Tornem amb més notícies en xarxa. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Vinga, ja tornem a estar aquí, westerns, amb aquesta segona hora, que, pels que us heu perdut, us hem de dir que és especial, molt especial, crec que apunta, que serà molt divertida, ara mateix, perquè sapigueu, tinc la Maria Gatau, apropar-me un ganivet. I unes tisores. I unes tisores. I una bufanda. Ella que ve de gòtica. No és amenaça. Dóna un bon rotllo, tot plegat. Però tot i així promet ser molt divertit. Pues claro.
Perquè farem coses poc habituals. Un tastet de l'agatau a segues, ens ho digues abans. Efectivament. Bueno, de fet, participareu vosaltres. Sí, sí, per això, per això. Vosaltres sereu... Jo no pot participar en un tast de segues. Bueno, podrem fer-ho des de casa i a veure si ho endevinen. No ho sé, potser sí, tenen allà un des de sentit o alguna cosa, saps? Potser si comencem, no, t'hi gusta el mar, té un gust, no sé què... Això del senso altre.
I a més a més també tindrem divulgació dels diferents dolços que hi ha, és a dir, sabrem la història, curiositats... Això que és molt treballadora. Al final hi ha un objectiu de divulgar productes gastronòmics.
I ja res saludat a la Maria Gateu, hem sentit a la Karen Alfonso, que tal? Molt bé, molt il·lusional de veure's les carres. La Júlia, sobretot els que no ens veiem habitualment com la Júlia. Sí, estem molt contentes.
Arnal, què tal? No sé quan tens el sàpid, no parlo amb tu, eh? No, ara mateix, ara mateix. Amb el tu ja semblen parella. Sí, i demà també, que demà també tenim uns espais força interessants. Ah, sí, compartim molts espais, eh? Demà, tema del dia i espai salut, també. Cuidado que... No prepara demana amb feina, els dijous. Hace el caringa, eh? Txell Bernaus.
Molt bones, company, jo estic a gramona. Però hi ha poca energia, contagio la energia a la Txell, que avui mola molt. Els disgustos, els disgustos que em tenen una mica apagadeta, però bueno, no passa res, no passa res, tot bé. T'ajudarem a revertir-ho. És que jo voldria estar allà amb vosaltres, però no puc. I llavors això és un disgust per mi. Però hem de dir, Txell, hem d'explicar-ho bé, que tu al tastet seràs la que ens donaràs la informació. La divulgadora. Exacte, la divulgadora. Perquè s'ho ha estudiat tot.
No sé què estava fent exactament perquè el tècnic ara està tocando botons i fent coses. Pues assentant-me malament. Que és el que faig sempre. Assentar-me a sobre de la cama. Que és com estic ara. Jo també ho feia això, Ivan. Jo també. Formigueig després.
I després arriba la Sagrada Pedrós, que sempre fa tard, jo sempre l'apreto, li foto bronques, però avui és per una bona causa. És gaudir dels festivals nadalencs, de mamis, i per tant, que gaudixi molt de la seva filla i que faci tot el tard que vulgui. Però és que està al caure, eh? Va, Ivan, treu-me aquesta música i ambienta'm-ho en la que pertoqui. Vinga, va.
Poques presentacions calen per aquesta sintonia coneguda i reconeguda. I el que encara em fa més il·lusió d'aquesta sintonia és que no la podran escoltar enguany la Karen Alfonso i la Sabina Pedros. Però perquè no acabin de plorar del tot aquesta sintonia de l'Eurovisió, l'hem portat aquí. Què et sembla? Això també ho dius tu, que no ho podrem escoltar. Que no ho podrem escoltar.
Que no, no, no haurà Eurovisió. Ja ho tenim fet. Arriba just a temps. La Sabina és just a temps. Cent Eurovisió i... Cent Eurovisió i ja estan rajant. Explico la mecànica, és molt fàcil. Ho diem abans de l'aturada. I amb això començarem. Hem demanat a cadascun dels integrants, i això inclou a un servidor i també a l'Ivan, és a dir, tots els que estem a Montena...
que generem un arxiu tancat i acabat, que sigui com un missatge de Nadal o de tancament d'any, com el que fa el president de la Generalitat, o el rei d'Espanya, o el que cadascú vulgui. A més, a mi, que no és normal, però m'agrada, en aquest cas ho he fet, enredar una mica la troca, el que els he dit és que
que no se sàpigui qui és l'autor o l'autora de cadascun d'aquests arxius puntuarà més. Farem com a Eurovisió, al final hi haurà uns punts. Cadascun de nosaltres donarem 5, 3 o un punt. Triarem 3, eh? Vinga. My 5 points goes to... D'acord? Llavors, hem creat tot un sistema farragós
perquè realment ningú sàpiga de quin arxiu és. Farragós i claustre del Fran és sinònim. Això no passa mai. Llavors, ens han passat els companys de la redacció els arxius
I han tirat ells l'ordre, llavors el primer que farem és escoltar-los tots, i després ja aneu pensant a quin li donareu el punt. Cadascun té un seu dònim, perquè hem dit que serà secret. Quan acabem farem les votacions, però no les explicarem.
perquè abans podreu dir, jo crec que aquest l'ha fet aquest altre, d'acord? Però llavors, una pregunta, o sigui, ens podem autovotar? No, no us podeu autovotar. Llavors? Perquè vosaltres fareu les votacions, però encara no les sabrem. Les haureu fet per no fer trampes, que us conec, però direm, jo crec que aquest pseudònim, m'ho invento, l'ocellet volador, és la Karen, d'acord? Si l'encerto, guanyo més punts, si perdo...
Podem fer les votacions i t'ho desenviem, Fran, així queda constància que s'han enviat. No, no, si us ho he ficat al grup, ho teniu preparat exacte. Ho podem ficar al grup però no el mirem. A la de 3 tothom farà clac i ho ficarem, d'acord? I quants punts havíem de ficar, perdó? Ho tens al WhatsApp? Ah, mare de Déu. I amb aquest ordre, un punt com a Eurovisió, del menys per l'atenció al mes. Un punt, tres punts o cinc punts, d'acord? Jo us demanava, perquè molts fotrem la xapa, que màxim fos dos minuts.
No, un minut. Perdó, perdó, perdó. Perdó, perdó. Perdó, perdó. Que si són dos minuts, perfecte. Perdó, perdó. Només hi ha hagut una persona que així, com plana, això mira dels temps, a la màquina.
Ens hem passat tots. Per tant, ja hi ha un que seran ara com a 5, que és el Kinder, que ha fet 59 segons, és el pseudònim, que aquest té 7 punts de regal. Els altres, en lloc de restar-nos a tots, li sumem a ell, que és el mateix, serà el més fàcil. Per què? 7 punts, perquè tothom ha passat més d'un minut. S'ha passat tothom menys el Kinder. O la Kinder. Crec jo, eh? El tècnic ja m'ho revisarà. No, no, és l'únic que duri 59. Kinder. Kinder, per tant, guanya 7 punts. I no ho he dit, però què tinc aquí a les mans? Jo què soc? Ojo! Un polla d'oli.
De quin? De les Garrigues. Molt bé. Que serà per qui guanyi, que se l'endurà al moment, a no ser que sigui la Txell, eh? Però jo que guanyaré jo, perquè el meu està molt xulo. Doncs, sense més preàmbuls, anem a escoltar el primer arxiu que porta com a pseudònim Ponentina Ponentí. Vinga.
Estimades i estimats Westerbs, ara irem aquestes dates tan especials des de la ràdio, aquest espai de trobada que ens acompanya cada dia. Aquí al OESC és més com programes, és una deu compartida, un punt de conexió amb el territori i amb totes les persones que ens escolteu, sigui des de casa, el coche o la feina.
El naval ens convida a fer una pausa a escoltar-nos amb més apensió i a mirar el futur amb esperança. En temps sovint accelerats, la ràdio continua sent aquest fi invisible que ens uneix, que entra en discrecia a les naves i que em recorda que formem part d'una mateixa comunitat. I quan arribi el cap d'any que ves com els seus rituals, les dotze campanades, el raïm i per alguns fins i tot aquest petit gest mig secret de menjar-lo sota la taula.
i un desig a punt. Des d'aquests micròfons volem agrair-vos la confiança i la fidelitat que el 2026 ens porti més viàlegs, més riagues, més proximitat i moltes bones històries per explicar. Depèn de tot l'equip que no és, us desitgem un molt bon Nadal i un any nou ple de salut, amor i bona ràdio.
M'agrada l'accent britànic. Sí, sí, sí. Pot ser que em soni aquesta persona que estava parlant o no? No dius res. Clar, clar, és que això passa millor. Algú pot guanyar les votacions i perquè li endivinin...
Per cert, Ponentí i Ponentina, d'acord? Dic que, ara m'ho invento, eh? Si pensem que ho ha fet l'Arnau, penso en ell, pel massa és, és o és, però que ets guai, així, guai. Només un pot fer l'acusació que Ponentí i Ponentina és l'Arnau. És com el Cluedo. No podem tornar a atacar aquest arxiu, d'acord? D'acord. M'ha agradat molt, anem amb el següent, que porta com a pseudònim Pikachu.
Estimats oients, la història ens ha ensenyat que tot regne petit o gran sempre s'ha sostingut gràcies a figures clau. Perquè la Sabina Pedrós s'assembla molt a Maria Antonieta, no per la desconexió amb el poble, que a veure si té ja la ràdio arreglada, sinó per una cosa molt concreta, l'estil com a forma de poder. La Sabina no domina temes, domina la percepció, domina l'estàtica. I si parla d'un violonxal amb convicció, el violonxal passa en segon pla perquè el que importa és la imatge.
La Xeibernaus és clarament Elisabet I d'Anglaterra. No fa soroll, no necessita demostrar res, però governa amb una precisió quirúrgica. Sempre encerta, sempre està al lloc correcte, i com passa amb les coses ben fetes, ningú sap bé com ho fa. La Karen Alfonso, recorda molt a Napoleó, no per l'alçada, sinó per l'obsessió del control. Des que es va menjar el raïm sota la taula, va entendre que el món no s'improvisa, es planifica. Sap quin capítol toca, quan entra cadascú, i si cal, també on ha d'anar la vida personal.
La Maria Gateu és una mena de cleòpatra, però sense dramatismes, intel·ligència tranquil·la, paciència infinita i capacitat de mantenir converses llargues sense perdre el poder. Domina l'art de l'entrevista com qui governa un imperi des del sofà, és a dir, amb gats. El Fran Balanyà és Lluís XIV, el rei sol. Tot gira al seu voltant, però no sempre com ell voldria.
Presenta, posa motes, defineix identitats i, curiosament, com més poder té, més claqueda que no guanyarà cap concurs. Absolutisme, però amb límits molt clars. L'Arnau Vilà és Alexandre el Gran, però abans de madurar. Jove, ambiciós, convençut que ho pot conquerir tot, especialment el mapa del món. Sap on és cada lloc, encara que ningú li hagi preguntat.
El problema no és el coneixement, sinó l'impuls. L'Ivan Uson s'assembla a Maquiavel. No mana, però si falla, tot cau. Controla els fils, el so i les decisions invisibles. I a sobre, opina bé, cosa que sempre genera una mica de desconfiança. L'Abel Porroy és Carles V. Goberna massa territoris alhora. DJ, productor, tècnic... Fa tantes hores que el temps ha deixat d'aplicar-li les normes habituals. Dormir és opcional, treballar no.
I finalment, la Júlia García és com Catalina la Gran quan arriba a un país nou. Ve de fora, observa, parla poc i pren notes. Qui pot ser? No ho sé, no ho sé. Li vaig aplicar un filtre d'IA...
I no sé per què no... No et rebel·lis, potser no ets tu, potser algú ha agafat la teva veu i heu fet un canvi. No et rebel·lis. Ara estava buscant l'arxiu que vaig enviar perquè li vaig posar una veu ben maja d'una noia que parlava bé d'ahir, trencant-me a veure quines pàgines d'ahir al Google feien una millor transcripció. És que els oients no ho veuen, eh, però té una cara d'enfada. M'he quedat com, en sèrio? Però podries haver jugat aquí una carta bona.
Clar, de que algú altre havia utilitzat... Qui m'ha agafat la veu? Clar, algú t'ha pogut agafar la veu a mi i replicar-te. No, pobre, amb la cara que ha fet el moment... Ara, aquí un minut no hi era, eh? Això també ha sigut boníssim, eh? Ha sigut una currada, però...
Quan he escoltat la primera he dit, la meua segona no s'acosta molt a la primera. Clar, el contingut era una mica diferent, però estava buscant a veure quin arxiu vaig enviar perquè mira que havia ficat una... Ha quedat molt xulo. És igual, com si no coneguessin Miquel. Avui no és el meu dia, clar. Quin segon hi tenia? Pikachu. Pikachu. Molt bé, aneu al Pikachu i mentre us aneu apuntant cosetes...
Us dic que la número 3 és la Juanca. O la Juanca. Escoltem, eh? L'escoltem. Uns tardes estimats obdits Espero que supeu tots junts Brau i escudella
Nosaltres tindrem xocolata de Dubai, és l'única condició per tal que el meu pare deixi la mansió de Dubai per venir al Palau Reial.
com el que s'obló on queda avui, des d'aquí a l'oest ens oferim per cuidar-lo durant les vacances.
Estarà lliure el 7 de gener que tornem al directe, prometem omplir-la de claustres divertits.
el millor menjar del tastet i anar amb els millors luxe nadalenys, estem segurs que aquí trobarem l'amor.
No podem aportar contes a Panamà ni Suïssa ni construir una vea alameca. Però si fer una gran llarra alameca.
Joan K. Molt bé, no? Jolín. Nivelafa, qui ja ho és, eh? Que ens fichin a nosaltres per la televisió espanyola per fer una Eurovisió divertit, que ja de hora, eh? Que ens fichin a nosaltres. Claro, ara aguantar el nivell, no sé si el mantindrà Campecin, que és el número 4,
que és el que ve a continuació. L'escoltem.
Buenas tardes, laridanos y laridanas. Me llena de orgullo y satisfacción felicitaros el Año Nuevo a todos los guesters que seguís con honda alegría este programa cada tarde. Que seáis tan pacientes en tan ardos cometidos como tener que aguantar las continuas sandeces de la tertulia de televisión se merece un gran reconocimiento por mi parte.
Eso hace que España siga discurriendo por la buena senda, a pesar de que pueda parecer que vagamos sin rumbo como los guiones de la tertulia de redes. Desde aquí quería mandar un fuerte abrazo a la gente de Bien y también de Barcelona. Nuestras debilidades como programa, como la deleznable música con la que os torturamos,
...son superadas con creces... ...gracias a las ingentes carcajadas... ...que suelen acompañar... ...nuestros focosos contenidos... ...todo eso es fruto... ...de contar con un equipo de gente... ...tan campechana como yo... ...y también con Julia... ...y sin extenderme más... ...termino enviando mis mejores deseos... ...para el 2026... ...o lo que es lo mismo...
que nuestro queridísimo chico de los botones, con pedo donde hay que tenerlo, encuentre el calor del amor. Bueno, Iván, Fribón, te aconsejo que no se llame Sofía. Perdón, que me olvidaba decir que comáis mucho turrón, turrón.
Mira, només per aquest detall sí que s'ha sigut el Fran. No, no per aquest, no per aquest només. M'estan atreves més fàcils. Com es deia aquest? Campexin. És que a més li pega el Fran dir-se campexin. Hòstia, increïble. Que heavy.
Ha estat molt bé. No hi ha ningú aquí que hagi fet un minut. No, no, no. L'únic que ha fet menys d'un minut és el que ve ara. Número 5, Kinder, que ha fet 59 segons. I que ja té entrada 7 punts. Vinga, va. Jo no l'atraparem.
Bona tarda, Wisterns. En una tarda tan assenyalada com aquesta, vull adreçar-vos unes paraules sobre el lloc que de veritat ens uneix. No és la Constitució, no és Europa, és aquí, a l'OES. Davant de reptes com l'avorriment de les quatre, els embussos i la necessitat de saber on és el modelet de la Sabina, aquest programa ha pogut respondre els vostres dubtes, menys si som més de Malva o de Maria Gateu. Gràcies a la feina de professionals, tècnics amb cabell on toca i algun DJ que passava per allí,
Aquí, a l'OES, on totes les opinions són benvingudes, menys i venen d'una de Badalona. Per això, avui vull fer una crida al Becomú Radiofònic. Que no permetem que el Fran Rumián o l'Arnau Marregatón ens impideixin a escoltar el programa. Que triem la dolçó de la Txell i l'alegria de la Karen. En nom de les emissores de Ponent us demano que aquest any nou us quedeu aquí, a l'OES. Bon Nadal, bona ràdio i molt bon programa.
Brutal Brutal Brutal Que surti sempre el tema de Barcelona, eh? Eh? Passa sempre a l'inrevés, eh? Millor que novata, perquè ja novata Sí, sí, m'agrada més, m'agrada més I mira que la Júlia ha baixat contenta els estudis duau, eh? Les dues hores que té de pujar se n'hi ha que anar amb nosaltres, eh?
Segur que l'has fet tu, barbíssim. Jo ho he pensat per un moment, eh? Sí, sí, aquí rancanyàs. Però ho he pensat, però m'estava fixant que acabava amb lleidatà. No sé si li he ficat filtro lleidatà, però... L'accent encara no el domino. Clar, és que era això. No el domino. He dit, és molt Júlia... Li ha pogut dir amb algú, d'aquí.
que ho faci. Sí. Jo sabeu per què? Perquè dels estudis de TREM, el so té una sonoritat i aquest audi m'ha sonat a la sonoritat de TREM. Jo us he de dir que no he gravat el meu a TREM. En plan, a la ràdio. Llavors, no. És de Barcelona, recordem-ho. Què més tenim? Vale, vale.
Arriba lo Paco, el número 6. Lo Paco. Paco, Paco, así que ese es el pseudónimo. Yo te voy a pensar, Karen. Y son así. Con todos ustedes, el mensaje de Navidad de su majestad, el rey Paquito.
Hola, queridos Follower del Yedida Natura. Solo quería deciros, en la lengua del imperio, que os deseo una feliz Navidad a todos. No olvidéis durante estas fiestas ver cada día el programa de Susana Griso, como hago yo. No os olvidéis tampoco de nuestros agricultores, por eso os pido que compréis aceite de Jaén y Jamón de Teruel. Quiero también que escuchéis a Leticia Sabater a todo trapo, todo el día y que veáis en un maratón las últimas 15 ediciones de Eurovisión del Tirón.
Por último, me gustaría que en estas fechas tan señaladas considerarais dejar de ver, asistir o jugar a nada relacionado con el ok, a ver si entre todos nos olvidamos por fin de ese deporte que nadie entiende. Nada más por mi parte, pasad unas bonitas fiestas, Merry Christmas, Anna Happy New Year. ¡Viva el Rey y viva España!
No ho sé, Jordi.
No, increïble. És brutal. És increïble. És increïble. És increïble que tu estic. Qué mala feia amb aquest programa. Puntuar és difícil. És molt difícil. És complicadíssim. Molt. I el Franca Diego anava a guanyar de calles. No, no, hi ha un nivell. Hi ha un nivell. Però és que és brutal. És malva. Aquest quin era, perdó, de número? El sis. Paco. Paco. Ara ho entenc. Paco, Paquito. És que és molt complicat, puta.
Vale, vale, però és que encara en falten dos. Anem amb el set liada.
westerns, westernines, televisives i xerxares, cinematogràfiques i naturístics, geogràfics i muntanyanques, en aquests dies tan boirusos i espaços, en els que la vida està més difícil que superar un aplec sense un ibuprofen a la vora, dies en què les notícies fan més pudor que els purins que es llencen al tros, volem recordar-vos que la boira, tot i que a vegades no ens deixa veure més enllà dels problemes.
sempre acaba escampant. Les terres oaístiques, les que tenim les millors postes de sol de Catalunya, ens hem de reivindicar com el futur de Catalunya, bàsicament perquè hi haurà algun dia que no cabran tots a la capital del litoral. Catalunya serà o esteril o no serà. Serà forta com la seu vella, però també dolceta com els torronets.
Som-hi, reivindiquem que som la terra de l'or líquid i de les millors peres del món. Acabem aquest 2025 amb més ganes que l'escalomarraco agafa els xomets dels més petitons de les nostres terres i comencem el 2026 amb la trempera, que ens provoca dir que som de l'oest de Catalunya, de la terra on es pon el sol. A pel 2026. Guai, guai!
N'hi ha que sona així més emotiu, que te fiquen així... N'hi ha que sona més optimista, no? I n'hi ha que va una mica més a lo que va. Sí, correcte. Clar, i a les votacions recordem que n'han de triar només 3 i 5, 3 i 1. És complicadíssim. És molt difícil. Uf, que complicat. L'últim... Tu què tens el pseudònim allà i t'entens la lletra? Posa Eixerit. Ah, Eixerit, Eixerida. Som-hi. Però no l'hem descomptat ja!
Jo crec que no. Benvolgudes oients, benvolguts oients, d'aquí a l'oest us parla el rei, el que no vull aquí, però bueno, que escolta aquest programa amb la mateixa sorpresa amb què jo llegeixo els pressupostos. És Nadal, estem de pau, concòrdia i de fer veure que tot funciona. Per això vull felicitar l'equip del programa, un equip format per 7 periodistes i un tècnic de so que...
Curiosament, és l'únic que sap que està passant, però bueno. El Fran Balanyà, que interromp constantment perquè, com fon informar, em corregi els altres. L'Ivan Usón, responsable i eficient, un perfil inquietant en aquest estudi. La Karen, divertida i treballadora, dues qualitats que la veritat que no solen anar juntes. També està la Txell, dolça i empàtica, una actitud sospitosa en un magazín de tarda, la veritat.
La Júlia, de Badalona, a Trem, demostrant que la migració interior també pot ser radiofònica. La Sabina, tan fashion que podria fer una story fins i tot d'aquest discurs. La Maria, perfectionista capaç de patir per una coma que en realitat ningú ha escoltat. I l'Arnau, que posa reggaeton perquè algú havia de prendre aquestes decisions.
Que el nou any us porti calma, criteri i sobretot, ojo, menys micròfons oberts a l'hora, si us plau. I recordeu que jo no visc aquí, però que vosaltres tampoc heu de desconnectar mai. Bueno, doncs ja estaria, no? Difícil, eh? No puc saber de qui són, però no puc votar. Clar, clar, és que no ho sé, tio.
Jo tinc clar que aquell, ara perdoneu-me si no és un fado, però el fado aquell, el tercer que m'ha escoltat, el del Juanca, jo crec... Jo aquest, per la meva part, mereix els meus 10 punts. Penso jo, eh? No són 10, van. 5... Ho tens al WhatsApp. 5, 3 i 1. No, posa 10, el WhatsApp. 1, 3 i 10. Ah, no, és 1, 3 i 5, perdó. Perquè estigués... Si us ho ficava ja abans, us ho he ficat aquí a mà. 1, 3 i 5. Us ho torno a enganxar, eh?
Us ho fico perquè ho tingueu i ara anem a ficar cadascú els seus punts. I en la de 3...
Deixaré respirar. Com es deia el quart? El quart era campexin. No podem repetir les puntuacions? No, no, un per cada. Voleu que fiquem 5 segons de cada per recordar-nos? No cal? Jo crec que estem molt frescos. Jo ja tinc les votacions. Ai Déu, jo no, és que tinc un dubte. Ves explicant coses que he de pensar.
Jo crec que, no, jo a més m'ha anat apuntant qui crec que era cadascun d'ells. Jo també! Cadascun d'ells. Jo també. Hi ha uns quants que els tinc més o menys ubicats. Jo crec que hi ha uns quants que els tinc més o menys ubicats. L'últim del Teje, per ser, m'ha fet molta gràcia perquè el dilluns me va venir el Teje i m'ha fet dimecres i et trobaràs una sorpresa. I no me va dir res més.
I no m'ha dit res més. Però més o menys sé... Que el tindran demà aquí el tege, per ser. Més o menys sé... Sé a qui li ha pogut fer el tege. Més que re per descarte. És que... I... Sí, per demanar-li... ¿Quién era el que es cantava? El que cantava... El Juanca. El Juanca. Tres. És que ja no me'n recordo. No em dóna la vida. A veure...
Vale. Com aneu? Jo els tinc, jo els tinc. Jo crec que no és justa la meva votació, però bueno. Jo tampoc, jo no ho sé. Tothom ho té? Sí. Això és com provició en Sabina, que potser els primers ja no se n'en recorden i no es voten. Clar, clar, clar. Van amb desventatge. Per això van, cara, claro.
A la de 3 farem això, tothom enviarà, no ho mirarem. Ho enviem amb el mòbil de baix, eh? Però ho anirà llegint el que doni els punts. Per tant, copieu-vos el document abans d'enviar-lo, fiqueu-vos-el en un altre WhatsApp, si voleu me l'envieu a mi. Jo me l'he enviat al meu privat. Merda, se m'ha borrat. Jo m'he enviat el document de qui penso que són cadascú i els números que tenia apuntats. Oh, m'acabo de borrar la votació.
Desacer, Fran, desacer. No, no, això no... Però, escolta, el WhatsApp que enviem al grup, hem de dir la puntuació de cada cançó. Un punt, tres punts... No, no, no, només un punt, tres punts, cinc punts, i després ara debatrem aquí, suposo. Vale, vale. Vinga, va, Fran, que ens has fet córrer i sempre és l'últim. Vinga, va, que no podem deixar blancs a la ràdio. Ja hi és, dos...
Se cierran les votacions. Vinga, Fran, ja. Start voting now. Vinga, va. Però jo m'he equivocat segur. Val. Algú vol atrevir-se... Jo vull saber de qui és, però t'ho tinc apuntat amb un altre guatxa. No, no, només podem fer... Algú s'atreveix a tirar el primer Ponentina de qui és?
Jo crec que és de la Txell. Jo crec que és de la Txell, també. Tothom haureu de triar, com a molt, una per tirar. No podeu cada vegada... És a dir... Home, no, deixa'ns aquí... Deixa'ns jugar. Ja, juguem. Va, juguem. Joga bonito, joga bonito. Sense punts. Sense punts. Sense punts, vinga, va. Jo també penso que és la Txell. És la Txell? Ja us ho dic jo, no. No soc jo. No! L'has vist i tu...
La Gatau, la Gatau! No, no, jo el de la Gatau el tinc la quin és. Sí, jo també. No, no, no, no soc jo, no soc jo. Però si no et dius res. Però m'esteu mirant-ho! Pues no ho sé. Pues no està ningú o què? Iván! No, Iván no. La Karen.
Es que en Ponent y Ponentina podríamos deduirla de Nisi, pero... Sí, claro, claro. Es que también somos burinots. Jugamos un doble sentit. Es que despabilada que está. Ese günes le podemos saltar a Pikachu, ya saben quién es. En rampa. En rampa, Pikachu, en rampa. Lo Juanca, el 3. Yo perdí la María.
Sabina. Es algú con uso avanzado de la IA. Jo aquí dubtava, eh, pero no estic segura. ¡Sabina Pedros! ¡Sabina Pedros! ¡Sabina Pedros! ¡Sabina!
M'agrada molt que fos aquesta melodia tan intensa. Tan bonica. I Campechín, qui és? Qui pot ser? Qui Campechín? Fran, Fran. Fran podria ser? No, jo, per què? No, per re, per re, per re. Soc jo.
Kinder. Aquesta pell de gallina. La Júlia. La Júlia. Però òbviament no era jo, parlant. Però jo he pensat, i dic, si algú s'haurà senyit al minut, serà la Júlia. Jo crec que serà la Júlia. No, és perquè ho va fer una amiga ahir a la nit, molt tard, i llavors vaig dir, vale, ho he de fer ràpid i corrent, i li vaig enviar el mínim possible. I t'has sumat set punts, eh? No, i jo he de dir que jo qui va drevar...
Perquè jo vaig enviar un àudio amb 59 segons. A veure, a veure. Carrega-lo, carrega-lo. A veure, l'1, l'1. Ponent una. Amb aquest software d'àudio que compte tot, aquí posa que és 1-0-0. Veus? Ah, però és un... No.
No li pots entrar, un minut. Està clavadíssim. Està clavad. És línia. Ojo del con. Sí, espaco. Boníssim, també. Boníssim. Sat, liada. La Maria.
Gateu. No. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell. És la Txell.
Sí, sí, sí, claro, claro. Aquí el que està a compte és que el tema del pseudònim, la Liada, ho vaig ficar amb minúscules i IA amb majúscules, perquè com que són tots, ho vaig fer amb IA. I aquí també he de dir, per ser justa, que jo no ho vaig fer amb IA, sinó que vaig buscar la col·laboració d'un col·laborador de radiació, que fem un podcast que es diu Ejectius Clou per entendre el món digital, que ell se mou molt bé amb aquest entorn.
En Ramon era a mi i li vaig dir, sisplau, que em pots ajudar a fer això. I molt amablement em va generar l'àudio i des d'aquí li dono les gràcies. Jo vaig buscar canviar voz a ella i així m'ha sortit. Vull dir, ben fet, Txell, ben fet. I l'últim ja per descans. Anem a votar. Anem a votacions? Vinga, va, que hem de tastar coses també. Això com ho fem? Cada país? Ara t'ho diré jo molt ràpid. Parell o emparell, Txell? Seràs la primera o l'última?
Dius un número, parell i parell. Parell. Serà la primera perquè l'has encertat. És broma. Però contem els números i ja està, Fran. No, anirem dient. Comença tu, Ivan, la teva votació. La meva votació ha estat... Puc obrir, no? Espera, que la pego aquí mateix. Juanca, 5 punts. Campexin, 3 punts. Ai, que ho he fet. Campexin, 3 punts. I Bonentina, 1 punt.
Molt bé, seguim la ronda. 5 punts per Paco, 3 per Campecin i 1 per Juanca. Vale, jo, 1 per Campecin, 3 per Paco i 5 per Kinder. Jo, 1 punt pel Pikachu, 3 pel Campecin i 5 el Paco.
Jo, un pel Kinder, tres pel Juanca i cinc per Paco. Ha gustado, Paco ha gustado. Paco ha gustado mucho. I un punt per... No, no, espera que acabem la ronda a la volta. Un punt per Ponentina, tres per Paco i cinc per Juanca. Està sumant. No, no, està ficant i posa sumant. Arnau? Jo, un punt per Ponentí, tres punts per Cam Peixín, cinc per Juanca.
Molt bé, i ens falten els punts de la Txell. Un per Juanca, tres per Kinder i cinc per Pikachu. Molt bé. Força repartit. Força repartit, com la loteria. És que era molt difícil. Encara tenim redoble de tambores. Tenim redoble de tambores. Prepares que farà les sumes i quan ho tinguis tot també suma aquests set punts d'en Bells.
No ho sabem, el que hi haurà. I tindrem la cançó preparada. Un aguiar de Champions o alguna cosa. Bueno, també t'he dit que creia que tenia, eh? M'ho he dit molt ràpid, això. El tenim, el resultat? Tenim resultat. Vinga, va. I dius, el first point i ja està, no? Clar, dient per ordre de primer a última o d'última a primer? Com ho fem, això, Fran? D'última a primer, d'última a primer. És més emocionant.
Si en el primer ja la resta saben que no em guanya el dalt. Claro, claro, claro. Vale. Doncs amb zero punts a Eixerida i Liada, que se'n porten també l'aplaudiment. Este juego, gracias por participar. Yo soy el programa. Són els nostres d'Espanya.
Amb sisena posició, Ponentina. Molt bé. És tan injust, sisena posició. Amb tres punts. Amb cinquena posició, Pikachu amb sis punts. Molt bé. Amb quarta posició, tenim a Can Peixin amb 13 punts. No puja, no puja, no puja el podi. No puja el podi, que està convençut que guanyava.
I ara anem al podi, anem al podi, perquè la medalla de bronze se'n va cap a Trem amb 16 punts. I això de la novata. I va treure l'Ivan i jo. Tenim re doble de tambores o no? Tenim re doble preparat. El segon direm el guanyador i la música i tot això com passa a Eurovisió. Estem preparadíssims. Estem nerviosos. El guanyador torna a interpretar com a Eurovisió. Però només
Un punt de diferència. 21 a 20. El guanyador és… Paco! 20 punts per Juanca, 21 per Paco. Aquest és el podi. Paco primer, Juanca segon i Campechín tercer.
Campaixín fora, campaixín fora, campaixín fora. Kinder, kinder, kinder, kinder. Si no di un rei, jo. Reclama, Juli, reclama. Si no di un rei, me mira enfadada. Consigo que se edita algo. Veus qui viene guanyà. Kinder, kinder. Pues tené ara.
I l'altre de qui era? O sigui, el Paco, el Juanca de qui era al final? Juanca el meu. La Sabina. Sabina segona. I vam primer, Sabina segona i Julieta tercera. Molt bé. Però ni l'arazzo, eh? Molt, molt, molt bona. Mira, l'arazzo tots els arxius, eh? De veritat. Sí, sí, sí. Tastarem coses, vinga. Tastarem coses, gatau, tot teu. Hem de dir que ens ha preguntat si teníem al·lèrgies abans fins i tot, eh? Vull dir que això serà intens.
Fica cinta així. Vinga, anem obrint la bossa. De mentres anem omplint l'espai. La Maria va explicant. Jo vaig buscant... Ah, sí, perdona.
Ah, ens hem de cap als ulls. Dona'ns les cintes. Comenci els francs. Mira, comencem amb la Juli. Però llavors, què fem, tanquem els ulls? No! Ah, donen un. Ara, no ho sap dir els nostres veients, però nosaltres ens tapem els ulls i la Maria Gataú ens dona un aliment, o no aliment, alguna cosa per pastar. Llavors jo ara, no, micro. És igual. No hi deu, no hi deu.
Tallaré coses, perquè aquí l'objectiu és tastar dolços de Nadal. Oh, això ens agradi. Llavors, jo ara aquí tallaré coses. Els companys, els que no tenen els ulls tapats, ells veuran el que és, però no han de dir res.
Han de quedar-se callats i sobretot... Li doni algú a la boca o ella mateixa? Sí, la situació és una mica rara. Ja ho faig jo, ja ho faig jo. Mossega fort. Has de mossegar... Però li dono o... Sí, sí, dona. Li dono que deu agafi a ella, si no. No, no, que si no ja té una pista. Vinga, obre la boca. I l'està donant. És fort, és fort, eh? Vull dir, això és de bona dentadura. Això és d'algú que tingui bona dentadura.
Descriu-nos una miqueta, Júlia. Quines sensacions estàs tenint. Sembla que era com torró dur amb ametlles. Ah, està claríssim. Ametlles, no. Una sèrie ametlles. Avellanes. Potser. No. No. En tinc més, si vols. No, per després. No, per després.
És un exemple de resta. Jo crec que és el típic torró dur. Torró dur, sí. És a dir, podem posar una denser. Un mitja plaus. De mentre que penses en el fruit sec, la Txell, explica'ns què ens has de dir del torró dur, en aquest cas. Ja ho sé, ho sé. Que és d'una població que no és a gran munt. Que m'oblidava dir que com a anys, mucho torrón, torrón.
No, de fet no és ni de Xixona aquest, no sé ni del Nes. No, ho estic llegint ara, no sé d'on ve. El nom comença també per a com a Gramunt, d'acord? Queda clar? I segons la informació... La cara és Xixona. Sí, sí, és el mateix. I segons la informació... No, no, no, així està molt bé. No, que ara és la Júlia. Perdó, eh, Xell. Digues, digues. La Júlia aquí. La cara es pot anar tapant, això. Vinga, va.
Som-hi. Diu la informació que és el germà cruixent del Torrotou. Ametlles senceres, mel i clara d'ou, entre dues neules, que és aquest pa d'àngel, d'acord? És, aparentment, una composició molt senzilla, però que té molta història. El meu torró preferit. Has mencionat textos del segle XVI i tradicionalment es tallava amb un garibet ben gros o directament amb el puny, ni que no quedés molt polit, allò, la porció perfecta, doncs es copejava, es trencava i es menjava tal qual, d'acord?
Aquest era de cacahuets, ho hem de dir. Ah, vale, perquè ho anava a dir, jo he dit amb ella. Això és raríssim, eh? Vull dir... Uh! Jesús. Sí, te puedo hacer una preguntita personal sobre estas fechas tan especiales, que a uno le llenan de orgullo y satisfacción. Li passarem directament. Tu has de prendre tot sencer, eh? Això tota la boca. Vinga, pues això és tu tu mateixa. On soc? A l'estudi principal. Com a la missa.
Hòstia, l'esturro és el... Traga primer, traga primer. Sisplau, no he quedat de modals, que estem en directe. Hem de canviar-les. El bombo de licor. Oh, que asco. Hem de canviar-les escumetes quan acaben la bulla. Però com es diu, com es diu el bombo? 100%. Xerí o alguna cosa. Li donen per bo, Xel? Sí, casi, no? Hòstia, oh, perdó. Montxerí, Montxerí. Que, ha estat un Montxerrú o què? Don i do.
Sortirà borratxa la Karen, eh, que això. Això ho deu donar, els controls d'alcohol. A mi sempre ho he pensat. Però està molt bo. A mi m'agrada. A mi no m'agrada gent. Em tinc la Karen tant. És que, a veure, la guinda està molt mal pensada.
Què et passa? El món es divideix entre les persones que els agrada el Montxerri i les que no els agrada. Jo el que sí que us puc dir és que és un bombó italià creat als anys 50 i que està farcit d'aquesta cirera que no agrada de vegades i licor. No és un dolç tradicional català però s'ha fet en un lloc a moltes taules de Nadal. Té tanta personalitat que això que dèiem ara o t'agrada
o el detestes, o el deixes sempre pel final perquè no... perquè no, perquè no coli, d'acord? I a tu t'agrada, Txell? No és dels meus preferits. Jo, a mi el licor, en general, l'alcohol no... És que, on se posi un ferrero... Esa és, i va... A mi no, està sobrevalorat total. En absolut. No, no, gent... Bueno... No, no, està boníssim. Tot i que sabeu per què no es mengen a l'estiu, no? Sí, perquè se desfan. Perquè se desfan. No, amics, no. Perquè les abelles no es fan cucs i és una proliferació exquisita que m'ha passat.
Tu, home. Curs blancs, llargs, esquerosos. Això és perquè te durem des de Nadal fins a l'estiu. Sí, sí, però clar, la Villana, deixa-la una mica que veuràs. Si sona una mica guarrada, estic tallant-ho, vale? Vinga, va. Mentre fas... Ho tenim, ja ho tenim. Vinga, va. No, per això, ara fa de què és? És un bon catxo, eh? No, no sé què és. Però si és tan mala persona, Maria. És com esquerós. És com esquerós. Oh, hola.
Es un paletone que no m'ha parlat en gent.
És que els productes fermentats no els puc suportar. Aiu, aiu, aiu, aiu. Només olorant, ja està venint i diu que és una fermentació gran. I és un panetone. Sí, sí, és cert. És un panetone. És un panetone. Però escolta, quina cara. No t'agrada del fermentat, què vol dir? El torteig és fermentat. Però és que tot és fermentat. I la cervesa, el pa, el pa... No, però no és aquesta fermentació de...
Comer pandorinos, comer el manetone, comer el torteig. Fermentación sabida. Pero en cambio croissant sí.
Però ja et dic jo que porta el mateix llevat, eh? Que no, que no deixes la fermentació, que no ho deixes fermentar. Que no, no fas la fermentació. Ajuda, el Frank. Tu fes un tortell i t'has de deixar un dia per l'altre per la fermentació. Qui és aquest bocador? Un perfum que m'agrada molt. Les madalènes no t'agraden, Sabina. I les pizzas bones, què? Allí ven omflades. Però deixeu-li a la Txell que ens expliqui. Ah, sí? Perdó, Txell. Em sap greu, eh?
Panettone. Dale, dale. Vinga, va. Us diré que el panettone arriba de Milà i té una història que barreja amor i llegenda pels més dolcets. És un pat dolç amb fruita confitada i panses que es menja per Nadal des del segle XV. Curiositat. A Itàlia, si el panettone no puja bé, que és el que parlàveu ara, que s'ha deixat fermentar, és un fracàs personal del pastisser. És com una cosa molt personal del seu bon fer. Sí, sí, sí.
Molt bé. Molt bé. Sempre aprenem aquí, eh? Home, clar. I us em dic una altra. Quan ens treuen del forn, els hem de penjar de cap per avall perquè no s'esfonsin fins que s'arrefreden. Sí, és veritat. Ara t'he de demanar, Fran, perquè continuem amb tu, que ja... És força interessant. Sempre és una mica com Lorenz de l'àvia. Ens estem pensant penjar-ho a les xarxes. Has d'obrir la boca, vale? I jo te ficaré dintre lo que hi ha. És que sé que pillocatxo segur. És algun líquid, no?
No, home, no, no, és sòlid, és sòlid. Pensa que la meva filosofia de vida es pesca, que no sigui pes. Toma una miqueta la cara, perquè és que t'has ficat la manta aquesta fins al nas. Ja està, ja està, vinga, Fran, que tu... Ai, crec que ha caigut un, crec que ha caigut un. Bueno. Què és aquesta cosa? Home! Fran, traga, abans de parlar, que estem a la ràdio. Està llista.
Què tal? Companys, us he de dir que vosaltres perquè esteu veient el que esteu fent, però des de fora que no us veu, sona molt malament tot en general. Ja m'ho penso.
El Fran està mastegant, o xuclant. Obre la boca que li fiquem això. Però mastega? És molt mastegat o no? El Fran no es depensa gaire. Què hi ha? No sé com se diu. Com que no se sap? És allò que semblen perles grans, que no sé com se diu. Perles grans? Home, però per favor. Però de què és? Què porta dintre aquesta perla? Però com no ens ajudes desmenjant? És que m'està embriagant el perfum de la Júlia, no em deixa concentrar-me.
No, no, no. Us deixes bo. Ja t'ho pots treure, Fran. No ho sé què és. No saps què és? És una almendra garrapinyada? Això, clar, no! Perdó, una peladilla. Peladilla. No és el mateix, eh? No és el mateix. I tampoc és el mateix que una catània, eh?
No, tampoc. És una catània. A veure, anem per parts. Peladilles. Són amelles recobertes de sucre i tenen origen àrab. Durant segles van ser símbols de celebració i fertilitat, molt presents amb bodes i batejos. A Nadal aporten aquest punt dolç i dur a la vegada i també serveixen per omplir copes i fer soroll. Curiositat.
És un símbol de celebració. A Nadal mantenen aquest toc simbòlic, aportant sort i prosperitat als que les mengen. I no només per menjar, tradicionalment estiraven, cuidado, perquè això és dur, i compartien en festes com a gest de celebració. Gairebé com el confeti, com si fossin un confeti dolç d'avui en dia.
Això, les peladilles. Les catanyes, que heu comentat, és una ametlla recoberta d'una pasta de xocolata. I les garrapinyades és ametlles amb sucre, però aquest sucre és diferent de les peladilles. Les peladilles és com algo molt lliset, com molt ben uniforme. Exacte. I el garrapinyat, doncs, es fa aquella caramelització. És torrat, és el sucre torrat aquell. I fa com una caramelització i no queda uniforme, queda envoltet i com més rugosit.
Si el que ve te queda, parlar-ho així i explicar-nos-ho de veritat. M'estàs donant la calma amb tota aquesta tormenta? Sí, està molt bé que estigui també fora de l'estudi perquè ens dona una pau. Així ens aporta això. Sí, la pau, la pau.
I tot que l'Arnau. Ja tenim l'Arnau equipat amb la seva manta. Ivan, per cert, ves preparant l'arxiu que ha guanyat, que diguem quant dure perquè tancarem amb ell. Ara el Fran t'ho donarà. I està ficant dintre de la boca el Fran a l'Arnau. Ui, sí que és veritat, Txell, que sona molt malament. Sona molt malament des de fora, però seré jo que sóc una malconjona. Ara no.
Ai! Tampoc li agrada, tampoc li agrada. Home, jo sí. Sí, sí que li agrada. Home. És que me surt? No. Però com no podeu saber el que esteu menjant? És que és diferent, eh, quan tu fiques el meu sexe. És que no, que no. El que està menjant ell s'ha de saber. Jo ho sabia al moment, també. Home, jo crec que tot és bastant fàcil. És torre de xixona. Ah, sí. T'agrada el de xixona, també, Txell.
Molt, m'encanta. Us diré que té origen medieval i neix de la combinació més bàsica d'ametlla, mel i paciència. La seva textura cremosa aconsegueix, gràcies a una llarga molta de l'ametlla, una tècnica que ja es feia al segle XV. Curiositat, va ser considerat un dolç deluxe, reservat només per a grans celebracions durant molt i molt temps.
Primer m'ha recordat a mi el de Gemma d'ou, però després ha hagut d'associar... Jo pensava per un moment que diga, a veure si dirà ara que és un mazapan o alguna història d'aquestes, saps? Però no, no, no. I ara mateix anem a narrar que el nostre tècnic, Ivan Huson, s'ha de les ulleres, la Karen ha deixat d'estudir per anar a la cabina de control, està tapant el pelazo que té l'Ivan, no només els ulls, i és disposa a posar-li el... Pobre Ivan. Oh!
Sembla un pardalet, eh? Com aixec la boca, dient on hem de menjar, eh? Sembla un pardalet total. I el que ho sabia tot, espero que comença't a la primera. Sí, que ho sabrà. Oi, oi, oi, el micro, però activa't el micro. Ah, clar, no. A la video. Crec que he encertat, sí, perquè ja me sento. Està obrint-se el micro amb el llibre tancat. No, Luca. I crec que també estic a la música, a veure.
Jo crec que això és un mantecado barra rosco de vinos. Rosco de vinos! Un mantecado no és diferent, però rosco de vinos sí. En català com és això, Fran?
Rosca de vi? Ni la més remotida. Perquè he buscat fins i tot a l'optimot i no sortia. Sortia roscon la traducció. És que vol dir que no és una mena de polvoron això, no? Però és que el rosco de vi no és el rosco de vi, no saps? És el més buscat, jo crec. Quan ens entra l'últim o no ens entra?
Eh, si... Però espera, espera, que la Txell digui la informació del ràpid. Perdó, perdó, perdó. Ràpid, ràpid. És un clàssic nadalenc de rals andaluses, molt lligat a la producció del vi, no? Porta vi dolç a la massa, tot i que l'alcohol s'evapora durant el fort, per tant, tranquils, en podeu menjar. Pel tema del pes, vigileu més, que podria provocar, però pel tema del vi no us preocupeu. Originàriament es feia per aprofitar accidents de vi i aguantar tot l'hivern sense fer-se molt bé. Molt bé, perfecte.
Gran claustre, gran, gran, gran, gran, gran claustre. Jo em vaig amb ja un Monterí. No, no, és que ara aquí farem el ressoport. Moltes gràcies. Adéu, moltes gràcies. Aquest és el missatge guanyador i amb ell marxem. Fins demà. Adéu, adéu. Con todos ustedes, el mensaje de Navidad de su majestad, el rey Paquito.
Hola, queridos follogueres del Lledida Natura. Solo quería deciros, en la lengua del imperio, que os deseo una feliz Navidad a todos. No olvidéis, durante estas fiestas, ver cada día el programa de Susana Griso, como hago yo. No os olvidéis tampoco de nuestros agricultores, por eso os pido que compréis aceite de Jaén y Jamón de Teruel.
Quiero también que escuchéis a Leticia Sabater a todo trapo, todo el día y que veáis en un maratón las últimas 15 ediciones de Eurovisión del Tirón. Por último, me gustaría que en estas fechas tan señaladas considerarais dejar de ver, asistir o jugar a nada relacionado con el hockey, a ver si entre todos nos olvidamos por fin de ese deporte que nadie entiende. Nada más, por mi parte, pasad unas bonitas fiestas, Merry Christmas, Anna Happy New Year...
Viva el rey y viva España.