acollit visitants de 14 nacionalitats diferents, majoritàriament europeus, amb una vintena de delegacions diplomàtiques acreditades a Espanya. La Rosa ha assegurat que el certament també els ha deixat certs elements de millorar, com l'augment de l'espai cobert expositiu i transmetre l'objectiu de la Fira a les generacions més grans.
hem d'arribar al pagès d'unes certes generacions, que ha vist l'agrobiotec com un tema tan de futur com si això no tingués cap relació amb la seva empresa o amb la seva trajectòria personal. I aquest és l'esforç que haurem de fer a partir d'ara d'explicar que l'agrobiotec és la Sant Miquel, aquesta Sant Miquel de més de 750 anys d'història, que al segle XXI es diu agrobiotec,
i que a més a més aporta aquelles solucions, aquells projectes, aquelles iniciatives, aquelles eines perquè les explotacions agraris, la producció d'aliments, que és el que ens dona la força, es puguin fer amb una gran optimització. Al llarg d'aquest dijous s'esperen diversos actes fins a l'hora de tancament de la Fira.
Comissions obreres i UGT convoquen una nova jornada de vaga del sector de transport de viatges de la província de Lleida el dilluns 8 de desembre. Els sindicats denuncien que la patronal ha demostrat una clara manca de voluntat i capacitat per arribar a un acord digne després de vuit mesos de negociacions i mediacions amb més de 13 reunions formals, dues mediacions i un primer dia de vaga.
Aquesta nova turada es convoca en no haver aconseguit millores en les peticions demandades després de la vaga celebrada el passat 16 de novembre. En aquesta segona vaga hi haurà una concentració davant l'estació d'autobusos de Lleida entre les 10 i les 12 del migdia i un segon tall entre les 5 i les 7 de la tarda. En el cas de Viella, la concentració serà la carretera nacional 230 entre les 11 del matí i les 12.
i entre les 6 i les 7 de la tarda, amb dos sindicats assegurent que estan disposats a reprendre immediatament les converses per formalitzar l'acord de mediació i garantir l'estabilitat del conveni i el correcte funcionament del sector. Tanmateix avisen que la responsabilitat de desbloquejar la situació recau exclusivament sobre la patrona.
Seguim parlant de mobilitat perquè l'Alpina 1 i Andorra registren 3.700 desplaçaments els dies feiners. Segons una enquesta de mobilitat entre l'Alpina 1 i Andorra s'enfila fins als 4.000, concretament 4.081, i superen els 3.500 els caps de setmana i festius. Segons les dades de l'enquesta, la comarca que registra més desplaçaments cap a Andorra és l'Alpina 1, amb 3.682 els dies feiners i 2.671 els caps de setmana i festius.
Per darrere hi ha la Cerdanya amb 338 viatgers als feiners i 599 els caps de setmana i festius. L'enquesta també revela que des de l'Aran el nombre de desplaçaments és de 56 i des del jussat 38. Per aconseguir aquestes dades han dut a terme 7.564 entrevistes entre el 5 de novembre de 2024 i el 29 de gener del 2025.
mitjançant un sistema multicanal que combina entrevistes telefòniques, assistides per ordinador i enquestes per internet. A banda dels fluxos de moviment, l'enquesta també permet conèixer altres aspectes vinculats a la mobilitat, com ara la tipologia de desplaçament, els factors que els motiven o el grau d'utilització del transport públic, entre d'altres. Cal tenir en compte que l'enquesta de mobilitat quotidiana de l'Alpirineu i l'Aran és una estadística oficial amb l'objectiu de conèixer els hàbits de desplaçament de la població resident a les comarques de l'Alta Ribagorça, l'Algell, la Cerdanya i els dos pallars i l'Aran.
I aquest dissabte els infants i famílies del Picat tornaran a pujar fins al Tossal de la Corona per participar en la sortida anomenada Anem a buscar l'etió. Una tradició consolidada i que en guany al mes arriba un rècord d'inscrits. Ens apropa la nostra companya Sabina Pedros de Ràdio El Picat.
Aquest dissabte, 29 de novembre, el Tossal de la Corona es convertirà un any més en l'escenari d'una de les activitats nadalenques amb més màgia i participació del municipi. Anem a buscar el Tio. Les inscripcions s'han tancat amb rècord de 272 participants, la xifra més alta dels últims 4 anys. Tot i això, el nombre de Tion serà lleugerament inferior, ja que algunes famílies comparteixen tronc i d'altres en portaran més d'un per cada infant. En total, s'espera l'assistència d'unes 150 famílies
i aproximadament 200 tions. Xavi Gutiérrez, tècnic de joventut, ens dona alguns detalls de com es desenvoluparà aquesta jornada. Llavors, simplement, quan arribin les famílies amb els nens i nenes, han d'entrar dins de la zona que tenen assignada i buscar el seu tio. Cada tio tindrà...
l'etiqueta personalitzada amb el nom de cada nen i nena. Cal recordar que els tions no estaran amagats, ni molt menys els tions de les franges d'edat més joves. Estaran simplement repartits per l'espai. És la gràcia que els fa la canalla
anar a buscar el tio. Els de les franges de mitjans i grans, potser alguns sí que l'amagarem una mica més, però al final tots acabaran trobant el seu tio, se l'an donant cap a casa per donar-li de menjar, perquè plenive la panxa i durant aquests Nadal els puguin cagar tots molt bé.
Les famílies disposaran de zona d'aparcament i seran rebudes per voluntariat de l'Institut, que explicarà el funcionament i els espais de les diverses activitats. Hi haurà un espai per fer la coca amb xocolata, també sense lactosa pels infants que en siguin intolerants. També es podrà gaudir d'una zona preparada per a que els infants puguin fer els seus dibuixos i pintar, i una zona on es troba l'esperat gran tió, que enguany arriba més renovat, però com sempre tindrà la seva bústia per rebre els desitjos i dibuixos que els infants li vulguin fer.
A més, durant tot el matí sonaran en una playlist més de 180 Nadales i es podrà col·laborar amb la Marató de TV3 mitjançant l'aportació voluntària a les urnes que s'hi trobaran. Recordem que les inscripcions ja estan tancades i que l'activitat es realitzarà en franges per edats. Els infants de 0 a 2 anys estan citats a buscar els seus tions de 10 del matí a 11, els de 3 a 6 anys de 11, 15 a 12, 15 del migdia i els majors de 6, des de dos quarts d'una fins a dos quarts de dues del migdia.
I del picat anem a Mollerussa, on el nostre ajuntament ha iniciat avui una actuació de poder selectiva a l'Avinguda del Canal per tal de reduir la presència massiva dels tornells que en les darreres setmanes han generat brutitges, soroll i molèsties al veïnat. Una qüestió que ens explica la nostra companya Karen Alfonso de Ràdio Polen Mollerussa.
Els treballs han començat aquest matí i s'allargaran aproximadament tres setmanes. L'objectiu és reduir els dormidors d'estornets situats als plataners de la zona que han provocat afectacions importants en forma de dipòsits i brutícia. L'actuació abastarà 200 plataners repartits entre tres trams, començant pel que registra més afectació, el que va des de la carretera de Torregrossa fins al carrer Mestre Enric Subirós. En parla el regidor d'Atenció Externa i Via Pública, Joel Bastons.
Com bé sabeu, un altre any ja hem tornat a notar la presència dels tornells, i és, per tant, per mitigar i reduir l'impacte que hi ha, com que anys anteriors ja havíem pogut comprovar que la poda és efectiva, per reduir aquest impacte que provoquen, també per qüestions de salubritat, i tal que l'Ajuntament també hem complementat amb un increment de freqüència de neteja en aquella zona,
Un cop completat aquest sector, s'intervindrà el tram que va fins a la L200, a la rotonda del tractor, i finalment el tram comprès entre el carrer Jaume I i la carretera de Torregrossa. La intervenció ha estat adjudicada a Parcs i Jardins de Catalunya per 18.126 euros. Paral·lelament, el consistori també preveu actuacions a altres zones afectades per estornells, com el passeig de la Salle, on la poda també està adjudicada i es començarà abans que acabi l'any.
I seguim amb la Karen per explicar-vos la darrera informació d'avui. Ens porta aquesta fins al Palau d'Anglissola, que ha estrenat aquesta setmana quatre nous aparcaments de bicicletes intel·ligents, les primeres de fet de la comarca del Pla d'Urgell, com una aposta clara per la mobilitat activa i segura que neix de la col·laboració entre l'Ajuntament i l'empresa Moller-Usenca UpanBike.
Aquests parquins intel·ligents s'ubiquen a l'escola Arnau Berenguer, el pavellopolisportiu, el casal d'entitats i la parada de bus i estaran enllaçats pels dos quilòmetres de carril bici inaugurats recentment. Cadascun tindrà entre 6 i 20 places per a bicicletes i patins elèctrics i funcionaran amb control d'accés mitjançant aplicació mòbil o codi numèric. Són gratuïts, tenen llum interior, càmera de vigilància i funcionen amb plaques solars. En parla el regidor d'Economia i Agricultura, Jordi Cabestat.
Aquests aparcaments amb bicicleta que veieu aquí al Palau, gràcies a l'empresa Panbike de Mollerussa, en la qual hem arribat amb una col·laboració, que juntament amb ells hem considerat guanyar seguretat als biciclistes i també apostar per la sostenibilitat, com van fer ja en el seu moment amb el carril bici que disposem, i esperem connectar en el futur amb Mollerussa amb la passarela per damunt de l'autovia i aconseguir que el poble sigui més sostenible, que els habitants vagin més amb bicicleta
L'ús de la bicicleta ha crescut notablement al poble. Entre el 15 i el 20% dels alumnes hi van cada dia amb bici o patinet i fins i tot funciona un bici-bús familiar. L'empresa App & Bike, amb seva mollerosa, ha desplegat aparcaments arreu del territori espanyol i es troba en plena fase d'expansió internacional, amb les primeres instal·lacions previstes a Irlanda i Dinamarca en els pròxims mesos. Gràcies a Karen i gràcies a Vina Guillem. A tu, Fran.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
I, clar, perquè això és tema del dia, Maria Gatau, perquè sembla que es parlaràs d'una qüestió de fora de les nortes fronteres ponentines. Doncs, efectivament, Fran, de fet, no, no estem a la secció del nostre company Arnau Vila, però sí que farem una miqueta, no un tema del dia una mica especial, perquè avui és dia 27 de novembre i avui se celebra el dia d'acció de gràcies o el Thanksgiving Day als Estats Units.
I aquí, com nosaltres tenim contactes, diguem-ho així, doncs coneixem l'Evan Marx, que ell és lleidatà d'origen estadounidè, encara sí, bàsicament un adoptat a Lleida, diu ell, no? Bones, Evan? I llavors l'hem portat aquí i t'hem portat perquè bàsicament ens fiquis una miqueta de llum en la celebració, que és això concretament del Dia d'Acció de Gràcies.
Intentaré, sí. Como he comentat avans, la veritat és que Acció de Gràcies aquí a Catalunya, un mes, o sigui, porto 18 anys en l'estat espanyol, i Acció de Gràcies he celebrat dos cops, i justament els anys anteriors. He refrescat una mica la memòria, no? Aquesta celebració sí que és algo que sempre celebravam en família cada any quan jo era, estava allà, però bueno.
Bueno, no passa res, això no vol dir que no ens puguis parlar de la qüestió. No, no, en absolut. Jo el que sí que t'he de dir és que abans de preparar l'entrevista, aquesta qüestió, he preguntat als companys del programa què pensaven de tot plegat, per a ells què era això de l'acció de gràcies.
Això tinc curiositat jo també, sobre la percepció, saps? Des de fora, ja, ja. Bueno, jo te'ls aniré ficant, d'acord? De mica en mica, i després ja ens comentes tu si sí, si no, o què passa amb això, d'acord? Com jo, la màxima autoritat que hi ha. Exacte. Aquest ràdio, o igual Rosa i jo, o pot ser, no sé, quin ràdio d'aquí...
Bueno, més que nosaltres segurament sí, així que ho farem així, d'acord? Perfecte. Vinga, comencem amb la Txell Bernaus des de Radio CIO. Vinga.
En el meu cas, i parlo de l'experiència que tinc arrel de veure pel·lícules que ens arriben de Nord-Amèrica, el Thanksgiving Day o el dia d'acció de gràcies és un dia per agrair amb els teus, amb la família, amb els amics o amb aquelles persones que et són properes el fet de tenir menjar, el fet de tenir un sostre i el fet de poder viure amb ells agraint la seva presència. Per mi és això, tot i que també sé que és un dia que ve de lluny,
de fa segles i que estava relacionat amb el fet d'agrair el tema de la cosetja. Per això celebrem aquesta època de la tardor perquè ve de quan ja s'ha fet la cosetja a l'estiu. Però bé, en tot cas crec que dia de 8 té aquest sentit més familiar o aquest sentit més d'unió.
Bueno, això és la Txell, ¿vale? Jo te fico els següents abans de parlar, eh? Sí, sí, perfecte. Escoltem ara a la Karen. La festa d'acció de gràcies és una festa que es fa sobretot als Estats Units i és una mica això, per donar gràcies al menjar, que tinguin casa, que tinguin salut i una mica en general, crec jo.
A veure la Sabina, què ens diu? El dia d'acció de gràcies, que jo sàpiga, es fa a finals de novembre, sobretot es celebra als Estats Units, i no sé, donen gràcies, fan un sopar així molt gran, que es rellena el pavo famós, que surt totes les pel·lícules americanes, es reuneixen la família, els amics, també fan desfilades així en grans carrosses, i també és molt típic, es veu a les pel·lícules, que van a fer voluntariat i donar menjadors socials, i poca cosa més del Thanksgiving Day, els orígens...
doncs els hauria de buscar perquè no sé per què es celebra. Suposo que és d'alguna tradició de fa segles. I per últim tenim la Júlia. Diria que és com una celebració per donar les gràcies, el que no tinc molt clar és el per què.
Bueno, jo crec que potser ja l'inici està bé, aquesta última frase que ha dit la Júlia. Sí, la penúltima que... La Sabina. La Sabina, sí, que exactament quin és el origen d'això. Jo tu diria que, clar, com a americans, la idea que tenim és que no, no va molt més enllà del que han comentat les teves companyes, aquesta...
Aquestes dones, no? Però sí que és cert que hi ha molta mitologia sobre aquest esdeveniment, no? Bueno, és un festiu que és molt propiamente, és algo molt cultural, únicament és algo que només existeix als Estats Units, no? És algo molt nostre, no? Podem dir que si és una celebració que és 100% americana, pues el Thanksgiving, o el Halloween també podrías dir, no? Però el Thanksgiving, perquè el origen...
Es temor que ve ahora, bueno, los principis, bueno, las primeras seglas, los inicios de lo que era el país, ¿no? Pero, claro, yo creo que aquí hay muchos matizos, ¿no? Vale. Sí. ¿Pero qué? Vale, bueno.
A ver, entrem en la mitologia, o sea, la idea, o sea, no es que, bueno, qui celebrava y per què, no? O sea, bueno, la collita, no? Com han dit, no? Sí. Pero qui, bueno...
Al final, el region, que yo creo que això és cert, sembla que és cert, que era una celebració conjunta entre els indígenes, les persones indígenes de Norteamèrica,
I els colombinistes, els anglesos que estaven per allà. Això no hi ha molta discussió. Sí, que deixaven de lluitar, diguem-ne, o deixaven de discutir. No, no, clar. Allà és on, justament, jo crec que és la punta aquí de que s'ha de... De matizar, no? Matizar bastant. I per mi, personalment, això és la meva opinió, és molt important entendre que matisos, no? Perquè...
Es dibuixa, la manera que es dibuixa, o sea, es bonica, ¿no? Bueno, compartir, menjar, y como de... Hay tot això cert, ¿no? Que justamente la poca de lana, este la coït, tal. Vale.
La idea aquí es que els nord-americans originals, els indigens, havien ensenyat als colonistes com cultivar, perquè els colonistes arribaven no tenien ni puñetera idea de com anaven a sobrevivir allà. Doncs, clar, és que tots els cultius, la carabassa, no sé si saps, però això és un cultiu originalment de les Amèricas.
que és típic d'aquesta época. El pavo també és una espècie de nord-amèrica. Origen d'allà. Sí, ara torna el pavo perquè tinc, bueno... Sí. Doncs, clar, la idea, o sigui, la mitologia és que, bueno, que els indígenes buscar això de parlar també em enrolla molt, eh? Però...
Bueno, tranqui, tranqui. És de generalitzar molt perquè, clar, és que la diversitat de tribus, de persones d'ètnies que hi havia ja era brutal. O sigui, imagina't que els agrupaments de persones igual en un ràdi de 100 quilòmetres tenies, no sé, 3 o 4 d'idiomes o alguna cosa així. Moltes tribus, no? Moltes tribus i això és també molt complex. Però, bueno, tornant a la història, tornant a la història,
que sí, que els inicius també han transferit aquesta informació, que el coneixement als colonitzadors.
i que es veu que, bueno, que van coincidir, és que he elegit alguna cosa que no sé si és veritat o no, però es veu que és per celebrar els colonistes disparaven les armes al cel, al cel, i això, una banda de, bueno, una tribu es van, bueno, es van molestar, es van, ui, què passa amb aquests, no, anem a la guerra, però van arribar i van veure que estaven celebrant, doncs van al final organitzar un menjar junts. Ah.
Això és una teoria. Podria ser certes. No, això no ho sé, perquè no soc expert. Però, bueno, al final sí que lo que sí que ha passat és que van juntar aquests tribus i els colonistes i van fer un dinar junts. Això seria. Van compartir aliments perquè els colonistes sabien el que havien cultivat i els indigens van portar altres coses, carn o el que sigui.
Vale, doncs això és la idea, no? O sigui, és el que es pinta, com la part bucòlic bonit de tot això, que tenies dues culturas, que a vegades... Bueno, enfrontades, no? Sí, no, i justament, clar, això és el tema, que realment...
i aquest tribus es van enfrontar i aquest context de tot això el context era de una mortalitat i una brutalitat bestial que no podem ni imaginar
Tant per les malalties que s'havien transferit dels europeus a les comunitats indígenes, i també la violència directa que les va... O sigui, que els que colonitzaven, diguem-ne, no? Transferien o feien, bàsicament, atacaven als pobles indígenes.
indígenes. Exacte. I, bueno, per acabar amb aquesta idea, també s'ha d'entendre que, realment, no totes les tribus estaven bé alineats tampoc. Igual un an, a vegades alineàvem els colonistes, a vegades no. Igual canviaven de banda. O sigui, era una cosa, bueno, com la geopolítica, o sigui, bueno, o de altres polítiques, no? És com a vegades... Doncs, bueno, això és...
Déu-n'hi-do. Però aquest tipus de, diguem-ne, lectures o problemàtiques que hi havia aleshores que les rebem ara, no desperten com crítiques més, ja no sé si crues, però almenys més decisives de si, per exemple, hi ha famílies que no ho celebren perquè estan en contra de la colonització o estan a favor dels indígenes o, jo què sé, coses així, saps?
Jo soc una persona de origen 100% europea, jo no tinc una gran gota de sang americà, però per nosaltres normalment no pensem en aquestes coses, però estic segur, és seguríssim elegir coses per allà, però clar que les persones...
descendants d'aquests, d'un region americano, sí que tenen molts problemes amb aquesta celebració. Perquè sembla que se està celebrant una cosa, com he dit abans, totalment bucòlic, com ho de compartir, però realment és una mica també
una representación, una celebración de toda una serie de cosas muy desafortunadas y bastante terribles. La idea es buena, la idea es muy bonita y tal, pero yo creo que lo que yo voy a insistir, que yo creo que es la misma opinión, hasta entender el contexto también de esta celebración. Y ahora pueden pasar a la parte de bonita.
A la part bucòlica, no? I de celebració. Llavors, no està bé que hagis explicat això, que ells també van transferir aquests coneixements, no només de la collita, sinó també del pavo, que era una cosa molt autòctona d'aquella zona, perquè al final...
El gall d'indi és la menjada típica i tòpica que ho veiem des d'aquí, des d'Europa, totes les pel·lis. Vosaltres suposo que els supermercats s'omplen de pa de galls d'indis i tot plegat. No pots ni imaginar.
Sí, gai indis que tenen el nom d'un oso. Però llavors això, vull dir, ve d'aquest origen però realment és aquesta la menjada, no hi ha una altra per... Bueno, el menú, sí. Sí, el gai indi és el menjar típic d'aquesta festa perquè era un animal molt típic d'allà, així que això sí que ha de estar. Si no està, no hi ha Thanksgiving.
I vegans i vegetarians? Vale, sí. De fet, bueno, volia dir que jo he fet el meu nickname perquè el festejo és Turkey Day. Ah, vale, clar. Perquè és sobre el pavo. És sobre això. Para mi, sabes, bueno, aparte de les altres coses bucòlicas i tal. Vale, sí, s'ha inventat una cosa ja fa bastant anys, Tofurky,
Ah, un tofu. Sí, hi ha empreses que fan una pelota de tofu que sembla una mica, lo que podria ser, no sé, un trozo de... Sí, un gall d'indí. Y també va en relleno o si, un ple de històries. No ho has passat mai. Igual fa molt temps, però si va en avaple, no sé.
Però sí, el relleno és una cosa que m'encanta. Sí. Sí, sí, sí. Perquè és basicament, pensa que és basicament miga de pa, cuit amb els propis gràssos i líquids del pavo d'indí amb una barreja d'api amb altres espècies dintre del pavo.
I és super bo. És molt bo. A mi m'encanta. Sí, és fiquen cru, diguem-ne, o és fiquen fet en la barriga? Mira, hi ha diferents maneres. Hi ha gent que ho fa fora el forn, que és que és quina part i després es menja com una altra companyia de menjar, o es fiquen
dintre del Gai Indi, que és una mica la més tradicional, diguem. I tu a casa teva, en aquest cas als Estats Units, com ho celebraveu? Què fèieu en aquell dia? Sí, per a nosaltres, que també en el meu context, bé, érem quatre, jo, el meu germà, els meus pares, no? I no teníem familiars a propers, o sigui que en tota la meva zona
No hi havia familiars, doncs per mi sempre Thanksgiving eren nosaltres quatre. I, bé, algun an sí que crec que venien alguns amics familiars, podria ser alguna cosa així, però normalment sí, és un esdeveniment, és una cosa de família o de gent molt propera. Però en el nostre cas...
Normalment com érem quatre com família, érem els noms quatre, doncs normalment érem nosaltres. Igual els meus avis estaven per allà, podria ser, perquè hem vingat per estar amb nosaltres, però normalment no era així. I això és una mica la, això és la tradició, és la més normal, però sí que es juntant,
les famílies s'ajunten, o sigui, intenten ajuntar-se. És com Nadal, és com, sí, que ajuntar moltes persones i, bueno, tota la família, bàsicament, però, bueno, sí. I això que ha comentat la Sabina, també, l'àudio del tema de la solidaritat, d'anar, doncs, a menjadors populars i coses d'així es fa, realment. Sí, sí, això es fa, sí, perquè realment hi ha molta... En els Estats Units, realment hi ha bastant espèrit i gent molt actiu
a un nivell de voluntariat. És una cosa que es fa molt en general als Estats Units. I sí que hi ha persones com a de cuidar les persones que no tenen llà o aquestes coses, sí que és un moment de l'any que s'anima bastant aquest espirit de ajudar a persones que tenen més afortunats.
I tu, en el teu cas, ho has fet en algun moment mentre estaves allà, ja no només això, sinó també... No ho sé. Diria que no era el més típic per nosaltres, no. No, no.
I fèieu alguna diferència així vosaltres? O sigui, alguna diferència del que seria més tradicional americà-americà de lo que fèieu vosaltres en aquest cas? És a dir, alguna cosa particular que la vostra família feia i que no se feia? No, no, no.
Bàsicament per nosaltres era fer el menjar i ja està. Sí, sí. És que realment no va molt més allà. Sí que es va comentar una de les persones grabades de desfiles i tal. Puf, jo no he estat en desfiles de Thanksgiving la vida. O sigui, això és una cosa que jo no he vist en el meu cas. Sí.
No sé, nosaltres teníem una casa petita en el camp i molts anys anàvem, era com una zona superrural, ens anàvem allà, que era com una zona, sí, com un bosc i tal, com molt natural i normalment moltes vegades feien el temps que ven allà, doncs... Ah, que guai. Molt bé. Sí. Bueno, una celebració, no sé, no deixaràs una celebració familiar i bonica, vull dir, que al canvi a la fi. Sí, sí, sí. I, clar,
Venint a viure cap aquí, com se adapta tot això? Mira, és que en el meu cas, jo mai, el meu entorn aquí, en Espanya, en Catalunya, sempre ha sigut amb persones d'aquí. Realment no m'he juntat mai amb altres persones dels Estats Units. Clar.
Doncs això suposo que és un motiu important perquè no l'he celebrat. I els últims dos anys l'he celebrat amb la meva mare, que sí que viu aquí a Espanya fa uns anys i ens vam animar fa poc a començar a fer el Thanksgiving junts. Doncs per això els últims anys sí que l'he fet amb ella a Madrid perquè ella viu a Madrid i l'hem passat. Sí que vam... El primer any era ella, la seva parella, el seu novio,
I jo, només tres persones, però l'any passat vam animar una mica més la cosa i vaig invitar tres amics a venir tan bé, a més del novio de la meva mare. I quina opinió, què els va semblar la celebració? Bé, sí, sí, ho vam passar bé i de fet l'any passat...
vaig inventar un petit joc. Va passar superbé i per això aquest any jo crec que ho repetirem. Estupendo. Bueno, doncs ho apunto. M'ho apunto i me quedo amb això. I escolta, Evan, doncs això, moltes gràcies per venir fins aquí a explicar-nos i actualitzar-nos informació. Tu creus que llavors la Sabina, la Karen, la Txell i la Júlia estan encertades en el que han dit, eh?
Sí, sí, perquè sí, totalment, moltes acertades, perquè al final és això, la idea és bastant senzill, i és el que es veu al final de les pel·lis, és que realment sí que és així, i no hi ha molt més, però em semblava interessant explicar-vos una mica aquests matisos que són, que donen una mica més de profunditat a tota la història i l'origen d'això, que jo crec que sí que és important.
Matisar és important, això segur. Sí. Moltes gràcies a tu, eh? No, gràcies, gràcies a tu per venir fins aquí i això, explicar-nos-ho i res, que ens veiem dintre de poquet, eh? Sí, sí, sí. Adéu. Adéu.
Aquí a l'oest. L'esport no només és futbol. I tampoc només cosa d'ones. Esport plural i divers a la tertúlia esportiva d'aquí a l'oest. Tertúlia esportiva que iniciem de seguida, abans a prou.
Presentem a qui ens acompanya, l'habitual Sergi Guiu, responsable d'Esports Duol i de Ràdio, narrador de la Ticlida, què tal? Hola, bones. I la gent de la cova, que ens agrada molt que hi siguin, a més quan s'estrena gent, com és el cas de la Jordi Soro, que a més a més és el presentador del lliure i directe del postpartit dels diumenges del futbol, i el Ricard, molt bones els dos.
Molt bona tarda. Benvinguts, eh? Moltes gràcies per acceptar aquesta tertulia en què parlem una mica de tot. Evidentment, també ens centrarem en el futbol, però l'actualitat em mana. Toca mirar ahir, que teníem diversos partits. Sí, en futbol, l'EM, que moltes vegades diem això, que si les competicions, els equips que van malament de la Lliga, no els van bé...
perquè els estaroten, que la prioritat és la Lliga, però no sé si a l'EM li calia, amb aquesta Copa Catalunya, allò de felicitat, guanyant, a més de forma contundent, 0-5. Era un equip de dues categories per sota, l'igualada, però quan estàs en aquestes situacions necessites celebrar i riure. És igual quin sigui el context, Copa Catalunya...
o competició domèstica. La M s'anava fins a les comes en aquesta primera eliminatòria per elles a la Copa Catalunya i crec que van fer el que havien de fer. En el moment en què es van treure el fred del cos, perquè em feia molt, de fred a Igualada i la nit, doncs van competir com ho havien de fer i sobretot van riure i van celebrar, que és el que necessita la M. A més a més,
En la situació en què està, aquest cap de setmana no té partit, per tant, ja agafes una miqueta l'aturada d'una altra manera, sabent que la setmana vinent contra l'Atlètico de Madrid B, sí o sí, ja en parlarem dijous, has de guanyar, sigui com sigui.
L'altre dia ens ho deia el Jordi Cortés a la tertúlia que fem els diumenges, ens ho comentava, és el mateix cas, la Copa Catalunya en realitat és molt bon, és un torneig que està molt bé quan el guanyes i no val per a res quan el pars. Absolutament. Però clar, per sensacions, què en penseu vosaltres? Perquè cert és que...
No juguen aquest cap de setmana, hauria anat bé que hi jugessin i tot. Per què no juguen? Deu ser alguna cosa de selecció, no? Perquè després juguen al pont de la Puríssima. I perquè, a més a més, és veritat que aquesta primera federació són pocs equips i van fent aturades al llarg de la temporada perquè és que exagero si no es troben al febrer i han acabat la temporada. Per tant, van fent aturades de tant en tants.
Però que juguen el dissabte del pont, no podien haver aturat... El dissabte del pont juguem tots. Sí. Sí. Clar, no, però no hauria fet aturada aquest dissabte que ho farà a l'altre del pont, que així els jugues... No, i sí que hi ha, eh? O sigui, crec que hi torna a haver aturada de seleccions. El que passa és que ja fa poquet que hi va haver una aturada de seleccions, però sí, sí, és aturada de seleccions, si no recordo malament.
Tenim, després tornem al futbol, però mirem el que passava ahir, hi havia part de jornada de Lliga perquè aquest cap de setmana diversos equips disputen amb noies, ok, patins estem, competició europea, i això feia que dos dels equips tops, per mi, ara mateix els dos equips millors del món, amb el permís del...
Benfica, jugant de Lliga, primera derrota del Fraga. Sí, contra el Telecable, jo et deia la setmana passada. Tinc ganes de veure el Fraga en aquest tram que li ve ara de temporada, la primera pedra la va superar Enes Creix el diumenge.
contra el Vilasana. La segona jo crec que no reflecteix el que havia de ser o el que va ser el partit. Crec que el 3-0 és un punt exagerat respecte al que va fer el Fraga a Gijón, però no deixa de ser això, una derrota contra un dels de dalt, que amb la victòria del Vilasana el que fa és posar aquestes quatre primeres posicions ben apretadetes, que tot i ser format playoff, doncs com a mínim potser riurem fins a final de temporada perquè acaba entrant en aquest top 4 de la Lliga femenina.
Dades curioses, eh? Gols en contra, que ho hem dit amb alguna tertúlia que Vilassana i Fraga no estaven encaixant Gols. Això amb OK és una cosa estranyíssima.
Amb aquest partit de Lliga del cap de setmana que teníem aquest terbi del territori entre Fraga i Vilassana, Fraga li endossava el doble de gols amb un partit que tots els que havien rebut el Vilassana en set jornades. Es diu ràpid, eh? Es diu ràpid. És a dir, amb aquest 4-0, eh? Sí. Havia encaixat només dos gols el Vilassana. Fraga portava més partits sense encaixar.
i, de fet, amb aquest partit d'ahir, el Fraga encaixà la meitat de gols que les 8 jornades de Lliga. Una mica bojos els obreros. D'anys de dir alguna cosa, perdó. No, no. Me'n vaig al cap de setmana perquè, clar, tenim la Champions, dos equips que opten nítida i clarament per aixecar aquest títol. El Fraga ja ho feia una vegada, precisament contra la Vila Sana, a Riazor,
amb grups desiguals. Recordem que hi ha dos grups, amb quatre equips cadascun d'ells, hi ha format Lligueta i els dos primers arribaran a la Final Four. El grup del Fraga podríem dir que és el més complicat. Hi ha el Palau, precisament jugaran allà aquest dissabte a les 8 del vespre. La gent del Fraga ha muntat un autocar que gratuitament portarà els aficionats
Fins a la Maria Víctor, al pavelló del Palau. L'altre partit del grup és el Benfica-Manlleu. Per tant, d'aquests quatre equips, Palau, Fraga, Benfica i Manlleu n'han de sortir dos per la Final Four. Jo crec que si Fraga guanya la pista del Palau és un grandíssim que, encara que sigui el primer partit, perquè segurament són dels equips que més ho opten. Recordem que el Benfica s'ha reforçat moltíssim en Guanya i que és un equipàs. I l'altre grup hi ha Serranyola, Telecable...
Tricino, que és el rival del Vilasana, que és el que forma, el que acaba de completar aquest grup. Tricino, aquest equip italià que visita dissabte la pista del Vilasana a les 7 de la tarda. Per tant, dos equips del territori que poden aixecar una Champions, que es diu ràpida. Sí, sí.
parlem molt de futbol, parlem molt de bàsquet però després tenim aquestes coses que les desconeixem i amb el Ponsi d'igual aquest passat cap de setmana amb l'Eurocap, comentar que deies el de guanyar la pista al Palau amb aquests formats de fase de grups que són
molt ràpid tot pegat crec que quan juguis fora de casa sobretot que no et guanyin perquè no és que tu no sumis de 3 sinó que suma l'altre de 3 crec que fins i tot començar amb un empat a la pista del Palau de Pregamans ni de bon tros és un resultat dolent pel Fraga a diferència que el Vilassana jo crec que a casa sí que crec que hauria de sumar la victòria a casa contra el 3
Les noies, amb nois, és Portugal, però amb noies la millor lligada del món és l'estatal, l'espanyola, després anirà la portuguesa i després la italiana. Per tant, no hi ha arribat el fàcil, però en principi Vilassana hauria de sumar més tres claríssimament amb aquesta estrena. Nit de bogeria la teníem aquest dissabte al Pabellons de Setembre.
Alguns no es va petar la patata, però poc li va faltar, perquè jo no recordo un partit que toqués remar tan en contra, que passessin tantes coses que qualsevol equip l'esfonsen, però amb una tanda de penals fatídica, interminable, eterna... 16 penals. I 15 fallats. I 15 fallats. No sé quina dada és millor, eh? És que és terrible, això. El xocador és molt gran, eh?
Abans parlàvem d'aquesta final de Champions entre Fraga i Vilassana, a Galícia, un servidor també hi era, i es van tirar 20 penals i es van fallar de nou. Imagineu la taquicània amb una final de Champions. Potser al hockey s'haurien de replantejar com fan els penaltis, perquè ha donat una mica més d'espectacle. Evidentment jo sóc per dir que no són els índexs d'encert que amb el futbol, no, el món del futbol...
Les standards de penals les guanyen els que fan més gols o els que en fallen menys. El món del hockey és qui el fa. Fent-me un, ja ho tens encarrilat. Faig apunt molt ràpid perquè vull anar amb el futbol pels convidats que tenim i també que aquesta setmana no hi ha bàsquet.
que pel que fa ara, i és al Pons Lleida, juga aquest diumenge el Joan Ortol de Calafell, a les 4 i 10, partit, per tant, que dona a la xarxa, aquí a la televisió. També el següent, que rebrem al Sant Jús, també es donarà per a la xarxa. Què en opineu, Mat? De aquest, com ho diu? Horari de merda? Què va dir el temps de veu? Va dir, textualment, és un horari de... és l'hora de la misdiada. Sí, sí, sí.
A més, podríem replantejar aquestes situacions estranyes, anomales, perquè... En fi... És important que el hockey ara ha peregut un contracte, una ajuda de l'Ajuntament, no? A veure... No, jo ho dic perquè...
Sabem de futbol i de coses rodones, i el bàsquet, ves, ni fu ni fa, saps què et vull dir? Però al final tens amics que m'han convidat el dissabte i malauradament no hi vaig poder anar per una cosa familiar, però m'arriben que, ostres, és que la pista del costat... No sé, hi teniu algun comú amb el Lleida, no? L'anex, l'anex, no? Tenim un anex, no? Vinga, te l'està mirant a tu o a mi no? Jo estic fent un aviut, a veure si va agafar algú l'aire, eh? Per agafar-lo, eh?
Mira, la... I uns vestuaris que també són una mica vells... I no et parlem dels gimnàs, perquè... També ho han dit, també ho han dit, però jo... Jo al gimnàs, a tothom que vulgui venir li convidaria perquè te'n faries creus que és un equip que està a Europa, que sigui el que més títols europeus hagi aixecat, que amb allò li diguin gimnàs, ja que li diguin, eh? Després que quan plou una mica quedi tot inundat, etcètera, etcètera. Aquests 375.000 euros és per un conveni que ja està designat, que era aquest acord de governabilitat amb Junts,
que s'havien de fer moltes reformes per, no per tenir un pavelló que sigui supermodal, sinó perquè no n'hagin goteres. Avui teníeu Climava, eh, ja. Què? Avui ja estava Climava, eh, el dematí. Sí, sí. Firmar contractes és el que té. Però ara que dius de la pista exterior, per cert, va ser molt curiós perquè no ha sortit a premsa. Diumenge vam fer la presentació dels equips, 180 jugadors i jugadores, 23 equips tiro de memòria...
i el president, Enric Duc, li va dir a Jackson Quiñones, perquè estava allà a l'acte, doncs que, ostres, a veure si es podia adequar a la pista exterior. Adequar vol dir posar-hi una coberta, perquè les temperatures de Lleida són... No hi hagi fulles, que sigui mitjanament patinable, no? Això és el que m'han dit. Jo, ja et dic, només m'agraden les coses rodones. Tu vas com els periodistes, eh? Dius la formació però no la fora, ben fet. Però jo ho sento, a veure, els del hockey, almenys el Quiñones hi va.
Almenys és alguna cosa, el camp del Lleida no s'hi apropa. Bueno, s'hi apropa a altres dies, però els dies que hi juga el Lleida, el Lleida de veritat, aquell dia no s'hi apropa. Almenys va a les presentacions... Al partit hi va anar? No. Al partit... Tenia feina a Vilova. Tu veus-los convidant, ja veuràs, ja. Sí, sí. Estan tenint la paradeta, segur. Aquell dia no hi havia ningú de l'Ajuntament.
Una nit europea. Jo crec que... És nit de dissabte, Viló, va estar al bar, home. Hi havia el bàsquet, però... Però jo em pregunto, si el bàsquet, que hem començat amb molta trempera, arribés a nit europea, algú s'hi imagina una nit europea del bàsquet sense un membre de l'equip de govern? No, no, pregunto, eh? Algú s'ho imagina? Llavors, que no va del hockey, ja? Jo crec que va de la representativitat
de la ciutat, no ho sé, i la nit, que hi ha la primera nit de Champions a Lleida, i això crec que no m'ho havia explicat, que rebem el... A més, ens toca contra el campió d'Europa, fa dos anys, el Porto, no hi havia cap representant de l'Ajuntament de Lleida. És que quins esports són els prioritaris?
Pregunto, eh? Jo la tiro amb molt bon rotllo, però vull dir, ostres, tens a la teva ciutat un club que ha guanyat tres competicions, tres vegades la mateixa competició seguides, que és una fita, ho estàvem comentant a Microtancat, tot el rato a Primera Divisió, des que ha pujat, sent un referent. Inclús hem tingut dos equips, l'Alpicat i el Pons. Ostres!
I no és un esport que t'interessi? Bueno, potser és que no genera interès en fer un tardeo allà. No sé si m'explico. O no és tan popular com pagar 80 euros per veure al Madrid giopos. Ha de fer fideuàs. Saps què vull dir? Al final, una regidoria d'esports jo crec que s'hauria de vestir en mirar que tots els esports a Lleida, tots, tinguessin per igual...
I els que necessiten més suport, més suport. No pot ser que estigueu... No teniu una pista d'entrenar per nens.
Ara està plena de fulles. Seques. Sí? On entrenen? Pregunto, eh? I això és una reclamació vostra. Ja no entrarem en el Lleida, l'anex... Aquí no vull entrar. Bueno, és que si entrem... No, no vull entrar perquè no ens tornareu a convidar i no és l'objectiu de que vinguem. Jo no ens faltaria que vinguis convidats que poden dir que no, eh? Cap problema. Però bé, al final, el manteniment, sigui quin sigui el contracte, va en ve del club.
I en ve dels nens. Vull dir, més nens juguin a hockey, més tindràs. Al final, jo parlo amb el meu amic que hi he, i ell m'ho diu, no, és que és afició, és... No, no, està clar, jo a hockey, i jugaven a la meva escola, és un esport que l'entenc, i el respecto moltíssim, perquè és un esport molt guapo, el trobo molt guapo, i som una potència.
Catalunya, Espanya i Lleida té un equip representatiu. Ostres, no pot ser que tinguem una pista on la pilota voti com vota i que no puguin patinar perquè hi ha fulles. No sé, ho trobo... Futbol, perquè que tinguem la gent de la cova i no us preguntis sobre Lleida, després d'aquell empat...
que a algú li sembla poc, a mi em sembla una injecció de moral pel que era el rival. De la pesca sí que suposo que aquesta coseta que es podia fins i tot haver guanyat, però jo crec que li calia una injecció de moral i aquest empat ho és. Jo comentava amb Cortés a la nit del mateix partit, jo hagués marxat content del camp, havent perdut.
per tal com s'havia jugat el partit, per tal l'evolució de l'equip que portem. Des de fa un mes i mig cap aquí s'ha vist una evolució que és increïble. Aquests jugadors no són els mateixos. El dimecres ens trobàvem amb el Sergi a Mollerussa, al partit de Mollerussa, que juga amb totes les reserves. Els reserves estan fent una declaració d'intencions. És veritat que el Mollerussa també juga amb reserves, però...
Però, hòstia, és un partit molt, molt bo. Té d'entendre que el club no té 11 jugadors, sinó que té 14, 15, 16 jugadors per estar perfectament salvant la categoria i perquè estem al novembre. Que si això comença des del setembre... Jo crec que una mica, seguint el meu company, el creixement. Tothom parla del creixement dels equips del Jordi...
O sèiem neutres, no ens hi fixem. Tu el veus créixer. Des del primer partit que jo vaig veure l'estiu, em sap amb tu també, al camp del Mollerussa. A com juguen? Sí, una Copa Catalunya. Qui no li interessi, ja està bé que no li interessi la Copa Catalunya, però jo és un partit que juga el meu equip. I si el juga, el juga. La mentalitat anglesa, no? Vull dir, si tu pagues per veure 20 partits i si jugues 25...
Perquè en veus 25, perquè al final és el teu equip, no? I el vam veure jugar, i al camp del Montserrat dius, ostres, sí que és veritat que va quedar una mica desapercebut el fet que van expulsar-ne un a la mitja part, perquè no ho van notificar al camp, i si no paraves molta atenció te'n donaves compte, no? Però, ostres, juguem un partit molt seriós. I el dia del Cornellà, amb un rival que ja l'any passat ens va plantar molta cara tant al seu camp com aquí al camp d'esports,
Ostres, que ja tenia Nissan, que és un valor que se n'ha parlat aquesta setmana. Ostres, és un equip que té molt mèrit en aconseguir-li no perdre, que jo el firmava, els més optimistes sempre diuen 1-0, 2-0, no, no. Jo, si no perdem el Cornellà, és com l'any passat l'arrencada que vam fer de Segona Ref, quan vam arrencar que vam dir, no, si empatem, si salvem punts contra l'Atleti Balears, Cornellà, no sé què, no sé quantos, després ens ve un Trump. Doncs jo miro per Trumps.
i ostres, ens ha vingut un Badalona que tampoc no ens va pintar gaire la cara, sí que és veritat que té molta més plantilla, però al final és dues ocasions que la pilota entra i naltros no, i després tens la sort que el Cornillà t'empata, la mala sort, perdó, que el Cornillà t'empata. I ja està, al final el futbol es tracta d'això, si entra la piloteta o no, diuen.
Mirant una mica, Fran, cap al futur, ho dic de memòria, aquest cap de setmana no hi ha jornada, crec que és Sant Cristóbal, Mollerussa i Vilaçà de Mar, el que té el lle d'ostres, parlàveu de trams, aquesta recta final de 2025, jo crec que pot encaminar cosetes de cara al 2026, i juga al camp del Sant Cristóbal, que a Terrassa sempre costa molt de guanyar, i el camp del Sant Cristóbal... I juga en Olmo, eh?
I és veritat, jugo el germà de Dani Olmo del Barça. És com el germà de Puyol. És veritat, és veritat. A més, és un noi que no s'assembli gens a Dani Olmo. És defensa a Carlos Olmo, crec que diu. És molt corpulent. Després hi haurà el 14 de desembre el derbi aquí al Camp d'Espòs contra la Mollerusa. Un cap de setmana molt interessant, a part, aquell cap de setmana. Sí, i el dissabte Sant Andreu contra l'Atlètic Lleida i després el derbi. I després...
No, dissabte a l'Etic Lleida... No, ja, ja, però és el primer cap de setmana que ja ens creuem els dos. Sí, això passarà alguna vegada més al llarg de la temporada, no gaire més, però... I després Vilassada de Mar. És a dir, ostres, aquests nou punts que hi ha per endavant... I si no pures Vilanova després. I després ja després de l'aturada de Nadal. El 4 de gener. Jo tinc la sensació que, veient com està l'equip, com està la dinàmica, deia el Jordi, que està en creixement, jo crec que sobretot el que ha trobat el Jordi és...
on col·locar tots els jugadors i qui col·locar al costat dels jugadors respectivament. És a dir, sap que Sasha ha de jugar allí o sap que Rússia ja no és central, sinó que ha de jugar més endavant, etcètera. Crec que ha sapigut trobar aquesta tecla, que evidentment amb una pretemporada tan estranya com la que tenia el Lleida era molt complicada. Això i que els jugadors s'han tret aquest pes que portaven a sobre. Exacte. I després també cal tenir present que
Parles de posicions, però hi ha jugadors que estan de centrals que, per exemple, i que és un dels que a mi m'agrada, l'holandès, el Guà, que no és central, ben estricte senso, és més aviat lateral. Sí que els laterals poden jugar, els que hem jugat una mica futbol, a vegades et posaven i no passa res, ets lateral i acabes d'extrem, però home, la teva posició és la teva posició i és la que jugues, i tot això està fent una campanya bastant més que sèria la defensa. Sí que portem menys 10, no?
Si m'equivoco, menys 10 o menys... Sí, menys 10 gols. Va costar la primera. I a part, en un moment, amb el 1-0 amb el Cornellà, donava ja la sensació que havíem adelantat el Vic i el Mollerussa. Bueno, aquesta setmana vam marcar 4 gols, en una setmana. Clar, em marca-ho. I no 4 gols, 4 golaços. És que els 3 de Mollerussa són increïbles. Els 2 del 9 són molt macos. Són brutals. Que ràpid ha passat.
Sí, sí, sí, ja, ja, això va així, aquí tant fem esport, ens toca córrer per fer l'anàlisi del que podem, del que ens permet el temps, no sé si Jordi Ricara heu estat a gust i si teníeu ganes de tornar un altre dia. Això vol dir que quan toqui la roda, que és dintre de dos mesets, doncs la gent de la cova, qui vulgueu vosaltres, doncs són convidadíssims aquí a seguir fent aquest anàlisi, que haurà passat el que diu el Sergi, que crec que és molt important també, aquesta ronda que podrem veure una mica més
quin és el futur que se li depara a Lleida Club de Futbol, que jo soc optimista, que quan algú com a profe que soc va a més, doncs sempre són bones notícies. I l'avantatge d'estar a baix és que quan sumes, escales molt més, i això ho hem de recordar, i aquest equip, doncs això ho està demostrant. Gràcies, Sergi, gràcies, Jordi, gràcies, Ricard. Adéu, gràcies. No marxeu, que hi tornem de seguida. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida, cada tarda de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis,