Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'oest, aquest programa que fem 7 ràdias de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins a 6, us fem companyia amb aquest enmagasin que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MUNFM. Arnau, molt bona tarda. Hola, bona tarda a tots i a totes. Em saludem a la Maria Gatau, de Ràdio Rosselló.
Bona tarda, sí, aquí estem, preparades. Preparades, segur que també tenim a la Sabina Pedros del Picat Ràdio, què tal? Hola, hola, aquí estem. Karen Alfonso de Ràdio Ponent-Mollorussa, molt bon dia. Bona tarda, Westerns. Xell Bernaus de Ràdio Xeo Gran Munt, molt bona tarda. Iep, què tal, com anem? Molt bones. Julia García de Ràdio Trem, Pallar-se Ràdio, molt bones. Ei, bones, com esteu?
I saludem també a l'Abel Porroi, tècnic del programa que a un servidor es troba als estudis d'1 a 1 Lleida Ràdio. Molt bones, Abel. Molt bones, Fran. Aquí estem. El programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia on parlarem amb Som Faràndula, la companyia de teatre de Mollerussa, que aquesta setmana estrena la seva primera obra. Després serà el moment de la tertúlia cinema.
Avui ens posarem nostàlgics perquè les noies de cinema ens porten segones, terceres, quartes i fins i tot cinquenes parts d'algunes pel·lícules que han fet història. Abans, però, de tot plegat, notícies. Doncs som-hi, ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem avui acompanyats del Guillem Figuerole i la Karen Alfonso. Comencem destacant, companys, molt bones els dos. Bones.
Bona tarda, Fran. Avui comencem destacant que la inflació cau cinc dècimes al mes d'octubre a les comarques de Ponent, l'Alpirineu i Aran i se situa en el 2,4%. Les dades mostren que s'encareix l'electricitat i l'aigua, mentre que la roba i el calçat són lleugerament més barats que fa un any.
Així es desprèn de les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística que evidencien que la variació anual de l'IPC ha trencat la tendència creixent que encadenava des del maig i durant l'octubre ha caigut cinc dècimes fins a situar-se en el 2,4%. Els preus que engloben habitatge, aigua, electricitat i altres combustibles són els que més s'han encarit en comparació a fa un any i ho han fet en un 7,5%. En aquest grup destaca el preu de la llum i el gas, que s'ha encarit un 11%,
i els subministraments d'aigua amb un 9,1 per contra. Els preus de la roba i el calçat són un 1,2% més baixos que fa un any. Respecte a l'indicador mensual, al setembre els preus han pujat quatre dècimes. La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jessica Albiach, ha advertit al govern que volen seure a negociar els pressupostos, però no ho faran fins que es compleixin els acords anteriors. Ha estat durant una visita a la ciutat de Lleida i voltants per abordar les problemàtiques del territori i la situació de l'habitatge.
El VIAC ha assegurat que activaran les converses pels pressupostos si l'executiu compleix amb la seva part.
Ho tenim clar, pensem que seria positiu per Catalunya tindre pressupostos. Ara bé, el que no farem serà anar signant acords amb el govern de la Generalitat si després no es compleixen. Ara mateix estem pendents d'acabar d'avaluar quin és el compliment del tercer suplement de crèdit que sabeu que vam signar amb el govern de la Generalitat fa uns mesos. Encara estem detectant incompliments en matèria de salut, en matèria d'educació i també en matèria d'habitatge.
La Líder dels Comuns ha assenyalat la situació d'infrahabitatge i segregació urbana com algun dels principals problemes en l'àmbit social i ha posat els exemples del Centre Històric i la Mariola com a barris que necessiten actuacions de manera urgent. El VIAC ha dit que cal continuar incidint en aquelles actuacions que suposen una trava per l'accés a l'habitatge.
Sabeu que des dels comuns al Parlament i també des de tot arreu ens hem fixat un objectiu molt clar que és que aquesta siga la legislatura de l'habitatge i estem escoltant a un president, al president Illa, que sí que és cert que parla molt de construir habitatge però nosaltres volem insistir en que és
importantíssim també ser implacable en tots aquells que fan fraude llei a l'hora dels topalls del lloguer. N'hi ha alguns que s'estan saltant els topalls del lloguer i també volem posar de relleu la necessitat de la rehabilitació. Tenim barris encès a Catalunya que s'estan ensorrats, que estan apuntalats, que n'hi ha infrahabitatge, que n'hi ha sobreocupació, que necessiten una rehabilitació integral.
La líder dels comuns també s'ha reunit amb la Federació de Veïns i Veïnes de Lleida i ha visitat el centre històric per conèixer de prop la realitat del barri, entre d'altres, amb tot el grup parlamentari. La mitja marató de Lleida obligarà a fer talls de trànsit i desviaments de la circulació aquest diumenge. En aquesta edició, el recorregut no s'allarga fins al polígon industrial, sinó que incorpora un pas pel barri de la Bordeta.
Per garantir la seguretat, la Guàrdia Urbana ha previst un dispositiu que contempla tallar el trànsit de l'Avinguda Rovira-Roure en el tamp comprés entre l'Avinguda 11 Setembre i el Passeig de Ronda. Durant la jornada de dissabte el tall només afectarà la calçada en sentit d'entrada a la ciutat, mentre que diumenge es procedirà al tancament del sector interior de Ciutat Jardí.
El diumenge, a partir de les 8 del matí, s'aniran habilitant progressivament els carrils de pas de la cursa per la Rambla de Ferran, l'Avinguda Francesc Macià, l'Avinguda Blondel, l'Avinguda de Madrid i l'Avinguda Príncep de Viana. D'aquesta manera, la calçada quedarà dividida de manera que es pugui comptabilitzar el pas dels vianants amb la circulació de vehicles. Com a norma general, a partir de la sortida de la cursa, es tallarà i es desviarà el trànsit de forma progressiva moments abans que el cap de cursa s'aproximi al punt de tal i es recuperarà la circulació tan aviat com el final de la cursa l'hagi superat.
Fondarell ha estat el primer municipi del Pla d'Urgell a incorporar el nou cartell d'entrada amb el lema Som una comarca autèntica, som el miracle de l'oest, un pas que dona el tret de sortida al desplegament de la nova marca comarcal.
La instal·lació del cartell situat a la rotonda de la Creu Roja marca l'inici del desplegament de la marca Autèntics, que vol reivindicar el caràcter propi del Pla d'Urgell i reforçar el sentiment de pertinença. El president del Consell Comarcal, Carles Palau, ha explicat que els nous elements de senyalització simbolitzen una comarca formada a partir de l'arribada de l'aigua del canal i d'una trajectòria marcada per l'esforç i la perseverança. Aquests cartells identificatius que identifiquen els pobles amb aquesta comarca, amb el Pla d'Urgell,
i el que fem és donar aquesta nova imatge, remodelant aquesta imatge que volem donar, que la gent del Pla som una comarga que ens han fet gràcies a l'aigua i que tot i així no ha sigut una vida fàcil, que ha sigut una vida dura, que hem anat fent la nostra vida, ens ha anat construint com a comarca i com a pobles i que gràcies a això, com deia abans, gràcies a aquesta aigua que va arribar ara fa més de 150 anys, doncs ens vam convertir en el miracle de l'oest.
En les properes setmanes, la iniciativa s'estendrà progressivament als 18 pobles de la comarca. La nova imatge comarcal es complementarà amb un portal web, autèntics.cat, que centralitzarà continguts, materials i articles promocionals associats a la marca. El projecte forma part de l'estratègia turística i comunicativa del Consell Comarcal, que també inclou la reubicació del punt d'informació turística a l'estany d'Ivars i Vila Sana i accions de formació per als allotjaments rurals.
El podcast Les 6 de Ravensburg de les periodistes Pili Garcia i Anna Gasol de Munt han estat guardonats amb el Premi de Comunicació Local 2025 al millor àudio. En temes detalls, l'Arnau Vila des de Munt.
La gala de la 38a edició dels Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona, celebrada al Paranimf d'aquest organisme, ha distingit les 6 de Ravensbrück amb el Premi al millor contingut d'àudio. El premi el van lliurar els membres del jurat i periodistes Carme de Fez i Josep Maria Martí, que en van destacar el record de documentació, la capacitat d'obtenir testimonis i una narrativa sonora potent.
La sèrie narra les històries de les dones lliratanes deportades al camp nazi de Ravensbrück, l'únic concebut exclusivament per a dones, en un projecte que Pili García i Anna Gasol signen com a coproducció de Munt i la xarxa de comunicació local, amb el suport de l'àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida. El podcast es pot escolta íntegrament a la plataforma audiovisual La Xarxa Més.
I ara us parlem d'un espectacle musical que s'estrena aquest dissabte al Teatre La Unió del Picat, una proposta sorprenent en què fusiona el so del saxo amb la sonoritat de la cobla. Parlem de Saxo en cobla, un concert protagonitzat per Jordi Paulí i la cobla mediterrània. Ens ho apropa la Sabina Pedros del Picat Ràdio.
La proposta neix de l'amistat i trajectòria compartida entre Jordi Paulí, músic i compositor, i Lluís Alcalà, representant de Cobla Mediterrània i també compositor. L'espectacle vol mostrar com la Cobla pot anar més enllà de la seva sonoritat tradicional, convertint-se en veritable orquestra, mentre el saxo assumeix el rol de solista, improvisant melodies i dialogant amb l'agrupació. Lluís Alcalà, representant de la Cobla Mediterrània, ens explica com va néixer aquesta proposta.
i amb en Jordi Pauli el conec de fa molts anys. Gràcies a aquesta amistat li vaig proposar, perquè sé que ell és un grandíssim instrumentista de saxo, i que ja havia fet alguns concerts en els quals juntava el saxo amb la sonoritat de la cobla.
Vaig proposar per això de fer un concert pràcticament complet de saxo i coble. I serà el primer cop que hi hagi una coble que ho executi. Un dels punts més atractius del concert és la varietat estilística i la brillant executiva del seu protagonista, Jordi Paulí, considerat un dels grans compositors instrumentistes de coble dels nostres temps. Ell mateix ens explica què hi podrem escoltar.
Serà un concert molt variat en el qual comencem des dels inicis del jazz fins a l'època actual. Molt amè en què la Copla fa el paper d'orquestra i el saxo solista, en aquest cas interpretat per mi, fa les melodies i improvisacions. Estarem acompanyats també d'un baterista, d'una bateria, i jo crec que és un concert que no us el podeu perdre. És molt interessant, serà molt bonic, molt variat.
L'espectacle Saxo en Cobla serà, doncs, una oportunitat única per descobrir una nova manera d'escoltar la cobla i el saxo junts, en diàleg constant, en una proposta musical viva, emotiva i sorprenent. L'estrena és aquest dissabte, 15 de novembre, a les 6 de la tarda, al Teatre La Unió del Picat. El plau de l'entrada són 5 euros. Gràcies, Arnau. Sabina Guillem, bona tarda. Gràcies. Actualitza't amb Aquí a l'Oest.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest.
El tema del dia cultural, el que tenim aquest divendres, en què avui parlarem de teatre, no? Doncs sí, Fran, avui parlarem amb Som Faràndola sobre El trampós entrempat, la primera obra del grup de teatre de Mollerosa. I per parlar-ne tenim el director de l'obra Joaquim Fabres, el Gabriel Espar, la Conxita Escoda i el Manel Bertan, actors d'aquesta obra. Molt bona tarda a tots quatre. Bona tarda. Bona tarda.
L'obra El trampós entrempat, de l'autor Nick Hassi, suposo que ho diré bé, pseudònim de Nick Hassi Camps i Pinós. Per què heu escollit aquesta obra, que fos la primera obra per representar? Bé, és una obra que ha estat molt representada a Catalunya durant molt de temps i més que res és per recuperar el teatre de Bodeville, aquell teatre comèdia que aquí a Mollosa tenia molta tradició i que ara fa temps que no es feia. Aquest és un dels austors catalans que té molta...
molta obra publicada i molta obra interpretada al llarg de la seva vida, i va ser un referent de la comèdia de situació que en deien en aquella època, no? És una comèdia que passa sobre els anys 60, però grans l'hem adaptat una mica més cap als nostres dies. Però creiem també que és una comèdia molt divertida, una comèdia que creiem que la gent s'ho pot passar molt bé, que és el que nosaltres anem a buscar en aquesta primera posada llarg del Teatre de Sant Ferranduà.
Parlem una miqueta de què es tracta, el trampós entrampat. Bé, és una comèdia típica d'enredos, una comèdia típica de malentesos i que sobretot ningú és el que aparenta, sobretot els dos protagonistes.
que durant el llarg de l'obra es van desvetllant tota una sèrie de fets que ells són conscients, però la resta de participants no en són. I llavors això provoca situacions molt divertides, perquè també tenim un mossèn pel mig, i això provoca situacions, de la veritat, divertides. Crec que, com he dit abans, és una obra per passar-s'ho bé, per no pensar, sinó anar, gaudir de l'espectacle, deixar fluir la ment i passar-s'ho superbé.
Desconnectar, eh? Desconnectar totalment. D'això va el teatre i la cultura una mica. Són una seixantena de persones en el Sant Faraó, si no m'equivoco? Sí, en tot el grup, sí. Sobre els que ens comptem col·laboradors i tot, inclús podem passar una mica. Perquè la sort que tenim és que molts coneguts nostres necessitem ajuda, encara que no estiguin dintre el grup, venen i ajuden, no? És a dir, que això és una gran sort.
i només amb aquesta obra són vuit actors, però només amb col·laboradors i gent que ens han ajudat ens anem una vintena. Vull dir, que això estem molt contents i molt agraïts a tots aquests companys i companys que estan fent un treball increible d'escenografia, de vestuari, que, clar, sense això l'obra és la meitat, no? Vull dir, perd molt. Vull dir, són temes que es porten molt bé, treballen molt, a més molt xulo perquè hi ha gent de totes les edats,
i això és un gran què, perquè els grans ho passen bé i els jovenes han de descobrir moltes coses. Això és veritat. Aquí tenim una representació, tres, dels actors que protagonitzaran aquesta obra. Expliqueu-me una miqueta de quin paper interpreteu vosaltres i com ha estat aquest procés d'endinsar-vos en aquesta obra. El meu paper és de xofer, soc valencià, i faig mil coses a part de xofer,
Unes divertides, altres còmiques i altres que, bueno... I has hagut de posar l'accent valencià? Sí. I t'ha costat o no? Com ha estat això, aquest procés?
Bueno, ha sigut un procés normal. Vaig anar, vam pagar un estat de València durant 15 dies i vaig aprendre l'idioma valencià. No, no, fora bromes. És anant acostumant a parlar... Me va costar, va costar aprendre... o tindre el... o parlar valencià.
No sé si ho he aconseguit, però crec que sí, que s'ho pensaran que soc valencià. Ja tenies el guió escrit en valencià o no? Sí, sí, una mica, però clar, de donar a pronunciar les R's...
Clar, és que és una mica doble dificultat, no? Potser també, a part d'aprendre del guió i d'actuar, és aprendre un idioma, un dialecte. Un dialecte, no? O idioma que em diuen a València, no? Ara no vull... Un diàl. O idioma valencià, però no. Vull dir, ha estat divertit i...
És un crac, és un crac. El Vicentet és un crac. És de València, home, és de València. Vicentet és el nom. Nom valencià... Jo crec que pel nom ja sabran que sóc d'on ets realment. On vius, Vicentet?
Ai, no sé si... Això ja no ho podem dir. Això no ho direm. De València. De València. Ja veieu, els oients, escolteu el nivell que portem. A partir d'aquí, imagineu-vos l'obra. Si ens estem rient aquí, imaginem-nos-en. Gabriel, di tu. Jo faig del senyor Pau. Jo sóc un senyor i sóc el marit de la Tomassa.
I bé, també faig riure, sigui això el Vicentet, cap allà on va. Bueno, mos portem bé, mos portem bé. I la Conxita? Bueno, jo soc una beata. Jo allà en baix i el mosset va jo i el que digui el mosset, diem nosaltres, el mosset va a missa, n'altres a missa. Vull dir, ens ha dit, heu de fer una peregrinació i n'altres fer la peregrinació cap a...
Cap a Roma, sí, sí. El que digui el mossèn ho fem. Quina sort que té aquest mossèn, dos beates i jo sense cap. Ostres, serà molt divertit, de veritat, avui dia. Sí, sí, perquè soc jo i una altra de beata i seguim al mossèn allò on sigui. Que us haureu passat genial, no? Molt, hem rigut molt, molt, molt. Ens hem vingut molt bé i les dos beates és la clau de l'obra, vull dir que l'hau de vindre a veure perquè...
Fem riure molt. I resar. I resem, sí, sí, sobretot. No havia resat mai tant. Mira que vaig fer d'escolar, eh? 16 anys. No havia resat mai tant com ara. Ens ho hem passat molt bé i hem rigut molt, molt bé, molt bé. És una obra molt...
divertida, vull dir que la gent ha de vindre a veure-la perquè s'ho passaran molt bé. Serà una d'aquestes obres que jo crec que passaran, que et semblarà una hora i cinc minuts, de lo ràpid que passarà. L'obra en si dura una hora i tres quarts, una hora i tres quarts, amb un canvi decorat important que hi ha. És una obra en tres actes, perquè sí, com deia abans, ja heu vist l'ambient que es porten entre ells,
Està molt xulo, això, eh? La veritat és que és una obra amb un text molt difícil, és una obra amb un text molt ràpid, encara que els que en facin broma, que l'han treballat moltíssim, ja han deixat moltes, moltes, moltes hores, i crec que el resultat sorprendrà a molta gent que els vingui a veure, perquè...
Hi ha alguns que ja tenen taules, ja han estat a dalt dels escenaris, però els altres potser no tant. I sorprendrà l'evolució que han fet i sorprendrà el resultat final, però moltíssim segur. T'agafo això que dius Joaquim, com han estat els assajos? Quant temps porteu assajant aquesta obra? Mira, normalment quan comences una obra, primer ja fas el que en diem la lectura del guió. Treballes molt, sentat a taula, i vam començar el febrer.
A febrer vam començar la lectura del guió. És un procés, començar llegint el guió, quan el guió més o menys ja se sap comences amb les entonacions i després ja comences a posar-te de peu, que en diem, i comences a ficar moviments. És una obra que dic que és molt ràpida, és un text molt ràpid, amb moltes contrarèpliques, perquè tot és un text de conversa.
i també moltes entrades i sortides. Vull dir que a l'escenari sempre hi ha gent que entra i surt, gent que entra i surt. I això és difícil, eh? La veritat és que és difícil. Però hem portat tots aquests mesos, hem estat ensejant un cop per setmana, ara ho hem intensificat i estem a dos i tres dies, i ara aquesta setmana, tota la setmana, lògicament. Sense parar, eh?
Però que dic que hem fet un molt bon treball perquè no és fàcil, no és gens fàcil. I diuen que fer riure no costa, però fer riure costa i costa molt. Sí, completament d'acord amb tu. Com estan anant aquests últims assajos? Ja ho teniu tot preparat, ja esteu endinsats a l'obra, perquè no ho hem dit, però és que és justament aquest cap de setmana, vull dir, estrenem aquest cap de setmana 15 i 16 de novembre. Com estan anant aquests últims dies? Amb molts nets.
Bé, bé, però amb nervis, és normal. Bueno, de moment ho portem bé, sí, sí. I els assajos finals són una mica intensius, però, bueno, procurem que tot surti bé i que tot vagi molt bé. Com que ho portem amb bon humor. És l'important. Hasta fem riure el director. Costa, eh, però si el fem riure és que ho demanem fer bé. Això és cert, eh, perquè, clar, nosaltres...
Clar, jo com a director vaig llegir l'obra ja d'abans que plantejar-la, ja l'havia llegit, no? I, clar, quan la planteges, l'obra va creixent, tu te la imagines d'una manera, però quan s'incorporen els actors, cada actor li dona la seva pinzellada particular. I llavors va creixent, llavors tot això ho vas unint, i allà el lançaig d'allí, jo reia, i mira que me la sé a l'obra, no sé per on va, i és el final. Però te fan riure, llavors jo crec que això és una bona...
mostra que funcionarà, perquè si els que som allà, o l'acompanya, la Mercè Barberà, l'ajudant de direcció, també està bé rient, això és una gran què per sàpiguer que l'obra funciona. Exacte. M'agradaria preguntar-vos a tots, què suposa per vosaltres ser part de Som Faràndola i forma part d'aquestes actuacions?
A mi... A mi no és que se'm hagi agradat el teatre o demà això. Jo vaig començar amb el grup dels 50, i allò és que et piquen la curiódia. Va, però bé. I em trobo bé a dalt. I em troba bé, i em trobo bé. I bueno, disfruto. M'ho passo bé. Vull dir, no sé com sortirà l'obra, però durant els ensajos m'ho passo bé. Disfruto. Suposo que aquest...
que si l'actor disfruta, alguna cosa em pega a l'espectador. Ho traspasses. Segur, segur. I com que m'ho passo bé, doncs... Jo, per la meva part, va ser de casualitat, perquè nosaltres ens vam jubilar i ens vam apuntar al casal sènior. I ens vam dir, no voldríeu pas fer una obra de teatre? I vam dir, mira, ho provarem.
I ens va agradar molt, ens va enganxar. I clar, ara va sortir el Joaquim i vam dir, bueno, això del casal sènior potser s'acabarà, no sé què. I llavors al Joaquim li vam dir, què ens podem apuntar al teu equip? I el Joaquim es va dir, i tant, i tant. I mira, continuem aquí, ens ho vam passar molt bé, la gent perfecta, vull dir que... perfecte. Jo recordo el dia que vaig veure el Joaquim i li vaig dir...
Apunta'm a teatre, però sobretot, perquè veníem de dues obres del casal, ja. Li vaig dir poquet text. Sort que era poquet, perquè si li arribo a dir molt... Tot l'obra és tu sol. Jo crec que em dóna la Bíblia. Ostres. I li vaig dir poquet, eh? Li vaig dir poquet. Un poquet o un molt? Ah, bueno, com dieu a València, no ho sé. Els tres també surten els pastorets, que també són ja...
actors de Som Faràndula, però ja dels Pastorets, també. Vull dir que tots ja tenen... Com has vist, tots tres, ja no és la primera vegada que es puja a un escenari. Potser sí que amb una obra complexa com aquesta, potser sí, però que... Però, bueno, el Manel va començar amb la cosa dels 50, el primer espectacle.
que jo crec que tothom el record encara. Ha perdurat en la memòria. Aquest casal ha fet un parell d'obres molt xules, molt divertides també, i que s'han pogut desenvolupar molt bé. Vull dir, jo crec que, a part d'una casualitat, que també això era una de les coses amb faràndula, que volíem... Jo tenia la intenció particularment de fer una obra amb gent, diguéssim, no tan jove, d'acord? Perquè...
Hi ha poques obres que puguis fer, només seleccionant aquest tipus d'edat. I llavors per temps d'assaig, per horaris, tot això ens podria anar millor. I, clar, anar a buscar aquest grup de gent, el que sigui, no és fàcil. I ells s'ho han tirat endavant, ho han tirat molt bé endavant.
i crec que estan fent una labor increible. I serà un èxit, perquè és que... Gràcies per la part que ens toqui, no? Ens ha fet més joves. És que la veritat és que tenim un bon director, eh? Això també s'ha de dir. Important, perquè si no... Això és com el Barça, sense un bon entrenador... No hi ha equip, no hi ha equip, és veritat. Mira, ara repassarem just abans d'acabar horaris i tot, però...
Fem una miqueta d'espòiler perquè ara ho deies també, Pastorets ja ho vau fer l'any passat, potser va ser la primera obra de Som faràndula, també hi haurà Pastorets aquest any, no? Dieu-me que sí. Som faràndula es va estrenar amb els Pastorets, perquè personalment era una aposta meva, perquè ja ho vaig fer de jovenet i em feia molta il·lusió, tot ara no ho has de fer, i creia que una ciutat com Mallorussa es mereixia tindre uns Pastorets, perquè això era tot arreu i Mallorussa no ho tenia.
El fet que s'ajuntés també al fet que les dues companyies de teatre que hi hagués de Mollorosa pleguessin i que la cosa als 50, jo al capdavant, perquè parés d'aquell grup, doncs va propiciar crear això. I sobretot perquè la crida va tindre una resposta massiva. Vull dir que com vam dir, volem fer això, qui s'apunta, ja ens va apuntar gairebé 50 persones. Per tant, que va ser...
a la porta del huerta per poder començar. Els pastorets, per sort, van anar molt bé, van ser un èxit, la gent els va agradar molt recuperar tota aquesta tradició tan nostra per les festes, i el tema és continuar. El que passa és que, clar, l'èxit dels pastorets comporta dir, senyors, ens quedem aquí o fem alguna cosa més? No, no, fem, fem. Doncs vinga, fem. I ara, els pastorets d'aquest any girarà el dia 3 i 4 de gener. Desabte i diumenge de gener.
I serà la mateixa obra de l'any passat, modificacions? Sí, aquest any en principi és la mateixa, hi ha molts pocs canvis, hi ha un petit canvi de més d'un actor i així, però que bàsicament serà la mateixa, podem respectar-ho i altres que l'any que ve. Nosaltres també som molt conscients, jo el primer, que ha d'haver-hi un relleuge nacional.
La idea de muntar Som faràndula era per estar uns anys al davant i que sorgin gent que puguis anar substituint a tot el nostre. Perquè tinguis continuïtat. Perquè lògicament ha d'haver-hi un relleu. A veure si això ho aconseguim i que al cap d'un temps hagi Som faràndula per molts anys però amb altra gent molt més jove i amb moltes ganes de fer coses.
Gabriel Conchita Manel, també participeu als pastorets? O ja n'hi ha prou? No, també, no? No, sí, sí. No estem parats. Recorde que quan vam fer els pastorets, hi havia...
La teva neta, potser? Una de tres anys i el més gran en tenia 73. Vull dir que hi havia una diferència de 70 anys que els pastorets. I això també és molt, eh? És molt bonic. Els pastorets crec que menys particularment m'han servit
per parlar amb la joventut d'aquí Mollerussa, que ens veiem pel carrer i ens saludem, perquè ens coneixem, i dona gust ara passar pel carrer i parlar amb un de 20, amb un de 30, un de 40, i crec que el grup que s'ha fet també fa poble.
Fa poble de poder anar pel carrer i parlar, tant és amb un de gran com amb un de jove. Jo he fet una colla de coneguts, gent que és el que diu ell, que anaves pel carrer, els havies vist alguna vegada, però no hi tenies tracte. I ara, oh, què tal? I això t'omple, és molt bonic. És los pastorets, això. Això és los pastorets.
És una manera també de conèixer gent i d'entendre que la cultura i el teatre no en tenen de generacions. Vull dir, tothom hi té cabuda dins del teatre i en una mateixa obra, que és el que estem dient, també, en aquest cas. Ens estem quedant sense temps, però no vull marxar sense recordar horaris, com comprar les entrades per aquest cap de setmana, per aquest el trampós entrempat. Les representacions són el dissabte i el diumenge, aquest dissabte, o sigui, demà, 15 i 16,
A les 7 de la tarda. A les entrades encara es poden comprar en línia.
però aquest divendres a la tarda, a partir de les 6, està oberta la taquilla, i després dues hores abans de cada funció que també es podran comprar. Perfecte, doncs amb això ens quedarem. Moltíssimes gràcies per ser aquí, per parlar-nos una miqueta d'aquest trampost entrempat, que vagi super, super bé, que veiem, no tinc cap tipus de dubte, i jo crec que, com es diu al teatre, molta merda. Molta merda. I vingueu, que disfrutareu.
Aquí al oest. El magazín de Tarda de les Terres de Ponent.
Aquí al oeste.
El magazín de tarda de les Terres de Ponent. No t'ho pensis més aquí a l'Oest, el teu magazín de confiança. Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest.
Estrenes, actualitat cinematogràfica, sèries, documentals i molt més a la tertúlia de cinema d'aquí a l'oest. Som a aquesta tertúlia de la CT Art, tertúlia que condueixen les habituals, Júlia García, Karen Alfonso i Maria Gatau, molt bones, i que comencem parlant de Disney, no noies?
Hola, Fran. Bona tarda. Més o menys sí que comencem parlant de Disney, perquè al cap i a la fi el director del que parlarem ara sí que ha publicat, o sigui, ha fet una pel·li sota el paraigües de Disney, però bueno, no? Que harem més o menys, però no del tot. Sí. Crec jo.
Però bàsicament me refereixo a la història verdadera, a la pel·li aquesta. Però la qüestió, ja m'estic ficant una mica en el friquisme profundo que invade mi persona quan parlo d'aquest home, d'aquest director, però bàsicament la notícia és que hem sabut avui mateix, de fet a les seves xarxes ho han publicat,
que el Festival Galàcticat de l'any que ve, la tretzena edició, homenatge a David Lynch, el director cinematogràfic David Lynch, en aquesta edició del festival. I, a més a més, no només la figura, sinó també la seva obra, el seu univers i on conviuen la bellesa i la foscor amb escenes oníriques i personatges també icònics.
De moment, és tot el que hem sabut, és a dir, no ens han xivat res més, almenys de moment, és el primer avançament, però sí que és veritat que la pròxima edició, segurament, no a banda de tenir aquest homenatge al director, tindrà altres coses que també la convertiran en molt interessant, no? I que segurament parlarem aquí a la tertula de cine. Sí, sí, sí. Bueno, suposo que aquest any ja anirà sí o sí, no?
Home, sí, claro, vaja, no sé, jo espero que sí, perquè sempre em pilla que al final no puc anar-hi, però en guany, segur. Sí, en guany l'any que ve me refereixo. Sí, sí. David Lynch, un gran del cinema, que evidentment tu no pots dir el contrari. No, bueno, a veure, hi ha gustos per tot, suposo que no tot em li agradarà. Obviament, a mi sí que m'agrada, però bueno...
Tu has vist alguna pel·li de Devil Lins, Karen? Doncs segur, el que passa és que jo soc tan dolenta pels noms, vull dir, però tant per música com per cine, m'està super poc, com que no relaciono les cares dels noms amb la pel·lícula, igual que amb les cançons també me passa, que no relaciono la cançó amb el nom de la cançó o amb qui l'ha cantat, llavors segur que sí, però ara m'hi dius, quina? No ho sé. Jo he pensat el mateix, Karen.
Però si hagués fet alguna pel·lita d'Evil Lins, l'hauríeu vist segur. El sabríeu que és d'ella. Twin Peaks, per exemple, sí que he vist alguns capítols, però és que ara no m'hi ve res més, no ho sé. Tu quines has vist, Maria? De tot, no? Suposo.
Sí, he vist gairebé... No, de fet, crec que les he vist totes, més o menys. Tampoc en té... Bueno, en té unes quantes, però sí, bueno, no ho sé. És que tampoc m'hi queda jo aquí com un friqui, però... En té força, però... Són totes, en veritat, són totes força antigues, ja, també? S'ha de... Són de principis dels 90. Sí, exactament, exactament. Sí, algunes també de principis dels 2000, però per allà hi va, per allà hi va. Bueno, va, què més tenim? Júlia? Júlia?
L'hem perdut. L'hem perdut la Júlia, no passa res. Seguim nosaltres, mentre la rescatem. Hem de dir que això són problemes directes de la ràdio, eh? Coses que passen en precisos moments que no fa falta. Vinga, va. No marxem de casa, eh? Perquè ara parlarem d'un curmetratge documental que s'estrena avui mateix.
Ja podeu anar a veure'l quan acabem el programa. Abans no, perquè tranquils que s'estrena a dos quarts de vuit de la tarda, teniu temps. Serà la fira de Salàs del Pallàs que té lloc aquest cap de setmana. Estem parlant de Lo Sobrany, un curt no ficcionat dirigit per Pere Montiel, un fotògraf documental arrelat a Salàs.
L'Osobrany és una figura que està fet de cartró pedra i fibra de vidre i és el protagonista d'una representació teatral que es du a terme durant la Fira de Salàs del Pallàs, com bé dèiem. A partir d'aquí neix aquest film, que parteix d'una entrevista amb l'escultor Ferran Farré, el mamater del bestiari popular de Salàs, i recrea el procés creatiu d'un taller participatiu celebrat fa uns 20 anys. Aquest taller va ser l'origen de figures festives com la molassa L'Osobrany, la roqueta, el cavallet o la terxona.
La Sobrany aprofundeix en la història de la fira de bestiar de peu Rodó de Salàs, rememorant com el poble recupera l'esperit del mercat tradicional a través d'una representació teatral de compra-venda d'animals escrita per Pep Coll. Dona-hi-do.
Molt interessant. I a més, si s'estrena avui mateix, poden anar els oients cap allà, cap a la fira de Salars de Pallas. Exactament. I sobretot jo crec que qui no s'ho pot prendre són els propis de Salars, perquè al final està parlant de la seva història, propiament dita. Així que, cap allí de cap. A veure, un, dos, tres, quatre. Un, dos, tres, quatre, Júlia. Ara sí.
Ara sí que et sentim. Ara sí? Perdó, pensava que estava escoltant-me només l'Abel. No passa res. L'Abel pot obrir el micro també, ens pot dir els problemes tècnics que deu estar suant. Vale, ja està, ja està. Ho hem aconseguit. Sí, pobre. El vaig patir tant. No, no, no pateixis, no pateixis, Júlia, però això estem. La qüestió és que s'hagi solucionat i que puguem seguir amb la tertúlia. Correcte, correcte, correcte. Mira, Abel, ara que te tinc aquí, tu ets fan o eres fan de Toy Story?
Jo era fan, era. La veritat és que me vaig quedar a la 2, o sigui, a partir de la 3 ja... Ah, que dius! Sí, sí, sí. La primera i la segona me les vaig, o sigui, mirar, ves a saber, tropecientes vegades, però no me diguis el per què, a partir de la 3 ja... Guayes allà. Podria ser. Podria ser. Podria ser.
Doncs mira, t'has perdut la 3, la 4 i nosaltres avui venim a parlar, precisament venim a parlar de la 5 ja. Déu-n'hi-do. Imagina't com anem, perquè Pixar ha publicat justament aquesta senona el primer teaser de Toy Story 5. En aquesta ocasió parlem una miqueta de la trama, de què se centrarà, serà un debat, ojo, cuidao, també tortulia de xarxa és important, perquè està a l'hora del dia. Parlarem de la tecnologia a les joines infantils.
En aquest cas, important. Temazo, eh? Sí, sí. Hi haurà IA, també? O no?
Jo crec que no, perquè els nens al final tampoc és el que els endinsem tan aviat. Però sí que és tecnologia digital, en aquest cas parlarà d'aquestes tauletes interactives que el que faran serà deixar una mica de banda els juguets pròpiament dits. El que tu has de jugar, tu has de moure i tu has d'inventar-te el teu imaginari infantil, doncs en aquest cas anirà una mica d'això. Explico ben bé que...
de què anirà. En aquest primer avanç que ens ha portat Pixar, el que es mostra és l'arribada d'un paquet, que és a la Bonnie, qui no ho sàpigui, qui no ha mirat, per exemple, qui s'ha quedat com a la vela, la ulla, la dos. Bonnie és una nena petita que acaba convertint-se en la propietària de les joguines de l'Andy. Les famoses joguines que apareixen des de la temporada, des de la pel·lícula 1, doncs això ha passat a la història 3. Doncs la Bonnie aquesta, ara que té 8 anys, rep un paquet.
i resulta que en aquest paquet hi ha una tauleta interactiva en forma de granota que s'anomena Lillipat i que farà que la nena deixi les joguines tradicionals, les deixi de banda i comenci només a jugar amb aquesta Lillipat, amb aquest joguet virtual.
En aquest cas, aquesta situació genera bastant pànic entre les joguines, que se senten abandonades, i Woody, Jessie i la resta del grup faran tot el possible perquè la Bonnie torni a interessar-se i demostrar que les joguines de sempre encara tenen un lloc en el món dominat per la tecnologia superactual, aquest tema. És que Toy Story se'n sapigut com...
Reafirmar, no?, i millorar molt. O sigui, estan molt a l'ordre del dia. Que parlem de... No sé quan va sortir Toy Story 1, però ja fa moltíssim. Toy Story 1... Toy Story 1 als... Vaig a buscar-ho. Del 95, correcte. Del 95, sí, sí. I al final jo crec que també... I s'actualitza superbé. Exacte. I jo crec que el que fan també és espaiar-ho bastant, perquè és el que anava a dir ara. Toy Story 4 és del 2019.
Hem tingut temps per fer una pel·lícula 6 anys, per fer una pel·lícula, i s'estrenarà el 2026, gairebé 7. També dóna pas a actualitzar-te tu mateix, a veure com està el món per poder posar-hi el guinyo actual. Què deies, Júlia? Perdona.
No, que, a més, a mi em va sorgir el dubte perquè, no sé si us recordeu, però a tu hi estaré quatre, crec, sí, clar, l'última, Budi desapareixia, oi? Sí, perquè se n'anava amb la pastora, amb la Bupip o Bupep, no sé com se pronuncia. Sí, i ha sorgit com molts dubtes de com tornarà, que també és interessant.
No ho sé, veurem com fa, perquè de moment el teaser no es diu res del Budi, així que no sabem què és el que passarà.
Es comenta molt que potser puja llerba a buscar-li, una cosa així. Que també està guai, perquè per mi és el prota de tot. A més, una mica sí. Una mica sí, una mica sí. Doncs veurem, de moment només tenim aquest primer teaser, que són uns 50 segones, que no us ho hem ficat perquè bàsicament tot és música, no hi ha diàleg i llavors per a ràdio és com una mica absurd.
però veurem perquè suposo que d'aquí a poc ja sortirà el tràiler i crec, si no tinc mal entès, crec que està prevista pel 2026, o sigui que aviat també tindrem més informacions. Doncs seguim ara amb més qüestions, si us sembla, noies, i de fet, canviem de tema i Abel, has de posar el següent tema, la següent cançó. Se'n riu. ¿Estáis listos, chicos? ¡Sí, capitán! ¡Más fuera!
Bona tarda.
Igual que los peces el puede flotar. Jo crec que ha quedat clar el tema del que parlarem, o almenys del personatge, i és que bàsicament Paramount Pictures ha presentat el tràiler de Bob Esponja, una aventura pirata, que és la pel·lícula en què aquest famós personatge, no creat per Stephen Hilleburg, torna a la gran pantalla, i de fet ho fa deu anys després de l'estrena de la també pel·lícula Bob Esponja, un heroi fora de l'aigua.
En aquesta nova pel·li, en concret, Bob i els seus amics de fons de biquini s'emmarquen a l'esdeveniment cinematogràfic més gran i completament nou i inolvidable de tots els temps, o almenys per a ells. Desesperat per demostrar que és un oncle gran, Bob decideix demostrar la seva valentia davant el senyor Crank i seguint l'holandès Errante, el misteriós i legendari pirata fantasma.
Bé, jo crec que de passar-s'ho bé ens ho passarem segur amb aquesta pel·li perquè si algú té Bob Esponja almenys és aquesta irreverència i rebel·lia que està molt guai això. Sí, sí, sí, en aquest cas sí. Una altra pel·lícula d'animació, una altra pel·lícula...
que també ha tardat un munt d'anys en fer-ne noves versions, que al final això sí que és completament un imaginari. Vull dir, potser si és pirata o si se'n va a la jungla, perquè com que tot passi de sota el mar, i de sota el mar pot passar de tot, però que sempre podria ser qualsevol cosa. Deu anys, torna, crec que és la quarta pel·lícula que fan de Bob Esponja.
al final crec que ha marcat una mica la infància de molta gent i està bé que seguixin fent aquestes pel·lícules perquè així els més petits també em poden gaudir d'aquesta esponja marítima. Mira, de fet podem posar un fragmentet del tràiler que ens porta per aquesta aventura marítima que em prendrà en Bob Esponja. Patricio? Bob Esponja?
Si un espadachín quieres ser, sopla el cuerno y espera a ver. Tengo que demostrar que ya soy un tío grande.
Estàs en presencia de l'Holandes Ferrande. Aquí los pantalones. Ah, terremé el dium. Estas Navidades, pues, estoy aquí. Bueno, doncs sí, efectivament, estas Navidades és perquè bàsicament s'estrenarà, en menys aquí, als cinemes de l'Estat, el proper just 25 de desembre, el dia de Nadal, que és sis dies després que ho faci, en aquest cas, als Estats Units.
i que també, a més a més, ho faci Avatar, foc i cendra, que també és un altre d'històries interessants. Sí, sí. Ja en parlarem d'aquesta, també. Aquesta és això que tarda poc també en fer una altra temporada. I també Avatar també és una cosa, ja en parlarem, però és que és una cosa perquè ja tenen programats el 2029 una altra pel·lícula,
Vull dir, ja ho tenen programat tot. Surt i ve o no, ells faran pel·lícules igual. Perquè... En fi, és igual. Això m'ha fet gràcia, perquè dic, del 1929, programada nova pel·li. Dic, bueno, vale. I si és un fracàs, la d'aquest any, bueno. Ah, doncs és igual, home. Ja t'ha estimat el contracte firmat. Sí, ja està. Sí, sí, totalment, totalment. La que no serà un fracàs, Júlia, serà la que vas dir ara, perquè quines ganes tinc. Dios mío, por favor.
Sí, i és que a més seguim bastant nostàlgics, però ara ja deixem una miqueta l'animació i marxem a una de les pel·lícules més importants, podríem dir, de principis d'aquesta època. Anem a veure si sabeu de quina parlem, perquè està protagonitzada per Meryl Streep i Anne Hathaway. Suposo que tothom ja sap de quina pel·lícula estem parlant, perquè s'està parlant molt aquests dies.
del Diablo se viste de Prada. Què opines, Karen? No, no, encantadíssima de la vida. Vull dir, no sé la quantitat de vegades que he pogut veure la primera i m'hi ficaré la segona. No diré cap barbaritat, però la penso, mira, va ser molt xic. I és més com per celebrar una mica que és el 20è aniversari del Diablo se viste de Prada, la primera, que va ser el 2006, si no m'equivoco. Sí, correcte. Sí? Sí, sí, sí.
i repren la tumultuosa relació entre Miranda i Andy per revelar-nos què n'ha estat en tot aquest temps. Meryl Streep torna com a Miranda, la directora de la revista de moda més influent, i es retroba amb Anne Hathaway, que interpreta la seva antiga empleada Andy, en un divertit primer teaser que ens torna a les oficines de Runway a la cosmopolita Nova York,
En aquest abans es desenvolupa molt apropiadament a ritme de Bogue el temazo de Madonna, que és, crec, també una de les parts que m'has més comentat, que anava com molt relacionat.
Perquè, a part de la referència, òbviament, al món de la moda, també fa com aquesta picada d'ullet jocosa per a l'audiència, ja que Priestley està extraoficialment bastada en la que fins fa poc va ser la directora de Bogue, Anna Wintour. I la història principal es centra en el personatge de Miranda, que ara afronta una crisi al món de les revistes de moda, una crisi que, a més, és molt actual,
que és que la premsa impresa perd influència als mitjans digitals i als pressupostos publicitaris, doncs, bueno, estan canviant una mica el joc. I l'element clau és, bàsicament, la relació de competència que es crea entre Miranda i la seva antiga assistent, que és Emily Charlotte, que està interpretada per la grandíssima també Emily Blanc,
que ara s'ha mogut a una posició executiva dins del sector aquest de luxe i control de publicitat. I el que encara no sabem molt bé és el personatge Dandy, que sabem que torna, però no sabem molt bé quin paper fa i fins a quin punt no intervé en aquesta trama. I això s'estrenarà, si no m'equivoco, a l'abril del 2025,
I suposo que molta gent està com tu, Karen, amb moltes ganes. Moltíssimes ganes, moltíssimes ganes. Una mica el que deia a l'inici, s'han actualitzat 20 anys després, el món de la publicitat no és el mateix, el món de la moda no és el mateix, i suposo que anirà d'això aquest nou film. Sí que és veritat que no està clar si s'estrenarà el 30 d'abril o l'1 de maig, perquè hi ha bastantes notícies dispars dins del món d'internet,
Però tenint en compte que normalment aquí a l'estat s'estrenen divendres, doncs jo crec que s'estrenarà el 30 d'abril del 2025. Ai, del 2026, sigui quan sigui, allà serem, eh? A veure... S'ha de veure, vull dir... En Hathaway per mi és una de les millors actrius que hi ha dins de... dins de Hollywood, però en general. A mi m'agrada moltíssim com actua aquesta noia.
Meryl Streep no cal parlar-ne, per tant, si la primera va ser bona, no tinc cap dubte de que la segona ho serà més. A part, Meryl Streep feia bastant que no apareixer amb grans pantalles i ara que torni amb aquest gran El Diablo Viste de Prada, m'assembla meravellós. No sé què en penseu la resta, no sé si vosaltres també sou fans, no?
Jo no gaire, he de dir, però em ve molt de gust tornar a veure Anne Hathaway. O sigui, jo aniré només per ella, he de dir, perquè també m'encanta. Però El Diablo Viste de Prada tampoc vaig estar en el boom. O sigui, no em va agafar, no sé per què.
A mi em passa una mica, Karen, com amb tu abans amb allò de l'Inch, que no sé, o sigui, jo crec que sí que l'he vista la primera, però no estic segura. O sigui, no posaria la mà al foc perquè no recordo exactament com amb consciència, saps?, haver-la vist. Però sí que és veritat que, bueno, en cas que la begui no hauria de veure revisió en aquesta primera part i llavors després...
anar a veure aquesta segona, però vaja, jo crec que és el que comenteu, eh, amb aquestes dues actrius, vaja, i també tenint en compte, no, que ja la primera, ja no només perquè ho comentis tu, sinó també la crítica, no, deia que era molt bona, suposo que al final, i a més a més, si aborden una miqueta, doncs la reformulació, tot això que has comentat tu, Karen, no, de com ha canviat el món de la moda,
i tot plegat també i basant-se també en la moguda aquesta competitiva que tenien. Jo crec que pot ser interessant també veure-la. Ho serà. Abans de marxar, que ens quede menys d'un minut, dir-vos que avui s'ha estrenat també els cines Hora meves tres. Sabeu que parlàvem d'aquelles grans pel·lícules de fa deu anys
que es va estrenar la primera de màgia i de trucs i de los cuatro jinetes, doncs ja està la tercera entrega, que la podeu veure ja a partir d'avui als cines. I amb això ja marxem.
Només sí, perquè ens queden ja... Sí, ens queda temps. Nosaltres marxem, però nosaltres no, sobretot. Estem sis minutets, fem pausa publicitària i després el petit butlletí i tornem. Vull dir que aquí seguim encara que ens queda la segona hora per acabar la setmana. I tant. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equilibrada.