l'obra es trena dijous i les entrades es venen a molt bon ritme.
Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, Òsters, què tal? Us parla Francesc Bolañà. Això és aquí a l'ESA aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Des d'ara i fins les 6 us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a Rao Vila de MUNFM. Molt bones. Hola, bona tarda a tots i a totes.
Bona tarda també a la Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Bona tarda, Westerns. Saludem també a la Sabina Pedrós, del Picat Ràdio. Hola, què tal? Bona tarda. Karen Alfonso, de Ràdio Ponent Mollerussa. Hola, hola. Hola, hola. Txell Bernaus, de Ràdio Sió a Gran Munt. Com anem? Bona tarda, Westerns. Lluia García, de Ràdio 3. Molt bones. Ei, com a tot? I Ivan Usón, el responsable tècnic d'aquest programa que es troba a UAU Lleida Ràdio. Com un servidor també li diem què tal? Bona tarda. Bona tarda a tothom. Bona tarda.
Programa aquest, que l'obrirem amb un tema del dia en què parlarem dels gegants Eduard Divars d'Urgell. Després serà el moment d'aquella sempre divertida tertulia de xarxes, aquest dilluns. Parlarem d'aquesta aturada massima d'Amazon Website Services, com diran segur, ben segur, les nostres xarxeres, que de ben segur també sabeu molts i moltes, que ha deixat caigudes a bancs, videojocs i aplicacions arreu del món.
A la tertúlia analitzarem com un error en el món pot paralitzar mig internet i què ens diu de la nostra dependència digital. Abans, però, de doblegat, notícies.
Doncs som-hi, ens hi posem en aquest repàs a l'actualitat local, ho fem acompanyats del Guillem Figueroa, aquí ja saludem, molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, reivindica el dret dels ciutadans a poder viure al seu territori en la inauguració de la Fira Municipal de Lleida. Collboni ha assegurat que la voluntat de tirar fronteres arreu d'Europa de les darreres dècades ha estat un èxit, però sovint s'ha deixat de banda la necessitat de garantir que la gent pugui romandre a les seves poblacions.
El primer edil barceloní ha afirmat que l'arrelament dels ciutadans als seus municipis ha de passar per la presència d'habitatge assequible, oportunitats econòmiques, seguretat, ordre neteja i una bona oferta lúdica, esportiva i cultural. Un altre gran dret que tenim els ciutadans europeus, catalans, espanyols, que és el dret a quedar-nos, a facilitar que la gent es pugui quedar a la ciutat on ha nascut i on vol viure. Per tant, habitatge,
oportunitats econòmiques i ciutats habitables són el fonament del dret a quedar-se a les nostres ciutats i als nostres barris. I no podem i no hem... Durant la presentació, Collboni ha exalçat el paper dels ajuntaments i institucions que ha afirmat que estan a la primera línia de les necessitats dels ciutadans. En aquest sentit, ha assegurat que Barcelona ha de donar suport a certaments com municipària i exercici de capital de Catalunya. I no podem i no hem de deixar ni cap poble ni cap ciutat sola...
davant les dificultats que pugui tenir en un moment determinat. Tots hem de treballar colze a colze amb el nostre coneixement, amb la nostra experiència, a vegades amb el nostre suport directe per fer que tot i cadascun dels pobles i ciutats del nostre país prosperin alhora. I això també és una forma de solidaritat.
entre els municipis catalans. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larossa, ha reivindicat la capitalitat de Lleida com a segona ciutat de Catalunya, així com el poder de tots els municipis del territori. Larossa ha afirmat que aquesta edició del certamen ha de ser un pas endavant cap a pobles més forts, més justos i més preparats pels reptes que venen per davant, però que això esdevingui una realitat, ha reclamat avançar cap a un model de finançament adequat per als ajuntaments. No podem obviar que els reptes que afrontem des del món local
requereixen eines adequades i, sobretot, un finançament just. Els ajuntaments són l'administració més propera a la ciutadania, la que ha de donar respostes immediates a les necessitats quotidianes, la que escolta, la que actua i s'adapta.
Però massa sovint ho fem amb recursos limitats i amb un sistema de finançament que no reconeix ni la complexitat ni la responsabilitat que assumim. És imprescindible que avancem cap a un model de finançament local més equitatiu i adaptat a les necessitats i al paper que juguem.
La 23a edició de Municipàlia i la 7a edició d'Inocamping compten guanyen més de 350 expositors, una cinquantena d'activitats programades i visitants prominents d'una vintena d'estats. El certament s'allargarà fins ixous al recinte de la Fira de Lleida amb l'acte de clausura i l'estrena del nou pavelló desmuntable a càrrec del conseller Albert Dalmau. I anem fins al Farràs, on avui s'han iniciat les classes en català per a mares d'origen alà pel seu col·legi. Una qüestió que ens explica l'Arnau Vilà de MUNFM.
L'iniciativa va néixer de les trobades setmanals on les mares comentaven les circulars escolars i va evoluixionar fins a convertir-se en un espai d'aprenentatge, de llengua i d'integració, com ens explica la directora de l'escola del Farràs, la Carme Prades.
Tot va començar perquè venien a parlar sobre les circulars de la setmana o de la quinzena. Llavors, clar, moltes, sobretot en català, les senyores no ho entenien i fins i tot algunes tampoc no saben llegir ni escriure. Llavors era el moment que se'ls informaven, entre totes parlaven del que havien rebut i per a què servia. A banda, una de les alumnes ens explica que aquest curs també serveix per fer ús del català en la vida quotidiana.
En edicions anteriors, el projecte també va comptar amb la col·laboració de l'Associació Sardanista i del Consorci de Normalització Lingüística.
El restaurant Blanc i Negre de Gramunt, Blanc i Negre 2 de Gramunt, va ser l'escenari d'una segon robatòria a Gramunt en menys d'una setmana. En aquest cas, dues persones van entrar per la força cap a les 3 de la matinada del diumenge al dilluns en aquest establiment. Ens ho explica la Txell Bernaus des de Radio C. Gramunt.
Segons s'ha informat des de Mossos d'Esquadra, els lladres van trencar un vidre a pedrades per tal d'accedir al restaurant i un cop dins van reventar una màquina escura a butxaques. Van intentar obrir una segona màquina, tot i que no ho van aconseguir. El robatori, indiquen fons properes, va ser molt ràpid. Cal recordar que es tracta del segon robatori en menys d'una setmana, ja que la matinada del divendres, 17 d'octubre,
La seu del Club Ciclista de Gran Munt va ser l'escenari d'un robatori posterior a incendi, provocat, segons s'apunta, per tal d'esborrar les pistes. Segons indiquen, els Mossos d'Esquadra s'està investigant els dos fets i, de moment, no hi ha cap detingut.
Del 24 al 26 d'octubre, els pavellons finals de Mollerussa acullen la Fira Autotardo, que enguany arriba a la seva trentena edició amb totes les places d'expositors cobertes i amb l'objectiu de repetir els bons resultats de l'any passat. Una qüestió que ens explica la Karen Alfonso des de Ràdio Polen Mollerussa. En la trentena mostra, dedicada al vehicle nou i d'ocasió, participaran 20 expositors, un més que en l'edició anterior, dels quals 18 corresponen a concessionaris de vehicles i furgonetes i dos a serveis complementaris.
La major part provenen de les terres de Lleida, amb dos expositors de la província de Barcelona. L'alcalde i president de Fira Mollerussa, Marc Solsona, ha remarcat que el recinte final estarà ocupat al 100%, amb presència també a l'espai exterior. També ha recordat que Autotardor podria ser el certamen que permeti batre el rècord històric de volum de negoci del conjunt de fires. Abans de començar Autotardor, portem amb les últimes fires de Sant Josep i d'Otrac,
un 30% més de cotxes venuts. I a nivell de volum de negoci, amb aquelles dues fires, ja hem superat els 11 milions d'euros, superant, a més que ells, també l'import de volum de vehicles que vam fer l'any passat amb aquelles dues fires. El Dutardons pot situar que si només que hi hagués el mateix que l'any anterior, o una miqueta menys, podríem arribar a ser la millor xifra de la història a nivell de volum de negoci de fires de Mallorossa.
La inauguració de la Fira Autotardor tindrà lloc divendres a les 5 de la tarda a càrrec del president de PIMEC, Lleida Borja Solans, i l'horari serà de 10 del matí a 8 del vespre amb entrada gratuïta.
I no ens movem de Mollorussa, per tant, seguim també amb la carrera d'Alfonso, expliquem-vos que el proper 14 de novembre se celebrarà la degeneració dels Premis Ànima Ciutat de Mollorussa, impulsats per l'Ajuntament d'aquest municipi i el Centre d'Iniciatives Solidàries Àngel Olaran. Enguany s'atorgaran cinc distincions en l'àmbit local que rebran aquest reconeixement ànima d'honor a Àngel Pujol.
Els premis d'enguany són el Josep Ignasi Canyelles, per més de 40 anys dedicats a l'educació i la implicació en projectes socials. La Sofia Revolta, per la seva trajectòria professional i humana en l'àmbit de la salut i el voluntariat, i el Jaume Suau, doctor en psicopedagogia i president del Centre d'Estudis del Pla d'Urgell-Mascansà, per la seva contribució a la cultura i la recerca del territori.
També reconeixerà la tasca conjunta de Joan Blanc, Josep Simó i Joan Simeón, tres veïns que han remodelat de manera voluntària els espais exteriors de la residència de Caljaques. I finalment, el Club Bàsquet Mollerussa, per la seva llarga trajectòria esportiva i social des de l'any 1968 i pel seu compromís amb l'esport inclusiu i femeni.
La Gala dels Dessers Reconeixement Ànima se celebrarà a les 9 del vespre al restaurant Resquits de Golmès, en el marc de la setzena vetllada solidària del Centre d'Iniciatives Solidàries Àngel Olaran, que comptarà amb la presència del missioner Àngel Olaran. Durant l'acte també es presentaran els nous projectes solidaris al Tigrai, una zona d'Etiòpia on el CIS manté la seva cooperació després de l'acord de pau signat recentment.
I acabem amb una darrera qüestió, parlant del gran recap de 2025 que ja es calza en motors. Els propers 6 i 7 de novembre se celebrarà una nova edició d'aquesta gran onada solidària que impulsa el Banc dels Aliments de Catalunya. Al Picat i ja s'estan buscant voluntaris per participar i una qüestió que ens amplia la Sabina Pedros del Picat Radio.
Els Bancs dels Aliments de Catalunya han posat en marxa la 17a edició del Gran Recapte, una de les mobilitzacions solidàries més importants del país que se celebrarà els dies 6 i 7 de novembre. L'objectiu és ajudar les més de 230.000 persones en situació de pobresa
que reben suport alimentari arreu del territori. Al Picat, la crida, se centra sobretot en trobar voluntaris i voluntàries, ja que la seva participació és clau per garantir l'èxit de la campanya. Des d'avui ja es poden fer inscripcions per col·laborar-hi trucant o enviant un WhatsApp al 695 57 30 46. També per correu electrònic al picatsolidari arroba gmail.com o també a través de les xarxes socials
arroba alpicat barra baixa solidari. Enguany es posarà especial èmfasi en la recollida d'aliments bàsics com són les conserves de carn com bandonguilles, callos o salxitxes, també conserves de verdura com pèsols, mongetes o menestra, productes de neteja de la llar com detergent, rentavaixelles o sabó de renta al terra i també productes d'higiene personal com gel, xampú o pasta de dents. Gràcies Sabina, gràcies també Karen, Guillem, Txell i Arnau.
La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia. El tema del dia que ens permet conèixer els gegants. Eduard, divars d'Urgell, no, Karen? Bones, molt bones de nou.
Doncs sí, Fran, avui explicarem la història dels gegants Eduard i Barç d'Urgell. I per fer-ho tinc aquí els impulsors i la família Rubiol Escobedo, els pares Josep i Natàlia i els seus fills Eduard i Ares. Molt bona tarda a tots quatre. Bona tarda. Bona tarda.
Primer, és que ja comencem directament la història. Com va començar aquesta afició pels gegants Eduard i Bar-sur-Gell? Aquesta afició va començar amb el nostre fill Eduard quan tenia 3-4 anyets, que era quan vivíem a Lleida. Érem assidus a la casa dels gegants. Allí sempre era parada obligatòria d'anar-los a visitar.
i aquesta afició va anar avançant cap a anar a trobades, a anar a veure les cercaviles. I això va esdevenir en que a l'edat de 6 anys, quan va fer el seu aniversari, uns molt bons amics de la colla viva i de les Borges Blanques, el Miquel i la Laura, ens van regalar un gegantó, el cavall Narcís. Aquest gegantó va arribar a casa nostra
I bé, primer només sortíem pel poble a fer alguna pallaruca, per exemple la primera va ser per Sant Jordi, i arrel que el Josep ho va començar a impulsar a través de l'Instagram, doncs alguna colla es va ficar en contacte amb nosaltres, i vam començar a sortir d'Ivars, i bé, va ser la bomba, perquè d'aquí vam despegar. I qui és el cavall de Narcís?
El cavaller Narcís és el meu gegantó, el nostre gegantó, que es diu cavaller perquè és un cavaller i Narcís perquè la família és un decal Narcís. Ah, veus això? Aquí té un ganxo familiar també, eh? Aquest gegantó. El portes tu, Eduard? Sí, el porto jo. I què tal? Com es porta un gegantó? Perquè, clar, no és el mateix veure'l de dir, ostres, és que m'agrada molt, els vull veure a portar-lo, no?
Pese poc, pese 8 quilos i mig. Poc? 8 quilos i mig? Pese poc. I el puc portar sense cap problema. Molt bé, Déu-n'hi-do. I ara, d'aquest cavaller narcís, vau començar, suposo que això és el que dèieu, una miqueta, perquè us van anar cridant fins que us heu anat fent molt més grans i ara ja, un no parar, no?
Sí, la veritat és que el cavaller va aterrissar a casa nostra, com ha dit la Natàlia, l'any 2022. Aquell any vam fer set sortides, que set sortides ja és un número força bo. Hi ha colles geganteres que organitzen tota una festa major amb aquestes set sortides perquè saben que aleshores poden convidar a set colles a la seva festa major.
Però és que l'any següent, l'any 2023, vam arribar a 30 sortides, l'any 2024 vam arribar a una quarantena de sortides i aquest 2025, amb altres ingredients que hem anat incorporant dintre d'aquesta associació de gegants Eduard, com és el llibre, els contacontes que hem fet, fregarem les 70 participacions en esdeviaments de cultura popular. Si compteu els caps de setmana que té l'any, que en té 52, doncs això toque tots els caps de setmana replens de...
Hipotecats de cultura popular, que això és una bona hipoteca. Mira, ara t'agafo just això que deies, cultura popular. Com és, tant Eduard com vosaltres, que un nen tan petit s'interessi per aquesta cultura popular catalana, en aquest cas, i que...
i que la pugui portar, transportar i pot ser que també els seus companys i altres nens de la seva edat diguin, ostres, i creïn aquest gossanillo, aquesta curiositat, no? Sí, realment l'associació Gegants Eduard ens identifiquem com molt bé és explicat. Nosaltres treballem amb infants perquè totes les figures que tenim són gegantons i per tant, com a tal, han de ser portats per nens i nenes
podríem dir entre 6-7 anys, que és l'edat que va començar l'Eduard, fins als 10-12, quan si el nen ja és més gran potser fins i tot ja no hi cabria dins dels gegantons que tenim. Llavors és un plaer poder treballar amb aquests infants perquè la cultura popular avui en dia costa molt d'arrencar, a les colles costa molt de fer-les seguir, tothom té molta feina o molt oci als caps de setmana, hi ha moltes activitats, molta oferta...
esportiva, molta oferta cultural, però sí que els gegants és un món que ha quedat una miqueta en l'oblit i més després del Covid, que va ser...
el detonant que va fer que les colles trontollessin una miqueta. Però en el nostre cas, amb la incorporació del Cavalli Narcís, la del Dimoni Banyut i ara finalment la del Lamint de Fayó, que ha sigut una explosió mediàtica, això sí que hem notat a nivell de colla o a nivell de família que aquells mateixos infants que potser el Cavalli Narcís o el Dimoni Banyut no els cridava tant l'atenció, ara amb el Lamint de Fayó, que el seu rostre s'identifica amb un crac del Barça,
doncs tenen ganes de portar-lo, no? I una miqueta el que comentaves era això, no? De dir, amb aquestes noves figures que hem anat incorporant i les noves activitats, doncs pensem que aquesta cultura popular comença a reneixer una miqueta. Com es porta aquest lamin? Perquè suposo que al final si tens els dos lamin i el cavaller no els pots portar alhora. Com ho fas, Eduard? Doncs tinc amics de l'escola...
que ens ajuden a les trobades i jo quasi sempre porto el cavaller i llavors els amics ho porten l'amint o el dimoni o tots els gegantons que tenim. Li deixes a tots els amics? Tu potser no te'l deixo? Clar, s'ha de tindre un domini i si no el domines bé...
Si té ese desequilibre, pots ca... Pots caure. Pots caure tu i llavors destrossar el gegantó, en aquest cas. La vostra història no es queda aquí, perquè no es quedeu només amb el gegantón, sinó que d'aquí neix un conte infantil, oi, Josep? Sí, la veritat és que va ser també...
Tot el que ha nascut amb nosaltres ha nascut de la casualitat i de les ganes de tirar endavant els gegants i el món de la cultura popular. El llibre de la història gegant del cavall i narcís va néixer pels Nadals del 2024, on jo tinc l'acostum de fer una mica de memòria, d'escrita, de tot el que hem fet durant la temporada.
I va haver un moment que quan feia la temporada 2024, que fa un moment he dit que vam fer fins a 40 participacions, doncs vaig parar d'escriure i dic, ostres, això tan bonic, hem de tenir la capacitat de poder-ho transportar, de poder-ho compartir. I inicialment pensàvem en una pàgina web, anar ficant fotos del que fèiem, però parlant amb la Natàlia, que és la mare de l'Àres i de l'Eduard,
doncs vam dir per què no fem un conte infantil, diu perquè l'edat dels nostres fills és aquesta, a més a més la lectura és molt important en aquestes edats que estem treballant nosaltres, i vam decidir fer un conte infantil.
El logotip de la nostra colla ens el va fer el Ramon Martínez, que és un dissenyador gràfic de Premià de Mar. És familiar nostre. Ell està bregadíssim en fer dissenys per cultura popular, sobretot de l'Ajuntament de Barcelona, de la Casa dels Entremesos de Barcelona.
i era un fitxatge excel·lent. I li van proposar a Ramon, mira, ja que ens vas fer el logo, perquè no ens il·lustres la història gegant del cavaller Narcís. I el primer que ens va dir va ser que ell no era il·lustrador, ell era dissenyador gràfic, però de seguida ens va dir, diu, no us preocupeu perquè...
si vosaltres no teniu il·lustrador, diu, jo tinc contactes i a més a més us aconseguiré el millor il·lustrador. I així va ser, ens va aconseguir contactar amb l'Oriol Roca, que ell és de Barcelona, i va tardar res a acceptar la nostra proposta, i això que encara no ens coneixíem, i no ens vam conèixer realment fins al dia de la presentació del conte a Ibar, un 12 d'abril,
on vam aplegar més de 300 persones en aquesta presentació. Les emocions anaven a flor de pell. Sort que se'm va acudir de posar un petit Google Forms per saber una miqueta amb quanta gent comptaríem, perquè aquesta presentació s'havia de fer a la sala d'actes de la cooperativa i...
Una setmana abans vam haver de canviar la ubicació i vam haver de fer aquesta presentació a la sala del poble, a la sala gran, on es fan els valls de festa major. I tant és així que un senyor d'Ivars, ja de certa edat, vull dir que té una trajectòria vital important i que ha viscut moltes cosetes a nivell local, em va dir, diu a Ivars, tret de festa major,
Només s'ha omplert dues vegades la sala del poble. Diu, una a vosaltres. I la segona va ser quan va venir el pare Irineu Segarra, que aquest senyor va ser director de l'Escolònia de Montserrat durant molts anys, tota una institució a nivell mundial de la música,
i quan se li va retre aquest homenatge també es va omplir la sala. Però és que després ja venim nosaltres i això ho estic explicant ara amb la pell de gallina perquè, ostres, allà vam veure que teníem un suport fantàstic per part del món de la cultura popular local, comarcal i més enllà de la comarca, és que va vindre gent de fora del Pla d'Urgell.
Va ser un èxit brutal. Una institució per Ibarrogell també, vull dir. Sí, sí, sí. No podia fallar perquè l'equip que vam aconseguir fer per escriure el conte, la història gegant del Cavallà Narcís, com vaig dir el dia de la presentació, va ser un equip de Champions, perquè el conte ve equipat amb un audioconte i també un descarregable per acolorir les mateixes il·lustracions que hi ha dins del conte.
Evidentment l'Oriol ja l'he presentat, l'il·lustrador, i per tant les il·lustracions són excel·lents, no? Però és que a més a més l'Audioconte ens el va gravar la Clara Olmo, l'Alejandro Olmo i el Jordi Huete. És a dir, la Clara està dintre de la companyia Festuc Teatre, ella ha estat a Pastoret Roc de Lleida igual que el Jordi Huete, l'Alejandro Olmo també del món del teatre, vull dir, vam aconseguir
per casualitats de la vida, per contactes que tens, per familiars, doncs reunir una sèrie de gent que van fer que la història gegant del cavall de Narcís, tot i ser una autoedició, doncs sigui un llibre molt digne, la veritat.
Això ho vau estrenar a l'abril. M'agrada molt perquè l'Eduard va dient que sí, com dient que és increïble tot això. Vau estrenar a l'abril, ara estem a l'octubre. Quina rebuda ha tingut aquest compte infantil? La rebuda ha estat molt bona, la veritat, perquè quan impulses una iniciativa d'aquestes, i a més a més ho fas des de casa, amb el cor, quan arribes a la impremta i et pregunten quantes còpies ni voldràs fer,
Doncs... La veritat és que inicialment ens volíem quedar amb el mínim que ens proposaven ells. Diu, és que si feu menys que això, el preu per llibre us costarà molt car i no valdrà gairebé la pena.
I em van fer mig miler de còpies i val a dir que a hores d'ara, que ara estem acabant l'octubre, quasi bé estan ja totes venudes. I per ser una autoedició que només han tingut l'oportunitat d'adquirir aquest llibre, la gent que ens ha conegut, és a dir, no està a les llibreries, no hem tingut una distribuïdora que ens ha distribuït, pensem que és un èxit brutal, la veritat.
I si hi ha algú ara que ens escolta i que li interessa el llibre, com ho pot fer? Doncs ens ha de venir a veure a les cercaviles que anem, que hem fet moltíssimes. Per exemple, aquest cap de setmana, el dissabte estarem a Serós, el diumenge estarem a la festa de la Poma de Barbens.
Després anirem al col·legi, després vindrà una trobada molt important a nivell de Catalunya, que és el mil·lenari de Montserrat, de l'abadia de Montserrat, on tots els geganters de Catalunya estem convidats i omplirem Montserrat de gegants.
I res, acabarem l'any anant al casc antic de Barcelona, anant a la trobada a Cala Sants, fem moltes trobades. Però el llibre, la pregunta que em feia és una miqueta, creiem que no té sentit adquirir el llibre sense haver-nos conegut o sense conèixer el cavaller Narcís. Per això nosaltres sempre diem que aquell llibre, nosaltres no ens volem enriquir amb la venda d'aquest llibre, sinó que el que volem és difondre la nostra...
trajectòria, la nostra història familiar i, per tant, no té sentit adquirir aquest llibre Labacus sense haver-nos conegut a nosaltres. I que més bonic que conèixer-nos en un entorn de Cercavila, de Festa Major, que és la nostra raó de ser. L'essència, eh? L'essència, sí, sí. Dels gegants Eduard, en aquest cas. Molt bé, parlem...
Parlem ara perquè a la dotzena trobada comarcal que es va fer aquí a Miralcà el 4 d'octubre van aparèixer dos gegants, els dos d'Ibar, un era Maria Mercer Marçal, poetesa ja superreconeguda aquí a la comarca, i un altre que ja l'hem mencionat i ja hem començat a parlar-ne, la Minyamal, jugador del Barça. Què ha passat aquí? Com surt aquesta idea i com acaba sent un gegant a la Minyamal?
Bé, la veritat és que l'amint Yamal que ens deies surt també d'una iniciativa, d'una casualitat. Arriba un capgros a casa, desfet, destruït.
i d'un col·le d'Hospitalet de Llobregat, que casualment, doncs, en aquest col·le hi va la cosineta de l'Eduard. I l'Alexia va dir en aquell moment, diu, si l'heu de llançar, diu, no ho llanceu, que jo tinc un cosí que segur, segur que l'aprofitarà. I aquell col·le, doncs, li va regalar l'Alexia, i l'Alexia el va portar a Fayó. Fayó és un poble de la Franja de Ponent, forma part ja de la província de Saragossa, per tant, estem a l'Aragó.
Però allí hi ha una penya blaurana molt potent amb dues noies que la impulsen, la dinamitzen com podem nosaltres impulsar i dinamitzar la nostra associació, no? Que són la Magnòlia i l'Anna i tota la resta de junta directiva. Llavors aquest capgròs aterrissa Falló d'on és fill el iaio de l'Eduard i allí el comença a moldejar. I abans d'acabar-lo l'Eduard li pregunta, escolta, què en vols fer d'aquest capgròs? O quina fesomia vols que tingui?
I l'Eduard, doncs bé, potser perquè aquella nit havia guanyat el Barça o la Minyamal havia fet, doncs, un gol o dos o tres, els que hagi fet, va dir, doncs, podríem fer la Minyamal, com hagués pogut dir, podríem fer, jo què sé, qualsevol dibuix animat o... Doncs va dir, en aquell moment va dir la Minyamal. I al Iaio li va faltar temps per construir la Minyamal. Llavors...
I ja que aquest gegantó va ser construït a Falló, doncs ja vam començar a pensar que el nom que havia de rebre havia de tenir alguna relació amb Falló. I per això li vam dir l'amint de Falló. Oficialment el nostre gegantó és l'amint de Falló. I a més a més, com que el 16 d'agost vam tenir l'oportunitat d'estrenar-lo, de presentar-lo en el marc
del 15è aniversari de la penya blaurana de Fayó, tot encaixava. Val a dir que la penya blaurana de Fayó ens va ficar tots els recursos a disposició i va tindre una estrena molt digna. Sense anar més lluny, l'amint de Fayó va ser apadrinat per Rafael Zubiria. Rafael Zubiria és exjugador del Barça. Ell va estar al primer equip durant els anys del 77 al 82.
guanyant dos recopes d'Europa, guanyant dos copes del rei, tota una institució a nivell de Futbol Club Barcelona. Després un altre padrí que va tindre va ser el senyor Lluís Pérez, membre de la comissió social del Barça, i finalment la pròpia penya blaurana de Fayó. O sigui que la festa va ser una festassa i a més a més els padrins que pot gaudir l'amint de Fayó són padrins de molta altura com és ell, perquè és un gegant.
Vosaltres, perquè no l'estiu veient, però és que jo el tinc aquí davant perquè me l'han ficat aquí a la sala i és increïble, vull dir, a part que s'assembla moltíssim, és una cosa increïble. Suposo que la rebuda mediàtica, com bé comentaves a l'inici,
Bé, increïble, no? Sí, la veritat és que quan vam començar a publicar fins ara l'Instagram que gestionem nosaltres, que és Gegants Eduard, només sortia el cavaller Narcís, el dimoni banyut, i ara comença a sortir l'amint de Fayó. Hi va haver un ball de lluïment de l'amint de Fayó, que va ser el ball de lluïment que vam fer a Bellmunt d'Urgell,
que a nivell d'Instagram ho va petar perquè vam obtenir xifres d'influencers i no ens en considerem gens, però aquell ball de lluïment ha estat visualitzat per prop de mig milió de visualitzacions, està tenint més de 30.000 magrades, més de 35.000, si no recordo malament, enviaments, gent que se l'ha enviat amb un amic o així, i d'aquí
Ha tingut una explosió a nivell mediàtica perquè a partir d'aquest vídeo que ha rodat mig món se'ns han ficat en contacte dos platós de televisió, diverses ràdios, avui som aquí Radio Ponent, que és un orgull perquè considerem que és la nostra, Radio Ponent, és la de la nostra comarca, per tant no podíem fallar aquí.
I enllaçant una miqueta també amb la repercussió que va tenir a la trobada comarcal, com havies iniciat la pregunta, no? La trobada comarcal, doncs, la setmana abans se fa a l'exposició un pla gegant i infant que entrava a veure l'exposició, infant que destacava l'amint, no? Hosti, hi ha l'amint ja mal, no?
I una miqueta, abans que parlàvem de com nosaltres podem impulsar la cultura popular, una miqueta creant figures d'aquest tipus, pensem que els infants es veuen més reconeguts que no pas amb altres figures que no se'n senten tant. Els atrauen més, en aquest cas. La Natàlia, que les cercàviles que feu us paren constantment. No puc fer una foto, puc fer una foto, en aquest cas...
Doncs ho haurem de deixar per aquí. No sé si em deixo alguna cosa per dir. Crec que ho hem dit tot. Ara, dis-me una última cosa. Dis-me on estan aquests gegants. Els guarden en algun lloc? On els guarden aquests gegants? Al pàrquing.
I també el cavaller a dins de casa. Ostres, a dins de casa, o sigui, som uns quants, no?, a casa, últimament. El cavaller Narcís té el lloc honorífic de casa, perquè amb ell va començar tot. Només ara que he comentat, es diu, no sé si em deixeu alguna cosa, si em permets, només agrair al grup vivall de les Borges Blanques, l'opsequi que ens va fer fa ja, doncs, el 2022.
el Miquel i la Laura van ser els artífics d'aquesta idea, però el constructor del cavall anarcís va ser el Manel Vidal, que és l'espurna que ha fet néixer una nova associació. Sense anar més lluny, aquest any 2025, el 13 de gener, com que fèiem tantes activitats i teníem tanta energia, doncs ens vam constituir com a associació gegantera, com a una entitat més del poble.
I res, i que de moment continuarem amb aquesta empenta, amb aquesta energia i encantats de poder-ho difondre amb mitjans com Radio Ponent. Encantats nosaltres i que, sisplau, gegants Eduard i la cultura popular que segueixi fins molt, molt més temps. Moltes gràcies.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'Oest. Inicia sessió al teu perfil. Fes like i reposteja que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Doncs som-hi, ens hi posem ja amb aquesta tertúlia. Toca saludar els nostres xerxeres, la Txell, la Serena, la Karen i la Maria.
Molt bona és de què se suposa que anirà avui la cosa. L'altra cosa és que ens doni temps de fer-ho. Doncs avui... Sí, sí, sí. L'he de contestar, però no sé si saludar, sí, no? A veure bé. El que farem avui, si ens sembla bé, hem acordat entre de totes que apagarem el micròfon del Francesc Balanyà. Vinga, pues tancar, ja està. Mira, ja està, l'Ivan ens ho corre a veure i així ens donarà temps, esperem, a donar tota la informació que tenim prevista per avui.
Obviem, Ivan, la cara que està ficant ara mateix el Fran, no li donem veu i... No, no, ja està, ja està bé així. És simplement apretar un botó, és que en veritat ho teníem molt fàcil totes aquestes temporades. Exacte. Ens agrada patir, què vols fer, Iri? Ens agrada patir.
Vinga, va, pues anem per penya, a veure si sí que ens donaré temps d'explicar-vos de tot, perquè, de fet, ahir va passar una cosa gran en el món digital, i per tant, a xarxes, ahir, ahir, ahir, ahir dilluns, sabem de què parlem, eh? Gran caiguda mundial de l'Amazon Web Services, conegut com AWS, aquestes lletres segurament que heu vist en molts llocs i potser no sabíeu exactament què eren fins ahir,
Doncs es va produir aquesta interrupció de les més grans que hi ha hagut d'internet en els últims temps i el protagonista era justament això, l'Amazon Web Services que per qui no el conegui o no hagi sentit a parlar avui us ho explicarem amb detall què és, per què va passar aquesta interrupció diguem dels servicis, què va afectar i també quina dependència tenim del món digital que ja des de la pagada cada cop sembla que ens siguem més conscients però no hi estem fent res al respecte. Doncs mira, 1 a 1 que està Amazon Web Services, els nostres
que els serveis onlines no van caure, per tant, ja que mate. Ah, mira, no tots els serveis, van ser la greu a 60, eh? Facebook sí, però 1 a 1, aquí estaven. Mira, els de la Oreja de Van Gogh, que feien ahir, no me'n recordo si treien alguna cosa. Sí, els concerts. Començaven les entrades de la gira de retorn de Maya Montero. Comencem bé, eh? A mi em va passar a Maitana, que volia les entrades i no va haver manera.
I només fan un dia, eh, per Aitana, al Palau Sant Jordi? No, dos, dos, ja n'han fet el segon. Dos, ja? Ah, val, és que... Ah, val, és que... Vaja, uns tan ambiciosos, perquè també he vist que els de l'Oreja de Van Gogh també tenen diversos concerts a cada localització i a veure, a veure el que passa, eh? Sí, no ho han fet molt bé en el seu màrqueting, eh? Ni online ni offline, en aquest cas, parlant de xarxes, però bé, és igual, ho deixarem estar, veurem el que passa. Jo era molt fan d'Oreja de Van Gogh i de moment no m'he tirat al damunt per comprar entrades, eh? Després de la gestió que han fet. Vaja.
Vinga, va, que parlem del AWS, que és el que va passar ahir, que això, perquè els que no ho sabíeu, és la divisió de computació en el núvol d'Amazon. El que vol dir és, literalment, una de les columnes vertebrals d'internet i el que proporciona servidors, bases de dades, espais d'emmagatzementge i també potenciar el càlcul a milions d'empreses i aplicacions i serveis digitals de round the world. Vull dir, no només parlem d'aquí o dels Estats Units, sinó de tot el món i és el que va passar justament ahir.
Gràcies a aquesta tecnologia, la AWS, funciona en plataformes tan conegudes com el Netflix, UAU, Lleida Ràdio, òbviament, Snapchat, el Reddit, Zoom, Duolingo, el Fortnite, que és aquest videojoc, el Microsoft, el 365, el que tenim instal·lat la majoria d'usuaris a les nostres computadores, ordenadors,
o fins i tot molts sistemes bancaris, que ahir sí que van caure, i els caixers automàtics o les màquines de pagar. Llavors no podíem pagar els datàfonos. Doncs el que va passar ahir és que va haver una fallada en els equilibradors de la càrrega i de la xarxa EC2. Ho diem tècnicament perquè avui us ho explicarem tot. El que va provocar és una aturada massiva en tots aquests serveis, gairebé tots, en alguns no, com hem vist aquí a UAU, que depenen d'aquesta infraestructura.
Doncs sí, efectivament. Ara bé, altres us preguntareu què va fallar exactament. Doncs, segons ha explicat la mateixa companyia, la mateixa Amazon, el problema bàsicament es va originar a Virginia del Nord, on la companyia té un dels centres de dades més grans i antics, eh? Em salten les ploms i ja està. Sí, bàsicament. És tan fàcil com això, eh? És que mira... Això ho sabem bé, el picat ràdio ens passa sovint.
No cal anar a Virginia del Nord, eh? No, no. De fet, els tècnics d'aquesta AWS van detectar errors significatius a l'API i problemes també de connectivitat en diversos serveis, especialment en tots aquells relacionats amb el subsistema intern que gestiona...
els equilibradors de càrrega de xarxa. Aquest sistema és el que distribueix el trànsit entre els servidors per evitar col·lapses o sobrecàrregues. És a dir, bàsicament va haver-hi un apagó, com el que vam tenir aquí fa unes setmanes i uns mesos. Bàsicament, quan aquest mecanisme es trenca, molts servidors es queden sense saber on dirigir el trànsit. Es queden allà els senyors que ho diuen. Exactament. I això va col·lapsar tot el sistema.
Sí, bàsicament. I mira, per entendre-ho amb un exemple, bàsicament és com si una autopista on hi hagués una avària en el sistema de desviaments i de cop, pum, tots els cotxes quedessin atrapats al mateix carril. Què passaria? Doncs el que va passar ahir, un caos. En aquest cas cibernètic, afortunadament no viari ni automobilístic, però bàsicament per a que ho entenguem tots així. Allò que en castellà es diu un cuello de botella, una mica...
Sí, més o menys. Sí, podria ser. Sí, podria ser un símil. Però, vamos, jo estic convençuda que més d'un va fer baixar tots els sants, totes les Mare de Déus, no? Allò de... Se'n van a comprar paper de vàter per si de cas ja venia. Per si hi ha cas, eh? Això sí, sí, sí. Pots ser un primer pas del que vol venir. Els buques aquells estan construint molts. Sí, sí.
Però algun dia hem d'investigar la relació entre desgràcies alienes i paper de vàter. I paper de vàter, sí. L'Ivan, l'Ivan podria fer també una investigació d'aquestes que faig trucant per telèfon. Que hi ha algun sociòleg o algun antropòleg d'universitat, allò estudiós, que ho està fent? Home, hi ha estudis de tot. La Universitat de Harvard, la Universitat de Stanford, sempre estudien coses. Més és que potser no tenim per menjar, eh? Però tenim per netejar-nos el cul, però vamos. És més important, eh? És important.
Però si no entra per la boca, tampoc sortirà per baix. Ai Déu meu, ai Déu meu. Si hi ha algun estudiós que estigui estudiant això, que ens ho faci saber. Ens interessa moltíssim, sisplau. Tornem al colt de botella, va. A veure, què passa amb els OVs? Anem a parlar una mica d'aquest impacte global. Ampliem una mica el que deies tu ara a l'inici. Sabina,
Perquè el que dèiem, eh? Es va originar als Estats Units, però les conseqüències van ser mundials, no va ser només als Estats Units, perquè ja sabem que hi ha gent d'aquí, principalment, doncs, que ho va patir. Plataformes, Microsoft, Olog, Venmo. Venmo? Algú sap què és Venmo? És el bíthum dels Estats Units.
Perfecte. El que no sàpigui l'Ivan. No, no. Això ho preguntava. Diu, algú ho sap. Volen dir l'Ivan ho sap. Sí, directament. Ja m'he dirigit directament. United Airlines, o sigui, també aerolínies, evidentment, Delta, criptoborsa, o sigui, una miqueta en general va caure tot, errors d'accés i caigudes intermitents, en aquest cas. A Espanya, milers d'usuaris, eh? No es van...
es van trobar amb aquesta apagada, entre cometes, que no sabien com gestionar i el que deia la Sabina, ni treure diners en efectiu, no funcionaven datafons, no funcionaven caixes, perquè tots van amb aquest núvol d'Amazon que doncs va caure. També hi va haver problemes amb videojocs, com també comentava la Sabina, molt populars, Fortnite, Clash Royale, el Roblox, que n'hem parlat aquí, que quasi depèn de com podia haver-se quedat apagat. Sí, el podia haver... Sí, i mitjans de comunicació, com el Clash Royale, eh?
I del Clash Royale, per què ho dius? Perquè és un bici molt gran aquest joc. I el Fortnite i el Roblox. Però el que tens al mòbil, saps? Llavors és allò de... Ho tens fàcil d'accés. Parles de casa a casa pròpia, Ivan. Sí, sí, jo he passat de poques molt... Doncs escolta, que és important l'última dada que ens ha donat també la Karen, que no n'hem posat atenció, però hi ha mitjans de comunicació com el New York Times o el Wall Street Journal que van quedar apagats i no ho feu a ulla i de ràdio.
M'agrada aquest apunt cada cop, eh? És que, clar, és que vigilem els servidors amb aquestes grans multinacionals. No, clar, tecnològicament us situeu per sobre del New York Times. Jo, ahí lo dejo, saps? A ràdio si jo tampoc vam trobar massa problema. No, no, aquí el Picat Radio, aquí tampoc, eh? Aquí tampoc, aquí tampoc, aquí tampoc.
Per altres colles sí, però per això no. No funcionaria el Canva, però per l'altre podíem seguir no fets. En resum, l'incidència es van detectar, es van registrar 6,5 milions de denúncies, vull dir, la gent va estar una miqueta preocupada. I va afectar més de mil empreses, un mil d'empreses, que això també la xifra.
Sí, i moltes més que segurament no estan registrades, perquè si comptem els datafons que van deixar de funcionar, també està afectant a una empresa. Clar, clar, clar. Que no sigui directament, vull dir, no és el BBVA o el Sabadell que no poden... Clar, no del servidor en general, però sí que és una petita part de la seva feina. Això mateix, una botiga, d'exemple d'aquí, de l'eix comercial, que no va poder efectuar un pagament a algun client o clienta, doncs també segurament es va veure afectada.
I això és un problema heavy, eh? Lo dels datafons, perquè vull dir, ara hi ha molta gent que hi vagi... Clar, ens foten el pago de contactes pel nas tot el dia, llavors què? No portem diners amb efectiu, exacte. I el dia de la pagada ens va passar molts, que vam veure que no podíem pagar, perquè no teníem diners en efectiu. Ja recordo les ganes que tenia de posar gasolina i no vaig poder, eh? És veritat, que tothom ja de més lluny de que ens van posar. Exactament, exactament.
Però ara, ho juro, eh? És veritat, ara sempre porto al mínim 20 euros en efectiu al monedero. Per si de casas, no sigui què. Però ha tornat a dir, això és de persones intel·ligents. Davant d'un problema, el que es queda lamentant-se és el que s'enfonsa. El que és intel·ligent és el que n'aprèn. I tu n'has après, Maria. Clar, que si la Maria és intel·ligent no ho dubtava. És la resta que encara seguim sense portar efectiu després de tot el que vam patir.
Jo crec que també porto 20 euros, però és perquè en algun moment m'abandonava 20 euros. I encara no els gasta. I com que pago sempre amb el mòbil, doncs estan allà, que tampoc és una mala estratègia, ojo, eh? No, no, tampoc. Jo reconec que soc de la vieja escuela, jo sempre he portat una mica d'efectiu, sempre el porto sobre perquè no saps mai. Monedes, monedes. Muy de la vieja escuela, no me fico allò com les abueles als seus temps, però me porto sempre una mica.
A la faixa, eh? Ja seria l'últim. Que van apagar la caixa i espera, que em vaig traient els dinerets. I això ho he vist amb els meus ulls. Que calentets has d'abandonar les caixeres. Exacte. Us faríeu creus del que hem vist als meus ulls. Bé, és igual. Farem el tema.
A veure, què és el que va passar? Què va passar? Exactament aquesta xarxa EC2 va col·lapsar i també ens agradaria saber una mica per què és tan important. Intentarem explicar de la forma més planera possible perquè tampoc ens explicarem tècnics.
El que sí que és veritat és que ES2 significa Elastic Computer Cloud i és bàsicament el servei d'Amazon que ofereix ordenadors virtuals allotjats als seus propis servidors. És a dir, imagineu-vos aquesta empresa o aquest joc que ha dit l'Ivan, que és molt addictiu i no sé què. Cada vegada que una empresa crea una aplicació o un servei web,
pot llogar aquests ordenadors virtuals per fer-los funcionar sense necessitat que ells tinguin els seus propis servidors físics. És a dir, és un lloguer d'un servidor. Estem en el metaverso, entran gairebé. És ordenador ja en el món digital. Això ja...
Sí, sí, clar, això que passa és que és molt pràctic i barat per les empreses perquè t'estalvies tota la infraestructura física, però clar, això també vol dir que si falla un tercer, tu depens d'aquest tercer, no? Exacte. I si ell cau, doncs caemos todos. I llavors això és el que ha passat. Jo us he de dir que ahir, el primer moment que vaig sentir Amazon ha caigut, vaig pensar, bueno, doncs no podrem comprar ja.
Però quan es va anar sabent l'abast que tenia tota aquesta caiguda, que no només era el servei d'Amazon de compra online, sinó que tot aquest entramat, podríem dir, d'empreses a les que dones servei des d'Amazon, com per exemple en aquest cas d'aquesta xarxa, doncs ostres, realment allò ens t'adones una mica de... De la magnitud. Sí, exacte, té molta repercussió d'acord a les nostres vides.
Dèiem que en Pic vam saber això, molts vam pensar com jo, i a les poques hores vam veure que ja s'observaven els primers signes de recuperació, per tant la cosa es va anar intentant solucionar el més pront possible. El que sí que passa és que es va reconèixer que encara no hi havia, es va veure que hi havia un elevat nombre d'errors a la creació d'aquesta xarxa.
El sistema va tornar a funcionar parcialment, però amb limitacions. Jo crec que us en recordeu del dia de l'apagada, també, que hi havia llocs que sí que tornava la llum, altres no, hi havia càrrecs que sí que... Sí, no hi havia persones. Exacte. Mica en mica el sistema, com es va com reiniciar, doncs jo crec, per fer el símil, en aquest cas va passar una mica el mateix. Va caure...
I a partir d'aquí es va intentar anar recuperant, amb la mesura del possible, aquest servei. També es va explicar que el retard en la tornada a la normalitat es devien al volum enorme de peticions acumulades quan el servei va caure. Clar, tots volíem tenir-ho i doncs no. I milions d'aplicacions es van intentar reconectar, cosa que va fer aquest coll de botella, aquest coll d'empolla que diu l'Ivan, que va ser un embús, que ja no tothom hi tenia cabuda. I això és una mica el que va passar.
Però hem de dir que tot i que va haver aquest gran problema que va ser d'abast mundial, les accions d'Amazon van pujar, o sigui, no van baixar que dius que hi ha un problema gran. Sempre hem de guanyar. Sí, doncs van pujar un 0,8% al Wall Street i per tant, el que es va dir, els experts sobretot, que era un senyal que aquests inversors confien en la capacitat de resposta d'aquest gran grup que és Amazon. Això t'anava a dir, ara amb això, mira, per arreglar els servidors i per posar aquí el parxa perquè no torni a passar, no?
Sí, però que pugin quan tens un problema, jolín, és molta confiança en la companyia, la veritat que sí. El que va obrir el debat, com dèiem ja a l'inici, és aquesta dependència massiva que tenim d'aquests grans proveïdors tecnològics en el nostre dia a dia, i experts en ciberseguretat i enginyeria informàtica ens han advertit que aquests errors no són estranys i que justament posen en evidència la fragilitat d'aquestes infraestructures d'internet.
Totalment. Que clar, és que no res, una pagada d'aquestes com hi ha hagut, al final, doncs tot el món se n'ha vist les conseqüències i la dependència que tenien tan gran. Per sort va ser només un matí. És que igual tornant al tema, això només ha estat una petita part de tot el nostre món digital, bueno, una petita part que a lo tonto abarca bastant, però per exemple, recordo el dia de la pagada també...
que tothom tenia un mòbil a la butxaca i no servia per res, aquí el telèfon. Sí, sí. No hi podies fer res. Totalment. No hi podies fer res amb res. O sigui, res, no ja no digital, sinó elèctric, ja. En aquell punt, ja van passar. Em vaig posar a escoltar música, però tampoc puc, perquè ja no la tinc descarregada al local, perquè faig servir les ponts. És que ni això. Però això hem de tenir tots una ràdio física, una ràdio antiga. Exacte. Bueno, antiga, d'aquestes analògiques, diguem-ne. Transistor. Sí, sí, a piles o amb el sol, vinga. Exacte. Que sea. Bé, el que deixaré abans és això, que un terç de la xarxa mundial, un terç,
que no és poc, depèn d'aquests A, B, S. Així que qualsevol error o mala configuració el que pot afectar és a la vida quotidiana de milions de persones, això està claríssim. Ara enteneu per què Jeff Bezos és un dels homes més rics del món si no és el que més, no? I tant, no és perquè enviï paquetes d'Amazon i de... Entre altres coses és perquè tothom li està pagant un lloguer per allotjar les seves pàgines web. Dit una altra manera, aquest home talla un cable...
i tots els bons som a la merda. Són terços de la xarxa mundial, és que és una barbaritat. Més el que no depèn exactament d'aquests ADS, vull dir que hi ha altres coses d'Amazon que també ens afectarien la nostra vida diària. No el fem enfadar, eh, Jeff Bezos? No, no, no. Ara que... És el nostre amic? És el nostre amic. Porteu-vos bé. És com l'Elon Musk, que som amics íntims. Som amics. Sí, sí, sí. Aquí ho tenim sempre present. Sí, sí.
Sir, Elon, ara fa dies que no en parles. És veritat, fa molt que no en parlem. I mira que doni titulars, sempre ell, vull dir que al final ho podríem fer. Vinga, la setmana que vens ho anotem aquí a pendents, parlar del senyor Elon Musk. Ah, parla d'Elon. Sí. Fem una mica de recopilatori, interrupcions d'aquestes de grans magnituds que hi ha hagut en els darrers anys. Em remuntem a l'any passat, el 24, hi va haver un error de programari de seguretat, el Crow Strike, que va deixar també inutilitzats milions d'ordenadors.
I el 2021, aquest sí que segurament el recordeu més, hi va haver un error de configuració que va fer caure Facebook, Instagram, Whatsapp durant més de 6 hores, que molta gent va dir, oh, és fin del mundo de las redes sociales. Doncs aquest sí que el recordem força. Això ha passat més vegades, però jo crec que ha estat puntual, amb la mitja hora, una hora o així.
Sí, sí, va passant sovint, això de que caumeta. Però, clar, aquell dia van ser més de sis hores, en la majoria dels casos, i jo crec que aquell dia sí que tothom va dir, ostres, potser no el recuperem mai més. A veure, aquests senyors han dit, escolta, tanquem el grifo i ja no fem més WhatsApp. Que podria passar, eh? Que un dia serà Txeclemar Stuckenberg i diu, jo no em vull estar més pendent amb els quartos que té aquest senyor, eh?
Jo soc ell un dia, dic, us vais a jorobar tots, ara fiorro mis empreses i a tomar por saco. Home, jo crec, jo no ho sé, eh, però, bueno, no sé què dir-te, però segurament, segurament quan la gent signe contractes també s'exigeix, amb aquests servidors s'exigeix que si no passa hi hagi una compensació econòmica, dic jo, no? Bé, però amb ell té tants diners, jo crec que és que al final, bueno, i què? Doncs té la compensació, no?
No sé, sí, sí, no sé, no sé, però jo crec que aquest senyor un dia es podria aixecar i dir-ho. I és el que vaig pensar aquell 2021 quan va passar tot això. Dic, és que aquest senyor per què? Quina necessitat té ara de continuar aquí Facebook, Instagram, WhatsApp? Viu tranquil amb la seva dona i els seus fills, allà amb les supercasses que té. És que crec que viu igual tranquil, eh? No, sí, no sé, eh? Tenint aquestes les empreses i el senyor Trump a vegades per allí i els altres, no sé. L'hi vegin una mica les sabatetes i ja està, vinga.
No sé. Jo crec que el que passaria seria que tardaria algú 0,3 segons a crear una nova... A fer una altra. Veniu tots cap a la meva i el més ràpid serà el que s'emportaria un altre cop tots els milions de seguidors, és a dir, milions d'euros també. Sí, sí. Jo l'aposto per aquesta, que tant que és la paradeta però n'hi hauria un altre que li diria WhatsApp 2.0 i ja està. Exactament. Sí, sí, sí. O creixerien dels que ja existeixen que no són en aquest cas de meta. Aniria per aquí.
Sí, i un altre punt, el 2020 també el Gmail, el YouTube i el Google Drive també es van aturar durant hores per un problema intern que va haver a Google, perquè veieu que les diferents plataformes s'han vist afectades. Aquí més problemàtic, perquè al final també és de feina això. El Gmail i Google Drive i això és de feina.
Clar, més en el dia a dia, no? I... Fins aquí? Fins aquí. Nosaltres hem d'acabar avui. És que és molt fort. No hem tingut el Francesc Badanyà, que li han apagat el micròfon, que de fet, Ivan, ja pots deixar el micròfon apagat durant la resta del programa. A veure si podem aguantar el teu programa. A veure si el programa som naltres i no el Fran. Perquè tampoc hem pogut donar tota la informació que t'havíem prevista aquí del primer tema. No digueu això, que si no li donem raons per, saps? Ficar-se... No, no, no. Acomiarem-nos ja.
Exacte, i per acabar-ho bé acomiadiu vosaltres, va. Doncs vinga, som-hi, ens acomiadem, però res, que tornem en unes tonetes, esperem que llame el micròfon obert de la Francesc Badaña. Fins ara! Fins ara! Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més