logo

Asteroide B612

Asteroide B612 és un programa conduït pels usuaris del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d'Almacelles que entrevisten a personatges populars. Guanyador del prestigiós premi nacional Ràdio Associació a la Inclusió 2018. Asteroide B612 és un programa conduït pels usuaris del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d'Almacelles que entrevisten a personatges populars. Guanyador del prestigiós premi nacional Ràdio Associació a la Inclusió 2018.

Transcribed podcasts: 2
Time transcribed: 49m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Avui, 3 de desembre, és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. I d'aquest tema volem parlar d'entrada amb la Marta Vidal. Ella és la responsable de comunicació d'Allem. Benvinguda, Marta, com estàs? Hola, bon dia. Gràcies per ser-hi.
Gràcies a vosaltres per convidar-nos. I també parlarem d'aquí una estona amb la Iris. Benvinguda a Iris també. Hola, bon dia. La Iris Boldú és la integradora social de Talma, del SOI, del Servei Ocupacional d'Inserció. I també tenim amb nosaltres la Cristina i també l'Esteve. Hola, bon dia als dos. Bon dia.
que són persones que reben acompanyament de Tàlia i després també parlarem de tot plegat. Comencem amb la Marta, dia 3 de desembre. Són aquests dies internacionals que de fet haurien de ser cada dia, això ja ho sabem, però que serveixen per posar el focus i parlar de diferents temes que durant l'any passen bastant desapercebuts. Qui sou, Allem, per començar, per posar una mica de marc i quines són les reivindicacions que aprofiteu fer en el marc d'aquest dia?
Som una agrupació de 18 entitats del territori, de Ponent, l'Alpirineu i l'Aran, i som una sèrie d'entitats que acompanyen a persones amb discapacitat que puguin fer possible els seus projectes de vida amb diferents tipus de serveis.
Nosaltres agrupem aquestes entitats i fem una mica la feina de representació institucional i també oferim formacions. Quines són les reivindicacions que aprofiteu per fer aquest dia?
Bé, cada any normalment centrem la temàtica en alguna cosa diferent, perquè hi ha molts temes a reivindicar. Però aquest any ho hem fet a Lleida, les federacions i entitats lleidatanes que es dediquen a l'atenció i a l'acompanyament d'aquestes persones. Entre elles hi ha Fer Salut, Down Lleida...
11, espero no deixar-me'n cap, febcat, aremi, aspi.com,
i potser m'estic deixant alguna, però normalment ens unim per celebrar aquest Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a la ciutat de Lleida i ens unim per fer un acte institucional en què normalment les persones amb discapacitat llegeixen un manifest i després es fa una mica de celebració o de manifestació per fer públiques les reivindicacions que s'escolleixen aquell any.
Aquest any s'ha escollit el tema del dret a la participació en un sentit molt ampli, participar a la comunitat i el lema d'enguany és no ens deixis fora, volem participar, tenim molt a dir i hi ha molt a fer.
Que ell després ens llegiran l'Steve i la Cristina. Aquest manifest sabrem, fil per randa, què és el que diu. Iris, vosaltres, qui sou? Què és el que feu vosaltres des de Talma? Talma és una entitat social sense ànim de lucre de les Garrigues que dona suport a persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn de salut mental o en situació de vulnerabilitat i també a les seves famílies. Ofereix una situació integral que inclou serveis d'habitatge, educació i teràpia, oci, suport i personal comunitari.
A més a més, treballa en inserció sociolaboral, ofereix formació, orientació i ajuda per a persones que volen accedir al mercat de treball. També desenvolupem un model d'empresa social, on gestionem projectes professionals com jardineria, serveis, talla ocupacional, per generar feina i oportunitats laborals per a persones amb necessitats de suport.
I vosaltres, Esteve i Cristina, no? Viviu a la llar residència de Talma. On està ubicada? Sí, a Nou Salt. A Juneda. A Juneda, eh? I viviu junts? Sí, sí. Amb qui més? Perquè falten companys i companyes amb qui compartiu el vostre dia a dia. Amb més gent. Amb més gent. Però quines persones són?
Alguns noms, sí, alguns. La Mari, la Miriam, el Llots, el Zaka, el Cristian, i uns quants més. La Maria, la Núria. Com és la convivència, Cristina? Molt bonica. Ai, que bé. Tinc les millors amigues que mai podia haver-hi tenint. I tu, Esteve? Jo també, jo estic bé.
Esteu buscant feina, perquè avui us acompanya l'Iris, que és una mica la vostra referent. Jo gaire estic com agafar ritme per la puntualitat, diria això. Que no ets gaire puntual? No soc puntual. Jo tampoc, eh?
Jo també he d'agafar ritme per ser puntual. Molt bé, però us agradaria poder, doncs això, un dia integrar-vos en el món laboral i tenir una feina? Home, a mi m'agradaria tenir diners si no he de treballar, però si he de treballar alguna vegada, doncs, no hi ha massa menys. Molt bé. I tu, Esteve? Jo també, jo vull treballar. De què?
M'és igual. Sí. T'és igual. T'agradaria treballar fent grafitis? Sí, sí, això sí. Això sí, eh? Però perquè els grafitis... Sabem que t'agradaria fer grafitis. Sí. És un art o és embrutar parets? És un art. És un art. Si és bo, és un art. Hi ha molta gent que es guanya la vida fent grafitis. Sí, ja ho sé. I pintant. Com porteu aquest tema de l'etiqueta? Discapacitat. A mi no m'agrada la etiqueta discapacitada. Jo no sé discapacitada. Jo tinc mans, però...
I tot el que tinc no em falta de res. I si puc fer les coses per mi mateixa. Clar. En qualsevol cas teniu moltes altres capacitats. O no? Sí. Home, clar. Sí? Sí. Expliqueu-nos més coses. Per exemple, heu estat fent tallers també amb Talma, no? I amb Allem.
El xupa-xups. Què és això de xupa-xups? Poner en una torre un xupa-xup. Què és això? Explica-nos lo mejor, Esteve. Què vol dir això? Explica-li, que és un manipulat. És un manipulat que poses una torre i tens que posar xupa-xups i després ho venen. Ah, d'acord. Ho venen a on?
A la Xina o per moltes portes. Ah, a Japó. O sigui, que són feines, això que feu. Feines, feines, sí. On es feu aquestes feines? Amb altres entitats que tenen convenis? No, no, no, el taller, el taller.
D'acord. Marta, explica'ns-ho, Iris. Aquestes feines on es fan? El taller d'on? Aquestes feines les treballem a Talma mateix amb el Centre Especial de Treball, que també ells se dediquen a això. Llavors tenim una sèrie de manipulats, un dels quals són els xupa-xups,
I nosaltres fem aquest suport i així treballem totes les habilitats laborals, puntualitat, treballem tot el que és per poder accedir en un futur al món laboral, ja sigui ordinari o no ordinari. I vosaltres des d'Ellem també feu molta formació, no?
per poder accedir també al mercat laboral i a una vida normalitzada. Sí, nosaltres a Allem el que fem normalment és acompanyar aquestes entitats als itineraris formatius que puguin necessitar, però sobretot formem els professionals. Les entitats són les que fan la formació a les persones amb discapacitat i nosaltres principalment oferim formació als professionals.
Escolta, us sentiu identificats amb els mitjans de comunicació i la informació que surt, per exemple, de les persones amb algun tipus de discapacitat? Ho dic perquè hi ha un estudi molt recent del CAC, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que diu que els mitjans de comunicació a Catalunya dediquem entre un 0,1 i 1,8% del temps total d'informació per parlar de la discapacitat.
Què us sembla això? És que de vegades no val per res, parlar de discapacitat, perquè si dius, és discapacitat, ja no pots treballar en el que t'aclada, en el que vulguis o el que vulguis fer. Jo fa molts anys volia dedicar-me a la maquillatge professional i encara estic simpàtic per poder fer-ho i no ho he pogut fer. Abans, a micro tancat, abans parlàvem d'això, de...
de com el llenguatge també estigmatitza i com parlem d'usuaris i usuaris i com hem parlat de discapacitats o de persones minusvàlides que també s'ha utilitzat o d'altres maneres que també... És a dir, també és important el llenguatge i aquí és on vosaltres ens heu donat les pautes per saber com fer-ho millor.
Sí, de fet amb el tema del llenguatge aprofito aquest espai per fer visible que recentment ha sortit una guia en la que es recull com tractar el col·lectiu als mitjans de comunicació i penso que és molt important que se'n faci difusió i que es faci de la millor manera i de maneres més respectuoses que en algunes ocasions es fa. Doncs escolteu, ens llegiu el manifest? Sí. Vinga.
Manifest amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, Lleida, 3 de desembre del 2025. No ens deixis fora, volem participar, tenim molt a dir i hi ha molt per fer. Avui és 3 de desembre, les persones amb discapacitat que vivim a Lleida
i les entitats que ens donen suport, ens unim a la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Tots i totes estem convençudes del mateix, la inclusió no és un objectiu, la inclusió és un camí que hem de fer entre tots i totes.
La inclusió és la situació en la qual una persona gaudeix dels mateixos drets que qualsevol ciutadà i participa en la societat perquè està dins d'ella. Les entitats i les persones amb discapacitat estem unides per defensar la igualtat
La no discriminació és un dret que dona a tots els éssers humans dignitat i igualtat de drets, sense tenir en compte les seves característiques, la no violència, el dret de la vida a la llibertat
a la seguretat, a la privacitat i al dret de l'autonomia. En aquest camí, la participació de les persones amb discapacitat són la clau per avançar com a societat. Demanem un futur on tothom pot decidir somiar i formar part de la comunitat.
Volem participar de manera activa a tot arreu, a la vida social, a la vida cultural, a la vida política, a la comunitat. No volem estar fora de la vida, dels espais ni de les decisions. No ens deixis fora. Volem participar, tenim molt a dir i molt per fer.
Aquest camí el marquem la Declaració Universal i la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU. L'ONU és l'organització de les Nacions Unides i busca aconseguir bons resultats en assumptes com la pau, els drets humans i el canvi climàtic.
La Convenció diu dret a viure amb autonomia. Tenim dret a un transport accessible a tot el territori. Tenim dret a serveis accessibles a tot el territori. Accessible és quan pots entrar o usar amb facilitat dret
a tenir suports reals, tenir dret a tenir un assistent personal, tenir dret a recursos per participar de manera plena, dret a la comunicació, la informació ha de ser accessible, tenim dret al suport a la comunicació, dret a l'educació inclusiva i al respecte.
Hem de tenir igualtat en tots els espais educatius i socials. Dret a l'accessibilitat universal. Hem d'eliminar les barreres físiques i socials. Dret a la participació política i a la llibertat. Tenim dret a decidir i votar com tothom. Dret a la tecnologia. Hem de tenir accés a la tecnologia.
Aquests drets estan reconeguts. Això vol dir que s'han de respectar. Però avui en dia encara es troben amb discriminacions importants. Les persones amb discapacitat física o intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental estan limitades en els drets, les oportunitats i capacitat. Per això, en el llibre internacional de les persones amb discapacitat
de manera que puguen tenir una participació plena, real i que sigui efectiva. Hem de poder participar en tot el territori, poder participar en la ciutat dels pobles petits.
Volem una societat que ens escolte. Volem una societat que facilite l'accés a oportunitats. Volem una societat que respeta els nostres drets. El dret ha decidit opinar i formar part de la societat. Volem participar de tots els racons de territori.
Hi ha pobles on gairebé no hi ha transport públic. Això fa que siguin maillats al de la vida social, cultural i laboral. No tenen transport, et deixen sense oportunitat. No poden conèixer gent. No poden fer vidres a la comunitat. No poden fer formació. No poden ser persones autònomes. Hi ha barreres socials i barreres físiques.
Les barreres socials són obstacles que impedeixen o dificulten que una persona participe en la vida social. Aquestes barreres fan que sigui difícil conèixer i participar en les activitats del poble. Falta transport accessible i proper. Falten serveis a l'altre a les zones rurales i de muntanya.
La vida no para perquè visquen en pobles petits. Volem que els centres ocupacionals siguin més flexibles. Necessitem més persones que s'acompanyin a participar en la comunitat.
Participar és decidir, és opinar i construir comunitat. Tot el que he dit només ho podem fer des de la igualtat. Volem que la nostra veu sigui escoltada. Garantia del dret de la participació comunitària. Totes les persones tenim dret a participar en la comunitat.
Volem participar la comunitat de manera activa. Per això necessitem fer efectiva la figura de l'assistent personal. L'assistent personal és una persona que t'ajuda a fer les coses de cada dia perquè puguis veure amb més autonomia. Tu desees el que vols fer. L'assistent t'ajuda a fer que sigui possible.
Inclou l'ocic i el lleure exclusiva al servei social. S'han de tenir en compte les necessitats de les persones amb més dificultats. Aconseguim una societat que tingui en compte l'accessibilitat universal. Així donem respostes a totes les persones. Tenim les que s'han de respectar. La malcomunicació és un dret.
Necessitem documents adaptats a la lectura fàcil per utilitzar els sistemes augmentatius i alternatius a la comunicació. L'accés a la justícia és un dent. Hem de fer efectiva la figura del facilitador judicial. El facilitador judicial és la persona que t'ajuda a entendre la informació i els passos d'un procés judicial.
Les decisions i accions de l'administració han de millorar la vida de les persones. L'administració ha de tenir en compte les famílies, el territori,
les diferents realitats de cada persona. Participar no és un privilegi. Participar és un dret de totes les persones. Les persones han de tenir el suport que necessiten per participar. Volem respecte, igualtat i seguretat. Encara hi ha llocs on no ens deixen entrar. Hi ha activitats on no ens deixen.
ens deixen participar, si encara hi ha locals d'oci, activitats escolars, espais culturals i educatius que ens tanguen la porta. No podem ser ignorats i discriminats durant més temps. Volem ser tractats com a interlocutors vàlids, entorn a la paraula i veu pròpia.
Encara hi ha persones que parlen de nosaltres, pensen que no podem dir res. Volem educació inclusiva. En algunes activitats acadèmiques no ens deixen participar. No ens donen cap justificació. La inclusió comença pel respecte i l'educació. També volem entorns segurs. Volem llocs on ens pugui gravar sense permís.
Volem llocs en què puguem caminar sense por. No ens deixis fora, volem participar perquè tenim molt a dir i a fer. Volem trencar barreres per obrir oportunitats. Participar és alguna cosa més que estar en un lloc. Participar és poder viure amb autonomia i dignitat. Encara trobem escales que ens tanquen portes.
Encara tenim transports que ens limiten. Encara hi ha feines sense adaptacions. Encara hi ha llocs d'oci que ens deixen fora. Volem una ciutat i un món sense barreres. Un món on tothom pugui estudiar, treballar i viure amb les mateixes oportunitats. Trencar barreres és construir futur. La participació és un dret. Volem gaudir d'aquest.
Dret amb totes les garanties. Volem participar i decidir amb autonomia. Volem espais accessibles per a les persones cegues o amb discapacitat visual greu. Espais com els hospitals, les administracions, les escoles, els llocs de treball...
els espais d'oci. Volem votar de manera directa i secreta. Podem utilitzar els sistemes tecnològics com els codis QR, l'autonomia és llibertat i la llibertat és participació. Només amb participació
Hi ha una inclusió autèntica. Volem decidir, contribuir, aprendre i viure de manera plena, com qualsevol altra persona. Participar ens fa lliures.
Tothom hem de gaudir de la nova era digital i de la tecnologia. La tecnologia forma part de la nostra vida. També volem poder utilitzar la tecnologia sense dificultats. No podem permetre que les noves eines digitals acabin sent una alta barrera. Per exemple, la intel·ligència artificial. Hem de poder utilitzar l'eina amb tothom.
Volem que la tecnologia estigui pensada per a tothom. La tecnologia ha de ser accessible i fàcil d'utilitzar. La tecnologia ha de donar resposta a les necessitats reals de les persones amb discapacitat. Volem que les noves eines digitals i tecnològiques siguin transformadores i incursives.
Després d'uns anys trencant obstacles físics, socials i educatius, no volem repetir la mateixa història en el món digital.
La tecnologia ha de donar resposta a la necessitat del tercer sector social. Volem, des de la mateixa, ser protagonistes. No volem ser només espectadors. Volem formar part de les decisions. Volem participar en la creació d'aquell present i futur, digital i tecnològic. Volem participar amb dignitat, igualtat i respecte.
La nova era digital ha de ser un espai d'oportunitat. No ha de ser un espai d'exclusió. Volem construir aquesta nova era digital junts i juntes. Avui, 3 de desembre, fem sentir la nostra veu. No hem de deixar fora, volem participar. Tenim molt a dir i molt per fer.
Moltes gràcies, Cristina i Esteve, per llegir el manifest. Moltes gràcies, Marta. Moltes gràcies, Iris. Que vagi molt bé aquesta jornada i fins molt aviat. Moltes gràcies. Gràcies.