Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bones a tots i a totes, benvinguts a una nova edició de la Rela. Ai, una nova edició de l'Armoc, oh, xin la mar, com comencem aquest dimarts. Això és aquí a l'ES, per la Francesc Balanyà. Però ara en aquest que fem ser Ràdios de Lleida, en la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Ja ho sabeu, cada tarda, des d'ara i fins de 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Milà de Murefem. Molt bones, Arnau.
Hola, bona tarda a tots i a totes. La Maria Gatau de Ràdio Rosselló, què tal? Bona tarda, westerns. La Sabina Pedrós del Picat Ràdio. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda també a la Carme D'Alfonso de Ràdio Pone Mollerusa. Hola, hola. La Txell Bernaus de Ràdio Seogramunt. Bona tarda, westerns. I diem també bona tarda a la Júlia García de Ràdio Trenpanyar Ràdio. Com anem? Ei, com a tot?
Saludem també l'Ivan Usona, la nostra tècnica del programa. Què tal, Ivan? Bona tarda a tothom. Com a servidor de treball d'estudis, dueu Lleida Ràdio.
Programa aquest que l'obrirem amb una tema del dia en què parlarem de l'exposició del FIT. Aquesta visita al municipi de Terrés, concretament al sindicat de Terrés. La Maria Gateu parlarà amb l'organitzador i coordinador de la mostra, l'artista moralista i educador social Lluc Flotats, més conegut per a tots com Lluc Cúter.
I després el que toca avui és la tarda de xarxes amb les nostres xarxeres. Amb elles avui abordarem la polèmica amb Vito Quiles, prediccions i tendències d'aquest 2026 i el primer viral de xarxes a mans pro. De tot plegat, notícies.
Doncs som-hi, comencem aquest repàs amb l'autoritat local, acompanyat de la Guillem Figueroa. Molt bona tarda. Bona tarda. I fem destacant que el temporal de pluja i neu complica la circulació a cinc carreteres de la Vall d'Aran, el Pallar Subirà i l'Alugell. És obligatori l'ús de cadenes a la N260 al port del Cantó i a la C28 al port de la Bonaigua.
Precisament al port del condó, on també està restringit el pas a camions, la neu ha sorprès un autocar de joves de Múrcia que feien una excursió d'espot al canal olímpic de la seu d'Urgell i el conductor ha preferit donar la volta i tornar cap a l'hotel per seguretat. Veníem d'un hotel en espot, això és una excursió, i vam anar a Andorra. El que passa és que no m'he trobat amb la situació de la carretera, he mirat en previsió, en tràfic i tal,
Y no había ningún incidente en carretera. Al llegar por aquí ya me he encontrado la carretera blanca y antes que nada lo primero la seguridad. Por eso vamos a dar la huerta y en pasar la quitanieve nos volvemos hacia el hotel.
També és obligatori circular amb cadenes per accedir al Pla de Beret a la C142B, als Aubacs de Tuixent a la C462 i a Jose i Tuixent a la C563. Aquest dimarts i també demà dimecres es manté en fase d'alerta a Neucat al Pirineu Oriental.
especialment al Ripollès, amb quota de neu entre els 1.200 i els 1.400 metres. També continua el risc alt d'allaus, fet pel qual es demana que no es facin activitats fora de les pistes d'esquí i les zones controlades.
Més qüestions de Fundació Espros afronta el 2026 amb la voluntat de continuar brindant suport a les persones vulnerables del territori lleidatà després d'atendre prop d'un miler de persones en tots els seus suports al llarg d'aquest darrer any. L'entitat ha presentat aquest dimarts el balanç sobre el seu impacte social que inclou recursos com la llar de vida, un centre de dia, residències especialitzades i la integració al món laboral, entre altres.
El director executiu de la Fundació, Enric Herrera, s'ha mostrat satisfet amb els resultats assolits en la vintena de serveis que ofereix l'entitat orientats a tota la trajectòria vital de les persones usuàries. Penso que una de les coses que diferencia ASPROS és que dintre d'aquests suports intentem garantir tota la línia de vida de les persones, des que entren ASPROS amb 17-18 anys fins als finals de la seva vida.
és lògic pensar que no és la mateixa necessitat la que tenen en persona els dibutats o els 20 anys i després aquesta vida va canviant i les necessitats són canviants. Els 30 tindran una altra necessitat, els 40 tindran una altra. I això és el que sempre intentem ben llar des d'ASPROS, que una persona que ha entrat a ASPROS no tingui que marxar perquè nosaltres no tinguem el recurs o el suport adequat per atendre'ls.
ASPROS compta actualment amb 595 professionals, 169 dels quals són persones amb algun tipus de discapacitat. En aquest sentit, algun dels nous projectes que volen desenvolupar aquest 2026 aniran orientats a camps com l'envelliment i el trastorn de l'espectre autista del firrovinat president de l'entitat, a detallar el que continua sent transcendental donar a conèixer tot el que fa a la seva entitat, a més de vetllar per la seva estabilitat financera.
Tenim, com molts organismes, tenim un problema de finançament, del retard de rebre tot el que ve de la Generalitat, però són coses que estem parlant i estem buscant fórmules i camí perquè, evidentment, la salut financera és molt important en aquestes fundacions. L'entitat també es marca com a objectiu crear aliances estratègiques en la col·laboració amb empreses, organitzacions i institucions del territori per generar noves oportunitats i dinamitzar aquest.
I l'Ajuntament de Mollerussa ha posat en marxa una enquesta per conèixer com viu la ciutadania a la participació municipal i què n'espera en el futur. L'objectiu és elaborar l'estratègia municipal de participació ciutadana i establir les bases del futur reglament de participació amb la voluntat de renforçar la implicació de la ciutadania en les polítiques públiques i enfortir el teixit social i associatiu del municipi. Una qüestió de la que ens en dóna més detalls la Karen Alfonso de Ràdio Pone Mollerussa.
Segons la regidora de participació, Romi Balaguer, a Mollerussa ja existeixen diversos consells i espais de diàleg, però fins ara faltava una estructura comuna que permetés ordenar-los i assegurar que les aportacions de la ciutadania arribessin a influir en les decisions municipals. L'objectiu és facilitar la participació i evitar que les opinions de la gent es perdin pel camí.
El primer pas d'aquest procés és una enquesta que es pot respondre en només 3 minuts i que estarà oberta fins al 8 de febrer i pot participar qualsevol persona a partir de 14 anys que visqui, treballi o estudiï a Mollerussa a través de l'aplicació eAgora, accessible amb un codi QR als cartells i a les xarxes socials municipals.
Sí que ens hem trobat que ara hi ha el Consell de Participació Infantil, l'adolescent, el de ciutat, el senyor, el social, cada un té la seva manera de treballar. L'únic que intentem és aglutinar-ho de tal manera que
O sigui, quan ells mateixos obrin un procés de participació, tinguin aquestes bases i sàpiguin com s'ha de fer el retorn, sàpiguin quins canals es poden utilitzar. Les respostes serviran per elaborar una estratègia de participació que marcarà el full de ruta i un reglament que establirà unes normes clares perquè aquest dret sigui just i igual per a tothom. El procés també inclou la creació d'un grup motor ciutadà consultiu format per entitats del municipi que ajudarà a difondre l'enquesta perquè arribi al màxim nombre de persones.
El procés es completarà amb talles dinàmics i una sessió oberta a tota la ciutadania el pròxim 18 de febrer al Centre Cultural. La tercera cursa d'orientació dels tres anys del Picat, que s'havia de disputar diumenge passat, es va haver de jornada per a pluja i finalment se celebrarà aquest diumenge 25 de gener amb les inscripcions encara obertes. És una qüestió que ens amplia la Sabina Pedros del Picat Ràdio.
El mal temps va obligar a ajornar la tercera edició de la cursa d'orientació Estosals del Picat, prevista inicialment per al cap de setmana passat, coincidint amb la festa major d'hivern del municipi. L'organització, per això, ja ho té tot a punt per la nova data i confia en una bona participació. Jordi Illador, del Club Excursionista del Picat, ens explica els motius de l'ajornament i com es presenta la prova d'aquest diumenge i també com s'ha ajustat lleugerament el recorregut respecte a edicions anteriors.
La tercera edició de la cursa d'orientació havia de celebrar-se aquest passat dia 18, amb motiu de la festa de Sant Sebastià del Poble, però donat que teniu tots aquests dies de tanta pluja i de tanta aigua perquè tot fos segur i pels participants fos
fos atractiu, ho hem posposat pel proper dia 25, per aquest diumenge. De moment tenim ja 160 inscrits, la gent està animada i el recorregut serà molt similar al de l'any passat, l'únic que la via verda no la podem transitar, que està en obres, i us ho esperem a tots.
La recepció dels corredors començarà a les 9 del matí al Parc del Grau, amb sortida de la categoria Open a les 10 i de la categoria d'iniciació a un quart d'11. Les inscripcions encara continuen obertes fins aquest divendres 23 de gener a la web del Club Excursionista del Picat. I una darrera qüestió, el Menai i el Farràs celebren avui la seva festa local amb diverses activitats amb motiu del Dia de Sant Sebastià. Una qüestió que t'apropa a l'Arnòvila de MUNFM.
Al Menar, durant tot el matí al local social hi ha hagut jocs de fusta familiars i a dos quarts de dotze s'ha fet la processó. Tot seguit a l'ermita de Sant Sebastià s'hi ha fet l'ofrent al patró, s'han cantat els goig i s'ha ofert un petit recital a càrrec d'Agnès Cellès. En acabar, l'associació de dones ha repartit coca beneïda i mosquatell. De cara a la tarda, a dos quarts de set hi haurà teatre amb l'obra i sob del grup Tallon al local social i a les vuit del vespre es tancarà l'exposició.
Pel que fa al Farràs, els actes més tradicionals s'han concentrat al matí. A dos quarts de dotze també ha començat la processó des de l'església antiga i la missa en honor al patró s'ha celebrat a l'església nova. A la tarda, la festa continuarà amb un parc d'inflables. Gràcies, Arnau, i gràcies, Sabina, Guillem i Càrem.
del programa Magazine Territorial en Xarxa de les Terres de Lleida. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Tema del dia que ens porta la Maria Gatau, que aborda una proposta cultural que, si bé molta gent coneix i possiblement l'hauran pogut gaudir en la ciutat de Lleida, ara segueix amb la seva gira per equipaments del territori. I a més, Gatau és una proposta que vincula solidaritat, accés social, xarxa de suport i art, no? Molt bones.
Exactament, Fran. De fet, parlarem d'art i concretament de l'exposició El fit pel fet, que, res, en unes hores, jornades, dies, concretament aquest dissabte, s'inaugurarà al sindicat de terres. I, clar, a qui hem de tenir aquí per parlar de tot plegat? Doncs el lloc flotats, el lloc úter, que és l'artífex d'aquesta qüestió. Molt bones. Molt bones.
Bueno, primer de tot, com estàs i com està ja més o menys la qüestió i preparant l'exposició, la inauguració a Terres? Doncs queden només últim alguns detalls, ja està muntada, ja he anat aquesta setmana, durant aquesta setmana a muntar-la i falta...
Això, perfilar algunes coses que quedin rectes, que estiguin bé, perquè el dissabte ja s'obri i es pugui veure, que ho pugui veure tothom. Perfecte. Per si hi ha alguna cosa que no la coneix, que m'estranya, però per si queda algun rezagau, que encara no coneix el fit del fet, explica'ns una miqueta, actualitza'ns, explica'ns en què consisteix aquesta exposició.
Aquesta exposició és una exposició projecte artístic, literari i solidari. És una mica una barreja de tot. És una cosa que va néixer fa uns quants anys, ja fa 3 o 4 anys que vaig començar a donar-li voltes. Va tenir una primera mostra d'expositiva a Prometea al març del 2023.
N'ha tingut diverses amb tastets, alguna mostra al bit. Un dia per Sant Jordi també es va muntar una exposició espontània i va tenir com una segona exposició gran al Castell del Remei aquest estiu, a l'agost i al setembre.
Aquesta exposició o aquest projecte engloba 45 obres visuals que jo he pintat la meitat i l'altra meitat l'han pintat 45 artistes diversos. Molts de les terres de Lleida, però hi ha d'altres de la resta de Catalunya, alguns d'altres parts d'Espanya, hi ha unes argentines també que hi han participat.
i cada obra està vinculada també amb una entitat social. La gran majoria també de Terres de Lleida, però també altres de la zona de Benicarló, on tinc amistats, o la zona de Barcelona, que també n'hi ha d'altres. Llavors, cada obra està vinculada amb una entitat social i a la vegada aquesta relació entre l'obra i l'entitat social
persones que escriuen, escriptors, periodistes, poetes, directors de cine, una mica de tot, han creat obres escrites que fan la relació de l'obra amb l'entitat. Tot això està a la venda, cada una, i la venda no és cap a la meva butxaca o cap a la butxaca dels artistes, sinó que és directament com a donatiu a l'entitat social amb la que està relacionada.
O sigui, és un objectiu solidari. Correcte, exacte. I, clar, al principi, no és a dir, amb aquesta inauguració, aquesta exposició que teníeu a Prometea, van haver-hi alguns artistes i alguns poetes, escriptors, etcètera, però, clar, aquelles obres potser s'han acabat venent i llavors, si no tinc mal entès, quan vau fer aquesta exposició al Castell del Remei a l'estiu també vau incorporar altres artistes i altres obres i noves obres. Correcte.
Com que el Castell del Remei era un espai gran i es podia fer així, també es van incorporar uns 15 artistes més, 15 obres més, i també vaig poder recuperar les obres que s'havien venut perquè són persones que qui les havia comprat en aquell moment eren persones que coneixia molt directament i llavors es van prestar a aportar-ho perquè l'exposició sigues completa. Ara hi ha
Després de l'exposició del Castell del Remei se'n van vendre unes quantes més, llavors ja són unes deu que ja no hi són. I també, a part, com que l'espai de terrers no és tan gran com el Castell del Remei, doncs també he fet una selecció de 17 obres, en lloc de les 45 que són en total.
Doncs són 17, però crec que valen molt la pena cada una d'elles. I a més a més entenc que encara que no sigui a l'exposició com a tal, sí que poden contactar amb tu o d'alguna manera fer-ho perquè si algun oient o alguna persona que estigui interessada en comprar aquestes obres ho pugui fer, no?
Correcte, sí, sí. El meu Instagram és obert, llocúter, amb dos T's, i allà podem parlar del que faci falta. Perfecte. Bé, anem ara sí a la qüestió, que és aquesta exposició a Terrés. Primer de tot, per què el sindicat de Terrés? És a dir, com va ser el contacte amb ells i per què allà?
Jo formo part de l'Associació Cultural d'Artistes Prometea i una de les associades té com molt contacte amb les persones que gestionen l'espai de terres i s'han fet diverses exposicions d'alguns dels associats de Prometea o persones que estan...
en relació per això, perquè en algun moment s'havia fet aquest contacte i van sortint en els moments en què hi ha algun espai expositiu
doncs hi entrem i en aquest cas és la meva part, tot i que és la meva part fent una exposició col·lectiva en la que participen molts més artistes, però sí que és com que ho gestiono. Llavors ha sigut molt fàcil, va ser unes trucades, el sindicat de Terres des de fa dos anys que aposta molt per la cultura i llavors està fent com moltes exposicions, avui, aquests dies han estat parlant,
i ja porten només 15 exposicions, des que porta la gestió, les persones que ho porten actualment, i també me n'han parlat molt bé, encara no hi he dinat, però me n'han parlat molt bé del lloc on s'exposa, que també és menjador, i els caps de setmana hi ha el bufet Garriguenc, que fa molt bona pinta.
Sí, de fet, a les xarxes també animo als oients que visiten les xarxes del sindicat, perquè els esmoses de forquilla que fan, el bufet d'esmoses de forquilla, fa molt bona pinta, per exemple. Sí, sí, només amb un bufet d'oli ja ha sigut com un ostres, això ja és una altra cosa.
I així, la inauguració, que és aquest dia 24, què hi haurà? O sigui, teniu algun planning més concret, no?, de vindre algun artista, o com serà això? La idea és que hi hagi la presència d'alguns dels artistes que han participat,
Si alguns dels artistes que han participat en la part escrita vol llegir, potser és obert a que es llegeixi. La idea és que qui gestiona l'espai i l'alcalde de Terres parlin en una petita presentació, jo també faci una mica de la presentació del que és, i suposo que hi haurà alguna cosa per picar.
No serà un gran evento ni res per dir, però pot valdre la pena. I dintre del que és l'exposició, que ja ens has comentat tu que al cap i a la fi involucra també la teva vessant més de l'àmbit social, amb aquest objectiu solidari i també artístic.
i literari també, d'alguna manera, més o menys has pogut anar veient una miqueta amb el públic que assisteix a l'exposició com reben aquestes obres, perquè al cap i a la fin de també comentar als oients que cadascuna d'elles sí que et tenen a tu com a fil conductor, però els artistes es plasmen allà, vull dir que són molt diferents una de les altres. Correcte, és tant els artistes de la paraula que dic jo, que són els que han escrit,
Com els artistes visuals, no se'ls hi ha cap tipus de filtre, no hi ha cap censura, en alguns casos sí que hi ha un temps de dues setmanes per entregar-ho o el que sigui, però sí que cadascú s'ha explaiat com ha volgut.
Veus com cadascú ho ha disfrutat, ho ha gaudit, i alguns fa tres anys els hi vaig proposar i van dir necessito més temps, i doncs potser han sigut dels que finalment ho han exposat, s'han presentat ara, i altres no, altres a vegades en menys de dues setmanes ja havien fet els deures, diguem, i potser s'han hagut d'esperar un any i mig per veure el resultat final per això, perquè tot ha anat bastant més lent.
Però llavors el públic, com ho copse, no? El públic, quan vam fer la primera exposició a Prometea, va venir tanta gent a la inauguració que es va col·lapsar l'espai. Hi havia massa gent i llavors el feedback va ser com un necessito venir un dia que no hi hagi gent, perquè són obres que tenen bastants detalls, que tenen moltes coses, però també hi ha l'obra escrita.
i l'obra escrita dona per estar-te estona llegint i estar-te un bon rato. I clar, en alguns moments 45 obres d'una pàgina cada una, doncs un haiku està molt bé, però un text complet de tota una pàgina necessites una estona. Llavors, el fet que estiguin oberts 5 dies a la setmana en un horari de les 9 del matí,
Fins a les 4 de la tarda, gairebé tots els dies. Això és el sindicat de terres. Correcte. Ajuda que ho puguis gaudir, puguis estar-te una estona i prendre-t'ho amb calma. Perquè hi ha textos que són bastant profuns, altres que són més alegres, però això juga també una mica amb les emocions del lector.
Clar, clar, clar. I sí que no ho hem dit, no?, però això estarà des d'aquest 24 de gener fins al dia 1 de març, i efectivament, com tu deies, són dilluns, dijous i diumenges de 9 del matí a 4 de la tarda, després el divendres també en aquest horari, i a més a més se suma l'horari de tarda de 7 a 11 de la nit,
I a més a més també el dissabte de 8 a 11 de la nit, és a dir, que el dissabte teniu tot el dia gairebé per anar a veure-la. I entenc jo que l'entrada és gratuïta, al cap de la fi estarà dintre del que és el local del sindicat. I en aquest sentit també t'he preguntat pel públic, pels artistes, però clar, les entitats s'han sumat també de noves. Sí, correcte.
I com és per ells, o pels equips humans que les formen també participar en un projecte com és el Fit pel Fet? Hi ha alguns que els ha fet molta il·lusió que comptéssim amb ells, quan s'han fet les inauguracions han vingut, una part de l'entitat...
En el cas, per exemple, de la companyia La Màxima, que forma part d'Ilercis, però és com la companyia de teatre d'Ilercis. Sí, dirigida pel Jaume Belló. Dirigida pel Jaume. Doncs van venir una part de la companyia a la inauguració, ho van viure, ho van gaudir, van recitar una poesia entre uns quants, llavors...
aquestes coses ajuden a fer una mica més de xarxa. Llavors els espais aquests, com són inauguracions, moments de trobada, també és per conèixer entre entitats, parlar-ne, que vingui el president, el director, la gerent d'algunes de les entitats, poder-ne parlar, o alguns dels associats, o alguns dels usuaris en alguns casos, doncs va molt bé i ajuda molt a fer xarxa.
I sobretot que jo crec que és bonic i necessari també, no?, i sobretot el vincle aquest de veure, no?, almenys fer palès que l'art o la cultura, en aquest cas, se pot vincular també amb l'advit social, no?, i amb entitats que potser a primeres, doncs molta gent pensaria que no tenen cap relació, però sí que se poden relacionar.
Exacte. El procés creatiu, per exemple, en alguns casos ha sigut sense tenir clar cap en quina entitat seria, llavors hi ha obres que tu les veus i dius això no té cap tipus de relació amb l'entitat, però després llegeixes el text i el text fa de nexe i fa que el text sí que diguis, ostres, doncs sí que aquesta obra té aquesta relació i en alguns casos xoca més i en alguns és com, ostres, és que fa que tot sigui més poètic i més...
que tot estigui més lligat. És molt bonic, la veritat. I a banda d'això, també preguntar-te, perquè al final ja ens ho has dit, heu estat amb el fit pel fet per diversos municipis i equipaments, suposo que també n'hi hauran d'altres.
Sí, ara mateix actualment només hi ha lligat a l'abril, a la Reductible, que també ha de ser un espai no gegant, perquè al final és una llibreria, no és una sala d'exposicions, serà també una mostra, però aquest sí que està tancat, que serà a l'abril, i després ja veurem.
No està clar, pot ser que sí que estem oberts a poder explorar-ho en altres espais, en altres moments, però sí que una idea de fer un tancament és crear tot un llibre, amb tots els reculls, perquè, doncs, algunes vegades quan hi ha gent que ho ha demanat, de, ostres, aquí veure-ho, venir una estona a l'exposició està molt bé, però si això ho pogués llegir amb calma, a casa, tranquil...
o tranquil·la, doncs potser aniria millor. Llavors ho fareu, eh? Estem treballant-hi amb el meu germà, colze a colze, i amb l'objectiu o l'intent de veure si per Sant Jordi ho podíem tenir. Ah, molt bé. Però és complicat, però a la vegada serà una mica autoeditat, veurem a veure com fem per finançar-ho i tot, però l'idea és aquesta.
Bé, i al final també jo suposo que implica l'adaptar, o sigui, l'obra, diguem-ne el quadre a format més de paper. Sí, clar, ja han venut làmines en format dinar 4, llavors el format de la làmina ja està fet i és com passar una mica això a fer un format de llibre que sigui molt digne, que sigui amb un paper molt bo, amb tapadura, tot bé...
Però a la vegada això, intentar fer-ho amb autoedició i... D'alguna manera fàcil, no? D'alguna manera fàcil, però que també sorti bé. De qualitat. I amb aquest llibre llavors l'objectiu és també vendre-ho i després això també tenir una destinació més solidària? Sí, sí. La idea és que es puguin cobrir els gastos, perquè al final això entre marcs i enquadernació i tot això és un gasto important.
Però sí que després de cobrir gastos no tenir un gran benefici, sinó que si es pot repartir entre totes les entitats o d'alguna manera així, doncs seria la ideal. I aquesta és la idea, però ja veurem com va. Però sí, no és la idea de fer molts llibres, molta venda i després quedar-m'ho tot. No ha sigut aquesta la intenció en aquest projecte en cap moment.
però almenys sabem que pels voltants si tot va bé de Sant Jordi ho fareu i jo suposo que també una presentació del llibre sí, clar, el bo és que si hi ha una presentació del llibre i hi ha una mini exposició a l'air reductible doncs potser un dels llocs sigui aquest segur
Perfecte. Doncs ja no només l'última pregunta, si hi ha alguna entitat ara que ens està escoltant i diu, ostres, jo vull que vingui el lloc amb aquest fit per fet a exposar-ho al meu local, com ho pot fer i de quina manera? Contactant a Instagram mateix i d'allà ens passem els telèfons, ens truquem el que sigui i és fàcil de gestionar-ho.
Genial. Doncs, Lluc Flotats, Lluc Úter, un plaer tenir-te aquí per parlar-nos d'aquesta exposició, el fit pel fet que estarà, ho repetim, al Sindicat de Terres del 24 de gener a l'1 de març, allà disponible, i la inauguració és aquest dia 24, que jo animo als oients també que assisteixin, i res, que vagi molt bé, i ja tornaràs aquí per parlar d'aquest llibre i de més qüestions. Gràcies, Maria.
Estàs escoltant aquí a l'Oest. Inicia sessió al teu perfil, fes like i reposteja que engeguem la tertúlia de tendències i xarxes socials.
Vinga pàgines de guió de xarxes socials. Quina n'aprèn aquesta xarxa és la Txella Sabina Lacarén i la Maria, molt bones. Hola, bona tarda. Potser no, potser no. M'agrada que sigui tan ambiciosa. Això sempre. O inconscients, no ho sé.
Una mica de tot. És que no és que comencem guió, llavors van sortint col·lis, van sortint col·lis. Bueno, no fixim, bueno, vinga, ho fiquem, bueno. I al final, doncs, que ens quede un... una bíblia, però no passa res. No, no passa res. Exacte. A veure, i llavors som molt bones, molt bones, molt bones. Ja està, ja està dit, Castell. Nadres com a bones persones responsables que som amb els recursos del planeta, lo que no gastem un dia... O reaprofitem. Clar, és important saber reutilitzar les coses i saber donar-los l'ús que requereixen.
Pues si m'ho heu fet imprimir 45 pàgines. O 45, que exagerar. Ni que fos això una tesina. Canviaré la llei de natura de després per com han de rectificar les xarceles la seva aportació al programa. Fran, tu t'has de deixar, has de fluir amb nosaltres. Tu no cal que t'imprimeixis la part de xarceles. Sí, però tampoc gaire, eh? Tampoc gaire. En silenci. Ja fan guió, no te preocupis.
Bueno, va, quins premis lamentables han fet aquest cap de setmana. ¿Voleu que fudeixi, i estem veient aquí un tal Vito Quiles? Sí, bueno, és que avui hem de començar una mica polèmics, eh? Però bé, després seguirem amb coses més entretingudes. Però sí, avui hem de començar amb un conflicte bastant fort que està succeint actual, actual, actual, eh? Actualitat.
al nostre territori. Sara Santaolalla, que és l'analista i col·laboradora de televisió, ha presentat una denúncia judicial contra Vito Quiles per presumptes fets d'assetjament i persecució. Què ha passat aquí? Doncs, segons Santaolalla, Quiles l'hauria esperat fora dels estudis, l'hauria perseguit amb el cotxe i després l'hauria esperat davant de casa seva,
En aquest cas, evidentment, posant en risc la seva seguretat, no només ell, ell amb dues persones, amb dos o més més que estarien esperant davant del seu domicili. Els incidents no s'han limitat només en aquest fet físic, sinó que van començar tots, i segons ha denunciat també Santa Olalla, amb amenaces, insults i difamacions a través de xarxes socials.
canal que ha amplificat l'hostilitat i ha fet que la seva situació de por i vulnerabilitat es fes pública a les seves xarxes socials. Més coses, perquè no acabem aquí, també pintades amb amenaces de mort al memorial de les 13 roses, també difosos per les xarxes socials,
per les xarxes socials i incrementant també aquesta pressió mediàtica d'en Vella, sobre Santa Olaia. Vito Quiles, qui és? Per si algú el coneix, jo crec que tothom sap qui és, eh? Conegut per la seva activitat a xarxes i mitjans amb un historial de polèmiques i confrontacions amb diverses figures públiques i l'ADN anuncia, busca que Quiles sigui condemnat per acost i per posar en perill la integritat de Santa Olaia. Els mitjans i figures polítiques, perdoneu, ja han condenat públicament aquestes
a aquests fets, alertant sobre que les xarxes socials poden amplificar l'assetjament i convertir situacions perilloses en qüestions d'exposició pública i pressió psicològica. En resument, que el conflicte va començar en un àmbit digital, però va escalar a la vida real d'aquesta noia, demostrant una vegada més com les xarxes poden ser un catalitzador d'assetjament físic i emocional d'una persona.
No només això, eh? Sara Santaolalla també ha dit que no només la va perseguir aquell dia fins a Televisió Espanyola i la va seguir amb el cotxe i tal, sinó que té bastantes fotos de Vitoquiles rondant el seu carrer, el seu portal, totes aquestes coses. S'ha hagut de canviar de domicili, eh? Així és. Per tant, allò que cantava l'altre dia contra el president pot ser que ho cantem contra Vitoquiles.
Sí, exacte. Això és una cosa que està passant real amb personatges públics i personatges famosos, perquè ho podem dir, però també ho diem perquè veiem la repercussió mediàtica i problemàtica que poden tenir
Les xarxes socials, si l'estàs fent, aquest assetjament també amb xarxes socials... I la impunitat, no?, que considere Vito Quiles, en plan, ja no en faran res per fer aquest escratxar aquesta dona. Tampoc parlem del que és, en brutal nom d'emperiodisme, fent el que és mamporrerisme, no?, perquè... Exacte. Clar, és que jo... Perdó, jo el meu dubte és que us estic escoltant, conec poc el tema, però us ho pregunto perquè segurament en sabreu més.
Clar, segurament, si això ho ha denunciat, ve a quin recorregut judicial, i entenc que ara, judicialment, pot passar que Vito Quiles digui, escolta, jo estic fent periodisme, per tant, puc anar a perseguir la notícia. No, no, no, no, no estic dient que tingui raó Vito Quiles, però entenc
que ella alegarà això. Entenc, eh? Entenc que hi ha maneres de demostrar que això és una cosa i derribo més que un seguiment periodístico. Clar, i poder passe... No, no, però vull dir que l'interessant del cas és que poder passe, i aquí ens demana l'opinió,
que el jutge li digui, vostè no és periodista, perquè només ha sentit d'una part, d'un costat. En clau judicial, se li pot arribar a dir a Vito Quiles, vostè no és periodista. Això què és el que pot passar? Però a banda d'això, Fran, també està tot el tema dels insults i les amenaces de mort que hi ha a xarxes. Això sí que també ella ho pot presentar i llavors aquí també dirà que és per perseguir la notícia. Però això ha fet el mateix Vito Quiles, les amenaces, o...
i que no ho són. Els seus seguidors, clar, si són seus seguidors... No, clar, clar, no se pot fer carrer que ell oficialment. El problema és que... No estic d'acord, eh, però el que pot alegar ell, però per això sí que dic que segurament sí...
Si se'n va a Vitoquiles, ell alegarà que és periodista i poder, s'haurà d'anar a rascar, que vol dir ser periodista, en clau judicial i aquí ve la patacada. A part de les sancions que pugui tindre pel que ha fet contra aquesta senyora. A més a més. Bueno, si ens vas a mantenir el títol, per exemple, una és una cosa que no saps, és una cosa que se la podia agafar, però...
A veure, si voleu ens fiquem tècnics. Però escolta'm una cosa, si voleu ens fiquem tècnics, entrem en tecnicis i ens hi perdem. Però em sembla que hi ha coses que cauen pel seu propi pes. No, estem d'acord. No, estem d'acord. Vull dir, no, és que estem entrant en un camp que la paraula el paper ho aguanta tot, però després això, o sigui, si això és periodisme...
Mare meva, anem molt malament, m'entens? No hi ha res a informar. No, no, no. El problema és que són les autoritats judicials les que ho han de determinar. Exacte. No que ho pensi el Fran, ni de lluny ho penso, ni ho insinuo. No, no, no. Ja ho sé que tu no ho pensis. Ho sabem, ho sabem. Ja ho sé que tu no ho pensis, però em refereixo a aquesta persona, perquè segurament s'empararà en un sistema que cogege per un peu determinat, no?
Però, ostres, no, això no és periodisme. Això és anar contra una persona, que és ideologia contrària, i en què li estàs ficant la por al cos, directament, no? Exacte. Això és el que passa si et fiques a mi. Perquè t'has hagut de canviar de domicili és molt greu. Sí, exacte. I això és amenaces, és moltes coses, menys periodisme, ho sento. Ja està. Ui, sí, estic molt nerviosa amb aquest tema. No, però... Canviem de tema, canviem de tema. Anem a coses més agradables o no? Més interessants i més animades. No ho sé, però...
Bueno, va, a veure, dit això, no? Anem a... Si és que ara m'he de tornar a centrar. Vinga, va, sí. La Txella em farà l'escara de veure, eh? Guau, guardarà que talla, pel més o és? Perquè quedi per la perpetuïtat? El guardarem, el guardarem. Jo seré l'encarregada que això quedi per la posteritat. Però anem a un altre tipus de periodisme, en aquest cas, periodisme futurologia. I us ho dic així perquè anem fins al The New York Times,
que a finals del 2026, i és una cosa que s'ha fet bastant ressò i que també avui en volem parlar aquí, va fer un article amb les deu prediccions sobre quines preveu que siguin les tendències en el món de la tecnologia i l'àmbit digital per aquest any 2026. La IA. Allà si tens... Sí, la IA, everything, és everywhere, no?
Però és un article que, més enllà del que ens puguem pensar, que la tecnologia no sabríem viure sense ella i que això va a més, també és veritat que ens planteja coses que jo crec que les podem analitzar perquè, inclús nosaltres, quan ens vam fer resso d'aquesta notícia al WhatsApp que tenim per preparar la secció, vam dir que coneixem persones que fan aquestes coses i que van en contra d'aquest abans, podríem dir, que ens plantegi aquest món més tecnològic.
Anem a veure quines són aquestes prediccions que van fer experts, no detallarem quins, però ho deixarem amb la paraula experts, a The New York Times. Per exemple, comencem amb una que ens diu que, de cara al 2026, i això no és una novetat perquè ja ho vam comentar, hi haurà l'auge dels agents de la IA per sobre dels assistents. D'acord? Què vol dir això? Què vol dir? Que la IA...
Fins ara tu vas i et fa coses, li dius, no, jo què sé, el mateix dia parlàvem, jo l'estic entrenant en l'àmbit del periodisme i de la comunicació del món local i de no sé què, llavors li dic, soc una periodista de tal, necessito que em facis això, i llavors ella t'ho farà, no, tal, tal, això seria un assistent.
Cap on va la IA? La IA passarà, al gran canvi aquest 2026, passarà a ser proactiva. I això què vol dir? Que si tu, per exemple, li dius, i aquest és l'exemple, jo crec que s'està ficant més comú, ja estic molt amb temes de dir ara, estic ahí entrando en un àmbit així guai. Si tu li dius, vull anar a Bulgària de vacances aquest estiu,
Tinc aquest pressupost i vull que m'organitzis un viatge. La IA el que ara et farà, i això ja és una realitat a dia d'avui, és fer-te una mica d'agent, és a dir, de persona que... D'agència de viatges, no?
Sí, potser és l'exemple més clar, ella et buscarà números de telèfon, allotjaments, et proposarà no trucar-hi directament ella per demanar plaça, però sí com has d'enfocar tot això, quins són els llocs on les influències més part...
Ella et fa aquesta feina. Evidentment no, no es substituirà, per exemple, amb una agència de viatges, no? Però sí que és veritat que es transformarà en més proactiva. Jo l'estiu passat, per exemple, pel viatge familiar, li vaig dir, vull anar a tal puesto, recomanem llocs. I aquí es va quedar. L'altra cosa és que directament et digui números de telèfon, direccions d'hotels, no sé què... D'acord? Per tant, aquest serà un dels canvis.
Home, mira, a mi se m'acudeix que per temes de producció aquí a la ràdio això aniria de conya, no? Necessito un expert que sàpigui sobre això i allò altre. Tu saps la de temps que busques? Sí, sí, producció. A mi te'ls fiquen en línia i dius, bueno, vaja valorar quin tens més a dient per fer l'entrevista o per tractar el tema. Jo, Txell, no havia sentit mai això de la gent i ahir vaig veure un riu i vaig trobar molt interessant. Ostres, li he comentat a les escenes.
Deia el mateix, però aquesta persona explica que ho havia fet, que li demana a la IA que em faci la compra. Hem anat marcant, vaig amb el boli a la nevera, les coses que ens falten a casa, he fet una foto, m'ha llegit el text, i li he dit que a més a més que em faci aquesta compra, que me la portin a casa, i que a més a més vull preparar no recordo quin plata, o no sé què, no sé quantos, i que me fiqui els ingredients per a 4 a la llista de compra.
No, no, és que a més te fa les receptes. Te fa el menú mensual, si vols. Jo quan vaig tindre la meva filla als sis mesos, que és com l'edat que comencen a menjar, jo li vaig dir a l'Aïa, li dic, però posa'm un menjar adient, adequat, per un nadó de sis mesos, tots els àpats al mes. I t'ho juro que me'l va fer seguint totes les recomanacions dels pediatres, seguint les recomanacions de l'OM, ho va fer perfectíssim. Si no ho dubto, però la reflexió que feia aquest home, això ja ho donen perfecte, que l'Aïa ho fa i ho fa perfecte, estem d'acord.
Però el que deia aquesta persona és això dels agents. Però què li ha passat a la meva ia? Que al supermercat on normalment jo faig la compra va haver elements que no li donaven tranquil·litat. I se'n va anar a mirar un segon supermercat també molt conegut i va haver coses que jo no sé quines són per cert i se'n va anar amb un tercer i m'ho va fer tot perfecte al que li vaig demanar.
Però segurament ara les grans firmes el que necessitaran és que ser verificadors per quan la IA s'apropi a verificar-los. I això és un agent de cara a la IA, que tu puguis atendre quan t'arribi un requeriment d'una IA. Deia aquest tio, manteneu el rotllo?
perquè no estiguis descartat com aquest primer gran supermercat i aquest segon que se'n va anar amb un tercer. És a dir, que els supermercats tinguin una IA per convèncer l'altra IA per... O una IA... O una IA o tots els elements que a les IA els tranquil·litzin, els facil·litin o el que sigui perquè no passin de llarg, diria aquest senyor. I ho vaig trobar molt interessant.
Bueno, això és també com la lluita per ser el primer al buscador del Google. Exacte. Sí, sí, sí, tal qual. Se o IA. Una de les coses que diuen que la IA matarà, precisament, quantes vegades, jo crec que en l'àmbit de la comunicació tots sabem el que és el posicionament SEO, tot el que és estar als primers llocs, tot això la IA s'ho carrega. És a dir, ara el món del màrqueting el que està lluitant és no tant per posicionar-se als buscadors, sinó que amb la guia, amb la IA,
Molta gent està buscant amb l'Aïa, el Google ja està passant en segon pla. Jo la faig servir sovint per coses de casa, bé, doncs això. Xemà, xavà, la cisterna del vàter, faig una foto, escolta, què veus de malament aquí? Què s'ha de fer? En sèrio? Amb això vigila, eh, Ivan? Això sí, però vigila, eh? Sí, és veritat. I també, a veure, jo aquí amb l'Aïa,
Jo faig una reflexió. Saps aquella frase feta que diu que si li dones un peix a un home se li passarà la gana però torna a tenir. Si li dones una canya de pesca i li ensenyes a pescar llavors li estàs resolent aquest conflicte. Però l'AIA és una mica això. Tu pots optar que l'AIA et faci les coses i mira, en 5 minuts ho tens tot fet o pots aprendre com fer-les a través de l'AIA.
Sembla que sempre que és la segona. Vale, sí, però cuidado que de vegades la Ia no sap que, per exemple, un endoll té corrent. I que ja no es pot tocar en determinades... Cuidado, eh? I és molt pilot, eh? Què et sembla, xatgpt, si fico els dits amb aquest endoll? Oh, és una idea impressionant!
Potser te quedava un cardado molt interessant, no? També vaig veure un que vaig pensar, ostres, a partir d'ara, si ho utilitzo jo, ho faré així. I respondre només amb una sola paraula.
que està molt bé, és a dir, totes aquelles parafernales prèvies que fa l'IA, no, no, amb una sola paraula, haurà la tercera guerra mundial sí o no? Sí, tal, saps? Jo que l'Ibis, Fran. Amb sí o no, que està guai així, perquè si no, claro. Aquest vídeo l'Ibis diu, hi haurà la tercera guerra mundial? Sí, per quin motiu? Sí, sí, hi haurà la tercera guerra mundial? Sí, hi haurà la tercera guerra mundial? Sí, hi haurà la Tercera Guerra Mundial? Sí, hi haurà la Tercera Guerra Mundial? Sí, hi haurà la Tercera Guerra Mundial? Sí, hi haurà la Tercera Guerra Mundial? Sí, hi haurà la Tercera Guerra Mundial? Sí, hi haurà la Tercera Guerra Mundial?
Sí, sí, no donem massa bon rotllo, però bé. Escolteu, va, que si no, no ho hem us donat. Més coses. Anem de comentar deu tendències i us juro que algunes us sorprendran. Com, per exemple, aquesta que us diré ara, que a mi no m'estranya, o sigui, no em sorprèn, però sí que és veritat que va en contra una mica de la línia que estem agafant. Tornen, senyores i senyors, els d'amfons, que és traduït els telèfons tontos, d'acord? Sí, sí, sí.
No intel·ligents. Poc cal faltar. Si ara tots tenim un smartphone... No faltem els telèfons, home, pobres. Si ara tots tenim un smartphone, que podem fer moltes coses i tal, doncs això, senyores i senyors, si volem estar a la moda i volem ser cools, inclús un indicador de classe social,
serà el fet que no tinguem smartphones, sinó que tornem als telèfons amb òquia. El meu iai està per sobre de tots vosaltres, perquè només demanen aquests telèfons. Però és classes socials, qüestió política més ideològica. A veure, és en contra de les xarxes.
Això és el que passa amb tot, sempre que tiri en darrere i dura dos dies la tonteria i no m'endavant. Jo us explico el raonament, d'acord? El raonament és, els smartphones han irromput a la nostra vida sense cap mena de qüestió, de qüestionament, no? Però el que estem veient és que, una, creen addicció, dos, hi ha les intercions socials, tres, impliquen perills,
Quatre, sempre estem alerta, sempre hem d'estar connectats i això implica una font d'estrès, una font d'aquella ansietat de sempre estar connectat al mòbil. De fet, a l'Escoltem-nos n'han parlat. Hi ha una fòbia relacionada amb el fet de deixar-se el mòbil a casa i no estar connectat tot el dia. Llavors, què passa? I, Txell, perdó, escolta'm una cosa també a l'episodi d'aquest divendres passat, no de l'anterior, el 14, si no recordo malament, també vam parlar de qüestions vinculades amb tot això.
I de fet l'Eduard, per això te deia de ideologia política, perquè l'Eduard ell s'ha comprat un mòbil d'aquests tontos, diguem-ne. Sí, perquè està en contra una miqueta de tot el tema de... Sí, però per l'altre costat, que no té WhatsApp en la seva vida. Sí, però a l'ordinador. També us he de dir que els telèfons bàsics
No són telèfons intel·ligents, però ja la majoria tenen WhatsApp instal·lat. I és funcional. Has d'escriure com els SMS, saps allò que has d'apretar tres vegades el dos perquè te surti la C, però per a més, funciona com a WhatsApp. Que no ens hagi de dirigir a les tres. Correcte, la teoria és molt bonica. El tema és aquest. A un restaurant i no podrem pagar perquè he de fer un bizum.
O se pode mirar la carta que no tives un QR. Claro, exacte, m'entens? Vull dir, que la teoria és molt bonica, però... No, clar, aquí què passa? Que el que volem dir és això, no? Que tu pots tenir un smartphone, per exemple, i si no hi tens, ni xarxes socials, ni no sé què, no sé quantos, al final serà un telèfon que només et servirà per trucar. Vull dir, que també depèn de l'ús que en facis tu, no? Però també aquí està la teua capacitat de dir, l'utilitzo només de dilluns a divendres per la meva feina, i si el cap de setmana puc desconnectar de la feina,
No toco el mòbil. Bueno, però potser... Jo, per exemple, quan arribo a casa, canvio el mòbil per la tablet. I seguixo consumint contingut i fent les coses que fa el mòbil, però la tablet, per tenir-ho en un format més gran. Però se m'acudeix, que és molt bona idea, per exemple, tenir un dampfon estant al carrer i quan arribis a casa ja t'hi connectes i fas el que tu vulguis amb el teu oci. El problema és aquest, que amb els smartphones ens hem adonat que tenim molta dependència, no del...
del dispositiu MC, m'és igual que sigui mòbil, tablet o ordenador. El problema és que estem sempre connectats. Llavors, aquest retorn, aquest telèfon que només serveixen per trucar i per enviar algun missatge, SMS, la gràcia és aquesta, aquest retorn...
MMS és multimèdia, clar. El tema és aquest, que et desconnectis. Per tant, aquí el que t'estan dient és igual si tens un smartphone, un Nokia 3310 o una tablet. Aquí el que t'estan dient és el que serà una tendència és desconnectar-se.
La tendència és que si l'Eduard diu que ja ho ha fet, vull dir que hi ha gent que ho està fent. Jo tinc el meu ja i el meu. Jo tinc el meu smartphone tranquil·lament i no està connectat. És a dir, jo ara hi ho faig des de fa un temps. Jo al cap de setmana no, jo arribo a casa...
i deixo el mòbil en una altra habitació. Clar, perquè és que si no, sempre estaves pendent. I potser només el miraves pel simple fet de mirar per si hi havia alguna cosa i no hi havia mai res. I llavors és com, jo arribo a casa i ho sento molt per salut mental, necessito deixar el mòbil en una altra habitació. Perquè molta gent diu, home, no has dit res, t'he fet un guante fa una hora. Jo ho faig, sempre. Però no us ho fa la gent necessitat, no us ho ha pret. No, no, a mi m'agrada pel bastant. De fet... I els caps de setmana m'ho trobaves i em col·lecti. Fa una hora que no et col·lecti, dic...
Ja, i què? Jo a les 6, normalment no contesto el mòbil a les 6, és estrany que a partir de les 6 contesta amb algú. De fet amb l'Eduard vam parlar d'això i ell va dir, bueno, o vam parlar fora de micros, i jo li vaig dir, clar, i si algú te parla per alguna qüestió i tal, me diu, bueno, si és molt urgent, em pot trucar. I que et truqui, i cap problema, vull dir, no hem de dependre únicament de WhatsApp per parlar amb algú, que de fet...
O sigui, nosaltres ho sabem també, no? Per quadrar entrevistes i tot això. Moltes vegades és més pràctic trucar, que potser no el contesten, però bueno, hi ha vegades que sí que funciona i llavors tens la resposta directa. Ja, és que això també diuen que els millennials, per exemple... Tenen fòbia a contestar. Exacte. Fa mandra quan obres el WhatsApp i tens allí set converses que respondre. Pobre set.
Després. A l'Arnau no, eh? A l'Arnau Vila diu que no, no? Que el té un fotimèdia per contestar. L'Arnau, que en tenia 400 i escaig o l'altre. No, no, no. 999, que no tenia el vent. No, no, que dius que més ja no és un. O sigui, no sabem quantes té l'Arnau Vila. És el millor. Gran l'Arnau. Però, bueno, això no són converses, això són okeys i vales que... Sí. I ara mateix hi tinc 178 no llegits.
Ah, de WhatsApp. Però quants són WhatsApps de veritat i quants són OKs? No, clar, això no ho sé. Ara aquí del meccan heu llegit 178. Jo també us diré que et dóna una mica de toc, eh? A mi també. A mi ja sap. A la carn més. Però perdoneu, i quan us arriba un missatge, la notificació què us diu? La notificació no diu constantment quants missatges pendents tens, perquè jo fins i tot me surten els...
les reaccions i si mereixo per mirar alguna reacció al rei després te n'adones que te mire un missatge fa un mes i hi ha una reacció que encara no has vist perquè te surt no sé quién te ha enviado i surt un pulgar per arriba i a mi això a Telegram també el que me passa és que no sé si a vosaltres però suposo que a tothom li passa que cada cop que algú se fa a Telegram te surten missatges llavors tinc com 200 i pico 200 i pico missatges sense respondre que en realitat no són missatges són notificacions que algú exacte i llavors el toc aquest que diu la Txell jo el tinc molt...
Actiuant Telegram. Però com ha hagut de dir un missatge per Telegram, s'ho mengen patates, perquè d'això hi ha milers de missatges de... Este es heu de Telegram. I llavors ja no hi haurà de Telegram. El tsunami democràtic ja va passar. Jo el faig servir a vegades.
Jo tinc un amic que diu... Però per què? Jo tinc un amic que diu que el Telegram el va inventar un desenvolupador rus i que està fet per temes del digoteó exclusivament. Ui! Bueno...
Sí, perquè és una aplicació que té tot el tema del xifrat i la seguretat i sempre com que fan molt d'això, molt èmfasi en això i si per exemple a Telegram tu borres una conversa, se borren les converses pels dos, no només per tu, saps? Aquella conversa queda totalment com si no hagués existit molt bé.
I les fotos i els vídeos no se guarden directament al telèfon, que això també ho pots configurar al WhatsApp, però allà ja està per defecte. Que la gent ho faci sempre per qüestions no lícites ja és una altra cosa. És que n'he dit, Telegram és l'agrada. Exacte.
Tecnologia sempre farà el que tu diguis. Hi ha persones que l'utilitzen pel que l'utilitzen. Però bé, sí que és veritat que això. Que total, que tornem una mica al tema, que netes variem, que el tema no és tant quin dispositiu utilitzes, sinó el tema que desconectar-se serà sinònim de control mental, d'estampar-ho amb tu mateix, d'estar tranquil, d'estar de chill i que això de cara a un futur es valorarà molt. Perquè el que sí que és veritat és que ara hem perdut llibertat.
amb els smartphones, tot això, han perdut llibertat. El fet que tu et desconnectis perquè no vols saber res del món, que estàs amb el teu dret, i algú digui, és que no estàs connectat. I? Saps? Vull dir, què m'has de dir tu? Per què he d'estar connectat? Perquè tu estiguis tranquil? Però flueix tu, flueix tu, no cal que t'imagini amb un telèfon tonto. Que te la perdis el que digui la gent, si estàs o no connectat, i quan vulguis estar connectat, que no digui, no, per no estar connectat, em vaig a la prehistòria. Home, però tampoc està malament, eh? Bueno, que sí, però... Que tampoc cal. Que no cal.
Amb el meu Alcatel Guantogis i vaig ser molt feliç, que va ser el meu primer mòbil als 16 anys i vaig ser molt feliç. Però el teu entorn era un altre. Vull dir, si a mi n'anem al CD de 600 espcetes, saps el que vull dir? I ja no, amics. I aquest telèfon està de bloc i saps per una companyeta. En recordeu-vos-en que quan envies un missatge a una persona te l'estimaves molt, perquè cada missatge era... Ja, és veritat.
I llavors, cada missatge... Borrant caràcteres... Caràcteres per poder dir allò, allò era tan bonic, tan bonic. Clar, clar. Segur que envia missatges que realment t'estimava, perquè allò valia uns diners. Així s'escrivim tots com escrivim. 25 cèntims era l'última... Si cada missatge de WhatsApp costés 25 cèntims o 25... Tots més tranquils. Tots més tranquils. No donem idees, no donem idees, no donem idees.
Noies, que no esteu mirant l'hora. Ai, ai, ai. Que tenen l'aturada. Però no ho vull fer sense dir que de les 57 pàgines no he fet una i mitja. Deu, deu, gràcies i n'hem dit dos. Tot un èxit, un record. Fins ara a tots. Gràcies, Xenia Sabina, Caramaria i Ivan. Fins ara. Adéu, adéu.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa. La igualtat és de totes i per a totes, amb veu de dona. A Lleida, el Pirineu i Aran, fem camí cap a un futur més igualitari.
àrea d'igualtat de la Diputació de Lleida.
Fins demà!
Paraules, paraules, textos i letres, i letres, recito per
Desde Emun, desde Emun FM Radio. Emun FM.
Bona tarda, són les 5, us parla Javier De Gea. Protecció Civil enviarà una nova