el Bruixes. Tornant d'aquí una hora amb més notícies en xarxa. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda a tothom, us parla Francesc Balanyà, això és aquí a l'OES, el programa que fem a 7 ràdios de Lleida, una producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilà de MuntFM. Què tal, Arnau? Hola, bona tarda a tots i a totes. La Marieta de Ràdio Rosselló, molt bon dia. Bona tarda, westerns.
Bona tarda a tothom.
Programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què anirem fins a Castelldans, on allà s'hi troba l'empresa Gir Controls. Allí diverses persones han ajudat a restaurar documents procedents de l'arxiu municipal del GMSI de València, afectats per la dana de fa un any.
Després tenim la tertúlia de les xarxes i en sé avui, aquest 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de les Violències Masclistes. Les institucions catalanes han posat en guany el focus en la violència masclista digital, que ja es considera una de les formes de violència amb més creixement i una de les més difícils d'abordar. Per això ens hi aturarem en detall en aquesta tertúlia d'avui. Abans prou de tot plegat, notícies.
Doncs som-hi, comencem aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyats, el Guillem Figuerole. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que l'Agrobiotec Innovation Forum ha obert les portes per primera vegada aquest dimarts al matí amb l'objectiu de refermar la posició de Lleida com el hub agroalimentari del sud d'Europa. És certament que concentra la banca professional de l'antiga Fira de Sant Mical
presenta les darreres innovacions del sector amb uns 200 expositors i una cinquantena d'activitats paral·leles fins aquest dijous. L'acte d'inauguració ha anat a càrrec del rector de la Universitat de Lleida, Jaume Pui, que ha destacat el paper del sector alimentari tant per la seva importància econòmica com per la seva funció de vertebrar el territori, un sector que afronta una sèrie de reptes que requeriran del coneixement acadèmic com a element capdalt.
La Universitat de Lleida està compromesa en col·laborar amb el territori que l'acompanya perquè els reptes que tenim realment es transformen en oportunitats. Tots sabem que hi ha una sèrie d'amenaces en aquests moments derivades bàsicament del canvi climàtic i de la finitud dels recursos naturals, però només el coneixement ens ha de permetre fer un pas endavant.
D'altra banda, l'alcalde de la ciutat, Ferris Larrosa, ha reivindicat que Lleida dona un salt de qualitat extraordinari amb la consolidació d'un espai on conflueixen els centres de recerca i investigació, les empreses i el sector públic. El PAENCAP ha destacat l'aposta del territori per convertir-se en referent del món agroalimentari.
hem fet una aposta decidida perquè aquest sigui l'espai, no dic un espai, l'espai per al debat, per a la reflexió, per a l'intercanvi de coneixement, per a l'intercanvi d'experiències i sobretot també per avançar en la generació de negoci.
En la mateixa línia, el director de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha celebrat l'estrena d'un certament fet per i per als professionals que reflecteix la realitat socioeconòmica del territori, un saló que ha de permetre posicionar Lleida més enllà de l'Estat. Amb una vocació molt àmplia de tot el que és el teixit alimentari i amb vocació de ser referent del Sunt de Europa, incorporant, sobretot, com a aspectes més destacats, la part de startups, una economia,
i la part de demostracions amb proves de robòtica i vehicles autònoms. Els diversos actors implicats en l'organització de la primera edició de l'Agrobiotec Innovation Forum ha destacat la resposta positiva de les empreses en un certamen que esperen més de 14.000 visitants nacionals i internacionals al llarg dels tres dies d'activitat.
Doncs de 14.000 també va la cosa de la seva notícia, perquè atenció que els Mossos instrueixen fins a 14.455 denúncies per violència de gènere el 2025 i però van superar les 17.100 a finals d'any. Coincidint amb aquests 25 anys, els Mossos han fet públic aquests darrers indicadors sobre violència masclista.
Aquests evidencien una tendència similar a l'ardatge anteriors pel que fa a la xifra de denúncies registrades i una previsió d'acabar el 2025 amb una mínima reducció del 0,2% respecte a l'exercici anterior. Tot i que pot semblar una bona notícia, la sergent Andrea García demanava no centrar tota l'atenció en el nombre de denúncies.
Crec que no s'ha de reduir el nombre de denúncies ni fixar-nos tampoc si se redueix o no. No ha d'haver violència, però sí que la denúncia és un indicador, però n'hi ha molts més. Les enquestes de victimització encara ens posen la xifra oculta en un 70-80% de dones que no creuen en la denúncia i, per tant, no s'identifiquen, no entren en el mecanisme de protecció. Per tant, hem d'intentar treballar amb aquestes dones.
El que també ha baixat en guany són els feminicitis, una reducció que per la Sergent tampoc és motiu de satisfacció.
Aquest any sí que hem detectat un descens bastant important quant als feminicidis, tot i que això tampoc no podem estar contents. Tenim durant aquest 2025 vuit feminicidis, tenim cinc, quatre dones i un dels fills en l'àmbit de la parella, de l'exparella, i després tres en l'àmbit familiar, on dos fills i un germà van matar el seu familiar directe.
Per tant, sí que és cert que en relació amb altres anys hi ha més d'un 65%, aproximadament menys, de feminicidis, però hem de continuar treballant perquè no hi hagi cap. D'altra banda, García adverteix que una de les formes de violència masclista que està augmentant és la violència digital i dins d'aquest àmbit la revelació de secrets.
No podem escoltar aquest darrer tall de García, però continuant amb la notícia, sobre el perfil dels agressors, els Mossos han desgranat que han detingut o investigat 12.359 homes, dels quals el 98,9% són majors d'edat i l'1,1% són menors d'entre 14 i 17 anys. Un tall que podem dir després amb aquesta tertulia de xarxes, perquè precisament parlarem de com és aquesta violència al món digital. Anem amb més qüestions. Us expliquem ara que Fira de Mollol s'ha tancat l'any amb un record històric de volum de negoci, gairebé 13 milions d'euros
i un increment tant en vendes com en unitats de vehicles comercialitzats. En el Saló de l'Automòbil de Sant Josep es va registrar el màxim de vendes amb uns 9 milions d'euros, una qüestió que ens amplia la nostra companya Karen Alfonso de Ràdio Ponem-Muñorosa. El conjunt dels certaments virals d'enguany ha generat 12.994.617 euros, un milió més que l'anterior rècord assolit el 2019.
L'alcalde i president de la Fira, Marc Solsona, ha qualificat aquestes xifres d'excepcionals i ha atribuït una part del bon resultat al Saló de l'Automòbil de Sant Josep, que, tot i la pluja i la durada de cinc dies, va ser el certament més potent de l'any, 252 vehicles venuts i 9 milions d'euros. En el còmput total de la suma de totes les Fires,
Aquest any, l'any 2024, hem tingut 12 milions i mig d'euros més que l'any anterior. Per tant, ja va ser molt bon any. Per tant, ja estem constatant que tenim les fires de la troba i la Mollerussa funcionen i funcionen molt bé. I, curiosament, la millor fira que vam tindre aquest any va ser la de Sant Josep, que és una fira de cinc dies, que recordo que va ploure dos cinc dies amb tot el que això va comportar, però que vam fer 252 vehicles venuts amb un volum de negoci de 9 milions d'euros.
En total, Fira de Mollerussa ha comercialitzat 453 vehicles, 53 més que l'any passat, cosa que representa un augment del 12%. Quan a procedència dels compradors, un 14% eren de Mollerussa, un 12% del Pla d'Urgell i la majoria, un 56%, de la resta de la demarcació de Lleida. Amb aquest balanç, l'Ens Firal ja treballa en el calendari de l'any vinent, on s'esperen novetats, especialment en el sector de l'automoció, per continuar consolidant-se com un referent del mercat del vehicle nou i d'ocasió.
I una darrera qüestió, una seixantena de gossos del Pallar Sobirà donen sang a Rialpes. Tracte d'una acció organitzada per la Societat de Caçadors Lotos al Gros de Soriguera, que té l'objectiu de salvar la vida d'altres gossos. La donació de sang va tenir lloc aquest dilluns i és una de les dues campanyes que organitzen durant l'any.
Personal de l'empresa Emolife s'ha desplaçat a Rial per fer les extraccions. Segons explica la veterinària Gemma Tolsa, aquestes donacions permeten salvar la vida d'altres gossos que se sotmeten a una operació o que han tingut un accident. Tot i ser tan necessàries, aquestes donacions no són molt conegudes per la ciutadania, malgrat els avantatges que suposen.
Sí, nosaltres fem la revisió veterinària dels gossos, els fem l'examen físic, mirem que tot estigui bé. Llavors, ells per ser donants tenen certs beneficis, com la vacunació i desperdicació gratuïta, després també els fem analítiques, se'ls fa un control per saber que el donant realment està bé.
I li fem la tipificació sanguínea, que és el test per saber el seu grup sanguíni. Llavors, tot això, el tema d'anàlisi i test es fa al laboratori, i després d'aquí fem la donació en si, que dura uns 5 minuts. La gran majoria de les donacions de sang són de gossos caçadors. Gràcies, Guillem, i gràcies, Karen. A tu, Fran.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
El tema del dia, on avui tindrem l'Inabel Felipe i el Ricard Galfré, dues persones que han estat treballant per restaurar documents del GMSI que es van fer malbé durant l'Adana. El nostre company, Julen de Ràdio Ponent Mollerussa, Julen Andrés, s'ha acusat fins a Castelldans per conèixer tots els detalls.
Nabel, expliqueu-me primer de tot una mica. Feu-me cinc cèntims, la vostra empresa, a què us dediqueu, què feu aquí a Castellans? Nosaltres inicialment, els meus orígens, l'any 86 comencem a treure el nas en el món del control de plagues,
i mica a mica anem evolucionant cap a tot el que són materials cel·lulògics, que porten una càrrega cel·lulògica, des del que és fusta, i acabem derivant ja amb el paper.
Avui en dia pràcticament el gros de l'empresa ja és només tractaments i desinfeccions i estabilitzacions de documents. A partir del 2006 comencem ja a generar noves tècniques, ens han portat fins aquí. Són tècniques que són absolutament innovadores i que ens permeten una eficàcia altíssima
i una rentabilitat quant a temps, que això amb el tema del control de patologies que puguin afectar el paper és importantíssim, controlar-les amb una velocitat de temps molt ràpida. Llavors, va passar tot el de València, com comença tot? Heu estat recuperant arxius, però anem als inicis, com comença aquest treball? Jo demà soc valenciana,
I quan veien a través d'Instagram i a les notícies de tot el que estava passant a València, i sobretot veient, i va crec que és l'Institut de Conservació de la Generalitat Valenciana, que mirava de recuperar tot el paper que sortia dels arsius municipals, vam veure que s'havia en els recursos que nosaltres tenim com podem ajudar.
I aquí va venir de fer una aportació sense ànim de lucre, evidentment, d'uns pots de descarrega de desinfecció, van ser a vora 85 pots que van regalar perquè ells poguessin desinfectar espais relativament petits, els cotxes que estaven fent servir ells per traslladar a Fira de València tota aquesta documentació que estava plena de fons,
I llavors vam pensar en fer això, què passa? Que quan ens hi toquem i oferim de fer aquesta donació, va ser quan ens expliquen que a Fira i València s'estava portant tot, que estàvem parlant de no mil metres quadrats que tenien plens de documents, plens de fons, i vam dir, ostres, doncs podem oferir que un servei que nosaltres hi donem al que són els arxius és tractaments correctius de desinfecció, que tenim una màquina molt grossa, molt potent, que treballa força bé...
i és molt més eficaç fer un tractament d'aquesta manera que ara li diem, mira, es pot, ho regalarem perquè serà molt eficaç per vosaltres de fer-ho servir. Però, paral·lelament també, regalarem aquesta intervenció, el tractament de desinfecció de totes les instal·lacions de 9.000 m2 de Fira de València també. Els va anar superbé perquè si la intervenció la van fer un divendres, el dilluns veien que la coloració dels fons ja havia canviat i sobretot
que l'ambient ja era salubre, perquè deia, clar, hi havia una pudor aquí i la gent ja treballant per recuperar i estabilitzar els documents el més aviat possible i deien, bueno, de l'ambient insalubre que tenien, diu, hem passat a l'ambient, diu que es nota a l'ambient com podem ja treballar. O sigui, arrel d'aquí, que de tornar a tenir contacte amb ells ja va venir de fer-nos la proposta a través del Ministeri de Cultura d'Espanya
de guanyar aquest concurs i poder fer l'estabilització de 291 caixes de l'arxiu municipal del GMSI, que és en què ara mateix estem ja treballant i jo acabant. Gratuïta la desinfecció que vau fer al pavelló. Sí, totalment. Absolutament. Nosaltres i Bacri ja eren clients nostres.
Nosaltres fa molts anys que treballem per la Generalitat Valenciana. De fet, hem fet intervencions al Palau de Generalitat, hem fet infinitat d'obres allà. Quan es va presentar l'ocasió, penso que ja no era un tema ni de plantejar-s'ho, no era un tema econòmic ni era un tema social i personal. Es tenia que fer una actuació prescindint del que costés.
I va ser, no ens ho vam plantejar, vam anar, vam fer la desinfecció de 9.000 metres quadrats, el que diu ella, que no són 9.000 metres quadrats, hem de valorar els metres cúbics, perquè aquí sí que és una nebulització ambiental, per tant, molt contents, la veritat.
Llavors, teniu aquestes 291 caixes, m'heu dit. Quants documents aproximadament poden ser i sobretot, quina és la primera imatge? Quan obriu les caixes, què s'hi trobeu? Bé, penseu que una cosa és una facció normal que pugui tenir qualsevol arxiu municipal o comarcal...
I l'altre és això. El que va suposar la Dana en quant a destrossa documental és incalculable. D'aquí, penseu que depenen herències, depenen de funcions, de catastres, etc.
Com estaven? Bé, no us ho podeu imaginar. La majoria amb un fons orgànic de fang, herbes, fons humitats del 100%. Un any després encara estem traient aigua de determinats documents. Per tant, la intervenció va haver de ser molt ràpida, perquè el dia que passava
dia que aquella documentació es anava deteriorant. Per tant, bé, és un tipus d'actuació absolutament fora del que són els estàndards. I què hi heu fet vosaltres amb els documents? Quin ha estat el procediment fins a poder-lo recuperar? Bé, el primer procés ha sigut, nosaltres quan rebem sempre un material, el primer que fem és una valoració, sobretot de tema temperatura,
tema humitat, que és el més important, en quines condicions ens arriba. Segons ens arriba, ho posem en una càmera de desinfecció, que a la vegada ens serveix per poder controlar aquests paràmetres, que he comentat. A partir d'aquí, després, aquí divergeix en el que és una documentació normal, aquí el que es va valorar molt és aquella que ja d'entrada era salvable, aquella que hi podien fer-hi alguna cosa,
o aquella que malauradament ja no s'hi podia fer res, ja no s'hi podia fer cap tipus d'actuació perquè era inviable. Parlem que haurem recuperat entre sobre un 85 i un 87% de tota la documentació. És força elevat.
També és important saber on anirà a parar aquesta documentació, perquè totes les instal·lacions on va parar aquesta documentació que hem acabat també han estat desinfectades. Abans no les hem portat per garantir que no puguem posar una documentació que ja està amb unes certes garanties en un lloc que ens les torni a reinfestar. És veritat que això s'està complint. El procés bàsicament és retirada de substractes, sobretot estabilització.
Treure aquells documents que són ja inservibles, retirada de fang. Penseu que hi ha documents que tenen hasta un gruix de dos centímetres de fang. És important. I el fang ens fa de barrera. No ens deixen entrar ja humitats, però tampoc ens ho has deixat sortir. Per tant, estabilització ha sigut el bàsic, el 90% de la feina. Retirada de grapes, de clips...
perquè provoquen oxidació. Objectes metàl·lics, tots fora. També els passadors metàl·lics, tot el que són tema urbanístic, tot anava amb passadors metàl·lics que també aportaven oxidació. Oxidacions, tot això són materials molt agressius pel paper. Clar, després tot això s'ha retirat i s'ha procedit a deixar el document el més net possible. Bé?
Quantes persones hi heu estat treballant? I la xifra de fulls, no sé si l'hem dit al final, aproximadament, no sé si té una xifra de... Vuit persones hem estat. Vuit persones, sí. Tinc tres conservadores d'obra gràfica també aquí, contratades, que fa una setmana que ja vam marxar. Sí, la Maria, que també. Ah, no, és veritat, nou. Nou, nou persones. Bueno, el document, es pensa que eren pràcticament 300 caixes, bàsicament.
Perquè a més a més també hi ha una altra cosa molt curiosa. Un document que ha estat sotmès a aquestes alteracions d'aigua, pressions, tema fang i tot, ocupa molt menys espai que un que ja ha estat sanejat.
Per tant, ens hem trobat caixes, que hi havia un document a dins, que al final han estat dues caixes. Sí, fa un efecte aprisionat, feia que estava més compacta els documents, i clar, després quan anaves retirant i llançant escalpels allà, mica en mica, tot el grosut de fan,
i anaves recuperant fulla per fulla, després t'adonaves que, ostres, no era només una caixa d'arche definitiu, sinó que eren dos i fins i tot tres hem trobat. Però s'han fet servir tècniques que normalment no són massa habituals, com per exemple les caixes d'ous.
Hem fet servir caixes d'ous, perquè com que l'entramat aquest que fa ens serveix perquè passi l'aire per dintre i ens circuli. Per tant, això ha ajudat molt també a assecar. I també hem d'agrair que moltes empreses d'ous ens han fet donacions de les caixes perquè ho puguem fer.
També voldria dir, en especial, la cooperativa d'aquí Castellnans també ens va cedir unes caixes per poder anar a buscar aquesta documentació. Sí, perquè les caixes de fruita que es feien servir abans, clar, com que porten reixes... Són reixades.
A l'hora de transportar les nostres furgonetes, la documentació permetia el pas de l'aire. Era important que a l'hora de traslladar que les caixes no fossin estanques, sinó que creixia la humitat que ja de per si tenia el que eren els documents. Penseu que un dels primers controls més eficaços, més econòmics i més actius és la ventilació natural.
La ventilació natural amb tot, amb unes golfes on hi hagi fusta, amb uns documents que estiguin exposats en una estanteria. El que és tota la circulació d'aire natural,
Ajuda moltíssim a que aquestes humitats ens baixin. Per tant, entre les ueberes, el paper absorbent, les caixes aquestes, tot això vam aconseguir inicialment que aquests paràmetres ens baixessin de cop. Entre mig de les fulles es col·loca aquest paper absorbent, que és el que també, llançant el que és la càmera d'aire.
la circulació de l'aire que fa i el que és després les hueveres i el paper absorbent, és el que ens ha permet d'acabar de treure aquesta humitat que encara estava retenent el paper. Hi ha molta gent que ens diu, per què no hi poseu fons de calor, perquè així la calor seca. Com que hi ha una humitat molt alta, el que estem fent és crear un clima molt propici perquè hi hagi floracions fúngiques. Per tant, el calor absolutament descartat és ventilació natural.
A més m'he comentat que a tot això s'ha sumat el clima d'aquí de l'estiu, tot ha sumat. Ens ha ajudat moltíssim, la veritat és que el clima d'aquí a les Garrigues és fantàstic, perquè a més a més hem tingut un any bastant ventós, això ha ajudat que els paràmetres d'humitat sobretot estiguin molt baixos, molt controlats i un any calorós també. Vull dir que ha estat molt bé, ara comencem una època més complicada.
que heu restaurat documents de tota mena, havíeu vist alguna cosa així? No, també esteu no. No, perquè això no es pot catalogar d'un incident puntual. Això ha estat una barbària, una desgràcia. I ja no només amb això, vam anar també a restaurar a l'església de Picanya els retaules i pensa que de sota d'un dels retaules vam treure quasi 500 quilos de fang. Quan ja havien netejat. I fang fresc. I fang fresc.
Això pràcticament mitjà any després. Vam treure uns gruixos de dos pams de fang. El que s'ha viscut aquí ha estat absolutament fora de qualsevol previsió que un pugui fer. L'església estava tancada.
perquè l'ambient era insalubre i també ens van demanar una neteja i desinfecció de retaules, que han set retaules, i a més que la verge que presideix el retaule major és la de Nuestra Senyora Montserrat. Ens vam implicar també més, quan vam veure que s'obre era la Nuestra Senyora Montserrat, em diuen, ostres, d'ajudar. I és el que comentàvem, el 90% d'arxius, sobretot municipals,
on estan instal·lats, a les plantes baixes dels edificis, perquè per pes no es poden posar les plantes superiors, per tant van ser els primers afectats. Vull dir que això, no hi ha més opció. I ara ja per anar acabant, en quin punt es trobeu? Arxivar, que quan el rebi l'arxiver tingui tot el llistat de què és el que hi ha dins de cada carpeta, el que s'ha pogut salvar i el que no, que és el que s'està fent ara, fotografies de cada document perquè quedi constància,
Sí, s'ha preparat una memòria tècnica molt exhaustiva, de l'abans i el després, caixa per caixa. I l'última, no sé si ho voleu dir ja, si no, vull dir que abans comentaven que potser ja haureu de restaurar més documents de València, vull dir que la feina no s'acabi aquí.
No. No, no. Malauradament, no. Faig dos en una, aquesta, perquè sou els únics, que això està bé remarcar, de Catalunya, que esteu fent aquesta tasca. L'única empresa privada de Catalunya que està treballant. En tema d'estabilitzacions, això? Sí. Sí.
Aviam, normalment el sector de control de plagues pot arribar a tocar el tema de desinfeccions, però sempre són desinfeccions ambientals. El tema de restauració de documents sí que estem especialitzats. Després aquí ja no només és desinfeccions, sinó que és el que parlàvem abans, és estabilització, és mimar aquest document, és tractar-lo i poder-lo tornar al seu lloc d'origen amb unes garanties, sobretot per l'arxivador i per l'arxivert.
Per què? Perquè allà on t'ho posis haurà d'estar en condicions i la persona com a manipuli ha de tenir absolutes garanties de celebritat. És això bàsicament. Doncs ja està. Som-hi. Aquí a l'Oest. El programa Magazine Territorial en xarxa de les Terres de Lleida.
Inicia sessió al teu perfil. Fes like i reposteja. Que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials. Moment de presentar les nostres xarxes. Què tal, gamberres?
Però com ens diem? No ens dius el nom? Gamberres, no? Xarxeres, Gamberres... Xarxeres, Gamberres... També li podem dir Txell Berlau, Maria Gatau, Sabina Pedrós, Can Alfonso... Hola, hola. I el xarxerot opinador Ivan Usón. Què tal? Què tal? Escolta, ui... Perdó, perdó, perdó, ja està. Què ha passat? Ai, ai, ai, sí. No. Coses internes. Coses internes. Que no noten ni els oients. Si no arribo a fer aquest esglai, no hauria notat ningú.
A les notícies parlàvem de, precisament, ho dic perquè és el tema que ens ocupa, d'aquestes denúncies, que els Mossos ens han dit avui que se n'han presentat fins al moment, aquest any, pràcticament a 14.455, es provoca que n'hi hagi 17.100 fins a finals d'any,
I un dels talls, que n'hem escoltat dos, de la sergent Andrea García, parlava precisament d'aquesta nova forma de violència que detectarem avui, que és la digital. No l'hem pogut escoltar abans, però com que hi té molt a veure, doncs anem a escoltar dintre d'aquest àmbit el que diu la sergent sobre una cosa més concreta encara, la revelació dels secrets.
I seguirà augmentant, com moltes altres delictes, perquè pensem que la violència masclista digital està augmentant. Està cobrant força en aquells altres fets delictius que es donaven de forma molt habitual en la vida ordinària. Les amenaces tenen més gravetat, potser, o més vida en el món digital perquè es perpetuen i les conseqüències a nivell psicològic per la pròpia víctima són més duraderes.
Doncs sobretot plegat parlarem avui. Sí, de fet, ja ho has comentat tu, 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de les violències masclistes o envers les dones. I de fet a Lleida comencem amb aquest mateix cap de setmana i durant tot el mes que la ciutat s'ha omplert d'actes, reflexions i mobilitzacions per denunciar bàsicament totes les formes de violència que hi ha i que existeixen contra les dones i també per reivindicar
la prevenció i el dret a viure lliures i, a més a més, la solidaritat. Ahir, de fet, es va llegir el manifest institucional a la plaça del rectorat i enguany el focus principal es va centrar en aquestes violències que comentaves tu, Fran, en les digitals. Una forma de violència masclista que creix de manera alarmant
i de fet un focus que han posat la majoria d'institucions catalanes, juntament amb la Generalitat i també ciutats com Barcelona, i fins i tot els nostres pobles, com l'Ajuntament del Picat va fer més difusió d'aquestes violències a través de les teves xarxes socials. Ara bé, però què són exactament? Doncs bàsicament la llei catalana 5 barra 2008
apunta que les violències masclistes digitals són aquelles agressions que es cometen a través d'internet, els telèfons mòbils, també les xarxes socials, els fòrums, els correus electrònics o qualsevol sistema que sigui digital. I gairebé també sempre s'entrellacen amb violències masclistes presencials, diguem-ne, en físic. Una cosa porta a l'altra. Exacte.
Els agressors utilitzen aquestes tecnologies, les xarxes socials, mòbils, missatgeria instantània, per què? Doncs per insultar, amenaçar, controlar o intimidar. Les dades, a més, són contundents. Perdona, Sabina, perquè, subratllem-ho, controlar també és violència. Sí, sí, ara ho explicarem, ho detallarem des de les violències masclistes que s'estan denunciant.
Sí, sí, sí. Ara ho direm. Ara ho detallarem tot perquè hem portat també explicades quines són aquestes violències masclistes que s'estan denunciant més aquí a Catalunya i per tant una d'elles també és aquest control i geolocalització de les seves víctimes. Segons l'Institut de les Dones, el 80% de les joves entre 16 i 24 anys s'han sentit alguna vegada humiliades o agredides a la xarxa.
És a dir, 80% és gairebé totes. El 56% dels missatges ofensius contra les joves normalment solen ser de caràcter sexual, és a dir, més de la meitat van en el terme del contingut sexual. I segons la Generalitat, una de cada tres joves ha patit algun tipus de control, que ara remarcaves, o assetjament digital.
Però atenció, perquè encara que el relat mediàtic moltes vegades està posant el focus sobretot en aquestes noies més joves, les dades del servei especialitzat en violències digitals, que és el FEMBLOC, que indiquen que la majoria de les dones que han atès des de l'any 2022, que es va posar en marxa aquest servei, són majors de 30 anys. Concretament, el 44,6% són dones de 33 a 44 anys, mentre que el 28,9% tenen entre 45 i 59 anys.
El grup de joves, que és el de 18 a 29 anys, representa només el 21,9%. Per tant, entenem que engloba a totes les dones. No pensem que això és una cosa de joves.
Clar, però pregunto, no sé si teniu les dades o ho heu escoltat. Crec que ho apuntava la sergent, Andrea García, a aquesta notícia, que a vegades ens poden enganyar, perquè això de que puja una mica, que baixa una mica, que pot ser enganyós perquè si pugen les denúncies també vol dir que hi ha més dones que diuen fins aquí prou que abans perquè es denuncia, no? I poder, poder, és això que especulo,
potser una noia major de 30 anys, per allò de la maduresa, diu, eh, prou, és més conscient i talla de so carrel. I ho denuncia, sí, sí. Això són els que tenen dades el fent bloc. Nosaltres, clar, no podem parlar de suposicions, parlem de les dades concretes i les que més han arribat en aquest portal que és específic per tractar tipus de violències digitals,
són la majoria, o sigui el 44,6% són dones entre 33 i 44 i el 30% doncs 45 i 59. És a dir, les joves en aquest cas ocupen només el 21,9. És que jo ho dic perquè no ens relaxem, perquè potser pensem, ah, les joves no estan greus. No, no, i tant. La Generalitat diu que una de cada tres n'ha patit i el 80% han estat humiliades o agredies a la xarxa. És a dir, és gairebé totes un 80%.
Quatre de cada cinc. I també aquestes dades, vull dir, també a veure com s'han tret, perquè potser també arribaríem a un 99%, és que no ho sabem. Parlem de dades segons les enquestes que tenim a la mà i dades objectives que podem extraure d'aquestes dades dels casos que han atès. I alarmants. Sí, són alarmants, a més, perquè són dades molt, molt, molt grans.
Ara us expliquem una mica també que això passa no només a dones anònimes, sinó que també s'utilitza, per exemple, a persones, dones que són activistes, periodistes o dones que tenen un perfil públic. I això també és important que ho diguem perquè normalment diuen que aquest és els casos més comuns, perquè veiem que són objectes de difamació per part de perfils anònims.
És a dir, hi ha casos de persones d'aquests perfils que els agafen les seves fotografies, les manipulen amb la IA i les posen a grans portals mediàtics, a polítiques que ara tenim en ment, que els ha passat, o a cantants, per tal de burlar-se d'elles, fer-los imofa, fer veure que s'han ficat en posicions sexuals que no s'han ficat, etc. O comentaris a xarxes, etc.
Moltes vegades també passa amb les dones presentadores de televisió, de programes informatius, amb tota la banda, per exemple, que està en contra d'aquell corrent ideològic, no? Sí, sí. D'això indicava també activistes, perquè també és com una manera dels que estan en contra de la posició d'aquella dona,
utilitzar aquest assetjament digital, aquestes agressions, per tal de difamar les seves idees i fer que aquestes dones al final s'acabin callant i la seva llibertat d'expressió quedi totalment... I també molts perfils de dones, en aquest cas sí que són activistes feministes, com Cristina Fallaràs, entre moltes altres, que intenten aplicar la coneguda com cultura de la cancel·lació
amb comentaris, no?, aquests perfils anònims o perfils una mica, doncs, diguem-ne obtusos, ideològicament, doncs, perjudicar-les, però al final, clar, s'ha de quedar clar que no deixa de ser, doncs, això, assetjament, també. En el cas també de dones anònimes, que també tot això ho estem recollint a partir de dades de denúncies que hi ha dins de la FemBlock, que és el portal específic, com deien, d'aquestes, doncs, violències digitals, també hi ha molts casos, clar, òbviament aquí hi ha molts més casos de dones anònimes,
que també estan atacades per perfils sense noms, és a dir, que és perfils anònims, que estan agafant les seves fotografies íntimes de les xarxes socials, o fotografies que no són íntimes, però ells les estan, doncs, fent... Aprofitant, utilitzant... Sí, les agafen, fan captures de fotografies...
i les manipulen per tal, doncs amb eines de la I, ara que està molt més fàcil, les despullen i per tal el que fan és difondre-les en perfils falsos, en webs fins i tot de pornografia, o les utilitzem per fer assetjament per part d'exparelles o en l'entorn de gent que coneix les víctimes, temes laborals, han vist també que hi ha gent per fer aquests tipus de movings,
i l'entorn més proper d'aquestes dones les utilitzen aquestes eines digitals per fer aquest tipus de violències. Després, el que també s'han denunciat moltíssim és això que deien per vigilar, controlar i geocalitzar i fins i tot amenaçar les seves parelles a través de les xarxes socials. Entre les joves el que apareixen són més casos d'amenaces i entre les dones d'unitats més grans, a partir de 30 cap amunt,
el que sol aparèixer són més denúncies per casos de control o accés il·licits als seus comptes. És a dir, que es fan passar per elles o pugen fotografies d'elles de certes maneres per deixar-les en ridícul o per fer el que sigui. Aquí ja fem deuleta, no? Perquè aquí també és suplantació d'identitat. Sí, sí, sí. Correcte. Clar, clar, clar.
N'hem dit unes quantes, però anem a puntualitzar perquè tothom sàpiga identificar, sobretot, quins casos de violència digital n'hi ha, perquè el Ministeri de l'Interior n'ha identificat almenys 12 variants entre aquesta violència digital. Les més habituals són troleosexual, que són atacs col·lectius amb comentaris sexuals humiliants,
Porn o venjança, que és una difusió no consentida de vídeos o imatges íntimes, que és el que just dèiem ara. Deepfakes sexuals, imatges o vídeos falsos generats amb intel·ligència artificial, que ho deia ara la Sabina també. Ciberassetjament, que és un enviament massiu i repetitiu de missatges per controlar o amenaçar
una dona, una noia, sextorsió, xantatge amb imatges íntimes, exhibicionisme digital, enviament de continguts sexuals sense consentiment, control digital, el que dèiem, vigilància, geolocalització, accés il·licit a comptes, manipulació de dispositius, tot el que englobi la part aquesta del control, i silenciament digital, que són atacs organitzats per anul·lar o invisibilitzar perfils de dones, que és el que comentàvem també sobretot en temes d'activistes i...
i aquest tipus de perfil. Són violències que normalment s'etatgen com moltes cometes menys greus, però les conseqüències sí que ho són molt greus. Ansietats, depressions, estrès prostraumàtic, por que a sortir de casa no volen sortir, no es volen connectar després mai més a xarxes socials, cosa que és normalíssima, pèrdua de feina o oportunitats econòmiques, deteriorament de la vida social i en casos extremíssims s'ha arribat al suïcidi.
Violències digitals que també limiten la llibertat d'expressió, i és el que dèiem, especialment activistes, polítiques i periodistes que reben campanyes de difamació o assetjament massiu. Clar, és que no som conscients que dèiem algunes conseqüències, entre cometes, menys greus. Tu saps el que és que algú agafi una imatge teva sense el teu consentiment manipulada o no i l'utilitzi en compte teu per posar la gent en contra, perquè pensi... Per humiliar-te.
per humillar-te. Clar, és que com tornes a confiar tu en algú després d'això? Perquè clar, entenc que la majoria... I com surts al carrer, no? Clar, és que és això. És que després ens diuen, no, és que les dones no sé què, són unes exagerades o no sé què. No, no, fica't tu la pell d'una dona que constantment està en perill d'aquestes coses. Això, Txell, deixa'm afegir una coseta, perquè l'altre dia un amic també, el típic, amb una canya ho comentava,
que, clar, els com a homes mai podrà... Que és el que estem parlant. Arriba una noia despullada en aquest grup i en vez de dir hi, hi, hi, ja, ja o no sé què, no sé què, fer comentaris, fer quina vergonya que m'estiguis enviant aquesta fotografia en aquest grup.
Aquesta actitud, en aquell grup, s'ha quedat anul·lada. Cap altra persona d'aquell grup s'atrevirà a compartir fotografies íntimes de ningú, les coneguin o no les coneguin a la persona. I és molt probable que... És tan fàcil enviar un missatge a un d'aquell grup i dir, escolta, què estàs fent? No et fa vergonya enviar aquesta fotografia íntima d'aquesta persona aquí a la resta de companys o de feina o amics? I si un altre que fiqui els aplaudiments en aquest comentari, doncs ens anem fent forts dient, no ets l'únic que ho denuncies, sinó també som la resta.
Hi ha gent que, no és excusa, però és la realitat, que millor és més puruga i tot, però que si hi ha el valent, que no hauria de ser valentia, que hauria de ser normalitat, que fa aquest comentari que diu la Sabina, com a mínim la resta que diu, sí, jo estic amb tu, totalment d'acord, perquè és que no se m'ho correix cap altra fórmula.
No crec que en aquell grup cap altre noi s'atrevissi a compartir fotografies íntimes de ningú mai més després de veure només que un li faci veure amb aquest la vergonya que està fent de compartir aquella fotografia íntima amb un grup d'amigues. A mi no se m'ho ocorriria. La vida és que no em puc ni ho entendre. Vull que jo no se m'ho ocorriria al grup d'amigues posar una foto d'un noi que coneixem o no amb pilotes. O sigui, és que jo ja, clar...
És el que diu la Maria, nosaltres no podem entrar tampoc a la ment d'aquestes persones, perquè és que jo crec que poques dones que conèixen els hi corribi a fer això. A la loca que ho fes al grup d'amigues i diríem, però què fa? Estàs bé? Anem al psicòleg? Anem al psiquiatre? I també poc en parlem, però que la ia tan intel·ligent que és de fer-te saber el que pots fer, no hi ha al programa alguna cosa que pugui evitar continguts?
Sí que t'ho diu normalment, però feta la trampa i cada vegada la ia està més avançada i cada vegada és més accessible i més fàcil de dominar-la i per tant doncs... I que la pirateria també és ilegal però qualsevol hipòtrio arribar on vulgui a internet, doncs això seria el mateix. Vull dir, hi haurà eines que no seran legals però que estaran protegides pel Cloudflare o aquestes coses i mira, estaran allotjades en un país on sí que se permet, on no està regulat, a saber.
Però, Txell, jo crec que podem dir també on demanar ajuda, en aquest sentit. Si algú ho està sofrint, això. Amb això anàvem, perquè lo normal hauria de ser que a una persona ja no se li acudís de fer aquestes coses, però com que veiem que sí que passen, que sí que hi ha el típic que envia fotos que no ha d'enviar o utilitza aquest material per humiliar d'altres persones o per fer-se més el machito, que això també passa, doncs en aquests casos es pot demanar.
a ajudar els serveis especialitzats. En aquest cas, des de Mossos ens informen que hi ha diferents vies per demanar ajuda. Jo aquí, de les que us diré, també us en diria una altra, perquè fa dies que veig per la tele un anunci, que en aquest cas és del Ministeri d'Igualtat, si no m'equivoco,
que anuncia el 017 com un dels telèfons on, en cas de qualsevol tema digital, entre ells l'extorsió, que fan aquest assetjament, també hi pots anar.
Des dels Mossos ens comenten que el 017 o el 900-9120 són telèfons gratuïts les 24 hores on es pot demanar ajuda. També hi ha un WhatsApp de Mossos, el 601-001122. Hi ha cas d'urgència, és a dir, que jo entenc que aquí és maltractaments, violència matxista, violència familiar, violència vicària, qualsevol situació que dius, ostres, és que...
M'està passant ara el 112, d'acord? També el Centre Municipal d'Informació i Atenció a les Dones és la porta d'entrada a tots els recursos municipals de suport i assessorament. I aquí jo també hi afegiria, per exemple, estic parlant de la comarca de l'Ugell, també tenim el CIAT, que crec que és un servei estès, el servei d'informació i atenció a les dones. També hi ha diferents...
Perdona, perdona, hi ha diferències que són els serveis d'intervenció especialitzada que també estan dirigits directament a les dones maltractades, també és un servei més de xoc, m'estan maltractant ara i vaig a buscar ajuda i a partir d'aquí inicio tot el circuit de protecció, d'acord? I aquests són, de moment, els que sabem. Diguis, Fran, perdona.
No, no, que precisament sobre els ciats en parlarem a la segona hora, que al redescobrir-nos, doncs amb aquesta jornada el que farem és descobrir-ne una. Del Pallar, si no m'haig errat, que ens ho porta la Júlia García. Perfecte. A més, recordar-vos que els Mossos també diuen que davant de totes les conductes de violència digital es poden denunciar i que és important, sobretot, no esborrar proves. Tot el que sigui captures de pantalla, URL's, converses a diferents apps de missatgeria...
perfils, correus originals o qualsevol informació que pugui identificar en aquest agressor que es guardi, pantallazo, tot el que es pugui fer per tal de denunciar. També recomana algunes estratègies de seguretat digital per minimitzar riscos. Per exemple, és allò d'intentem
No hauria de sortir de la ment dels agressors fer això, però en cas que passi, si podem tenir certes precaucions, les persones que ens podem veure afectades, sobretot les dones, ho podem fer. Revisem sobretot quina informació compartim amb les persones.
Eliminem apps que no utilitzem, que no puguin ser suplantades, etc. Netegem navegadors, historials, actualitzem els antivirus, revisem també configuracions de privacitat, reforcem contrasenyes, canviem-les de forma habitual i controlem què diu internet sobre nosaltres i sobretot buscar suport i no afrontar la situació sola, perquè jo crec que igual que passi amb el bullying escolar...
El fet que els agressors t'aïllen o volen que et sentis aïllat és el que volen. Llavors, en picat tens aïllat, estàs una mica a la seva disposició. Llavors, sobretot, sobretot, sobretot, sabem que és difícil perquè aquestes situacions causen molta vergonya, causen una situació molt de desemparament, però sobretot, sobretot, sobretot, pels canals que ens podem sentir més protegides o que ja estan pensats per això, mossos, ciats, etcètera, intentem no passar per tot això soles.
I recordem, Txell, perdona, que el tema de l'aïllament, abans quan comentàvem aquestes 12 variants que havia dit el Ministeri d'Interior, l'última dèiem silenciament digital. I compte perquè segurament algú pot pensar, en bona fe, però erróniament, no n'hi ha per tant.
que estàs tot el dia a Instagram o estàs, el primer que fa un maltractador no digital, i aquí s'està clonant aquesta fórmula, és el que precisament t'ho deies ara. És a dir, fer-te apartar de les teves interaccions socials, i això ara inclou especialment també el món digital.
Per tant, això és un primer pas que no és qualsevol que és d'una alerta major i que si algú hi està molt interessat és que segurament la cosa anirà més. Per tant, encara que a algú li pugui semblar que és poc, no, no ho és. I a vegades passa, insisteixo, jo avui sóc una mica pesat i us demano disculpes,
però que ens podem trobar amb una conversa que algú li diu, no, és que el meu nòvio, m'ha dit que ja no, perquè li puc dir, escolta, que ja no tens Instagram, no, és que m'ha dit que tal, perquè si no, tot el dia em van dient coses i no sé què. Bé, fem-li veure, ajudem, perquè a vegades algú no l'és conscient, és a dir, que l'entorn també l'estem d'aquestes situacions.
és una mica el que diuen els joves de red flag i de red flag com una catedral jo el que veig sobretot en els casos de bullying i darrerament lamentablement hem tingut diversos que han sigut mediàtics que han acabat en el pitjor dels escenaris com és el suicidi jo el que sempre veig hi ha una frase que repeteix que és que
la víctima se sentia tan sola, tan sola, tan sola, que aquesta era l'única porta de sortida que trobava amb aquest problema. És a dir, això és una cosa que diuen molts psicòlegs, les persones no volem marxar d'aquesta vida. Però hi ha vegades que m'ho sembla, que no és veritat, però m'ho sembla, que no ens queda cap més d'allò. És l'única sortida. Exacte, és importantíssim anar més enllà d'aquest sentiment que ens pugui generar de soledat aquesta agressió o els agressors, d'acord?
anar una mica més enllà i buscar ajuda, perquè en PICTE ens ajuda tot es veu diferent, almenys ho pots afrontar amb més garanties.
I hi ha un cas que no té a veure amb tema de sexe, sinó que hi ha un influencer gallec, que amb ell li van fer extorsió en un vídeo en què feia molts anys, li havien gravat que ell consumia certes coses, i en aquest vídeo li volien fer extorsió. I en aquest cas, jo no dic què s'hagi de fer, però ell va decidir
no fer cas als seus agressors, no, a les persones que li feien santatge, no? Agressors també ens apunen. Sí, sí, també, també, però en aquest cas que li feien santatge i no va publicar el vídeo, bé, sí, el va publicar però pixelat, no? I ell va explicar, doncs jo em trobo en aquesta situació, m'han fet això.
I els que han actuat malament, dic, jo vaig cometre un error, però els que estan fent un delicte, que són aquestes persones que són les que m'estan assetjant, són les que m'estan xantatjant. És que aquests temes em fiquen com a molt... No, però és que a més em fiquen com a molt nerviosa, aquests temes. Sí, sí, normal.
Jo no dic que sigui la solució, jo no dic que davant d'un tema així t'hagis d'exposar públicament, perquè segurament no és la solució, però segurament que si tens bon assessorament i no et sens sol, pots afrontar amb més garanties, perquè segurament hi haurà moltes persones que veuran que tu no ets el culpable, que el culpable és la gent que t'està fent això, m'entens? Sí. No, i que també és important trobar el suport de la gent que li hagi pogut passar alguna cosa similar a tu perquè tu veguis la sortida, no?
És important, i per això ho estem parlant avui també, això, perquè al final és una realitat. Negar-la no serveix de res. Això s'està produint. Clar, clar. No, no, la Sabina deia les xifres, vull dir, és que és una veritat. És que el 80% de les joves, és que m'agrada saber com han fet aquest 80%, és que possiblement, això que vam dir abans, que possiblement són molts, joves de 16 a 24 anys. És a dir, en el moment que utilitzen les xarxes socials ja estan entrant en aquest món de ser humillades o agredides a través de les xarxes socials. És clar, 16 anys...
I això són les que denuncien. A veure com s'han extret exactament aquestes dades. La qüestió d'aquí és que al final està com assumit que ser dones, això ens passa. I aquí està el perill. No ens ha de passar. Ser dones, persones trans, persones cis, és igual. No ha de passar. Ningú ha de agredir a algú altre.
Hi ha una dada que és demolidora. El 90% de les víctimes de difusió d'imatges íntimes sense consentiment són dones. És a dir, possiblement també s'estigui fent amb homes, no? Correcte. Però és que el 90%, o sigui, una forma d'atacar amb una dona és agafa una imatge, si no és seva la manipules, la fiques en una posició poc còmoda i pel·lant. Que segur que això fa amb ella. I és així. I és així.
Sí, i a veure com ho desmenteixes tu, després d'això. Exacte. És igual desmenteixis o no, perquè el mal ja està fet. Sí, perquè el mal ja està fet, per això t'ho estic dient. És que ja no hi ha volta de fulla un cop...
I a mi això, a aquestes alçades, de lo que diem moltes vegades, no, és que aquesta gent no és conscient de lo que fa, home, no és conscient a aquestes alçades, no ho sé. Home, amb aquestes edats ja és conscient, a vegades en el bullying puc entendre que no siguin conscients, quan són nens molt petits que fan les coses, dius, ostres, després se'n donen compte de que han fet
perquè són les primeres vegades que estan actuant i estan veient que és el bé i és el mal. Però amb edats de 16 a 59 anys, com s'estan denunciant aquí, jo crec que ja sabem exactament què fa mal i que van exactament a fer mal. Jo crec que teniu una o les dues, eh? El que és el matí. Jo crec que el que diu la Maria és que...
Sí, no està bé, però tampoc és tan greu. Tampoc n'hi ha per tant, saps? I és el que no podem tolerar, és a dir, ens hem de posar taxatius, perquè si no en sortirem cada any... No esteu por i no esteu soles. I aquesta frase més important, perquè quan vingui algú no minimitzem el que no s'ha de minimitzar. Gràcies per aquesta tertulia tan important, tan necessària, tan reflexiva, i que només que hagi ajudat a una sola noia, a una sola dona, doncs estem contentíssims. Per tant, de bo,
sigui el gran de sorra per canviar coses. Gràcies a les xarxeres i a tu, Ivan, fins ara. Que vagi bé. Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa