Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazín, que fem gràcies a l'Anau Vilà, de MUNFM. Molt bon dia. Què tal? Molt bones. La Maria Gatau, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Hola, bona tarda, companys. La Sabina Pedrós, del Picard Ràdio. Com anem? Hola, molt bones, westerns. També saludem la Karen Alfonso, de Ràdio Fonem Mollerussa. Hola, hola, a tots i totes.
Txell Bernaus, de Radio Sciogramu, molt bones. Bona tarda a tots. I Júlia García, de Radio Trem, molt bona tarda. Bona tarda, Wester. Toca també saludar, que me n'oblidava, i ja l'Ivan Usón, el tècnic d'aquest programa, que es troba com un servidor als estudis d'Ou Lleida Ràdio. Molt bones, Ivan. Bona tarda a tothom.
Però ara amb aquest que l'obrirem amb un tema del dia en què parlarem sobre la desfilada de vostres demà en què el Molleroseng Josep Rosell duia a terme al restaurant Resquits de Golmès.
I després, en ser dijous, toca Tertúlia d'Esports, en què en Sergi Iu i en Toni Lasso faran la prèvia d'aquesta Copa del Rei de Futbol, que començarà en poques hores. Tindrem més futbol, també amb l'agenda prèvia del cap de setmana, amb aquests compromisos d'aquest esport, però també d'altres dels principals equips de Ponent. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Doncs a mi ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local. Ho fem acompanyar avui de la Judit Castellà. Molt bona tarda. Bona tarda. I ho fem destacant que l'alcalde de la granja d'Escarpa, Manel Soler, busca la manera de poder pagar les nòmenes del mes d'octubre dels 15 treballadors municipals.
Jo no puc pagar nòmines. El dia d'avui és que vaig a l'Ajuntament i em costa, perquè jo no els hi puc justificar. Un administratiu, una administrativa, persones de brigada, les treballadores de la llar d'infants, què els hi he d'explicar? Què els hi he de dir? Que és que nosaltres ja hem fet dos interinatges i ens han marxat els dos secretaris interventors, que és el que hem de fer, que hem demanat a aquestes persones que hi havia a borsa i totes estan treballant.
que hem anat a buscar el estat del Consell Comarcal i ha estat treballant durant un temps i ara ha aprovat una anteposició i ha marxat,
L'Ajuntament no té problemes econòmics, però fa setmanes que va perdre l'interventor, que és la figura que ha de signar els documents que permeten pagar els sous. El darrer interventor ha marxat, ja que ha guanyat unes oposicions en una altra administració. Amb aquest, ja en són set, que han passat pel carrer que en els dos darrers anys marxen quan troben una millor plaça o poden consolidar la seva plaça en una administració més gran. Sol explica que han intentat trobar algun altre interventor,
A través del Consell Comarcal i la Diputació, però no n'hi ha cap de lliure. El fet que no hi hagi aquesta figura administrativa paralitza totes les accions d'un Ajuntament, fins al punt que a dia 30, des de la Gutsil, passant per l'administrativa o la professora de l'Escola Bressol, no han cobrat.
que no tenim segreda d'interventor, estem parats, no surt res, no hem cobrat, i ara tinc que implorar al banc, i si no, me queda una última, que és agafar la possible targeta que hi hagi pels pagaments regulars que hi pugui haver i anar traient diners a poc a poc per poder pagar. Què faig? Què li dic a un treballador de l'Ajuntament que té el seu fill a estudiar a Barcelona o que té cap a una hipoteca?
Aquesta és la situació més límit, però la paralització afecta en tot. No es poden signar autoritzacions a empreses, pagar proveïdors, fer tràmits d'empatronament o altres accions necessàries per al dia a dia de qualsevol ajuntament.
I en turisme, la demarcació de Lleida tancat la temporada d'estiu amb uns 600.000 turistes i més d'un milió i mig de perreductacions. Així es desprèn de les darreres dades que ha fet públiques aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística. Hotels, càmpings, cases de turisme rural i apartaments turístics del Pirineu i les Terres de Lleida van tancar el passat mes de setembre una temporada d'estiu que ha complert les previsions fetes al juny, segons el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano.
Satisfacció perquè s'han complert les dades que tenien previstes per la temporada d'estiu. Ha sigut la temporada on més pernoctacions s'han produït de la història, estem parlant d'un milió i mig de pernoctacions, i un manteniment del nombre de turistes.
Per tant, això refrende el nostre treball, la nostra feina, tant del sector privat com del sector públic, per convertir la nostra destinació en un lloc d'una destinació de qualitat, sostenible i amb capacitat d'atracció, tant pel visitant nacional, tant que l'internacional.
Serrano ha afegit que aquest nivell de visita ens permet assegurar llocs de treball i activitat econòmica a la demarcació i que continuaran treballant per desestacionalitzar l'activitat turística. Per sectors, els hotels van registrar entre juny i setembre un total de 830.000 pernoctacions, els càmpings 547.000, els establiments de turisme rural 119.000 i els apartaments turístics 77.000.
I en successos, un home de la Vall d'Aran ha estat detingut per agredir sexualment una menor d'edat i oferir diners a canvi de sexe a quatre joves més. L'acusat de 31 anys ja havia estat arrestat el passat mes de febrer per un delicte contra la llibertat sexual a una dona. Així és, la detenció es va produir divendres passat per part dels Mossos d'Esquadra. Segons ha detallat el cos policial, el presumpte agressor és propietari d'un establiment de restauració.
i els fets haurien passat al mateix local. La policia va veure una investigació després de tenir coneixement d'un delicte contra la llibertat sexual a una menor d'edat. A més d'aquest delicte, també se l'acusa de quatre casos de corrupció de menors per haver ofert diners a altres joves a canvi de sexe, tot i que sense aconseguir-ho. Aquestes proposicions les feia als baixos de l'establiment, on hi ha un espai d'oci amb futbolins i billars, freqüentat pel jovent de Biela i Mijeran. El detingut va passar dilluns a disposició judicial al mateix municipi.
I Alfarràs ha completat la renovació de la xarxa d'aigua potable per eliminar completament el fibrociment de les canonades antigues, ens ho explica la Renòbila de MUNFM. Aquesta nova instal·lació ha permit millorar l'eficiència i la seguretat sanitària del servei. Per aconseguir-ho s'han obert la majoria de carrers del poble i s'ha canviat tota la xarxa municipal. Ens ho explica el Joan Carles García Guillamón, alcalde d'Alfarràs. L'obra de canvi de xarxa d'aigua obeix a la necessitat
que vam veure quan vam entrar a govern, ja farà sis anys, de fer una remodelació de la xarxa d'aigua al municipi, ja que vam veure quan vam arribar que perdíem gairebé el 55% de l'aigua que arribava al poble. Llavors vam veure que aquesta era una ciutat imperiosa. Sí que és veritat que és una obra que no és molt lluïda, és a dir, no és una obra molt visual, perquè tot el que es fa queda enterrat.
però sí que és cert que és una obra del tot necessària. Per fer l'obra s'ha comptat amb empreses del teixit municipal i la renovació de la xarxa ha tingut un cos acumulat d'1.200.000 euros subvencionats per l'Agència Catalana de l'Aigua, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i la Diputació de Lleida.
I del segredi del pla d'Urgell, ja per explicar-vos que Mollerussa acollirà el proper 9 de novembre la 47a edició del Cross Ciutat a Mollerussa en memorial de Josep Ignasi Culleré, una cita històrica que enguany ens reunirà a prop de 500 atletes i que serà més campionat de Catalunya de relleus mixtos. Ens ho explica la Karen Alfonso de Ràdio Pone Mollerussa.
Aquesta prova, organitzada pel Club Atlètic Xafatolls i l'Ajuntament de Mollerussa, és l'únic cross federat que hi ha a les Terres de Lleida. El recorregut es farà entre la pista d'atletisme, la zona de l'Hípica i el circuit d'autocross, amb tres traçats de 700, 1.100 i 1.500 metres per adaptar-se a totes les categories. Els quatre primers clubs classificats en la categoria absoluta representaran la selecció catalana al Campionat d'Espanya de Cross per Autonomies, que tindrà lloc el 25 de gener del 2026 al Modó Bar del Río, a Córdoba.
En parla la presidenta de la Federació Catalana d'Aletisme, Mercè Rosic. I també vull ressaltar una mica, a banda d'aquest campionat, que siguin 47 anys que estigueu vosaltres apostant pel cross, amb una modalitat, com a vegades també hem comentat aquesta taula, una modalitat ja complexa, que costa molt que...
que la gent mantingui una mica aquest esperit de participació en cross i que en quant de 7 anys sigueu fent i encara sigueu mantindent. Penso que això és una aposta molt positiva pel territori. La matinal esportiva es desenvoluparà a partir d'un quart de 10 del matí. Aquest serà el cinquè any que el cross-culleré és seu d'alguna de les proves del Campionat de Catalunya. En concret, ho ha estat de cross-curt, de cross per clubs i el 2021 de relleus mixtos. Gràcies, Karen, Raúl i Judit. Bona tarda.
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest. Seguim l'actualitat aquí, a l'oest. El tema del dia.
Us agrada la moda? Doncs estigueu ben atents a aquest tema del dia perquè avui ens n'anem de desfilada, no, que ara molt bona és? Doncs sí, Fran, avui parlarem d'una desfilada de bosses de mà que es va dotar-me al restaurant Resquits de Golmès i perquè ens expliquin com van a tenir aquí a dos dels protagonistes, el dissenyador Josep Rosell Santaolària i la presentadora de l'acte i artista Marina de Barta. Molt bona tarda a tots dos. Bona tarda.
Vuit bosses de mà, exclusives, que es diuen Miuses. Crec que haurem de començar una mica des del principi i explica'ns com va sorgir aquesta idea, aquesta desfilada. Mira, aquesta desfilada va sorgir perquè volia fer un homenatge al llarg d'aquests quatre anys que han fet desfiles i passarel·les. En aquests quatre anys hi ha hagut models de diferents tipus, tant masculins com femenins.
i hem agafat 8 models que són representatius per la marca. Llavors, en principi la Marina tenia que ser una de les models, però vaig apostar per ella per donar-li una altra faceta, que es digués la faceta de presentadora, ja que ella és de artistes, actriu,
I llavors vaig agafar i vaig dir, bueno, farem aquí una barreja, donarem la personalitat als bolsos, amb aquestes bosses de mà. Has passat de fer, ja en vam parlar l'any passat, que ara ho dèiem, de any en any, vam parlar l'any passat d'aquests dissenys de moda, de roba, de vestits, i ara, bolsos, per què bolsos, per què bosses de mà?
No sé, jo trobo que cada any intento obrir-me més món a diferents accessoris. Fa uns anys vam obrir-nos accessoris a mocadors. Vam veure que els mocadors van tindre un èxit bastant potent i en aquell moment encara no coneixia la Marina.
si no ho coneixia com a periodista, però vull dir, va ser com en plan de, si els mocadors van triomfar, per què no poden triomfar una col·lecció de bolsos? Dic, trobo que pot ser més exclusiu, no sé què n'opines tu, Marina, del testo. Totalment, és com si està la personalitat de la peça molt més condensada. Correcte, clar, al final és una cosa molt única, no?, que al final la roba de vegades n'hi ha més o menys, però en bolsos és una cosa única. I per què miuses?
Muses, perquè jo trobo que és com se pronuncia, aquesta idea va ser més que meva la idea de posar aquest nom, va ser la idea de la Marina, perquè jo volia que es digués Muses i trobem que sonava, faltava una cosa, faltava un toc punx de la marca JRS.
Ho vam catalanitzar, no? Si en anglès seria muses pronunciat i s'escriu muses, no? Doncs vam dir, doncs li escrivim muses. Exacte, per fer-li una cosa així diferent, no? I és com posar això, un homenatge a les muses. Muses que poden ser tant masculins com femenins.
Una mica també perquè cadascú s'emmirà amb les seves muses, pròpiament dit, no? Sí, totalment. Perfecte. I quines tales, quins materials, què és el que has utilitzat per fer aquestes 8 bolsos? I 8 bolsos per algun motiu aparent o perquè van ser 8 i ja està? Van ser 8 perquè hi ha molts models que sí que ens han seguit al llarg de la nostra trajectòria
Hi ha alguns que s'han perdut pel camí o que ja no han volgut aparèixer ara actualment com a models i nosaltres hem respectat, o sigui, per part meva, i respectat la seva decisió. Llavors, ens haia agafat 8 models que han anat continuant al llarg de les nostres desfilades. Per exemple, tenim el Tope Rodríguez, el Ricard Pons,
tenim l'Eugènia Piqué, tenim l'Ares Grau, i llavors també m'he incorporat en nous models, com per exemple la Mar, Mar Bujosti, també m'he incorporat per exemple el...
el... com se diu, el Terat? Bueno, ara em surt a l'Àlex Levi, que per exemple, que l'Àlex ha sigut comissari, però també ha sigut model en aquesta última nova incorporació. Vull dir, cada any intentem ampliar la nostra xarxa de l'equip JTRS, no? Aquests models, cadascun és totalment diferent, no? Per exemple, hi ha des de suaus, que poden ser des de pèl blanc, tipus pèl sintètic blanc, fins i tot pot ser...
polipell, pot ser perles, pot ser plumes, dènim, vull dir que cadascun té una cosa diferent, no? Perquè trobo que el bolso és com també que tu et sentis a gust amb el bolso, no? En plan, si ets una noia que ets un noi esportiu, per exemple, tu no portaràs potser un bolso de pèl, però sí que portaràs, per exemple, un bolso de texà que t'agafi i sigui més bossa, més transportable.
I també per segons l'ocasió, hi ha diferents models que poden ser per moments més concrets, més de gala, i n'hi ha altres que no són més portadors pel dia a dia. Però també diguem que un bolso és una peça que et defineix molt també, és com una declaració d'intencions. Si tu portes un bolso d'una manera, la gent ja et pot identificar, és un accessori que crida molt l'atenció, perquè pots anar vestida amb texans. Una bàsica, però el bolso parla molt de tu.
que ens pidi, que a vegades doni el toc. Sí, és el toc. Que trobo que això també és molt considerable en la meva marca. La meva marca sempre es cataloga perquè tu et sentis còmode i te sentis a gust sent tu mateix. Llavors, clar, aquests bolsos són totalment 8 diferents perquè són cadascú la teva personalitat. O sigui, tu em pots dir, doncs jo em compraré un bolso de gala perquè jo soc una persona de gala.
Exacte. Perfecte. Doncs anem ja a parlar una mica de com va anar aquesta gran desfilada que vau fer al restaurant Resquits de Golmès, que crec que va ser una mica accidentada. Sí.
Sí, la veritat és que sí. Primer que tot m'agradaria agrair a tots els col·laboradors que han participat, que són des de l'Esther Teres, que és la directora de màrqueting d'Extensió Mania, la Cama Marlo, per exemple, que és muralista d'aquí Mollerussa, que juntament amb ells, elles dos i amb la Marina li van fer un vestit en directe, vull dir que trobo que això va ser una cosa totalment diferent. Sí, Josepet Tallo, Marina, explica'm una mica com va anar això. Això va ser fantàstic, clar, la idea era...
És que ens vam alinear molt amb el Josep a l'hora de plantejar la desfilada, no? Perquè ella em va dir, què et semblaria si surts en Barnús? I una toalla al cap i vaig dir, perfecte, perquè...
D'alguna manera volíem jugar amb aquesta part de veritat que és el caos abans de les desfilades, abans de l'èxit, perquè abans d'un èxit hi ha molt treball i també hi ha molt caos, però és part d'aquest procés. Llavors vam jugar amb això i jo sortia com si ell m'acabés de telèfonar a fer deu minuts, claro. Van fer una mica de performance. Sí, vam fer performance, vam plantejar una mica com poden ser les gales aquestes típiques de cinema que fan el monòleg introductori per no fer-ho tan convencional i tan formal.
i la idea era que em transformessin en directe i per fer-me també marxar el meu escepticisme de tot això val la pena, tot aquest esforç val la pena. Llavors van sortir la cama Marlo i l'Ester Terès i l'Ester em va posar extensions i la cama em va transformar el vestit i va fer una intervenció així en directe superxula que la gent li va encantar.
I aquest vestit ara passa a ser mític de la col·lecció. És que és molt diferent també. Aquest estil, aquest canvi de transformació en directe, crec que no es veu massa. No, a la gent li va encantar realment. Va venir la Marina Ruiz, la influencer, i va quedar molt de més gent.
Va haver-hi també la Llup Borbata. Van vindre gent de l'any passat, de l'anterior desfilada de Quimiu, que van vindre a veure'l i van dir, ostres, és que tenim ganes de vindre't a veure la nova desfilada que estàs a punt de treure. Hi ha alguns que ens van fallar aquest any per culpa de posar agenda, però bé, són coses que passen, però bé, nosaltres estem molt agraïts
I aquest any, per exemple, hem col·laborat amb nous col·laboradors i nous talents. Per exemple, també hem col·laborat amb l'artista Tensi Solsona o l'escultura de Raquel Díaz o també el botànic Atelier Floral de Lleida.
Tot això es podria anar veient durant la desfilada, eh? Sí, perquè tot, bàsicament, o sigui, la part de baix del hall, nosaltres la va decorar Art Bou i el Botànic Atelier. I també hi havia com una exposició temporal, diguéssim, amb el temps si sol sona, la Raquel Díaz,
i bueno, no sé si em descuido algú més, l'altre és on anar a Raquel Díaz i l'exposició de l'Ester Teres. Però això només ha d'entrar. Tu a l'entrar veies allà una exposició temporal dels antics vestits de l'antiga col·lecció, de l'última, i al mateix temps veies tot això, hi havia una pianista, hi havia l'Ester Bosch tocant el piano, que era meravellós,
I llavors després també et donaven una copa de vi que podia ser de Viñals Vilars, del Cellen Aleg, o fins i tot també hi havia la cafeteria Nú, que també en aquest any ens ha col·laborat i donava com una espècie d'una mica de cosa per l'entrar. També hi havia elements peculiars, que ja són firma JRS, hi havia vestides d'aquestes de l'obra, hi havia tanques municipals, hi havia cintes...
Era tot... i després, bueno, la gràcia que també els models anaven vestits de cambrés. Clar, jo vaig decidir aquest any que vestessin de cambrés. I ell de xef, el dissenyador de xef. Sí, meravellós. Clar, ells presentaven les bosses de mà amb unes safates de plata. Exacte, i com que el resquit col·laborae, doncs era també un acte per agafar i promocionar també el resquit com a des del lloc. Clar, un reconeixement. Sí, al lloc.
I molt identificatiu al final de la Marques de Tarres. La veritat és que sí, l'Ajuntament de Golmes i els Resquits aquest any han volgut tornar a col·laborar. Sí, molt agraïts també a l'Ajuntament. Estem superagraïts, la veritat, i bueno, hi ha hagut al darrere molts actes performatius que, per exemple, l'any passat estan, per exemple, els d'Eufòria aquest any, el Pau Culleré.
el Xavi Noms, la Maria Tàpia, la Valerigi i l'Helio Heaven van actuar en directe. Va ser un acte totalment diferent. Ells ja són una mica part de la família JTR. Ja saben que aquest és un esdeveniment imperdible l'any. De fet, tenien una altra proposta d'acte i van dir, no, preferim anar el del Josep, que l'any passat ens ho van passar molt bé. I van oferir unes performances de primer nivell.
I aquest any, per exemple, m'han comptat també per clausurar l'event, per fer una clausura hipoteòsica, jo crec que hipoteòsica, era la follia de Tàrrega, que van vindre a la xaranga de la follia. Per fer el festival final. Ja ens vam columpir, sí, sí. Però bé, jo trobo que va estar molt divertit, que encara tot i així també t'he de dir que va ser un problema que jo vaig sofrir un percàncer d'això,
El dia de la desfilada. Què va passar? Explica'ns-ho. Jo vaig agafar i vaig sofrir un atac epilèptic. No vaig poder sortir aquest any a saludar el públic.
Sí, va ser un moment. Tu com a presentadora, com ho vius, això? A veure, tota la gala va ser meravellosa, tota. Del principi al final. Perquè també no em vull deixar les intervencions de l'Aida Fontoba amb les ballarines de l'Arts d'Anselleida i de Marcos Valle, que va ser una artista que es va estrenar venint des de Madrid davant de 500 persones allà, en primícia.
I passat això ja tocava, anava intercalant les intervencions artístiques amb la passarel·la, amb les bosses de mà. Fins que resulta que tocaven les del Josep les finals i la Núria i el Josep va col·lapsar de la pressió i clar, en aquell moment va ser un moment molt...
Molt crític, però també que et posa al davant dilemes que són molt importants a la vida, que és amb qui vols treballar, amb quina mena de gent, perquè ho vam salvar l'equip. Llavors, mentre el Josep em va donar un ensurt de mort, mai millor dit, em va donar un ensurt de mort, clar, jo fins que no vaig saber que el Josep estava bé, jo no vaig voler continuar.
el públic va ser molt comprensiu, tampoc va ser molta estona, perquè mentre hi va haver intervencions també artístiques per anar fent temps, però jo vaig pensar, clar, o sigui... S'estan agafant ara mateix, vull dir, és des d'aquest moment dur perquè s'estan agafant ara mateix. Sí, entre salvar l'equip,
Una vida o una gala, salves una vida, però després és la gala. I ell, en el moment que va ser conscient, ja estava respirant, ja vaig poder sortir. I quan, finalment, ja estava conscient que es va despertar, em va mirar i ha segut que se l'endú, i en me diu, Marina, jo no podré treure la meva bossa. Dic, ja està dient les seves tonteries, està perfecte. Està perfecte. Diu, això de tirar endavant.
Vinga, si ell diu que això tira endavant, això tira endavant. I així va ser. Vam sortir tots, vam donar el millor de nosaltres, vam acabar la gala també com un homenatge a aquesta identitat pròpia que tenen les bosses de mà, que és la marca JRC, que és que camines sense ell perquè és tan... Perdona, eh? Però és que clar, aquests dies he estat pensant, és tan gran el que fas.
Tenen vida pròpia, és veritat. Cada una està inspirada en les muses, però aquí és la identitat JRS, que és un equip meravellós de gent supertalentosa que hem tingut la sort de trobar-nos, perquè de veritat que és una gent que fa grans coses i que la desfilada era capaç de continuar perquè això té identitat pròpia.
amb el Josep des de l'ambulància que ens estava guiant des d'allà, que no volia marxar fins que... Jo m'agradaria dir alguna cosa, que la veritat és que estic molt agraït a tot l'equip que he tingut i que tinc diàriament, o sigui, perquè tots es van preocupar, però van ser molt resolutius, no? O sigui, l'equip d'estaf, que per exemple ho portava el Genís i la Maria Oller, el Genís Pedros i la Maria Oller van agafar i van dir, no, no, tanquem portes...
i s'ha de tirar endavant. Tots van decidir tirar endavant. Van fer pinya, la maquilladora, la Lídia Peruga, el Ricard Pons... Tota la gent estava allà, tots envoltant-me i van agafar i van dir, no, tirem endavant, s'ha de sortir i fins i tot el Pau Culleret i el seu equip, tots els d'Eufòria, el que va portar ell tots els d'Eufòria, van agafar i van dir, estem patint però hem de tirar endavant perquè el Josep sé què és el que voldria. Tota la gent va ser com ell voldria això.
Deixeu-mos go on, així va ser. Mai més ben dita, eh? Tal qual, tal qual. I al final un èxit. Al final un èxit total. 5 persones, un èxit. Sí, a més, diguem que en el moment que això estava passant, els seus pares em van donar permís perquè digués qui era la persona que havia patit un accident. I quan la gent ho va saber, va sonar un oh! I tot el públic, i almenys això és el que tu em vas dir, que tot el públic es va aixecar.
O sigui, va aixecar i va aplaudir tot el públic, en plan, volguem dir... Estem aquí, no? Sí, estem aquí. Recolzem des de... I també de celebrar això, l'art, en totes les seves formes, i sí.
Sí, jo trobo que lo maco que faig com a equip o que fem com a equip JRS és que cada any intentem donar el seu espai a diferents nous artistes i intentar impulsar o reconèixer que hi ha molts artistes del Pla d'Urgell i cada vegada és com que l'equip se va augmentant però no és que no ens fem amb l'equip, tot l'equip vell és com que apoya l'equip nou, saps? És com que la família va augmentant
I fins i tot aquests dies ho hem estat parlant, tenim un grup de WhatsApp, el de Muses, i hem estat parlant que, clar, aquell dia no vam poder-ho celebrar bé,
perquè havíem d'acabar-ho amb la festa al Guant, que és veritat que després es va fer la festa al Guant, que no hi havia massa festa perquè estava tot l'àmbit una mica així. Era estrany, sense el Josep estàvem intentant perquè ell volia que estiguéssim allà intentant ballar i... I llavors jo hi he agafat i he pres la decisió com a cap de dir, bueno, un dia d'aquests, més endavant, farem un sopa tots junts com a equip.
perquè trobo que ens ho mereixem molt i ells ho mereixen més que jo perquè són ells els que van impulsar aquella nit perquè jo no vaig poder estar-hi al 100%. S'ha de fer una clàusula com de humane. Aquests bolsos es poden comprar només en col·lecció? Què se'n pot fer?
Aquesta és la sorpresa. Aquest any. Aquests bolsos se poden comprar i la gent es pensa, perquè clar, jo no vaig sortir aquell dia, però ara ho vull aclarar aquí a la ràdio, la gent es pensa que sols hi havia un bolso i, o sigui, no és un bolso, o sigui, n'hi ha més d'un bolso.
Però clar, tens que anar ràpid a adquirir-los. Aquesta setmana segurament penjarem les fotos, entre aquesta setmana i la setmana que ve penjarem les fotos de cada bolso a dins de les meves xarxes. Ah, on Josep, dis-ho. Ah, t'ho diré. Sí, Karen, perdona. A jrossell.st i allà es podran veure tots els bolsos exposats amb els preus i tot.
Així que és això, que ho podeu adquirir. Per Instagram, eh, mateix? Per Instagram, o sigui, és qüestió d'agafar i m'envieu un missatge per missatge directe. Sóc jo mateix, que respondré. I llavors, jo us apuntaré dins de la llista i us anirem trucant i fent el seguiment. Perfecte. Última pregunta que us faig, ja. Marca JRS. Futur. Què us plantegeu? Vull dir, ja hem passat...
Ja hem passat d'una desfilada a una altra de vol de bosses de mà accidentada. Ara, quin és el futur? El meu pronòstic? Clar, jo crec que aquesta marca té un gran recorregut i també molt interessant. És veritat que tot l'esdeveniment va crear expectació
Ja només cal sumar-li l'incident, no? Però clar, dic, Josep, ja sé que això és una marca que serà icònica, però no et passis, no em donis aquests ensurs. Llavors, sigui el que sigui, a la propera, però no estic en futur, però amb casco, Josep. És veritat, perquè no caiga.
No, però no sé el que passarà. Cada any, jo crec que Karen, sempre et dic la mateixa frase, cada any no sé què em depara la vida. Una vegada vaig estar amb Sound DSK, també vaig treballar amb Sound DSK, l'any passat vaig fer Químio, aquest any faig aquesta col·lecció.
Jo crec que cada any sóc una mica artista i dic molt les coses a flor de pell i llavors és com en plan de, bueno, dic, provo, provo, jugo una mica, sóc molt juganer i m'agrada provar noves coses. Aquest any bolsos, a veure què passarà, com succeirà, i l'any que ve no sé què passarà. De moment sóc puc dir que també estem tirant, estic tirant un altre projecte part, no de marca JRS, que la Marina ho sap també,
que és un projecte de fer un teatre. Encara no puc dir moltes coses, però estic intentant fer de director de teatre, a veure si puc aconseguir fer de director de teatre, i llavors, qui sap, potser és aquest el nou projecte, o potser és un altre, mai se sap, perquè la meva vida tot el dia sempre funciona. Que vagi ploïnt al final, eh? Exacte. I a veure si ens podem trobar llavors aviat amb algun d'aquestes nous filets de setmana, com Josep. Moltíssimes gràcies a tots per ser aquí. Gràcies, Karen. Gràcies, Karen.
L'esport no només és futbol. I tampoc només cosa dones. Esport plural i divers a la tertúlia esportiva d'aquí a l'Oest.
Doncs vinga, som-ins i posem amb aquesta tertulia. Recordeu que enguany tenim aquesta alta rotació de contertulians i s'estrena formalment, podríem dir-ho així, la Toni Lasso, i era l'any passat, però amb aquesta roda, també l'anirem tenint, amb aquest periodista especialitzat en... Què passa? Que reusserres lligotats ràpid? Què passa? Que ha baixat el fang Toni Lasso quan ja se presenta com a periodista i tertulian. No m'importa.
Però com que no, que no fem tertúlia? És un honor, però que no fem tertúlia. I em sento orgullós que m'hagis convidat. Doncs gràcies per ser-hi, que ja, insistim, que el Toni, aquest periodista especialitzat amb la Lleida, que fa d'acord que el segueix, però que passa, que no es segueix res, eh? Estem de copes, avui. Més el Toni que tu. Hi ha gent que forma part de generacions en perill d'extinció.
Sí, sí. Hem ficat això de fa dècades que segueix a Lleida, però com que m'has dit més d'una vegada quants anys fa i no me'n recordo, dic perquè no me'n foti bronca, no li preguntaré i ja m'ho dirà en directe, ja m'ho recordarà. Bé, però és que ho puc dir. Em sembla que són 43 anys. Bé, Déu santíssima. Abans de posar-nos en tota l'actualitat, que és apassional, amb aquesta agenda esportiva més immediata, la que tenim a les 9 del vespre,
Deixeu-me que saludi en aquesta secció, que serà molt ràpid, a, podrem dir-ho així, a l'heroi més gran que tenim a casa nostra, perquè, com de ben segur que ho sabeu, molts ha tret una nova Posto Xapa que apel·la als esports. Per tant, el senyor Posto, molt bona tarda, explica'ns. Doncs sí, he presentat dos models nous de Posto Xapes, Posto Imants, Posto Tasses, Posto Samarretes, el 27è i el 28è, que són I Love Blau,
en benefici de la delegació de Lleida de l'Associació de Diabetes de Catalunya i I Love Bordeus de Castellers de Lleida en benefici de diferents. I Love Blau, I Love Bordeus, els dos colors de la ciutat, colors que duen la majoria d'equips
de casa nostra i bé fa molt temps que eren uns models que em reclamaven amb aquests dos colors i a més a més per dos molt bones causes com són l'Associació de Diabetes de Catalunya i també els Castellers de Lleida que és una entitat amb la que col·laborem moltíssim el blau és el color del Lleida Club de Futbol del Pons Lleida de l'AM
i el Bordeus de Força Lleida, de l'Àmbol i de molts altres. Així que penso que són dos models que es poden vendre molt bé, que a la gent li poden agradar molt i a més a més per dues molt bones causes. Si en voleu, en teniu online a botiga.postureslleida.com. També ben aviat en trobareu físicament a l'oficina de turisme de Lleida i al Museu de Lleida.
I espero que amb els clubs hi hagi aquestes sinergies guais i que ells també ajudin una mica la promoció i fins i tot doncs vendren els seus partits. Així que molt content de poder fer aquesta col·laboració per les bones causes i a més a més amb l'agraïment que tinc per als clubs de la ciutat, ja que he parlat amb la majoria d'ells,
I tots han donat el vistiplau per a fer aquesta difusió i col·laboració amb aquestes dues bones caures. Així que ja ho sabeu, si voleu I Love Blau per l'Associació de Lleguetes de Catalunya i I Love Bordeus per els Castells de Lleida, trobareu models de xapes, imants, tasses, samarretes i enganxines a botiga.posturetslleira.com i ben aviat físicament al Turisme de Lleida i al Museu de Lleida.
Ens ho apuntem. Moltes gràcies, senyor Posto. Fins ben aviat. Moltes gràcies, com sempre, a UAU, per ajudar-me amb la difusió i per col·laborar amb aquestes bones causes. Que vagi bé. Què passa? Està bé, no? La iniciativa. Molt bé. Així posem també en valor... Molt bona. Necessitem gent com ell. Doncs, fet l'apunt d'una nova que posto xapa, amb aquest color blau i bordeus. Que, per cert, a mi, ara potser entrarà en un tema punyent
Això que tots els d'aquí es portessin com a mínim al Bordeus, a mi m'agrada bé. Allò que feia Ignasi Amor, l'exregidor esport. A mi em sembla que... Ho vaig estirar fatal. Molt ràpid. A mi em sembla que és l'únic que ha quedat de la regidoria dels 4 anys d'Ignasi Amor, però a mi... Primer, a mi no m'agrada el Bordeus. Però saps la història? No, no. Saps la història? Sí, però no vaig per aquí. Estàticament.
Estèticament no m'agrada el Bordeus. M'agrada més el vermell, m'agrada més... O sigui, colors vius, no? Com tampoc m'agrada els equips de futbol que van negres, o amb ratlles verdes i negres, que n'hi ha molts,
i que és molt lleig, però semblen abelles. Però, dit això, un respecte i, evidentment, unificar una mica això, ha estat bé. Ho vaig gestionar inicialment bé, després ja és una altra història. Jo diré que va començar a gestionar fatal.
perquè no pots convocar tots els presidents de la nit al dia sense que ens apiguin res i anuncio abans al mateix dia a la premsa. Es va fer un acte a la seu vella amb la foto de tothom i a mitja temporada. I que t'imposi, entre cometes, imposar des de l'Ajuntament de Lleida perquè és la mamella de tots inicialment però que
sugereixin que vagis d'aquest color com a mínim que alguna de les equipacions ho fos perquè evidentment equips com el Lleida, Pons, AM i companyia que sempre han tingut gairebé sempre han tingut el blau com a primer evidentment volien mantenir-ho després van poder-ho colar que si amb la segona equipació que si fins i tot amb equipacions d'escalfament, etcètera però està bé històricament el Lleida, la segona equipació
Era amb samarreta Bordeus, eh? En vermella, alguns anys, depèn de la casa que feien, però Bordeus també en tenien. Després aquí també entra l'estètica, la tècnica de la casa que dissenya-les. Perquè el Bordeus, de dir, el Bordeus del Jaio Poseida i el disseny de la primera que va ser el Jaio Poseida no té res a veure amb el Ponceida. Per exemple, ni el color tonal ni tampoc el disseny en si. Sí.
Vinga, va, que segur que la gent es pregunta ja de per què no parlem d'aquesta copa, que anava a dir que comença a les 9, sí, en aquesta hora comença aquest partit contra l'Espanyol, però que abans ja hi ha fan zona a les 7 de la tarda, amb molta fi d'humà, si en sobra, que porteu-la cap aquí. Crec que això ho has vist més tu que jo, perquè ja m'ho has dit un parell de vegades avui, 2.000, em sembla que... 2.000 racions, em sembla que deies.
A les 7 comença aquesta prèvia una miqueta del partit que, com dius, comença a les 9. Ara ho parlem amb el Toni. Ahir al vespre ja superaven les 4.000 entrades. Sembla que poden fregar només a nivell d'entrades venudes aquests 4.800, 5.000 entrades. Aquí falta, per exemple, sumar-hi els abonats que hi entren de forma gratuïta amb el seu...
amb el seu abonament. Per tant, sí que sembla que el partit d'avui, el Camp d'Esports, pot veure una mitja entrada fins i tot d'aficionats. Jo crec, i això no cal amagar-nos en que l'Atlètic Lleida, com tota aquesta temporada amb la Copa Federació i amb l'actual Copa del Rei,
Ha tingut sort perquè dels equips que li podia tocar de primera divisió crec que li ha tocat el més idoni perquè la gent pugui despassar-se al camp d'esports i potser l'enganxa en el millor moment de l'Espanyol recent perquè no hem d'oblidar que ja ha començat per la temporada, que estan en posicions europees i que per proximitat geogràfica, per història, a Lleida, a la demarcació, a la ciutat,
Hi ha molt perico, o fins i tot de Barcelona, que puguin despassar-se aquí a Lleida avui. I més que ahí celebrant el seu 125è aniversari. Sí, em sembla que hi ha un acte, ha coincidit. Em sembla que fan un acte previ al partit. El màxim representant de l'Espanyol és el legendari Rafa Maranyón.
ve com a representant, diguem-ne, institucional. Alan Page no ve al camp d'espost. No ve Alan Page, que és el nou propietari. Sí, és cert que gent propera a Alan Page han dit que venien. No ve el CEO, que és el xino, que continuarà amb la confiança del nou propietari.
i abans del partit em sembla que l'Atlètic Lleida té previst dins les dependències del camp d'esports fer un lliurar una placa o un reconeixement als 125 anys de l'Espanyol al marge que és la primera visita
o rival de primera divisió que en partit oficial s'enfronta a l'Atlètic Lleida. Pot ser un dels capítols importants que recordaran l'Atlètic Lleida? De moment és la fita més important que he viscut amb la seva incipient vida. Avui jo ho escrivia, que Lleida Ciutat jugui Copa del Rei ni de bon tros és històric, que vingui una primera divisió al camp d'esports sí que se li pot posar l'etiqueta d'extraordinari,
però sí que és històric per la curta història de la redundància de l'Atlètic Lleira, que per mèrits esportius s'ha classificat en aquesta Copa del Rei i a la gespa s'ha guanyat el dret de rebre a una primera divisió com és espanyol. Aquesta setmana ho mirava per a l'hora d'escriure el que hem escrit avui, des de la temporada, el Toni ho recordarà més, però des de la temporada 2005-2006 he fet la retrospectiva de 20 anys en darrere,
Durant aquests 20 anys, el camp d'esports, amb la Unió Esportiva de Lleida, amb el Lleida Esportiu, amb el Lleida Club de Futbol, només ha vingut 5 vegades un equip de primera divisió en el marc de la Copa del Rei. La 05-06 va ser el Getafe, la 13-14 va ser el Betis quan encara era eliminatòria a doble partit. Després, evidentment, hi ha la 17-18, que és aquella participació a la Copa del Rei, on s'elimina la Reial Societat,
i a l'Atlético de Madrid per tant en la mateixa edició tens a dos equips i just l'últim primera divisió en visitar el camp d'esports va ser l'Espanyol la temporada 19-20 va venir l'Alaves fa un període 13 temporades però l'Alaves llavors estava jugant a segona per exemple
Toni, has pogut palpar com està vivint la directiva i de no fa massa estona, no? Sí, home, estan il·lusionats. Com que no hi ha un organigrama o una estructura de directiva, perquè s'està formant i s'està fent des que han assolit la sense segona ref,
El que parla el Sergi, normalment, i el que parla el Lasso, normalment, és en Bartolo, que és el que fa de director esportiu, dona la cara, porta'n veu, porta'n veu, si tens un problema, Carles Taull, com a cap de la premsa, i Bartolo. I he parlat en Bartolo, i Bartolo està...
il·lusionat amb el que es viurà avui perquè ell deia una cosa clar fins ara érem local i la gent sabia que havíem assolit la sense segona ref de la manera que es va assolir però tot quedava una mica local la gent de Barcelona quasi no ens trucava
A mi m'han arribat a preguntar amics de fora, és un altre nom del canvi de llei de futbol, de llei d'esportiu, Unió Esportiva de Lleida... I ell deia precisament això, diu, gràcies a aquest partit, la gent de Barcelona i de Catalunya, i de l'estat espanyol, perquè el partit es dona pel Movistar, no perquè jugui l'Atlàtic Lleida, sinó...
perquè juga l'espanyol, doncs diu, home, és una oportunitat fantàstica de poder oferir-nos, és la posada de llarg per entendre'ns a nivell català. M'ha dit 167 acreditacions de premsa.
167, que jo li he dit, digues, escolta, que bé, pedralbes.com, youtubers, diaris digitals... I que, per exemple, en aquestes acreditacions, aquí compten tot el tema de càmeres, de tècnics, només amb l'analització o amb l'Estar potser ja són 40 o 50. No, no, per exemple, TV3...
A l'hockey són 30. Un servidor s'aprove quan han de venir a Sport3 a fer la transmí. No, no, és que TV3 ha portat un equip de TN matí, un equip de TN migdia i un equip de TN vespre. Entre els furgones i xòfers i cables i no sé què, sí, 167.
Bé, fent una anàlisi una miqueta més esportiu i més futbolístic, és evident que tot apunta a que avui l'Espanyol ha de guanyar el partit. A més a més, ara ho miraves d'entrar, Fran, la convocatòria de Manolo González és una convocatòria de partit de cap de setmana. Hi ha un parell de jugadors del filial, tota la resta són jugadors del primer equip. Per tant, Manolo González, que a més a més també té aquest punt romàntic, el partit que Manolo González torna al camp d'esports...
Badalona, Ebro, Peña Deportiva, etc. L'any passat a Manolo González l'elimina el Barbastro a la primera eliminatòria i Manolo González no vol que el torni a eliminar un equip d'RFF. Ja ho ha viscut, ja sap el que és. I per tant Manolo González avui alinearà potser a jugadors no indiscutibles
Però és que l'11 de Manolo González pot ser un 11 molt semblant al que plantegi Alfebre. Per què no? La llàstima és que m'han assegurat que Pere Emilla no jugarà. I a mi m'agradaria veure'l, encara que fos 20 minuts. I a la gent del Carràs, que és del seu poble, també els agradaria. I a Pere Emilla el que no faràs és fer-lo escalfar per no fer-lo entrar. Exacte. I si Pere Emilla no està... Per què no jugarà, per la gent que no sàpiga?
Doncs perquè és que l'Espanyol, la seva opció és la Lliga, primer mantenir la categoria. I ara, de sobte, s'han trobat que estan en llocs de Champions. Sí, sí. Ha vingut un propietari que ha dit que amb 4 o 5 anys volen jugar a Europa de forma regular. Bueno, quan arriben els milionetis sempre si diuen coses. Que la pasta... No, no, no, però és que... De dir-ho sempre ho diuen. Sí, clar, però...
No, però Fran, la diferència amb millonetes i millonetes és que Alan Page sap de què va. Aquest té experiència. Ja sap de què va, Alan Page, perquè el seu té un equip que és el Barley de la Premier i, a més a més, té als Estats Units un equip de futbol americà i ell va ser un futbol americà durant 8 o 10 anys professional. Aquesta és la diferència. Vull dir que no fa volar coloms perquè té la base, pasta,
I l'altre pota, que sap de què va. L'altra cosa és que després la competició et porti o no et porti. Però jo crec que no treurà els titularíssims. El porter suplent ja sabem que juga, que és Àngel Fortuny. Aquest canvi ja el tenim assegurat. Exacte. I a mi m'agradaria veure Pere Millà una estona. 20 minuts, sí. Poado no juga perquè està lesionat.
Però la resta, pot ser Quique García tampoc jugarà. Però a mi, per exemple, Quique García, que el cap de setmana passat no és titular, home, doncs a mi veure Quique García de titular avui a la nit, doncs també... Per això dic, i Manolo González és un entrador del poble, per entendre'ns, del fang.
que no li expliqui res, que amb ell el traje no li queda bé. És una gran definició, m'agrada. Perquè no n'ha portat mai. Al Real Madrid, tots els oients hauran de saber que a Del Bosque se'l carreguen i la llegenda era que el traje no li quedava bé, que sempre anava amb xandall i que necessitava Valdano, que li quedava bé, Pellegrini, que li quedava bé...
l'altre portuguès que li quedava bé. A Xavi Alonso li quedava fantàstic. A Juan de Ramos que li quedava bé. No, Xavi Alonso no porta traje. Aquest va sense traje. Doncs Manolo González és un entrenador d'aquests que sempre ha dit que la seva il·lusió era entrenar en Lleida. A mi m'ho ha dit. Sempre surto a les llistes de futurible entrenador de Lleida, els últims sis anys o set,
I al final no es fa mai, acabo entrenant a Badalona, que em va bé, però acabo entrenant a l'Ebro, i Lleida mai, i mira que m'agrada l'estadi, les ciutats, el potencial, i al final plega del Penya Deportiva, tot i tenint un any més de contracte, i se'n va cap a casa, se'n va cap a casa.
I agafa l'Espanyol B un rato. Que de fet, jo recordo que tant el Toni com jo en antena vam dir, ui, Manolo González no és perfil d'un filial, un equip jove. A Manolo González li agraden els jugadors de segona federació, de metre 90, llejos, grossos, contundents. Doncs ja sabem per què Manolo González també va dir-li que sí a la proposta del filial.
Per cert, portant-ho cap al meu terreny, l'Espanyol, aquesta segona divisió, també es diu que sembla que hi hauria una aposta molt decidida si acabés aconseguint la màxima categoria, com hi havia estat fa anys. Forma per 100% de l'estructura de l'Espanyol. Jo et diré una cosa, ho hauries de saber si no ho saps.
Ja sé el que diràs. Un dels primers equips d'hockey de l'estat espanyol és de l'espanyol. Sí, sí. I un dels fundadors i titularíssim d'aquell equip... Això ja no ho sé, segur. Va ser, durant 25 anys, president del Comitè Olímpic Internacional.
Joan Antoni Samarang. Explica per què van fer aquelles olimpiades, també, en què el ok es va projectar. Correcte. Perquè ell ve de l'ok i era un boig de l'ok. No sabia que eres de l'espanyol. Ara ja entenc moltes coses. Jo sóc de l'espanyol. Jo he fet la punta. Jo em conec 5 o 6 que sempre estan callats i ara entraven pit. No els hi dic mai res
jo sempre els deia el periquito és una raça en extinció han salvat el cap ha vingut a l'empeig
I ja ho veurem. I ara estan tots els periquitos. Avui al camp d'esports hi haurà molt blanc i blau de l'Espanyol, eh? I tant. La concòs està molt bé. No hem fet cap a punt i estem a punt d'acabar l'hora i volia parlar molt més. No, no, però és que va volant això. Però en plan esport. Ja parlarem amb la resta de companys perquè quan vingui el Toni farem només Toni. No, no, només Toni no. I només hem fet... No, no, producció. No, no, no. En qui hem de queixar? Ivan, porta la fulla de reclamacions. Doncs us volia preguntar en plan esportiva.
La campanada és possible? Sí. Sí, perquè és futbol. Però ara has de tornar a preguntar, passarà? Crec que no.
jo espero que hi hagi el mateix rock and roll que hem viscut fins ara en pràcticament tots els partits de l'Atlètic Lleida és a dir, saber que si l'Atlètic Lleida guanya 3 a 0 és molt factible que acabi perdent 3 a 4 i saber que si l'Espanyol guanya 2 a 0 abans el primer quart d'hora pot acabar guanyant 6 a 0 jo el que sí que crec i això ho porto a dir tota la setmana també per un interès professional ja que estarem de 9 a 11 en Arran Futbol
com a mínim, que hi hagi partit. I que no hi hagi prorrogat, m'ha dit Bartolo. Això per començar. Que no hi hagi prorrogat. Pel desgast, no? Diumenge no hem d'oblidar, evidentment, tothom està parlant. El desgast aquest, la setmana que ve... Diumenge hi ha partit contra el Castellón B al Camp d'Espòs a les 5 de la tarda per part de l'Aletic Lleda. Molt ràpid, el que anava a dir és això, que jo crec que el que sobretot ha d'intentar l'Aletic Lleda és això, és que hi hagi segona part
1-0-0, 1-1-0, 1-0-1 fins i tot i a partir de la segona part ho estem veient, ahir per exemple hi ha partits que amb el minut del 60 al 90 potser hi van haver 3 gols a diversos partits això pot passar Una altra de les coses és que es troben Gabri i Joan Capdevila íntims amics
i junts van guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000, amb la selecció olímpica. Fem un apunt de la gent del cap de setmana, que tot passa a les 12. Tenim el Lleida-Cerdonyola, per exemple, a les 12. Cerdonyola-Lleida. No, Lleida-Cerdonyola.
Parlem dels esports importants i després parlem dels minoritaris. Ah, hi ha Pons Lleida-Cerdanyola. Sabia que t'enganxaria amb aquesta frase. Difícil, difícil. Sí, doncs hi ha Pons Lleida-Cerdanyola. Recent ascendit, no? Cerdanyola. Sí, després de 7 anys... Tot el que no sigui guanyar. A la màxima categoria. Llenya-Duc. També... Llenya-Duc. També el presi. També juga el Mollerussa. També juga el Jaio-Post Lleida amb la seva trempera. Atenció el Mollerussa si perd a Sant Cristóbal.
Per què? Per illa d'entradó. Per cert, dimecres de la setmana vinent, Mollerussa-Atletic-Lleida importantíssim per parlar perquè d'allà en sortirà el futur rival de l'Atletic-Lleida i per tant veurem si hi ha un Atletic-Lleida voleu que us digui una cosa a vosaltres dos i a tots els oients el Mollerussa-Atletic-Lleida és el partit que ningú vol guanyar
Saps per què? Perquè després ja volen perdre. No, no, no, perquè s'han de centrar, perquè si guanyes has de tornar a jugar i has de tornar a jugar, i l'Atlètic Lleida... Lleida crec que és més apassionant que la Copa del Rei d'avui. Dit així sí, dit així sí, però digue-li a Gabri amb els set lesionats. Clar que quan surts tothom vol guanyar, però al Mollerussa...
Traurà els suplents. I l'Atlètic Lleida, perquè no té els res suplents. Jugarà a l'Ei. Igual juga el xino. Sí, sí. Que, per cert, en futbol, tots hem sonat de descens. És algo terrible. Bueno, quan no es guanyes el que... En l'Atlètic Lleida, com Mollerussa,
com Lleida Esportiu i aquesta és la qüestió que tenim hem fet l'apunt del bàsquet clar, sisens, és una llàstima aquesta setmana no ens hem recreat i gaudit prou de tot plegat perquè ja veurem quan dura això, tant de bo durant molt de temps, recordem-ho joven a la pista del joventut, estan empatats sí, però estan a la jornada 4 és igual, estan empatats el que encara la tindre, el joventut segur però qui mira la classificació a la jornada 4 és que no sap de què va això
Doncs de què és esport, Toni? I per tant, un s'ha d'emocionar. Clar que ho miri i s'ha de somiar i després la realitat ja et posarà a lloc. En fi, que no t'ho hem pensat. Bé, sí, deixeu-me dir que amb aquell patins és que hi ha un apassionant, increïble, Vila Sana, que visita la pista del Telecable, partidàs.
No, rep el telecable a les 7 de la tarda. I l'Alpicat ho fa amb el Manlleu. I l'Alpicat amb el Manlleu, líder contra el pronòstic, que tots diem a veure com li aniria el Manlleu en aquesta campanya, doncs és qui és líder actualment. Gràcies Toni, gràcies Sergi, vosaltres ens mou i tornem amb 6 minutets. Adéu.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.
La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat més equitativa i plural. Perquè la igualtat no és només un dret, és el camí cap a una societat més justa. La igualtat és de totes i per a totes, amb veu de dona, a Lleida, al Pirineu i Aran. Fem camí