Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bones a tots i a totes. Us parla Francesc Molanyà. Això és aquí a l'OESC. El programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fil de 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MUNFM. Molt bones. Què tal? Molt bones. També saludem la Maria Gatao, de Ràdio Rosselló. Hola, bona tarda, companys. Sabina Pedros, del Picat Ràdio. Què tal?
Hola, molt bones, westerns. Karen Alfonso, de Ràdio Prenent Mallorosa, hola, hola. Hola, hola, a tots i totes. Txell Bernaus, de Ràdio Sèvra Amunt, com anem? Bona tarda a tots. Saludem també a la Júlia García, de Ràdio Tren Pallà Ràdio. Bona tarda, westerns. I a l'Abel Porroi, que es troba com un servidor als estudis d'Uaú Lleida Ràdio, ja ho sabeu, el nostre tècnic de capsalena. Molt bones, Isabel. Molt bones, Fran.
Programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què comptarem amb Carles Florença, advocat i catedràtic de la Universitat de Lleida en Dret Civil, especialista en dret successori amb qui conversarem sobre la importància del testament i les claus per evitar complicacions.
I després hi ha el moment de la tertúria de l'esport, en què parlarem dels dos partits de Lliga que han hagut aquests darrers dies, intrasetmanals, Pons Lleida ahir i Enolio Borges dimarts, així com també del més destacat de l'agenda esportiva d'aquest cap de setmana. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Doncs som-hi, ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyats, el Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha inaugurat aquest dijous al matí el nou edifici de consultes externes de la Renault de Vilanova. El renovat equipament en marxa des de l'estiu ha representat una inversió de 46 milions d'euros gairebé, l'habitat dels quals provenen de fons europeus. I ha ampliat també la superfície del complex hospitalari en un 30%.
Illa ha reivindicat la sanitat pública com un servei essencial i una eina de cohesió en tot el territori. La sanitat és la política pública més ben valorada pels ciutadans i la que més cohesiona la nostra societat. Qualsevol persona de les terres de Lleida
de la Pirineu, de la Vall d'Aran, qualsevol persona sap que amb independència del seu estatus econòmic, que amb independència del seu estatus social, com cregui aquestes portes, rebrà exactament la mateixa tensió. En total, més de 2.000 persones utilitzaran aquest equipament cada dia, uns pacients provenents de la demarcació de Lleida, però també de tota l'àrea d'influència de la capital del Segrià. En aquest sentit, el president de la Generalitat ha posat de manifest l'abast territorial de l'Arnau i ha allargat la mà al territori de la Franja.
Sé que la gent de Lleida tenen una relació estreta i històrica, estreta i boníssima amb la Franja. Però és una declaració d'intencions del govern de Catalunya. Nosaltres, als límits administratius, no els veiem mai com a fronteres. Els veiem com a vinyes de col·laboració. I estem encantats de poder des d'aquí oferir serveis a ciutadans de la Franja. Són sempre benvinguts. No som dels de buscar problemes, som dels de buscar solucions i donar respostes.
i veure les vinyes administratives mai com a fronteres, sempre com a vinyes de cooperació. El president Illa també ha aprofitat la seva visita a Lleida per signar un conveni per al desenvolupament de projectes amb intel·ligència artificial en l'àmbit sanitari, juntament amb el ministre Òscar López. L'acord ha formalitzat l'aportació de 27 milions d'euros de fons europeus per millorar l'assistència domiciliària i l'atenció personalitzada.
I la Generalitat atorga la medalla Josep Trueta a la pediatra Montserrat Esquerda pel del Sant Joan de Déu, Terres de Lleida, el mèrit sanitari. Amb aquest guardó se li reconeix el seu lideratge i influència en el camp de la bioètica a Catalunya.
El premi també posa en valor les seves aportacions en àmbits com la qualitat assistencial, la salut pública, la genètica i especialment l'atenció al final de la vida. Recordem que aquesta distinció es crea amb l'objectiu que la Generalitat a proposta del Departament de Salut pugui honorar les persones que s'hagin destacat de manera significativa pels serveis prestats en ordre al progrés i la millora de la sanitat. Aquest any s'han reconegut 15 persones pels seus mèrits i aportacions.
I l'Associació de Bombers Precaris en Lluita presentarà un centenar de demandes contra la Generalitat al jutjat de Lleida el divendres de la setmana vinent. L'entitat que agrupa bombers voluntaris denuncia situacions laborals que tillen de precàries des de fa anys. Tot i que les reivindicacions són endèmiques, les nombreuses manifestacions i reunions amb els partits polítics dels bombers voluntaris mantenen que se'ls vulnera els seus drets laborals. Josep Maria Alcalá és el president de l'Associació de Bombers de Catalunya.
Tinc una assegurança que s'intenta treballar fora de l'àmbit laboral, a través de companyies d'assegurances privades per si ens fem mal, etc. Però que portem molts anys que hem canviat de diverses companyies i sempre són problemes pertot arreu.
Doncs perquè és una feina, és un treball. I com a tal, el que correspon és tindre la seguretat social. La seguretat social garanteix el tema de tots els accidents, les prestacions per malalties professionals, per malalties comunes, etcètera, que tot això no està garantit.
Per situacions com aquesta ara els bombers voluntaris han decidit emprendre mobilitzacions per aconseguir millores, unes mobilitzacions que per ara no es contemplen com a manifestacions sinó com a actuacions concretes, com la presentació de demandes contra el govern. En el cas de Lleida se'n presentaran un centenar i a Catalunya la xifra se'n dirà a unes 400.
Som gent sensata, som gent pacífica, som gent que solen vides, som gent que arrisquem i quan hi ha hagut el seu moment som gent que protesteu. Però si han protestat davant de tot l'art parlamentari, ens han reunit amb els partits al Parlament, no han entès, els han fet, han fet conferències al Parlament, han fet congressos, han fet coses, etcètera. Mobilitzacions, en format de manifestacions, en pot haver, però no és una principal...
Per tot plegat, Alcalá considera un fracàs de la política haver arribat fins a aquest punt, però també es mostra optimista amb la mobilització dels bombers voluntaris. I l'Ajuntament de Mollerussa ha iniciat aquesta setmana les obres de renovació de les canonades de subministrament d'aigua potable en quatre àmbits del nucli urbà amb l'objectiu de millorar la qualitat del servei i actualitzar les infraestructures existents. Ens apropa la nostra companya Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa.
Els treballs adjudicats a Construccions i Rebaixos SL per un import de 202.167 euros tindran una durada prevista de 6 mesos i es concentraran al carrer Aragó, la travessia entre l'Avinguda de les Garrigues i l'Avinguda del Canal, l'Avinguda de Pau Casals amb la carretera de Miralcamp i el carrer de Lluís Millet. En total s'instal·laran prop de 900 metres de noves conduccions que permetran substituir part de la xarxa actual, en alguns casos formada per canonades de fibrociment per altres de polietilè,
d'acord amb la normativa actual. L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el regidor d'Obra Nova, Josep Maria Garrofer, han explicat que les obres han començat amb la realització de cates prèvies als carrers Lluís Millet i Pau Casals, que serviran per determinar l'afectació de l'arbarat i d'altres serveis. Ha vingut a Pau Casals que, a més a més, pot ser de totes les que hi ha és la que és una mica més complicada,
perquè els arbres que hi ha a la via pública, a baix, no estarà a la vorera, doncs per això de passar la canonada del gas, afecten bastant a la canonada del gas i segurament haurem de prendre una decisió dràstica en aquest sentit. Ho estem acabant de mirar, per això estem fent escates, que serà el millor treure tots els arbres que hi ha en aquests moments i després buscar una solució alternativa per tornar-hi a plantar, ampliar les voreres. El projecte compta amb una subvenció del 75% de la Diputació de Lleida mentre que el 25% restant s'assumirà en fons propis municipals.
I acabem explicant-vos que divendres s'estrena al Picat l'obra nomenada Peter Pan perquè cap campaneta torni a quedar en silenci. Aquesta estava basada en el testimoni real d'exalumnes de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida que van patir abusos sexuals per part d'un professor. Ens ho explica la nostra companya Sabina Pedros del Picat Ràdio.
Peter Pan, perquè cap campaneta torni a quedar en silenci, neix dins del projecte Canvia el Cuento, una iniciativa amb perspectiva de gènere que combina teatre i contes per prevenir les violències masclistes. La peça pren com a punt de partida la història real de nou joves que quan tenien entre 13 i 18 anys van patir abusos per part d'un dels seus professors, també director de l'Aula de Teatre de Lleida, i anys després van decidir trencar el silenci i explicar el que havien viscut.
La creadora del projecte, Cristina Vila, explica que la idea va sorgir d'una conversa amb Aida Flix, una de les actrius protagonistes. L'escoltem. I en una d'aquestes col·laboracions, en un vídeo on va participar l'Aida Flix-Filella, va sorgir la idea en una conversa que vam tenir d'abordar el cas de les exalumnes de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida que havien denunciat els abusos que havien patit durant anys per part dels seus professors.
I nosaltres sempre busquem un conte que ens ajuda a explicar el que volem treballar. I Peter Pan ens encaixarà molt bé perquè simbolitza aquell adult que no vol créixer i que utilitza el carisma i el seu poder per mantenir les altres persones en aquesta posició de dependència i d'admiració. El muntatge amb guió d'Àngel Pérez Ordóñez s'estrenarà aquest divendres a dos quarts de vuit del vespre al Casal del Picat amb la participació de les protagonistes i l'equip de Canvia el Cuento. Gràcies Sabina i gràcies també Karen Illam. Gràcies Fran.
Tarda avorrida? Escolta'ns a Aquí a l'Oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'Oest. El tema del dia.
Doncs avui ens hi posem en aquest tema del dia, ho avançàvem amb el sumari. Avui, Sabina, ens fixem en les heràncies i en el fet de deixar o no redactat un testament. Doncs sí, perquè avui al teu dia parlem d'aquest aspecte que, tot i que ens afecta a tots, sovint el deixem per més endavant o directament hi ha gent que, escolta, l'evita. Què passa amb els nostres béns quan morim? Doncs per entendre què implica morir un testament o bé morir sense, quins passos cal seguir per redactar-lo i quins mites i errors hi ha al voltant d'aquest procés, doncs avui hem convidat algú que ens en pot...
portar una mirada clara, i esperem que també molt fonamentada, ens acompanyi el Carles Florenzo, lloc catedràtic de drets civils, especialista en aquest dret successori, i una llarga trajectòria en l'àmbit acadèmic i professional aquí al nostre territori. Doncs, benvingut, Carles, al programa i gràcies per estar aquí. Gràcies a vosaltres per invitar-me. Primer de tot, et preguntem, a partir de quina edat recomanaries, o a partir de quines circumstàncies haurien de donar-se perquè ens plantegem fer el testament?
No hi ha cap mena de requisit que no sigui el de l'edat per poder fer testament. La llei és molt generosa en establir quina és l'edat límit a partir de la qual un pot fer testament. Suposo que hi haurà molta gent que s'estranyarà perquè generalment es pensarà que és a partir de la majoria d'edat.
però en canvi es pot fer a partir dels 14 anys, de manera vàlida i eficaç. Estadísticament és difícil pensar que hi haurà molta gent de 14 anys que faci testament, però amb això vull dir que a partir d'aquesta edat, qualsevol edat és bona per fer testament. I intentant contestar el que em preguntes, jo diria que els que no ho han fet ens estan escoltant, que s'ho plantegin seriosament per fer-ho a curt termini.
Perquè està demostrat, jo hi he dedicat molts anys de recerca, està demostrat que no existeix relació de causa-efecte entre fet testament i una mort immediata. Et permetràs aquesta petita broma.
No, no, i tant, no? Perquè molts, segurament, doncs, diem, és que ens cau lluny del món, ens cau lluny del món, ho volem pensar, que ens cau lluny, i llavors no fem el testament. Suposo que també en el fet de persones que tinguin grans patrimonis o que hagin heredat grans herències, és més recomanable que en altres persones, possiblement, que no en tenen, o no? Tothom l'hauríem de fer? Tothom l'hauríem de fer perquè tothom tenim poc o molt patrimoni, ni que sigui el que hem posat al damunt.
És evident que quan hi ha patrimonis grans la preocupació pot resultar major, però ningú et diu que tu si fas testament i penses que tens poc patrimoni, l'endemà no et pugui tocar la loteria.
És a dir, i per tant, augmentes en un dia, en 24 hores, el teu patrimoni de zero a infinit, pot ser, no? Contesto. Els oients no haurien de fer dependre, atorgar testament, del patrimoni quantiós o no que subjectivament es pensen que puguin tenir.
Per què? Perquè, diguem-ne, facilita i dona més solucions que no pas entre bancs el tenir fet testament. Atorga tranquil·litat al qui el fa i, a més a més, sabent que com que la vida evoluciona i la família també, un el pot anar canviant cada vegada que vulgui i això és important de saber-ho. Val més diners cada vegada que vas al notari a canviar-lo?
val més diners diguem-ne cada vegada que vas a fer testament val diners però si em permets també una petita broma i als meus alumnes els dic que un testament ve a equivaldre més o menys ara fa temps que no em prenc però més o menys entre 6 o 7 gin tònics premium
Un 60 euros estem parlant de fer un testament. Has fet bé la traducció. Ho podem complicar, òbviament, no? Podem fer testaments més complexos o menys complexos. La complexitat i el nombre de fulls que puguin utilitzar els encarregats, en aquest cas els notaris i les notàries, pot encarir, diguem-ne, no?
l'instrument, el testament. Però un testament estàndard, diguéssim, el que tots hauríem d'estar cridats a fer, no val més que això, no? Al notari. Al notari, perquè ara remarques això del notari, es pot fer també, per exemple, cadascú a casa seva, què implica una cosa i quina altra, quins avantatges o d'incomenins té una cosa i una altra. Jo sí, he de fer una recomanació, òbviament, jo diria que s'assessorin primer,
i poden fer dues coses una o assessorar-se a través d'un advocat o advocadessa que els assessorarà els aconsellarà de què és el que volen fer i després que se'n vagin al notari o a la notària per protocolitzar aquella voluntat en aquell document que hagin pogut
fer conjuntament amb l'advocat, el notari el recollirà, el transpassarà als seus fulls i, diguem-ne, el segellarà, el signarà i a partir d'aquell moment, diguéssim, el client el paga i se'n va cap a casa sabent que acaba d'ordenar la seva vida per a després que ell no hi sigui, o el seu patrimoni, millor dit, per a després que ell no hi sigui.
Jo sempre recomanaré que es vagi a cal notari a protocolitzar el testament, havent abans acudit o no amb un advocat o advocadessa que el pugui assessorar, perquè si no també ho podrà fer el mateix notari. Però jo els diria, encara que els hi surti una miqueta, també és car, que se'n vagin primer a l'advocat o advocadessa i després se'n vagin al notari a protocolitzar-ho.
Intentant contestar completament a la teva pregunta m'has dit, escolta, hi ha alguna alternativa? Sí, hi ha l'alternativa del que jo en digui el testament de tauleta de nit. Si se'm permet, diguem-ne, que és aquell, tècnicament se'n diu testament hològraf, i és aquell que està, diguem-ne, manuscrit, puny i lletra, amb la data, etcètera, etcètera.
Quin inconvenient té, primer, que la gent sàpiga que tu has atorgat testament hològraf? Perquè moltes vegades dius, home, ho faig testament però no ho vull dir, no? A vegades amb aquelles indirectes a la família de dir, quan me mora trobareu un sobre. Sí, a on? No vols dir a on perquè no fos cas que algú vagi i ho vulgui obrir, enteneu? Feta la broma, el que sí que és veritat és que després aquest testament hològraf
caduqui als quatre anys i s'ha de portar abans dels quatre anys, quan es descobreix la seva existència o ja està anunciada, s'ha de portar al notari o a notària per a que el protocolitzi, a través d'un procediment que es diu adveració, que és de dir, escolta, això realment és el puny i lletra, diguem-ne, d'aquesta persona que s'ha mort, farà una sèrie de...
Més complicat, no?, que hagués passat pel notari abans. Home, és el de sempre. Si anem de menys a més, diríem que és el millor, el pitjor. No fer-ne. El següent pas, el de tauleta de nit. El següent pas, que jo és el que recomano.
Ves a cal notari i fes un testament com Déu Mane, ben assessorat, no? Perquè és barat. Sobretot en relació a la tranquil·litat que dóna. I, a més, sabent, insisteixo un cop més perdona, que pots canviar tantes vegades com te dones la gana i la butxa que t'aguanti. Però, bueno, amb aquests diners que estem parlant... Sí, sí, que no és una barbaritat. No és una barbaritat, en absolut. Els gastaràs amb altres coses que portaran una satisfacció més efímera. I tal, i tal.
Una quarta part de les persones aquí a Catalunya morin sense deixar testament i mira que som una de les comunitats autònomes i gairebé de país que més testaments fem. Què passa legalment quan una persona mor sense un testament? Mira, cada vegada en aquesta societat en què estem vivint, permet-me fer aquesta introducció, ens queda menys marge de maniobra, menys capacitat de decidir. Aquesta encara no ens l'han tret.
la de poder fer testament i, per tant, decidir
que el nostre patrimoni durant la vida, que es transforma pel fet de la mort en herència, no tot. Hi ha una sèrie de béns o de situacions en què s'exclouen de l'herència, no? Però posem que la immensa majoria, el conjunt de béns, drets i deutes, conformen l'herència, d'acord? Per tant, diguem-ne, des d'aquesta perspectiva, el fet d'atorgar testament, com deia abans,
dona molta tranquil·litat al qui el fa i, molt bé, no el vull fer, ni el de tauleta de nit. La llei, com que no permet que els béns quedin vacants, sobretot quan són immobles, estableix, interpretant la voluntat, entén el legislador, del que estadísticament pot passar quan la gent atorga testament, estableix un ordre de successió.
de manera, diguéssim, excloent un de l'altre per un rang. I diu, escolti, si vostè no ha fet testament,
I jo decidiré per vostè. Però, esclar, si vostè vulgués afavorir pel que sigui amb una persona que no hi és dintre d'aquest rang, jo sento molt, no li anirà a parar a vostè, no? Per tant, què és el que interessa transmetre? Ostres, aquest marge de decisió encara no nos l'han pres. Pots fer un vestit a mida? Fes-lo, perquè, insisteixo, no està demostrant que tu hagis de morir l'endemà.
Suposo que m'estàs preguntant de dir, bueno, escolta, i si no faig testament, en qui van a pagar? En qui recauran aquests béns? Mira, l'ordre successori a Catalunya, perquè amb això ens regim pel dret propi, no és el mateix que pugui regir a Madrid, per exemple, o a Jaén, per posar altres exemples...
Doncs diu el mateix, els primers que es crida per a succeir al que s'ha mort, es regeix bastant per la qüestió de la consanguinitat, els primers que crida són els fills o descendants. D'acord? Si deixes fills i descendants, amb aquestos van aparar primer els béns. Pot ser que deixis fills i descendants i viduo o viduo.
En aquest cas, primer són els fills i descendants, però el vidu o la vidua té dret a l'ús de fruit, sobretot a l'herència. Per qual cosa, digui, se'n pot complicar la gestió d'aquella herència per part dels fills, tant si estan ben avinguts com si estan ben avinguts amb el vidu o vidua. En el cas que no hi hagués fills o descendants, el següent cridat
és el cònyuge, el bidu o bidu a sínia. D'acord? Si coincideixi, concorreix, diu la llei, amb fills o descendents, ell té dret a l'ús de fruit, sobretot a l'herència. Si no hi ha fills, ell ja és l'hereu o l'herebe. No té fills i no té cònyuge. O havien viudat ja. Els següents que es crida són els pares. O ascendents. Fills, cònyuge, ascendent.
No té fills, no té cònyuge, no té ascendents. Mirem cap als costats els que s'anomenen colaterals. És a dir, fins al quart grau, diu la llei. Què vol dir? Germans i germanes, i també tiets nebots. Fins als tiets nebots. No va més enllà.
No tinc fills, no tinc dona o home, no tinc pare o mare, no tinc germans, no tinc devots, no tinc tiets.
llavors la llei, per un últim tram, crida a la Generalitat. D'acord? Però jo tinc un cos i segon que ens hem estimat i hem crescut sempre i tal, però no li tocarà bé. Per tant, una altra vegada, això és el que diu la llei a manca de testament. Torno a dir, faci testament. Clar, perquè si ens volem evitar tot això... Ara parlaves de l'ús de fruit. Com funciona exactament en casos, per exemple, que...
és una parella nova que té el pare o la mare i li volen donar l'ús de fruit, després això serà pels fills, vull dir, aquí, clar, perquè ara estem entrant en totes aquestes famílies noves, vull dir, aquí, clar, jo m'imagino que poden haver també problemes o discussions, perquè, clar, al final pot arribar un deute... Hi ha una frase feta, que a mi no m'agrada gaire, però...
Sí que és molt expressiva, algú n'hi diria gràfica, però no sé què significa això. Expressiva, sí, que diu, què és la família? Diu, la família és allò que queda després de l'herència. Què vol dir això? Vol dir que certament tots coneixem famílies que dissortadament s'han desunit arran d'un fenomen successori d'una herència.
si allò és el que el pare o la mare ha volgut, ens podrà sentar més o menys bé, però sabem del cert que allò és el que el pare o la mare ha volgut. Ens podem avarallar més o menys, però com a mínim, d'entrada, dius, home, és la seva voluntat. Ell sabrà per què ho ha fet així o no.
El tema de l'ús de fruit, ja us ho he dit, el tema típic i tòpic, quan no hi ha testament, hi ha fills, però també hi ha vidu o vidua. El vidu o vidua té dret a l'ús de fruit. L'ús de fruit és de per vida. Fins que aquella persona mori, pot utilitzar aquell bé immoble, en aquest cas. L'ús de fruit és, ja ho diu la mateixa paraula, és el dret a usar,
i a fer produir, fruir-ne, us de fruit, a fer produir. Si es pot llogar aquell local, qui s'endúen els diners? Els fills o el cònjug? El cònjug.
perquè és el que pot fer fugir, no? Tot i que seria el propietari els fills, és a dir, que són els deutes o qualsevol problema se n'hauria de recarregir els fills. I a més a més, la llei també és molt expressiva en anomenar-los nus propietaris, és a dir, propietaris despullats. Despullats de què? De l'ús i de la capacitat de fer produir aquell bé, no? Per tant, què vol dir això? Intentant respondre la teva resposta.
mentre duri la vida del cònguge que ha sobreviscut, el vidu o vidua, doncs sobre aquells béns hi ha una mena de gravament, de càrrega, en què potser és veritat que hi ha possibilitats que aquest ús de fluid s'alliberi de tota l'herència i es focalitzi només sobre una quarta part de l'herència i sobre l'habitatge familiar.
Però llavors, diguem-ne, hi ha aquesta possibilitat, però que s'ha d'exercir durant un any només, després de la mort. Però sí, és veritat, pot anar bé, i amb les famílies reconstituïdes, etcètera, etcètera. Però això, una vegada més...
És necessari fer el testament, i tant. Pots evitar tots aquests problemes. Parlaves abans d'heredar deutes, clar, això també passa. Quan mor una persona, els deutes no moren amb ell, això també ho heredem. No, imagineu-vos que es poguessin desaparèixer els deutes per la mort, diguéssim, hi hauria uns quants assassinats. Clar, perquè ara parlàvem dels beneficis d'heredar béns immobles, d'heredar diners, però clar. Tu abans donaves una estadística que era que a Catalunya...
una de cada quatre heràncies eren intestades, el Seu Testament. Jo et puc dir que Catalunya ha estat durant molt de temps la segona comunitat autònoma en què més persones han renunciat a l'herància. I per què es renuncia a l'herància? Hi ha una pluralitat de causes, però una d'elles
És perquè el que és cridat amb aquella herància es pensa que aquella herància té més deutes que crèdits, té més deutes que vens. I com tu bé dius, els deutes no desapareixen per la mort del qui era deutor, no desapareixen, sinó que l'herete...
O l'hereu, o l'herebe, o els hereus, o herebes, no? De tota manera, t'agraeixo la pregunta perquè hi ha un instrument per evitar... Home, si tu saps que aquella herència està carregada de deutes, renuncies i punto per volta, ja s'ha acabat, no? Però hi ha moltes herències que ara se'n diuen...
Sempre que se'n diu, a mi no m'agrada, herències grises. Per què? Perquè pot ser que no coneguis bé quina és la composició d'aquell patrimoni hereditari d'aquella herència.
Fins i tot a dintre casa, imagina't que tu no menessereu el teu fill o els teus fills, però moltes vegades en les cases no es coneix. I amb tota la magnitud de la tragèdia que pugui existir patrimonialment en aquella família, doncs tu ben bé no ho saps, potser penses que sí, potser penses que està carregat de deutes,
Hi ha una manera d'acceptar l'herència en què tu poses un tallafons entre l'herència i el teu patrimoni personal, el de l'hereu. Precisament perquè no es confonguin i si hi ha més deutes que vens, tu hagis de respondre dels deutes amb el teu patrimoni. Si tu acceptes l'herència, el que se'n diu a benefici d'inventari, i aquí a Catalunya està força afavorit,
la possibilitat d'acceptar benefici d'inventari no és complicat, tu estableixes aquest tallafocs entre l'herència i el teu patrimoni personal. Per tant, tu només respondràs dels deutes que tenia el que s'ha mort amb els béns que pugui haver l'herència. I si no n'hi ha prou, se sient. Llavors sí que allò... El teu patrimoni queda intacte.
Llavors sí que moririen els deutes amb aquella persona, perquè si l'hereu ho renuncies totalment. No ho renuncies, accepta benefici d'inventari. I llavors el que farem és intentar pagar el que es pugui amb els béns d'aquella... Però potser hi ha molts deutes que no es pot pagar allò. No, potser faràs inventari i resulta que hi havia més actiu que passiu. D'acord.
perquè resulta que ha sortit menys que tu no... Per això diguen, si tu estàs convençut que hi ha més deutes i ho saps del cert, renuncia i punto pelota. Però si no, potser vol la pena fer aquest inventari previ, no fos cas que al final hi hagi més actiu que passiu. Això òbviament vol dir una inversió de temps, també de diners de gent que t'ajudi a fer l'inventari, etcètera. Doncs sense acabar el temps, que tenim aquí ja els nostres companys preparats, però sí que demano últims consells
de què tinguem en compte a l'hora d'anar a fer el nostre testament. Sí que han anat sortint durant l'entrevista, però els últims consells que ens puguin donar els nostres oients. Mira, més que consell o donant una informació, diguem-ne, quan nosaltres anem a fer testament, hem de saber que nosaltres podem disposar, imaginem-nos que el nostre patrimoni és de 100, nosaltres podem disposar de 75.
Perquè resulta que dels 25 han d'anar a parar sí o sí, sempre que existeixin, a uns hereus que es diuen forçosos, que és el que es coneix amb el nom de llegit. Per tant, diguem-ne, la meva llibertat de disposar ve limitada a...
Hi ha una quarta part de l'herència que va destinada per a ell i aquí els legitimaris, els héroes forçosos, són els fills i els progenitors. Si hi ha fills ja no anem als progenitors i si no hi ha fills anem als progenitors. Si no hi ha fills ni progenitors no hi ha legitimaris i per tant puc disposar del 100%.
Algú podria pensar i amb això intento respondre i diu, caram, doncs un 25% que no pugui ha disposat, bueno, moltes vegades coincidirà la fama amb les ganes de menjar, perquè instituiràs hereus als legitimaris. Els fills. Són els fills, no? Però imagina't que tu li fas amb aquell cosí segon, etcètera, diu, és un 25% que va anar a parar el meu fill. Només per comparar, a Madrid, digués-me, a Madrid, ho faig, a Madrid,
són les dues terceres parts de l'herència, les que van destinades als legitimaris. Per tant, qui té més llibertat per a fer testament? Un català o un madril... Dic madrilany perquè madrilany... Sí, sí, per comparar a qualsevol altra comunitat que en tinguin un percentatge més alt que nosaltres. Un català, encara que pugui semblar... Per tant, amb això vull dir l'última recomanació. Assessoreu-vos...
aneu a fer testament i aneu-lo a fer quan abans. Us donarà tranquil·litat i viureu més tranquil·lament sabent que si la vida que evoluciona i la família que evoluciona canvia, podeu fer tants com vulgueu per ajustar-lo a la vostra voluntat.
Moltíssimes gràcies. De fet, invitarem el Carles molts més dies perquè m'han quedat moltíssimes preguntes que fer-li. Però sí que sí, te donem moltes gràcies perquè crec que així petites dosis, els nostres oients, els ha quedat molt més clar aquesta voluntat d'anar a fer el testament. I si avui d'aquí algú ja surt amb la idea de... Vinga, va. Es farà un favor a ell mateix. I els seus successors. Doncs, més clar, impossible. Moltes gràcies, Carles. Gràcies a tu. I que vagi molt bé aquesta conferència que tens a les 7, al Macelles, per cert. Gràcies a vosaltres.
L'esport no només és futbol. I tampoc només coses dones. Esport plural i divers a la tertúlia esportiva d'aquí a l'Oest.
Som-hi amb aquesta tertulia esportiva. Moltes coses a comentar amb el Sergi Guiu, responsable d'Esport 1 Lleida Ràdio, narrador de l'Atlètic Lleida Molt Bones. Hola. I el Miquel Pasqual, redactor del Diari Segre. Què tal?
Tenim jornada intersetmanal amb dos equips, anirem amb això, tenis taula, que pràcticament no l'hem comentat en guany, però és que no ens dona la vida, em fan poc temps, Sergiú. Sí, que jugaven l'Enoli i Borges Valls aquest dimarts, perdé, però en condut en 4-0, davant l'Alacant.
No jugarà aquest cap de setmana, se'n va la setmana vinent, divendres l'altra setmana, quan jugaran contra l'Alzira i que estan novens de 12 anys, eh? Sí, està sent un inici de temporada irregular pel que fa a punts i pel que fa també calendari, perquè està sent també un inici de superdivisió com molts, ara faig la primera jornada, paro, faig un parell més... Una setmana, després fan una doble jornada.
ha estat un inici que no sé fins a quin punt ha beneficiat en general els equips un heroi les Borges Vall canviat en guany amb diverses peces noves després d'una temporada passada on jo crec que el que havien de sortir del pas ho van aconseguir en guany doncs sabíem si poden treure el cap amb objectius més ambiciosos però el que dèiem inici irregular de resultats
però és que la superdivisió també està tenint un inici irregular de calentari. Sí, també és veritat que això, que no vens, però tant al punt del cinquè, vull dir que tampoc no se sentien les alarmes, tampoc, sempre a casa estan funcionant bé, fora els està costant més, a més això, li toca anar dimarts als llocs, doncs,
Tampoc vaig veure qui va jugar, però normalment hi ha baixes i canvia molt els jugadors. Quan s'estabilitzi tot una mica més... Fa dos anys baixaven de categoria. La salvaven als despatxos, però baixaven de categoria. Per tant,
Procés també de reubicar-se, d'impàs de l'Enelon i les Borges Vall, que amb els recursos que té va mantenint Lleida a la màxima categoria del tenis taula estatal. Per tant, que segueixi com a mínim, bregant-se al màxim possible fins a final de temporada.
I també la màxima categoria trobem la Pons Lleida, que jugava ahir, partit de Lliga, partit posposat d'aquesta vuitena jornada, perquè gran part dels equips d'aquesta Lliga masculina tenien competicions europees, i això feia que el gruix de la jornada, però no tota, fos aquest dimecres al vespre, i pel que fa als de domat, doncs perdien a la pista d'un dels que era cohes...
El Ribas per 3-2, que suposo que les matemàtiques són d'aquells partits que un compte suma de 3, però que no. No, perquè el que has de fer és mirar contra qui ha jugat el Ribas. I llavors veus contra qui ha pogut sumar i qui no. El Ribas ha jugat contra el Noia, ha jugat contra el Reus, ha jugat contra el Liceo, ha jugat contra el Caldes, ha jugat contra el Calafell...
Bé, doncs, evidentment, també hauríem d'haver inclòs en aquest parc al Pons Lleida, i també hauria d'haver palmat, o s'hauria d'haver deixat punts a casa contra el Pons Lleida, no va ser així, però jo mirava els partits que havia tingut el Ribas, no ha perdut 7-0 contra el Liceo, no ha perdut 6-1 contra el Caravell, no, no, ha sigut un equip...
que ho ha estat batallant tot en la mesura del que ha pogut, i que ahir... I que a casa competeix millor. I que ahir tenia això, tenia el jugar amb dimecres, jugar-lo a casa, jugar, evidentment, amb les condicions que ell coneix, i jo també crec que en aquest sentit va tenir un punt de... no de sort, però sí que...
va guanyar gràcies a un punt de desencert del post-leda, sobretot en determinats moments concrets del partit, amb superioritat numèrica pels llistats, etcètera, que potser no estaríem parlant d'un 3 a 2 i estaríem parlant d'un 2 a 3 perfectament o d'un 3 a 4.
El que queda clar, si no ens havia quedat clar ja, és que aquesta o que lliga no hi ha equips de dalt i equips de baix en absolut. Líder l'Igualada. Però és que, Pons Lleida, que tot i tot segueix 6è, també pel que va fer la resta d'equips, però clar, és que del cinquè al desè, o sigui, tota la franja central, hi va només un partit. 12 punts vol tregar a un puntet més que el Pons Lleida, que en té 11%,
I qui s'ha incorporat aquí en aquest grup de dalt, en aquest grup que deia, perdó, en de generar la posició, l'Alcoi, 9 punts. Per tant, a un sol partit,
Pots passar de desè cinquè. Dit d'una altra manera, la Copa va caríssima. Són cinc jornades que li resten. És això. Costarà molt ficar-s'hi. És veritat això, que tothom... Jo crec que hi ha quatre que ho tenen. Barça, Hockey, Barça, Liceu, Reus i l'Igualada. Jo crec que ho tenen bastant. I el Noia com a anfitrió, recordem-ho. Que ja passava dos anys que... Ara està marcant. Ara està marcant.
Fins a aquesta jornada no s'ha ficat a la zona oficial de Copa, perquè estava 9, 10, i per tant aquest 8e tampoc entrava, perquè l'anfitrió sempre entra. Això costarà molt, perquè si hi ha restes d'aquesta plaça que el Noyen no anirà tan pressionat, és que tens per sota el Calafell, per exemple. És que va molt car i...
I si te'n vas a mirar cap baix és que això, l'Alcoi, que dissabte jugaves contra ell a l'Europa, te jugaràs també les garrofes per la Copa. O sigui que serà complicat i això, jo crec que és fer-te fora a casa i a fora rascar el que puguis. Crec que hi ha una paraula que ahir va tornar a fer servir Edu Amat i que...
me transmet això des de principi de temporada del Pons Lleida i no sé si fins i tot dins el vestidor tenen detectat el per què jo no el tinc detectat el per què mirant-ho des d'una perspectiva molt externa i molt apartat de l'interior del Pons Lleida però ja parla més de vegades d'aquesta ansietat d'un equip ansiós em dona la sensació, i insisteixo jo no tinc detectat el per què no sé si dins de la plantilla el tenen detectat però que l'equip sap que ho ha de fer millor
no sé si acaba de tenir clar com fer-ho millor, que veu que té, per noms i per qualitat, una pòlvora ofensiva desmesurada, és a dir...
Entendríem que el Pons Lleida perdés 7 a 6 els partits, no 3 a 2 com el va perdre ahir. I crec que això està desorientant una miqueta l'entendre, el trobar el rovell de l'ou, de dir, aviam, què està passant i com podem gestionar una mica millor aquesta ansietat. Perquè, de polvora ofensiva, si repassem noms... Del Pichichi, ara mateix, de la Lliga. Sí, però...
Però no ho personifico tot en una figura. A principis de temporada o a l'estiu podríem pensar, ostres, aquest equip serà divertit per això, perquè de gols en veurem molts per un costat i per l'altre. I potser ells també ho pensaven i m'està donant la sensació que aquesta ansietat ve en part provocada per això, per dir...
Caram, ens està costant molt a davant i ho hem de solucionar d'alguna manera. Doncs res millor que aquest cap de setmana. On firmaran guanyar 1-0, evidentment. Aquí és igual guanyar 1-0 per la mínima, però és que se rep ni més ni menys. Sempre diem allò del tot poderós Barça, del transatlàntic, que evidentment que ho és, que és el Barça, però que és l'any més mortal...
que segueixin al Barça, que ningú me l'interprete, però, que és el compromís que té el Pons de Lidà aquest cap de setmana, horari de la xarxa, per tant, la Lidà de Televisió es pot veure, diumenge a les 4 i 10.
Sí, ja va bé que sigui la tarda, però ho comentem ara, que al matí hi ha la mitja Maradona que arriba. No podríem arribar al Pabelló. Perdoneu, ara en parlarem. Roger la Mesa avui n'ha fet referència, també. Sí, que jo a les 11 l'EMA, que m'esports. Sí, sí. Ja volem com hi arribi tothom. Però vaja, sí, és això, és el Barça. No et pots pensar que el guanyaràs perquè segueix sent el Barça i encara que sigui més mortal...
doncs, és mortal un dia, no tots. Llavors, és això. I a part també és el que estem comentant, que el Pons Lleida no està mostrant aquelles regularitats a casa, a vegades sí, que els anys passen, que a casa, saps? Que més o menys vas guanyant i a fora et costa més, aquest any estàs una mica més imprevisible tots els resultats, llavors...
Pot guanyar, efectivament, pot guanyar, però no es pot anar amb la conviència de que el Barça aquest any no està bé, guanyarà. Això no crec que ho pensi ningú, ni de lluny. Però també busquen aquests arguments per sortir una mica més. També, clar, ho note a la retina, perquè han estat els dos darrers anys que el Barça sí l'ha guanyat, i amb remuntada, amb superremuntada.
és capaç, perquè... Però que te'n poden clavar 45, no 15. Clar, i el llistat de tearmes per fer-ne 5, el problema està en què t'han de fer 7. Sí, sí. I que, si te'n fan 2 al principi, no et comencen a entrar els nervis de què falles, falles, no sé què, perquè és...
A vegades és això, tu si tens capacitat per marcar, però a vegades si et posa marit d'esquena, la porteria es fa petita, i això és el que costa. Per cert, amb nois, amb aquest hóquei d'elit, dir també que el jugador Juneda, Pipe Castro, es troba ara mateix, Juneda, que està a primera catalana, o que seria quarta divisió estatal, es troba disputant el Panamericà, seria com un europeu de seleccions, també n'hi ha de clubs, però en aquest cas és de seleccions, amb la seva...
amb Xile i que ha certificat que estaran a les semifinals. Un jugador del Juneda d'aquí a casa amb aquesta selecció, amb aquesta part alta i a més ho fan amb el Maracanà del Futbol, que és l'Aldo Cantoni, que sempre dic malament, Sant Juan, Argentina, que no es disputa aquesta competició.
Amb noies, també interessantíssim, tenim nou líder, Club Patín Esneca Fraga, que li ha donat gràcies al Vilassana perquè guanyava a la pista del Manlleu, el Manlleu que teníem aquests dubtes que anava líder en solitari, a veure com li aniria quan s'hagués d'enfrontar amb un dels quatre grans, doncs Vilassana no fallava, i això fa que Esneca Fraga sigui líder, i amb una dada que és...
però és que és absolutament increïble, que és que amb sis partits només ha rebut dos gols. La millor porteria del món, Ana Ferrer, amb un esport, que recordem-ho, quan passa que amb una porteria queda zero, tots els periodistes ja ho posem en valor, però és que ara...
El Fragó ha convertit això en normalitat. El que és anormal amb normalitat. Bueno, Fraga i Vilassana. Perquè el Vilassana surt un 12 aquí, però perquè és el partit... Sí, sí. Van encaixar els dos primers gols l'altre dia. Sí, sí, sí. Amb en Lleu, que anava a partit 0-4 i era fàcil, i encaixem dos gols al final. Però és increïble això, que els dos... És el que comentem abans. Veus que tenen potencial per marcar...
però n'estan traient els punts darrere, perquè costa un munt marcar els dos equips, i és això, el Vilassana no va primer perquè té el tema de la reinaixió en deguda, si no, porten també pre de victòries, i el Fraga sí que té un empat, i jo crec...
Aquest any torna de play-off, però Fraga i Vila-Sana són els que s'haurien de disputar la primera plaça, perquè Benvivre i Matlleu... Home, Benvivre, quina sorpresa. Ha començat molt bé, però han de jugar contra... No han tingut el Tormaleta. Una mica li passa el mateix a Voltregà, precisament, que el veiem per damunt d'equips que un no... Per exemple, està per damunt del Palau, el de Voltregà.
que veuré també com respira, perquè precisament aquest cap de setmana té la primera desproves de foc perquè juga a la pista de Vilassana aquest dissabte a set de la tarda. Perquè desconec si Fraga ja ha jugat contra Palau Telecable. És que van tot seguit sempre, no? Ara a Schneeck li toquen els dos equips ja tants. Aquest cap de setmana al Picat. I després ja ve Vilassana, Palau, Cicón... I aquí és on jo tinc ganes de veure en quin punt està el Fraga, amb el que deia el Miquel. Perquè Vilassana ja se'ls ha
Exacte. És a dir, vull veure com se'n surt el Fraga contra Palau, Vilassana i Telecable, però sobretot Palau i Telecable, per confirmar la sensació que comparteixo amb el Miquel que dona la sensació, valgui la redundància,
que com a mínim en aquesta regularitat de la Lliga, que després els playoffs pots arribar a quart i guanyar el títol, Fraga i Vilassana s'ho poden jugar. Com que Vilassana ja ha jugat, i amb superioritat, contra el Telecable i el Palau, jo com la setmana passada, a dia d'avui, 13 de novembre, sense de vista al Fraga competir-li al Palau i al Telecable, el fico per damunt del Fraga. Per tant, d'aquí un mes, quan Fraga hagi jugat contra el Vilassana, Palau i Telecable...
podré, o jo personalment, podré valorar si realment està al nivell, per mi, segueixo pensant en guany, Vilasana candidat a tot. A veure com explico això, que s'entengui la meva opinió, lògicament. Segurament, si ningú coneixes l'existència del Vilasana, d'aquest Vilasana, molta gent diria, ostres, aquest Fraga té un equipàs que no és comparable amb cap altre, no? Però és que, o sigui, Fraga està en un nivell altíssim, de jugadores...
d'estaf, de joc, etc. El que ha fet Vilasana enguany és el Dream Team. Ha tingut la capacitat de fer-lo. És això. El Fraga jo crec que té un tarda competitiu molt alt, que saps que sempre competirà i que la Lliga treurà molts punts. El que passa és que el Vilasana té una plantilla espectacular, però el vaig jugar i l'altre dia vaig fer la crònica amb en Lleu i és un equip
que és supersòlid. Vull dir, i te marque... No són cromos, només. Sí, i te marque... Quan toque, el Sassalbanyà juga molt bé. Vull dir, és que la bona araña Florenza, però vau jugar al Sassalbanyà i dius...
És que us ho deia, tothom se'n fixa amb l'aina però que l'alça amb 16 niets és una mega grac. És super bona. Des d'aquí una abraçada que he tingut una part de Porta aquesta setmana. I han tingut baixes el Vila Sana, no hi era Victòria Porta fins ara fa poc, l'Uxegudo ha estat de baixa, la Jimé no llet, no és Laura Pastor, no és Ana Salvat. I aquí és on vaig.
Quan hi siguin, és a dir, qui podrà batre amb aquest equip en el sentit de... I a vegades què passa? Tu incorpores cromos i cada cromo vol sortir el primer àlbum.
I m'està donant la sensació que no ha passat a Vilassana això. No, no. De que aquests cromos estan repartint el seu lloc a l'àlbum. I això, insisteixo, em fa del Vilassana un equip molt perillós, però em repeteixo i acabo aquí. Si Fraga mostra solidesa contra Vilassana, mostra solidesa contra Palau i Telecable, evidentment el mateix és la O sense cap menuda que Vilassana.
I fem l'apunt d'ells dos alpicats amb nois a Oc Lliga Plata, a la Nord. Zero punts. Un equip, que recordeu-m'ho, és tot nou, que només repeteix. Doncs Matt Gilkin, que és també l'entrenador de les noies, que també porten zero punts i que, insistim, aquesta cap de setmana rebent el seu Antoni Roure, el pabelló d'alpicats, a les Neca Fregadors Quarts d'un. Per tant, els dos alpicats...
No sé si amb urgències, però sí, com a mínim dificultats. El femení ha tingut el turmalet que comentàvem. Vull dir, l'Alpicat ha començat contra Manlleu Vilassana. L'Alpicat sí que també ha tingut un turmalet. I ara li toca el Fraga, o sigui, tots els equips Champions, se'ls haurà tret dia, i ara li toca ara guanyar els de la seva lliga, com era el Voltrega, que no va poder aquest cap de setmana.
Futbol, Atlètic Lleida... Anem primer a tercera ref, perquè guanyaven els dos, Mollerús i Lleida. Veurem les imatges de les celebracions dels aficionals de Lleida. Si a un no li fiquen en context, diuen que s'han donat Champions. El context es diu ràpid, perdona, Miquel. No, no, però ho dic entenent-ho, eh? Sí, sí, el que passa és que
Evidentment la situació del Lleida no la cal repetir, això és un context, i l'altre context és que el 2025 el Lleida no havia guanyat cap partit. 322 dies fer que no guanya a casa i 7 mesos que no guanyava en general. Per tant, qui no celebra un 1-0 contra la Montañesa amb un golàs de Saixa com si hagués guanyat la Champions? Evidentment ningú, i el camp d'esports també ho van celebrar com es mereixen, perquè en aquest univers, en aquest món, costa molt guanyar
La tercera catalana és una categoria molt... Duríssima. Duríssima. Em sembla bé, la manera de dir-ho també, jo ho anava a dir una miqueta més bast, però és que s'ha de celebrar i el Ller ha de celebrar que guanya i és la millor forma d'anar-te'n al camp del pagaló. I dintre d'aquesta situació que hem pintat, que és molt dura, el Ller, que és QE, està a 3 punts de l'11.
Del 18 a l'11 hi ha 3 punts. Aquesta és la gran cosa. S'ha fet dos blocs molt ràpids. S'ha fet dos blocs ràpids i el qui tanca d'allò és la Montañesa, que precisament el guanyes l'altre dia. És a dir, tens un bloc de l'11 al 18, que són 7-8 equips, que juguen els Garrofes. I el Mojiru també està aquí, que va guanyar la setmana passada el primer partit. Juga contra el Vilassar. O sigui que l'altre dia la victòria de Lleida, a part d'això, que és la primera...
Té també una cosa classificatòria important que no et despenges i estàs allà. I ja et recolzo ràpid, abans que és el que te'n vols anar al bàsquet, i l'Aletic Lleida en una situació complicadíssima, crítica. No passa res per dir-ho, l'Aletic Lleida està a mores baixes. Jo ho pensava, perquè amb la situació de Lleida sabem quina és...
tot menja part però en el cas de Gabri com que també sempre diem que va de menjar més tinc la sensació que de menjar més la Segona Federació és un altre univers això ho dieu vosaltres, jo us escolto jo també vaig dir que la Segona Federació no és la Terça Federació això ho he dit aquí això ho he dit aquí
Jo tinc la sensació que si es perd contra l'Andrats, depèn de com es perdi, pot ser que Gabri la setmana vinent es prengui una decisió al seu voltant, però tant Aixa i Bartolo com avui el propi entrenador han unit els dos propers partits. Han unit Andrats i València més talla i jo crec que el que farà el club és veure si d'aquests sis punts en pot rascar quatre a l'Atleti Ller.
Sí, jo crec que això, i jo crec que intentarem aguantar fins a dalt com sigui, perquè si hi ha moviment a la banqueta, segur que no és l'únic, perquè em sembla que a la plantilla hi haurà bastant. Veurem, l'Adem ho dèiem, jugué a les 11, perquè jugué a la Tenerife, cueres empatament a un partit que segurament
contra l'Alba sí que té mèrit, perquè era fora, però que per a aquelles necessitats necessitaven sumar. Els toca amb un altre de la mateixa zona. No sé si és imperiós sumar. Fico més coses davant la taula perquè he pogut dir la vostra.
Rodi Balafia, vòlei. Penúltim, rep a l'últim classificat, el Vikings, vòlei Prats. Suposo que també, que són d'aquests partits, aquest dissabte, a les quantes de tarda, el Juanjo Garra, en què dius, sí o sí, s'ha de guanyar. Sí, perdons més val que les sensacions són millors que els resultats, però de sensacions no es viu. Vull dir que l'hem de triar al Bacete, ha de guanyar...
La tria al Bacete és un perill per guanyar-lo, 0 a 3. I si estigués sisè en compte d'últim, guanyes 0 a 3. I empates a un, i al Balafe segur que li passa el mateix. La tria va competir bé, però has de guanyar el cul, eh? Perquè si guanyes el cul, eh? Segur que en guanyes dos més. Quina bogeria el bàsquet, Sergi Guiu. Molt bé. El barreres el guanya, ja ho dic jo, perquè si tu no pots estar equivocant els pronòstics, ja...
Dic jo que ara aquest jaio guanya tothom, és igual que vagi a la pista del Baxi. O si no, vai dient que perd i potser és la manera que guanyin el cap de setmana. Demà l'escoltarem, però la posarà la Pau. És cert que diumenge dona llicència i permet aquesta llicència a l'afició per somiar, mentre...
que no en tenim cap mena de dubte, dins allò deia. Jo no veig que la gent de festa abaixa el vestidor, per tant, això és el més important. Partidars, derbi, a les 12 al Nou Congost. I el Lleida, el club també, que té un partit d'aquells que segurament és vital per sumar perquè reben a les penúltimes classificades. Dissabte, a dos quarts de set. Gràcies, Miquel, gràcies, Sergi. Vosaltres us mogueu i tornem amb sis minutets. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres.