Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Bona tarda, sí, aquí estem, preparades. La Sabina Pedros, del Picat Ràdio, què tal? Hola, hola, aquí estem.
També saludem a la Carina Alfonso, de Ràdio Polem Mollerussa, molt bones. Bona tarda, westerns. Xell Bernaus, de Ràdio Xegra Munt, molt bona tarda. Iep, què tal, com anem? Molt bones. Júlia García, de Ràdio Tren, Pallà Ràdio, què tal? Ei, bones, com esteu?
També dir-li a Olàlia i a Ivà Nusson, responsable tècnic del programa que com a servidor Estrebal d'Estudis 2.1 Lleida Ràdio, programa aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què parlarem del programa català a les xarxes socials amb la Joana Cabratosa del compte d'Instagram de Can Putades.
Després arribarà el torn de la tertulia de cinema, on que divendres abordem aquest setè art en el nostre programa. En aquesta edició la cosa anirà de madres de sempre, la Karen, la Júlia i la Maria, on totes tres parlaran de l'actualitat del cinema i també del de casa nostra. Creieu que parlaran de l'hemi de l'actor català Oriol Pla? Ho haureu d'escoltar, abans però, de Tomplegat Notícies.
Doncs som-hi, ens hi posem ja amb aquest repàs a l'actualitat local, ho fem acompanyat avui del Guillem Figueroa i la Maria Gateu. Bona tarda. Que vagin destacant, molt bones. Bona tarda, Fran. Bona tarda, Fran. Doncs comencem amb el govern que ha confirmat aquest divendres dos positius de pesta porcina africana en porcs senglars morts a Sardanyola del Vallès.
Els primers casos que es detecten a l'estat des del novembre del 1994. Arran d'aquests dos casos, en animals silvestres, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i el d'Interior han activat el pla de contingència per contenir la malaltia que no es transmet als humans ni per contagi ni per consum de productes derivats del porc.
Arran dels positius han quedat suspeses totes les exportacions de porcí fora de la Unió Europea per un sector que representa el 19,3% del total d'exportacions alimentàries de Catalunya. D'altra banda, les organitzacions agràries, amb tot una crida a la calma, un cop s'han donat a conèixer aquests dos casos de pesta porcina africana. El president de Saja, Lleida, Pere Roque, ha demanat que es deixi orientat a aquest focus de Collserola i ha lamentat els efectes de la fauna sinergètica sobre la producció agroalimentària. Per tant, el que demanem ara, que ràpidament,
se solidifiqui i es deixi orientat aquest focus de Collserola, però evidentment la reflexió va més enllà que la fauna cinegètica, porc senglars, conills, l'únic que està provocant és una devallada de producció agroalimentària tal com se demostra. El també president d'Assaig a Catalunya ha remarcat que les condicions de seguretat són molt millors que l'any 1994, quan hi va haver un brot important.
Maria Àngels Balcells pren posició com la rectora de la Universitat de Lleida i anuncia l'ampliació de contracte als doctorants. Aquests passaran de 3 a 4 anys a partir del curs vinent. La catedràtica de Pedagogia i fins ara directora de l'Escola de Doctorat de la Universitat de Lleida, Maria Àngels Balcells, ha pres possessió aquest divendres del càrrec de rectora de la UDL.
La primera dona en cero. Valseguís ha agraït el suport rebut per part de la comunitat educativa. Recordem que va obtenir el 80% dels vots per poder tirar endavant el seu projecte, que ha dit que entre els seus objectius hi ha combatre l'absentisme. La rectora entrant també ha sigut l'encarregada d'anunciar que els contractes als doctorants del centre s'ampliaran de 3 a 4 anys a partir del curs vinent.
L'any que ve, que això és una gran notícia per la recerca i per els estudiants de doctorat, que l'any que ve les beques, perdó, els ajuts predoctorals de la Generalitat de Catalunya seran de quatre anys. Això és una gran notícia, és realment una molt bona notícia que m'ha fet molt contenta perquè això provocarà una millora en la qualitat i també en la quantitat d'estudiants de doctorat.
La presa de possessió ha estat presidida per la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que s'ha reunit abans de l'acte de la presa de prepossessió de la rectora Balcells amb estudiants de Medicina arran de l'alarma que va generar la creació d'una nova unitat docent de Medicina al campus d'Igualada i el possible trasllat d'alumnes a aquest centre. Montserrat ha volgut aclarir que el trasllat a la noia per acabar els estudis serà voluntari.
encara al curs vinent, doncs ja tindrem un primer grup d'estudiants de sisè en aquest rotatori a Igualada que ens podrà també ajudar a través de la seva reacció i el seu feedback a enriquir i a fer encara molt millor aquesta proposta. En la primera comunicació que es va fer de forma oficial, simplement es va anunciar la Constitució durant el mandat d'una unitat docent de Medicina. I sempre l'equip del rectorat, el de Ganat i l'equip de...
Ajuntament d'Igualada i Consorci d'Igualada, s'ha parlat sempre en aquests termes de voluntarietat. Aquest moviment, aquesta rotació és voluntària i es poden omplir fins a 20 places de forma voluntària. I això nosaltres mai hem dit el contrari. A l'acte també ha pres possessió al càrrec la nova presidenta del Consell Social de la UDL, la directora corporativa de desenvolupament i gestió de persones del grup Vallcompanys, Carmina Scià, que ha agafat el relleu de l'empresari targarí Delfí Rovinat.
El Sindicat d'Administració Pública de Lleida de la CGT acull aquest divendres i dissabte el ple federal ordinari de la Federació Estatal de Treballadores de l'Administració Pública, sota el lema Avançant cap a la gestió directa i l'autogestió dels serveis públics. La cita té lloc a la llotja de Lleida i inclou ponències, taules rodones i espais de treball col·lectiu. Entre les novetats d'enguany destaca la incorporació de la traducció simultània amb llengua de signes de totes les activitats,
Joan Ramon Barri és secretari general del Sindicat d'Administració Pública de Lleida i de la comissió organitzadora del ple. L'objectiu d'aquest ple és teixir estratègies d'actuació en l'acció sindical i social en els pròxims quatre anys i a partir d'aquí realitzar diferents accions d'expansió arreu del territori. El ple reunirà 100 delegades territorials del sindicat durant tot el cap de setmana. Barri ha explicat el per què s'ha celebrat a Lleida en guany.
També val a dir que s'ha volgut fer aquí a Lleida perquè el sindicat organitzador relativament porta pocs anys de vida, relativament encara no portem quatre anys, i s'ha constituït com un referent a les administracions, bàsicament a la ciutat de Lleida. Amb aquest ple federal, la CGT busca reafirmar el seu compromís amb la defensa dels drets laborals i la millora dels serveis públics.
Seguim ara amb el Picat perquè Càritas organitza per primer cop un mercat de Nadal solidari amb productes artesanals elaborats per participants dels tallers d'estimulació cognitiva. Es farà els dies 28, 29 i 30 de novembre al Casal Parroquial. Ens ho amplia la nostra companya Sabina Pedros des del Picat Ràdio.
Caritas Diocesana del Picat celebrarà aquesta setmana el seu primer mercadet de Nadal solidari, un espai on es podran adquirir objectes nadalencs elaborats per la gent gran que participa als tallers d'estimulació cognitiva que l'entitat organitza al municipi. Aquests tallers van començar el curs passat amb només 12 persones, però l'èxit de la iniciativa ha provocat que en guany la participació creixi fins als 45 inscrits, distribuïts en tres grups que es troben cada dimecres anàlculs.
a la tarda. Teresa Mayoral, responsable de Càritas Alpicat, ens explica com va sorgir la idea i també ens dona detalls d'on es destinaran aquests diners recaptats. I han treballat fent moltes peces de coses de decoració de Nadal i van dir, escolta'm, això ho hem de vendre, hem de fer un mercadet, hem de recuperar tots els diners que ens han deixat...
I hem de continuar fent coses perquè el desenvolupament cognitiu no solament mental, sinó també manual. La gent gran també perd molta agilitat a les mans. I aleshores tot això ho tractem. I a partir de setembre ens hem de dedicar a fer exclusivament coses per Nadal. Vam dir, bueno, doncs venga, ja.
ens llancem. És qüestió que les persones grans surtin de casa. A més de potenciar la memòria i la motricitat fina, els tallers serveixen per fomentar la socialització, generar rutines positives i prevenir l'aïllament de la gent gran. També són un espai clau per detectar possibles deterioraments cognitius, ja que es fa seguiment dels participants i, si cal, s'informar a les famílies perquè puguin consultar l'especialista.
El mercadet estarà obert el 28 i 29 de novembre de 5 a 8 de la tarda i el 30 de novembre en horari de matí i tarda de 10 a 1 i de 5 a 8 al Casal Parroquial del Picat.
I acabem amb Corvins, que acull aquest dissabte una de les trobades intermunicipals d'escacs del Segrià, una cita que reunirà infants i famílies en un matí de partides i ambient esportiu. Arnau Vilà, des de MUNFM. És la tercera trobada del circuit i la segona vegada que es fa a Corvins. L'activitat tindrà lloc a la sala Coliseum amb l'acadèmia organitzadora i el suport del Consell Esportiu del Segrià. L'alcalde de Corvins, Jordi Verdú, destaca amb satisfacció la bona acollida que ha tingut el municipi.
I en aquest cas amb els escacs, la veritat que molt contents, superem els 100 inscrits de nens i nenes que vinen a fer la pràctica d'esport competitiva dels escacs amb l'acadèmia que ho organitza i la veritat que és un matí molt bonic. Des de l'Ajuntament s'hi facilita l'espai i també l'esmorzar per a tots els participants. Doncs fins aquí aquest repàs informatiu. Gràcies Arnau, Sabina i Guillem. A tu.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Doncs som-hi amb aquest tema del dia que, com dèiem, serà sobre les xarxes socials perquè parlarem amb la Joana Cabratosa del compte d'Instagram de Camputades. Jo us he de reconèixer que en sóc top fan i ho fem perquè han estrenat una nova temporada del videopodcast No cardis a 3K, un tema del dia que recau en l'Arnau Vilà, de MUNFM, que m'ha dit que diumenge és el Dia Mundial de l'Influencer. Així doncs, jo ja no m'hi poso més, tot i tot. Per tant, Arnau, tot teu, molt bones els dos.
Bona tarda, Fran, i sí, no, avui has de deixar pas a les futures generacions, avui ho sento, avui t'hauràs d'apartar una mica, perquè anem a parlar de xarxes, avui anem a parlar de xarxes, els he robat una mica l'espai a les nostres xarxeres, a les nostres companyes d'aquí a l'oest, que fan la tertula de xarxes, però és que, precisament, aquest diumenge, és el Dia Internacional de l'Influencer, i el tema del dia d'avui, divendres, doncs ho volia tractar una mica, perquè tinc una convidada molt especial amb mi, Fran,
I és ni més ni menys que la Joana Cabratosa de Can Putades, que és una pàgina a Instagram, on la veritat és que difonen bastant la cultura catalana, les preocupacions de tot el jovent català. Són concretament tres noies, la Ona Jou, la Núria Simón i la Joana Cabratosa, la qual ja la tinc amb mi, Joana. Benvinguda al programa d'aquí a l'oest, benvinguda a Lleida. Hola, què tal, Arnau? Moltes gràcies. Em fa molta il·lusió estar virtualment a Lleida, la veritat. Sí.
Prima, tu ets de la Garrotxa, no? Tu ets mig d'Argelaga i mig de Besalú. Bones... Exacte. Bones localitats. Abans de començar amb tot, què coneixies de Lleida? Què sabies de Lleida? Què t'han parlat?
Oh, doncs, saps que no gaire res? Jo tota la vida sempre he dit que el màxim a Vall de Catalunya que he anat és Barcelona. Mira, goita, goita, goita. Llavors, de Lleida sabia que teniu aquest accent que parleu com amb la E. Això sí. Això sí que és una cosa que sempre ho he sapigut que em mola que flipes l'accent que teniu. És tirant el valencià, se sembla també una mica el valencià, el de les Terres de l'Ebre. Sí, la veritat.
És força curiós, és força curiós. En tot cas estem... És molt bonic. Mira, si ho dius tu, va bé, si ho dius tu, genial. Però no estem aquí per parlar de nosaltres, sinó estem aquí per parlar de tu i del teu projecte, amb aquesta pàgina que, com dèieu, que portes tu junt amb dues amigues més, que és la de Camputades. Evidentment, la primera pregunta és fàcil, bàsica i ràpida. Estem en el moment promoció, Joana. Tot l'eixenari hi esteu. Explica'ns què és Camputades.
Doncs mira, Campotà és un projecte que va començar en post-pandèmia. Quan estàvem a casa nosaltres érem companyes de pis i ens avorríem molt a casa perquè, clar, era la típica època dels grups bombolla, no pots fer res. Llavors vam començar a penjar vídeos i ho fèiem per entretenir-nos entre nosaltres. O sigui, els primers vídeos que fèiem era traduint paraules del català al castellà i ho fèiem com el puto cul
però érem paraules fàcils, rotllo, finestra. Saps, però allò que nosaltres hem parlat en català tota la vida i de primeres no ens sortia la traducció. Llavors això es va fer com super viral i a partir d'aquí érem 5 noies que ho vam començar i vam dir, va, doncs seguim penjant vídeos i a veure què, i ara ja el febrer farà 5 anys que vam començar a penjar vídeos i aproximadament ara fa 2 anys
que ens vam quedar només les tres que has dit i que estem vivint d'això, al 100%. I que teniu més de 100.000 seguidors, més de 100.000, allà estareu. Sí, tenim això, 114.000 a Instagram, crec, després uns 60.000 a TikTok, i ara també l'any passat vam començar amb YouTube, on tenim tant el nostre canal de YouTube com el nostre propi podcast, el canal de Som Eva.
que ara just estem fent la tercera temporada. Un podcast, si es diu No Cardis, eh?, per si la gent el vol anar a veure a 3CAT, doncs... Sí, un podcast molt xulo, la veritat. O sigui, a mi m'assembla que és una cosa com bastant diferent del que fem per xarxes, és com potser la vessant més periodística de tot el que fem. I aquesta temporada, bueno, ja han sortit els capítols de l'Avi, per exemple, m'ha agradat molt. La setmana passada va sortir...
el de les nostres mares, amb l'Abramo Riols... N'hem fet així de... de bastant xulos i de temes que ens toquen i... Bueno, estan guai. Estem controlant el mapa català, eh? Controlant el mapa des de dalt. Això és la feina de les decamputades i això et volia preguntar una mica. És a dir, la vostra línia editorial és una mica no explicar situacions quotidianes o coses de la vida quotidiana que ens poden passar o preocupar els catalans. Creieu que potser...
Això us ha fet una mica únicas? Pot ser el defensar tant la cultura catalana? O almenys quin feedback heu rebut sobre la gent que agrada el contingut que vosaltres feu? Sí, jo crec que ara, en els últims anys, ja han anat sortint com bastants criadors de contingut en català, com de tots els àmbits, però sí que crec que quan nosaltres vam començar, doncs potser no estava tan normalitzat i sí que vam rebre molt de...
Ai, perdona. Molt de bon feedback de la gent que deia, en plan, guà, que xulo veure vídeos en català. Clar. Que xulo veure escoltar un accent diferent.
veure coses quotidianes o problemes d'estudiants, de joves, del dia a dia, però explicats en català i és com que és molt més proper, saps? Però parlant dels desconeguts o la gent propera a vosaltres, volia parlar també de les vostres famílies, és a dir, tu, per exemple, els teus pares,
Els hi vas dir, estem fent una pàgina que de moment no té seguidors però pengem allí cosetes, n'hauràs veient? O de sobte vas anar un dia i els hi vas dir, mira, que no sé com però hem fet una pàgina a Instagram i ara mateix ja tenim 30.000 seguidors. Com va ser això també a casa? Clar, és que al principi va ser bastant ràpid que vam penjar el primer vídeo i que vam començar a tenir seguidors, jo què sé, potser vam passar dos, tres setmanes
I en aquell moment el TikTok et pagava per visualització. Sí, és veritat. I me'n recordo molt que vam anar amb els nostres pares quan vam guanyar el primer euro a TikTok. De visites vam aconseguir un euro i recordo molt com la conversa de mama, he guanyat un euro. Felicitat, Joana, ja pots anar a comprar-te unes xutxes. Però sí, ells ho han viscut molt com des del principi, ens han acompanyat...
Al principi sí que ho veien bastant com allò a l'expectativa, no? Hi ha el que estan fent les nostres filles i tampoc pensaven que anés molt en sèrio. Per exemple, el meu pare sí que me'n recordo que l'any passat, quan ens van imitar el Polonio, em va dir, ostres, ara sí que he vist...
que sou molt famoses. Clar, ara t'has passat el joc. Vull dir, per als boomers, clar, per als boomers és Polònia o que et mencioni el Ramon Pellisseu o el Toni Cruanyes. És a dir, seria això com passar-se el joc. Sí, també hi va haver-hi un moment com, jo què sé, potser portàvem 4 o 5 mesos
i ens va retritejar en Carles Puigdemont, que en aquell moment per nosaltres també va ser com... El preci. Sí, sí, clar. Home, això no és poca cosa. No, no. I ara també, Joan, evidentment, m'agradaria tractar una mica la cara dolenta de les xarxes, que són tots els comentaris anònims, totes les opinions anònimes. Primer us pregunto com viviu vosaltres els comentaris negatius que pugueu rebre?
Doncs mira, sí que crec que això cal dir-ho que per nosaltres és un punt més fàcil el fet que no som una sola persona i per tant els comentaris no van com únicament dirigits a tu, saps, diguéssim? Clar. La gran majoria, òbviament, sí que hi ha comentaris d'aquesta persona tal o tal. Però això sí que es gestiona una mica tal com pots i depèn molt de com estàs com tu personalment en aquell moment. Això és important també. Jo ja en èpoques tipus...
que ho he passat bastant malament, però perquè jo ja no estava com gaire bé amb mi mateixa, i llavors qualsevol cosa m'afectava com moltíssim. Llavors, en aquestes èpoques he decidit no llegir tant comentaris i tal, i hi ha hagut èpoques que inclús m'he dedicat a descarregar el meu malestar amb la gent que ho feia amb nosaltres, saps? O sigui, si tu m'obres o m'escrius...
un comentari com superhater, doncs jo t'escriuré per privat, fins que tu em demanis perdó, com molt així. Ostres, ostres, bé, però està bé contraatacar, vull dir, perquè al final, segurament la persona anònima que t'escriu, pensant-se que també t'escriuran moltes més persones, no espera una resposta de dir, ven i dimelo a la cara, xulo! Exacte, exacte. Clar, clar. I... Per això, per l'anònimat, saps? Que et dona com molta força el fet de...
Estar a tu casa teu tan tranquil, des d'una conta que potser no hi ha ni el teu nom ni la teva cara. Llavors escrius com molt el que vols. I les vostres famílies, en aquest sentit? Us han preguntat molt, vigileu el que pengeu, o també si heu rebut algun mal comentari, ho han sofert, o s'han pogut mantenir més al marge? Sí, o sigui, moltes vegades també hem parlat amb les nenes, que depèn de quins comentaris de hate compatien més,
perquè les nostres mares els podien llegir, o per exemple la tieta de la Núria, sempre es dedica com a contestar a la gent que ens diu coses. Jo crec que sí, que les nostres mares,
ho pateixen més del que ens diuen, jo crec. Clar, és que al final això tampoc s'ho esperaven, però perquè vosaltres, o sigui, teniu una bandera per davant, que és la bandera de ser com sou, vull dir, perquè al final, quan els comentaris ja així, per exemple, sé que, i tinc constància, no?, de que
Vosaltres heu manifestat clarament la vostra passió pel futbol, pel Barça, també una mica pel Girona, evidentment, per la vostra procedència. I aquí també heu rebut comentaris, però encara així heu tirat endavant. En el tema del futbol i així, com ha estat això d'endinsar-se en un món on potser gent...
de què és seguidora vostra, doncs no li interessa, i vosaltres heu dit, no, no, si nosaltres ara el futbol seguirem fent contingut de futbol. Què em penses també sobre això i com us ha anat, que sé que no és gaire malament. No, no, la veritat és que nosaltres, com que som tres i fem una mica el que vulguem mentre ho fem en català... Sí, és que total. És veritat que hem anat buscant coses que a nosaltres ens agradessin el futbol. Ens agrada molt, molt i molt a les tres, i sí que és veritat que sempre que...
Unes noies joves parlen de futbol, sempre hi ha algun comentari de tu no en tens ni idea, tu calles, dones a cuinar, etcètera, etcètera. Això segur i sempre hi és. Però igualment nosaltres tirem endavant perquè és el que ens agrada, el que ens fa feliços i passem d'aquesta gent que ens diu això que sempre hi seran. Vull dir, és normal i jo he parlat amb moltes noies també...
fent el màster de periodisme esportiu, vaig conèixer moltes periodistes joves, i la gran majoria, inclús fent contingut molt més periodístic i molt més treballat, també els diuen aquestes coses. Clar, és que ara ja has fet el...
l'apunt, Joana, de que ets companya del Grammy, vull dir, tu ets periodista i ets graduada en periodisme, i després en periodisme esportiu, vull dir que la gent sàpiga que la Joana també és del Grammy, i ara per fer la brometa, que els influencers també estudien, perquè a més l'Ona i la Núria també tenen una carrera. Sí, l'Ona ha estudiat llengües aplicades, que és com una mena de traducció, interpretació i llengües,
I la Núria ha estudiat Antropologia i ara està fent Psicologia a la UOC. Mira. I realment són com tres carreres bastant diferents, però que alhora crec que hem aconseguit aprofitar bastant el que hem tret cada una de la nostra carrera en el nostre contingut. Clar, i al final tu ets la que més t'has acostat. Si seguim parlant una mica d'això del futbol, Joana, al final...
Us heu obert les portes d'uns llocs bastant bonics, perquè us he viscut el Barça mateix. Us ha invitat a la llotja, heu fet entrevistes amb jugadores del Barça femení. Suposo que aquí és el teu moment preferit, no? Explica'ns una mica com has viscut això, no? No, no, 100%. O sigui, 100%, però el meu moment preferit...
El millor moment jo no hi vaig ser, perquè era quan jo estava vivint a Brasil i d'una setmana per l'altra, que és que si hagués estat amb més temps hagués tornat, ens van avisar que ens convidaven a la rua del Barça en l'autocar, hi havia com un autocar d'influencers davant de l'autocar dels jugadors com per animar la festa. Llavors les meves amigues hi van anar i jo sempre dic
que m'he perdut el millor dia de la meva vida. Llàstima, però bé... Però igualment me n'alero molt que les meves amigues ho visquessin i hem fet coses increïbles com anar a jugar al partit vestides amb l'equipació o el gàmper de l'any passat que ens van deixar baixar la gespa que passaven els jugadors per davant nostre i era com...
Súper xulo. No, jo per mi que sóc mega cool, eh? Sí. Està en plan, wow, que fort. I, clar, perquè això diguéssim que també ve pel vostre contracte amb Estrella d'Amo, patrocini o amistat, diguéssim, com...
Com és això? Perquè suposo que al final és això, les marques us truquen, us escriuen, com feu més o menys? Clar, però ara també et volia preguntar això. Vosaltres mateixos sou les vostres managers? És a dir, si us truque una marca, contesteu vosaltres mateixos i dieu, mira, avui podem, avui no podem? Com va això? O sigui, ara fa un temps ja que estem en una agència que es diu Inmanagement, és l'agència de la Dolceida, no sé si ho coneixes.
I ells ens ho gestionen tots, però sí que és veritat que la nostra relació amb Estrello ve de molt més enllà perquè és com de les primeres marques que va confiar en nosaltres per fer una publicitat i sempre hem com seguit treballant amb ells perquè ens hem portat molt bé amb tota la gent de la marca, sempre ens hem sentit com molt valorades per ells i això que ens han fet viure com experiències molt xules també, però sí que
Ara fa uns anys que tot el que ens arriba ens ho gestiona la nostra agència i, òbviament, se'n queda en una part. Clar, clar, clar. No, no, evidentment, evidentment. Així està feta la vida. A més, ha de fer especialitat. I il·lusió el patocín d'Estriadant perquè, a més, és una marca a la qual li tens devoció, no? Si em dius pot ser una marca de sucs o d'aigua o de llet, no, però si és una de cervesa, doncs llavors... És una marca supercatalana. Ah, això també. Per exemple, a casa meva...
Sempre ha estat com el moment de l'estiu quan surt l'anunci d'estrella. Home! Era com moment mític de l'any. I aquella cançó es farà superfamosa aquell estiu. I tant, i tant, i tant. Jo me'n recordo quan feia quart de primària, me'n recordo amb la de Summercat. He's stupid by at the airport and you're so close to me yourself. Que clar, que la cantaves amb 10 anys que no sabies ni el que deies, saps? Però encara ara...
Típica playlist de posar-te al cotxe és la playlist d'Estrella d'Am. I tant, i tant, i tant. Fa molt estiu, ara també t'he de dir, aquí a Lleida, Joana, ja comencem a tenir boira, ja comencem a tenir el fred. Ostres, ja ho penso, eh? No, i Barcelona també fa fred, per ser Barcelona. Sí, no, sí, sí, a més hi he estat recentment, però ja sense acabar l'estiu, el moment Estrella d'Am haurà...
haurà d'esperar uns mesos. En tot cas, Joan, anem arribant al final i pregunto quin és el futur de Campotades, sobretot una mica en això, perquè al final veiem que el tema influencers o el tema d'aquestes pàgines és una mica com la carrera del futbolista per fer el símil, és a dir, sí que té un inici i té un final, difícilment arribaràs als 80 anys, potser encara publicant coses, qui sap, espero que sí, però jo et dic, això una mica...
Si teniu una mica el final en ment, o ja no pensant en el final, sinó que teniu a l'horitzó, que teniu en ment. Doncs mira, la veritat és que tenim algun projecte que encara no es pot explicar, però que d'aquí a poc ja se sabrà, perquè això sí que passa bastant, eh? Que tu estàs treballant en una cosa i ho saps, per exemple, això ho sabem des de l'agost, i res fins que no se sàpiga no ho podrem dir. Clar.
però en quant a futur nosaltres sempre diem que mentre puguem seguir vivint d'això tranquil·lament que no ens vagin malament les coses i la nostra amistat segueixi nosaltres seguirem perquè per nosaltres la nostra amistat és com el prioritari i de veritat crec que abans és més possible que s'acabi l'Instagram com a xarxa social que no pas que s'acabi
campotades com a grup d'algú. Clar, clar, clar. Perquè jo crec que això, si amb l'ans i les tres tenim ganes de seguir, evidentment, cadascuna fent com més dintre d'això el que li agrada, doncs ens podem anar adaptant com tot el que vingui. O sigui, sí que és veritat que nosaltres quan érem joves parlàvem molt de... no ens imaginem com...
tenir una típica feina de dilluns a divendres i després gastar-t'ho tot el cap de setmana, no sé què. Sempre parlàvem molt que no volíem això i al final jo crec que de tant voler-ho i parlar-ho, doncs mira, ens hem construït això. Genial. És com només nostre i...
tot el temps que pugui durar. I, a més, com vosaltres teniu la mateixa edat i digueu que esteu vivint les mateixes, està pesant la vida, doncs sempre ara veniu d'uns anys un camputades universitari, ara és un camputades ja més jove, més adult. Qui sap, en un futur sempre podeu fer un camputades mamis i després un...
Un camputades jubilació, vull dir, aquí podeu dedicar tota la vida. En tot cas, Joana, si em deixes fer un break, ara que dius això que el grup d'amigues és el més important, al final, si busqués camputades ja us han fet entrevistes, ja s'ha parlat de vosaltres a molts llocs, i sí que havia vist que va haver-hi una època on les tres de camputades potser no vau ser molt amigues. Aquí tenim una mica de xisme o no?
Sí, sí, sí, és real. O sigui, va haver-hi un moment que és com que teníem molta feina, estàvem escrivint el llibre i en el llibre a sobre estàvem escrivint sobre la nostra amistat. I de cop ens en vam començar a adonar amb les coses que escrivíem del llibre que la nostra amistat no està com gaire bé perquè ens havíem com saturat tant les dues de les altres i vivíem juntes, teníem problemes de convivència...
era com que ja no ens suportàvem perquè ens havíem de veure com forçadament cada dia i gravar cada dia i llavors no va ser fins al moment que ens ho vam dir com a la cara en plan guà no us suporto i les altres semblen guà jo tampoc i vam decidir com donar-nos un estiu bastant separat
I a partir d'aquí ja no ens ha tornat a passar més perquè hem après com això, comunicar-nos millor, dir-nos les coses com bé, perquè és una frase que diem molt, que les coses ben dites es poden dir totes. Genial. En plan, a tenir com respecte amb les teves amigues o manifestar si el que tu sents és una preferència, una necessitat, en plan...
a parlar com ve, ve les coses de veritat, i jo crec que ara estem com molt millor en aquest sentit, també perquè jo ja no visc amb elles des de fa uns mesos, m'he mudat amb el meu nòvio, llavors ens veiem cada dia, però ja no tenim com el pes de la convivència, que això al final...
Érem diferents i ens enfadàvem molt per coses com la velleta, els plans i... Coses que al final no tenen tanta transcendència, no? Exacte. Com poden tenir les altres, però aquesta i això que ens has deixat és brutal, vull dir, les coses ben dites es poden dir totes, m'ha encantat.
aquesta frase, Joana i la veritat és que al final ho heu solucionat i aquí se segueix parlant pel que m'encanta aquesta reflexió però ara, Joana estem arribant al final d'aquesta entrevista de fet, el que és l'entrevista el que és el tema del dia ja l'hem acabat
Però aquí, evidentment, hem de parlar de xarxes i no hem parlat de com et dius tu a Instagram. Sí que hem parlat de camputades, però no sabem com et dius tu a Instagram. Sí, jo em dic Joana Smiley amb dues os. I és un nom que em vaig posar quan era superpetit, amb 12 anys, que em vaig crear a l'Instagram perquè era molt fan de la Miley. De la Miley Cyrus.
De la Miley Cyrus. Correcte. Després amb els anys ja m'he deixat el nom, perquè com que és Miley vol dir que somriu, i jo considero que sóc una persona que somriu bastant, és millor. Ja he pensat que ja m'encaixava i mai me l'he canviat. Doncs vull explicar-te la notícia, Joana, perquè en aquest espai, inclús en aquesta ràdio AM1, han anat passant diferents convidats, per exemple, faig un espai de música on descobrim talent musical d'aquí...
d'aquí de Lleida, després, evidentment, tots els temes de geografia i geopolítica recauen en mi, llavors, doncs, hem parlat molt d'Estats Units, d'eleccions, i el que no saps, Joana, és que en aquest espai, aquí, en aquesta ràdio, s'ha cantat molt Miley Cyrus, concretament, una cançó, que es diu Paris in the USA,
Llavors, Joana Cabratosa Pons, de Besalula Garrotxa, crec que no pot ser menys avui, que estàs convidada avui, que vens virtualment aquí a les Terres de Lleida, a seguir amb la tradició i a seguir amb aquesta Party in the USA, el qual ja sents. I amb això ja acabarem el tema del dia, com dèiem, amb la Joana Cabratosa, membre de Can Putades, basant-nos en això, en el Dia Mundial de l'Influencer, però evidentment...
Les xarxes es poden aplicar al dia a dia, com ens ha explicat la Joana. Així que, Joana, ha arribat el moment. Jo me baixo una mica el micro, sempre dic... This is all so crazy Everybody seems so faint My tummy's burning and I'm feeling kind of home sick Too much machine and nervous
Ara ve la tornada, això és el que ens era. I la cançó de Jay-Z està en marxa, en a Jay-Z's song was on. Vinga!
Joana Cabratosa, moltes gràcies pel teu temps i, evidentment, tots els èxits del món, tant per tu com la pàgina Camputades. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Arnau, que vagi molt bé. Adéu. Adéu.
La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'Oest. Estrenes, actualitat cinematogràfica, sèries, documentals i molt més a la tertúlia de cinema d'aquí a l'Oest.
Doncs som-hi! Ens hi posem amb aquesta tertulia que gira al voltant de tot allò que té a veure amb aquest setè art tertulia que condueixen l'és habitual, Júlia García, Karen Alfonso i Maria Gateu. A veure quins titulars i quins temes tenim per avui, companyes. Molt bones. Molt bones. Hola, molt bones.
Bueno, és que estàvem aquí ballant totes, jo crec que una mica. Sí, sí, sí. Són el parting de USA. Ens hem quedat flipant. Vull dir, bravo, bravo a l'Arnau. Bravo a l'Arnau, bravo a l'Arnau, bravo a campotades, també. Avui tenim poc temps, n'hem de quedar a barraca, no hi ha noies? Sí, sí, sí, jo crec que sí. Sí, sí, directes.
Vinga, va, doncs començarem parlant, com sempre, ja ho sabeu, que sempre que podem, comencem parlant d'aquí del nostre territori, dels nostres amics ja quasi, del Clac Lleida, en aquest cas, perquè hem publicat aquesta setmana un post a Instagram on hem pogut llegir que el setembre passat, ho vam mencionar, vam tenir lloc al carrer del centre històric, el rodatge del curmetratge avall que fa pujada. O sigui, a veure si trobeu la...
El ganxo del titular. Guió que va resultar guanyador del Premi Palma Produccions, però al millor curtmetratge. El projecte, escrit i dirigit per Carme Rufat, ha estat produït per Octubre Cinema, grans amics nostres tomellades aquí de la secció, i compta amb la participació de diversos membres del CLOU, com dèiem.
És una història que ens endinsa en la vida de la Conxita, una dona de més de 80 anys que viu al carrer, al centre històric de Lleida. Ella fa cada dia el camí amunt i avall per trobar-se amb la seva amiga Maria Rosa al bar de tota la vida. Ara bé, la seva pèrdua de memòria fa que depengui de l'ajuda d'un plànol maldestre per moure's pels carrers sense perdre's. Una cosa que ara mateix no sé si... Jo crec que ja no es veu massa ningú caminant pels carrers amb un mapa...
A no ser que siguin turistes, i concretament a Barcelona, jo diria que no. Aquí a Lleida no ho sé, però... Sí, sí. Irregulero, també, perquè al final, com que ara vas amb el Google Maps pertot arreu, o l'Apple Maps, ja és més difícil. Som addictes, hi ha Google Maps. Correcte, sí, sí. Doncs actualment el curmetratge us hem de dir que ha iniciat la fase de distribució als festivals.
I bé, el que esperem és que aviat pugui estar a les Terres Lidatanes i el puguem veure també nosaltres. Suposo que quan sapiguem alguna coseta, Maria, ja estarem pendents i a veure si podem portar a Octubre Cinema els del CLAC i ens expliquin una miqueta més com està aquest curtmetratge i com ha anat la distribució, que ara han començat els festivals, doncs quan passin ja alguns mesets veurem a veure com els hi ha anat.
I tant, i tant que sí, i sobretot també parlar amb la Carme Rufat, la directora, que sempre és interessant. Doncs sí, ho veurem i estarem atents i preguntarem, com sempre, a les nostres fonts, a Octubre Cinema o al CLAC, a veure què ens expliquen.
Però mireu, seguim, si us sembla, aquest diumenge, perquè a Rosselló s'acull un videofòrum sobre el documental Parirem sense por, de la directora Alba Pifarré, que és resident al municipi. De fet, es presenta el documental a Rosselló a partir de les 10.30 del matí al Casal Rossellonès.
Un cop acabat el visionat del documental, la directora, acompanyada per la periodista de Ràdio Rosselló, Laura Alcalde, la llevadora Marta Clivillé i la dona que centra la història del documental, que és Estela González, faran una taula rodona que, a més a més, també permetrà la intervenció del públic que assisteixi a veure el film i, al mateix temps, comentar-ho tot plegat amb elles.
I a més a més, que això sempre és interessant i sempre va bé que ho facin, que al finalitzar l'acte hi haurà un vermutet per gaudir així de forma més distesa de l'ocasió. La veritat és que està molt bé i a més aquest documental parirem sense por, que ja vam parlar d'ell també al Galàctica de l'any passat, d'enguany, perdó, que també el van estrenar allà, doncs és força interessant també.
L'has vist tu, Maria? No, no l'he vist, no. O sigui, ha vingut l'Alba Pifarré a Ràdio Rosselló i tot plegat, això sí, que de fet la Laura també la va entrevistar, però no l'he vist, no l'he vist. Però bueno, sempre és una bona ocasió per veure'l aquest diumenge. Completament d'acord. I a més per poder comentar-ho alhora...
Clar, que jo crec que això és l'interessant, que estigui allà no només la directora, sinó també les persones que apareixen al film i que puguin copsar una miqueta com ho han rebut el públic, com que mencen ells del resultat, com ha anat el procés i tot això.
Una mica el feedback, al final també està xulo veure com actors, com directors, com han treballat aquesta pel·lícula, perquè tu potser la veus d'una manera i després el parla amb ells i dius, ostres, doncs mira, això ho havia percebut d'una manera diferent, o a l'inrevés, que és el que deies tu ara, que el públic digui, jo això ho havia entès així, i la pròpia directora o els actors diguin, doncs mira, quina visió saps també de veure...
I a més un tema com és aquest, que és el fet de tenir un fil de tot el procés, des que et diuen que estàs embarassada, com és, i a més a més parir en aquest cas des de casa i a casa, que és el que aborda també aquest documental. Està guai.
Sí, sí. I què més tenim? Doncs mira, ara marxem de Rosselló a Balaguer perquè Càmeres i Acció, la productora cooperativa i productora audiovisual, ha acusat a la paeria de Balaguer de perpetuar l'estigma envers la salut mental del gitano de Balaguer. El consistori no ha col·laborat en el documental sobre l'artista i tampoc ha respost a les sol·licituds de la productora.
Llegim, tal qual la DECLA, no ens han contestat els correus i s'han negat a col·laborar-hi perquè el documental va sobre el Joan. Així, DECLA ha estat a Ràdio Rosselló, que hem parlat amb ell, el David Fernández, que és membre de Càmeres i Acció i també director d'aquest documental que es titula El gitano de Balaguer, el carro pel pedregà. Una cinta que mostra bàsicament la carrera artística i també vital de Joan Porta Salse, que és més conegut per tots nosaltres com el gitano de Balaguer. Escoltem el David.
Com a persona de Balaguer, com a ciutadà, faig un mail amb un mail públic i no em contesten perquè és el tema que és. Jo l'any anterior he treballat en les beques crea a Balaguer, a la qual li donen a càmeres d'acció a la beca i anem a fer un projecte a l'Institut Almatà que va fantàstic sobre benestar emocional,
creació de micrometratges, etc. I va molt bé. Llavors, jo això ho gestiono amb unes persones de cultura, les quals els hi torno a escriure i tampoc em contestin en aquesta ocasió perquè el tema va sobre el que va, perquè el tema entenc que és sobre el Joan i que el Joan projecta una imatge que resulta que no els hi deu interessar que es vinculi amb el suport de l'Ajuntament.
De fet, Fernández ha qualificat de retrograda, sí, conservadora, estigmatitzadora i amb prejudicis, la mirada de la paeria de Balaguer cap a la figura que és i la carrera també del gitano de Balaguer, qui, segons el mateix director, diu que forma part de la cultura i del patrimoni d'aquesta ciutat. I el mateix comunicat, de fet, de la productora ho expliquen de la següent manera, que està publicat també a les teves xarxes.
Segons testimonis presents en la presa de decisió, ho estic llegint tal qual, per justificar la no col·laboració es van usar comentaris com encara s'ho gastaran droga o és un perdut. Afirmacions profundament estigmatitzadores afirmen i classistes inadmissibles en una institució pública.
Per nosaltres, o per mi, aquesta actitud no és que sigui només discriminatòria, sinó que, com deia, que perpetua l'estigma que estava assenyalant el Dócu, i que al final contribueix al prejudici que moltes persones encara pateixen per aquest tipus de situacions de salut mental. I ho trobem bastant greu. I més ja si ens centrem en l'art, que ja l'art pot entendre com un espai de lliure expressió i de creativitat, un llenguatge que...
que hauria de superar aquestes barreres, que des d'un àrea de cultura d'un municipi no sigui inclusiu i no es celebri aquesta diversitat d'expressions i perspectives que pot donar un artista com el Joan, és una pena i és decebedor.
Doncs David Fernández també ha explicat que en els diversos missatges enviats durant els dos anys que han trigat ells a fer tot aquest documental, en aquest cas els missatges enviats al consistori ja els van transmetre la voluntat d'exposar aquesta postura i aquesta negativa envers a col·laborar o a participar del documental. I de fet l'Ajuntament de Balaguer hem de dir que encara
No s'ha pronunciat ni ha dit res al respecte. A més a més, a tot això, aquest dissabte dia 29, la sala La Mercantil de Balaguer acull la projecció del documental d'aquest El carro pel pedregà, que a més és a les 8 de la tarda i hem de dir que estan totes les entrades exhaurides. Vull dir que el documental almenys interès cap al públic i cap a la població siguente.
Clar, al final estem parlant de que és un documental i és un... és un documental, punt. Vull dir, no té més. Li facis a qui li bases i a part l'estàs fent amb algú del teu poble. I és el que estem dient, estàs apostant o hauries d'estar apostant o havies d'apostar per la cultura, no? Per si li donaves a...
al Joan o no, al final hi estàs donant a la productora perquè la productora pogués tirar endavant aquest projecte en el qual, tenint en compte que és de Balaguer, sortirà a Balaguer, sortirà a la seva ciutat, sortirà als seus carrers, etc. I per tant, vulguis o no, alguna cosa de promoció segurament
et farà com a ciutat. Et sembla bé o t'agradi més o t'agradi menys a qui estiguin fent-li el documental, però és apostar per la cultura i apostar per una productora que vol fer aquest projecte. I sobretot també afegir que al cap i a la fi aquest documental no únicament va sobre la vida i la carrera del gitano de Balaguer, sinó que també aborda tota una època. És a dir,
Perquè en l'època en què ell va aparèixer i va començar el seu camí artístic hi havia aquesta problemàtica amb les drogues, també tota la problemàtica que ell va tenir amb aquesta esquizofrènia que se li va detectar anys després i a més a més tota la feina que està fent actualment de donar xerrades precisament a persones que tenen els mateixos problemes que ell ha tingut per ajudar-los també.
I al final és una manera de dignificar-ho, que en Càmeres i Acció també les seves produccions sempre tiren cap a aquesta vessant més social i més de posar llum a discursos o a qüestions o a realitats que potser estan més estigmatitzades socialment parlant. Vull dir que jo crec que també no és només sobre ells, sinó que hi ha moltes altres qüestions a sobre de la taula amb aquest documental.
Clar, i serà que no li han fet documentar als biopics GTC a gent, artistes, que la droga és el qual cada dia. Sí, sí, sí. La que posem així... Clar, vull dir, sí, sí, evidentment, però és el que dius tu, Maria. És la manera de tractar el tema, que al final ajuda també a desestimatitzar aquest fet.
Jo espero, esperem, no?, que d'aquí a dilluns, almenys, això, la pària de Balaguer es pronunciï d'alguna manera, estarem atents també a tot plegat. Sí, sí. Què més tenim, Júlia? Sí, continuem parlant del territori, perquè la setmana passada va començar el rodatge del curtmetratge Flor del Cel a Sisker, que, per qui no ho sàpigues, és un petit nucli de la Vall d'Alevança i Tuixent.
on es rescata la figura de les trementinaires, dones que durant segles van recórrer els Pirineus portant herbes medicinals. Sisker representa perfectament l'entorn on aquestes dones realitzaven el seu ofici. I el rodatge, sabem que compta amb un pressupost de 50.000 euros i continuarà diverses localitzacions de la vall, entre elles Sorribès, Adraent o Tuxent.
La pel·lícula està dirigida per Eloi Aymeric i també compta amb la participació d'importants noms com Carme Sansa, que interpreta un altre ventinaire. Si tot va bé, potser a la primavera del 2025 es preveuen tres preestrenes a Tuixent, la Seu d'Urgell i Mataró abans de començar el seu recorregut pels festivals nacionals i internacionals. I a mi em sembla superimportant que la preestrena es faci aquí, al territori, que al final...
és com també per donar-li valor, no? Totalment, sí, totalment. Al final, és que tornem a... M'ho tornarà a repetir avui, però és que... Casa Nostra, al final, els que ens veuen, els que més interès tenen o haurien de tenir són els de Casa Nostra, on sortirà aquest curtmetratge o aquest documental o aquesta pel·lícula o el que sigui que facin, perquè com esteu veient, cada vegada es fan més coses.
A casa nostra. I llavors, superimportant que facin preestrenes aquí, que la gent les vagi a veure i que s'enamori una mica més del cine i de les seves terres. I sobretot, el Pirineu, però que vagi també cap aquí a Terres Lleitatanes, així també el podem veure des d'aquí.
I ara deixem el territori, no?, una miqueta. Sí, sí, va, marxem. Anem una mica a cara barraca avui, eh? Sí, sí, avui. Anem a temps perquè tenim molts temps avui per parlar-ne. Va, farem ràpidament un resum del que ha passat en àmbit català, també, en aquest cas. No ens n'anem tant. O sigui, sí que ens n'anem, però no ens n'anem. Ara m'entendreu.
Perquè l'actor Oriol Pla ha fet història del cinema català guanyant el Premi a millor actor als International Emmy Awards pel paper de la sèrie Jo Addicto i s'ha convertit, com dèiem, fent història, en el primer català a rebre aquest guardó. Un actor, Oriol Pla, que va començar fent teatre als carrers de Barcelona i ara el tenim guanyant un Emmy, vull dir...
Els sueños se cumplen, saps? Home, i tant. I segur que més ràpid del que es pensava, perquè és súper jove. Abans l'he buscat i té 32. És que he pensat, buah, és que és jove, eh? Molt jove, molt jove.
Molt jove. Pla és el protagonista de la sèrie autobiogràfica de Disney+, basada en el llibre de Javier Giné. No escoltarem el que entoneix perquè no queda temps, però està emocionadíssim, no s'ho creia, evidentment, que li hagués a tocar. Diu que sí que s'havia preparat una mica de discurs, per si les mosques, però, clar, que increïble, que diu que ell s'anava dient tota l'estona en plan no t'aixequis perquè no diran el teu nom i no t'aixequis i s'anava repetint en plan si sense aquest nom sí que t'has d'aixecar. I evidentment va sentir el nom i doncs supercontent.
També no ens quedem aquí perquè els emis aquest any han anat cap a casa perquè un altre guardó català ha estat per la directora del documental de Netflix, S'Acabó, diària de les campiones, la catalana Joana Pardos, que s'ha adut el premi en la categoria dels documentals esportius. Dos premis catalans que se'n van cap a casa dels emis, super contents, dels internationals en aquest...
en aquest cas, i molt bé, vull dir, al final no farem repàs de la gent, de tots els que han sed, perquè al final sempre dient, sabeu que hi ha un munt de premis, i ens quedem amb els de casa nostra, que al final són els importants, i seguint amb casa nostra jo crec que podem acabar amb Maricel. Tiro jo?
Bàsicament això que ha estat l'estrena a la gran pantalla d'aquest musical i a més el comiat emotiu de Dagom que va tancar definitivament el teló el passat 13 de juliol que avui mateix arriba a la gran pantalla aquesta adaptació cinematogràfica d'aquesta obra que jo crec que coneixem tots i que és icònica
A més, la pel·lícula conserva l'essència d'aquesta producció teatral i, a més a més, ofereix noves perspectives visuals amb imatges inèdites, càmeres també situades sobre el vaixell, que permeten viure l'experiència d'una manera única i immersiva. I la dirigida, Paulí Subirà-Claramunt, i la pel·lícula compta amb banda sonora, que ja coneixem, interpretada per 53 músics de l'Orquestra Sinfónica del Vallès, sota la direcció de Sergi Cuenca.
I la producció, a més a més, que reuneix Alexia Pasqual i Jordi Garreta en els papers protagonistes, arribarà, doncs avui mateix, com diem, als cinemes de la mà de la distribuïdora Alfa Pictures. Així que també és una bona ocasió, aquest cap de setmana, per poder anar a veure aquesta Marisal. Sí, sí, sí. Si no heu pogut anar durant tots aquests anys a veure... El teatre, no? La música...
Si no hi heu pogut anar, doncs sempre està bé. A part, jo crec que tindrà una perspectiva molt diferent, no?, veure-la en pantalla, que no veure-la en directe, serà com molt diferent, al final. Sí, sí, perdó, Marius, Marius. No, que dic que sobretot també permetrà a gent que potser no pot anar a veure el teatre, doncs això, aproximar-se des de casa, no?, quan estigui a plataformes i tot plegat, vaja, i si no ara al cinema.
Ho veurem, ho veurem, molt bé. Doncs, home, això ens quedem, noies, no? Home, sí, sí, de fet, mira, queden res segons per acabar aquest programa. Fins aquí aquesta primera hora de l'Aquial Oest, però tornem dintre de 3 minuts. Primer de tot, Júlia, Karen, gràcies per aquesta tertúlia. Gràcies a tu també, Maria. I ens escoltem, doncs, això, quan passin 3 minuts de les 5 de la tarda. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi capitalitzat.