Ja tornem a ser aquí, a l'oest. El magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Sant Tornemí, segona hora del programa, i per no perdre el costum, iniciarem les temperatures que tenim arreu del territori. 8 graus la trobem a Trem, 10 n'hi ha a Gramunt, al Ferras i al Guaire, 11 a Almenar, Mollerussa, Rosselló, Alvesa, Torreferrera i al Picat, i 12 a Lleida.
Encitarem la segona hora del programa amb el moment de l'agenda, de conèixer les propostes lúdico-culturals més destacades que podeu fer aquest cap de setmana a les nostres contrades. I acabarem aquí a l'oest d'aquest dijous amb l'Espai e Salut, on avui parlarem de psicologia de la mà de Marta Trepat, premiada d'honor als Premis Josep Lladonosa d'Història dels Països Catalans.
I ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les seccions del nostre programa a la nostra pàgina web quan ho desitgeu a www.aquialoest.cat Aquí a l'Oest
No saps què fer aquest cap de setmana? Treu calendari i retolador vermell que repassem l'oferta cultural de la província de Lleida.
Que tenim nit màgica europea, jo hem dit els esports. No cal tornar a dir que a dos quarts de nou jugué al Pons Lleida, eliminatòria. Home, és que m'és emocionant que això a poques coses pot haver. Ja he dit, no que ho torneu a dir, però ho torneu a dir. Sí, sí, sí. Per si algú no s'havia enterat, aquí està. Molt bé, Fran. Bueno, a veure, ho diu la del Torró, s'ho ha tornat a dir. Quina barra té la Txell? Berenous, què tal, Txell? Com estàs? Molt bé, molt bona tarda. Maria Gateu. Hola. Julia García.
Hola. He anat alguna vegada a l'oc, Júlia. Sí, però en línia. Molt bé. Quasi, quasi. He anat molt, molt en línia. Ah, sí? I això? Sí, perquè la meva parella juga.
Oh, espinet, eh? Home, pues a veure si veniu a lo que he de veritat algun dia. Que el Fran té una liada. L'altre dia m'ho va dir i vaig dir... He de parlar primer amb el Fran que em digui... Home, aquest dissabte, que és una eliminatòria de nit europea, ara, en sèrio. Jo a la Júlia i a la parella de Júlia us convido. Jo ho pago de la butxaca. T'hi sembla bé?
Més bonic aquest dia, ara parlo molt en sèrie, que és una eliminatori i tal. És alta tensió des del minut 1. Vull dir que és molt xulo per això. Vinga, va. Sentem-nos amb altres propostes que tenim de molt interessants. Nosaltres aquí anem ordenadets i comencem Txell amb música.
amb música, perquè tenim diferents propostes arreu del territori que volem explicar perquè són moltes i variades, cosa que ens agrada moltíssim. Comencem a Guissona, concretament el dissabte, perquè Anna Andreu torna a aquesta localitat de la Segarra per presentar les cançons de Vigília. Vigília és el nom del tercer treball d'aquesta artista que transita allò artesà terrenal i palpable. Escoltem-ne una miqueta, veureu quina veu
Escoltem-la després. Vinga, va. Anna Andreu, Turons. Pasport a entrada o camí, que no m'importa. Salta la tanca si caic aquí. Jo soc d'un arbre gegantí, la branca torta.
Ho enteneu ara perquè preferia que ho escoltés. Home, primer s'ha d'escolta. M'ha tranquil·litzat a mi i tot. Estava alterat.
Com és això de la música, no?, a Mansa de les Fèries. A Mansa de les Fèries, sí, sí. La d'Andreu. És molt... Bueno, ha agafat Turons, que forma part, com dèiem, d'aquest disc, d'aquest tercer treball, Vigília, no?, al Teatre Estudi de la Plaça Major, del que es concilia...
acollirà un concert que com sol passar en aquestes parets tancarà un cercle sonaran directe les cançons d'un disc que va ser gravat allà mateix per en Jordi Matas i dir-vos a més que en aquesta ocasió obrirà la nit Juan José González Nieto que 17 anys després del primer disc d'Espalda Maceta presenta ara aquest disc sense el pseudònim que tantes alegries li ha donat l'escoltem concretament Somos Reos
Vuelve a abrazarnos la verdad, que el cariño nos volverá a sanar. Yo quiero de nuevo un abrazo. Soy reopresos del cariño por llegar. Abrazaremos el nadar enteros en cueros los mares del reo. Molt bé, i encaixa perfectament amb l'Anna, eh?
Total. Sí, és el que estava pensant. Comencem molt top, eh, avui. Comencem molt top, eh. Són estils diferents, però realment, bueno, estils diferents, vull dir, que ha escutat la seva música, però és que combinen superbé. Sí. Dir-vos que el concert Amar Andreu i Juan José González Nieto començarà a dos quarts de set al Teatre de Caleril de Guisona.
Perfecte. Home, és difícil de superar aquesta proposta. Però bueno, ho intentarem. Mira, de fet, jo us proposo un concert que té lloc dissabte a l'Espai Orfeu de Lleida, en el marc d'Espai Veu. Tindrem concretament el concert de Coro Crux, que oferiran el rèquiem imperdonable.
que començarà concretament dissabte a les 8 de la tarda, aquí a l'Espai Orfeó. Home, a l'Espai Orfeó sempre és garantia de qualitat, eh? Per tant, això que és complicat, no ho sé pas jo.
Bueno, però si us hi fixeu, l'Espai Orfeó, l'Auditori Municipal Enric Granados, hi ha la llotja, hi ha molts llocs, i fora també de la capital, que sempre tenen una programació regular, que aquí ens en fem ressò, i que realment costa tenir una programació regular de teatre, de música, del que sigui. Per tant, un bravo per totes aquestes activitats.
I no només aquests equipaments més municipals, diguem-ne, sinó també espais privats, en aquest cas, les petites, que també els donen veu i també tenen propostes molt interessants. Sí, sí. Més cosetes, Júlia. Sí, perquè parlant de propostes interessants, a l'Auditori Municipal Enric Granados, com deia la Txell, aquest mateix dissabte es viurà el concert immersiu de Manu García, que és conegut internacionalment com UNER o NIN3ESA,
que es fonen en un únic llenguatge musical que transcendeix gèneres, etiquetes i al final també generacions. El que succeirà sobre l'escenari no és només un concert, al final és una cerimònia sonora il·lumínica que és un manifest emocional com una celebració de l'art, l'arrel i també el futur, amb una posada en escena sense comparació
Aquest espectacle comptarà amb una producció tècnica d'alt nivell i un disseny lumínic sense precedents a la història cultural de Lleida. I començarà a dos quarts de nou una altra molt bona proposta, com està dient la Txell, que es té també a Lleida. També, sí, sí. Home, és molt ambiciós això d'un disseny lumínic sense precedents a la història cultural de Lleida. Cuidau, eh? O sigui, que volen competir perquè és a veure quan era això, el dissabte.
Dos quarts de nou. És bona competir amb el hockey, que és la mateixa hora. Han de posar un disseny lumínic sense precedents. Però no és comparable, Fran. Però són propostes interessants i diferents. I per a diferents públics, també. O sigui, per als aficionats a l'esport en el hockey i per als aficionats a la música, doncs, aquest concert. Si no dic que no, això no és difícil.
Va més música, més propostes. A un altre lloc on sempre tenim coses interessants que fer del teatre. Aquest dissabte concretament tenim a Mazzoni. Sents el so del dolor com repica dins el cor quan els teus sentiments es confonen amb els meus. Sents el so del dolor com repica dins el cor quan els teus sentiments es confonen amb els meus. Sents el so del dolor com repica dins el cor quan els teus sentiments es confonen amb els meus. Sents el so del dolor com repica dins el cor quan els teus sentiments es confonen amb els meus. Sents el so del dolor com repica dins el cor quan els teus sentiments es confonen amb els meus. Sents el so del dolor com repica dins el cor quan els teus sentiments es confonen amb els meus. Està ballant fins i tot la vela, eh? La vela, eh? La vela, eh? Nostra tècnic.
Què us pensàveu? Que éreu només vosaltres que portàveu propostes musicals que sonen la mare de bé? Aquesta sona superbé. Bueno, és que Mazzoni també. Garantia de qualité, eh? Garantia, garantia. És que... Bueno, dir-vos que precisament Mazzoni el que farà és presentar-nos el seu nou disc, aquest s'anomena Banderes per daltònics. Van Ruber 2025 amb el seu cantautor...
Bisbalent, que torna al pop exquisit dels seus inicis, que el va portar a fer cançons que avui formen part de la cultura popular com el No tinc temps o Eufòria. Després d'un silenci discogràfic de quatre anys, la vitalitat, les melodies instantanis i també les lletres singulars i inconfundibles, marca de la casa, tornant al centre d'operacions del compositor en Port Danès. Un concert aquest que serà a les 10 del vespre, dissabte.
i com que hem començat a Guissona hem dit que era una molt bona proposta que us sembla si provem de repetir en aquest cas també a Guissona però el diumenge a les 6 de la tarda tindrem a Mecole que això és el nom del tribut que se li fa a Mecano en aquest cas amb aquesta mítica cançó i en tu fiesta Mecole escoltem-la
Tonto el que no entienda Cuenta una leyenda
Que sapigueu que no és la Torra Roja. És a dir, és un vídeo del Tribut. És a dir, mireu si la deus si assemble. Exacte. És que anava fent que no me'l cap i la que em feia d'indicació. Dic, això no és en tu fiesta, mi col·leg.
No, no és el tema, però és el nom del tribut. I llavors això és una part d'un dels seus xous, entenc, no? Un vídeo promocional. Segurament totes les cançons, però ja estàvem al ritme millor de... Aquesta concretament era l'Hijo de la Luna. Sí, però...
Fins i tot jo, en alfabèstia de la música, la conec, però que estava... També està bé perquè demostres els teus coneixements pocs, però coneixements musicals. Limitadíssims. Molt bé. Bé, doncs que sàpiguem que Mecole és un tribut a Mecano que es va fundar l'any 2020 amb la voluntat, això, de reviure la màgia d'aquestes cançons que van emocionar a generacions que encara a dia d'avui recordem o vivrem amb aquesta música.
durant gairebé dues hores d'espectacle, que és 100% en directe, que això s'agraeix molt també, perquè últimament s'estila allò de jo canto, però la base la porto gravada i els músics què? Ningú se'n recorda, els músics. Ho reivindico des d'aquí.
Doncs dèiem que cinc músics professionals faran viatjar al públic pels grans èxits d'aquest grup, amb una posada en escena que d'alguna forma respecta l'essència del grup i també li aporta un puntet de frescor. Tot això, com us dèiem, ho podrem viure al Teatre Lateneu de Guissona.
I ara, mira, tornem, de fet, cap a l'Auditori Enric Granados de Lleida, on el diumenge tindrem el concert de compòsitors imprescindibles a càrrec de la Banda Sinfònica Unió Musical de Lleida, que, sota la direcció d'Esteve Espinosa, fa bàsicament un homenatge i també una reivindicació de la música escrita originalment per a Banda Sinfònica a través d'alguns dels seus creadors i autors més destacats, com, per exemple...
Bert Appermont, Steve Reinecke, Philip Sparke, Carl Wigdrock i Jan van der Rust. Són ells autors i que han escrit aquestes presentes que tocaran en aquest cas la banda sinfònica Unió Musical de Lleida. Tot això serà com hem dit diumenge a l'Auditori Rick Granados a les 7 de la tarda, Fran.
Vinga, va, més coses que apuntem a l'agenda. Déu-n'hi-do, insistim, les propostes tan interessants que tenim i també reparties pel territori, perquè, per exemple, ara, Julià, anem a Serrera.
Sí, anem a Cervera, al Gran Teatre de la Passió, perquè hi haurà un concert familiar d'un grup que a mi m'encanta en el nivell infantil, que és el Pot Petit. Suposo que tothom el coneix. I arriben amb el Gran Salt. És una gira que de ben segur serà la més especial de totes les que han fet fins ara. I és una oportunitat única per retrobar-se amb el Pau, la Jana, la Malmelada Band i un munt d'amics de dins del Pot Petit.
L'edat recomanada és de dos a vuit anys i aquest espectacle començarà diumenge a dos quarts de sis al Gran Teatre de la Passió. Què us sembla? També propostes per les famílies, no? A mi tant, també, per a tots els públics, si és que és el que he dit abans. Hi ha de tot, hi ha de tot. Totes les edats, tots els gustos, tots els estils, tots els territoris, tots els pocs, si és que portem de tot.
I ara el que us portem és una activitat per diumenge a l'Espai d'Orfeo, concretament a les 7 de la tarda, perquè tenim a Mar Pujol. Una flor cada matí Un got d'aigua per cada abril Tot el seu lloc
Seguim amb coses que sonen molt bé, en aquest cas aquest tema, que en el marc del Circuit Folk, concert de Marc Pujol, presenta el seu primer disc anomenat Cançons de rebost. Interpreta en ell amb un directe íntim que preserva la intensitat emocional característica de la seva actuació.
Amb l'acompanyament excepcional de Bruna González al violonxal, l'espectacle captiva amb una fusió única de melodies i talents, transporta de fet al públic, un lloc on la música es converteix en una experiència inoblidable. Aquest àlbum, que celebra l'ordinari convertit en extraordinari, es manifesta en un format de directe amb una riquesa sonora que diuen que és excepcional.
Cançons de rebost són pots de conserva plens de cura, com m'agrada aquesta frase, que fusiona l'antigó amb l'actualitat en un so càlid i acollidor. Que bonic. Que me sona. Super. Molt, molt, molt. Més que el torronet de sucre, quan diu coses boniques, ha sonat millor que tu.
M'ho crec, tampoc és tan difícil Vinga va, escolteu, més propostes Vinga va, divendres 21 de novembre A les 7 de la tarda la llibreria El refugi de la Sau d'Urgell S'omplirà de música amb espai dual És un grup del Macelles que està format per en Marc Cruz Pasqual i l'Eduard Morell Pordonés, escoltem Però qui és l'Eduard Morell?
Musicologia. Estàvem revisant papers, ara mateix, i la Maria me volia caçar, ara fa una cara de maliciós, que no l'esteu veient, i podries haver-me caçat, ho reconec, però no. No, no, no, perdó, perdó, amb la música. Mala persona. Proporcionades, proporcionen un producte propi de proximitat, es reparteixen els productes entre els propis proletaris, i el que sobre el prioritgen els fan privatitzants.
Això és un temazo, eh? Jo t'ho dic. I a més parla d'una realitat, no sé si convindreu amb mi, molt real i molt profunda dels municipis i dels pobles petits, almenys d'aquí de Ponent, jo crec que sí, això de l'agricultura submergida. En una bona quantitat
moltes tomates me les donem a cocinar i la veïna del davant és que no sé què faria si em puges l'oxitocina que tenim tantes tomates com et tinc a tu al davant doncs Txell et tenim per aquí
Sí, sí, perdoneu. Comptem una entrada de 5 euros i una proposta que combina literatura, música i un ambient íntim i proper al cor del poble. Tot això està ubicat al carrer Canonges, número 9. L'espai ofereix, amb un entorn ideal, per gaudir d'una actuació en format reduït, que aposta per la qualitat, el descobriment i el talent del territori.
Tots volem saber el que està fent la Txell, no? Volem saber, que s'ha notat cantar d'aquí correnta. Estava gaudint tan profundament de l'espaiduant i de tomates. Estava absort amb la música. Esclar, normal. Us dic la veritat, us dic la veritat. Sí, sí, evidentment, evidentment. La ràdio està al costat de la Biblio. I el meu fill, que ve la Biblio els dijous al sortir del col·le, m'ha vingut a veure. Ara no puc, que estic en directe. Tots hem notat que passa alguna. És que és com així, uns parents, eh?
Coneixeu algun programa radiofònic més transparent que aquello és? És impossible. Que porti tan bona música, també és impossible. Tampoc. I que no em portarà més perquè anem a teatre. Efectivament. De fet, mira, ara tenim també un bon grapat d'espectacles per destacar i ha destacat aquí de la plana de teatre.
I comencem de Madive Andrés al Teatre Municipal del Escorchador de Lleida amb l'espectacle Mar. Mar am m.a.r. Mar d'Andrea Díaz Reboredo. Ara sí, Reboredo. Reboredo, sí.
on explica i explora la manipulació d'objectes a través d'un treball coreogràfic del cos amb materials de treball. Objectes, tots ells, reunits al voltant de la construcció d'un espai concret exactament d'un allar. Serà, com hem dit, divendres a les 8 del vespre a l'Escorxador.
Molt bé, aquesta és la primera proposta de teatre. La Júlia, que ja hi entrava, vol explicar un altre. Som-hi! Sí, perquè de Lleida anem fins al Pavelló de l'Oli, a les Borges Blanques, on dissabte podrem veure en el marc del 25 de novembre, que, per qui no ho sàpigues, el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les dones,
El teatre Qui va matar el meu pare serà un muntatge que amb un únic actor sobre l'escenari, que serà Daphnis Balduz, mostra en solitari les forces que donen forma i transformen la vida d'individus desestimats per a la societat com si no importéssim. Aquesta obra començarà a les 7 de la tarda i com ja hem dit serà al pavelló de l'oli a les Borges Blanques. Molt bé.
Ai, perdó. No, no. No, no, endavant, endavant. Coses del directe. Vinga, va. I directes anem a Tàrrega, que també aquest dissabte, a dos quarts de nou del vespre, a la Teatre L'Imperatiu... Tenim teatre, volíem dir, L'Imperatiu Categòric, un text de Victoria Spunsberg, on fa un retrat social que planteja, amb dosis d'ironia, el que és èticament adequat quan el sistema...
Se'ns amagarà d'aquest plantejament. Bé, ja està bé, aquesta reivindicació. Tenim molt teatre, anem ara, canviem d'escenari, anem fins a la saleta de Lleida, on dissabte tindrem un espectacle de màgia, en aquest cas, espectacles de teatre variats, també, en aquest cas, de màgia, i es titula Sense guió del mag Òscar Sánchez, que oferirà una doble sessió de màgia. A la tarda serà un espectacle més per públic familiar...
I a la nit, més per adults, amb una màgia, suposo, diferent, però en tot cas màgia al cap i a la fi. I torna a Borges. Sí, de fet, diumenge en concret, el pavelló també de l'Oli de les Borges, tindrà lloc l'espectacle L'illa del Tresor a càrrec de la companyia Inhabitants. Un espectacle de creació col·lectiva a partir del text L'illa del Tresor de Stevenson. I de la capital de les Garrigues a la capital del Segrià.
Sí, perquè anem a la llotja, que en aquest cas, tant dissabte com diumenge, es presentarà el musical El petit príncep, on Àngel Llàcer, Manu Guix i la Perla 29 descobreixen la història com mai s'havia vist d'aquest llibre, El petit príncep.
I aquest dissabte, 22 de novembre, i també el proper dia 29, el Caixa Fórum de Lleida acull l'espectacle Mozart en Cats. Bé, han ficat bambes, però realment és Mozart en Cats. Una proposta escènica. Jo tota la vida he dit bambes, tota la vida he dit bambes. En sèrio? En sèrio. Aquí a Lleida es diu en cats, no? Cats, cats. Sí, però Lleida, Lleida ciutat. A la resta del món es diu bambes. Ostres, vale. Com ho dieu a Lleida?
Ah, que era una marca de bambes concretament. Però no és llei de ciutat només. Jo pensava que no, però es vol que sí. No, el que passa és que potser a Gramunt ja no, però en molts pobles d'aquí escats igual. Jo no he dit sempre bambes, que consti. No, no, si no ho dubto i segurament si ho has dit és que també la resta de Gramuntins i de Gramuntines deuen dir bambes, perquè no només és de llei de ciutat. ¿A que t'has adotat, Júlia? ¿A que no l'havia sentit mai? Jo crec que és la paraula...
que més s'obte amb una persona de fora de Lleida, Cats. Jo crec que no n'hi ha cap que en s'obti més. Ho estic buscant per internet. No, ho trobaràs. Sí, he posat Cats, Lleida. I em surten Bambas barra Cats. I m'ensenya com Marc, la típica Bamba, que suposo que era de la marca Cats. Molt interessant, cada dia s'apren una cosa nova.
És que aquí a l'OES fem de tot, eh? Explicar propostes, pedagogia, cultura, territori, identitat... I sobre aquesta proposta de Moss Aranquets, o en Bambes, dir-vos que l'obra és dirigida per Anna Llopar, comptant la direcció musical d'Albert Gomí, que està adaptada...
d'una història de la música per a un públic familiar amb especial èmfasi pels més joves. Activitat, de fet, que es recomana per a famílies amb nens i nenes a partir de 7 anys. Molt, molt xula. Molt xulo aquest espectacle. Continuem i ara anem cap al nord, que us sembla. Pugem cap a Trem, no?, perquè serà aquest divendres. A la Júlia. A la Júlia, exacte. A partir de les 8 de la tarda. Ja ens estàs convidant, eh, Júlia? Com vulgueu. Com vulgueu.
Vinga, ja ho explico jo, que a l'Espai Cultural La Lira de Trem acollirà la representació de l'obra de teatre social a la deriva. Es tracta d'una peça sobre salut mental i les vivències de les persones que han passat per un ingrés psiquiàtric. Està escrita i dirigida per Marta Montiel i Elies Barberà i aquesta obra neix a partir de testimonis reals que busca donar visibilitat a una realitat sovint oblidada i estigmatitzada.
Sí, d'on ho fer, el tema de la salut mental, més aviat, si no ens afecta, no en volem saber massa cosa. Els autors, amb el suport de l'entitat Alba i Josà, aconsegueixen fusionar l'emoció i la sensibilitat i el compromís social en un text que ens convida a la reflexió. Dir-vos que les entrades per a l'espectacle es poden adquirir a Entràpolis, amb preus especials per a joves, persones majors i amb discapacitat, per tal de fer arribar aquesta obra a un públic força àmpli.
I no es movem de municipis pirinencs, veritat, perquè passem de trem a sort.
De fet, aquest divendres, a les 8, al Teatre Els Tiles de Sort tindrà lloc la representació de Dones i Herbes, una obra que és un programa amb els serveis territorials de cultura a l'Alpirineu i Aran, amb motiu també del 25N. La simnosi de l'obra és la següent. Mira, us la llegeixo tal qual. La Pepeta i la Cinta són dues trementinaires que abandonen la vall de l'Avança per fer un dels seus habituals viatges a peu per tot el país amb l'objectiu de vendre els seus remeis naturals
que han estat preparant durant l'estiu. A part dels remeis, s'enduen també cadascuna d'elles un secret que durant els mesos que són fora de casa es farà cada vegada més evident. Dones de flors i herbes és un homenatge a totes aquelles dones que en un moment donat van voler i van haver d'omplir les llaunes i també els farcegi, posar-se a caminar, a passejar i a viatjar pel territori i va quedar-se o marxar de transgredir o seguir la norma.
De fet, també va de parlar o de callar, de guarir o matar, fins i tot. I a més a més, Fran, tot això és d'entrada gratuïta el divendres a les 8 de la tarda.
M'agrada molt aquesta proposta, però m'agrada molt, molt, molt, eh? Júlia, tu que et cava a prop, no te la deixis perdre, que paga molt la pena. Sí, la veritat és que sí. I és divendres, que puc combinar-ho amb el ok. Exacte. Molt bé. Jo no dic res, eh? Jo no dic res. Jo repeteixo que és una obsessió. Que és que és algo...
Mira, et proposo que a partir de demà fem un contador a veure qui diu més vegades la paraula hockey versus turro i buscarem una paraula per cadascú. Que no hockey, eh? Però, Frank, és que competiràs amb tu mateix, perquè qui més vegades diu turro és turro, no jo. També contarà, també contarà, lògicament. Vale, vale, vale. Escolta, que la Júlia ja que ha dit el cap de setmana i això era a sort aquest divendres a la tarda, però que abans també pots fer coses, no? A sort, Júlia.
Sí, i és que a sort també, dissabte a les 11 del matí en aquest cas, es presenta l'espectacle familiar Les aventures del Risquet, que es tracta d'una proposta adreçada a infants a partir dels 3 anys, que combina titelles, cançons i consells de seguretat a càrrec de la companyia Maitan Teatre. L'entrada també és lliure i gratuïta,
I és una bona oportunitat, no?, per gaudir de la cultura, aprendre i passar-ho bé en família també al Pallars Sobirà. Que avui tenim moltes coses al Pallars aquest cas de setmana. I bé, i bé. I està prou bé. Per cert, oficialment obrim carpeta de files, però començarem explicant que dintre d'aquesta també hi trobem teatre,
que ens porta fins a Arbeca, aquest divendres, a dos quarts de deu de la nit, amb tota aquesta poca que ara tinc, amb Guillem Alba. Aquesta, de fet, és una de les propostes de la 42a edició de la Fira de Santa Caterina i la 22a Fira de l'Oliva Arbequina.
que és aquest cap de setmana amb una proposta carregada de moltes propostes, valgui la redundància, amb aquesta energia, tradició i sabor que té aquest producte i que ja va ser en estrella. De fet, de seguida ho seguirem explicant amb altres municipis. Estem en plena campanya i això fa que Arbeca...
faci aquesta proposta de fires, en què, per exemple, dissabte, trobarem també un espectacle familiar, anomenat particular, a les 5 de la tarda. Abans, això que te n'agrada, a dos quarts d'una, versots i vermut popular. També hi haurà una cercavila infantil al matí, a dos quarts de 12...
Propostes de nit també pels joves, a dos quarts de... 12 de la nit. Dumenge, més activitats, esmorzar de fira, que aquí sempre ho peta això. Jo crec que totes les fires agroalimentàries tenen el seu esmorzar de fira. Com ha de ser! Com ha de ser!
Mercat després tradicional de Santa Caterina i moltes coses més. També desfilada de tractors àntics, que són bonics de veure. Això serà exposició i desfilada de 9 a 12 del migdia.
Molt fan del concurs de menjar olives arbequines. Molt fan. Això pot donar a fer molt. Sí, sí, sí. Deies que, en aquest cas, tot això era arbeca, però no és l'únic poble, com molt bé apuntaves, que de l'oli ne fan fira, perquè, com dèiem, ara és el moment de fer-ho.
Anem fins a la vuitena edició de la Fira de l'Oli Verd de Maials, que també tindrà un programa força variat i dinàmic d'activitats tant emblemàtiques com els esmurses populars, que comentàvem ara a la cooperativa, també les visites guiades, o les rutes per la Vilaclosa, sense oblidar maridatges, tastos i degustacions amb diversos productes, que també fa... Aquestes fires, que són productes alimentaris, sempre fan de molt bon visitar, però al final sempre acabes pillant alguna cosa.
Mira, un servidor va cada any, aquest també hi vaig, sempre faig programes en directe, de 10 o 12, el farem i el fem des de l'estat de l'Ajuntament i just al costat hi ha, crec que l'associació de mestresses de casa de Maials, o l'associació de dones, clar com així és el nom,
Venen orelletes. Si a la Fira obren a les 10, cada any dupliquen la quantitat d'orelletes i volen, de les bones que estan. Dir també d'aquesta Fira de l'Olibert de Maials, que a la nit de dissabte, tinc la memòria, era a les 10 o dos quarts d'11, no recordo l'exacte, perquè actualo Pau de Pons, vaig poder-hi parlar, vam fer entrevisteta amb el gran Pau de Pons, us garanteixo,
que com és el Pau de Pons, ho agafa amb moltes ganes, i m'explica una curiositat, que és que ell feia oli, tenia una marca d'oli. Garriguent, ho sabíeu? No. Però heu d'escolta l'entrevista, fins aquí us ho puc dir. No.
Fins aquí l'agenda, pràcticament. Uix, uix, uix, uix, uix, uix, si no havia vist el d'això. Va, Gateu, diguem que aquesta és important, molt ràpidament. Diumenge, nova edició de la Fira Som Cultura, la Fira d'Entitats Culturals de Lleida, que tornarà a omplir la plaça Blas Infante de Colors, Música i Tradicions, tot el diumenge, allà a la plaça. Felgambar, hi ha moltes propostes, però no ens la tens per a més. Sí, per agrair a la Gateu Labernaus i la García aquesta agenda. Moltes gràcies. A tu. A tu.
d'aquí a l'oest. El programa Magazine Territorial en Xarxa de les Terres de Lleida. Espai Salut, la teva dosi de salut i benestar d'aquí a l'oest.
Doncs avui toca parlar de psicologia i ho farem amb el Premi d'Honor Josep Lladorosa d'Història dels Països Catalans, que se celebra a Alguaire. I aquest any ha recaigut en la Marta Trepat, que ha estat guardonada per la seva àmplia trajectòria com a psicòloga i psicoanalista.
Així doncs, avui no deixem descansar l'Arnau, perquè després d'aquest tema del dia amb què obrim el programa, doncs ara toca fer un repàs sobre com ha canviat aquesta especialitat en els darrers anys, sobretot ara que sembla que ja donem importància a la salut mental. Sense adornar-me més, ja li dono pas a l'Arnau Vilà, que està ja amb la convidada d'avui, bones de nou.
Doncs sí, Fran, avui toca parlar de premis, i precisament toca parlar amb una de les persones premiades d'aquesta 36a edició dels Premis Josep Iadonosa, que curiosament són Premis d'Història Local dels Països Catalans, pel que ens agrada fer una mica de referència a això, i com deia,
La premia d'honor d'aquesta 36a edició és la Marta Trepat, que és llicenciada en Filosofia i doctora en Psicologia, la qual ja tinc aquí amb mi a l'Espai Salut d'aquí a l'Oest. Per tant, Marta, bona tarda i benvinguda. Hola, bona tarda. Gràcies. Primer de tot, com dic, t'he de donar l'enhorabona per aquest premi Josep Iadonosa.
perquè has rebut un reconeixement aquesta passada setmana. Si et sembla bé, Marta, mira, ja que ets hi sencera en filosofia, avui fem una entrevista una mica eclàctica, anem agafant potser una mica de quatre coses d'aquí, quatre coses d'allà i ho convertirem en l'espai salut d'avui. Què et sembla?
Molt bé, molt bé, d'acord. Doncs mira, comencem parlant d'aquest premi Josep Iadonosa, la qual tu has estat guardonada amb el Premi d'Honor. Explica'ns una mica per què creus que has mereixut ser premiada amb això, no? Com ha anat aquest premi?
La veritat és que m'ha fet il·lusió, com a dona i com a psicòloga. És un premi, aviam, i una miqueta i pels que m'han precedit, perquè és el tercer any que es dona i després del Josep Ballverdú i de l'arquitecte Ramon Maria Puig, doncs realment és un honor que pensin en tu. Llavors jo penso, clar, una mica, diríem, quan jo vaig arribar a Lleida, que va ser el 1972, no hi havia cap psicòleg.
I llavors, és clar, vaig tindre, bueno, vaig fer-ne tot, vaig tindre que començar-ho tot. I suposo que, com que el premi és a la trajectòria, podríem dir, no, doncs, dels 72 a mare, imagina't, he tingut molt temps per fer coses. Sí, sí.
I per aquella gent, Marta, que no som tan importants a la vida com jo mateix, ja t'ho dic, no sabem el que és quan ens donen un premi. Llavors, m'agradaria que m'expliquessis com va anar això, és a dir, et van trucar, un dia et vas rebre una trucada, vas rebre una carta, un mail, com va ser això? De no saber res a saber que eres la guanyadora d'aquest premi d'honor.
Sí, em vaig quedar a quadros, realment. Em va trucar el Manel Lledonosa, vull dir que... Que és el president del... Sí, el president de la Fundació. Correcte. Ell és catedràtic d'Història i el meu marit, el Frederic, que va morir fa cinc anys, també era catedràtic d'Història de l'Art. Vale.
Diríem, jo ens em va trucar el Manel, i vaig pensar que era una cosa particular, perquè jo anava seguint. Això que els premis d'història, diríem, sigui la 36a edició, jo trobo que té molt mèrit. I els d'honor, el Vallverdú, que feia 100 anys, dius, caram, el Ramon Maria Puig, que realment ha estat una persona molt important a Lleida, amb la seva arquitectura molt novedosa,
i que també era molt amic del Frederic del Numerit, que també era arquitecte, doncs, clar, em vaig sentir, bueno, com a glaçada, no? Vols dir, Manel, estàs segur? Perquè, bueno, penso... Però al mateix temps, com molt orgullosa, no? Una mica com dir, bueno, primer perquè ser dona. No estem acostumades, les dones, a que ens donin premis. Més aviat sempre treballem una miqueta en segon pla.
I després també com a psicòloga. I a més a més, a part de psicòloga, diríem psicoanalista, que és una especialitat de psicologia, com si diguéssim... La psicoanàlisi. Sí, sí, sí.
Sí, una especialitat una mica més difícil, perquè tens una formació que dura molts anys. Jo, per ser psicoanalista, em vaig estar psicoanalitzant, ojo, eh?
12 anys, 4 sessions a la setmana, diu aviat. I estava vivint aquí a Lleida, anant i venint. Clar, Déu n'hi do, Déu n'hi do. Sí, sí, sí, realment té mèrit. I com que no és una especialitat, costa tant, no és una especialitat molt habitual,
En aquest sentit jo recordo, aquí a Lleida hi havia psiquiatres, hi havia el pigem, perquè em diuen que era el psiquiatre, i de pensar-me que hi havia l'Edo, i no sé si gaire cosa més. Esclar, a mi al principi una mica la gent em deia, jo per què tinc que anar al psicòleg? Jo no estic boig, jo no estic boig. Deia, no, no, no, és que, bueno, és diferent.
I, clar, cada vegada havia de donar moltes explicacions per explicar. No estava tan habitual com ara. Ens han ajudat molt. És una cosa que no estava tan vista o tan assimilada. Ens ha ajudat molt algú diàleg que fa molts anys que s'està psicoanalitzant. Ah, bé, doncs deu ser una cosa així, com molt per artistes. Si ho fa un famós o així, és molt diferent.
Sí, sí, i les pel·lícules americanes, també saps? Una miqueta de dir, ah, me'n vaig al psicòleg. Però, esclar, molt llunyana, molt distant, molt exòtic, diríem, no? I, en canvi, ara, totalment diferent, ara és molt diferent. Digués en Marta que el Premi d'Honori, llavors, s'ha d'atorgat per ser com una pionera, no?
Sí, a Lleida, concretament a Lleida. És que, fixa't, no n'hi havia cap en totes les comarques, en tota la província, i ara són més de mil col·legiats. Goita? Déu-n'hi-do. Sí, sí. I, a més, hi ha la facultat de psicologia aquí. El que passa és que jo vaig entrar l'any 82 a ser professora a Medicina, perquè llavors la facultat de psicologia no existia, va ser molt més tard.
i en medicina donava psicologia mèdica, que era una assignatura, diguem-ne, peculiar, en el sentit que jo hagués pogut parlar, jo què sé, d'intel·ligència, de llenguatge, de memòria, però no, em vaig centrar en el tema de relació metge-pacient, que també era absolutament novedós.
Sí, o sigui, la gent al·lucinava, una mica com de dir, què passa? I els deia, no, no us vindrà un fetge cirròtic o uns pulmons amb epoc, us vindrà una persona que té una història, que ha tingut una infantesa, que té parella o no, o pares o fills, o un treball, unes emocions, uns sentiments, i tot això influeix en la seva malaltia. I ho heu de tenir en compte.
Si voleu ser bons metges, clar, jo tenia sempre com a 90, 92 alumnes, aquells ullets mirant-me, una mica com de joves, molt joves, una mica com de diu, i ara què diu aquesta? Hem de tenir en compte la personalitat del pacient? Sí, és molt important, és molt important.
que ho tingueu en compte, perquè el cos reacciona davant de situacions, diríem, que l'ha fet patir. No es parlava llavors de psicosomàtica. Pràcticament, a París, s'havia començat a parlar, però...
no se sabia lo que era la psicosomàtica. És a dir, la relació entre cos i emocions, bueno, no... Vamos, o sigui, el metge era metge, i si tu tenies mal de coll, doncs, vale, doncs, potser t'havien de treure les engines, no? O si tinguis apendicitis, potser t'havien d'operar. Però realment, tot lo que era, tota aquesta... Bueno, tot lo que és la psicosomàtica, no? I a mi m'apassiona, la veritat, és que m'agrada molt. És a dir, aquesta idea de la persona com una unitat
i que tot el que és emocional influeix en el físic i viceversa. Perquè, evidentment, si tens una malaltia estaràs trist, estaràs deprimit, estaràs enfadat, estaràs espantat. Aquesta correlació, com que tenim una mica aquesta idea neoplatònica... Ara està molt de moda, això.
Oh, bueno, és que és veritat. És que, aviam, és que ens ve de plató i dels neoplatònics. El cos, per una banda, sí, i l'esperit i la psicologia per l'altra. Com si fossin dues coses absolutament. I, a més, amb un despreci pel cos. Perquè l'important era l'ànima, l'espiritualitat, el cos una mica com una càrrega que hem de portar. Què coi, com una càrrega?
és molt important. A més, és clar, els alumnes de Medicina, o sigui, vaig estar 27 anys donant classes, o sigui que 27 promocions de metges. Clar, ara me'ls trobo pertot arreu, perquè a 90 per 27, calcula, no? Clar, eren canalla super estudiosos, molt estudiosos, que ja, a més, vocacionals total, ja des del batxillerat ja s'estaven preparant per tenir la nota, perquè era tot un repte poder entrar a Medicina.
com ara, diríem, i per tant venien motivadíssims i superestudiosos. Clar, entraven, pura felicitat. Un primer, el primer de Medicina, bé, és com el de totes les carreres de ciències, és un pau, diríem, però és clar, són bioquímica, biologia, no és biomatemàtica perquè és estadística, però bé, és matemàtica...
Clar, quan arribaven a segon, jo els tenia segon, els números claus eren 120. I a mi m'arribaven uns 93 o així, perquè els altres havien quedat una miqueta embarrancats al primer, repetint o així. Clar, m'arribaven...
Clar, llavors tenien anatomia, totxo, fisiologia, totxo, i psicologia mèdica, així, com una Maria, podríem dir, no? Jo intento, esclar, perquè era, comparat amb l'altre, no era memorístic. Jo per exàmens, per exàmens, i els hi posava bastants durant el curs, no? Els hi posava una història clínica. Inventada, realment, no d'això. Però, clar, que hagués que veure amb el que havia explicat aquell trimestre.
Una miqueta perquè comencessin a fer pràctiques. Marta, si em deixes una cosa, t'he de fer un apunt, perquè he estat buscant una mica d'informació sobre la senyora Marta Trepat, i he vist que tens una frase que diu, com a psicòloga portes la impotència agafada d'una mà i la paciència agafada de l'altra. Explica'ns una mica d'això, a veure. Aviam, sí.
És una professió apassionant, eh? Vull dir, aviam, val a dir, diríem que jo, que tinc 80 anys, continuo exercint. Diria una mica, clar, mentre m'ho demanin, jo penso, bueno, arribarà un dia que ja no m'ho demanaran. Però sempre ho demanen.
Sempre demanen, sí. Llavors, esclar, podríem dir no, et trobes amb una persona, i jo considero que una persona que va al psicòleg és la que té més salut mental, perquè s'adona que té un conflicte, i a la vida, al llarg de la vida, tots tenim algun conflicte o altre. Això segur. Laboral, de parella, amb els fills, amb els pares, tots hem tingut algun conflicte, però és capaç d'adonar-se'n
i de demanar ajuda. Perquè, esclar, hi ha molta gent que davant del conflicte pensa que la culpa és dels altres. Però que la persona pensi de dir alguna cosa jo he de modificar en mi perquè he tingut aquest conflicte i alguna cosa hi tinc a veure i llavors va amb una persona que no és fàcil anar amb una persona i començar a parlar de coses íntimes, personals i, bueno, i una mica a vegades difícils d'explicar, no? Que no és còmodo.
Clar, i tenen aquesta, jo diria que tenen aquesta força, que tenen aquesta valentia, és que tenen molta salut mental, perquè és que, realment, aquest reconèixer de dir, hi ha alguna cosa que no estic fent bé, simplement, no? I llavors, esclar, jo dic una mica la impotència perquè són processos llargs. Mira, o sigui, en psicologia hi ha dos vessants, bàsicament, i així ens...
Una seria la més en psicoanalítica i l'altra seria la més conductual. La més conductual va una mica de dir, bueno, hi ha aquest conflicte, què podem fer? És a dir, una mica estratègies, maneres de solucionar-ho. Les dues funcionen molt bé. L'important és el professional que no deixi mai de preparar-se, que no deixi mai d'estudiar. Com que els conflictes varien perquè la vida canvia tant i tan ràpid,
has d'estar sempre al dia. No pots dir que amb el que vaig aprendre a la facultat ja en tinc prou. No faràs res. A persona podríem dir que bé, amb aquella confiança, i és com una sensació d'impotència,
És clar, és el que deia, el conductisme va a buscar estratègies, però la psicoanàlisi, que és molt diferent, va a buscar l'origen d'aquest conflicte. I tens que anar moltes vegades a situacions d'infantesa, situacions viscudes amb els pares, situacions viscudes a l'escola. Diria una miqueta que aquella situació, aquell conflicte s'ha quedat.
O sigui, les persones tenim una manera de ser, en el cervell, podríem dir, és com un disco dur i ho guardem tot. O sigui, està tot, el que passa és que ho oblidem, per sort, perquè no podríem mantenir-ho tot actiu, però ho tenim tot gravat. I llavors, segons quina situació, a vegades és una olor, saps allò que sents una olor, qui dius, ai, això em recorda... I tant, buh, em passa molt a mi. A mi em passa molt a això, em passa molt a això.
I pots recordar una cosa de nen, unes coses que et feia la teva àvia. Mira, Marta, a mi em passa amb les olors i amb les cançons. També.
També. Sobretot olors i sons, eh? Sí, sí, sí. Una cançó i de repente et trobes de 15 anys ballant amb una anella que t'agradava. A mi, Marta, m'ha passat amb coses com, per exemple, l'olor a Barcelona. És a dir, jo he estat vivint a Barcelona i ara, quan hi torno, l'olor em porta a tots els moments que jo vaig viure a Barcelona. És una cosa... Quina olor fa Barcelona, doncs... Jo sé quina olor fa, saps? I ja dic, l'olor a Barcelona...
Tens tota la raó, és totalment diferent de l'olor que fa Lleida o de l'olor, per exemple, que jo, abans de dir que vaig estar al Guaire i també, no?, una mica de dir, i clar, i la llum, el tipus de llum, ja, ja, ja. Jo tinc una filla que està casada a Madrid, no?, i quan vaig a Madrid per veure-la, una mica, hi ha una llum totalment diferent. Sí, sí, no sé per què, però, bueno,
Llavors, esclar, si tu has d'anar a buscar una mica... I a priori perquè, bé, a mi el que m'ha anat bé i el que m'agrada, podríem dir, és buscar l'origen del conflicte. I llavors, si vas trobant l'origen una mica, si la persona...
va relacionant coses que li van passant, llavors ella mateixa soluciona el problema, que és el que a mi m'agrada. Perquè, és clar, si jo li he de dir, si jo li he de donar consells, mira, no, no, no. Potser intel·lectualment potser ho entendrà i ho acceptarà, però emocionalment no li ressona. I, en canvi, si...
Sí, sí, sí, s'esforçarà. Serà un esforç de voluntat. No és suficient, sobretot segons quins conflictes. No és suficient. Has d'anar a l'arrel a veure una mica per què va començar allò. I llavors, si treus l'arrel, mates l'arbre o l'argust, podríem dir, negatiu. Però clar, això és lent. Això és lent. Per això parlo de la paciència.
això parlo de la paciència, i després de la impotència, en el sentit que no depèn de mi la cura, no depèn de mi, depèn una mica que aquella persona pugui anar trobant el seu camí. Jo he de tindre molta... ajudar-la.
Com menys parli, millor. Simplement fent preguntes, assenyalant. I això, què la fa pensar? I això, què la recordi? I això, una mica podria dir millor perquè vagi associant i perquè vagi realment anant a lo que és l'arrel. Ja, per anar acabant, perquè se'ns està acabant el temps, però et volia preguntar, volia fer com una repassada.
de la psicologia enversa, quan tu vas començar a dia d'avui. És a dir, avui en dia, segurament, Marta, doncs ho sabràs, que l'espèixa humana està molt centralitzada en tot el tema que és salut mental, les hores de qualitat... En general, la salut mental, quan era una cosa que quan tu devies estar estudiant i començant no es devia tractar tant. Et volia preguntar, no?, si tu ja quan estaves estudiant t'imaginaves una...
una vida així o un futur així o t'imaginaves una cosa diferent? És a dir, com era més o menys la teva visió quan vas començar i si creus que les expectatives avui en dia s'han complert?
Sí, era molt diferent, era molt diferent. Jo vaig estar treballant a l'Hospital de Santa Maria durant 24 anys i allà estava sopegut, clar, hi havia depressions profundes, hi havia esquizofrènies, psicosis, és a dir, hi ha les grans malalties mentals. I el que trobo ara, diríem, és que amb la psicologia, que evidentment s'ha generalitzat, hi ha moltes persones que simplement, diríem,
tenen aquesta de dir vull viure millor, diríem, no? Qualitat de vida, qualitat de vida emocional. És a dir, ja no és únicament les grans malalties que dius, mira, també, mira, tots els anys, aquests 24 anys al Santa Maria, allà que està treballant, fent grups amb esquizofrènics, amb psicòtics, amb depressions greus, diríem, però és que ara, diríem, és la gent del carrer, és que venen gent molt normal. Jo penso que tinc pacients des de
des de 15 anys fins a 93. I llavors també jo he observat amb gran alegria, podríem dir, que a partir de la pandèmia
Venen molts homes, quan abans era una especialitat molt femenina. Venia una proporció, potser del 70% de dones i del 30% d'homes. I ara està com igualat, 50-50. Estem 50-50. 50-50. Sí, sí, sí. O sigui, hi ha molts homes... Joves, nois joves, nois joves de 25, de 27, de 30 anys...
que jo penso, les dones hem evolucionat molt, els homes, perdona, els costa més, i ho veuen i busquen, busquen una mica de dir, bueno, perquè esclar, ara tracten amb noies, i les noies ara són molt espavilades, veus cada currículum que dius, joder...
I són molt exigents. I els nois diuen que hem de canviar. Els nostres pares ens han donat moltes coses, però no són un model suficient. Ara hem de fer un canvi. Jo trobo que ara els homes
estan canviant. Comencen, però això des de la pandèmia, t'estic parlant de fa cinc anys, que jo noto molts més pacients al mes que abans. Ja et dic, i de totes les edats, que això també em fa molta gràcia, de totes les edats,
És una cosa diferent, doncs... Sí, molt diferent de quan jo vaig estudiar, sí, és molt diferent. Llavors, realment, la salut mental era molt més, podríem dir no, de patologia, podríem dir no, i ara no, ara una miqueta és de qualitat de vida, eh? De conviure amb ella amb el dia a dia, quan amb menys graduació millor, per dir-ho així. Exacte, exactament. Doncs mira, Marta Trepat, llicenciada en Filosofia i doctora en Psicologia, però, sobretot, també premiada amb aquest Premi d'Honor
del Premi Josep Viadonosa d'Història Local dels Països Catalans. Moltes gràcies per venir aquí a l'Espai Salut. Llàstima que se'ns hagi acabat el temps perquè, t'ho dic sincerament, Marta, podríem estar aquí parlant tot el dia i a mi no em seria cap problema. Estaria encantat.
Però ja estima que això sigui la ràdio i ens hagués de regir a uns horaris i a unes limitacions. Pel que, un altre cop, te dono moltes gràcies per venir a aquest Espai Salut i, evidentment, l'enhorabona tant pel premi com per la trajectòria, que és el motiu pel qual se t'ha premiat, Marta. Moltes gràcies.