Notícies en xarxa. Ja tornem a ser aquí, a l'oest. El magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Molt bé, General Wester, ja tornem a ser aquí per enfilar la segona hora del programa d'aquest aquí a l'oest, darrere de la setmana, i ho farem amb un, escolta'm, una cosa, aquest espai de musicologia del nostre programa, on avui l'Eduard Morell i la Maria Gateu ens porten una polèmica, en concret aquesta...
que va provocar la publicació de la missa de l'escala aretina de Francesc Valls, compositor català i mestre de capella de la Catedral de Barcelona. Després serà el moment de mirar cap a l'exterior, cap al món, de la mà de la nòbila, amb el massa és és o és, en un capítol d'ell d'avui que, podríem dir-ho així, estava cantat. Parlarem d'aquesta tradició importada del Black Friday. I acabem el programa amb el fallo tècnic on l'Ivan Oson ens torna a portar aquelles pseudonotícies
de portals de pseudoperiodisme que, en lloc, podríem dir-ho així, d'informar-nos, ens permeten més aviat treure'ns uns somriures per les coses que arriben a publicar, que, de fet, això de somriure és la millor manera per tancar la setmana. I ja ho sabeu, si voleu poder tornar a escoltar qualsevol dels continguts que fem en aquest Aquí a l'OES, podeu fer-ho al nostre portal web a www.aquialoes.cat, on també hi trobareu el que pengem avui, els divendres.
el podcast del MESOES, aquest espai que recull els millors moments d'aquest programa. Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'Oest.
Xxt, escolta'm una cosa. La secció de musicologia d'Aquí a Loes.
Doncs som-hi a un nou episodi d'aquest Escolta'm una cosa, Eduard Morell, músic i musicòleg, molt bones. Molt bona tarda, Maria. Com estàs avui? Avui estic molt content. Avui parlarem d'una cosa que m'agrada molt. Sí? Molt. Salseo, podríem dir-ho així? Una mica de salseo, però ojo, cuidado en anomenar-li salseo. Sí? Sí, sí, sí, sí. Però de què és concretament llavors el tema d'avui? Avui parlarem de la polèmica que va ocasionar
la missa de l'escala aretina de Francesc Valls. Francesc Valls va ser un compositor català, mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i mestre de capella fins la seva mort de la Catedral de Barcelona. Era un compositor de lo més top que hi havia en aquell moment. I el 1702,
fa aquesta missa, que és una obra capdalt del barroc català, la més important possiblement, que és la Missa Escala Aretina. És una missa que està lligada a partir d'un motiu melòdic, que és el de l'escala Aretina. L'escala Aretina
Hem de parlar de Guido d'Arezzo, que era aquell monjo medieval del segle XI que va posar nom a les notes. Va fer Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La, és com va anomenar les notes. I posa aquest Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La, són el nom de les notes, l'escala aretina per Guido d'Arezzo.
Però Francesc Valls, en un moment determinat d'aquesta missa, va fer una cosa que estava prohibida per tots els tractats de composició de l'època. Es va saltar la norma. Es va saltar la norma i... Déu-n'hi-do. Va col·locar un interval de segona menor sense preparar.
Això és un tecnicisme, ho explico. L'interval de segona menor és l'interval més petit que tenim nosaltres a la nostra música, que és el de semi-to. Quan dues notes a interval de segona menor sonen, sonen molt malament.
gairebé desafinat, perquè estan tan a prop que ha de ser la mateixa nota, però no és la mateixa nota. Si explicat d'una manera molt, molt, molt bàsica. I sona a ratos. Això es podia fer, posar dues notes així de dissonants alhora, però s'havien de preparar les notes. És a dir, que una de les notes havia d'anar lligada
de la nota anterior. Si tenim un acord, acord número 1, allargant una de les seves notes, es pot col·locar dintre del següent acord. Està bé, perquè la tenim lligada d'abans a aquesta nota, sobretot si després la resolem. Perquè llavors es crea una tensió, aquesta desafinació que hi tenim preparada, que cau en un moment i després la resolem
en una consonància, llà on te sona bé. I aquesta tensió, resolució, ens agrada i està acceptat dintre dels tractats de composició i de conducció de veus. O sigui, seria com una mena de paraula, no?, que diem en una frase, però que ficada així una mica rara, no?, com un pero, que de repente dius... No, no, no, és una nota totalment fora de context que la fa entrar en aquell moment i, ui!,
Sona desafinat, després sí que la resol, d'alguna manera. Però com que entra sense preparar, no és agradable a l'oïdor, com dirien els tractats. Escoltarem aquest àudio. Molta atenció. Això és el cuitolis pecatamundi del glòria, del segon moviment. Escoltarem. Cuitolis, cuitolis pecatamundi.
Una resposta dels violins? Llavors escoltarem quatre cops MISERERE. Estaran molt seguits un darrere de l'altre. Hem de parar especial atenció a la quarta vegada que diu MISERERE perquè és allí quan hi ha aquesta dissonància. Escoltem. MISERERE
I aquí hem sentit aquesta segona menor.
potser a oïdes contemporànies no ens diu re. No sona tan raro, no? No sona tan raro. Sé que hi ha una cosa estranya, perquè avui en dia estem acostumats a molts tipus de sonoritats, però això en aquell moment va ser una polèmica molt gran. Va ser tan gran que això va passar a 1.702, però al cap del temps...
van començar a sortir escrits de mestres de capella de molts punts d'Espanya, dient, a qui l'ha cagat? El Francesc Valls. Aquí el Francesc Valls això ho va fer molt malament. Que s'havia pres aquest home per composar això. Clar, vull dir, jo no soc ningú, deien, per jutjar les decisions d'aquest home, però els tractats això no ho acullen. O aquí això ho va fer molt malament, això ho hauria d'haver preparat.
I més dintre no entenc jo també del que hem comentat en altres capítols, que quan la música era per una funció concreta, en aquest cas eclesiàstica o el que sigui, era com molt d'aquella manera havia de ser, sinó cagada a la hemos. Efectivament, com que és una missa, té una funció.
litúrgica i ha de ser una cosa solemne, que no ens hem de permetre llibertats, doncs és una cosa molt seriosa. D'altra banda, també van sortir molts altres compositors i mestres de capella defensant a Frances Valls i ell mateix Frances Valls va escriure diverses respostes
I eren unes respostes molt llargues, de 70-80 pàgines. O sigui, són discursos llargs de defensant per què ho ha fet, en quins mitjans... I aquí a Lleida també va arribar, o se va escriure una resposta. Estem a principis del segle XVIII,
i Lleida té de mestre de capella a Gabriel Largany. Gabriel Largany era natural de Girona i va vindre a treballar a Lleida, a la catedral de Lleida, amb les oposicions que es van convocar. Va tindre tres períodes de treball a Lleida perquè va deixar la feina en un moment determinat, va desaparèixer de la ciutat. Després va tornar. Després va tornar a marxar. Encabat va tornar. O sigui, van ser uns períodes una mica estranys
Josep Maria Salisi, que és un musicòleg que investiga sobre el segle XVIII la música de Verdú,
També li toca una mica a Gabriel Argany, que hi ha música d'en Bell que es guarda per allí. De Verdú vols dir? Del municipi. De la localitat, sí. I d'aquella zona. Sí, sí. I en la seva tesi doctoral, parlant sobre aquestes intermitències de la feina de Gabriel Argany amb la catedral de Lleida, es preguntava. Així doncs, què deuria haver passat que tan poc temps després del retorn d'Argany a Lleida, aquest torn anàrsen del mestratge d'aquesta ciutat?
Per quina raó deuria deixar de nou el seu càrrec? I en aquest cas, cap a on va anar posteriorment? Cal tenir present que aquest fet succeeix poc després, pràcticament un mes més tard, de la declaració que feu Gabriel Argany en favor de l'obra de Francesc Valls, declaració que venia arrel de la polèmica que comporta la inclusió d'un interval de segona dissona, doncs tot això que ha explicat al Miserere de la Glòria,
És possible que hi hagi algun tipus de relació entre la declaració d'argany a favor de Valls i la sortida d'aquest de la catedral de Lleida? És una pregunta perquè llavors anem a veure el context històric d'aquell moment perquè és interessant.
La manca de dades de la seu lleidatana produïda pel debat de la guerra de successió i també pels canvis que hagués suportat en el capítol com la resta de l'estament eclesiàstic de la catedral lleidatana afavoreix aquest buit en la documentació de l'època que tractem. No sabem exactament què devia passar, però es dona per bona avui dia
la simpatia de Valls per la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. I seguint amb aquesta perspectiva, es podria pensar que tal vegada aquest motiu fos una de les principals raons que fes esclatar dita polèmica, a més de la pròpia dissonància entre si. És a dir, Gabriel Argany deixa el mestratge de capella durant una temporada perquè els bisbes, el bisbe de Lleida o els canonges,
tenen una visió o combreguen més amb els Bourbons que no pas els àustries, en canvi Francesc Valls comparteix amb els àustries Barcelona és l'últim bastió dels àustries i clar, la feina, o sigui, per una banda, la feina d'un mestre de capella i de molts en aquell moment, és bo compromesa perquè políticament
juguen una banda, en canvi els que li donen la fenya, que són els bisbes i canonges de les catedrals on treballen, tenen una altra idea política per un costat. Per l'altre costat, utilitzar aquest error o aquesta innovació, més aviat, és una innovació que fa Francesc Valls en una missa que
no està bé o no és correcte a nivell tractat, però que ell ho fa, i els que l'ataquen van per el costat borbònic i els que el defensen van
pel costat dels Àustries. És curiós, eh? I al final el que deien també amb el capítol de la Rosalia, que tot és política al cap i a la fi. Llavors és... Però hi ha alguna... O sigui, se dona per bona això, eh? De que ho feien, no? O almenys... Va haver de marxar bàsicament perquè si no, no sé si el pelaven, però almenys no estava ben vist. Clar, de Gabriel Largany, això en sabem poc, perquè l'arxiu de la catedral de Lleida ha viscut diversos episodis
Durant la Guerra de Successió, fins a la Guerra de Successió, el capítol estava la Seu Vella, que era la Catedral de Lleida en aquell moment, i amb la caiguda de Lleida, la Seu Vella es converteix en un bastió de defensa de la ciutat, es militaritza i la feina dels canonges es trasllada a Sant Llorenç. I ja no és fins al 1881 que es construeix la Catedral Nova i es trasllada allí el capítol.
És més, la documentació va de la Seu Vella a Sant Llorenç, en algun lloc més, la documentació torna a la Catedral Nova i a la Catedral Nova, el 1810,
Viu l'atac de la guerra napoleònica, de la guerra de la Francesc, que és un desastre per l'arxiu perquè no ho tenim musicalment, ara que estic treballant allí l'arxiu, no tenim coses anteriors al segle XIX i en molt poquetes. Sí que hi ha moltes coses de pergamins i medievals i del renaixement, però coses del segle XVIII concretament...
Molt poca cosa, molt poqueta cosa. I de música, des de bo, dos documents, com a molt.
I això és precisament per tota la qüestió política que dèiem, que destruïen això amb un propòsit concret. Bé, a la guerra del francès no és que se destruïssin materials, sinó que se l'emporten cap a França. Ah, d'acord. Però llavors potser se poden recuperar aquests documents que falten aquí a Lleida, o no se sap. No ho sé, no sé si existeixen, si no existeixen. Però, bueno, tornant amb això de la guerra de successió, al final és una excusa,
per desgastar la imatge d'un compositor que potser per ideologies no es volia publicitar. Exacte. Però llavors això, és a dir, dintre de tota la polèmica, té sentit també que aquest home, que en aquest cas, Francesc Valls, fes aquesta composició amb aquest canvi, amb aquesta aposta o amb aquesta innovació.
Bueno, va voler provar segurament. No he llegit les defenses perquè ell ho deu explicar perfectament. Però, clar, i no només passant la missa i això, sinó passant alguns motets també que té ell. I és una cosa que fora del que seria Espanya, Itàlia i aquestes zones del sud d'Europa,
en què la tradició musical és molt ferma, en altres llocs potser no es veu res. Henry Parcel a Anglaterra hi havia algunes coses similars i Henry Parcel és bastant anterior a Frances Valls, a Alemanya, Bach, per a aquestes mateixes èpoques.
Fa unes coses molt semblants, escoltem el principi de la passió segons Sant Joan. Clar, també és el context del lloc, la reforma i la contrarreforma i les seves conseqüències als segles posteriors.
també han deixat una marca i una manera de fer, no és el mateix la música en el món protestant que la música en el món catòlic, que és molt, molt, molt restrictiu, la música religiosa, parlo, perquè compleix una funció molt concreta i posar una cosa que a tots els llums no s'ha de permetre, doncs sí, també és un revuelo estètic.
Déu n'hi do, va ser tot un com es diu això algú que canvia les qüestions una innovació va ser una innovació doncs Eduard Morell ens quedem amb això que la música també és política i que també els canvis l'acceptar-ho o no també ve influenciat per segons quines qüestions que s'han d'explicar i res, un plaer com sempre tenir-te aquí igualment i ens veiem la setmana que ve fins la setmana que ve
Aquí, a l'Oest. Mas a Est, és l'Oest. Conècta'm el món des de Ponent.
Doncs som-hi en aquesta secció en la que estem habituats a mirar cap a l'exterior per comprendre o conèixer altres realitats del planeta, però que avui el que fa és veure i saber com una d'aquestes tradicions, aquestes maneres de fer, arribava i s'establia aquí. El ja famós Black Friday d'avui, això serà la secció d'avui, no, Arnau? Moltes de nou.
Bona tarda, Fran. Bon divendres a tothom. Benvinguts a un nou Massa Est. És o és, ja ho sabeu, l'hora d'educació física, l'hora on ens divertim, l'hora on avui tocava parlar sí o sí del Black Friday. Evidentment, ja ho sabeu, aquest espai és per tractar qüestions internacionals i avui n'hem adaptat al nostre territori una que sembla que ja fos nostra, com és aquest Black Friday, no? El dia de les compres, el dia de les rebaixes, el dia que la gent...
fa que digui que no necessita res mentre omple el carretó com si s'acabes el món. Doncs sí, això del Black Friday és el divendres després d'acció de gràcies als Estats Units, a Thanksgiving Day, podeu escoltar el programa d'ahir, d'aquí a l'oest on la Maria Gateu va parlar d'acció de gràcies, però bé, que no és més que res que el tret de sortida oficial a les vacances i a les compres de Nadal. Però bé, això del Black Friday ja no és només un dia, és que podríem dir...
que és una setmana o inclús una setmana abans, i si et despistes podríem dir que això del Black Friday és pràcticament tota la temporada. Però bé, també estem aquí per explicar curiositats amb aquest massa est, és o és, i ens agradaria explicar per què es diu Black Friday, no? Per què es diu negre? Doncs aquí ve el xafardeig bo, perquè a veure, hi ha més d'una història per trobar una explicació per què es diu Black Friday. La més famosa va néixer a Filadèlfia, a Pensilvània, als Estats Units,
La policia dels anys 50-60 de Filadèlfia va començar a dir-li Black Friday pel caos de trànsit en bussos i gentada que hi havia a la ciutat l'endemà d'acció de gràcies. Després, el màrqueting ho va netejar una mica amb la versió dinerenca, per dir-ho així. I van passar de comptar números vermells a negres, per això el Black Friday no s'assosa a alguna cosa dolenta, perquè el color per associar a alguna cosa dolenta ja és el vermell.
Així que el negre també pot sonar a benefici. Ara bé, la pregunta del millor. Quan arriba això a Espanya? Doncs si aquesta tradició s'instaurà als Estats Units als anys 50-60, s'ha de dir que a Espanya aquest fenomen va arribar relativament tard. Va començar el 2010, però sí que podríem dir que l'any...
On s'inicia tot és el 2012, i és que en aquell 2012 va haver-hi grans empreses que es van situar aquí a Espanya que van començar a explotar això del Black Friday. La més coneguda va ser Mediamark, però ja el 2013 gegants com Amazon i el Corte Inglés s'hi van sumar.
I així és com una tradició. Made in Estats Units va aterrar la península amb la maleta plena de descomptes, però alerta, descompte no sempre vol dir ganga, perquè, de fet, autoritats del consum han advertit sobre pràctiques de com apujar els preus abans i després anunciar rebaixes, que no ho són tant.
Diverses entitats recorden que el preu anterior hauria de correspondre al més baix dels últims 30 dies. I a banda, doncs mira, us porto un mini kit de supervivència per a aquest Black Friday i és que us donaré tres consells. El primer és que si vas a comprar un dia com avui, que facis una llista i que t'hi posis un límit.
Després, evidentment, el que hauries de fer és mirar els preus uns dies abans, però clar, avui ja no tens temps per això. Així que si no has pogut consultar els preus els dies abans, fes-te una pregunta quan et trobis davant del producte, i és que si avui no estigues rebaixat, ho compraries igualment o també ho necessitaries? Doncs això és el que t'has de fer abans de comprar en un dia com avui. Ara bé...
Aquí al Massaest és oest el que he fet, companys, és buscar la participació d'aquelles persones que m'han anat acompanyant els divendres durant la temporada, durant els dies que parlàvem d'altres temes internacionals i hem volgut saber les seves opinions. Primer el que anem a fer és escoltar el Toni Ferreny, el director de Travelponent, que fa dues setmanes el teníem aquí amb nosaltres i ens explicava les destinacions turístiques dels hidratants.
per aquests Nadals. Doncs el Toni ens ha explicat que aquest Black Friday tampoc és una mala oportunitat per reservar algun vol. Ara bé, si ja esteu pensant en aquestes vacances de Nadal potser arribar una mica tard, però bé, anem a escoltar el Toni. És cert que molts cops el preu és una barrera i el fet de poder-ho tenir un preu més ajustat fa que la butxaca no ens faci tan mal.
Crec que és una bona oportunitat per a comerciants i clients, ja que ajuda a eliminar estoc. En el meu cas, hi ha clients que volen viatjar i aprofiten aquest dia per fer la reserva i amb els diners que s'estalvien els poden invertir en excursions o altres serveis del viatge. Ara bé, seguim escoltant amb més persones perquè volem sentir la mare d'aquest Massa Est, és o és, exmembre d'aquí a l'oest, com és la Laia Berenguer,
que també ens ha volgut donar la seva opinió personal i les seves experiències personals amb aquest Black Friday, que la veritat és que la Laia ho porta amb força, humor, i malgrat ser una experta dels Estats Units, doncs sembla que hi ha coses que no li han acabat de convèncer d'aquesta celebració.
El Black Friday no és més que una jugada mestra del màrqueting que va començar com un dia puntual, amb grans descomptes, i que amb el pas dels anys, mentre el sector veia que els consumidors ens ho anàvem traguant, s'ha convertit en un ritual massiu de consum. Deixen de banda ara els estatunidens, com a mínim aquí a casa nostra, que és el que podem veure i viure,
Cada cop vivim aquesta festivitat, i festivitat entre cometes, perquè és una tradició impostada, la vivim amb més intensitat. O això és el que se'ns exigeix. Comprem dies, setmanes i fins i tot mesos abans de Nadal per poc que se'ns escapi alguna oferta i amb tant descompte segurament acabem gastant més del que teníem previst. El cas és...
Qui va setmanes abans a comprovar els preus de les botigues per veure si els descomptes del Black Friday són reals? Ningú té temps per fer això, com tampoc ningú té temps mai per sortir a compra a la llista de regals de Nadal. Per sort, el calendari consumista ens fa aquest favor i ens dicta quina setmana és la que hauríem de destinar a gastar. Aquesta falta de consum conscient i assenyat va en detriment del comerç local i en benefici de les grans distribuïdores.
cosa que no em pot fer més ràbia perquè no sé on amagar-me de la vergonya que sento. I és que faig aquesta nota de veu gravant-me amb el meu iPhone, que porto amb una carcassa del Shane, i vaig vestida de cap a peus amb marques d'inditecs, que precisament són les que viven el consumisme salvatge. És ben bé així. Sóc una hipòcrita. I vosaltres? Ho sou?
Doncs segur que molts de nosaltres també serem la Laia, que ens agrada criticar-ho, però després si mirem el nostre propi Meli, que ens en donem compte que a vegades som més part del moviment del que ens pensem. En tot cas, després de parlar de l'experta en Estats Units, ara ens anirem amb una altra experta en política internacional, com és la Syracuse, una habitual també d'aquest Massa Est-Es-Oest,
Ella és experta en Orient Mitjà però, evidentment, també ha estat més que convidada per dir-hi la seva sobre el Black Friday.
ens haguem acostumat tan ràpidament a que el Black Friday que abans era descomptes del 70% en televisors que costaven 1.200 euros, ara siguin descomptes del 10% en coses que fa 4 dies abans del Black Friday, si no el dia abans, costaven exactament el mateix que el que costa ara en Black Friday després del descompte que suposa que han fet durant el Black Friday.
Però també és curiós el fenomen en si, perquè de fet és un fenomen que neix del dia de Thanksgiving, l'acció de gràcies, que és una cosa que nosaltres no celebrem en absolut i que com tantes altres tradicions americanes ens hem apropiat única i exclusivament pel fet de trobar una excusa per consumir o per fer-nos consumir més que mai.
I acabem aquest Massa Est és o és per als que no confieu gaire en aquestes celebracions, ja que també és el vostre dia, perquè sí, avui també és el dia internacional de no comprar res, el nou Buying Day, un moviment sorgit a Vancouver, a Canadà, l'any 1972. Tarda avorrida? Escolta'ns a Aquí a l'Oest. Lo fallo tècnic.
l'espai que obre els micros al nostre tècnic de so. Res millor que acabar la setmana amb un somriure i crec que el que ens porta arribant a un son
Farà que això passi, perquè si no vaig gerrat i van molt bones... Molt bones. És una mica continuar la filosofia del que teníem aquest dilluns, eh? Aquelles pseudonotícies d'informació... Així és, així és.
que més que aprendre'ns-ho com a coses per aprendre, ens permetia fer-nos un panxot de riure. Suposo que anirà d'això avui. I aquest panxot de riure el compartirem amb la Sabina Pedros. Què tal? Molt bones. Molt bé. I amb la Maria. Molt bones. Hola. Que tal? Molt bé. Amb una manqueta de tost.
que havien, recordem-ho, val molt la pena recuperar aquest contingut, de fet, tots els de l'OES, si us voleu perdre, aquí a l'oes.cat. Deia l'avant que portava tres informacions que eren clickbaits, perquè la gent fes click en un diari digital.
I ens en faltava un que anava sobre pernil. Així és. I fixem per saber de què carai anava la cosa. D'una pàgina amb molt rigor. Amb rigor, que és les curiositats d'Hockey Diario. Una secció de curiositats com podria ser qualsevol altra. Podríem buscar de convidar un dia la persona que fa això? Uh, sisplau. Bueno, ja ho gestionareu vosaltres.
No veus trucant-la a través del teu llistín telefònic. Com es posi a escoltar tot el que ha dit ella, en fin. I fer publicitat. Parlàvem, per aclamació popular, porto tres notícies més. Una que no vam poder repassar ahir i avui va una mica més amb temàtica nadalenca. Perquè ja vam acabar parlant de pernil i ja vaig dir per encaminar les coses. Ara arriben els pernils a casa.
o arribant a casa. Això parla per tu. A la gent que no és periodista també els hi arriba. Però bé, dit això, com conservar-lo, no? Aquesta és bàsicament la temàtica. El titular. L'important per poder-lo conservar bé...
és tenir-lo. I menjar-lo ràpid i oferir-lo a tota la família, perquè si un drago una pota se't ficarà dura, encara que segueixis consells, que segurament són super. El titular és... Això sí, és veritat. I caldo, també. Bé, pots posar-hi el greix a sobre, però aquest tallador té un truc per conservar el pernil un cop obert.
Aquest tallador. Aquest tallador de pernil, eh? Una persona que se dedica a tallar pernil. Cobren una pasta. Total, a les bodes, ojo, eh? O els esdeveniments, o sí, sí, sí. Bé, encara que hi ha nombresos mètodes populars, un expert tallador explica al canal de YouTube, Jamón Lovers. Jamón Lovers. Però té fons, té fons aquí, eh? Sí, és Jamón Lovers i surt allà.
Una tècnica precisa que canvia segons el temps què passarà fins al següent tall. Com utilitzar paper film per conservar el pernil acabat d'obrir durant 48 hores? A veure, aquí comença amb acotacions. El gesto adicional, que s'ha fet tota la vida a les cases, és cobrir la superfície del pernil amb part del greix retirat mentre estàs netejant-lo, mentre l'estàs obrint per primera vegada. Aquest truc...
És vàlid, però cal aplicar-lo correctament. Pedro José Pérez Casco, que no sé si és aquest senyor del Hammond Lovers, però segurament sí, assenyala que és imprescindible guardar la porció del greix blanc, que s'elimina en començar la neteja del pernil. Aquest greix s'ha de fregar sobre la zona acabada de tallar, creant una fina pel·lícula protectora que frena tant l'oxidació com la deshidratació.
Molt, eh? I que li donarà regustet amb aquell primer tall. Bueno, també. Estic mirant fotografies del Pedro José. M'he donat confiança. Sí? Sí. Un cop aplicada aquesta capa, entra al joc el temps. Si el pernil es consumirà a l'endemà o en un termini màxim de 48 hores, el paper film és útil. El greix actua com una mena d'adhesiu natural, permetent que el film s'enganxi a la superfície de la carn i protegeixi temporalment el tall. Primer de tot,
Coses de puntualitzacions que he de fer. Si teniu un pernil a casa i en 48 hores no li heu fet ni un tall, acabo de perdre el meu respecte. Sí, sí, sí, sí. Però què diu que s'ha d'acabar tot en 48 hores? No. Entre que...
Tu talles pernil, te fas un entrepà. I abans de tancar-lo, quan te prepares per guardar-lo, fregues-la d'això amb el greix. Si a les 48 hores t'has de fer un altre tall, no cal que el tapis amb res. Amb el greix aquest, si suposa que ja està bé. Però què passa a les 48 hores? Doncs això s'hauria de començar a fer servir paper film.
Però a sobre del greix i a sobre el paper film. Jo entenc que sí. Però el tallador posa un límit contundent. No utilitzar el paper film més enllà de les 48 hores. La peça continua alliberant humitat durant aquest període i en quedar atrapada sota el plàstic es genera condensació. Sembla com si et fessis un tatuatge, no? Que també t'has de canviar el film. El film serveix per tot, eh? Sí, sí, sí. És cert paral·lelisme, de fet.
Home, bueno, sí, entre cometes, però sí. Per guardar la condensació que dèiem i hidratar la pell. Aquest ambient humit pot deteriorar la zona exposada i alterar tant la textura com el sabor. Per això el film només és adequat per a consums immediats.
Vinga. El millor mètode. Del dia de Nadal al dia de Sant Esteve. Passat els dos dies... Tots aquí superatents, com si tinguessin tots pernils a casa nostra. No sé si n'arribarà cap casa de pernils. Jo a casa amb uns pares, però bueno. Que bonica aquella época. I els vaig a buscar i així me'n donen. Que veies a tothom que li donen un pernil... Ja, que a totes les cases hi havia un pernil. Ara costa veure-te a les cases aquella pota de pernil allà damunt? Sí, sí, sí. Bueno, mira...
Ara us explicaré una interioritat. A casa meva, a mons pares, l'any passat, o no sé si l'any passat o l'anterior, els hi havien d'enviar un pernil.
Aquest pernil no va arribar mai. Es va estraviar pel camí i a salver qui se'l va fotre. Per sort, era un regal d'empresa. Però era un pernil que de por si sol costava molts diners. Se'l va quedar el repartidor? No sabem què va passar, però fins als cinc mesos que havíem de rebre el pernil no el vam rebre realment i perquè el vam reclamar i ens en va enviar un altre. No perquè recuperéssim el primer. Però de la mateixa qualitat? De la mateixa qualitat, sí.
Vigileu, eh? Vigileu. Hem buscat els pernils. Sí. És que a més a la paqueteria el pernil saps que és un pernil. Hi ha una altra cosa que usurpes un paquet, pots no saber què és. Per això el millor és anar a una botiga a una carnisseria i comprar-la allà, entenc? Exacte. Sí, clar, però si ho vols enviar de regal, com era aquest cas, doncs clar, una mica... Ui, vigila, eh? Fiquem-li alarma. No, un xip d'aquests geolocalitzadors. Com l'iPhone i coses d'aquestes.
Això tampoc serveix de res, després. Vinga, va. Quan el consum del pernil no serà ràpid, no serà als dos dies, la tècnica canvia del tot. En lloc de recórrer el paper film, l'expert recomana mantenir la capa de greix aplicat i cobrir la peça amb un drap de cotó. Home, tant tampoc canvia. Canviem el pernil. Els meus sogres fan això. I això és el que anava a dir. Tot tan llegint la notícia, però al final fer el que s'ha fet tota la vida, que és posar el greix i un drap a sobre i ja està.
De fet, ja t'ho venen, no? Amb una mena com de malla o... No? A vegades va amb el drap aquest típic... Bueno, sí, que... Que és el colonel, que és més elegant el colonel, doncs normalment el fiquen amb aquest drap, també. Bé, per què? Perquè el drap opac aporta un benefici decisiu, protegeix de la llum.
Tal com recorda l'expecialista, tant la il·luminació artificial constant com la solar poden alterar el color natural de la carn i danyar-li l'aspecte. Bueno, home, tampoc, per tant, no? Aquest senzill tèxtil evita que aquests efectes i manté el pernil en condicions òptimes durant els dies més amplis. I aquí hi posa, el veritable pas final, com pots rehidratar el pernil abans de tornar a alliscar-lo, quan ha passat massa dies i se'ns ha quedat sec...
A l'hora de reprendre el tall després de diversos dies, el mestre tallador aconselleria retirar el drap i rehidratar la superfície aplicant novament una petita quantitat de greix blanc. Aquest gest torna l'elasticitat a la zona i permet obtenir rodanges uniformes i brillants.
Però llavors és que al final no pots perdre el greix. No, no, però això ja està bé clar, no? Sí, serveix per a tot. Molt bé. Vinga, va, què preferiu ara en l'ordre? Feng Shui o deu curiositats que mai et van explicar sobre el Nadal? Nadal, Nadal, Nadal. Sí, sí, sí. Tot és sobre Nadal, perquè el Feng Shui és on posar l'arbre de Nadal per tenir un bon temps. Ah, oh.
Bé, el que vulguis, Ivan. Sí, curiositats. Curiositats, curiositats. Vinga, comencem per les 10 curiositats que mai van explicar, tot i que potser sí que te les van explicar, però bueno. Segons ells, no. Per clickbait no te les van explicar. Correcte. Nadal, d'on ve la paraula?
Aquesta la sabem? Natale. Natividad, no? Correcte. Bé, del llatí nativitas, i vol dir naixement, que sigui el dia 25 de desembre, té lloc des de l'any 345, que és quan té lloc la nativitat de Cris. Però és ben cert que la Bíblia no especifica cap data. I que ho he explicat més d'una vegada, que...
segurament no va ser en aquesta època com diuen tots els teòlegs va néixer l'agost per molts motius no especifiquen però per tot el que s'explica perquè es contrasta amb els diferents autors havia de ser en una època càlida
per tot el relat que hi ha darrere. Però recordem, que ho hem explicat més d'una vegada, que el cristianisme per imperar el que fa és ocupar totes les festes paganes, solsticis i equinocis, i per això aquesta que és tan important la col·loquen aquí. Però segons els mateixos eclesiàstics... Ja ens va bé, eh? Perquè és que si no el Nadal seria...
L'únic que m'agrada és el Nadal. Tot el fred s'ha de cap festa. Però vols dir que no seria més divertidès mantindre les festes paganes? Què hi havia abans? I si recuperem el que es feia abans? Què es feia abans?
És que no ho sé, ara m'ha picat de curiositat. Perquè ho volgués tapar a l'església, és que hauria de ser molt divertit. Segur que era pecat, per tant, era sinònim de divertir. No sé si va ser la temporada passada o l'anterior, amb la Mar Carmona, des de Ràdio Rosselló, va fer un tema del dia també, sobre aquestes qüestions. Ho podem recuperar a la pàgina web de la Quieloés. Però us perdríem molt, eh? Bé, al cercador fiqués mar o tradicions i allà surt.
I parlava del Sant Joan, parlava del Nadal, etc. Com es decorava abans l'arbre? Doncs se solia fer amb abets i s'hi posaven espelmes i pomes. Ui, però espelmes... Tancadetes amb un vidre, no? No ho sé pas, però... Espelmes dintre de casa amb un arbre esponjades? Puc entendre per què es va deixar de fer. Si parlem d'espelmes i arbres... No era electrònica. No, clar, fa anys, jo fa anys... Potser abans que s'inventés l'electricitat, estem parlant de fa...
Anys després ja van arribar les voles, les llums, els colors, les estrelles i tots els ornaments que tenim en constància en aquest moment. Guanyeu-me una, ara. És fascinant. Pots tirar la temàtica... És una barbaritat, això, eh? Ara, el que parlàvem amb la Maria Gateu abans, si tens gats, no pots tenir arbre de nadal. Sí, amb aquelles reixes que fiquen... Sí, clar, però sembla allò una... La presó de l'arbre. L'arbre tancat a mi amb una gàbia de farà. Sí, sí, sí.
Bé, per què s'hi fan regals en aquestes dates? No ens enganyem, a gairebé a tots ens encanta que ens donin regals. Aquesta tradició ve de diversos segles enrere, així que no es tracta d'una cosa comercial que interessi a les botigues, que també. Però no ha explicat el per què, o sigui... Sí, sí, exacte. Ja està? Ja està, no hi ha res més. Tot el que ens has dit ara és supercuriós, eh? Mai ho havien sentit. El de les espelves és el més curiós fins al moment.
Però, o sigui, està la pregunta en veu alta i no explica el per què. És això, sí, sí. No ens enganyem gairebé a tots i ens encanta. Bé, perquè ens agraden els regals i que és una mica, doncs, comercial, no? Hem dit una mica. No, no, que no és per interès comercial que ve d'abans.
L'únic que sabem és aquesta tradició de diversos segles enrere, que és l'única informació real que ens ha donat. Diversos segles enrere, també la quotació és molt precisa. Quants segles enrere? Diversos, ja està. Mira, al nen Jesús ja li van portar regals, no? Doncs des de llavors, imagina't. Oro i ciència i birra. Birra, no? Birra, sí, exacte. Exacte, exacte. En petit va molt bé. Bé, colors vermell i verd.
Aquests dies estan relacionats amb determinats colors, com és el vermell, el verd o el blanc. En aquest cas has de saber que aquests colors no són casuals. El vermell és per la sang de Crist.
El verd representa la natura, l'esperança i després hi ha el blanc assimilat a la neu de l'hivern mentre que el daurat sempre és sinònim de riquesa però la sang de Crist
I això llavors el Papa Noel, el Pare Noel, Madre Santíssima, no? Primer era verd, deien, però... Era un personatge... Després van dir que és de la Coca-Cola, però després hi ha hagut diverses teories i no es fiqua tant a la Coca-Cola. Es va inspirar en un personatge que no sé si era danès o... En algun país nòrdic, no recordo, eh? I el van adaptar a la Coca-Cola i li van canviar els colors, el verd i blanc, per vermell i blanc, i va fruir aquest personatge.
Però sí que a mi, me'n vaig una mica abans perquè m'ha fet pensar, això ho hauríem de descobrir, perquè els fem regals. Perquè algú pot pensar, bueno, perquè els reixos portaven aquests elements, però que els reixos els fem aquí. A altres llocs no es fan els reixos.
Però, o sigui, amb el Pare Noel es fan regals, també. Però no tenien Pare Noel. I a tot arreu es fan regals. A Itàlia hi ha la Befana, que és aquesta bruixa, però també fan regals. Sí, perquè amb un naixement sempre es fan regals. Ara m'han picat la curiositat per què tot hi té. I des de quan? Perquè diu diversos segles enrere. I quants segles enrere? Ah, diversos? No se sap. Bé.
No hagués dit mai que aquell diari tingués una informació precisa amb alguna cosa. D'entre 1 i 21. Per allí va la cosa. Bé, la història del vesc. Sabeu què és el vesc? És com se li diu en català el muèrdago. Va ser un vescí tot avall quan passis per la porta.
Deben segur que coneixes la tradició de vessar-se sota el vesc, però aquesta planta és força més que això, ja que per als druïdes era sagrada en romandre verda a l'hivern i que, segons es creia, guaria la fertilitat i protegia dels mals. És una planta perrecitària. Podríem estar parlant de la primera curiositat que realment està interessada. Sí.
Era una planta molt buscada, perquè com que li extrau a les altres plantes la seva saba, és com si li extrau... Ah, sí? És parasitària, és una planta parasitària, és a dir, no neix com a ella pròpia, està amb una altra que li va xorrupar les coses.
Interessant, això. Aquí no ho fem, això, no? Sí, aquí ho fem, això. La meva iaia ho posa sempre, eh? Sí? És una cosa que he fet tota la vida. Ara, jo és veritat que no ho veig fer gaire. I també el que em fa és... Lluís regalau, amb uns rames petitets. Exacte. Amb un ram que diu que l'has de posar a la porta i l'has de deixar, se suposi, tot l'any. I canviar-lo quan torni les festes següents, perquè se suposi que deixi entrar la bona sort a casa. Que protegeix la casa. Exacte. Que la teva padrina ho feia sempre, això, eh?
sempre ho ha fet, sempre, a més és que és el que diu la Sabina, arriba a l'època nadalenca i reparteix rams amb vesc per tothom. Clar, jo sempre m'havia preguntat que això és una tradició importada, perquè a mi no em sona de petit. Clar, a les pel·lícules americanes sempre surt això, eh? Exacte, per això em pregunto així, una mica com el dia d'avui el Black Friday, no? Si és importat el tema del vesc, no, no, jo desconec això.
No ho sé. M'ha importat de fa un temps, llavors. Ok, hi ha més dubtes que no pas respostes. Exacte. És un portal molt filosòfic. Tampoc és dolent, això, eh? No, no. Mira, festa pagana, Fran. Les seves arrels són, les arrels de les festes de Nadal, són a les festes paganes que se celebraven al desembre. Sí, claro.
En desaprovar l'Església Catòlica aquestes festivitats es va establir el naixement de Jesús el 25 de desembre per finalitzar aquestes dates, encara que no hi ha proves que neixi aquest dia. Aquesta ja ens l'havies explicat tu abans. T'has avançat al que he dit. Potser és el que escriu els articles i el seu pseudònim, eh? M'estava preocupant. M'ha semblat que ho he dit. Ai, no, de veritat? Muteja'm, Ivan. Bé, qui va ser el primer que va decorar l'arbre de Nadal?
Doncs va ser Martín Lutero. En veure les estrelles brillant entre les branques va mostrar ell mateix als seus fills posant un arbre a casa i posant-hi espelmes. Home, això és una mica flipada, potser, no? Segurament, segurament. Home, no ho sé.
Potser saber això que sigui exacte, eh? La primera persona que va decorar l'arbre de Nadal. Però que no t'ho havia explicat mai, això. No, no, no. I m'ho creuré, m'ho creuré. Però és que a més Lutero no era el que va reformar tota la història de l'Església i va dir que no se podien ficar ni sants ni res d'això, vull dir, perquè ardes.
No ho sé, potser l'estic ficant la pota, eh? Pregunta-li al Duqui Diari. Era de dir, Lutero, amb aquestes llums, estrelles i tot, és el culpable del que passarà en poca estoneta, que és que s'obriran aquestes llums aquí a Lleida. És veritat. Oh, que guai, m'encanta. Aquí en pocs minuts. Recordeu, a les 6, si no veig arras... A les 6 de la tarda. Primer s'obren a la Païria i a les 7 a Recarriñas. Que no es passi com a mi, que tingueu aquell esglai de... Oh, ja és Nadal! No, encara falta. No passa que la gent cada any, engeguem abans els cacharros...
Però després dient que hem d'estalviar i no generar contaminació. Gairebé un mes abans, eh? Bé, quin és la Nadala que més s'escolta o que més soni durant les festes de Nadal? Maria Carai!
Depèn de quin àmbit territorial. Mundial. Doncs, bueno, segons diu... Peces en el riu. És que no especifica tant. Segons s'escolten durant aquests dies, encara que ja molts estan en desús, doncs que sàpiguis que el més escoltat i el primer és Santa nit, Notche de Paz.
que va ser escrit a Austrià el 1818 per Josep Mor i que, se sàpiga, té més de 733 versions. És Maria Carey. És una nave, té moltes versions. Amb una església no te la ficaran. Però Maria Carey fa la versió d'aquesta cançó, no? De quina fa?
No. És la seva pròpia, és la seva pròpia. Però és per això. Però Holy Night, o sigui, la canten a tot arreu. Amb una excepció que era de Maria Carey. O sí. O sí. Estaria bastant bé, de fet. No dic que estigui bé o malament. Jo dic que com a norma general. No te la posin. Però estaria bé que la fiquessin. Va, ens creurem al bisbe, no? El que diuen al diari. Si ho diu, ok, diario, què estàs qüestionant? Ok, diario. Tu coneixes alguna vegada que hagin mentit, manipulat-ho? Informació errònia? Ok, diario, mai. Mai. Mai. No passa això. Explau.
Saben que va fer el primer arbre de Nadal? Fa diversos segles. I saps el que també saben? Qui va muntar el primer pesebre. Epa! El pesebre, o també ha anomenat... Bueno, és això, és aquesta representació de Jesús, que és on va néixer. Es diu que el primer va ser al 1223, en un poble italià anomenat Grecio, per Sant Francisco d'Assís. Ah, Sant Francesc d'Assís ho ha fet? Això ho diu, eh? Això és el que diuen, eh?
Està ben allies, també. Doncs què? Ens queda quatre minuts. Podem explicar l'altre, també? Sí, hi ha algunes que no les sabia tot això.
El lloc a casa teva on has de posar l'arbre de Nadal per a treure bona sort aquest 2026. El Feng Shui. Segons el Feng Shui. Vinga. Doncs vinga, d'aquesta manera heu de col·locar l'arbre de Nadal. L'arbre de Nadal és un element decoratiu que mai falta. M'estic dient on, on i com. Vinga, per la qual cosa haurem de començar a pensar en col·locar-lo a casa nostra i a fer-lo en lloc adequat. Els experts en Feng Shui saben molt bé el lloc que ocuparà aquest element. Doncs que m'ho diguin. Exacte. És que t'allarguen, ocupen les línies. No dirien aquí, ja està. Sí, clar.
Fa molta ràbia, això, perdó. Fa molta ràbia que passi això, perquè passen un munt d'articles o els tutorials, que us vaig a veure com se fa això, com va això. Això saps per què és? Fora prèvies. Has de fer uns minuts de lectura. Exacte. Vinga, va. A veure si arribem, a veure si arribem.
Tal com ens expliquen els experts de Holy Art, l'antiga disciplina xinesa del Feng Shui estudia l'equilibri energètic entre l'home i l'entorn on viu, amb una atenció especial a la posició de les habitacions i els mobles, però també a l'harmonització de les formes i materials dins de la casa. L'Abre de Nadal es converteix en un element important dins de la casa durant el període nadalenc. I com a tal, també estàs subjecte a aquests delicats equilibris d'energia.
Vinga, va, arribem, arribem a la qüestió. Seguint la mateixa explicació, també d'acord amb el Feng Shui, depenent d'on es col·loquin els objectes, es poden transmetre diferents tipus d'energies. L'arbre de Nadal, un objecte ja carregat d'un simbolisme positiu, pot adquirir diferents connotacions i satisfets. Que no arribi, que no arribi, que no arribi, que no arribi. Parem la unitat segon el lloc on el col·loquem. Si el col·loquem al nostre arbre a la part est de la casa, ens ajudarà a trobar l'amor. Ojo! Si el posem al sud-est, ens pot ajudar a trobar l'estabilitat econòmica. Sud-est.
No sé cap on tinc orientada la casa. El nord donarà un impuls a la nostra feina garantint-nos un avenç professional i col·locat al centre de la casa, l'Abre catalitzarà totes les energies positives assegurant una bona salut per a nosaltres i la nostra família. Vinga, doncs al lavabo. I si al centre de la casa és al lavabo? O al mig del pasillo. No ho pots passar. No hi ha lavabo al centre de la casa.
Home, sí que hi ha lavabos al mig de la casa. Per distribuir a vegades a les habitacions, si només hi ha un bany, moltes vegades es posen al mig de la casa. Sí, pot ser, és possible. Hi ha molts tipus d'arquitectures al món, vull dir, és possible que alguna hi hagi un lavabo al mig de la casa. I més tenint en compte els pisos. Clar, és que hi ha aquells llars antics que... Els pisos aquells en un passadís llarg.
Havia imaginat una forma quadrada, però no els allargats. És que viu en una casa d'última generació, però és que vivim en cases d'aquestes més antigues, tenim passadissos llargs i al mig de vegades se'ns conclou que hi ha un lavabo. És real. Quan vinguem a sopar, que falta poc, amb aquest sopar que hem dit. Et muntarem l'arbre? Et posarem cosetes cuquis? Veuràs que no tinc una casa com la que hagin sonat que tinc.
Jo tenia el pessebre de Playmobil. No tenia arbre, però tenia el pessebre de Playmobil. Jo aquest any tenim molta decoració de Nadal. No sé on la posarem. El moment s'ha vingut molt a Nadal. I estem gestionant... On posau? Estem gestionant un ficau, perquè jo no sé on ho posarem. Però teniu un dia de ficau.
Després del pont, perquè al pont marxem. Llavors, no només ho posem en el pont, però ho posem després del pont. I el cas és que no sé com ho farem, perquè ha comprat un pare de Nadal de metro i mig, tres reis mags, també gegants, l'arbre de Nadal, que ja és prou gran. Quan teniu balcó. Sí, però no ens cap tot això, eh, a casa. No sé com ho farem. Ivan, després de... El fem xull a tomar.
perdut molt de temps amb aquesta previa d'aquell diari que no ens deia res que no sapiguessin, podríem acabar amb minuts de ràdio aprofitats com alguna bona cançó, per exemple. Home, i havent parlat tant que ha sortit el seu nom per aquí...
Crec que això és el que marca sempre l'inici de les festes, no de les festes oficialment, sinó de la prèvia de les festes. Quan comença a sonar la Maria Carilla, heu de muntar l'arbre de Nadal. Al millor que acabi de sonar la cançó i s'abren les llums, perquè acabarem 3 minuts abans. Ja falta menys d'un mes per Nadal, jo crec que ja és vigent de tirar-ho. Sí, la Maria Carilla està a tope ja. Gràcies, Maria, gràcies, Sabina, gràcies, Ivan, a vosaltres que gaudim molt del cap de setmana en retro. Vam dilluns. Que vagi bé. Adeu. Adeu.
Make my wish come true All I want for Christmas is you I don't want a lot for Christmas There is just one thing I need
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Si t'has perdut alguna cosa, recupera el nostre podcast, aquí a l'oest.cat. Aquí a l'oest, el magazín de tarda de les Terres de Ponent, un programa de la xarxa.
A mi m'ho pots explicar. Et veig molt riallera últimament. T'has enamorat, no? Encara millor i dura més. M'han arreglat les dents. He anat a la clínica dental pedagogia.