59 concerts tindrà aquest festival. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Sant Tornet, comencem ja aquesta segona hora de la programa i ho farem amb aquesta agenda que ens permet conèixer les propostes més interessants de les quals podem gaudir des d'avui mateix i fins diumenge al conjunt de la nostra demarcació.
I acabarem aquest penúltim programa del 2025 amb l'Espai de Salut, on avui parlarem de la soledat no desitjada. I que teniu ganes de reescoltar les nostres seccions en un altre moment, que us n'heu perdut alguna, que ara que farem uns dies de vacances ens voleu seguir sentint, doncs podeu anar al nostre portal web a www.aquialoes.cat.
Allà hi trobareu tots els continguts que fem en aquest programa i també el Més Oest, aquest podcast, que recull els millors moments d'aquest magazín dels darrers dies.
No saps què fer aquest cap de setmana? Treu calendari i retolador vermell, que repassem l'oferta cultural de la província de Lleida. Doncs sense més preàmbuls ens hi posarem... Bueno, ho he dit sense més preàmbuls, però sí que tindré preàmbuls. Júlia García, molt bones. Hola. Xelel Bernaus, com anem? Molt bona tarda. I Maria Gatao, què tal? Molt bones. I hauríem de saludar amb algú més, no, també? Sí.
Doncs sí, perquè de fet avui engegarem aquesta secció, aquesta agenda, amb un esdeveniment molt reivindicatiu. De fet, el festival Pau Paterres s'ha adherit a la campanya de mobilització global Act per Palestín, organitzant, de fet volíem dir, un concert benèfic que tindrà lloc el pròxim dimarts, 23 de desembre,
al Cafè del Teatre de Lleida. Primer de tot, què és aquesta plataforma, aquest Act per Palestina? Doncs una campanya de mobilització global promoguda per les principals organitzacions palestiners de drets humans, també d'ajuda humanitària, construcció de pau i culturals en tot plegat, conjuntament de fet amb una àmplia xarxa d'organitzacions europees.
I aquí a Lleida el concert l'ha organitzat, com dèiem, Pau Paterres Produccions, i el cartell està format, atenció, per Kelly Saian, Júlia Cruz, Jung Rajola, Bru, Abril, també l'Olga Zoet, Neptú i Itzas Gorac. I a més a més, hi haurà una actuació sorpresa que es desvetllarà directament a l'escenari i que jo crec que el Pau Navarra, membre del Pau Paterres, que el saludem ja, li podem preguntar aquesta qüestió. Però primer de tot, bona tarda, Pau.
Hola, què tal? Molt bones. Bé, explica'ns una miqueta com va sorgir aquest concert, Pau. Bé, va sortir de l'associació en els temats de nits de petits i mitjans festivals de Catalunya, Xàfec,
on ens van presentar aquesta proposta i en seguida el Marc Calderó, que és el director de Copaterras, li va semblar molt interessant i ho va traslladar. He de dir que jo estava superliat aquella setmana amb el concert dels PETs que vam fer cap al 10 o 11 de setembre aquí a Tàrrega i m'hi vaig ficar després.
Però enseguida ens va cridar molt l'atenció, perquè a més a més era com molt obert, o sigui, qualsevol s'hi podia adherir, o sigui, fins i tot un bar on fan concerts de petit format. Em consta que aquí a Lleida el Solsoner s'ha fet alguna coseta també, però qualsevol sala, qualsevol festival, qualsevol promotor podia organitzar el seu acte, sempre i quan, òbviament, tots els beneficis fossin benèfics per aquesta...
causa, no?, que ve a ser el gran genocidi dels nostres temps i que, com a ciutadans, és de les poquetes coses que podem fer a l'espera que aquesta gent que ens governa algun dia estigui a l'altura. Si és que pot ser, eh? Si és que això és possible, no? Va ser complicat sobre-vos amb aquesta iniciativa? Perquè ens comentes no, eh? Perquè ens comentes estava com molt clar, no?
A veure, també és veritat que va ser com molt... S'havia de fer alguna cosa en el món cultural i va ser tot sobre la marxa, o sigui, tots teníem moltes ganes, tots i totes. No hi havia ni pàgina web en català, no s'havia fet encara aquí, no se sabia si seria a nivell estatal o Catalunya, com sempre, agafaria l'avantguàrdia i aniria ja per la directa pel territori internacional. I teníem abans el cartell, abans del permís i la imatge gràfica que es podien fer, imagines.
Clar, et poses a pensar en artistes, lleidatans, que estiguin fent les coses ben fetes, que tinguin volada. Clar, la llista és grossa. Al final, si al final hi ha molta gent aquí que és molt proper a Bogaterra, amb qui hem treballat, amb qui ens portem bé,
però després sempre es passa, ostres, falta aquest, ostres, aquest no l'hem trucat, llavors, bueno, és igual, que compi l'entrada, és igual, que faci un duet, saps? Al final va ser molt senzill fer el cartell, però després et tenen els dubtes de, ostres, molta gent segur que em dirà, ostres, on estan el Renat Lluïc, clara, bueno, hi ha hagut parell un part, si no ha sigut ja estan vies, per això no hi són, vull dir, aquest tipus de cosetes humanes, però bé, sí, podríem dir que ha estat senzill, sí.
Clar, i parlant una mica del carter i de tota l'organització, no sé com vau triar el Cafè del Teatre per centrar allà l'actuació? Bé, el Cafè del Teatre jo sempre l'he trobat molt proper. Teníem clar que si es feia això havia de ser a lo gran. Per una vegada a Pau Paterra ens havíem de sortir una mica del Montrural, que és on ens centrem i és la nostra gran passió, i anar a la capital, que s'embarca allà per un dia, que tampoc passa res,
Perquè volíem, si fas un acte central important jo crec que has d'anar a la ciutat de Lleida.
El Cafè del Teatre té aquesta vocació social, jo crec que és molt proper a la ciutadania i vam esclarir que realment era el lloc indicat. Vull dir, no vam buscar gaire, sincerament, no vam buscar gaire perquè va ser el primer nom amb el que vam pensar i el primer on vam anar. I respecte als artistes, als que participen en aquest dia 23, Sassi faran els seus repertoris, diguem-ne, habituals o faran alguna qüestió especial per l'ocasió?
No, a veure, és absolutament impossible que afegin tot el seu repertori habitual, amb tot el seu raider, portant tot el backline. Farem píldores generoses, però curtes, o sigui, serà tot molt a sac, que es diu vulgarment, perquè no pari durant tota la tarda i part de la nit els concerts, però clar, estem parlant de vuit, nou artistes, si fan una hora de repertori cadascun acabaríem, no ho sé, a les set del matí potser, i això és inviable.
Clar, obrirem portes a les set. A les set i mitja començaran els concerts, farem canvis molt curtets, molt curtets, i cap a quarts de dotze a les dotze acabarà el concert ja per raons d'ordenances i coses d'aquestes que...
que estan estipulades a la ciutat. Però aquest és un problema que amb opatades no tenim. Normalment, en el món rural no ens passa això, però clar, Lluïda és diferent. Clar, no em referia al repertori sencer, eh? Jo volia dir que si t'havien comentat que potser, no ho sé, Jun Rajola vol fer una cançó que no està dintre de les cançons que ell ha composat o alguna cosa... Sí, hi ha coses especials. Hi ha coses especials, sí. Clar, el no poder portar el seu setlist habitual o tota la seva producció...
S'han hagut de trencar una mica el cap per dir, ostres, què podem fer que sigui ben potent, però alhora que no vinguem aquí amb una bateria gegant i que estiguem dues hores muntant-la.
Sé que, per exemple, en Neptú han preparat un final de festa que serà espaterrant. Fins i tot no sé si serà l'escenari, mira què et dic. Serà una cosa molt del seu estil, molt urbana, diguem. Hi haurà col·laboracions, el Kelly i Zaya s'està treballant una cosa bastant impactant també, molt del seu estil. Vull dir, realment, si volem veure aquests artistes fora de...
de la seva comoditat i fent coses especials per una ocasió que val la pena, realment aquesta és l'ocasió, és el concert aquest, perquè aniran molt forts perquè tenen poc temps i ha de ser alguna cosa realment espectacular.
A mi m'ha agradat molt el concepte aquest de píldores generoses, que jo crec que defineix molt bé el que serà l'actuació de cada artista amb això que ens dius, ha de ser una cosa que ha de ser curtet, perquè si no ens allargaríem molt, perquè Déu n'hi do el cartell que porteu, però a la vegada ha de ser una, significatiu de cada formació i també ha de sorprendre. Sabem que hi ha una actuació sorpresa, ens podeu xivar alguna coseta en aquest aspecte?
No, i a més és per... Llàstima. Ho havien d'intentar, eh? Clar, què et puc dir? Que és un grup ara mateix de pop que és dels més exitosos de Lleida, sinó que més ara mateix.
i que presenten disc en molt breu just al cafè, però no en molt breu, no, és que ja, o sigui, és imminent, i clar, ells hi volien ser, però no poden contraprogramar-se, clar, o sigui, tampoc podem fer això, saps? I seran, molta gent ja s'imagina que hi poden ser, però no ho podem dir per respecte. Per respecte. Doncs sí, segur que tenim molts oients ara ja pensant qui vindrà.
No sé si parlant una mica de Palestina, que per Palestina té un manifest que els oients podeu escoltar el seu web, i per molt obvi que sembli aquesta pregunta, no sé què penseu vosaltres de tot el que està passant a Gaza. M'ho preguntes a mi personalment, però a Pau Paterres vols dir? Bé, a tu personalment, suposo, una mica...
Bé, a mi em sembla increïble, o sigui, em sembla increïble que, bueno, jo ja tinc una edat i, bueno, he estudiat història, sou periodista, ens han estat matxacant favorablement, positivament, amb tot el que va ser l'Holocaust, amb tot el que va ser la Segona Guerra Mundial, he vist Ruanda, he vist esrebrenitza, i ara que realment
Tenim armes com la tecnologia per enterar-nos realment del que està passant al món, també podem parlar de la banya d'Àfrica, de molts altres llocs on passen autèntiques bestialitats, que un cop ho veiem en prime time, ho veiem al temps real, i que tot i així no fem absolutament res per aturar-ho, i que part dels governs occidentals ho aplaudeixin, com podria ser a l'Alemanya o als Estats Units,
A mi m'esgarrifa, em produeix una profunda repugnància i com a ciutadà, no sé com dir-ho, occidental és entrevergonya i ganes de fer alguna cosa al marge d'uns polítics que no ho sé. Realment, que tinguem alguna relació amb l'estat israelí o alguns altres que fan bestialitats també, de veritat no aconsegueixo entendre'l jo.
Bé, de fet, ara aquí al programa ens fèiem ressò també, i no només nosaltres, molts altres mitjans de, per exemple, la decisió que va prendre també RTUB amb el Festival d'Eurovisió, que no participen, bàsicament, perquè també participa Israel, en aquest cas. Clar, és que alguna cosa s'ha de fer, vull dir, som civilitzats, òbviament, jo no hi crec, en una...
postulats extremistes, òbviament em repugna també l'antisemitisme, vull dir una cosa no treu l'altra, però des de la cultura és obvi que havíem de fer un crit al cel i fer el que bonament podem, que és enviar fons cap als refugiats, si és que queda algú en peu allà, si és que a aquella pobra gent encara li queda una esmagalida per recuperar-se i posar les nostres cançons i els nostres talents, doncs,
al costat d'una, igual, segurament una de les causes més justes dels nostres temps. I de cara a la pròxima edició del Pau Paterres, Pau, tindreu també algun objectiu benèfic o alguna qüestió vinculada amb aquest genocidi a Gaza, no? I amb, per exemple, l'objectiu que teniu també amb aquest concert del dia 23?
Clar, què passa? Aquesta iniciativa d'actuar per Palestina acaba... De fet, acaba el dimarts que ve. Pels que no formem part del que es farà al Palau Sant Jordi, que s'ha anunciat avui mateix, o sigui, teníem d'anar al límit aquest dimarts 23. Vull dir, nosaltres hem entrat al límit de la botxina, que diguem, amb aquest concert aquí a Lleida.
No ho sé si podem fer alguna cosa. És una bona pregunta. Potser ho hauria de plantejar l'organització. El que sí que sé, òbviament, que Pau Paterra sempre està al costat d'aquestes causes. De fet, a part dels beneficis, sempre els enviem a iniciativa ProArms i sempre qui ens truca sap que ens té al seu costat i que sempre col·laborem amb aquest tipus d'iniciatives.
És una bona pregunta perquè no hi havia pensat perquè a partir del 23 de desembre els concerts i tots aquests actes per recaptar fons ja s'haurien d'acabar tret exceptuant aquest macroconcert del Palau Sant Jordi de Barcelona.
És que de fet, les persones que són properes al Pau Pa ja sabem que sempre té aquesta vessant una mica així més, que sempre us hi troben, això que diu, qui ens vulgui demanar algú ens hi trobarà, no? Doncs jo crec que les persones, nosaltres aquí des de Gran Munt coneixem el Pau Pa perfectament, no? I doncs sabem, no?, que també té aquesta vocació. Si parlem una mica de les entrades, parla'ns una mica dels preus, com es poden aconseguir i així també fem una mica d'explicació d'aquest tema.
Sí, al portal d'entradium.com, que és una web d'anticipades online, trobaran aquest concert per Palestine a Lleida, a un preu molt mòdic, a l'entrada general són 10 euros més gastos de distribució i em sembla que també hi ha un...
un seguro, per si es cancel·les o el que fos, que no passarà, a 10 euros amb 50. I també hem habilitat una fila zero, que hi ha gent que ho està fent, que si vols col·laborar en la causa però no pots venir per qüestions de feina o perquè et quedes a casa amb els nets o per qualsevol cosa, doncs també pots comprar la teva entrada i encara que no vinguis, doncs mira, contribueixes. Després allà hi ha taquilla, el mateix dia de concert, doncs l'entrada valdrà 15 euros.
I llavors amb tots aquests diners, una mica perquè tothom ho entengui, no? Com ho gestioneu i ho feu arribar aquests diners a Gaza? Sí, mira, seré molt clar, seré clar i meridià. Nosaltres farem una transferència amb tots els beneficis a Acord Palestine i llavors ells ho envien cap a entitats socials, de drets humans, de cultura de la pau i òbviament d'ajuda humanitària amb qui ja estan en concordància a nivell internacional.
nosaltres ens hem de dir, mira, tot això ve d'aquest concert, elles s'encarreguen de fer-ho arribar i després, o després, ells realitzen una auditoria amb tercers per demostrar que aquí ningú s'ha embutxacat cap mena d'euro i que realment tots els fons han anat cap a aquesta causa. Si entren al web, trobaran molt ben explicat i fins i tot amb quina mena d'organitzacions treballen i qui farà aquesta auditoria, si entren al web de l'organització ho trobaran allà superben explicat.
Perfecte. I bàsicament esperem que no calgui fer aquests concerts més i que s'acabi aquest genocidi en aquest cas a Gaza. Doncs Pau Navarra, no membre del Pau Paterra, és un plaer tenir-te aquí amb nosaltres. Esperem que vagi molta gent i sobretot també els que no puguin anar, que tinguin en compte aquesta fira zero, que també és una altra opció i que també és important remarcar-ho. I res, gràcies i ens veiem aviat. Moltes gràcies a vosaltres, un plaer.
Bé, doncs molt interessant, companyes, crec jo, no? També que hi hagi propostes així.
I tant, i tant. Al final, demostrem que la nostra, les terres en què vivim, també és una societat compromesa i també és una cosa que potser no hi hem entrat prou i potser que s'ha entrat més, però, ostres, molt territori veig en general amb la música triada aquí amb aquest cartell, no? Per tant, això també fa molt goig, no?, saber que tenim totes aquestes propostes. Una, que són bones, que tenen moltíssima qualitat i que són molt conegudes i que, a part, també col·laboren amb aquest tipus de...
d'esdeveniments i d'iniciatives. Per tant, xapó, xapó, jo crec que aquestes coses ens fan créixer. I a més que jo també ho veig molt interessant perquè no deixa de ser també una manera d'apropar la cultura a la gent, no? I vincular-ho amb una qüestió solidària sempre és com win to win, en aquest sentit, no? Perquè pots veure els teus cantants o artistes o projectes que segueixes i que són de la teva ciutat i a més a més col·labores amb una causa beneficiosa, vull dir que estupendo.
Sí, i tant. Win-win. Win-win, aquí estem. Ara l'acomiadant a haver dit, eh, el que passa és que sabem que el temps ha d'anar ràpid, però jo anava a dir que, tu dius, tant de bo no ho haguéssim de fer, no? Tant de bo que no, però tant de bo puguem continuar organitzant festivals com aquestos que no hagin de ser solidaris amb causes com... Exacte. Però, ostres, quin goig que fa aquest festival, realment, eh? Jo penso que endavant, eh, perquè, ostres...
Repetirem, Kelly Isaia, Producte Local, Júlia Cruz, Llung Rajola, Bru, Abril, Olga Zoet, Neptú, Itzaborac... Ostres! Molt bé. Doncs, sí, seguim amb més actes, senyores.
Anem a repassar més cartellera perquè, a part d'aquesta proposta, tenim moltes altres propostes. En l'àmbit de la música en tenim unes quantes, algunes relacions amb el Nadal, d'altres que no. Comencem amb una que sí, pròpiament, fins al 19 de desembre tindrà lloc a l'Institut d'Estudis i les Erdencs, l'IAI, una nova edició de Temps de Nadal. Per tant, activitat completament integrada en l'època en què vivim.
Es tracta d'una iniciativa que vol retrobar el sentit tradicional i més popular del cant de les Nadales al carrer, de manera gairebé espontània i pel plaer puro i duro de cantar i fer Nadal, que està molt bé també. Tot això serà amb un contacte molt directe i proper amb els cantaires i el públic que els escoltarà, que precisament serà el mateix pati de l'Institut d'Estudis i les Nadales.
Tot això, com dèiem, serà així com de forma esporàdica, una mica organitzada també dins un ordre, fins al 19 de desembre. Tenim altres coses, companyes, que no estan tan relacionades amb el Nadal.
Sí, també parlem del 19, que és aquest divendres, demà mateix, al Teatre de la Llotja, en aquest cas serà el concert d'Ava The New Experience, que és la banda tribut a un dels grans grups musicals mundialment coneguts, que a mi personalment m'encanten, i creant la música i l'estil dels anys 70 i 80.
I de fet, mira, ara marxem de Lleida i anem a dissabte a la Teno de Guisona, que tindrà lloc, aquesta proposta sí que està més vinculada amb el Nadal, tindrà lloc en concret el concert A Christmas Time de la Swing Engine Orquestra, que presenten un espectacle de swing format per arranjaments alegres de Nadales catalanes, en aquest cas.
Com per exemple, doncs, a Belén me'n vull anar o el desembre congelat, entre d'altres. I també de clàssics nadalencs internacionals, com Have Yourself a Merry Little Christmas o White Christmas. Quan serà això? Doncs hem dit dissabte i començarà a les 20.30. Superbé! I...
Perdó, Txell! No, no, tot el contrari, tot el contrari. Jo us anava a dir que el Cafè del Teatre, del que estàvem parlant ara, dissabte a les 9, ens té una de preparada, que és que torna, el que ja és tota una tradició d'aquestes festes, el concert de Nadal de Mishima al Cafè. D'acord? No hem parlat en altres ocasions i es repeteix, és un pleno sempre, és un win-win que dèiem abans, no? I també es farà, com dèiem, en aquest cas, aquest dissabte dia 20, a les 9 de la nit al Cafè del Teatre.
I tenim més propostes per dissabte perquè en aquest cas de l'auditori hi ha una nova edició del Maciès Participatiu, el concert emblemàtic de l'associació Maciès Participatiu, on interpreten el Maciès de Handel, una de les obres emblemàtiques de la història de la música i això serà a les 8 de la tarda a l'auditori dissabte.
I diumenge, en aquest cas al Cafè del Teatre, també al migdia, hi haurà una nova edició d'un altre concert solidari, en aquest cas Roc pels xuclis, que en aquesta ocasió en família comptarà amb l'actuació de la banda Bruixa Express, que a més a més convidarà i us convidarà a tots a fer un viatge pel món del cinema interpretant algunes de les bandes sonores més emblemàtiques de tota la història.
Es recordaran cançons de pel·lícules que han marcat generacions des dels anys 50 fins avui. Per exemple, algunes, El llibre de la selva, James Bond també, Febre del dissabte a la nit i moltes més. A més a més, de la música en directe, l'activitat inclourà tallers infantils pensats, en aquest cas, per als més periodistes de la casa.
Perfecte. I si us sembla, tanquem la carpeta de música i anem ara cap al teatre perquè també són diferents les activitats que tenim amb teatre. Júlia, no sé si volies aportar alguna cosa més de música. Sí, volia dir una cosa que se m'havia anat del cap i és que avui mateix al C13 de la Pobla de Segur
A la, si no m'equivoco, 8 de la tarda, tindrem a Elisa Ritchie, al concert d'acústics d'aquests de tardor-hivern, que es tanca així el cicle a La Pobla, avui mateix. Perfecte. I ara ja sí, Chey, que podem canviar de carpeta. Perfecte.
Disculpa, eh, perquè anava jo molt directe, no? És que a mi m'agrada molt el teatre. Bé, ho parlarem demà, precisament. Demà tinc una proposta pel tema del dia que està relacionada amb el teatre. Us l'explicaré després, però de moment comencem el dissabte al Teatre Municipal de Balaguer i en el marc d'aquestes festes de Nadal tenim l'espectacle infantil Neu de Nadal. Anirà a càrrec de Cali Teatre i també hi haurà un Cagasoca de Nadal.
El tema del cagasoca, cagatió, ja sabem que no es diu així, però en tot cas, aquest és el títol de l'activitat. I ara, en tot el teatre, titelles i hombres xinesques per descobrir la veritable màgia del Nadal. Tot plegat, com us hem dit, serà a les 5 de la tarda, aquest dissabte, al Teatre Municipal de Balaguer. Perfecte, doncs molt interessant. Home, a mi em crida l'atenció, això de cagasoca. No sé si potser fan alguna cosa diferent, però, bueno, interessant. A veure...
Mira, anem ara, si us sembla, també dissabte, en aquest cas a la Saleta de Lleida, on tindrà lloc l'espectacle Restos d'un Naufragio, de produccions teatrales viridiana, on el Javier fa una crònica personal de la seva relació amb el seu pare a través de records i emocions molt connectades per alguns textos i també com els articles del diumenge de Manuel Vincent. Això hem dit a la Saleta de Lleida.
I si us sembla bé, canviem cap a diumenge perquè també tenim més actes. I és que a les 6 de la tarda i al Teatre Foment de Juneda està l'espectacle Tomba la fusta de la ruta 40 de Xavier Boves i Pau Mates, on combinen el teatre de text, el teatre d'objectes i la música...
i que gira al voltant de temes fonamentals com l'amistat, la imaginació, la infància, el joc i el pas del temps. Aquesta proposta on dos parells d'amants mouen peces per l'espai i fan aparèixer paisatges, històries, jocs, preguntes, números i paraules en un imaginatiu de viatge a un intèrpret i al públic també,
Comparteixen preguntes sobre com funciona el món que ens envolta, acompanyant el constant procés de descoberta que és, al final, fer-se grans, que tothom ho està vivint, no?, al pas del temps. I tant.
Perfecte. Digues, digues, Txell. No, que així és. Tenim una proposta que, com us apuntàvem abans, tindrà lloc aquest dissabte i diumenge i que us explicarem demà amb més contundència perquè parlarem directament amb els seus protagonistes, amb el Borrego i el Carquinyoli. Vosaltres sabeu qui són, el Borrego i el Carquinyoli?
Us sonen d'algo? Doncs em sonen, però no tinc el gust de conèixer'ls. A veure qui són. Jo us explico, jo us explico. Els pastorets, si us parlo dels pastorets, jo crec que tothom ens ubiquem, no? L'obra de teatre, una de les més representades al llarg de la història, no? És una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts llocs de Catalunya, no? I que en aquest cas, la versió més popular o la més extesa
és, ara no em sortirà el nom i quedaré fatal perquè... Gerberia Folquí Torres, exacte, perdoneu, que és de 1916, d'acord? El que passa és que hi ha la versió d'en Lluís Millà, que és una altra persona que també va fer una adaptació, que els protagonistes, aquests pastorets que han d'evetllar perquè el nen Jesús pugui néixer, i els dimonis no facin lèguits en aquest aspecte, doncs s'han incorporat com dos personatges que són en Borrego i en Carquinyoli.
I en el cas d'aquí Lleida hi ha diferents companyies de teatre que interpreten els pastorets, però una d'elles, que de fet és l'obra més representada d'aquesta companyia de teatre durant molts anys, ha sigut la M Teatre. Demà parlarem pròpiament amb dos dels actors
que interpreten precisament a Borrego i Carquinyoli. A més, un d'ells és el president de l'entitat de l'AM Teatre, que a més, en Gerard Cavero, que a més aquest any és una entitat que ha celebrat precisament el seu centenari i, entre altres activitats, ha fet una exposició a l'IEI recordant aquests 100 anys del 1925 al 2025, no?
de teatre amateur. Demà parlarem amb ell, com dèiem, amb el president i un dels personatges principals, i també amb l'Oriol Plens, que és l'altra persona que interpretarà l'altre personatge, que també és membre de l'AM. Tot això us ho explicarem demà amb més calma, però a mi em fa molta il·lusió explicar-ho perquè, ostres, dir que una entitat de teatre amateur ha fet cent anys no és menor, i que els Pastorets, l'obra més representada que he fet aquesta d'allò, tampoc aquesta companyia, tampoc és menor. Per tant, demà en parlarem de tot plegat al tema del dia.
Teniu més temes de teatre, companyes? Doncs la Júlia té? No, justament de teatre no. Jo no vaig obrir la carpeta d'altres allà on fiquem una miqueta de tot. Sí, us sembla bé? Jo us volia proposar la Fira de Sant Tomàs que es fa aquí a Trem i serà aquest dissabte.
a la plaça de la Creu. És una fira molt especial perquè va estar durant molts anys fent-se del, si no m'equivoco, del 1800 al 1964 i es va deixar de fer i aquesta és la tercera edició que es reprèn aquesta fira. I aquest any és molt especial perquè hi haurà més de 30 paradistes de productes locals, d'artesania...
Una mica també el que es vol fomentar és que les compres nadalenques, que tothom està aquest any ara mateix buscant coses, doncs també es faci a comerços locals, no? Que intentem fomentar una miqueta l'economia. I si us sembla us explico una miqueta com anirà, perquè serà d'11 del matí a 8 de la tarda a la plaça de la Creu.
I ara hi haurà la gran obertura del Mercat Firal, a les 12 hi haurà el taller de manualitats gratuït amb l'espigol creatiu, a les 5 tindrem xeranga amb la follia,
I a les 6, xocolata de calenta per així estar una miqueta millor amb aquest fred que ja comença a fer aquí al Pirineu. I a dos quarts de set tindrem sorprèn els teus convidats amb demostracions de taules de festa per aquest Nadal.
I a les 8 tindrem la rifa de la panera de Sant Tomàs, com a cloenda. Jo crec que és una proposta molt xula per aquest cap de setmana. O i tant que sí. De fet, n'hi ha vàries. Si us sembla bé, us en porto dos o tres així. Us explico ràpidament, perquè ens queda poc temps. Però que són activitats així, variades, però que estan relacionades amb l'època que tenim. Una d'elles és a Ibars d'Urgell,
que sabem que de tant en quant no, sovint van fent coses molt xules, sobretot a Calcinent, que és aquesta casa que trobem a prop de l'Estany Divars. En aquest cas ens proposen el dissabte dia 20 a les 10 del matí, per tant una activitat molt familiar, fer un taller de decoració de Nadal, que és l'activitat per acabar aquest 2025 amb un espèrit força nadalenc, per realitzar decoracions amb material, atenció, reciclat, i aquest punt és important. Tot això està organitzat pel Consorci de l'Estany Divars Vila Sana,
i és una activitat gratuïta, però amb aforament limitat, i cal fer una inscripció prèvia, per tant, que si algú està interessat de cara a dissabte, encara té el dia de demà, per tal de fer la inscripció. Més activitats relacionades amb el Nadal. En aquest cas, anem fins a Propet d'Ibar, ens quedem a l'Urgell, anem fins a la capital, Targa, perquè el dissabte dia 20, a les 5 de la tarda, l'Espai Mercat acollirà la gran quina solidària de la Soll. Sabeu el que és una quina?
No sé, companyes, sabeu què és una equina? No us preocupeu, jo ho vaig descobrir fa molt poc temps. És com si fos un joc així de... És un joc tradicional, d'acord? És un joc d'atzar que es juga a moltes comarques de Catalunya. Al voltant de les festes nadalenques és una de les condicions. Vindria, sabeu, com aquest de... els bingos de tota la vida, no?
De fet, es considera, molts diuen que és com un precursor dels bingos, perquè hi ha un paper amb diferents números i tu has d'anar posant el que sigui a sobre per a mesura que vagin sortint, tu vas tapant els números i els vas tenint i qui primer aconsegueixi, aconsegueix la quina. És com si fos un precursor del bingo.
En aquest cas, a la gran quina solidària de la Soll, és la cinquena edició que es fa i torna després de l'èxit de l'any passat on va batre el rècord d'inscrits amb més de 400 persones a l'espai mercat, que es diuen aviat. 80 comerços col·laboren amb aquesta activitat i es van recaptar més de 3.000 euros. Per tant, ja veiem que això té envergadura.
És una festa que aquest any arriba, com dèiem, amb la gran novetat d'una orquestra sobre l'escenari per a animal públic assistent i tampoc hi faltaran una gran quantitat de premis. Molt xou, és un fart de riure, ja us ho dic ara. Hi haurà barra solidària, que és precisament per recaptar aquests diners, no? Hi haurà moltes més sorpreses.
Aquest any els beneficis generats per la Gran Quina Solidària aniran destinats a la Gatera de Targa, un projecte per a l'esterilització de gats de carrer amb el mètode SER, que és captura, esterilització i retorn. Tot això serà el dissabte dia 20 a les 5. I no sé si ens queda temps per alguna coseta més, companyes, si no, em sembla que sí. Sí, en principi sí. Vinga, va, diguis, diguis, què en tens tu algun?
Ah, sí, jo mira, ràpidament diré que aquí a la ciutat de Lleida, aquest cap de cent... Bé, de fet, demà i divendres dia 19 i el dissabte dia 20, se celebra una nova edició de l'Obert del Centre Històric de Lleida, que a més d'enguany, i com ja s'apropa el Nadal, ja ho hem vist amb els altres esdeveniments també que hem comentat, doncs està, o les propostes que hi ha, doncs també estan més vinculades amb aquest Nadal d'enguany.
De fet, hem de dir que aquest centre obert del centre històric és una iniciativa on hi participen molts dels espais d'aquest centre històric de la ciutat, com són la FECOL, l'EPAP Trivial, per exemple, l'EPAP, etc. És a dir, són diferents entitats, l'Espai Cavallers també, i totes elles tenen algun esdeveniment allà aquest cap de setmana, aquest divendres i aquest dissabte. Per exemple, us podem dir
que el divendres de 8 del matí a 4 de la tarda hi ha l'obertura de l'exposició La seu vella en 3D de Fèlix Montagut a la Fecoll. Després, per la tarda de 5 a 8.30, una altra exposició, en aquest cas a l'Espai Cavallers, la Galeria Espai Cavallers, que es denomina una exposició col·lectiva de Nadal que es diu Càmins d'Art.
I, si no, ja passem a dissabte, on també tenim altres opcions ben diverses. Digues, Fran. No, no, si t'espella un moment el dit no estarà aixecant la mà. Ah, doncs pensava que deies... Pensava que deies que volies parlar. Escolteu, m'he donat temps de l'últim acte. I tant. M'he donat temps de l'últim acte. Vinga, va. El diumenge, dia 21, no ens movem de Lleida-Ciutat. Anem, en aquest cas, fins al Museu d'Art Modern i Contemporari de Lleida, el Morera, no?
perquè ens proposen fer un taller familiar, mira, apunta i dispara. Aquest és el títol, eh? Tot això es fa en el marc de l'exposició Palmira Puig, Perspectives Revelades, i és un taller familiar que, després de la visita guiada a l'exposició per conèixer la tècnica de la fotografia, que sabeu que a mi m'agrada molt, en aquest cas, de la Palmira Puig, se'ns proposarà un taller artístic per elaborar una capra fotogràfica falsa amb materials diversos i reaprofitats. També veu que estic avui molt bé. Això és molt xinga. Reaprofitona, eh?
És una activitat recomanada per famílies amb infants de 5 a 12 anys. Per tant, amb això ja crec que acabem, oi que sí? Per als adults també us agradarà, que això de la càmera fosca és molt xuli de fer i d'experimentar, eh? A més, l'ha dit cap de setmana, com que no hi ha ok, vull dir que tothom pot fer de tot. Oh, que l'obsessió! És que ha entrat només per dir això, eh? Ok, ok, sí, sí, sí, sí, Júlia. Totalment. Família hem de marxar, que si no, no tenim temps per l'espai salut. Gràcies, Júlia. Gràcies, Maria. Fins ara. Adéu. Fins ara.
aquí a l'oest. Espai Salut, la teva dosi de salut i benestar d'aquí a l'oest.
Aquests darrers dies, com que s'heu demanat, parlen dels Nadals, dels de qualsevol vessant, veu, perspectiva, però el que no havíem parlat encara és de la soledat no desitjada per aquestes èpoques, sobre com combatre-la i no sucumbir a les pressions estàtiques i socials d'aquests Nadals.
amb la Marina Arjón Parnat, de tot plegat, aquesta persona del Consell Comarcal del Segrià. Ens entrem així, doncs, a aquest últim espai de salut de l'any, com sempre, demà, de la Nau Vila, que avui no el deixem descansar, entre una cosa i l'altra. Bona tarda de nou.
Bona tarda, Fran. Bona tarda, companys d'aquí a l'oest. Avui és dijous d'Espai Salut. Un entre dijous que avui el tenim una mica mogut. Dijous passat tenia tema del dia i Espai Salut. Repetim aquesta setmana, Fran, a veure quan em dones una mica...
...de vacances per Nadal. Però, precisament, avui venim a parlar dels Nadals... ...ara encara que des d'una vegada... ...una mica diferent... ...perquè ja n'hem parlat aquí a l'oest... ...tots ens han explicat que els Nadals... ...és molt bonic, això recau en totes les altres persones...
Jo vaig a fer una mica de grinch i potser anem a parlar de l'altra cara dels Nadals, perquè precisament aquestes èpoques tenen moltes cares i moltes facetes. I precisament avui a l'Espai Salut anem a parlar de la soledat no desitjada amb la Marina Arjó, que és responsable de Direcció Estratègica i de l'Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Segrià. Ara ho he dit bé, Marina, i amb això ja et saludo i et dono la benvinguda a aquest Espai Salut.
Hola, bona tarda, encantada d'estar aquí. Precisament com introduïa, els Nadals també tenen altres cares i una d'aquestes és la soledat no desitjada. Com podem començar aquest Espai Salut d'avui? Introdueix-nos una mica això.
Bé, primer introduir que realment els Nadals tenen moltes cares i tenen moltes cares com la vida té moltes cares. Els Nadals no són un parèntesi de la vida que vivim tots plegats, sinó que els Nadals formen part de la vida. Igual que són moltes persones, hi ha moltes formes de viure el Nadal.
Hi ha persones que viuen des d'una vegada molt espiritual, altres més laica, més festiva, més de celebrar, i després hi ha persones que durant el Nadal estem atrevessant processos que poden ser delicats, poden ser difícils, però es fa evident aquesta pressió social que hi ha en el moment actual d'aquesta felicitat fictícia, aquesta pressió.
que tenim per tenir que estar bé, tenir que estar contents, tenir que estar productius, tenir que estar celebrant, tenir que estar complant i que a més durant el Nadal sembla que a més hagi de ser tot bonic. I la realitat és que no és així. A més parlaves d'això, uns components socials o unes pressions estètiques socials en quant al Nadal que en els últims anys s'han accentuat, seria així?
Més que acentuar, jo crec que les festes de Nadal s'han transformat. Abans hi havia una expressió molt més religiosa, perquè evidentment l'origen del Nadal té una expressió religiosa, però amb la disminució també de la creança religiosa o el fet que hi hagi menys gent cristiana...
la multiculturalitat que vivim a la nostra societat en l'actualitat, ha desdibuixat aquesta visió espiritual i jo quasi que estic del paret que ho ha convertit en una festa comercial. Si vols, és per Lleida o pels comerços. Jo me n'alegro molt pels comerços i no hi tinc res en contra. Però sembla que ens estem tornant tots una mica gojos, comprant, celebrant els regals, el que hem de comprar, el que hem de fer, i una mica tots estressats quan el Nadal potser hauria de ser una altra cosa. O cadascú que ho visqui com vulgui, però des de llavors no l'obligació...
de tenir que fer això, de tenir que estar feliços, junts i contents, perquè la vida és diferent. Clar, precisament Ana Vaitro diu una mica això, que el Nadal té com els seus estigmes de has d'estar amb aquesta gent, has de fer això, has de fer allò, no pot ser que el dia 25 no mengis sopa o el que sigui, vull dir, hem arribat a un punt on està tot molt etiquetat i en la vessant social
Marina, que introdueix també una mica, ens trobem sobretot, i vaig a començar a dividir per col·lectius, un col·lectiu de la gent gran que potser és el més vulnerable amb això, amb la societat no desitjada pels Nadals.
Bueno, doncs t'es sorprendrà perquè últimament, i estem ficant bastant èmfasi en això, potser és la que tenim més visibilitzada, que és la soledat amb col·lectiu de gent gran, però ens estem trobant una soledat no escollida amb tots els col·lectius d'edat.
Quan nosaltres definim la soledat no escollida, no és només l'estar sol físicament, sinó és la percepció subjectiva de la manca de vínculs, de la manca de vinculació, de sentir-se com important o vinculat amb altres persones. Ara mateix ens estem trobant infants, adolescents, que tot i estar rodejat de gens, se senten aquesta soledat no desitjada.
Tenim adolescents que se senten molt sols, molt aïllats. Tenim joves, tenim famílies, tenim pares i mares que se senten molt pressionats i se senten també molt sols davant del maternà o el paternà. És un fenomen que estem observant a diferents col·lectius de població. El tenim molt visibilitats en gent gran, però no només afecta gent gran, sinó que aquesta sensació de sentir-se sols sense vincles la tenim a totes les capes de població.
Un d'aquests sentiments o exemples podria ser l'adolescent que al seu institut veu com les altres famílies, els seus companys, celebren els Nadals tradicionalment i ella a casa no té una situació que l'acompanyi.
podria ser una situació, una situació en què hi hagi dificultat econòmica, no? Jo no pugui comprar o celebrar amb aquests manjars que fem per Nadal i se senti com a negatiu. Soledat, no? Un adolescent, per exemple, un jove que senti que els amics no l'inviten a celebrar o que no l'han invitat per anar a celebrar la festa el dia 26 que fan a no sé on, doncs també té aquesta sensació de soledat no escollida.
Llavors, nosaltres creiem, una mica l'anàlisi que fem a serveis socials, és que aquesta soledat no escollida, el fet que s'extingui estenent a altres capes de població, és conseqüència d'aquesta individualització social que estem patint. Estem dins d'un sistema capitalista, sembla que sempre repetim el mateix, però ens hem deixat de mirar els uns als altres. És una societat molt individualista, jo veia el meu...
m'he d'ocupar de lo meu, ho he de fer bé, amb molta pressió. Com si haguessis de complir amb les obligacions que teòricament et diu el Nadal. Sí, sí, i per Nadal això s'aguditza. Clar, què passa? Llavors, la sensació que hi ha és que jo estic fent alguna cosa malament. De dir, clar, és que no tinguen celebrar o no m'inviten o no puc anar-hi pel motiu que sigui, perquè pot haver-hi 20.000 motius, no?
Però clar, vol dir que jo ho estic fent malament. I aquesta pressió és la que ens porta a un estat emocional que ens pot fer sentir molt malament. He de tornar a fer proves de so. Provant, provant. He de tornar a fer proves. Jo estava una mica més baix. Marina, parla un moment. Provo, provo, provant. A veure si agafem el fil.
I em sorprèn això, Marina, que deies que els joves també se ho estan trobant últimament. Tant he dit, tu i jo tampoc és que tinguessin una edat molt avançada. No és que tinc una edat molt avançada. Tant he dit que no soc jove. Però bé, però tampoc d'una edat avançada. I dic, clar, què passa? Que en els últims anys això també s'ha aguditzat més. Que parlem que en els últims temps sembla que s'ha accentuat més. També en el jovent, vull dir, el jovent no es troba tant amb això abans.
Sí, perquè hem deixat molt de viure en comunitat. Hem deixat de mirar-nos els uns als altres, i al deixar de viure en comunitat, el que ens passa és això, que tenim més sensació de soledat. I el nostre cervell no està dissenyat per viure de forma individual, sinó que som sers socials. M'explicaves, fora de micròfons, que en quant a exemples reals, per exemple, per combatre això, seria el...
El fer activitats nadalenques, que ofereixen els diferents municipis, no? Que digues, anem a missa, anem a veure això, anem a veure allò, anem aquí, no? El que es diria no estar a casa menjant-se el coco, però aquí vull establir com dos camins perquè, clar, tenim el món rural i el món urbà.
Comencem pel món rural on segurament potser sigui més fàcil el que combatre aquesta soledat, ja sigui per la proximitat amb el veïnatge, per les activitats a fer? L'avantatge del món rural és que al final ens coneixem tots entre tots, tenim la persona més propera al voltant. El que sí que és veritat és que també ens hem oblidat de mirar l'altre.
Llavors hem de recuperar aquesta mirada. Nosaltres, per exemple, des de serveis socials, la soledat no escollida no la treballem per Nadal, sinó que la treballem tot l'any. Què intentem fer? Tornar a dinamitzar la comunitat, treballar amb associacions, dinamitzar que la gent torni a sortir de casa, ajudar-nos els uns als altres.
el tornar a mirar-nos i recuperar aquestes mirades als municipis, de fer-ho tot entre tots. Tenim campanyes de gent gran, tenim campanyes de joves, tenim campanyes amb associacions de dones, treballem en tots els estrats de població, perquè és un treball de fons, que ara per Nadal, evidentment, s'aflora, però no és una cosa que treballem exclusivament per Nadal, sinó que ho fem a través de tot l'any. I sempre passa per recuperar aquesta mirada cap als uns als altres, cap a la comunitat, cap a ajudar-nos.
Aquest cap de setmana hem viscut la marató de TV3, que ha hagut una recaptació i veus tothom ajudant per una causa comuna, des de la gimnàstica rítmica de l'escola fins a la associació de bitlles del municipi.
doncs que bé que poguéssim fer això durant tot l'any, no?, i passar a buscar la veïna que sabem que està allà, o trucar-la per com està, o, no?, si jo ve posi efectivitats per tots, inclusives i per tothom, tornar a tenir aquesta mirada, ens agradaria a nosaltres.
A més, és curiós perquè, clar, això que dius, que quan arriben les àpoques de Nadal en què s'afloren aquests pensaments en el sentit de tenen recordes dels que et falten o de les desgràcies o el que et manca per Nadal, saps? Per exemple, ho vam veure molt l'any passat que per Nadal vam tenir molt el discurs de este anyo hemos tenido una terrible Dana en nuestro territorio, este año... Els Nadals passats anaven dedicats a la Dana. Vull dir, és com... Les àpoques per a recordar-se...
De lo dolent, malgrat... Bueno, a vegades l'afrontar-se amb lo dolent ens fa valorar allò bo. Perquè nosaltres tenim un mecanisme cerebral que es diu adaptació hedonista. Nosaltres, allò que ens dona benestar, el cervell s'hi acostuma i ens hi acostumem.
I a vegades quan passa alguna cosa negatiu és el que ens fa valorar. Jo normalment l'esquena no me fa mal, però quan me fa mal l'esquena me'n recordo que he de fer més esport, que m'he de cuidar, que m'he de seure bé. Després, quan me deixo de fer mal l'esquena, ja no faig tant esport, ni m'assec tan bé, ni paro compte. Tenim aquest mecanisme... Totalment, Marina. A mi em passa, per exemple, inclús amb...
amb tonteries, o ja no tant, però per exemple, fico un exemple personal, que fa unes setmanes em vaig fer mal al peu, em vaig fer com un esguins, i això doncs m'impedia de fer certa pràctica esportiva, certa comoditat, certes coses, i llavors ho pensava i dic, quin poc valor li donava quan no tenia cap mal al meu cos? Perquè ara el que m'agradaria és alliberar-me d'aquest mal. Com valoro el meu tornell ara que no el tinc? Correcte. No, però ara ja te n'has oblidat.
Sí, sí, totalment, totalment. És curiós, això. Sobretot en casos, ja, evidentment, ja no me'n vaig a casos més importants com casos que poden estar reaccents amb pèrdua de familiars i tal. Sí, sí, llavors què passa? Que per Nadal, quan tenim aquesta pressió de que tot ha de ser maco, és quan es fa més present allò que no, no? Aquell dolor o aquella vulnerabilitat que nosaltres patim.
Però també et dic una cosa, una persona que ha perdut algú proper ho sent igual a l'agost que per Nadal. Correcte, correcte. El dolor és igual, vull dir que al final el Nadal no deixa de ser el mateix que vivim durant l'any. El que hem de renunciar una miqueta és aquesta pressió externa que tenim per Nadal. I decidir cadascú des d'una visió més crítica com volem viure el Nadal. Hi haurà gent més espiritual, hi haurà gent més religiosa, hi haurà gent més de companyia i hi haurà gent que pot celebrar-ho en solitud també, que també està bé.
I al final, doncs això, mira, jo he de dir, Marina, jo no soc una persona molt nadalenca i a més tota la meva família és catalana, perquè a casa meva el dia 24 a la nit és sope com és sope un 13 d'abril. I clar, jo per exemple veig tots els meus amics o hi ha algú que només tingui descendència espanyola que el 24 a la nit, noche vieja, ja no sé ni si és noche vieja o noche buena. Una de les dos, una de les dos.
un supersopa, no sé què, i jo estic allà esperant amb un plat de pollastre a la planxa a que els meus amics acabin de fer el soparat. Clar, i aquí està la decisió de cada un de com volem celebrar Nadal, no? I de gent que pugui, no? Després de la meva família, som catalans també, però vam decidir celebrar el 24 perquè era un dia que ens volíem trobar tots els cosins i fem un sopar de cosins que també fem el 15 d'agost i també el fem per Setmana Santa. Vull dir, no és més, però mira, doncs és el dia que ens trobem amb els cosins per Nadal.
És aquesta decisió crítica de com volem viure el Nadal. I sobretot, també anava a parlar amb això, els nous temps, i torno al tema, les nous temps, les noves campanyes consumistes nadalenques tampoc ajuden, dic, al final...
al nostre territori també... És una pressió a nivell inconscient molt salvatge, que durant l'any la patim amb aquest benestar, amb aquesta pressió de felicitat que tenim tots, que sembla que hem de ser feliços i ens corporem a les xarxes socials, com ha de ser la nostra vida i la vida té un altre color. Per Nadal s'aguditza més això.
I havíem parlat, perquè ho havíem deixat en el món rural, aquestes situacions, ara me'n vaig cap al món urbà, clar, perquè aquí pot ser el tema sortir al carrer o fer coses d'activitat ja canvia molt respecte al món rural, inclús podríem dir que és més difícil potser sortir de casa. És més fàcil perquè hi ha més activitats, perquè hi ha més activitats, hi ha més oferta d'activitats en una ciutat, però és més difícil perquè et pots sentir més sol, perquè no hi ha aquesta mirada cap a l'altre.
Jo, per exemple, dic en una ciutat, jo amb els meus veïns no m'hi trobo. Totalment. I en canvi, quan vaig al poble, a la casa dels meus pares, o veig més als veïns d'allà, perquè fem més vida al carrer també. És diferent la interacció. Per una banda, diguéssim que tot té la part positiva i la part negativa. Hi ha més oferta d'activitats en una ciutat, però hi ha més invisibilització, i en canvi, en l'intorn rural, hi ha molta més mirada, però potser hi ha menys oferta d'activitats.
A nivell professional, Marina, tracteu o esteu més al costat del món rural, des del Consell Comarcal? Sí, nosaltres al Consell Comarcal sí. Serveis socials, prestem atenció als tretesat municipis de la comarca. I diguéssim, alguna experiència o anècdota que us heu trobat o que creus que puguis explicar? Bé, nosaltres el que dèiem, des de serveis socials, el Nadal el treballem tot l'any. Aquesta soledat no escollida la treballem tot l'any.
treballem amb CAPs per detectar situacions de soledat no escollida que a vegades no ens poden arribar a serveis socials i quan ja ha signat el referent de serveis socials, nosaltres estem al cas durant tot l'any de com està vivint aquella persona. A part d'això, què fem? Tasca comunitària per intentar dinamitzar una altra vegada aquest teixit comunitari de vida al poble. I aquí també fan molts esforços els ajuntaments municipals, estan programant moltes activitats i anem molt a una en intentar recuperar aquesta vida de poble. Clar.
I ara estem arribant ja al final de l'entrevista, però dic, me'n vaig cap a la vessant no religiosa i dic, també us heu trobat casos de gent que aquí ja no sigui per soledat o per algun mal sentimental que hagi dit jo renuncio als Nadals, no...
Bé, poden renunciar a la celebració dels Nadals, però aprofiten els dies de vacances per anar a esquiar, per anar a visitar un país que volen, si poden, o per fer una vida més o menys normal. Nosaltres creiem que l'important és que hi hagi decisió en com es pot viure el Nadal.
És que aprenguem a ser una mica crítics. No sucumbim a aquesta pressió i al llarg de la vida viurem Nadals de moltes maneres. I que aquest any el visca des d'una soledat pot ser no escollida no vol dir que l'any que ve el pugui viure d'una altra manera. Llavors relativitzar una miqueta les situacions en què ens trobem i tornar a construir aquestes xarxes relacionals que és el que previene o fa la prevenció d'aquesta soledat no escollida.
Doncs, Marina Arjo, jo crec que ho hem pogut fer una pentinada general una mica, o almenys a l'oient li ha pogut quedar clar les situacions que trobem aquí al nostre territori. Llavors, crec que donem per finalitzat l'espai salut d'aquest dijous, com dèiem, amb la Marina Arjo, responsable de la direcció.
estratègica de l'àrea de serveis socials del Consell Comarcal del Segrià. I moltes gràcies a vosaltres. Dominant el territori i, com sempre, estan al costat de la gent. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Bones festes. Adéu.
Aquí a l'Oest. Fins aquí aquest penúltim programa de l'any. Demà arribarà el darrer del 2025, abans de l'atudar Nadalenca. I llavors avancem que hi tornarem l'endemà de Reixos, paraula que ens agrada molt a Lleida, encara que no sortim a alguns diccionaris.
Programa que serà mig del que fem habitualment, però també amb un to especial, especialment a la segona meitat, amb el claustre nadalent que es portarà la Karen Alfonso. Per tant, ens ho esperem a tots i a totes demà, ja ho sabeu, com passin tres minutets després de les quatre de la tarda en aquest darrer programa del 2025.