gairebé un 4% més que el mateix període de l'any passat. Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Bona tarda, què tal?
Sabina Pedrós, de Picar Ràdio, com anem? Hola, hola, aquí estem. També saludem a la Càrrega Alfonso, de Ràdio Pro en Mollerussa. Bona tarda, Wester. La Chey Bernaus, de Ràdio Seogramunt. Molt bones. I la Júlia García, de Ràdio Trem, Pallàs Ràdio. Què tal, Júlia? Ei, com a tot? Finalment, també li diria mola al nostre tècnic, entre altres coses, perquè fa molt de tot, l'Ivan, eh? Ivan Nasson, com estàs? Molt bona tarda a tothom. Ivan Nasson, que hem de ser servidors de tots els estudis, 2 a 1 i 1 de ràdio.
Programa aquest que va venir el punt del dia en què entrem en la temàtica nadalenca, ja que aquesta mateixa tarda al Picat s'inaugura un gran calendari de ben gegant per tal de fer partícip a tot el municipi i el tema del dia ens explicaran com serà aquest calendari i totes les activitats programades.
Després serà el moment de la tertulia de tele en què parlarem de dos programes que ens encanten i tornen. Això ho fan dir les noies de tele, eh? Com si a mi aquestes coses me'n passessin. Després ja els diré que evidentment no és el cas d'un salvidor, però això serà després perquè abans de tot plegat el que tenim són notícies.
I comencem aquest repàs a l'actualitat local, acompanyats del Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I estaran que més de 400 efectius treballaran durant tota aquesta setmana per cols i l'hora per controlar la bruta de pesta percina africana. Ordeig avisa que és molt important la tasca que es fa fins aquest divendres per contenir la malaltia.
El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha detallat que fins aquest dilluns al migdia es mantenen les xifres de dos positius i ulls sospitosos de porc senglar que ja s'estan analitzant a Madrid sobre un total de 40 cadavers i de nou ha insistit que les 39 granges de la zona continuen totes negatives. Pel conseller, la prioritat número 1 és que cap porc senglar entri en el circuit d'alimentació de les granges i que no es pugui escapar d'aquests 20 quilòmetres restringits.
L'impacte el podrem saber quan sapiguem què passa amb tots els països. És a dir, en aquests moments hi ha països que... Quina regionalització accepten? Província, comarca, comunitat autònoma... L'impacte pot ser completament molt diferent.
I després sabem països que, com pot ser Mèxic o pot ser Japó, que han tancat. I aquests dos mercats són importants per nosaltres. Però això no deixa que no hi puguis tenir una interacció amb aquest països, donar unes garanties i que puguem obrir el mercat.
Perdoneu, el que estàvem escoltant ara era el president de la Federació Empresarial de Carnes i Indústries Càrniques, Ignasi Pons, que també ha parlat sobre l'afectació que ha tingut en el sector. Retornant a la notícia que teníem en un principi, el conseller ha comparegut, acompanyat del cap de l'àrea de grups especials d'agents rurals, Lluís Pallarès,
que ha explicat que per ara treballen per detectar i extreure cadàvers de port senglar i evitar que la població d'aquest animal es dispersi més enllà del focus. Segons ha explicat, estan fent una recerca minuciosa per Colxerola perquè la zona és molt complicada amb molta vegetació.
És una zona molt complicada per quan a l'holografia hi ha molta vegetació i la recerca es fa de manera minuciosa. Es estableixen quadrícules de 300 per 300 metres quadrats a dintre del...
Dintre del mapa s'assigna un equip de recerca dintre de cada quadrícula i aquesta quadrícula s'ha de revisar pam a pam. És a dir, hem de mirar que un cop feta aquesta quadrícula no hi ha cap exemplar de por sengla mort a dintre. Aquesta recerca s'efectua amb equips de pel, s'efectua amb drons i s'efectua també amb binomes canins.
Per mantenir a ratlla el brot de pesta africana està previst que més de 400 efectius, 117 de la Divisió Cinegètica de la Unitat Militar d'Emergències, treballin fins aquest cap de setmana a Collserola. Ordeig ha assegurat que és molt important la tasca que es fa fins aquest divendres per contenir la malaltia perquè està en joc l'impacte econòmic, social, territorial i reputacional. Escolta'm ara sí el conseller.
El país s'hi juga molt, no només sanitàriament, sinó també a nivell econòmic, el sector empresarial, econòmic, sector alimentari, sector ramader, món rural, s'hi juga el ser o no ser dels propers anys i, per tant, demanem que tothom tingui en compte l'impacte econòmic, el social, el territorial, que el que fem, el reputacional arreu del món, tots els governs del món que tenen relacions comercials amb nosaltres estan mirant com ho fem,
D'acord? El nostre rigor, la nostra rapidesa, la nostra coordinació, la nostra transparència. Sobre les negociacions que està mantenint el Ministeri d'Agricultura, país a país per les restriccions d'exportació, Ordet ja ha indicat que el principi de regionalització dependrà de les circumstàncies de control del focus.
I les organitzacions agràries mobilitzen un centre de tractors de Lleida per demanar un replantejament de les zones ZEPA. El sector exigeix poder regar aquest tipus de finques, aquestes zones especials de protecció d'ous, perquè per fer-ho condemna, diuen, la viabilitat de l'activitat agrària.
Unió de Pagesos, Assaja, Revolta Pagesa, Pagesos o Cunills, el Manifest del Gran Urgell i la Comunitat de Regans del Cegarra Garrigues han convocat la tractorada coincidint amb una reunió aquest dilluns al migdia amb representants del Departament d'Agricultura i Territori. Al llarg de la manifestació, el sector ha denunciat que la prohibició des de fa 20 anys del regadiu a les finques Zepa contribueix a l'abandonament i al despoblament de les zones rurals. Per això ara demanen un replantejament. Carol Aixut és la responsable de Medi Ambient d'Unió de Pagesos.
Necessitem un replantejament de la gestió de la zona sepa, replantegem el país, perquè això és un abandonament dels pobles, un abandonament de les finques, una ruïna pel sector primari que és la pagesia i la ramaderia, la fauna sinergètica se'ns està menjant, l'equilibri i les polítiques ambientals des d'un despatx de Barcelona no funcionen a cap zona rural i ens estan portant a la ruïna.
Un dels programes concrets que s'ha posat sobre la taula ha estat el control i la gestió de les plagues, tal com ha explicat Àlex Foix, membre de pagesos o conills. Un problema de fauna cinegètica a la nostra zona de conills és important. Les zones cepes no ens ajuden gens a poder controlar aquestes plagues, ja que hi ha una gestió de moltes finques on tu no hi pots actuar, on tens unes limitacions per poder treballar que fa que ens sigui difícil de controlar.
A part el territori, la gent jove s'ho pensa no dues, quatre vegades a l'hora de voler treballar aquestes finques, a l'hora de voler quedar a treballar els pobles i el territori. Per tot plegat i per tenir un mínim de compensació, els pagesos que s'han manifestat aquest dilluns demanen mesures compensatoris per a aquestes zones. Escoltem, Josep Maria Pijuan, responsable de Ramaderia d'Unió de Pagesos.
és que quan la vam posar vam dir que ens indemnizarien pel que fan i actualment no agafem cap indemnització i és al revés. Avui tenim moltes activitats que per poder-les fer no es fan fer en altres mesures compensatòries. Quan això la normativa no ho diu en cap moment, és una interpretació que fan ells totalment fora de lloc.
Després d'aquesta reunió celebrada aquest migdia, es preveu que el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sergatal, respongui a les qüestions dels mitjans de comunicació sobre aquesta trobada.
I comença el desallotjament dels pisos que encara estan ocupats del bloc del carrer Sant Agorosenyol o de les Borges Blanques. Els inquilins es resisteixen a l'actuació d'anunció que no se'ls ofereix cap alternativa. Una decena de dotacions dels Mossos han arribat a la zona poc després de les 9 del matí per perimetrar-la. El desallotjament es fa per ordre judicial després que a principis del mes d'agost el Consistori declara el bloc inevitable per les deficiències detectades
i donés un més als inquilins perquè marxessin. Aquest dilluns una part d'aquests, que encara hi residien, esperaven que arribés el dispositiu al carrer. Però ara s'està desenvolupant sense incidents, però els inquilins han expressat la seva oposició a l'actuació perquè asseguren que no se'ls ofereix una alternativa d'habitatge. Els Mossos s'han anat desplegant per tot l'edifici i també al terrat del bloc. La previsió és que el desallotjament s'allargui hores o fins i tot dies. Un dels inquilins afectats ha detallat la seva situació personal davant d'aquest desallotjament.
Una niña de 12 años, con palestrasia, con los riñones, una niña de 4 años. Una mujer enferma, con piedras en el riñón, con alérgica a todos los inflamatorios y alérgica al polen que no puedo estar en la calle. La niña de maltrato, la mujer de maltrato por el padre que tenían. Y en la calle nos vemos, no nos dan pisos de emergencia, no nos dan pisos de mujer maltratada, no nos dan nada. Nos tienen en la calle y nos tiran sin manta, sin nada. Aquí en puro invierno, ¿dónde vamos a ir?
L'alcalde de les Borges Blanques, Josep Ferran, ha criticat aquest dilluns que un municipi com el de la capital de les Garrigues no es pot fer càrrec d'una situació com aquesta. Nosaltres ja vam avisar fa més d'un any, de fet un any i mig, en diverses reunions que vam tenir a la declaració del govern, que el que podia passar...
del que estàvem abocats era en una situació com aquesta d'aquí i que o bé es treballava prèviament per tenir un desallotjament i un reallotjament com més ordenat millor o podíem tenir una situació com aquesta d'aquí i evidentment el que no es pot responsabilitzar és amb un ajuntament com el de les Verges Blanques que respon al municipi de 6.500 habitants que es faci càrrec d'allò que altres municipis no s'han fet càrrec al seu moment.
Ara, un cop el bloc quedi 18, el decret d'inhabilitat signat el mes d'agost, contempla una reclamació a l'actual propietari per convèncer les obres de rehabilitació en un termini màxim de dos mesos. En aquest bloc s'hi adequaran pisos socials i també es prioritzarà el pis d'una propietària que ara ha de marxar però que encara paga la hipotaca. Gràcies, Guillem. A tu, Fran.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Un dia molt especial avui al Picat i d'això serà el nostre tema del dia perquè només en una estoneta s'inaugura per primera vegada un calendari de ben gegant a la plaça de la Unió durant tot el mes de desembre. No sabien o Pedros, molt bones?
Doncs sí, el Picat aquest any comptarà amb un calendari d'Advent gegant que, a més, ve acompanyat de moltes activitats. Per explicar-nos tots els detalls, que avui ens acompanya la regida de Cultura de l'Ajuntament del Picat, Mireia Perna, que ens parlarà d'aquesta iniciativa, del seu personatge protagonista, el Gorman, i també totes aquestes activitats que s'han preparat. Mireia, què tal? Com estàs? Benvinguda. Buenas tardes, moltes gràcies, Sabina.
Escolta, tot a punt, eh? Aquesta tarda ja, eh? Tot a punt, tot a punt. No em toca la pell al cos. Com va néixer aquesta idea de dir, vinga, va, anem a fer un calendari d'adventgegant allà al mig del poble, a la plaça de... De fet, de la idea inicial ha anat evolucionant, va sorgir així com molt espontani.
A mi és una tradició que m'agrada molt, a casa meva sempre l'hem intentat mantenir, inclús quan la nostra filla era més gran i m'anava inventant diferents maneres de fer el calendari perquè no fos sempre el tema de la xocolatina. I un dia ho vaig llançar així, ostres, estaria xulo compartir aquesta tradició amb tot el poble.
I em vaig dedicar a posar la llavoreta dintre de les persones que jo considerava que podien comprar-me la idea, comprar aquesta locura i acompanyar-me en aquest viatge. I així va ser. I clar, primer era com, ostres, clar, el calendari d'Advent són 24 dies, 24 accions. Clar, ho vam anar com... Primer estàvem com super emocionats, no? I...
saps quanta emoción es que no, no, no, no, no, no varia més, no? No, no, no, que estàs allà al·lucinant i ho poses de ficar els peus de terra. I llavors ho vam anar baixant i clar, ens ha encantat, ha sigut un procés super màgic, creatiu, molt xulo, hi ha molta feina darrere, espero que aquesta tarda es vegi i es pugui gaudir aquesta feina.
I sí que hi ha molt amor, també he posat al darrere, perquè era una iniciativa pionera aquí, som potser el primer poble, sé que n'hi ha més, desconec amb tota Catalunya, però sí que, si més no, del nostre entorn. Ens fa molta il·lusió estrenar-ho. Creiem que ha de ser un projecte que neix aquest any, però neix amb vocació continuïsta i, per tant, amb ganes de consolidar-se i que sigui un esdeveniment més de tots els mils esdeveniments que tinc malplicat, que ja tenen el seu espai, que any rere any...
doncs reclamen el seu protagonisme. Hi ha algun tipus d'objectiu rere la proposta? És a dir, per què l'heu creat? Bé, una mica el personatge, que si vols després en parlem, busca una mica l'essència del Nadal, no? I l'essència del Nadal per nosaltres era un munt d'ingredients.
Un és compartir amb els veïns i veïnes del poble. Dos, fer somriure als nens. És una proposta pensada per tota la família, però és evidentment que té com un matís més infantil.
Ens apetit fer alguna cosa de carrer, també, alguna cosa que fos així com a gran i, no sé, compartir aquesta tradició que la gent pugui triar si vol venir tots els dies, si només en pot venir dos, que cada dia que vinguin sigui especial, que hi hagi alguna cosa diferent.
I amb certa manera màgia i il·lusió, que és una mica el que regna aquests dies i acompanyat, clar, de la regidòria de cultura de les artes escèniques, evidentment. Explica'ns una mica com és aquest calendari d'Advent, com ens l'hem d'imaginar i com funcionarà, també. Clar, el calendari d'Advent és com una espècie de màquina màgica. Doncs que cada dia el calendari d'Advent s'il·luminarà.
ja veurem com s'il·luminarà, perquè també penso que és una sorpresa que podem guardar aquesta tarda. Llavors el nostre personatge, el Gorman, que en el seu moment buscàvem un nom que tingués alguna cosa a veure amb el Picat, i alguns avis del poble ens van dir que era una paraula que estava arrelada al Picat. Jo la coneixia de Gorman, de Gorman, de Gormanderia, i el Gorman és una persona molt llaminera. Llavors, clar, el calendari de Edat Pèn sempre està relacionat amb el xocolat, ens encaixava molt,
I aquest personatge el que busca és cada dia, a través d'una de les essències del Nadal, il·luminar el dia que toqui. I ho fa interactuant amb els nens i amb el públic que estarà allà.
Hi ha cinc dies marcats, que són les cinc accions principals. Una és aquesta tarda, que és la inauguració, que aquesta tarda és quan coneixem el Gorman, i després hem marcat cada divendres fins al 24 i també el 24. Les accions aquestes passen sempre a la mateixa hora, a les 6 de la tarda.
I els dies que no hi ha gormant, perquè clar, tenir cada dia allí un públic amb un poble de 6.000 habitants, doncs consideràvem que era molt arriscat, doncs, ajudats d'entitats i associacions del poble, doncs, aquest calendar i edat ben s'anirà il·luminant cada dia, igualment, no? I a través de les xarxes, doncs, tots els anys podran veure, uah, tres dies, va, ja falten tres dies menys per Nadal, no?, per cagar el tió, o tot el que, allò que facin les diferents famílies.
Llavors aquests dies que no hi hagi activitats programades, aquests divendres que no hi hagi activitats, seran les associacions les encarregades d'encendre aquestes bombetes de calendari. I ho ensenyarem a la resta de la població a través de les xarxes socials de l'Ajuntament. Es farà també a les 6 de la tarda que està encesa per part de les associacions? Sí, es publicarà a les 6 de la tarda. Perfecte.
Ara parlem si et sembla d'aquestes activitats que heu previst. Avui mateix, avui de desembre, teniu aquesta inauguració que es pot avançar una miqueta de què farà el Gorman avui el primer dia. Sí, el Gorman és un personatge, té un punt clown, és un personatge entranyable però amb un punt gamberro.
Un personatge una mica despistat, no sabem mai per on ens vindrà. Jo, de fet, no tinc la confiança que arribi a temps i tampoc no sé molt bé per on sortirà ni per on apareixerà, perquè li hem enviat la ubicació, li hem explicat on he d'anar, però no ho sabem, saps? Mai ho sabrem. Sospito que algun dia potser que utilitzi el trenent de Nadal, no? Això són sospites meves, perquè realment és una mica imprevisible.
I avui crec, si no recordo malament, que ens volia explicar sobre la generositat o la bondat de cara a l'essència del Nadal. I els divendres, dia 5, aquest divendres en farà un altre. I així fins al dia 24, que el dia 24 sí que preveiem tenir una gran festa. És com la cloenda de tots aquests dies, serà com una festa per als nens, per a totes les famílies, per a famílies.
I re, culminarem amb el 24, que després tothom se'n vagi cap a casa se va a celebrar allò que celebrin. Doncs aquestes seran les activitats programades. Aneu a descobrir que vostè, preparats o no, el Gormans si apareix, el 1, que és avui mateix a les 6 de la tarda a la plaça de la Unió, el dia 5, el 12, el 19 i el 24, i sempre a la mateixa hora, a les 6 de la tarda, ben puntuals, perquè el Gormans si decideix aparèixer, almenys que ho faci a les 6 de la tarda. Espero que apareguin.
Jo espero que aparegui, potser de vegades necessitarem l'ajuda dels infants perquè ens el guiïn una mica, perquè realment està molt despistat aquest senyor. El dia 12 de desembre parlàvem de que potser el Gorman també arriba amb el trenet, perquè aquella setmana... Aquella setmana hi ha el trenet. Jo, un dia quan ens vam reunir, un dia per parlar amb ell, i diria a veure si ens volia fer aquesta... Doncs bueno, si ens volia acampanyar amb aquesta aventura.
I li vaig dir, i li va encantar la idea, però clar, vas a saber si se'n recordarà aquell trenet, si sabrà d'on surt, si sabrà on ha de parar... Tot un misteri, tot un misteri. El trenet de Nadal estarà el dia 10, 11 i 12, si no recordo malament. Ara t'ho dic una mica de memòria, però el 12 segur. Perfecte, perquè agrada moltíssim el trenet de Nadal, la veritat és que sempre està a doble aquell trenet. Sí, sí, aquí està molt vinculat amb el comerç...
De fet, el comerç també s'ha vinculat amb el tema del calendar i dat vent, i aprofito el fil per dir-ho, perquè els nans podran anar a cercar el Gorman, un dibuix del Gorman per les botigues, per pintar-lo. Hem intentat que fos un projecte una mica transversal, que les associacions hi puguin participar, que Comerç hi pugui participar, tot i que penja directament de cultura pel tema de les arts escèniques.
Sí que ens venia de gust anar de la mà de tothom, no?, que fos algo molt més comunitari. Doncs, alguna coseta més queda del Nadal? Perquè, clar, és que aquest mes de setmana ha estat tot ja... És que el Picat ja és Nadal. Sí. El 28 ha encès de llums. Que quines llums aquest any, no?, que també ha agradat.
No és fàcil a triar-les perquè sempre com tens l'expectativa de l'any passat, o sigui el record de l'any passat i sempre et penses que allò que has viscut és el més bonic i després vas mirant el catàleg i veus que no, que hi ha coses diferents. Ha estat xulo, ha estat xulo. Després, amb xocolatada també, acaba sempre com l'associació de dones que sempre acaba remartint aquesta coca amb xocolata per tots els assistents. El dia 29 també es va anar a buscar el tio pel Tossal, que això també és una activitat...
Més de 200 famílies. Més de 200 famílies, sí. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. A més, és fantàstic perquè els infants venen amb una carona que tot ho val, saps? Realment, jo hi vaig estar una estona només perquè no n'hi estic tot el matí i me'n vaig regalada, saps? Que val molt la pena organitzar-ho, la veritat.
Ara dèiem que aquest calendari vol transmetre aquests valors de Nadal, ja veurem música, s'ha previst música, s'ha previst aquesta bondat, també a través d'unes abraçades, en principi, si el Gorman vol. Si el Gorman vol, sí. Vull dir, que al final tot el que es vol en aquesta època de Nadal, doncs també estarà plasmat en aquest calendari d'Advent. Sí, sí, sí, de fet també hi ha música, això no ho he dit, però hem fet una cançó que aquesta tarda se sentirà en primícia, especial per al calendari d'Advent. Ah, molt bé.
amb la intenció de, doncs, perdoneu-me els pares i mares, que se'ls clavi el cervell als infants, no? I que, com el pato fet, no? El patim, patam, patum... Bé, que l'estic tot el dia a casa, el pato fet. Perdó, que estic una mica. Sí, sí. I amb aquesta intenció, no? És una cançó superbonica que parla del picat, precisament, i del nostre gourmand, no?
Només dic que això, com que és avui aquesta tarda, tampoc no estic avançant massa cosa. Ostres, que interessant. I el dia 24 s'ha preparat també a aquesta festa major en 30 minuts, que va tindre un èxit brutal també a les residències. Doncs és el mateix. És el mateix, però enfocat cap a l'infant, no? I crec que amb algun matís nadalenc, també. Clar, pel moment que és...
Doncs això serà el 24, ja aneu anotant tots els divendres, ara puntuals. La plaça de la Unió, per què s'ha decidit aquest emplaçament? Havíeu pensat en altres o ja esteu molt clar què hi havia? No, ens venia molt de gust que estigues a Lliu perquè, com des de cultura, el nostre emblema és la Unió i ens agrada tenir les coses apropet.
I també queda el peu de l'Ajuntament, que també és un raconet que ens servia moltíssim. Ens agrada molt aquell racó, de fet, a la Festa Major sempre hi posem coses. També ens semblava que era una plaça cèntrica, que està una mica resguardadeta, també, perquè pensem que aquest...
que no sé com dir-li a l'artil·luís. És molt gran, eh? És molt gran, és gran, és gran. Doncs estarà 24 dies a la intempèrie, vull dir que, clar, plogui, faci sol o faci vent, no? I allí ens semblava que també era un lloc que ens encaixava moltíssim.
Tenim el dia 19, que tocava parlar de desitjos. En aquesta ocasió, què s'ha pensat que facin els nens? Que serà molt bonic, també. Crec que demanen desitjos. Desitjos aquests que siguin per compartir, també, i per desitjar. No només per un mateix, sinó pels demés. Quant ens porteu preparant aquest calendar? Perquè m'has dit molt de temps, però fiquem dades. Jo crec que jo vaig aterrar amb això cap a finals de setembre,
la vida va portant que en aquell moment estigués bastant lliure de temps i per tant no tenia temps d'anar pensant jo crec que portem dos mesos ben bons s'ha construït en específic? s'està construint l'escenograf Joan Pena sí, sí, a més ens ha passat una cosa molt bonica que és quan hem anat a buscar els professionals perquè
I pensàvem que si havia de quedar per un futur havia de ser una cosa que tingués solera i que fos ben bonic. I vam anar a trucar a la porta del Joan Pena, sabent que és un gran professional del tema, té un renom i evidentment tot això val uns diners. I evidentment ho paguem, no ho dic per això.
Però sí que ens hem trobat que la resposta ha sigut superbonica i s'han volgut involucrar al projecte sí o sí. Ell, el que ens ha fet la cançó, hem anat passant amb tots aquells professionals que hem anat necessitant, que els ha agradat molt i que han renunciat a una part de potser de la seva pròpia...
creativitat o dels seus temps per ajudar-nos a aconseguir aquest somni que va començar sent com un somni, fins que va arribar un dia que vam dir ens hi tirem a la piscina i ens hi hem tirat. I agraeixo moltíssim que tota la gent que s'hi ha involucrat, companys i companyes, el Jordi, el Jordi Escuera està superbolcat amb això i també és d'agrair, sí que és la seva feina i tot el que...
volguem dir-hi, però posar-hi passió a les coses, no? Penso que s'ha d'agrair, pots fer les coses passant de puntetes i no entrant-hi al fons, i el Jordi hi ha entrat, i la Yolanda, la meva companya, no?, que de l'Ajuntament, que també el primer dia quan m'escoltava va dir, ara què és això, què és això, m'encanta, m'encanta, anem, anem, anem, i això, i també agraeixo a tots aquests professionals, no?, que ens han recolzat i que han dit, ai, és un projecte que val la pena, jo m'hi poso sí o sí, costi el que costi, no?, i està...
Doncs així, des del setembre, que es porta maquinant aquest... I tenim moltes ganes d'explicar-ho! Tenim moltes ganes de veure'l ja, posat en aquesta plaça de la Unió, que s'inauguri, sobretot veure tota aquesta mecànica, aquesta encesa de llums, també per part de tot el teixit associatiu d'Alpiga, que això també serà molt bonic que vagin encenent aquestes llumetes, doncs, els diferents dies, que ho anirem veient, que també és molt bonic, eh?, d'anar veient com...
És com tot el poble està participant comptant els dies que queden per Nadal. És una mica això, no? Que és com, vinga, ajuntem-nos tots i fem el conte enrere, no? Que, bueno, no sé, a mi m'agrada molt el Nadal, potser hi haurà gent que... aquestes coses, no? Que cadascú... Però a mi sí que és un conte enrere que sempre m'ha agradat molt, no? Que arriba aquells moments, aquells dies que a mi m'agrada molt compartir-los i m'agrada molt.
I això, compartir aquest 24, 23! Que quede un dia, que quede un dia! Sí, sí, sí! Això se la serà molt emocionant, esperem que la rebuda també el poble ho sigui, que segurament ho serà perquè el Picat sempre té una acollida brutal, totes les propostes que s'hi fan, i més les propostes d'aquestes característiques, que segurament acceptarà de maravella, està bé cada dia.
Jo hi tinc molta confiança, perquè sempre he confiat molt amb la gent, amb els veïns i veïnes, perquè de fet ens ho han demostrat amb els creix. Sí que és cert que entre setmana competim amb les extrascolars. Que jo no vull fer apologia de fer pila, però que per un dia que un nen no vagi a música o a anglès, no passa res. Que és Nadal, eh? Que ets a Nadal, ja podem fer, podem dedicar-li a activitats nadalenques. Que cadascú s'ha sentit lliure, però millor.
Convalideu amb activitats nadalenques, que hi ha molt treball, però molta il·lusió. Certificat d'assistència, convalidem crèdits. Acabem d'animar els nostres oients perquè vinguin aquesta tarda i també participin d'aquest calendari d'Advent, que crec que ja estan animadíssims, però que els diem que s'hi trobaran, per què han de venir.
Doncs, un per conèixer el Gorman, que és un personatge fantàstic. El vestuari és preciós, l'escenografia és preciosa, la cançó us encantarà. Penso que l'acció dura 20 minuts. Sabem que fa fred, sabem que es fa fosc de seguida i que tots tenim ganes, no?, com de...
d'anar-nos a reunir a casa, però abans de fer això, que bonic, venir a compartir l'encesa del primer dia del calendari d'Advent, poder gaudir d'aquesta essència que ens esperi avui, deixar-nos emportar al final, clavar els ulls allà, clavar-hi el cor i deixar-nos gaudir una mica del que passi allà i res, llavors que tothom se'n vagi cap a casa sus que haceres o el que vulgui,
Però que se n'anirà amb el cor una mica regalat i amb un somriure segur. Per tant de desitjos de Nadal, aquest dia 19, què hi escriurà la Mireia? A veure, tens algun desitj de Nadal que vulguis fer? És complicat quan ho diem així de sopetot. Mira, jo ara, tenint això, desitjaria que aquest projecte tingués continuïtat. Desitjaria que...
que seguim omplint la Unió com l'hem estat omplint fins ara, que costa molt, costa molt omplir teatres i més quan hi ha tanta oferta. Penso que tenim un poble fantàstic i desitjo que se segueixis en aquesta alçada, que hi hagi tantes activitats i tants perfils diferents per omplir aquestes activitats. Evidentment jo escombro cap a casa meva, que són les meies regidories i res, desitjaria això així com a nivell comunitari.
A nivell personal ja m'ho callo. A nivell personal cadascú ja vol dir. Que tenim molts desitjos. Compliríem totes les pucs de desitjos. Escolta, moltíssimes gràcies a tu. Mireia, deixem que te'n vagis córrer ja cap a aquesta plaça de la Unió. Sí, estic nerviosa ja. Perquè a les 6, com us dèiem, comença aquest calendari d'avent. Obrim la primera porteta, encenem la primera llum amb aquest personatge tan entranyable i a la vegada gamberro, que és aquest Gorman. Moltes gràcies, Mireia. Gràcies a tu.
El programa Magazine Territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Tu també ets dels que pensa que no es pot parlar de tele a la ràdio? Audiències, novetats i polèmiques. Tot això i més a la tertulia de televisió d'aquí a l'oest. Comencem a fer aquesta tertulia? Com ho fem des ja, l'inici Sabina Pedros i Calera d'Alfonso?
De veritat que t'agradarà. M'han tancat el micro, és que no me l'han obert. Avui seria, l'Ivan no és un error sinó un encert. Que t'està dient a micro tantat, Fran, que de veritat avui el que t'hem fet llegir, que t'agradarà molt les noves incorporacions que parlem avui a la televisió, t'agradarà molt. I és cert que t'agradaran. Avui no és una d'aquelles coses que van en segones. Recordo que m'han fent dir
que vaig a llegir literalment el sumari del programa, que pararem de dos programes que ens encanten i tornen. Diu que us encanten a vosaltres, o que no? Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic. Escolta lo que dic.
Sí, avui sí. Però abans de posar-nos en matèria, una altra cosa que t'agrada, aquesta sí que pot ser en segones, és que hem de parlar d'Eurovisió, Fran. No, perquè, però poso un breu incís a l'inici de la nostra tertúlia, perquè aquesta setmana passen cositas. Què passa? Doncs que, de fet, R Televisió Española
manté ferma la seva decisió de no participar en el festival de la cançó, el festival d'Eurovisió, si Israel decideix continuar amb la competició aquest 2026. El president de la corporació, que és José Pablo López, ho ha reiterat al Senat aquesta setmana just passada, fins a la setmana ho deia, que ell argumentava que per tal que hi ha un genocidi a Gaza i un incompliment reiterat de les normes del certamen per part d'Israel, ell assegura que malgrat l'alto el foc,
i els canvis anunciats per la UER, en el sistema que hi ha ara de votació i la transparència que diuen que hi haurà a Eurovisió, m'encanta la sintonia, doncs que les mesures, tot i això, són insuficients i per què ho diem avui exactament? Doncs perquè si Israel va o no a Eurovisió sabrà
Aquesta mateixa setmana. De fet, el dia 4 i 5 de desembre se celebra la 95a Assemblea General de la UER, aquesta final de setmana, el 4 i 5 de desembre, es celebra a Ginebra i allí es decidirà si participa Israel o no definitivament. Tot això que anem parlant des de fa temps.
En antecedents, diuen que diverses televisions públiques, com per exemple, Irlanda, Islàndia, Eslovenia i també els Països Baixos, també estan condicionant la seva presència al festival. Si Israel hi va, ells diuen que possiblement no hi aniran, o no hi aniran definitivament, com diu Espanya, però en canvi, per l'altra banda, també està presionant Alemanya, que també és del Big Five, ja ho sabeu, aquests 5 que paguen i van sempre a Eurovisió, és igual que la cançó sigui un truño que els hi van, incluent Espanya, no ho dic per Alemanya.
Alemanya, en el seu cas, defensa que si Israel no participa, ells tampoc participen. O sigui, està amenaçant en dir, si Israel marxa, nosaltres tampoc. Llavors, veurem què passa. Tot això, us està arribant ara mateix aquest debat, aquesta setmana, per això volíem fer un incís, perquè ja et dic que la setmana vinent, si tenim veredictus, havem-nos Israel o no havem-nos Israel, en parlarem dilluns vinent. Per tant, aquesta setmana esteu tots atents.
Que puc fer un petit editorial, com una cosa que ha passat avui a la tele. A veure, què ha passat avui a la tele? I és molt de Lleida. A veure, què ha passat? Explica'ns, explica'ns. A vegades cometo l'error de moltes coses que no he de veure. I he vist la Grisso. I també el febrer. La Grisso feia una entrevista pel tema de la pesta porcina africana, que sí, és molt greu. I l'entrevista amb un ramader català.
I diu, clar, això ens afecta a les exportacions a tota Espanya. I diu, com a tota Espanya? A tota Catalunya? No, la normativa diu que això és automàticament a tot arreu. Hi ha la regionalització, que si el mercat de vestir decideix accepte que se creuen que només tenen el focus en algun lloc, ens poden acceptar la cançó per si, com si són netament exportadors. La greu se n'ho tenia ni idea ni els contertoriats de què era la història.
Clar, llavors es van donar en compte que hi ha el pernil i altres coses tan espanyoles que també és afectada. A veure sortint dient, esto que no ha decidido el ministro Planas, ¿porque tiene que pagar el resto de españoles? Però a Catalunya també mengen pernil? No, no ho sé, no ho sé, però ha sigut molt divertit. Ha de fer un porc aquí a Catalunya. Jo parlava del pernil, potser vosaltres només feu fuet, no? Però...
Com un serrano, eh? Vens d'agafar el pernil com un logo, com un símbol de la hispanitat, però bueno, seguim, seguim, perdona. Aquest senyor l'ha contestat, s'han alterat els de la taula, després ha hagut un que diu, por suerte que esto ha cogido sin gobiernos independentistas, porque si no, al igual lo hubieran llevado a la UME. Claro, claro. El problema se acentuaría. Aquí ho barregem tot, eh? És molt bonic.
El ramader, allà esperant, i quan li torna la paraula, diu, estaria bé si no era grisó, que abans de fer una entrevista, documentés. L'he dit? Llavors, quan... Sí, sí, l'he dit, l'he dit, l'he dit, és boníssim.
Dic, anava a passar... Jo vaig fer el pronòstic, dic, on va sortir això? Dic, Espanya ni sortirà enlloc, no sortirà cap notícia. No, però ara s'està l'exèrcit i la UME. I que s'han donat compte que també els afecta a ells. Clar, però que també... Perquè si ara no s'ha de ser de los catalanes, el Ferreres...
ho parla i decideix fer una col·lecció amb un senyor, que és que no m'ho vam depèn del nom, que diu, no s'ha demostrat encara el focus, eh, si és allò de què s'ha menjat un entrepà, tal, que això és un problema, ja no en parlem. Però, el que entrevista diu, jo crec que deu ser un atac biològic, no sé quin país ha dit, però ha dit algun país que no ens vol, eh, com, no sé si Rússia, no en feu cas, eh, ha dit, com algun país que ens estima, eh,
Una altra conspiració. I diu, oh, està, i el Ferrer allà donant la importància, diu, però ja en sabem alguna cosa. Diu, no, no, no hi ha cap prova, però tampoc de l'altre pa, eh? De veritat? De veritat? Hem de fer això? Bé, recomanació des d'aquí. Mira, TV3, ja està, escolta. O Mañaneros, Mañaneros també està bé, a mi m'agrada. Però és que jo si segueixo desconfigurant-me canals, no me n'en quedarà cap, ah?
No, però es pot seguir, llavors ara aquí ens ratifiques a la gent. Si no mira, posa la BBC o alguna cosa així, amb anglès i ja està. Està molt anglès, una mica així d'anar per casa. Bueno va, diguem que tinc bona programació abans de que tira la tele pel balcó. Vinga va, sí, que tornen, que tornen programes que t'agrada. Sí, sí, Ivan, fiquem l'enllaç. Vinga, som-hi, un momentet, perquè...
Después de l'últim vall, ara munto una festa que t'hi cagues. ¡Yeah! ¡Despedote! ¡Carau! ¡Me encantan las festas! ¡Te hacemos un karting!
Si em tornes a dic Arti, t'arrenco els ous. Sabem de qui parlem, no? Ja sabem de qui parlem, jo crec, que tots, però si algú no ho sap, doncs sí, avui parlem que 20 anys després torna Lo Cartanyà al 3CAT, en aquest cas, i escoltàvem a Xavier Bernat i Soré, qui fa de Lo Cartanyà, doncs, explicant això, que fan l'últim ball i que tornaran a...
aparèixer a la cadena catalana com una de les comèdies, de les sitcoms amb més renom de la televisió catalana. Almenys aquí, a Lleida. A fora va ser una mica així, eh? Aquí a Lleida tenim un concepte de lo que artenem molt.
molt guau en lo cartanyà, perquè per una vegada que fiquen aquest accent, que ho facin en mètode satíric, doncs nosaltres, oh, que guai, que guai, però les audiències tampoc van ser descomunal a la resta de Catalunya, eh? Però bé. Però aquí va marcar un abans i un després. Una mica d'edat, si ho recordem, quan feien la sèrie, també des de Lleida, moltes crítiques, és que només ens trouen així per burlar-se de vosaltres.
A veure, l'humor és per fer humor, i l'un ha de saber riure és de si mateix el primer, això és la gràcia de l'humor. Però, per cert, us m'he ficat a deures, mai us em fico. A veure. Porteu aquí a lo Cartanyà, no sé com se diu l'actu, se'ns diu lo Cartanyà. Sí, ho hem de dir. El Xavier Bertran. Que no, jo serà a lo Cartanyà, i si ve aquí, hi preguntarem com el senyor Cartanyà. Senyor, senyor. El Vicenç, Vicenç es deia, Vicenç Cartanyà. Sí, sí. Doncs a deures, porteu-lo aquí, va, que ens expliqui el d'això.
Vinga, avancem una mica el que es farà, perquè aquí la gent se torna, però com torna, expliquem-ho. Exactament, exactament. Ara es dirà Finisterri que el que serà són dos episodis especials i un reportatge sobre la producció de la sèrie. No te'ls imbeixis! És que té molt arriba, tu, eh?
T'estava posant en situació. Som molt males persones. No, t'estava posant en situació. Aquí a Catalunya va ser un xim-xam, però aquí a Lleida, a la província, els va rebre com, oh, lo cartanero, lo cartanera. Però clar, a la resta, tampoc va ser tant, eh, aquesta sèrie. Encara prou que fan dos capítols i una docu-sèrie. Sí, està prou bé. I està prou contents que tinguin aquesta enyorança també d'aquest personatge. Sí.
El que serà és un replantejament amb una revisita al poble on van sorgir les primeres peripècies d'aquest protagonista, de l'Ocartanyà, i el punt de trobada serà un hotel acabat d'obrir que es convertirà en l'escenari de les noves situacions que passaran en aquests dos episodis. No és una caixa rural?
Segons això no et cal. Home, el que arreglar dins d'un hotel cinc estrelles de gran lujo també seria un què, eh? Una situació pot ser còmica ja per si mateixa. Però fa pinta que serà un hotel rural perquè si diuen que tornem al poble. A més ara està molt de moda. És una bona manera de fer un revival.
També hi haurà a la plataforma 3CAT, també es publicarà un making of en format documental, amb contingut excluït, que seran seqüències de rodatges, comentaris, reflexions d'actors, una mica tot això, el que passa durant el rodatge. Actors que ja estaven a l'Ocantanyà i que tornen,
Doncs gairebé tots, en aquest cas. Seran Tilda, Anselmo, el Garretó, el Bardagí, el mossèn Joan i el Pipito. I s'afegeix un de nou com el que es diu Jove Camilo, que serà el fill de lo Cartanyà i la Suri, que serà un dels que...
protagonitzaran més aquest, aquest, bueno, aquests dos capítols, no sé com és. La nova generació. Però sí, la nova generació aquesta. Llavors, a partir d'aquí, veiem les audiàncies, veuran si continuen o no continuen gravant més episodis. Mira, ja per començar, si només ho tirem pel 3CAT, malament. Clar, clar. Perquè aquest és un producte que veia la gent que mirava la tele. Clar, exacte. Tens raó, tens raó. És una gran reflexió, envieu-li a TV3.
No ho sabem encara, quan es podrà veure, diuen que aviat, però encara no han dit quan es podrà veure la cartanya.
Dic, és que és una estratègia que mai entenc, lo d'enviar-ho. Com a mínim, el producte de 3CAT d'enviar-ho directament a l'Streaming. O sigui, sí que és certa part del producte, sí que ho entenc, perquè potser està per una altra part del públic, no? Però, no sé, tenen un volum de ficció que foten allà en pala i que, ostres, es podien prendre una mica la garaella de la setmana, no? Digo jo. Ara estava fins i tot dubtant que no els tirin en oberra, els dos, i diguin 3CAT, perquè ara, amb el lío que hi ha ara del 3CAT,
saps que ara volem que li diguem tres cata a tots, ara potser tenim un embolic en què és el streaming i no, perquè la veritat és que té poc sentit. Has de portar aquí el senyor Cartanyà que ens ho expliqui. Que ens ho expliqui una mica. Sí, sí, tenim molts dubtes. Vinga, doncs entenem que ho verifiques Karen, perquè ara potser sí que és un dubte, perquè ara que ho està plantejant l'Ivan, jo també m'estava imaginant totalment els dos episodis a la televisió convencional, però...
Clar, ser dos episodis és la més estranya, perquè com ho faran? Dos dilluns? No, dilluns no, que és sagrat. No ho sé, algun altre dia, ja ho veurem. Clar, dilluns hi ha Crims, hi ha els peixos forts d'Ebre. Però la Crims ha desacabat, no?, en principi, fins que no... Sí, però clar, no està acabant, eh? Sí, sí, sí. Aquests tres que han fet així com de... una mica de gancho, no?, per picar-te la curiositat.
Sí, sí, però tornarem abans que el cartanyà, vull dir que ja volem veure on ubiquen aquests dos si es fossin en obert. Però bé, en parlarem, tranquils, que si els seguiu us ho direm on els podreu veure, perquè això ho investigarem moltíssim, però encara no, encara no s'han donat dates, només us estem dient que s'han gravat aquests dos i que s'estan preparant per llançar ja aviat a 3CAT, que veurem si és el 3CAT a l'estreaming o 3CAT, que és TV3, perquè ara ja tenen dubtes. Estic acabant de quadrar-ho, però en principi, de moment, però que estic veient és 3CAT plataforma.
Oh, bé, val. Farem una mica de pressió, doncs. Més decepcions. Sí. Oh, mira, decepcions. Oh, mira, és que ara t'anava a dir, estàvem dient de la graella, no sé quins dies tenen, el programa aquell de la... que ja no recordo ni com es diu, aquell que va... de la rosa... ja t'ho diré. Ai, de la rosa. No, ja sé de què em vols dir, de la ballbiana ballbé. El correcte, el bestial. Sí. Aquest és que se'l segueixen tirant. Mira si aquí no hi ha un forat perfecte per posar... És que...
És que jo no sé si els tenen gravats, eh? Perquè com que ho han fet la Paloma, jo crec que... Estan gravats, jo crec que va haver un contracte aquí i s'han gravat. Perquè al fer-ho allà la Paloma també devien reservar la sala per uns dies. Ai, perdoneu, eh? Que no me sortia. Sí, sí, la Vibriana Valver. Jo estava llegint la ment ja, ja, Ivan. Doncs mira, quan acabi els de la Vibriana Valver allà podríem fer-ho, sí, sí. Però allà em sembla que ho fan des de dissabte, ara. Jo no sé ni quan el fan, el bestial. La Vibriana sempre entregui, quan vulguin.
Vinga, va, que parlem d'una altra cosa de la televisió. És salció, eh? És molt fort, eh? O sigui, això és... Jo m'he assabentat de què ha passat això perquè us ho he llegit. Però és molt fort. No, no, però és que tu potser no saps qui són, Òscar Cornejo i Adrià en Madrid, de què no?
Els que fa un mesos estaven fotent la família de Tele Televisió Espanyola. Us ho expliquem, perquè aquí hi ha gent que està avançant-se perquè està llegint el guió, però els nostres veiem el guió.
Doncs escolteu, va, perquè la justícia ha condenat els productors Òscar Cormejo i Adrià Madrid per revelació de secrets del cas de Rocío Flores. Ara us ho expliquem. És que és molt fort, això, eh? Però us ho expliquem detalladament el que ha passat. L'Aviència Provincial de Madrid ha condenat aquests dos productors, que ara estem dient qui són, doncs són els fundadors d'aquesta...
superconeguda, però ja desapareguda, la Fàbrica de la Tele, que van fer, com deia el Fran, Sálvame, entre altres programes d'èxit, i també els actuals responsables d'aquesta Ossa Producciones, que s'ha reconvertit la Fàbrica de Tele en això, que estàvem fent fa dos dies,
Aquí segueixen produint a Televisió Espanyola el de l'Anna i Gartiburo i el del Fabi Ruiz. Sí, sí, sí, continuen, continuen. I varios que en tenen en reta càmera també guardats, a banda d'altres que estan també produint. Doncs han estat condemnats, com deien, a dos anys de presó, dos anys d'inhabilitació professional i el pagament d'una indemnització de 200.000 euros a Rocío Flores. Però què han fet? Doncs a veure, us ho expliquem, perquè clar, aquí podeu dir, estem d'acord, no, però...
Segur que són culpables. Lo de sempre, furgar o no hem de furgar. Però clar, aquí també, parlant de la família Flor, que és Carrasco, també van a treure diners i ho sabem d'on poden. Llavors, la sentència, el que diu és... Això és una sentència, aquí no estem fent que ens a favor d'uns i d'uns altres, això és el que diu la sentència.
El que està respondent és una demanda que ha interposat Rocío Flores, que recordem és la filla de Rocío Carrasco, que va denunciar que en la docu-serie Rocío, contar la verdad para seguir viva, us recordeu d'aquella super docu-serie que va ser de un show. Va ser un show, la veritat.
Va ser un gran xou a Telecinco, es va emetre el 2021, i per mi encara és com si fos ahir, perquè tot el que es va viure en aquests moments va ser molt fort. Jo crec que és l'únic producte, o sigui, l'últim producte d'èxit irrelevant de Telecinco en els últims anys, eh? Clar, sí, sí, sí, va ser, bé, ningú s'esperava, va sortir Rocío Carrasco, amb unes entrevistes que van allargar allò, Déu i la mare, comentant-les després, i entre dits. Només tenien 3 o 4 capítols preparats, i a la que van emetre el primer i ho ha fet a l'audiència, ens vam preparar a Déu. Clar,
Llavors es van dividir, començar a comentar, van començar a... uau, uau, uau, que això ho estava petant. O sigui, fent uns xers brutalíssims. Va ser, bé, un rebomboli. El Rocío, contar la verdad para seguir via. Correcte. De Rocío Carrasco alli sentada amb aquella butaca. Amb el traje rosa aquell. Sí, tot una posada en escena total per limpiar la imatge de Rocío Carrasco, al final. Vull dir, era una mica això, eh? Bé, doncs resulta que...
En aquest cas, la filla de Rocío Carrasco, que és Rocío Flores, i filla també, de l'Antonio... Com es diu ara? Antonio David. Sí, no me recordo qual nom. Doncs d'aquests dos, doncs, l'ha denunciat perquè en aquest documental es van fer públics documents i dades que pertanyien al seu expedient judicial de quan ella era menor d'edat. Aquestes dades, el que inclouien eren uns informes psicosocials amb ella, a la pròpia Rocío Flores, a la filla,
També hi havia entrevistes i també es van donar detalls sobre una sanció que es va imposar a la jove arran d'un episodi de violència amb la seva mare, que era Rocío Carrasco. Que li va cascar. Sí, que li va pegar. No es diu, però el que es va dir allí era que la filla va pegar a la mare i que la mare va denunciar a la filla. Llavors, allí va sortir tot això en aquest documental. I que ara la filla diu, ostres, jo era Menor Regat, a mi no se m'ha preguntat, doncs...
Li haurà dit l'avocat, diu. Sí, clar. A Telefica no em van ni punyeter o cas. Què fotem? De fet, sabem que aquesta informació estava protegida legalment perquè és una menor i segons la resolució judicial el que diu és que va ser divulgada sense el consentiment de l'única persona que estaria autoritzada a fer-ho, que és ella mateixa, Rocío Flores. Llavors, el tribunal ha qualificat els productors com a autors criminalment responsables del delicte de revelació de secrets
i considera que la difusió televisiva, a més d'obtenir grans audiències, va generar també un perjudici moral evident, vulnerant el dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge de la demandant i dificultant el seu dret a la reinserció social. Per això, aquesta condena. No te digo yo que no, pero el Manolete...
Això sí que diu la sentència, ho estem llegint textualment, bé trobuit el català, però és textualment això que ell diu. I també en aquesta sentència hem pogut llegir que s'estableix que Mediaset Espanya, que és on se va emmetre a Telecinco el documental i radical Change Contents, també hauria d'assumir responsabilitats civils de forma subsidiària, en aquest cas i solidària, pel pagament d'aquesta indemnització.
Per si no paguen, diu el que Maria Cieta me'n pagui, saps? Que se'n pasta. Que paguen-ho? Us hem de dir que, tot i que aquesta decisió que ja és judicial, la sentència encara no es ferma, perquè Cornejo i Madrid ara disposen de 10 dies, ara menys, perquè això es va publicar a finals de setmana passada, per presentar un recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid,
I després de conèixer aquest veredicte, ells mateixos han emès un comunicat en què diuen o que estan molt sorprendidos, però també diuen que estan tranquils i convençuts de la seva innocència. Perquè recordem... Jo crec que hi fes a Google i busques comunicats de quan em serveix una sentència mala i ja està fet. Ha sigut una sorpresa, d'això hi recorrerem. És un comunicat que ja està fet perquè serveix per tot.
Ja, però ara us recordem que això no és la primera vegada que Rocío Flores denuncia per això. Ella ja havia denunciat per això, però la causa va ser al principi archivada. O sigui, la primera instància ja està archivada. I per tant, ara el que diuen Óscar Cornejo i David Madrid és que, doncs això, que també la justícia acabarà donant-los la raó com va fer en la primera ocasió.
És molt fort això. Parlem de la mateixa causa, eh, Sabina, d'aquest mateix. Sí, sí, sí, sí. Va ser el mateix. Jo m'imagino que, clar, quan la filla va veure això a la tele, que donant-li, limpiant-li la imatge a sa mare, que sabem que no es porten molt bé,
I ja sobre, sortint, que la filla pegava a la mare quan era menor, doncs va dir, ep, saps? A veure per on rasquem aquí, que això no m'ha agradat. Llavors, doncs supone que la filla van denunciar. Sí, però la imatge que donaven ella i el pare, vull dir, tampoc era una cosa molt més agradable, eh?
Però bé, escolta, potser ni el malo és tan malo ni el malo és tan bueno, això també és veritat. Això, mira, és una història que es va explicar així d'una manera molt dramatitzada. Clar, es va voler fer d'una manera... Es va fer, exacte, buscar una mica la xitxa amb el contingut, i clar, bé, la gent es va quedar així. A més també va tenir, recordo, molta repercussió política, perquè fins i tot l'Airen Monté,
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, va ser un enrenou, vull dir, això va arribar a tot arreu, tothom parlava, però tothom, el món polític, no només a nivell social que anàvem cotillant entre tots, no, no, això va arribar a tot arreu, aquest super, bé, és que va ser unes audiències brutals i tothom en parlava.
d'aquest documental. Doncs bé, ara veurem si surt... A presó no aniran, eh? Perquè ja la condena és de dos anys, vull dir que se recorren, recorren, recorren, a presó no aniran, això sí que ho sabem. El que va ser que potser sí que els inhabiliten professionalment, i això seria una cosa molt pitjor que pagar els 200.000 euros segurament per a aquestes dues persones. Posarien amb algú a càrrec, perquè tampoc crec que siguin els que estan a càrrec dels programes... Però no crec que els deixessin cobre.
Ah, aquest és un altre tema. Llavors, sí, ho hauríem. Clar, perquè paga 200.000 euros per ells, mira, al final els recuperem d'una altra manera, encara que no estiguin ara en la seva millor època televisiva. A veure, estan a televisió espanyola, mal no els hi va. Ja, però que no estan en el que cobraven quan estaven al Salvame i d'aquella nòmina fixa que tenien amb Salvame, durant tants anys. I llavors ara, no és la seva millor època per pagar 200.000 euros. Segurament, si això els hi passa durant el Salvame, li diuen té 200.000 euros i calla't.
Segurament, o sigui, això ja haguessin dit eh, 200.000 euros i quedem amb un acord i s'acabó. Però ara potser no els acaba de convèncer. Bueno, a veure què passi. Veureu com acaba, aquesta setmana recorreran i veurem què passa. Més endavant us seguirem informant, perquè ens encanten aquests salsius. És molt fora això. No, jo amb aquesta informació ho tenim de sobres, eh. No, no, hem de saber, hem de saber més. Vols dir? Sí, sí, sí. Hem de fer una enquesta sobre aquestes coses. I ara tinc
I la sèrie clàssica, no la New Doctor Slum.
No, no, la bona, la bona, la bona. Ens acomiarem amb l'opening de Doctors Blum. Gràcies, Karen, gràcies a Bina, gràcies a Bina, gràcies a Bina, i també després d'aquestes gràcies monotots. Fins ara. Adéu, Sara. A la ciutat de noi anirem convents, o voler ser jugant i per la tendència, o divertirem tots els seus jugadors d'un. A la gran ciutat de noi anirem convents, si vols aprendre.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa.