quedaran alguns núvols baixos encara. I la temperatura, agradable, però un palet més baixa que la d'ahir. En vista demà, una altra vegada molts núvols. Al matí, fins i tot amb alguna pluja molt esporàdica a l'Ebre. I atenció, demà al matí i migdia amb les boirades que hi haurà a l'interior del país. N'estem pendents a la xarxa. Notícies.
Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, Wester. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí, aleshores, el programa que fem a Sata Ràdios de Lleida amb la producció de la Xarxa de Comunicació Local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem acompanyar en aquest magasin que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MuntFM. Molt bones, Arnau. Hola, bona tarda a tots i a totes. La Marieta, de Ràdio Nostelló. Molt bon dia. Bona tarda, sí. Aquí estem, preparades. Preparades. Segur que també tenim la Sabina Pedros, del Picarràdio. Com anem?
Hola, hola, aquí estem. Saludem també a la Karen Alfonso, de Ràdio Paret Mollerussa. Bona tarda, Westerns. La Txell Berraus, de Ràdio Xeo Agramunt. I Ep, què tal, com anem? Molt bones. Li diem també molt bones a la Júlia García, de Ràdio Tempallà Ràdio. Ei, bones, com esteu? I finalment, a la responsable tàpid del programa, l'Abel Purroy, que com a servidor es troba als estudis de l'Auller de Ràdio. Molt bones, Abel. Molt bones, Fran.
Programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què parlarem de solidaritat al Pallars. La Júlia García ens porta al Casal Cultural de Trem, on aquest cap de setmana es faran diverses activitats per recaptar fons per la Marató de TV3. I ens parlarà el seu coordinador de com s'ha organitzat tot plegat i de què podrem gaudir-hi.
Després, sense divendres, arriba la Territoria del Cinema, on parlarem molt de territori, la compra de Maricel, més versions en català als plataformes que mai, eliminacions a Guardons de Carles 2026 i el retorn de los juegos de l'ambre, abans pro de Doblegat, notícies.
Doncs som-hi. Denissem amb aquest repàs en l'actualitat local, acompanyats del Guillem Figuerole. Molt bona tarda. Bona tarda. I fem destacar que el govern i el sector primari han acordat compensar amb 7 milions d'euros a les 14.000 hectàrees de pa excloses de regadiu. També s'impulsarà un òrgan rector per fer seguiment de la gestió d'aquestes zones protegides.
Aixi s'ha decidit aquest divendres en una reunió atàrrega entre els representants dels pagesos i dels departaments d'agricultura i territori, després que el sector hagués mobilitzat més d'un centenar de tractors que han tallat durant diverses hores l'avinguda on d'ara de la capital de l'Urgell. Els productors valoren com a positiva aquesta segona trobada, després que la darrera a principis de desembre acabés sense acord. Pere Roquer és el president de Saja Catalunya.
Per fi, l'administració ha entès que si continuem amb aquesta situació de cepes desbocades, l'agricultura remaderia d'aquest país se n'anarà a fer punyetes. I això, nosaltres, a casa nostra, ho valorem positivament, i el que, evidentment, Roma no es va fer amb un dia, però a comparació del dia 1 de desembre, que vam arribar i gairebé es pot dir que ens van donar una patada al cul, avui s'ha d'entendre que l'administració, antes que tindre 200 tractors al darrere, o es feien coses o, si no, aquí podria acabar malament.
Entre els acords hi ha destinar 7 milions d'euros per establir ajuts d'entre 250 i 500 euros per hectàrea com a mesura compensatòria per la impossibilitat de regar en 14.000 hectàrees incloses a les zones d'especial protecció per a les aus i que estan excloses de regadiu. A més, s'ha marcat la condició que en aquestes finques s'hi haurà de dur a terme serveis ecosistèmics que es determinaran properament.
També es constituirà un òrgan rector per fer seguiment de la gestió de les zones protegides, format pel govern, que en tindrà el 51%, i els municipis, regants i entitats ecologistes, però sense concretar encara el percentatge de representació que en tindrà cada un, com explica Josep Maria Pijuan, responsable de Cegarra d'Unió de Pagesos.
Serà un grup de gent que hi haurà el 51% de la Generalitat i l'altre 49% els repartirem entre els ecologistes o territori i propietaris i tots de gent que s'ha de determinar encara quin tant per cent cadascun.
Després, a més a més de l'òrgan rector, s'ha aconseguit el que és plantes de compostatge, tant amb origen com normal, que siguin una activitat permesa sempre i quan els productes que ens centrin siguin agraris, és a dir, siguin de la ramaderia i de l'agricultura.
Tot i aquests avenços del sector primari indiquen que és només un primer pas i continuen reclamant flexibilitzar les limitacions de les finques declarades de pes i també la prohibició de regadiu en aquestes. Des de la Generalitat, apuntava el director general de Regadius i Espais Agraris, Javier Gisper, que el pacte és positiu i que cal buscar acords dins el marc legal.
Tots també hem d'entendre que es poden arribar a acords dintre dels marcs legals que hi ha i fins aquí en podem arribar per tal d'impulsar el tema agrícola en aquestes zones i ajudar-los a que això pugui tirar endavant. Però també no hem d'oblidar que tenim un encàrrec de la Declaració d'Impacte Ambiental
i que també a Europa ens va fer aquesta sol·licitud, que també hem de fer la part mediambiental, que l'hem de treballar. I ha de ser una cosa conjunta. Jo sempre he dit el mateix. No es poden fer mesures mediambientals sense tenir en compte aquesta gent que està aquí fora amb nosaltres. I per tant, per primera vegada, els tindrem en compte perquè treballin amb nosaltres i puguem arribar a bons acords i als bons objectius, que és el que es necessita, entre tots.
Des de la resta d'entitats agràries presents a la reunió valoren també molt positivament la voluntat de negociació del govern i destaquen que la proposta acordada avui ajuda a desencallar el conflicte.
I per tal de facilitar l'entrada al món laboral dels veïns de la comarca de Pla d'Urgell, el seu Consell Comarcal ha editat una guia amb tota la informació necessària per demanar ajuda. Es poden consultar aspectes com les entitats que tenen serveis al respecte, formacions o horaris. En definitiva, informació bàsica i concentrada en un sol document per ser més eficients. Una qüestió de la qual ens en dona més detalls el Julien Andrés de Ràdio Ponent Mollerussa.
La taula del tercer sector del Pla d'Urgell amb diferents entitats implicades ha detectat deficiències a l'hora de l'orientació laboral. Alguns ciutadans no saben on s'han d'adreçar ni quins projectes són els més adients per ells o les formacions existents i per això s'han agrupat totes aquestes respostes en un sol document, la Guia de Serveis d'Orientació i Inserció Laboral del Pla d'Urgell. En parla el president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Carles Palau.
perquè puguem consultar segons la seva necessitat en quin d'aquests organismes es pot dirigir, perquè així facilitarà més i podrà ser atès més ràpidament i més específicament a les seves necessitats. I l'altra mancança que s'havia detectat era que els mateixos professionals de totes aquestes entitats que hem parlat
que a vegades reben peticions de part de particulars que busquen orientació laboral, no sabien, o sigui, no els podien atendre perquè no era la seva especialitat, però tampoc sabien on podien derivar-lo. A la guia es poden veure tots els serveis en l'àmbit laboral que ofereixen entitats com la Cúdam, Àspit, la Creu Roja, el Consell Comarcal, la Fundació 11 i l'Associació Talma. De la guia s'ha fet una segona versió de lectura fàcil i una altra virtual.
I el Pical es prepara per viure aquest cap de setmana una nova jornada solidària. El municipi celebrarà la segona Marató d'Esports, una iniciativa que reunirà clubs, entitats i ciutadania amb un únic objectiu, recapta fons per la Marató de TV3, que enguany està dedicada a la lluita contra el càncer. La cita serà aquest mateix diumenge al Parc del Graó, una qüestió que ens explica la Sabina Pedros del Pica Ràdio.
Els clubs i entitats esportives del Picat tornaran a volcar-se un any més en la Marató d'Esports, un esdeveniment impulsat per l'Ajuntament que convertirà el Parc del Grau en un gran espai d'activitat física i solidaritat. La jornada començarà a les 9 del matí i s'allargarà fins a les 6 de la tarda. Entre les propostes hi trobem una pedalada en BTT i carretera, tornejos de pádel i tenis, entrenaments de trei ligac, bitlles, zumba, un taller de sardanes, piquebol, paicaventura, una caminada popular, concurs de punteria de futbol, partit de bàsquet, també entrenaments funcionals,
i una sessió d'escalada a la tarda. A més, hi haurà un gran sorteig amb diferents lots de productes a la una del migdia i tot seguit un dinar de germanor obert a tots els participants. La Marató d'Esports s'enmarca en un programa més ampli d'activitats complementàries que s'han organitzat durant tot el mes, com per exemple guardioles solidàries als comerços locals, tallers de manualitats tots els dijous, festivals musicals i berenars solidaris com el de coca amb xocolata.
Des de l'Ajuntament, destaquen el compromís del poble i el paper imprescindible del teixit esportiu i associatiu. Ho explica el regidor d'Esports del Picat, Isidre Fernández. Enguany, tot el que recatem a la Marató d'Esports del Picat anirà a la Marató de Trescat per lluitar contra el càncer. Això és possible per la implicació de clubs, associacions i de molta gent que ens mostren que l'esport és una eina de fer comunitat i solidaritat, treballar plegats perquè tothom hi pugui participar. Així que animem a tots els veïns i veïnes a anar a les noves instal·lacions del Parc del Graó
Gaudir de la jornada, que segur que farà molt bo, a gaudir de les moltes activitats que sí faran, esportives, sortejos i barbacoa, i a portar el seu granet de solidaritat, que ens ho passarem molt bé. Tots els horaris i les inscripcions a les activitats es poden fer a través del web de l'Ajuntament del Picat.
I del Picat de Torreferrera, que fa el primer pas per disposar d'una nova escola de música i arts escèniques en aquest municipi. El ple municipal aprova una modificació de crèdit per tal d'encarregar aquest projecte que preveu la reforma d'un dels antics edificis de les escoles del camí del Picat amb una inversió superior als 500.000 euros. Ens explica la Pili Garcia de MUNFM.
Amb aquest nou equipament llargament reivindicat es guanyarà estabilitat i es facilitarà el dia a dia de l'alumnat, com ara poder deixar-hi els instruments. Jordi Latorre, l'alcalde de Torreferrera, destaca la importància de comptar amb una seu pròpia per a l'escola de música. Fa 13 anys que funciona i que actualment té més de 130 alumnes repartits entre espais del col·legi i de l'institut.
és un dels projectes principals d'aquest mandat. Comencem els tràmits per encarregar aquest projecte, que hauria d'estar redactat a mitjans de l'any vinent i per tant a partir de llavors ja veure quan ho podem escometre perquè entenem que és una necessitat i que ja fa molt temps que l'escola de música treballi i treballi molt bé
però no té la seva casa i no té un lloc adequat. En el mateix ple també s'ha aprovat la renovació de l'asfalt de diversos carrers del poble amb un total de 9.200 metres quadrats. El projecte compta amb un pressupost de 238.000 euros i s'executarà a principis de 2026.
I una darrera qüestió, que també ens expliquen des de MuntFM, però en aquest cas de veu de l'Arnau Vila. Concretament, que la Diputació de Lleida ha desencallat el conveni que permetrà acabar la restauració del molí fariner del Farràs i transformar-lo en un petit alberg.
L'Ajuntament preveu aprovar-lo en el ple de la setmana vinent i amb una aportació d'uns 300.000 euros es podran completar el tancament i l'adequació interior d'aquest edifici del segle XII catalogat com a bé cultural d'interès nacional. El projecte dóna continuïtat a la primera fase de consolidació acabada a principis del 2024 amb una nova teulada i reforç de l'estructura valorada en més de 150.000 euros. Quin dona més detalls és l'alcalde del Farràs, Joan Carles García.
Hem aconseguit desencallar aquest conveni que ja feia temps que volíem posar sobre la taula, ja que es van perdre uns fons FEDER per un problema d'execució en termini i llavors la Diputació va assumir, després de la pèrdua d'aquests fons FEDER, doncs assumir amb fons propis aquesta subvenció.
En total, prop de mig milió d'euros per recuperar aquest molí del segle XII i habilitar-hi un alberg d'unes 15 places pensat per donar servei tant als peregrins del Camí de Sant Jaume com als visitants i pescadors que s'aturen al riu Noguera-Ribagorsant. Gràcies, Arnau, Pili, Sabina Jolent i Guillem. La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest.
El tema del dia. I ara qui saludem és la Júlia García de Radio Trem Pallàs Ràdio perquè amb ella ens endincem al cor de Trem per conèixer com el casal cultural organitza activitats solidàries per la Marató de TV3.
Avui parlem d'una de les cites solidàries més importants de Catalunya, la Marató de TV3, un projecte que des de 1992 mobilitza la societat per recaptar fons per a la recerca científica de malalties encara sense cura. Com cada any, centenars d'associacions s'impliquen en activitats per donar suport a aquesta iniciativa. I per explicar-nos una mica com les associacions de TREM també hi participen, tenim amb nosaltres el Jordi Carretero del Casal Cultural de TREM.
Doncs molt bona tarda, Jordi. Moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres. Ah, vosaltres. Per començar, no sé si ens podries explicar una miqueta què és el Casal Cultural de Trem i quin és el seu paper dins la comunitat. Sí, mira, doncs el Casal Cultural de Trem és una associació que l'any 2029 farà 100 anys, ja és de les veteranes de Trem, i el que ha fet al llarg de la seva història ha sigut
vol posar una mica la vida cultural de TREM en molts àmbits. Al seu voltant van créixer entitats que després van anar independitzant, com l'Orfeo o la SAM, el Centre Excursionista, i hi ha hagut moments amb molta més activitat, d'altres amb menys, però sempre el que he fet és una mica això, intentar organitzar activitats culturals en diferents àmbits, i amb aquestes estem ara.
Clar, no sé quines són les principals línies d'actuació o àrees d'activitats que ara mateix està organitzant des del Casal. Bé, ara mateix tenim així obertes... Bé, tenim potser la línia principal, que és una de col·laboració amb l'arxiu comarcal, en què hi ha tots uns cicles de xerrades, que aquest hivern estem fent la segona edició, el xerrades així en què venen proponents així...
amb el Pallars. L'any passat va ser al voltant de les dones, el paper de les dones aquí al Pallars al llarg de la història i aquest any va de les relacions entre Europa i el Pallars i el Pallars i Europa també al llarg de la història.
I bé, una mica al final és això, no?, centrar-nos en temes concrets i una mica posar en foc en divulgar facetes així que a vegades estan així més desapercebudes. I al voltant d'aquestes xerrades a vegades van apareixer
posar oportunitats d'anar una mica tocant altres temes. Va fer una sortida més temàtica al voltant de l'estiu passat, al voltant del llibre del Pep Coll, per exemple, de la llarga més diada de Déu, que es va anar a pomper juntament amb les ames.
per l'exili de molta gent cap a França, i es va fer una escoltida així combinada amb autobús, i llavors van a visitar les diferents zones on estava ambientat el llibre, juntament amb el Pep Coll,
Sempre són activitats puntuals, perquè tenim la capacitat que tenim d'actuar, però amb el contingut una mica la idea és aquesta. Clar, i no sé a quin tipus de públic arriba normalment, no sé si és una participació més intergeneracional, si és un públic més segregat.
Sí, ens costa més, perquè el públic que sol venir és gent així de mitja edat, o a vegades jubilats, que potser tenen més temps o més inquietuds, però potser temes més culturals costa d'arribar a un públic així més jove. Sí que hem fet a vegades un cicle de concerts, bueno, tenim un cicle de concerts de la Federació de Neus de Catalunya, en què pertanyem,
I aquí, com que ven grups més joves, aquells dies venen gent de 20-30 anys, però si no ens porta una mica més. Aquest any, per exemple, els cicles de xerrada també està venint gent d'edats més diferents, però sí que és un dels reptes que tenim de poder apropar-vos. Sí, un rang d'edats així més ampli.
No sé molt bé com es gestiona el cas de la nivell d'equip, si és voluntaris, professionals, una combinació dels dos àmbits.
No, és totalment voluntariat. Som una junta que sí que som força gent, la veritat, i bastant activa, però totalment voluntària, i el que fem és anar traient temes a base d'haver-hi oportunitats i els anem desenvolupant. Hi ha unes activitats que són més fixes, per exemple, fa molts anys que ja es munta un concurs de Nadales, que sobretot s'adreça a escolars, en els que hi participen 200-300 escolars de tota la comarca,
I després trec un premi una mica per fomentar la creativitat. Al final podria presentar-s'hi tothom, no? I una altra vegada es fa un altre tipus d'activitat o per Sant Jordi es fa una cosa i per la Maratu, per exemple, que ja fa deu anys que hi participem, també és una altra. Però tota l'organització és a càrrec de voluntariat. És el que us anava a preguntar, no?, també. Suposo que són activitats que van bé un any i aneu repetint, no?
La veritat és que sí, perquè sí que activitats noves acaben sent una mica en funció de les oportunitats que surten, però les que sabem que van funcionant les anem repetint, perquè al final també és el perfil de soci que tenim, és el que va assistint. I aquestes realment les mantenim, intentem incorporar-ne de noves, si són a l'ocasió, però com a mínim les que funcionen no les prenem.
I una d'elles, per exemple, és tot el tema de la marató, no? Que és aquest cap de setmana. I no sé si ens podríeu explicar una mica com col·laboreu, no, vosaltres, amb la marató. Sí, doncs l'activitat també és bastant, s'ha mantingut molt estable al llarg dels anys. És a dir, la fem quan sí, també, amb aquesta exposició de Nadales.
que és un concurs, i llavors l'activitat de Martobo sol ser un vermut, així musical, en què se solen posar dones arganes o altres, altra música, i solen venir una setmana de persones al llarg del matí del diumenge, que serà el diumenge 14 de desembre, i solen recaptar de l'ordre dels 300 euros, més o menys, perquè el que fas és pagar una mica de donatiu pel vermut aquest que es fa.
I al final això no són petites activitats, que al final el que busques és també que la gent que vingui de gust es trobi i sigui un punt de trobada en què vas compartint, bé, doncs això, moments diferents, no?, això al llarg de l'any, doncs diferents així celebracions, doncs al final t'es trobant per la festa major, doncs només solen fer així una activitat i és això, però un punt de trobada diferent on fer, bé, doncs un moment així de convivència entre la gent que li vingui de gust de compartir aquella estona.
Clar, i t'anava a preguntar que, no sé com ho veus tu, però suposo que és molt important no també que el casal s'impliqui en accions solidàries com aquesta?
Sí, al final, això és l'efecte de moltes entitats, moltes persones i empreses i administracions amb una mateixa intenció, no? I encara és la demostració, el cas de la marató, és molt paradigmàtica, perquè si cada personeta, entitat, empresa, administració, el que vulguis, fa la seva petita acció, però globalment,
la força aquesta d'aquesta col·lectivitat, no?, que és molt poderosa, no?, quan tothom està remant cap al mateix costat, sí, sí, tothom acaba fent coses diferents, però amb la mateixa intenció, no?, i sota una mica el mateix paraigües, això és superpoderoso. I no sé, abans estaves parlant, no?, una mica de la participació, no sé si en el cas, per exemple, de la Marató és més intergeneracional o també teniu el mateix públic que normalment el Casal?
Sí, tenim un públic molt final, que és el que va venint pels eventos que fem, però sí que és veritat que si, per exemple, per la festa major, que et monta una cosa més així, una mena de música, més tardets, cosa que et ve d'un perfil d'una franja de 30-40 anys, i si fas un tracte així diferent, li vol tenir una altra franja.
però sí que la més jovenil costa més, això ens passa a nosaltres i a moltes entitats, però culturals, però que sí que solen tenir un puro molt fidel, que al final rondem al voltant dels 160 socis i aquests són els que són, al final, les persones més assídues. Llavors, per recapitular una mica, perquè els oients ho tinguin clar, el vermut serà diumenge, diria, no?
Serà diumenge, a les 12 del migdia. Al Casa Cultural. A la plaça Catalunya de Trem.
L'edifici que tenim a la plaça Catalunya, la veritat és que tenim un edifici molt xuló, molt gran i una mica amb moltes possibilitats de poder-hi fer activitats culturals. És una sala molt gran, així polivalent. Aquest any, per exemple, sí que hem començat a col·laborar amb Maitan Teatre i el que hem començat a fer és obrir-nos a col·laborar no només a fer les nostres activitats, sinó a col·laborar amb altres entitats. I estan fent els assajos de teatre de Maitan i...
És una mica que el Casal també té com una part de l'educació cultural, no de la comarca? Bé, almenys ha sigut molt variable, però el que està clar és que...
que el que volem és continuar sent un punt de trobada en què, pràcticament instal·lacions tan sols que tenim, es puguin venir a fer activitats i entre tots puguem anar sostenint també totes les despertes que implica el casal. I si podem atreure activitats de teatre, activitats d'altres entitats culturals i poder ser un referent al món cultural de Trem, estem encantats de poder...
actuar així en aquest paper. I no sé de cara al futur, no sé si teniu nous projectes, ara estaves explicant això del teatre, no sé quins projectes teniu de cara al 2026 ja, perquè el 2025 s'acaba. Sí, bueno, estem en allò, estem una mica planificant, per això, que podem abordar així amb els recursos que tenim, i una mica tenim la mirada posada al 2029, que és quan era el centenari, on sí que ja ens hi abocarem més,
I això, entre aquest impàs del 26 i el 29, anem preparant les diferents coses. De moment, encara no tenim res. L'únic que sí que és aquesta filosofia de poder anar col·laborant amb altres entitats per ajudar-nos entre nosaltres al final, perquè costa molt el món cultural de tirar endavant. Sembla que no ens ho posen fàcil i el que volem és això, una mica...
entre tots, podem posar-hi de la nostra part, perquè hi hagi cada vegada més cultura. Això t'anava a preguntar també, com veus el foment a la cultura ara mateix a la comarca? Això que estàs explicant també, que si no us ho ajudeu entre vosaltres... Doncs ho veiem una mica complicat, sí, no està fàcil. Fem un simil amb el món esportiu i no ho veiem...
que t'està al mateix nivell. És a dir, ets una entitat esportiva i tens totes les facilitats del món per fer servir els equipaments esportius. Si ets del futbol, encara més. I, en canvi, a les entitats culturals, des dels bars d'ensaix, als castellers, al que sigui, als entitats que canten, trobar espais on poder assajar és molt complicat.
Per tant, és molt important, no?, els vincles al final que esteu creant entre vosaltres, entre les diferents associacions. Sí, i més que se n'han d'acabar creant, perquè al final és això, no?, que dius, ostres, en un context en què, bueno,
Ens costa trobar espais adequats, perquè l'administració no ho acaba de posar fàcil. Per utilitzar els públics ens hem de ajudar entre tots per poder sostenir l'activitat cultural, que és el més important que podem fer a nivell local. I no sé com us agradaria que anés aquesta evolució del casal als propers anys, de cara al 2019 que fèieu el centenari.
Això hem d'acabar d'abordar entre tots, no és una cosa immediata. Però sí que està clar que com qualsevol entitat és renovar-se o morir, no? És a dir, si, ostres, 100 anys costen molt d'arribar-hi i hi ha hagut moments més activitat i moments més tranquils perquè tota qualsevol entitat està viva. Però sí que està clar que ens calen
una reflexió de cap on volem anar al futur, perquè és un futur complicat, on captar la gent més jove costa molt, i on a més a més hi ha un univers d'entitats molt gran, que ara mateix ja tenim la sort de tenir aquí moltíssimes entitats que estem fent de tot,
I llavors és bueno per això de quina manera podem crear sinergies i al final posem a tots per un món així més divers i amb més cultura, que és al final el que ens fa més rics. I per acabar m'agradaria preguntar-te què significa per vosaltres poder participar en la Marató i poder oferir també el vostre espai.
Significa sumar-te a un projecte molt més gran, en el que té una intenció molt clara
Veus que des dels petits de forma individual fins a grans empreses o grans administracions a escala gegantina, tothom hi té el seu paper. Per tant, és un exemple molt maco que si una societat s'organitza i visualitza un destí, jo vull arribar aquí amb aquest concret, cadascú busca el seu camí per arribar-hi, però tothom està anant en la mateixa direcció i
i poses foc i l'esforç i acabes tenint uns resultats increïbles. Una quantitat d'ells que s'acaben arreplegant i amb tot el que s'acaba fent amb tot això, perquè després la gestió que es fa del que es recapta i amb el que acaba revertint el món de la recerca i de la medicina és molt potent. És un exemple que junts podem fer grans coses, se'ns hi posem.
Doncs amb aquesta reflexió, si et sembla, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-nos. I animem a tothom a que el diumenge a les 12 i participi en el vermut del Casal Cultural per la Marató de TV3. Perfecte, moltíssimes gràcies.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'Oest. Estrenes, actualitat cinematogràfica, sèries, documentals i molt més a la tertúlia de cinema d'aquí a l'Oest.
I em sembla que aquest molt més que resa la sintonia d'entrada, crec que avui agafa molta força, perquè si no vaig gerrat, parlarem de moltes coses, no? Júlia García, Karen Alfonso, Maria Gatau. Doncs sí, sí, sí, efectivament. Sempre, ho intentarem almenys. Sempre portem moltíssimes coses, Fran, i molt interessants. Bé, bé, bé, com que ho intentarem, Karen, què és aquesta actitud?
Bé, perquè és l'actitud que tenim al nostre programa, que vol fer guions de sis pàgines. Exacte. L'objectiu és un i després la realitat és un altre. Exactament. Sempre ho intentem i, si no, farem resums. Em podria equivocar. He fet una lectura així molt en diagonal del guió, però de mig metratge és res, no?, en principi? Encara no. Ni l'has fet, la lectura. No, de moment no. Ho portem de cara al 2026, eh? N'estem treballant. Exacte.
Estem en plena recerca, no?, equip d'investigació, a veure si hi ha algun festival... Clar, clar, clar. Bueno, si no parlem de migmetratges, de què parlem Karen?
Doncs mira, començarem parlant que el passat 4 de desembre es va estrenar Terra Alta, que és una nova sèrie original de Movistar Plus, dirigida per Eduard Cortés, i basada en la novel·la homònima de Javier Cercas, que s'ha estat guardinada amb el Premi Planeta del 2019, el llibre, eh? Ja ho sabem, que... Premi Planeta és del llibre és...
Per si acaso, perquè parlem de molts previs sempre, doncs... Sí, sí, sí, va bé. Va bé específica. Sí. I per què no expliquem això? A temps tots, eh? Farà amb tothom bé. Doncs perquè el Gabriel Markovic, integrant del CLAC, i...
antic membre d'aquest programa que va estar amb nosaltres una bona temporada. I tant. Ah que sí? El Gabrielín, el bon Gabrielín. El Gabrielín, el Gabrielín. Doncs ha treballat com a auxiliar de producció a Terra Alta, formant part de l'engranatge tècnic que ha fet possible aquesta gran sèrie. Una nova mostra, evidentment, i com no ens en cansarem mai de dir, del talent lleidatà que tenim present en projectes audiovisuals d'alt nivell.
en aquest cas i en molts altres. Podríem dir que és un trampolí per l'audiovisual, ja d'aquí, eh? I tant, i tant. Llavors, els que no servim per a res, ens movem d'aquí, eh? Per molt trampolí que ens col·loquin, no saltem. Sí, sí, perquè tu ja portes molt temps, Maria, a veure si vols lliure, ja. Ja, ja, ja estaria bé. Ara està fotent fort, eh? Sí, sí, sí. Gratuïtament. No em passa res.
La María de momento un llibre, que otros... Ay, és veritat! Anda, eh? Se t'havia olvidado, eh? Jo no l'he vist. És una llicenda urbana. No l'has vist? Com que no? Maria, regálale un llibre. Un migmetratge que el llibre. Jo no l'he vist. Bueno, pues ja te'l regalaré.
Però dedicat, eh? Claro que sí. Que bé, quina sort. Venga, anem a dir de què va a Terra Alta, per si a algú li interessa, algú té Movistar Plus, algú és fan del Gabrilo i vol saber de què va la sèrie. Doncs el que fa és submergir-nos en la història de Melchor Marín, un jove mosso d'esquadra marcat per un passat turbulent
que es veu immers en un cas que s'accelerarà la comarca de la Terra Alta. És una adaptació intensa, amb misteri, amb emocions i personatges bastant humans. Vull dir que segurament serà una sèrie molt propera que t'endinsarà i t'atraparà força. I el que dèiem la podeu veure a Movistar Plus. Qui tingui Movistar Plus i qui no, doncs... Ui, que sabem alguna coseta a veure de la sinopsi? Ara m'ha picat la curiositat.
No, t'assembla poc això, ja t'ha dit quasi tot l'algunament. Ara has de veure-la. Espòilers no, Fran. No, espòilers tampoc. No, no. Però com que això és per Movistar, per tant, per tota Espanya, per entendre'ns, i que els Mossos sempre es criminalitzen des d'Espanya, dic que passa tèrbol els Mossos, dic no cal que alimentem a la bèstia, saps? Hauràs de veure-la per saber-ho.
Que abriguen-ho molt malament, eh? La trama principal és un assassinat de dues persones, que són amos d'una empresa local de la Terra Alta, i doncs a partir d'aquí ja es va... Desgranant-ho. Però sí que està bé que sigui la Terra Alta, perquè és un lloc molt bonic, que recorda molt a les Garrigues, molt oblidat, i per tant que es projecti a través de Movistar Puls a mi, això sí que em sembla molt bé.
Més coses des de la terra. Sí, perquè com estaves parlant, Karen, del talent lleidatà, doncs en aquest cas, Ponent i Acció estan començant a oferir mentories personalitzades perquè el talent de Ponent tingui suport real, eines i orientació professional, al final. Ah, mira, es pot apuntar a la Maria? Clar. Exacte. Tothom. Es pot apuntar a tothom que tingui alguna idea.
perquè sempre partim de si teniu una idea, un curt, un teaser o una història que voleu desenvolupar però no sabeu per on començar, podeu contactar o bé si acabeu, per exemple, de sortir i d'estudiar i us costa veure quin camí podeu seguir dins d'aquest sector, també us poden ajudar o fins i tot
professionals en actiu que necessitin orientació, contactes o eines per fer créixer la seva carrera. I si voleu saber com contactar, podeu enviar un correu a info arroba ponentiaccio.cat explicant, doncs, bé, quin tipus d'ajudantei teu, on us trobeu, i ells donaran una resposta individual i us podran fer un cop de mà, com sempre, per terres llibertanes. I tant, i tant que sí. Has vist que bé?
I... Facilitats a full. Exacte. Que m'has tirant galant un migmetratge i no saps com fer-ho. Pots fer-ho. És que Fran, és el teu moment. Clar. No t'ho volíem dir tan directament, però mira, la Júlia al final s'ha animat, veus? I així te fem una entrevista quan el facis i ja està, ja tenim el programa de migmetratge. Clar.
Sí, al final haurà de fer un perquè en parlem. Perquè en parlem, exactament. Escolta, has presentat l'Abel, ja el presento jo. Abel, si vols pots parlar, eh, com sempre. Estàs agafant el micro. Estava fent la migdiada, no em molestis. No, la migdiada no, estava aquí avançant feina. Ah, perfecte. Perquè és un home apanyat. Pots picar cullerada quan vulguis. M'ho ha preguntat, m'ho ha preguntat el Fran si volia entrar, vull dir, avui m'ho ha preguntat. No, home, aquestes no, Fran. I li has dit que sí i no t'ha presentat? No, no, no.
Tot s'ha de dir, tot s'ha de dir. Avui el Fran s'està portant, s'està portant. Jo crec que s'està reservant... Aquest avui? Què vol dir aquest avui? S'està reservant pel fallo tècnic, jo crec. A segona hora, recordem. Exacte. Però hem de seguir amb més qüestions d'aquesta tertulada de cinema, senyors, perquè, a més a més, seguint també amb Ponent i Acció, ofereixen també formacions molt interessants. De fet, fa unes jornades...
va finalitzar una nova formació en perfils d'auxiliar de producció, orientada sobretot a preparar professionals per treballar en rodatges i també en equips de producció audiovisual. La formació va ser impartida per Alba Canali, que és productora del Segell Senyor Munt, i impulsada també gràcies a la col·laboració de l'associació Alba i PAC, que és productors audiovisuals de Catalunya.
L'objectiu amb aquesta formació és, i va ser molt clar perquè això ho repetiran, que és facilitar la inserció laboral de les persones participants en futures produccions audiovisuals i també promoure la igualtat d'oportunitats i ampliar la diversitat de perfils dins del sector, perquè al cap i a la fi sempre ho diem aquí, que a Ponent hi ha altres llocs també, però sobretot a nosaltres que ens interessa Ponent hi ha molts professionals que busquen un futur més interessant.
i que jo, ja parlo molt seriosament, crec que tinguem figures en l'àmbit de la producció de gent de Ponent, és bo pel territori i serà bo per la pròpia producció, perquè el productor, entre els diferents tasques que té, allò de proposar, facilitar, gestionar localitzacions,
és una d'aquestes i jo ho hem dit moltes vegades en aquesta tertúlia que aquí estem amb els braços oberts amb aquestes producions cinematogràfiques i res millor que algú del territori que se'l coneix, que té els contactes que si no sap amb qui truca perquè li passi el contacte i que segur, segur, segur que en qui ara pensi, ostres, vols dir que a mi això m'anirà bé, m'agafaran? Sí, perquè producció és ficar dos dits de dissenyar les coses ser bona persona i ser complidor i tenir contactes, per tant si us interessa, molt recomanable
Doncs sí, i és el que diem sempre també, i cada vegada em refermo més, està molt bé tenir algú que et pugui ajudar, que et pugui guiar amb aquest procés, sobretot cinematogràfic, perquè a vegades, com dèiem, és molt difícil, però no només parlo de ponent, eh?
Vull dir, parlo en general, és molt difícil entrar en aquest món i fer-te un lloc. I si tens algú que te faciliti la feina, tens companys amb els quals pots conèixer, et pots portar-te bé, i llavors pots començar a crear nous projectes i deixar també crear-te la teva pràctica cartera de projectes, de films, de mitjans, de curs, de... De lo que sigui. De la tele, el que te doni la gana.
doncs sempre està molt bé tenir aquest recolzament i en parlem molt, perquè és que s'ha de parlar, eh? Perquè val la pena que qui n'estigui mitjanament interessat, doncs feu-li una ullada, parleu amb algú, perquè sempre parlem, igual que parlem amb tothom, i tenim els contactes, però nosaltres per Instagram segur que també us contestarien, i si no, doncs a les seves seus, en aquest cas. Va, seguim parlant d'aquí, de la nostra terra, perquè ja tenim...
que s'han fet públics dels premis especials de la quarta trobada de talent, després d'una llarga deliberació del jurat, i ja els tenim, ja sabem qui són. En aquest cas, tenim el premi RC Galacticat, un descompte de 1.000 euros per allogar material de càmera de cinema digital per al desenvolupament del projecte en col·laboració amb l'empresa d'equipament audiovisual RC Service per a Intensa, d'Aida Picón, King, d'Adrià Espi i Joal C. Pineda i Dones d'Aigua, d'Anna Sol de Vila.
I el premi 16-9, lloguer de material audiovisual per el valor de 1.000 euros per al pròxim projecte audiovisual de la persona productora premiada en col·laboració amb 16-9, marca de lloguer d'equipament audiovisual per al projecte amb millor pla de producció, que se l'han dut 10 minuts de Daniel Saramona.
I recordem que aquestes guardonats són produccions de noves promeses del territori, tant lleidatà com català i estatal. I això és una altra gran ajuda, també us diré. Vull dir, a part de tenir contactes, 10.000 euros a la butxaca... I bon equipament i tot això, que està molt bé. És un parc també important dins del cinema i la producció de cinema.
I si us sembla bé, continuem parlant del territori, perquè a Juneda també continuen passant qüestions relacionades amb el cinema. I és que el passat diumenge 7 de desembre es va dur a terme la primera jornada Sembrant Històries. Què és? Doncs bé, és una iniciativa desenvolupada amb Acaju Comunicació Ambiental i la banqueta de Juneda, que és una associació que vetlla per la conservació del patrimoni natural...
i la millora ambiental del territori i de les seves contrades. Aquesta jornada pretén compensar la petjada de carboni que genera anualment el festival d'una manera molt especial, sembrant arbres en aquest cas.
Tots els assistents van poder sembrar el seu propi arbre, va ser a les 11 del matí, a la casella del Tei, i per la tarda, en aquest cas a les 6, van gaudir de la presència d'un nominat al Golla, el director Arturo Menor,
qui va venir a presentar el Teatre Foment Iberia Naturaleza Infinita, que és tot un viatge cinematogràfic multipremiat arreu que acompanyarem amb un holòqui posterior que es va fer, com hem dit, el passat diumenge.
7 de desembre, i a més tenim més informació perquè arriba la tercera edició del Festival Pla, que ja tenim dates, i tindrà lloc el 23, 24, 25 i 26, en aquest cas d'abril de l'any vinent també a Juneda, per qui estigui interessat. Ostres, cau amb Sant Jordi.
Sí, sí, sí. Cago en Sant Jordi. Gairebé sempre cabo en Sant Jordi, almenys l'any passat. L'any passat també? Vam encadenar dos especials, crec. Vam encadenar dos especials. I Juneda. En principi hem de dir que tornarem... Sí, també. Important això. Però hem de dir que l'any vinent, en principi, si tot va bé, tornarem a Juneda. Ens deixarà tornar? Sí, sí. En principi, sí. Van tractar molt bé. Jo crec que...
Tornarem, tornarem, sí, sí. Però ara, mira, sí, sí, i la veritat és que molt interessant, i de fet, bueno, vam tenir a gent del CLAC, gent de Ponini Acció, a també, òbviament, als del Pla, vull dir que de tot, vam tenir una miqueta de tot. Molt bé.
Doncs mira, ara si us sembla, acabem amb aquesta plana així més local, parlant d'una qüestió que a mi m'interessa molt, perquè parla i està vinculada amb David Lynch, que ja suposo que tots sabem que a mi David Lynch m'agrada molt i si no, doncs ho repeteixo per a qui no ho sàpiga i efectivament soc una friki. Però, bàsicament, la notícia és que l'Institut d'Estudis i Lerdencs de la ciutat de Lleida
acull aquesta mateixa tarda, de divendres, la inauguració de l'exposició sobre l'obra de David Lynch. Serà a les 6 de la tarda, i concretament a l'aula magna de l'equipament, on se li dedicarà una conferència que anirà a càrrec d'Antonela Montinaro, que és directora d'exposicions de la Galeria GACMA, i de fet ella parlarà de l'univers surrealista d'aquest creador dels Estats Units.
Clar, perdó, m'està preguntant la Júlia per WhatsApp qui és David Lynch. David Lynch? És un mentider. Sí, ho sé, ho sé, ho sé. Ho pregunta ell, però ara t'ho fica en boca teva, però jo ja sé que és mentida que ho has dit tu. Però David Lynch, qui és David Lynch? Júlia, ho saps o no ho saps? És un director, no? Clar. Veus, veus? És un director de cinema que va ser el director de Twin Peaks, de Mulholland Drive, de Carretera Perdida, de tot. En aquest jove, sisplau, eh?
La duda ofenda. Pots continuar. Doncs aquesta conferència donarà el tret de sortida a l'exposició, bàsicament, on tots i totes podrem veure obres de 20 nins i a més a més ens deixarà molt clar aquest tarant que té ell o que tenia ell millor dit.
que està tan relacionat amb el surrealisme fantàstic. Un viatge bàsicament immersiu per l'univers creatiu d'aquest director de Twin Peaks, entre d'altres obres. I la tindreu disponible des d'avui mateix a l'IAI i fins al dia 14 de febrer, Dia dels Enamorats. Que no és el Dia dels Enamorats. No, home no, tant que no. Jo ja tinc pla per a aquestes vacances de Nadal.
Avui no sé si em sap greu perquè no sé si podré anar-hi a l'inauguració, però que també m'agradaria anar-hi. Perquè la xerrada aquesta, la conferència, té molt bona pinta. Sí. I llavors li feu feedback a la Maria per Instagram. Exacte. Friquis de David Lynch, sisplau, comuniquem-nos. Farem un grup de WhatsApp i tots. Oh, sí. Gràcies.
Home, tot es podria fer, eh? En aquesta vida, tot es pot. Va, marxem de la plana local, com deia la Maria, però ens quedem aquí a territori català, en aquest cas, i diré això el titular.
I con esto y un bizcocho. El Mago Pop compra els drets de Maricel a l'agoll de gom i el musical tornarà en un futur al Teatre Victòria. Ens ha sorpreso aquest titular a tots quan ho vam sentir. Vam dir, explica'm més. Ah, que sí? Sorpressiu, la veritat és que sorpressiu en aquest cas. O sigui, el Mago Pop ha resultat ser un gran fan de Maricel en aquest cas. I el Mago Pop
H. Antonio Díaz, que és un nom real, il·lusionista, mag, un dels millors mags del món, segons diuen. Ja us ho diré perquè jo el vaig a veure aquest dintre de desembre. Jo vaig anar el dissabte passat, Karen. Ai, què tal? Molt bé, molt divertit. Tu passaràs superbé.
Perdó, perdó. Un dia ja quedarem a fer un cafè, Júlia, i en xerrarem. És que marxem una mica del cine, però al final crec que val la pena una mica dir-ho, perquè justament també la setmana passada parlàvem que Maricel s'havia fet pel·lícula, és una realitat, i ja està al cinema, és evidentment, la podeu anar...
La podeu anar a veure, s'ha gravat en 4K, amb Dolby Surround i amb tot el que hem pogut i més. Full HD. iPhone 16. Li veus els poros de la pell a l'actri o acto en qüestió. Exactament. Ens està anant de les mans això de les resolucions. No, no, que el que diu la Gatau és important. Ens està anant això de les mans les resolucions, que al final li veurem, vamos, que el que dius tu, que ha de poros de la pell. Bé, algun dia passarà.
Però que això és per acompanyar això, tot si val, m'agrada. És que, vist d'aquesta manera, jo crec que paga molt la pena que si en 4K se'ns hi cau el que convingui.
Però llavors, escolteu, ara una pregunta seria, eh? Que potser ara estic ficant la pota, però si ho compro el Magopop vol dir que hi haurà màgia a Maricel, també? No, no, no. Clar, clar, aquesta era la meva pregunta, que per això em va explotar el cap. Era broma, era broma. Què passa? El baixell es convertirà en un conill?
Serà això, el conill, és com dir, amb un torre de conill? Serà el que passarà amb aquesta nova obra? La remasterització de l'agüell de gom amb el Mago Port. No, no, en principi han comprat el que va ser en el format Maricel i el vol tornar a portar a escena. Diu que amb calma, que l'estrena, se tornarà a estrenar aquest musical, però que calen uns anys perquè aterri al Teatre Victòria un altre...
una altra cop, recordem que es va acabar el 13 de juliol, que ha tingut més d'1.600.000 espectadors en aquest cas, i també hem de dir que ell ha dit, que va comentar que també pensava obrir-ho al món, aquest Maricel. Clar, no sé què en penseu vosaltres, Maricel s'ha de quedar a Catalunya, s'ha de quedar al Teatre Victòria de Barcelona, o Maricel se modarà a Broadway?
Pot anar a Broadway i hauria d'anar-hi, de fet. Sí, sí, hauria d'anar als llocs més rèmots del món com Badalona, saps? Gràcies, Frank. Doncs hi ha hagut molt debat a Twitter perquè, clar, obrir-ho al món significa, no ho ha dit així ell, però deixar de fer-ho en català.
I fer traduccions i canviar-ho potser treus una mica l'essència. Sí, clar, com qualsevol pel·lícula que arribi a Hollywood i la xupem nosaltres aquí traduïda.
Llavors hi ha hagut molt debat si la gent volia obrir-ho al món o preferia que es quedés a casa tancadet a Barcelona. Però jo entenc també que sí. És a dir, que per molt que hi hagi traduccions i que es vagi a Broadway on sigui, la d'aquí, la de Catalunya, es continuarà fent com s'ha fet sempre, no? En principi no ha d'afectar. Sí, s'entén el raonament que tenen a Twitter, però...
No sé, jo també... Jo no li veig més coses a tot el que sigui projectar elements dels quals els catalans ens siguem orgullosos al món, no crec que hagués de ser mai cap problema. I a més que permet descobrir també al públic de fora qüestions interessants que tenim aquí. Sí, sí, sí. Clar, que al final és per això, perquè ho ha comprat, perquè volia... Clar. Perquè vol que la cultura catalana també arribi més enllà d'aquí a Catalunya. Quan diem que hi ha un debat a Twitter, pregunto, eh? I la pregunta és molt seriosa, semblarà una broma, però de veritat que és molt seriosa,
és dir que hi ha hagut dos o tres bolinots que han fet un tuit dient, no, és que això, porto tot. Bueno, dos o tres no ho sé. No, no, pregunto, és on vaig, és on vaig. No, no, és dir, parlem de debats de Twitter i...
No, no, perdó, jo he llegit amb molta gent queixant-se i també com extraient aquest debat a tot el tema del turisme a Barcelona, que estem perdent el català, rotllo que s'ha agafat tot el tema que ara ho comprin i ho obrin al món, com per generar també debat sobre el català i d'altres temes, no?
Però una cosa no treu l'altra, vull dir, jo portaria Maricel a Madrid en castellà i portaria Maricel en Sky a Broadway i que ho facin en English, però jo a Catalunya se segueix ficant en català, Maricel, i no hi ha una estutia, vull dir, no hi haurà una doble sessió en castellà i en català, això, vamos, vull dir, jo ho portaria fins a la tomba, si...
És com qualsevol, no ho sé, per exemple, cats o, no ho sé, musicals que hi ha, no?, que són britànics i nord-americans i venen aquí i els fan en català o en castellà, però a la seva terra continuen sent en anglès i en el seu idioma. Ara que t'has despertat de la migdiada, tu calma Gopo per atendre aquests dubtes. Vale, un segon, Fran, donem re un minut. Has de anar ràpid, que ens queda molt poquet temps abans de l'aturada, i vull parlar amb ell abans de l'aturada. Què més?
Sí, sí, sí, de fet, ara que parlem d'això, hem de dir que hi haurà més català a les plataformes. De fet, les principals plataformes de serveis de televisió, a petició que són bàsicament Disney+, Filmin, Max, Netflix i Prime Video, ofereixen entre el 20,7% i el 2,2% d'obres en català, segons un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, del CAC.
que mostra una evolució ascendent en comparació amb l'informe anterior que va ser el 2021. El resultat concret pel que fa a la disponibilitat d'obres en llengua catalana, ja sigui llengua parlada o subtitulada, és el següent. Filmin inclou el català en un total de 2.350 títols del seu catàleg. Això no ho sabia. És que Filmin és molt guai. Això suposa un 20,7%. Tot s'ha de pagar aquesta vida.
Prime Video, Prime Video són 762 títols, que són un 9,5%. Netflix, 339 títols, que són un 3,5%, que bueno, pitxís. Max, 113, 3,2%, i Disney Plus, 82, que seria la que menys, no? També té menys catàleg Disney, en el seu cas.
Bueno, però encara seria més fàcil que li pugis el percentatge. Si fas més producció, este puja el percentatge. Però mira, mira, mira, criticàvem a Netflix, però hem de dir també que aquesta plataforma ha incorporat 83 doblatges en català al seu catàleg gràcies a la col·laboració entre Política Lingüística, el 3CAT i també les distribuïdores cinematogràfiques no implicades en els continguts que rebranarà una pista d'àudio en la nostra llengua, no en el català.
I a més a més, segons ha explicat el govern, en un comunicat, la darrera setmana ja han anat aterrant tots aquests àudios a la plataforma, vull dir que ja estan disponibles per al públic.
Està molt bé que cada vegada fiqui més català. També estem parlant de Netflix, no estem parlant d'aigua aquí al cantó, llavors és una plataforma molt gran i total, que estigui implementant cada vegada més doblatge en català, on i que siguem subtitulats, vull dir, això que ens en duem des de casa nostra. Tens 20 segons, Júlia, per donar-nos la darrera notícia.
Superrambit. Jennifer Lawrence i Josh Hutcherson, òbviament Candish, Everdeen i Pita Mellark, als Jocs de la Fam, tornen a la propera pel·lícula del novembre del 2026, que serà sobre Heimitch, sobre els cinquantè Jocs de la Fam, que és el vasallatge als 25, però tornen en format, doncs, ara no em recordo el nom, però és com l'epíleg narratiu.
Així per connectar les dues històries. I serà molt bo. Torna a veure'ls. I serà molt bo, ja. Com s'ha notat que sou fans, eh? Com se us veu ell d'autor. Fran, el Magopom no m'ha contestat. M'ha dit... Que no volia parlar amb el Fran, t'ha dit, eh? No vull parlar amb el Francis Balanyà. En fi, que nosaltres sí que contestarem dintre de 6 minutets. Ara despengem, pengem el telèfon i tornem quan passin 3 minutets després de les 4 de la tarda. Gràcies, noies. Fins ara. Gràcies, fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida, cada tarda de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural.