Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, Òsters. Què tal? Us parla Francesc Bolañà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya i que avui afronta el seu darrer programa de l'any. Arriba l'aturada Navalenca i nosaltres tornarem l'endemà de Reixos, el 7 de GENE. Programa aquest que fem amb l'Arnau Vila de Munt FM. Molt bones, Arnau.
Hola, bona tarda a tots i a totes. La Maria Atau, de Ràdio Rosselló, com anem? Bona tarda, sí, aquí estem, preparades. La Sabina Pedros, del Picat Ràdio. Hola, hola, aquí estem. Hola, hola, també li direm a la Karen Alfonso, de Ràdio Ponellorusa. Bona tarda, westerns. Saludem a més a la Txell Bernaus, de Ràdio Seogramunt. Iep, què tal, com anem? Molt bones. Molt bones també, Júlia García, de Ràdio Trempallar Ràdio.
Ei, bones, com esteu? I finalment, també, Lídia Mola, el Chico para todo, altrament, Dit Ivan Usón, tècnic del programa, que com a servidors troba els estudis d'Uauller de Ràdio. Molt bones, Ivan. Bona tarda a tothom.
El programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què avui us parlarem d'una entitat centenària, l'AM, que ja està preparant la representació dels pastorets amb el Borrego i el Carquinyoli com a protagonistes. Avui parlarem amb els actors que els donaran vida, el Gerard Cabero i l'Oriol Plens.
Després serà el moment de la tertulia de cinema i seguirem amb temàtica nadalenca. Les nostres cinefiles ens porten estrenes, clàssics i, atenció, recomanacions de pel·lícules ideals per a aquestes dates. Abans, però, de Doblegat Notícies.
Doncs som-hi amb aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyats del Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que la primera línia d'ajuts del Pla de Barris destinarà 36 milions d'euros a la demarcació lleidatana en forma de subvencions entre les poblacions de Lleida, Torrenameu, la Pobla de Segur i la Seu d'Urgell. Els projectes presentats per aquestes quatre localitats han estat seleccionats entre la vintena de propostes que rebran un impuls econòmic per part de la Generalitat de Catalunya.
En el cas de la ciutat de Lleida, la dotació és de 13 milions d'euros que aniran destinats al centre històric, mentre que Torralameu rebrà 5 milions d'euros que s'invertiran en el nucli urbà. Quan a les comarques prinenques, la Seu d'Urgell també dedicarà els 9 milions d'euros concedits al centre històric, mentre que la Poblès segur els repartirà els 9 entre tot el municipi.
per millorar carrers, crear equipaments polivalents, fomentar la transició ecològica i promoure la mobilitat sostenible, entre altres aspectes. Aquestes subvencions permetran cobrir almenys la meitat del cost de les obres previstes. El Govern català ha publicat aquest divendres la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris, que beneficia 20 municipis i reparteix fins a 232 milions d'euros entre els projectes seleccionats. El president de la Generalitat, Salvo de Illa, ha detallat en quins àmbits es destinarà a aquesta inversió.
En què es tradueix aquest paradari? Doncs es tradueix amb més habitatge accessible per a tothom, es tradueix amb més equipaments, es tradueix amb càrrecs i places més segures. Això vol dir, per exemple, que al barri de Cerdanyola, al barri de Ciutat Vella de Barcelona, o al barri antic de Manresa, els veïns i veïnes hi trobaran millors escoles, millors parcs on passejar, i trobar-se millors centres d'atenció primària. És una actuació integral, un concepte de barri dissenyada pels ajuntaments.
I no és només inversió en pedra, anem molt més enllà de les inversions en pedra, invertim també en persones, és a dir, en millorar la qualitat de vida de les persones, millorant els serveis de tota ordre que es donen en aquests barris.
Els 20 barris seleccionats s'han triat entre les 83 sol·licituds que va rebre el govern en aquesta primera edició i està previst que la segona convocatòria del pla es publiqui durant el primer semestre del 2026. La comissió del Pla de Barris i Viles ha ressaltat el repartiment equilibrat dels projectes per tot el territori, que es calcula que beneficiaran directament unes 273.000 persones.
L'Esquerra Republicana diu que el govern de Fèlix de Rosa no està disposat a acceptar les pretensions dels republicans per tal d'assegurar-se la seva extensió i aprovar els pressupostos en el ple de dimarts. Segons els independentistes, els socialistes ho han atingut massa fàcil els darrers anys per obtenir el suport d'altres grups fent referència indirecta a Junts.
Ho ha dit la seva portaveu a la paeria Jordina Freixanet, que ha apuntat que els republicans continuen oberts a l'abstenció sempre que s'escoltin les reclamacions del seu grup per tal d'impulsar la mobilitat, l'habitatge i el comerç local. Veuen, però, poques ganes de pactar per part del govern de la Rosa, un govern que Freixanet diu veu cansat i que ha perdut els seus habilitats habituals.
I nosaltres els hem explicat que si són capaços d'arribar amb tres acords molt clars, estem disposats a fer una abstenció, perquè tampoc no fer política no vol dir bloquejar, però bloquejar constantment. El que ens arriba fins a dia d'avui és que han anat tard, malament, i que damunt no hem generat confiança ni amb nosaltres,
ni amb la ciutadania ni amb la resta de grups municipals, no només amb el nostre. Ara bé, també han tingut una manera de governar molt fàcil durant tot aquest temps. No estan acostumats ni tenen capacitat de negociació perquè els ha sortit tot molt fàcil i molt barat.
Freixanet pronostica que això acabarà amb una qüestió de confiança que no tirarà endavant. Recordem que si això passés als pressupostos de la paeria s'acabarien aprovant, encara que el govern no tingui majoria en el ple. La portadora republicana ho ha dit a l'habitual esmorzar d'Esquerra amb la premsa.
Més qüestions. La Junta de Govern de la Comunitat General de Regans del Canal d'Urgell ha decidit anul·lar sinèdia les votacions sobre el projecte de modernització del REC previstes per aquest diumenge 21 de desembre, després de constatar el desacord majoritari dels regans i la baixa participació en el procés.
des de les diferents col·lectivitats, però expressen que s'hauria de deixar palès el resultat que ha sortit en les votacions amb una majoria clara del no en aquesta modernització. Ens ho explica des de Ràdio Ponent Mollerussa, Karen Alfonso.
La Junta ha optat per aturar indefinidament la votació final i traslladar al govern el malestar del sector amb l'objectiu que replanteixi la proposta. A més, el president dels canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha explicat que amb la baixa participació en les votacions per col·lectivitats, el projecte moralment no pot tirar endavant. També si hagués sortit el sí, no sé si serien vàlides, perquè estem analitzant i alguns costos ha arribat al 28%, i en línies generals no arriba el 40%.
just amb el 40% un projecte de modernització, tampoc moralment pot tirar endavant. La suspensió, però, no tanca el debat dins la comunitat de Regans. El síndic Jaume Pereira, president de la col·lectivitat número 13, s'ha mostrat partidari de no cancel·lar la votació i d'acabar el procés per legitimar-lo i deixar constància formal del resultat. Perquè li quedés ja constància clara que el resultat havia estat condonentment un no i després també per deixar que els síndics
que són potser la part més important d'aquesta casa, haguessin pogut explicar i haguessin pogut aportar la informació que els regants durant tot aquest procés els han pogut fer arribar. Malgrat la divergència sobre les formes, hi ha coincidència en el fons. El sector del rec vol modernitzar-se, però reclama una proposta diferent. Els regants demanen un projecte més definit, amb garanties legals, un conveni clar i ajudes adaptades a la realitat d'un territori molt fragmentat.
El Consell Comarcal del Segri ha posat en marxa la taula de ruralitat per tal de coordinar l'aplicació al territori de la llei de l'Estatut de Municipis Rurals aprovada al Parlament el 30 de juliol. Ens omplia aquesta informació l'Arnau Vila de MuntFM.
La taula, liderada per l'àrea de promoció econòmica, vol ser un espai estable de treball i cooperació entre els diferents agents del territori per assegurar una implementació coordinada de la normativa. Al Segrià hi ha 23 municipis considerats rurals i la taula es va constituir divendres passat amb una primera reunió que va comptar amb 18 participants, entre alcaldes, regidors i representants d'altres administracions. El cap de l'àrea, Cleber Esteve, ha assegurat que des del seu departament estan il·lusionats per posar el projecte en marxa i treballar-lo amb el territori.
Un cop el govern de la Generalitat de Catalunya, a partir de l'any que ve, vagi desplegant aquesta llei, amb partides pressupostàries i amb línies de treball, amb eixos de treball, nosaltres volem fer pal de paller i coordinar una mica aquesta feina. L'Estatut de Municipis Rurals estableix un marc específic per als pobles petits amb mesures pensades per adaptar les polítiques públiques i els serveis a la realitat rural i afavorir el desenvolupament i la cohesió del territori.
I una darrera qüestió. Sor concentra aquests dies l'atenció de molts compradors de la Loteria de Nadal amb la Bruixa d'Or com a punt de referència. La Júlia García de Ràdio Trenpallar Ràdio ha parlat amb ells. A pocs dies del sorteig de la Loteria de Nadal, Sor torna a omplir-se de gent que s'hi acosta a buscar fortuna. La Bruixa d'Or, una de les administracions més conegudes del país, afronta aquestes darreres vendes. Xavier Gabriel, representant de la Bruixa, ens ho explica.
Ara estem pràcticament sense números, s'ha acabat pràcticament totes les terminacions. En tenim guardades algunes a la part digital, ja que les ventes de la web representen el 87% del total.
Les vendes es mantenen a bon ritme i molts dels compradors aprofiten el pas per sort per fer parada obligatòria a l'abruixador. Cada any posem sort i de pas, ja que estem per aquí, doncs ens comprem un dessin de loteria. Como si fuera una tradición, subimos a esquiar y hacemos la parredita obligatoria aquí en Sorra a comprar loteria.
Amb cues constants, il·lusió compartida i números que volen, la bruixa d'hora afronta els darrers dies d'abans del sorteig amb l'ambient de sempre. Nervis, tradició i el desig que, un any més, la sort torni a passar pel Pallars. Gràcies, Júlia, i gràcies, Karen, Arnau i Guillem. A tu, Fran. Aquí a l'Oest, contingut de tota mena. Contingut per a tu.
Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia. Avui ja centrarem aquest tema del dia, ho diem abans, en temes molt nadalecs, no, Txell? Molt bones?
Doncs sí, Fran, en aquestes èpoques tan nadalenques nosaltres volem centrar el tema del dia d'avui precisament en una activitat que ens fa molta il·lusió d'explicar, perquè precisament aquesta activitat, aquesta obra de teatre, i així ens n'hi ubiquen, és la més representada d'una entitat que aquest any ha fet el seu centenari aquí a la ciutat de Lleida. Parlem de l'EM Teatre i tot seguit parlarem d'aquesta representació als pastorets que podrem veure justament demà, dissabte dia 20 i el proper diumenge dia 21 en dues ocasions.
Per tal de parlar-ne tenim amb nosaltres a dos dels actors que veurem sobre l'escenari, a l'Oriol Plens i al Gerard Cabero. Benvinguts, molt bona tarda, tingueu.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No sé si ja esteu nerviosos per demà, perquè demà sou vosaltres dues o tres persones que pugen a l'escenari per representar aquests pastorets, no? Com esteu ara, a dia d'avui? Sempre genero una mica de nervis, és uns nervis molt positius, estem així tensos per a veure com anirà, per fer disfrutar el públic, per passar-nos-ho bé, sobretot perquè al final fem teatre perquè ens agrada i per passar-ho bé.
i sobretot per fer feliços a la gent i a tota aquesta canalla, padrins, padrines i pares que ens vindran a veure per fer-los disfrutar tots. Ara parlarem de l'espectacle pròpiament, bé, de l'obra de teatre, tampoc no té molt misteri, però ara en parlarem, però sí que és veritat que dèiem que en l'any del vostre centenari i mirant una mica endarrere, Els Pastorets és l'obra que més vegades heu representat des de l'AM Teatre, eh?
Sí, jo crec que sí, parlant a vegades amb els veterans, perquè aquests cent anys no hi som des del primer dia, però parlar amb els veterans és l'obra que quasi es podria dir que s'ha fet des de l'any 1,
No sé si hi ha hagut pauses o no, però és una de les obres emblema del nostre grup de teatre i contents de poder-ho seguir. Perfecte. Recordem que els Pastorets, pròpiament, s'inspiren principalment en l'obra de Fulc i Torres del 1916, tot i que hi ha hagut versions, com per exemple la de Lluís Millà, que incorporen aquests personatges, o no és que els incorporin, és que en aquesta versió els protagonistes són el Borrego i Carquinyoli, que precisament encarnareu vosaltres una mica.
Expliqueu-nos, què podem veure aquest any sobre l'escenari? Perquè, a part de vosaltres, hi haurà més gent, també hi haurà el grup Patrícia, el grup Sardanista Montserrat, els Diables de l'Hereda, que col·laboraran. Què és el que podem veure sobre l'escenari? De fet, el que veurem sobre l'escenari, que és el que mantenim sempre els nostres decorats, que són decorats no habituals ja, sinó que fem decorats en paper, són decorats molt, molt antics, no tenim data certa de quan tenim aquests decorats,
Després veurem una mica d'innovació i una nova incorporació del nostre futur, de la nostra base, de la nostra cantera de l'AM, on tindrem la participació una mica més encara dels nostres fills i filles que participen a l'AM.
i sobretot veurem dinàmica, veurem els pastorets de Lluís Millà permetent una mica més la improvisació i una mica d'actualització del text, i també el fet de veure també, que és una característica important d'aquests pastorets, que tenim personatges que parlen castellà, que parlen espanyol, que en aquest cas són pràcticament els dimonis,
I això, una mica de diversió, actualització i les novetats sobretot aquesta. Jo penso que és molt important per nosaltres donar pas a tots aquests nens i nenes que ens segueixen i que ens acompanyen, que és la nostra família.
i poder créixer amb ells i fer-los créixer. Em sembla molt bé, al final és un espectacle molt familiar. Com deia l'Oriol, dic que és un punt a favor que les noves generacions també segueixin una mica l'estel·la del tema teatral i això ens fa que justament a Pastorets, a part que Borrego Carquinyol i gent de l'AM i conegus col·laboradors, tots junts hem de pensar que som una cinquantena de gent.
que estem damunt de l'escenari en escenes diferents, però clar, no és una obra petita, al final hi ha molta gent implicada i potser és el que fa Lluís, és el que fa Goig.
A mi m'agrada aquesta combinació que ens deia, hi ha els decorats que no sabem de quan, però que venen d'antic, i que sempre ens han acompanyat en aquest cas, però hi ha noves generacions també que són les que incorporen aquesta fresco, aquesta vitalitat, aquestes ganes de continuar. Jo entenc que la barreja o la fusió entre aquests dos elements, aquesta tradició, recordem que per exemple a l'època d'Orada dels...
dels pastorets en el vostre camp, va ser 80-90 quan tot això tenia una repercussió brutal, la té ara també, entereu-me, però que en aquells moments també suposo que la societat d'acompanyar ho necessitava. Jo entenc que aquesta barreja de saber d'on venim, valorar-ho i voler-ho mantenir amb aquestes noves generacions és la gràcia de tot plegat, no?
Sí, una mica... El que comentaves tu dels 80-90, clar, ara, avui en dia, actualment, home, per sort hi ha molta varietat d'espectacles, de coses que podia fer durant les festes, en aquella època no hi havia tant, i els pastorets eren molt principals, molt importants, feien el teatre principal, i era una cosa que s'emprenava, ara, per sort hi ha més activitats, però, bueno,
tot i el pas dels anys, tot i que hi hagi més varietat i la gent pugui anar a més llocs, encara tira molt. El teatre ho fem al teatre escorxador, molts cops l'omplim, vull dir que la gent acompanya i llavors potser aquest ànim fa que les noves generacions també potser des de nadons ho han viscut i els hi faci il·lusió el fet de participar-hi. Perfecte. Una mica hem de saber i hem de ser conscients que els temps canvien
i que hi ha més propostes i nosaltres també hem de llançar un esforç. Sí que aquí m'agradaria, i potser em llanço a la piscina, però sí que m'agradaria aixecar el braç a favor del teatre mater i del teatre no professional,
que al final és un teatre popular i un teatre que surt d'una gent que desinteressadament, sense fer-ne negoci ni treure'n benefici, només que la satisfacció personal i familiar, tirem endavant uns projectes.
I reclamar una mica més d'ajuda per part de les institucions que moltes vegades se'ns havia ajudat i per això prosperaven. I a l'època d'aurada que parlem dels 80-90 havíem rebut molt suport de part de les institucions i cada cop és menys. I creiem que el teatre popular és...
El teatre popular i el teatre amateur és molt important per nosaltres, no? Crec que per nosaltres i per la gent que ens ve a veure. I és això, una miqueteta. Ho és importantíssim. Mira, nosaltres aquí a Gran Munt, que som un poble de 5.000 habitants, per tant, és un poble petit o net, no?
Tenim dos companys de teatre mater, dos. Ostres, quin luxe, no?, que tinguem aquesta opció a l'hora d'anar al teatre. Sabem que el teatre és cultura, és molt més que pujar en un escenari. Les persones que fan teatre saben, i amb això, m'has posat la pell de gallina, no?, perquè realment les persones que fan teatre mater ho viuen amb una passió i tu saps que tens la teva feina, les teves responsabilitats, les teves famílies, o sigui que...
però qui ho fa teatre sempre troba el momentet per escapar-se, estudiar el guió, assajar, sortir sobre l'escenari, i la gent també ho rebem com una mostra de cultura. Hi ha obres de teatre de molts estils, alguns et fan pensar, alguns et fan riure, altres et fan plorar, altres t'acosten en una societat, altres te porten fantasia, clar, és que el teatre t'obre tants mons.
Tants, tants. Jo estic tan enamorada del teatre, no? I per això penso que és tan important el que es faci de forma amateur, de forma voluntària, el que comentaves tu, no? Jo personalment soc molt partidari i avui també ho volíem destacar, perquè clar, al final la M Teatre, i amb això entrem potser una mica a l'àmbit més del centenari, recordem, va néixer això el 1925, no?, creat inicialment com la secció artística de l'Associació d'Exalumnes dels Maristes, no?,
i durant aquests 100 anys, que es diuen aviat, però no passen aviat, el teatre ha sigut la vostra forma de tirar endavant, el vostre objectiu. Si us sembla bé, tornarem als pastorets, però ja que en parlem d'això, aquest any, per exemple, heu fet aquesta exposició a l'IAI, 100 anys de la M Teatre, que es va poder veure fins al 1 de novembre, en què precisament repassàveu tot aquest centenari. Fem una mica de memòria, parlem de l'exposició, del que us ha suposat,
I una mica d'aquest centenari, com el valoreu? Home, jo crec que el valorem positivament, perquè és el que diem, no deixem de ser un grup amateur, però clar, que ha aconseguit arribar als 100 anys d'història,
I s'han fet moltes activitats, com a obra de teatre principal, que va ser el Tenorio en broma, i l'exposició, que va ser aquest recull dels 100 anys, que és molt important, en què veus tota la gent que hi ha hagut implicada, tota la feina que hi ha, el que dèiem, que s'ha fet sempre per aquest amor al teatre, per gaudir, per fer una mica de convivència, i damunt de l'escenari, i els assajos, que és una cosa que no es veu, però també impliquen moltes hores.
I, home, és bonic perquè, clar, el que diem, nosaltres actuals podem conèixer els últims 30 anys de la història que són els que hem viscut, però saber què hi ha hagut abans, com s'ha fet, com a grup i com a societat dins de la ciutat de Lleida. Sí, de fet, l'associació d'exalumnes maristes, al final, a Lleida hem de pensar que és la precursora de les associacions d'exalumnes maristes de tot l'estat espanyol i de tota Catalunya.
amb la distinció que és l'única que es diu AEM, perquè al resto de Catalunya i a l'estat espanyol es diu ADEMAR.
l'associació dels alumnes maristes. I és peculiar, no? Aquesta peculiaritat nostra fa que la societat se'n senti partícip, fa que durant aquests cent anys fem moltes, moltes actuacions i que es valori que no hi havia res més i la gent per fer alguna cosa o feia, començava a fer esport o començava a fer teatre.
I això feia que, bé, el que diu el Gerard, que passen moltes anècdodes als assajos, surten moltes històries de dintre la M i de dintre la secció artística, sobretot. Llavors, bé, és una miqueteta...
El reflex que tenim a la societat. Ah, exactament. Això ens hem de quedar... Mira quina societat més rica, no?, i més cultural i més plural, no?, que ens permet fer durant cent anys haver tingut el teatre, no?, impulsat de forma voluntària. Clar, amb això ja tanqueu el centenari, és a dir, clar, els pastorets, entenc que per cronologia ja és l'últim acte d'aquest 2025, no?,
Sí, dins del 25, sí. I après hi ha alguna cosa pel primer trimestre, potser, del 26, perquè clar, el centenari va començar l'abril del 25, que és quan tenim documents que es va fundar. O sigui, no recordo si va ser el 19 d'abril del 25,
Llavors va ser quan van començar els actes. Llavors la idea és potser fer alguna cosa per arribar fins a l'abril del 26 i fer com aquest any sense de... O sigui, a part que el 25 és el principal, poder fer alguna activitat més de tancament. Però dins de l'any 25 sí, i dins dels actes principals podem considerar que els pastorets és la finalització del centenari com a actes forts.
Perfecte, doncs ens centrem i tornem ara amb aquests pastorets per tal d'explicar una mica la part pràctica. Anem a saber quan es farà això, quan ho podrem veure, per quin públic, que ho sabem, però recordem una mica més la part aquesta més pràctica, podríem dir, dels pastorets que tindran lloc, com dèiem, demà i diumenge. Sí, o sigui, demà el dissabte és a les 6 de la tarda,
i el diumenge fem doble sessió de matí i tarda, a les 11 i a les 6. Llavors, en quant a públic, bueno, l'Òscolament és un públic familiar. Realment està pensat per allò, per la canalla que més ho gaudeixes potser fins als 10, 11, però a vegades tenen preadolescents de 12, 13, 14, o gent gran-pares i d'això, és que ho gaudeixen quasi tant o més, perquè, clar, és una obra que, tot i ser infantil, té molt humor, molta broma, i això, diguem, el conjunt de la família, fins i tot avis, agrada molt, agrada a tots, sí, sí.
Sí, la veritat és que agrada molt. Jo, de fet, tinc una experiència personal, no?, que tinc un parell d'amics que tenen uns 50 anys i van agafar... l'any passat van venir els dos als pastorets, els dos sols, sense canalla, sense família...
van venir i s'ho van passar genial, perquè al final t'abstreu i el que fem tant el Gerard com jo com la resta de companys, intentem que la gent disfruti, rigui i passi unes estones molt molt divertides que ens permeti desconnectar, inclús de l'estrès que suposa el Nadal, que el Nadal suposa una mica d'estrès. Ningú em parla d'això, eh?
Sí, sí, sí. I fa que... Doncs imagina't les tres que teníem abans quan actuàvem, el 24, el 25, el 26, el 1... Ostres. Pel matí, pel matí, allò era un festival, doncs imagina't. I lo guai que és que la gent et vingui, et feliciti, disfruti, rigui i participi del nostre espectacle.
Ho ha de ser, és realment moments molt intensos, pujar a l'escenari molt i molt, diguem-ho dir, deixem-ho dir plenerament, però també implica molta feina. Abans parlàvem que més de 50 persones estan involucrades en l'organització de tot això, que d'alguna forma ve a recordar que les tradicions són importants, jo crec, que es poden actualitzar, això també, no està renyit una cosa amb l'altra, que les coses quan es fan en passió duren 100 anys,
No hi ha aquella expressió centani, en italià, que vol dir durem cent anys, doncs vosaltres també ja els teniu, no? I entenc ara que Gerard, tu com a president de l'entitat, que abans no ho he dit, però que no ho oblidem, que tu en aquest cas també ets actor, però també t'ha de ser president, no? Això ha de continuar, no? És a dir, entenc que els 100, 101, 102, això ha de tirar endavant, no?
Sí, i tant, hem fet la fita, però l'important és sempre mirar endavant, com a grup i com a associació, poder pensar, molt bé, hem arribat fins aquí, tot contents, i ara què, no? Llavors, tenir previst, doncs, de cara a l'any que ve, a veure que canys, a part de Pastorets, que és la típica,
Fem una obra, llavors per la temporada 26 vull veure quina obra podem triar nova per fer, buscar la gent, activitats paral·leles, que ara feia un temps que no, però sempre anivà. A part del teatre també ha tingut molt a nivell cultural. O sigui, va ser dins de Lleida, bueno, Oriol potser és el millor dels impulsors del Ternestol des del Carnaval a Lleida, per la Festa Major a la Batea de les Flors, es feia un grup de reis mags, vull, també hi havia el rei
que repartien per l'Hospital Santa Maria. A part del teatre com a tal, en el seu moment, culturalment, també hi havia diferents branques que mouen per tota la ciutat.
Sí, de fet, els inicis del carnaval, el temps de postguarra, l'AMS partícip 100% d'aquesta acció, igual que el que diu el Gerard, amb les grans carrosses que ens feia el gran Pepito Cabassés, que ens ajudava a fer unes carrosses superdivertides, on tota la canalla participava, la batalla de les flors a Lleida és un moment àlgid de la festa major,
i després totes les altres coses que he fet. Inclús ara estem fent casals per la canalla nostra, per la cantera, fem casals de teatre que imparteix la Clara Olmo, una gran actriu que surt de casa, també.
i som partícips del que hem fet i del que ens deixin fer, perquè al final crec que no ens hem de posar sostre i no hem de ser valents i hem de fer les màximes coses possibles. Gràcies al centenari hem tornat a fer
a fer batalla de flors, que ho havíem deixat durant una temporada, i amb ganes de repetir totes les coses que surten, perquè al final fer una cosa com la que fa el Gerard, que és presidir una associació i que tots anem a una, quan tens el resultat, la gent que som així, que ho fem desinteressadament,
el resultat final és el que ens importa i sempre acaba sent positiu i ens traiem coses positives que ens formen i que ens ajudin a ser millors persones, també. I tant, sí, sí.
Que bonic, eh? Doncs que bé que gràcies al teatre es pugui aconseguir tot això de cara a vosaltres propis, amb vosaltres mateixos i de cara a la societat. Per nosaltres ha sigut un autèntic plaer recordar que aquest any també hi haurà Pastorets de l'AEM. Recordem que al llarg de... no només de la ciutat de Lleida, sinó de tot el territori, els Pastorets és, en aquestes èpoques, evidentment, una de les representacions...
més representades, però també en tenim, en aquest cas, a la ciutat de Lleida, amb un grup, amb una entitat que és centenària i que hi dedica moltes ganes i molts esforços. Moltes felicitats pel centenari, moltes gràcies per les ganes, i a seguir endavant, i molta merda, sobretot, que vagi tot molt i molt bé. Moltes gràcies.
del programa Magazine Territorial en Xarxa de les Terres de Lleida. Estrenes, actualitat cinematogràfica, sèries, documentals i molt més a la tertúlia de cinema d'aquí a l'Oest.
Darrera, aquesta setmana direm sempre el mateix, darrera tertúlia de cinema d'aquesta 2025 i com que moltes vegades endivido el futur, ja sé que ho tinc aquest do, imagino que es farà bona aquella frase que el millor es deixa pel final per aquesta darrera tertúlia i de ben segur que la Júlia García, la cara d'Alfonso i la Maria Gatau ens han preparat migmetratges per avui.
Claro. Sí, just era això el tema. Claro. Fran. Bones, eh? Què tal? Com estem? Bona tarda. Hola. Molt bona tarda, Fran. És que les tantes creu tant, aquest migmetratge. Ivan, hola, Ivan, bona tarda. Bones, bona tarda. Tu creus en els migmetratges, Ivan?
Jo sí, per què no? Fem la religió, la religió del migmetratge. I crec, i crec amb ells. No n'he vist mai cap, això sí que és veritat, també. Potser sí, no ho sabeu. És allà una mica de tenir esperança. Però que potser sí que ho he vist, però no ho sabeu. Penseu que és un curt i en realitat és un migmetratge. Ah, mira. Si ens estàs dient que som nosaltres que som tontos i burinots. Ho has dit tu.
No, encara que si s'en llegeix entre línies, però també s'en llegeix guions i la paraula migmetratge no l'he vist al costat de cap títol. Llavors, aquests dos dotes d'adivinació que tens, no te vull. Una cosa és futurologia i l'altra és saber llegir què tens a dia d'avui al paper. Migmetratges naralencs, no? Avui, per la cosa, Júlia...
Sí, mig matratxes, pel·lis, com tu vulguis dir-ho, Frank. Avui parlem de Nadal, de tema que més t'agrada. Cine, cine, cine. Estàs content, eh, Frank? Full Nadal, eh? Avui estic content perquè avui comença realment això de mentalment el Nadal per a molts, perquè com que és l'últim dia ja canvies coses d'hàbits. Per tant, sí, jo avui estic content que és com pertoca.
Molt bé. Sí. I doncs això, ja ens has avançat que anem a parlar de pel·lis de Nadal perquè, no sé vosaltres, però jo sempre relaciono com certes pel·lícules amb èpoques de l'any. Per exemple, la tardor, òbviament, per mi és Harry Potter o les xiques Gilmore. Cosa que Harry Potter, molts han dit que és de Nadal. És de Nadal, sí. És veritat, és veritat. Aquí, una excompanya de feina, la Miriam García, sempre se les mirava la nit de cap d'any.
Ensayo totes? No sé si totes, però començava la nit de cap d'any. O sigui, el seu plan després de les uves era pijama i Harry Potter. Bua planazo, eh? Bueno, de les uves del Raim, perdó. Jo anava d'una altra cosa, però...
Home, però pel dia 1, sí que està bé començar l'any amb Harry Potter. Potser a les 12 de la nit no cal, però l'1 sí. L'1 sí, l'1 sí. Però l'1 al tard, és a dir, si allò de passar la ressaqueta al sofà, val. I que t'acabis dormint, dient la pena. Exacte, exacte. Correcte. No perquè la pel·li no sigui bona, eh? No dic això. Si no pots dir tu, bueno, estàs d'allà. Per no tallis entre línies. A mi m'agrada. Tenim la pel·li Harry Potter aquí, o no?
No, ara mateix no. No, eh? No. Veurem amb la sèrie d'HBO, a veure si me fan fan. A mi sí que m'agrada, a mi sí, molt. Mira, sí que entenem. Bueno, que ara serà de Netflix, no? A veure si no la lien o alguna cosa així.
Però bé, en parlarem l'any que ve d'això. Sí. Doncs efectuï la compra del tot, però. Els que tenim les dues plataformes, i sou això, milionetis, val la pena deixar Netflix i passar HBO? Sí, totalment. Però és que jo ho havia fet fa anys. La qualitat del contingut d'HBO és, jo, per meu gust, bastant superior a la de Netflix. Tens lo sopra, no?
És que només amb la sopranòmia. Jo de fet no tinc Netflix. Tens Juego de Tronos, tens The Pit, que ara també ho està petant bastant, tens South Park, tens un punt de coses, HBO. Jo, coneixent tu, Fran, crec que tu ets més perfil HBO. Jo, per exemple, no, prefereixo Netflix, jo soc més perfil Netflix, però... Tindrà, Karen, alguna cosa a veure amb l'edat que té el Fran?
No, perquè l'Ivan també li agrada més HBO. Era broma, era broma. The Wire també. Ricky Morty crec que també està HBO.
Bé, Júlia, què ens deies? Sí, sí, sí. Ara parlem... Tornem al Nadal. Sí, casi. Sí, casi, Fran. I anem a parlar de les pel·lis tipiquíssimes d'aquesta època, per si algú se les vol tornar a veure o veure's per primera vegada, com és el cas del Fran. Doncs comencem la llista.
Al capdamunt hem posat el Grinch del 2018, la versió animada del personatge creat pel doctor Zeus amb la veu de Benedict Cumberbatch, que segons la llista Forbes és la número 1 de les pel·lis nadalenques perquè va recaptar 526 milions de dòlars a tot el món convertint-se en la pel·lícula nadalenca més vista de la història del cinema. L'heu vist, noies?
Jo aquesta no. Jo és que no me'n recordo, la veritat. Crec que sí, però no ho sé. Jo vaig veure el grinch que va fer Jim Carrey, si no m'equivoco, pot ser? Sí, hi ha diversos. Sí, és la que sona el tràiler, és la vella, perquè la nova no hi ha veu, és només musiqueta. Llavors, clar, era una mica estrany posar un tràiler amb música. Com que només música?
Clar, hi ha tràilers que no tenen diàlegs. Ah, tràiler, pensava que hi havia estat una pel·lícula. No, no, tràiler, tràiler. Bueno, hi ha pel·lis mudes que no són amb veus, vull dir, les podem veure. Fran, saps que existeixen? Audiovisual. Audiovisual. Audiovisual, eh? Audio tenien, tenim música.
Grinch, jo crec que tothom coneix el Grinch i la figura del Grinch i tot el que pugui anar relacionat amb el Grinch, sigui del 2018, del 2000 o del 2050, quan tornin a fer el Grinch, en aquest cas, volant... Una altra reversió. Exacte. La moda aquesta de fer de Grinch i fer-li bromes als nens, gravar-les i penjar-les, això arriba amb la pel·li o ja hi era abans? Home, el personatge és d'abans?
Però no està tan viralitzat, no? Això de les bromes... Estàs amb mi, Júlia, gràcies. No ho sé. Jo crec que pot ser per nosaltres, no per la nostra cultura, però als Estats Units, el Grinch, jo crec que sí, eh? No? Però no ho sé, eh? Especula. Jo crec que es va viralitzar a partir del 2018-2019, no? I ara ja no hi ha... Bé, jo no en veig vídeos tants com abans, no? I també hi ha follet entre Maliat o la fama, no sé què. Eh, increïble, increïble. L'ha comprat ma mare aquest any i és el millor que hem pogut fer a casa nostra.
Explica'ns-ho, Cari, necessito entendre-ho. És tan divertit, almenys a casa nostra, no sé si ho fan... Però això és dels crios, ho va dir la Sabina. És com un elf, és un elf entremaliat, se li diu que tu te'n compres així, perquè és petiteta, vull dir una cosa petiteta,
I la història està en què cada dia que tu t'aixeques o en cada moment que tu te despistes, aquest elf estava en un altre punt de la casa i te'l trobes penjant d'una porta, després te'l trobes a dins del teu bolso, després te'l trobes a les olles, a dins de la nevera, penjat per les sortines. I fa entremaliadures, o sigui, se porta malament.
Per exemple, ma germana va trencar una bossa de xutxes i va espaterrar tot de xutxes per la taula i va posar l'Elf per allà com si hagués fet ell el que havia fet això. I és molt divertit perquè al final et reus moltíssim. Cada vegada que arribem a casa és on està l'Elf ara? Ara què està fent? I a més és anar pensant les putades que va fent l'això per casa. Perquè clar, a veure com podríem fer que la liés?
Jo ara estic pensant com podria fer-ho amb tres gats a casa, perquè no sé si duraria la qüestió. Com que ja tens gats, ja està, ja són els gats. És veritat, és veritat.
Ja tu arribes i ja t'hi trobes. És que m'he imaginat l'escena que has dit tu, Karen, de les xutxes per allà i he dit allò amb els gats acabarien tot esperall encara més perquè els agafarien ells i començarien a jugar, saps? Jo estava pensant que el 20 de setembre l'any que veia en tindre un i en pic parlem de l'anant. Un gat? No, un alts d'aquestos i a partir que...
Parleu de Nadals, l'EF te faran tremilladures. Ho acabo de decidir ara. O podríem fer-ho per aquí, per l'estudi, no? Sí, sí, per això, per això. És molt divertit. Avui és l'últim programa, el 2025, ja no podrem. Sembla bé si ho recomanem a una altra pel·li. Sí.
Venim a parlar de cine. Mira, ara ja porto jo... Aquesta també és un dels clàssics, crec jo, no? Si no la coneixeu i si no l'has vist, Francisplau, mira-la. Perquè no pot faltar a cap llista, a cap ni una, solo en casa.
del 1990 va fer aquesta pel·li. De fet, és de Chris Columbus i és probablement la comèdia nadalenca més popular de les darreres dècades. De fet, tots sabem que va de les peripècies del petit Kevin que es van oblidar d'ell a casa durant les vacances i de fet aquesta pel·li ja és sinònim de Nadal per moltes famílies perquè està ambientada en l'època nadalenca i actualment la podeu veure a Disney+.
Una altra vegada, ja l'hem vist moltes vegades, no cal. De fet, a la tele jo també la dono. Sí, no, i és igual perquè, o sigui, si no teniu Disney+, segur que la faran a tele. Per això segur. Se l'ha vist una espanyola, ella és per allí. I lluny de televisió espanyola, dia de març a Telecinco. I què opineu de les segons, perquè crec que té segona part, tercera. Sí, sí, la segona part.
No sé si totes són protagonitzades pel mateix. No, pel Macabre i Culkin no. Són només la primera i la segona com a molt. Jo de la segona ni ho sé. Sí, la segona segur.
Però les altres són un crio més... o sigui, és un... no sé quin acto és aquell. Són diferents, vull dir, és que fins a sol en casa quatre és el mateix acte, o sigui, dos i dos, i després ja sol en casa cinc, que ja és del 2012, i evidentment ja és un altre nen, perquè si no, vull dir, malament, si no creix aquest nen.
Bueno, clar, però és que la 4 també va ser el 2002, i la 3 el 97, és que el Macaul y Culkinya era adolescent. Sí, sí, sí. Per això no el podien tenir. Va, anem a les que m'agraden a mi. Amor, amor o amor? De quina és la temàtica? Exacte. A la segona d'estres segur. Pues has acertat l'ofactuali, amor actual, pels que no són bilingües. No l'he vist, va, la pera. Clar, que la pera val moltíssim la pera. És increïble.
És una pel·lícula del 2003 i està xulo perquè al final jo crec que t'has de sentir identificat sí o sí perquè el que fas és anar entrellaçant històries de diferents persones amb diferents situacions vitals, tot evidentment encara dins del món navideu, eh? En aquest cas, i es pot veure a Amazon Prime i us la recomano molt, eh? Perquè jo l'he vist uns pas mal guai.
Escolta, una altra pregunta egoista, m'estic solucionant els temes de les xarxes. Algú té Amazon Prime? Tothom que té Prime té Amazon Prime. Si has de parlar dels anuncis... Tu pots comprar Amazon sense ser Amazon Prime, perquè jo soc Prime també, però la meva pregunta és
Pot ser que de la nit al dia ja tot fos pagat amb subscripció? O queda alguna rendija de coses i trobar-ho és una locura? Crec que la que s'avecina la pots veure amb el Prime Bàsic, més enllà. Això és el que diu la cara, m'ho hem parlat mil cops.
Ah, però era una de les que feia la migdiada. Sí que van començant com una mica progressiu. Van dir, ara pujarem una mica el preu, ara ficarem algun anunci. Ara, en lloc d'un anunci, te'n ficarem 25. 25, exacte. Però és que el micro, ara veus un capítol d'una hora i t'entragues 8 minuts d'anuncis, que és una cosa que no... Bueno, Telecinco rules. Clar, però per això me posa la tele, eh? Sí, sí, estem tornant, però a les plataformes.
Més, i continuem parlant d'amor. I te'n veig així, Júlia? El Nadal sí, m'encanta. L'he de veure cada Nadal sí o sí. I The holidays, que és la que anem a parlar ara, l'he vist només un parell de vegades, però crec que ara ja es convertirà en un must del Nadal, perquè també em agrada molt.
I per qui no sàpiga de què va com el Fran, és una història de dues dones que intercanvien les seves cases durant les vacances nadalenques perquè les dues estan com molt malament per desamor, el treball i tal, es canvien de casa per trobar, bueno, noves oportunitats i l'amor una miqueta, no? I les protagonistes són Cameron Diaz i Kate Winslet i crec que la...
Crec que la podeu veure a Disney+. I també és que és superrecomanable. Tu l'has vist, Maria?
No, aquesta no. No, bueno, em sento. Em sap greu, però... Però es pot veure a tot arreu, ho veig, no, amb aquesta pel·lícula? Està Disney Plus, està Netflix, està en Prime amb subscripció, d'aquesta de Pagàs un poquit més i mires el que quieres, i Movistar Plus també ho tenim. I Sky Showtime. A tot arreu. Potser la puc veure aquest Nadal. Impossible no veure-la aquest Nadal. Vinga, va, què més?
Mira, ara anem a animació, perquè també... De fet, us parlarem de Polar Express i Pessadilla antes de Navidad, que són dues propostes molt recurrents en aquestes dates. De fet, la primera és una aventura infantil, plena de fantasia, i la segona està dirigida per Henry Selig i produïda per Tim Burton, i és també un clàssic indiscutible, no?, amb una estètica única, que, bueno, moren... Burtoniana, no?, com tots sabem. Eixis.
I, de fet, la de Pesadilla en 3 de Navidad la podem trobar a Disney+. Al Polar Express, ara mateix, no sé on, però potser és un prop dia, l'Ivan. No sé si es podria veure. T'ho busco, t'ho busco. De mentres, un altre títol de clau aquí per el Nadal. Elf, que és del 2003 i està programatjada per Will Ferrell. És una història d'un humà... Perdó, l'Ivan.
No, no, tranquil·la. Polar Express es pot veure a tot arreu també. HBO Max, Netflix, Movistar Plus i Amazon Prime amb Extra. Perfecte. Puc dir una altra cosa molt ràpida? Sí. Hi ha vegades que he estat a punt de cometre l'error de veure alguna pel·lícula com aquesta, però he pensat, llavors el Netflix pensarà que m'agraden aquestes coses i serà com l'algoritme d'Instagram. No. Començarà proposant aquestes merdes. I de fet vaig fer un altre conte perquè si voleu utilitzar-me un Netflix, fiqueu-vos a l'altre conte. El que fiqui altres.
Si Netflix, a més, sempre et recomanen el mateix, no? És com una sèrie que està tenint molta popularitat, llavors te la foten pels ulls a tot arreu fins que la miris. O sigui, recomanats per la sèrie en concret, no? És a dir, si has vist aquesta pel·li, et diu, si t'agrada això, t'agradarà també això. Això després de o dintre, però...
És que jo, per exemple, em vaig començar una pel·li i una sèrie coreana l'altre dia, i ara tot el Netflix és de corea. És corea. O sigui, és increïble. És que jo ja tinc por. És que fa temps que no tinguis. Sí, és que t'entenc, Fran. És increïble.
Sí, sí, a nosaltres ens va passar perquè nosaltres compartíem abans amb la meva tieta i vam treure el perfil de la meva tieta i vam fer el meu pare i la meva tieta que és l'office blind, l'amor con no sé qui... I el meu pare, que és més de Tiritos i Marvel, de repèl·li apareixent tot de coses romàntiquíssimes, corazones per tots els pares i vam dir xoques! No entenia res, no podia buscar res, que no puc buscar res perquè no trobo res ara!
I al final costa una mica, eh, tornar a fer el teu algoritme si te'l has trencat molt. Però... Sí, sí, és una mica... Amb la canalla, estava amb el seu crio, de 7 o 8 anys, i sobretot pots ficar a Netflix, però no ho fiquis. Vaig tornar, vaig obrir, i tot eren dibuixos amb les meves coses bèl·liques allà barrejades. Ah, interessant. Bueno, un cronó ober. Mira que us toqui el Netflix. Sí, sí, sí. Bueno, això, ells, que el podeu... Però avui us ho explicaré.
I tenim una altra proposta que és Que vello és vivir, que és un clàssic ja atemporal. Home, sí. Sí, del 1946, que tothom l'haurà vist, però per si un cas és una història sobre... No. No l'has vist, Fran? No. Bueno, doncs t'ho explico. És una història sobre la importància de les persones a la vida dels altres i està ambientada a la nit de Nadal.
i continua sent una pel·lícula molt emotiva tant pel Nadal com per a altres èpoques de l'any i es pot trobar a Amazon i crec que em costa adicional però ara us ho... no, no, sense costa adicional. Perfecte, i també et posa a Movistar Plus, el que passa és que clar, això de Movistar Plus també és una mica relatiu perquè després entres i no està disponible o la van emetre fa dos setmanes i llavors ja no el pots veure... Ja me lo equips, sí.
Mira, en què acabem? Doncs acabem amb Cuento de Navidad, que no ens podríem oblidar d'aquesta, que de fet la podeu veure en qualsevol de les seves adaptacions, i especialment la de los teleñecos en Cuento de Navidad, que combina la fidelitat al relat de Dickens amb aquest humor més familiar i molt típic dels teleñecos. Mira, ja que parles dels Màpets, els Màpets tornen amb una especial nadalenca a Disney Plus aquest any, que podria servir com un pilot per una nova sèrie. Ah, que guai. Els Màpets són els teleñecos? Sí, en anglès.
De fet, aquesta també la podeu trobar a Disney+, la de Los Tareñicos, en Cuento de Navidad. I si us sembla bé... Ui, perdó. Digues, digues. Que si us sembla bé podem escoltar el que han opinat els nostres companys sobre les pel·lícules nadalenques, tot i que el Fran i l'Ivan ho poden comentar ja directament aquí. Fran, si vols ser el grinch del Nadal,
No. Un any més. Què has dit? Què has dit a l'àudio? Què ens havies fet? T'he de dir exactament el que he dit, que no soc de pel·lis de Nadal, que quan veig que fan... Només de pensar, abans d'obrir la tele, que estarà plegat de pel·lis de Nadal i ja em fa mandra, llavors me'n vaig directe a les plataformes. No vol dir ser grins del Nadal, vol dir que la dolçó està molt bé, que jo ja sabeu que soc un amor, però tant potser no cal. Però si una pel·lícula m'ho recorda i tal, ja l'heu dit, solo en casa.
Ah, molt bé. Però no gaire és més, eh? L'Arnau ha anat una mica per allà, eh? Escoltem l'Arnau? Sí, escoltem l'Arnau. No sé si us puc ajudar gaire. Ai, perdó, perdó. No continua. Gràcies, Arnau.
En sèrie, Arnau, quina setmana l'es dona? L'Arnau necessita vacances. Sí, sí, l'Arnau donem-li aquesta ja, eh? Arnau, que t'ho treu amb una segoneta que hem mirat. A veure, no, doneu-li 30 segons, doneu-li 30 segons i ja veuràs com ara sí que potser. Pau de jesu, t'escolta, m'enic d'aquí dirà. Vinga, va, ara sí que el podem escoltar.
No sé si us puc ajudar gaire, primer de tot perquè ja sabeu que no soc una persona de cinema, la gran pantalla no se m'acaba de donar bé, i a més tampoc soc una persona amb un gran esperit nadalenc, pel que la veritat és que si he de parlar de pel·lícules nadalenques crec que només em paro davant la tele,
quan veig que fan alguna pel·lícula de Harry Potter o quan fan alguna de James Bond, que són les meves sages preferides. Però la veritat és que si t'he de parlar d'alguna altra cosa crec que solo en casa i poc més. A mi m'ha fet molta gràcia que fos fan de James Bond. No sé per què no m'imaginava l'Arnau amb el seu reggaeton i les seves històries tant, en plan de agitado o no sé què. Agitado removido.
Molt bé, molt bé, molt bé. També recomanàvem molt la jungla, o sigui, quan ficàies pel·lícules navideñas de tota la vida, no sé què, te recomanàvem molt, també la jungla de Cristal. Home, és que la jungla de Cristal és boníssima i passa Nadal, és veritat, no me'n recordava. Amb això tant d'acord. En aquest cas, Ivan, ens faltes tu. Les meves no són pel·lícules nadalenques per se, però són pel·lícules que normalment es posen a la tele al Nadal, que són la trilogia de Regreso al Futuro. Ah!
Per a mi... No ho sé per què, però mira, jo és una cosa... Jo és una cosa, sí, que assimilo molt amb el Nadal i a més és que la trilogia de Regres al Futuro és fantàstica. No sé si queda algú que no l'ha vist, però bueno, mireu-la, feu el favor. És molt xula. Sí. Què està passant? Què ha passat ara? No, no res. No res, no res. Va començar a riure, dic no sé aquesta gent que està allà de vacances també.
En poc, en breus. En poc, en poc. Bé, en fi... L'he dit és que podem triar, o sigui, n'hi ha moltes més, perquè són amb temàtica nadalenca típiques de Nadal. I ara, no sé, ens quedem com a dos minuts, no sé si podem fer un repàs ràpid del que tenim en guany a les plataformes. Vinga, som-hi. Novetats del 2025 per a Nadal, a les plataformes. Júlia. Doncs, si us sembla bé, comencem per Netflix, que estrena una Navidad excepcional, fent el joc amb ex d'exparella.
que s'estrenava el 12 de novembre i és una comèdia romàntica que juga amb les segones oportunitats i els retrobaments familiars en clau nadalenca, que suposo que serà la típica que ens agrada a tots. És a dir, a la Karen hi ha algú més. No, que tothom la pot veure, o sigui que no...
Però és que són d'aquestes que pots anar fent coses per casa i te la fiques de fondo i ja està, i no molestes. És que pareix... I és que pareix també pas un podcast, és el que he de dir. Bueno, però estàs, no sé, estàs per allí i pots anar mirant, pots anar fent una ollada. Sí, és igual. Més cosetes. Mira, el 19 de novembre també arriba...
Aquesta que diré jo ara? L'he vist, sí, sí. Ja l'he vist, que clar, ja he començat. Arriba l'encanto del champan. De fet, és una història lleugera ambientada en celebracions de luxe que combina romanticisme també i humor. I està protagonitzada per Minka Kelly i Tom Wonsinska. Si no dic bé. Sí, crec que sí. També hi ha un robo muy navideño, que és una comedia amb to de thriller suau que gira al voltant d'un atracament durant les festes. Entonces vamos a hacerlo.
I també trobem El secreto de Papa Noel, que la vam estar comentant l'altre dia, que és una proposta familiar centrada en la figura del Pare Noel i els misteris que l'envolten. I està protagonitzada per Alexandra Breckenreich i Rayan Egold. No, Rayan, Rayan.
També tenim la Navidad en sus manos dos, que en aquesta seqüela de la pel·lícula original espanyola del 2023, un pare i un fill tenen una missió molt especial, bàsicament de rescatar el Pare Noel de les urpes d'un executiu malvat d'una empresa de joguines.
Com un grinch empresarial. Sí, és així. I ràpid, si voleu a Prime teniu en busca de Joy o What Fun i també per als peques la patrulla canina en Navidad, que també treuen la seva pel·li. Del Disney Plus, una Navidad muy Jonas Brothers, dels Jonas Brothers de tota la vida del senyor. Aquesta la que tinc, mira.
Hi ha pel TV Plan de Família 2, en aquest cas. Si voleu, teniu també per triar. N'hi ha alguna persona normal com jo? Tu què no em recomanes? La de Jonas Brothers. Definitivament. I després també està que podeu mirar tots els especials nadalenys de les sèries que hi ha, que segur que també Disney Plus. A més l'any passat em va treure un capítol exclusiu només per Nadal per Disney Plus. Vull dir que si no l'heu vist, també mireu-lo.
Quantes recomanacions es porten aquesta gent, la Júlia, la Carina Maria. Moltes gràcies, xiques. Fins ara, perquè ara ens hem de seguir aguantant mútuament amb un trauma especial. Fins ara, Ivan. Sis minutets que ens ho passarem molt bé. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa. La igualtat és de totes i per a totes, amb veu de dona. A Lleida, el Pirineu i Aran, fem camí cap a un futur més igualitari.
Área d'Igualtat de la Diputació de Lleida.
Viu les festes connectat a la ràdio on neva. En un FM ràdio. Bones festes. Ei, què fas? Doncs aquí, escoltant la ràdio una mica. Ah, i què escoltes? En un FM ràdio o en un. Radio en un. Radio en un. Radio en un.
Deixa ja de parlar sola i sintonitze'ns. L'olor de cafè dels matins quan en llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar.
El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels seus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més. Fent el gos, fent l'amor, expulsant-nos la mandra.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 5, us parla Mercè.