Asteroide B612 Entre Baobabs, Volcans i Roses, escoltem les entrevistes amb ànima dels guanyadors del Premi Ràdio Associació a la Inclusió 2018, els periodistes de Sant Joan de Déu Terres de Lleida a Almacelles.
Hola, hola, salutacions a tothom, salutacions de l'Arnau Vilà i benvinguts a un nou programa de l'asteroide B612, aquest programa que fem amb membres del Centre Assistencial Sant Joan de Déu del Macelles i com no, que són tots uns experts en parlar per la ràdio, no tenen cap mena de vergonya i ja estan aquí als estudis de MuntFM per parlar. Tots a l'hora, companys, com esteu? Bé!
Molt bé, molt bé, doncs aquí escolteu, és a la Vicky, al Roc, al Gaspart i a la Beti, que avui seran els quatre membres encarregats d'aquest asteroide B612. Estem al mes de febrer, s'està acabant el mes de febrer, companys, començant parlant del carnaval. Heu fet del carnaval, què em penseu? Us agrada, no? Aquí la primera persona que vulgui parlar, parla, però ara, heu de ser ràpits, eh?
Digues, Gaspar. El carnaval... El carnaval... El carnaval del centre van fer de tot... de tot els temes una mica. A la 2...
Doncs jo soc, va haver-hi també, vam fer, ens vam disfressar de premsa diària, o sigui, anàvem amb bolsos d'escombraries, tot ple, enganxat de notícies dels diversos diaris. Ah, vale, com, vale, vale, vale, fantàstic, fantàstic.
Jo em vaig disfassar d'àngel, portava una bossa amb un... De cupido. De cupido, sí, perdona, no me sortia, perdona. Portava una bossa d'escombreries, una bossa de basura, parlant clar i malament, i portava unes redonches, 6 redonches, 3 de cada banda, vermelles, i llavors portava unes ales.
Però no em vaig pintar la cara, no em vaig deixar pintar, m'han dit, vinga que et pintem. Ei, no et vas deixar, vas dir no. Em vaig dir que no, amb prou feines em van disfressar, que jo no volia, però bueno. Però mira, de cupido, hosti de cupido. Tot de menjar em vaig disfressar, fins aquí és el que et puc dir.
Vas enllaçar alguna parella o no? Vas fer enamorar amb algú o què roc? Jo tinc la meva parella, però és molt gran ja la meva parella. Ah, però dic amb alguna altra parella, el Cupido... Amb l'Ángela Montañez, que la Pili ja la coneix. Ah, mira, la Pili... Alguna que altra vegada ha vingut aquí. Que no està aquí, la Pili? Mira, ara està parlant pel telèfon, ara està parlant pel telèfon. Ella t'ho ha explicat. La tenim ocupada, la tenim ocupada. Anem a la Vicky? Què tal estàs, Vicky? Molt bé.
Què tal el carnaval i tal? Bé, ens van disfressar de Domino. De Domino? Sí. Quina fitxa eres? Te'n recordes o no del número? El 5 doble. El 5, el doble 5. Ah, bona. M'agraden els dobles. Que jugueu al Domino o no? Sí. I què? Bé. Qui guanya? Qui guanya Vicky? Bé, jo soc més de jugar amb un joc que es diu el Rummikub.
Ah, sí? Explica'ns-ho, explica'ns. És així com de matemàtiques, és així de pensar. Ostres, se't donen bé les matemàtiques llavors? Sí. Molt bé, molt bé, molt bé. I a la resta també se us dona bé donar el coco o no? També jugo el dominó o amb alguna cosa? A què us agradi jugar?
El Domino? Doncs de tant en tant. A mi t'ha de jugar el Domino. A tu també, Roc? T'ha de jugar el Domino. I la Beti? No. No? Jo soc més de Comtes. De Comtes? O de Comtes? De Comtes. Ah, de Comtes, la sopa de lletres...
D'aquestes coses, Beti, t'agraden? Sí. A mi m'agraden molt les matrícules dels cotxes, les anoto, amb una llibreta. A jo també a Roc, jo igual, però saps que això inclús és perillós, diuen que és perillós, això té com un... Per a quin motiu, no? Si no tu veuen, no. Clar, si no condueixes, no, però té com un nom, això té com un nom, perquè a mi també em passa, té com un nom, que és que, clar, si tu estàs conduint i els teus ulls van directe a les matrícules, això fa que no estiguis...
No, jo tenia carret de conduir per la malaltia. Ara ja fa 23 anys que no he portat el cotxe. I m'agradaria tornar-hi, però allà a la meva edat crec que ja no és possible. Jo 70, ja t'ho he dit. El dia 11 d'octubre d'enguany faré 71, jo ja estic jubilat. Però mira, tot i amb això encara em fan treballar.
encara et fan treballar, què et fan fer de treballar? els del centre, els que estan allà aquí en tens un a la dreta de la Vicky crec que et miren amb cara de no sé si el rock treballa gaire, què fa el rock? fa feina o no fa el rock? jo no parlo de treballar quan ja feia ja soc el primer què ens podeu dir els demés? has treballat el rock deixa parlar els demés rock que ara opinin això sobre tu has treballat el rock o no? Vicky Gaspar?
Jo crec que sí, a vegades he passat per tallers i sempre l'he vist allà dins. Ara vaig a donar un cop de mà, ara tinc 64 anys, i el dia 10 del mes que ve, paré el 65. Mira, també edat rodona, estem amb edat rodona, és a dir, et queda...
Gaspar, perquè estem enregistrant això a finals de febrer, et queden dues setmanes. Sí. D'aquí dues setmanes, fantàstic. Però el dia 28, aquest dissabte d'aquesta setmana, acaba el mes. Ah, fantàstic, fantàstic. I a veure, tenim el Roc aquí, a veure, Roc, això a la ràdio no pot ser, vull dir, si parles ho has de dir al micro. No pot ser que estiguis parlant fora del micro. Rafa, Rafa, té...
7 anys o 8 anys menys que el Gaspar, és el que volia dir. El Rafa en té 57, m'equivoco. O 58. El Rafa és qui us ha acompanyat aquí, eh, Roc? Ara mateix, per explicar-ho, està el Roc fora de micròfon parlant amb el Rafa. Perdó, és una falta d'educació per part meva. Que el Rafa, a més, és la persona que ha vingut aquí, que us ha acompanyat fins aquí als estudis de Munt. Anem-li a fer un aplaudiment, home, un aplaudiment.
Gràcies.
Rafa, almenys pots acostar el micro i saludar? Pot acostar? Una salutació, Rafa? Roc, Roc, que me tens content. Roc, mira, totes les paraules van cap a tu, eh? Perdona, Rafa, perdona. Totes les paraules, totes les paraules. A veure, tornem a agafar... Tornem a agafar el fil, tornem a agafar el fil. Roc. A mi m'agradaria canviar de tema. Vinga, tot teu, el que vulguis, Vicky.
I fer una recepta d'un pastís que està molt bo. Vale, perquè a més ens havies parlat, Vicky, que a tu se't dóna bé bé la cuina. Sí. Llavors, avui ens vas aportar una recepta. Dic, l'has aplicat a la realitat o no? L'has cuinat tu i què tal? Molt bé, és molt fàcil de fer. Vinga, doncs llavors tots en silenci. Ara és el moment de la Vicky. Tot teu, Vicky. Doncs mira, s'agafa una bandeja, és fi que mantega...
Agafes galetes maria o d'aquestes tostades d'aquestes. Les piques a la bandeja fent una capa sencera. Llavors piques chocolate desfeta. Tornes a fer una capa de galeta. Un altre capa de chocolate. Vas fent capes.
I al final, si vols posar una mica de mermelada, pots posar una capa de mermelada. Eh? I llavors ho piques a la nevera i et deixes 24 hores i el dia següent tens un pastís fet. Fantàstic, home, fantàstic, fantàstic, què? Què us sembla als demés, què us sembla als demés? L'Espar fa bona cara. Sense passar pel forn, Vicky, sense passar. Sense passar pel forn. És un pastís fred.
Són com els pastissos d'Oreo i així que es porta ara, Roc, que es fan freds. És molt bo. A mi me'l feien de petita i era el meu preferit. El teu plat preferit, el teu postre preferit. Sí. Mira, vaja d'una cosa, mira que el Roc és un expert en la ràdio, però això de parlar el micro, Roc, el micro davant, sempre. Bueno, ja parlo. Ara, ara sí. A la Vicky li agraden molt els postres freds, a mi també. Tu menjar-te'l.
També, i fels també d'etalantà. No em punts, Rafa, no em punts.
Surt la mantena, eh? Sí, surt la mantena, però és el que han dit, aquí podeu dir qualsevol cosa. Però sortirà la mantena després? Sí, clar. O sigui, que ara tens vergonya, Roc? No, suposo que està gravant això. Clar que està gravant, mira, aquí tinc totes les zones, aquí tinc l'ordinador, aquí està gravant. Què et penses que no estàvem gravant, Roc? És com un mòbil, que sí que sí que ho crec, ja. Ah.
Doncs mira, això s'està parlant, seguim parlant de la recepta de la... De la Bet. De la Vicky. De la Vicky. Gaspar i Beti, que us sembla?
Molt bé. Molt bé. Beti? Molt bé. També se us dona bé o sou experts en el sector dels pastissos? Alguna aportació més que podeu fer? No, de pastissos sembla que mengem tots els diumenges. Tu menges pastissos, jo no menjo pastissos. Bueno, jo de tant en tant. Tu què vas a trepar? No, perquè jo no em vull.
Beti, què fas entre pa, tu? Entre pa i guanyar pastissos i fruita o iogurt. Jo també. Ah, mira. Jo no, jo menjo pastiss. Jo menjo pastiss. Anem cap a la Beti. I quines fruites ens recomanes?
Bé, la mandalina, el plàtano, i després en la fuita que hi ha jo, el iogurt, però menys de pinya no m'agrada gens. La pinya no. Bé, fes de gabinet i forquire, vaja, tu del pastís no te va. No. Perquè me tinc de cuidar per la mà de salut. Tens raó. I els pastissos en creixen. Però jo estic molt prim. Perdó. Digues, Gaspar, digues. Bé, un moment, sisplau. Digues, Gaspar. Vull fer una pregunta a la Bé. Vinga. Tu...
És intolerant a la pinya o al·lèrgica? No m'agrada. El toc aquest pot ser àcid, no? O què va dir? El toc àcid no m'agrada. No... Clar, clar. Mira, vosaltres mateixos sou els perillistes, ja. Paspart, no és ni intolerant ni al·lèrgica. No li agrada. Ja, ja, perquè veràs, el que jo tenia un company, eh, que es deia Rubén Chacón,
que era alèxica, però deia que la pinya, una alèxica molt rara, vòmits... Bueno, però se la menjava, ella no. Ella no, però és que era intolerant a la pinya. Vale, però se la menjava i li sortia això, ella no la vol. I tenim una altra companya, que és Natàlia, i no dic el cognom... No se pot dir.
que és al·lèrgica a la pinya. Ah, mira, ostres, això és curiós, al·lèrgica a una fruita, és curiós. En tot cas, mira, la Vicky ens estava parlant de la seva recepta, és a dir, hi ha alguna cosa més que se't doni bé fer o que t'arà d'explicar, alguna altra recepta o algun plat, Vicky?
Bueno, les migues de pa. Oh, les migues. Les migues. Les migues és un planta tradicional de l'Espanya profunda. A mi m'agraden per això les migues, perquè mira, els meus pares són andalusos, eren d'Almeria. D'Almeria. La meva mare feia migues quan estava viva. Ara és morta, pobra. La meva mare fa 24 anys que és morta. I el meu pare va morir el 6 d'octubre de l'any 1969, mon pare.
Fa molts anys que es mor, mon pare. D'Almeria, de quina part d'Almeria? Almeria ciutat? I Belorubio. Home, vale, vale, vale. Aquí hi ha molta gent, sempre que té família Andalusia o així. I hi ha alguna cosa més per casualitat? Jo. La Vicky? De Jaén. De Jaén, home, com no? Escolta, i ara ha fet molt mal per l'Andalusia. Terra d'Olives. A Braçalí m'ha fet molt mal. Per cert? Per cert, Vicky.
La teva província, Jaén, és famosa per l'oli d'oliva, que es fa per a tota Andalucía, no és així. Sí. Però, a veure, Gaspar, anem a arreglar una mica la cosa. El millor oli, on no tenim el millor oli d'oliva? Aquí. A Borges. A Borges. A Borges. Jo dic, a nivell, és que nacional, cada...
Aquí el tenim molt bo, que es fa l'oli, eh? Aquí el tenim molt bo. Jo fa 4 anys vaig fer migues de pa per 30 persones. I què? Què tal? Perdó, perdó, l'oli de Borgs jo crec que és per Catalunya, no és que sí.
Per nacional o per tot el món? Internacional. Per França, París, Itàlia, Roma, Inglaterra, tot. I més lluny, i més lluny i tot, Roc, i més lluny i tot. Ara, anem a fer una cosa, mira, ja que estem parlant de gastronomia així, explica, on és el vostre plat preferit o algun plat que voleu que escolti la gent? A mi la paella. A tu la paella també em vas dir, Roc, que t'agrada molt a sopar amb pilotes, eh? Que me'n recordo, veus? A mi la fideuà. Oh!
La fideua també m'agrada, eh, per dir això. Sí, amb el ioli. La fideua m'agrada a mi. Però també, sobretot les migues de pa. Sobretot les migues, que quedi clar. Les migues. Gaspar i Beti. El teu preferència, Beti. El menjar de casa. El menjar de casa. El menjar casolà. No hi ha alguna preferència o alguna cosa... I cuinar què te'l se te dona, Beti? Molt bé. I quina és la teva especialitat? A veure, explica'ns, que també ho volem saber.
Això no ho vols dir, Beti, tu amagues? Fa molts anys que no cuino. Però tens algun truquito que es diu? Algunes bajo la manga? Sí. Alguna pista ens vols donar? Alguna cosa? No. No vol donar res? Doncs passem al Gaspart. Doncs qualsevol primer plat sigui de verdura... Sí, home, va saludable, eh, llavors? Sí. O sigui, és que de pasta. Mhm?
Descomplat algun peix mentre no tingui espines. L'únic que tinc intolerància és a les ous, carn d'au. En serio? Tens intolerància a la carn d'au? Només sentir l'olor a ploma... Vomites. Al centre hi ha moltes ous.
I el pollastre no pot menjar. No pots menjar pollastre, Gaspar? És que el pollastre, l'olor de ploma m'ha fet vomitar. Potser me ve de la meva mare. Ostres, és curiós. Mira, a mi això em passa amb moltes de les salses, amb el que ha xupat amb la mostassa, amb la mayonesa, amb la ioli no, però amb la ioli no.
Arnau, Arnau, la baionese i la lloli... Però no són el mateix. No sé que no. Un porta ou i l'altre no. Bueno, pots ficar ou als dos, però no és ben bé el mateix. No, t'exvoques? Clar, la lloli tradicional no, però és que amb el morter m'hi deixo la mà roc, vull dir, s'ha de fer amb el túrmix. I el túrmix, i el túrmix. Però antigament la meva mare el feia el morter.
Déu-n'hi-do, eh? I remena que te remena. I rato castalles. I a vegades se li nega. I tant, correcte, correcte. Digues, Gaspar. Doncs jo me'n recordo que la meva mare, que em peu descansi, feia una salsa vermella picant de... Del tamasco. De tabasco? Una salsa romasco? No, era all, alloli, tomàquet...
Vale, vale. Vale, sí, sí. L'he vist, l'he vist. Això s'utilitza bastant per a les patates braves i així. És com una ioli de tomata o de pebrot roig, de pebrot vermell. I de guindilles. Sí, correcte. Però que jo recordi, la salsa era líquida, no era espessa. Perquè si fos espessa, serien les tronfes braves... Sí...
Sí, sí, la salsa brava. Com la salsa brava. Bueno, el tabasc, Gaspar, el tabasc també és líquid.
A mi m'agrada molt... I també és picant. La salsa rosa m'agrada molt, amb patates braves. El tabasco sí, jo... A mi les salses no m'agraden, però m'agradaria preguntar-li un moment al Gaspar, d'on ets Gaspar? Perquè m'ha fet gràcia que hagis dit trumfo, la patata. Jo soc de ciutat, és que de Barcelona. Ah, de Barcelona ciutat. Sí, de Barcelona ciutat. El que passa, que on que tinc...
Una caseta a la França de Ponent. A on? A la França de Ponent. Part Oriental Aragonesa. Sí? França de Ponent. En quin poble? Baells. Ah, Baells. Vale, vale, vale. No la Baells.
Baell, província d'Oscar. Sí, sí, correcte. Que és la llitera aragonessa. La litera, correcte, la litera. Que toca a Catalunya. Fantàstic, fantàstic. Clar, clar, i d'aquí també és que m'ha fet creixer que hi hagi dit tromfa avui. Sí, bueno, la tromfa és la patata. Les papes que en diuen a Sud-amèrica i a les Canàries. Correcte, papes a rogar. I a Andalusia també diuen papes.
Andalusia també. I a València, Greilles. Correcte, Greilles. Perquè la mare d'un mestre meu, que estava a Barcelona, era de València. Era fantàstic. A mi m'agrada molt el valencià. Jo el sé parlar una miqueta, però només una miqueta, Gaspar, només una miqueta. El Roc es queixava de que no podia parlar. Noi, perdó, és que no me voldria deixar alguna cosa al tinter. Vinga.
Diu-lo Gaspar, que ell la tromfa, jo sempre he dit, la meva mare li dia papa, si li dia la meva mare. La meva mare feia patates braves i li ficava salsa rosa, i allò estava boníssim. I no eren picantes, no, aquí al centre, quan li fan, que no en fan gaires, les fan molt picantes, la meva mare la salsa rosa no li ficava pebre. Que això ve de recentància del pebre, que el pebre és d'aquí, de Catalunya. Ah, i tant. Però les patates braves sortien boníssimes. Fantàstic. M'agrada molt la fideuama i oli, precisament.
M'agrada la paella, la paella ben feta, no la que fan al centre. La paella ben feta, m'agrada. Hi ha una paella molt bona, que segurament la Beti, el Gaspar i el Roc la coneixeran, que és de l'hermano Gramunt. Exactament. I el Rafa. I el Rafa també. Què ens en podeu dir d'aquesta paella? Què se n'ha fet de l'hermano Gramunt? A València. Ah, sí, vale, sí, tens raó. Què ens en pots dir, Beti, d'aquesta paella? Boníssima. Era única. Què porta?
De tot, una mica de tot. Carpeix, de tot. És un germà que viu a València ara. Estava vivint allà al centre amb mi germà. Va estar 40 anys al centre. Sí.
I van decidir de marxar i anar a València. I ara ja no queda cap d'allò. No, ja no hi ha cap germà. No hi ha cap germà i cap germà, per això les coses van com van. Fantàstic. Mira, una cosa, company, si ens queden 3 o 4 minutets, si ens queden 3 o 4 minutets. Alguna cosa que vulgués saludar, Beti, tot teu. Sí, volia dir dues coses. Vinga. Volia mandar un saludo a la Flora, que està a la meva amiga, que està passant mal moments. Sí. Ah, sí.
Que tot anirà bé. Esperem que segueixi Beti. Sí. Segueix Beti. I després dues coses. Volia agrair els monitors i els professionals i la família, etc. Gràcies per estar molt costat sempre. I amics.
Molt bé, Beti. Gràcies, Beti. Que bonic, Beti. Beti, Beti, Beti, Beti. Gaspartana volia dir alguna cosa per acabar. Ara parlaré amb Cint. Sí, i tant. Doncs bé, ara va a la costa de l'obra de teatre que vaig veure. Tractava sobre una companyia... Sí.
era el teatre, l'obra és el teatre dins del teatre, que es diu, la comèdia, la divina comèdia, o una cosa així, tracta d'una companyia que s'enfronta a l'última representació, a l'última de l'última, perquè després d'aquella representació es dispersava, i...
I know when they cross it, they are eat,
I era una d'aquelles que encara estàvem en espera d'una oportunitat. Que, a més, l'has vist, Gaspar, l'obra teatre, l'has dit? Sí. I què tal? Què t'ha semblat? Explica'ns. Bé. Bé? Podia ser millor o no? Has necessitat aquest bé una mica... Bé, bé. Bé, dintre d'on cap. A veure, aquí... De Brad Pitt no en tenim aquí, Lleida, de Brad Pitt. És molt difícil actuar, Gaspar. No.
Era una obra de, diguéssim, soy una company de teatre,
del Liceu de Barcelona. Sí, el Teatre Polo de Barcelona també m'ho dic. No, el Liceu, el que està a les Rambles. Sí, el Liceu sí, però crec que també m'ho vol dir que no l'interpreteu al Teatre Polo. No, no, se van equivocar, com van dir. El Teatre Polo és d'una altra... Sí, el Teatre Polo està al paral·lel.
Ells volien dir el Lisseu o no? No, no, se m'han equivocat. Ah, vale. Així l'últim asteroide que vam gravar aquí vam dir que interpreteveu una obra teatre al Teatre Apolo, això no és així. No, no, no.
On és, on és, Peti? No ho sabem. No ho sabem, vale. Encara no se sap. Encara no se sap. Actuen ni jous. Ah, vale. Si sí que sap, però no ho sabem on actuen. Tu vas, Peti? No. És sorpresa. D'aquí qui va? D'aquí qui va? Ningú. Aquí Roc volies fer una crida i no ens ha sortit feixa. No ha sigut possible. No ha sigut possible. Doncs mira, companys, ara si m'ha arribat al final, teniu una última pilota de partit. Algú vol dir alguna cosa més? Mmm.
Jo vull dir que aquest programa m'ha encantat i espero tornar-hi el mes que ve. I tant, home, i tant. Això segur. I dono les gràcies a tots els meus companys, al monitor i a tu, Arnau. Doncs moltes gràcies a vosaltres, evidentment, per venir aquí. Com deia, cada mes tindrem aquest programa d'Esteroide B612 amb els membres del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d'Alma Celles.
Ja m'ho ha dit la Vicky, us heu passat bé? Sí, molt bé. S'ha fet curt, sempre m'agradaria que fos una mica més. Una mica més, però bé, avui aquest programa d'estero i de B612, com dèiem, amb la Vicky, amb el Roc, amb la Beti i amb el Gaspar. Moltes gràcies als quatre per venir i sobretot per parlar i passar una bona estona. Gràcies. Que tingués uns bons dies. Gràcies. Adeu, Arnau. Adeu. Adeu.
Asteroide B612 Entre Baobabs, Volcans i Roses, escoltem les entrevistes amb ànima dels guanyadors del Premi Ràdio Associació a la Inclusió 2018, els periodistes de Sant Joan de Déu Terres de Lleida a Almacelles.