Doncs sí, Fran, quin dijous m'ho heu donat, eh? Deu-n'hi-do, quin dijous, perquè entre el tema del dia i l'espai salut avui no parem, com escoltaveu fa uns instants, acabo de venir de la Biblioteca d'Almena, ara ja torno a ser aquí als estudis de MUNFM per fer aquest espai salut, en el qual, doncs, és un espai salut una mica...
especial, perquè aquest cap de setmana, aquest diumenge, és la Marató de TV3 i, evidentment, aquesta setmana ens veiem amb l'obligació de parlar sobre això, de fer també una mica de territori i de posar una mica els punts sobre legis amb les diferents entitats contra el càncer, perquè, per si algú no ho sap, la Marató de TV3 d'enguany
per dedicar al càncer. I per parlar d'això tinc l'Alicia Lleràs, que és la presidenta de la Junta Local de l'Associació Contra el Càncer del Guaire, la qual ja està aquí amb nosaltres a MUNFM. Benvinguda, bona tarda, Alicia. Hola, bona tarda, gràcies. Nosaltres us dèiem que aquí a l'Espai Salut era una setmana especial perquè tenim la marató. També ho és per vosaltres des del Guaire, inclús per les associacions contra el càncer.
Exacte, sí. Especialment aquest any té molta incidència, ja que la Marató de TV3 se dedica al càncer i, evidentment, juguem un paper bastant important. De fet, som la primera associació del municipi del Guaire que va realitzar ja la setmana passada un bingo solidari per a aquesta activitat de la Marató de TV3.
Nosaltres ja de per ser som una associació, som una entitat que col·laborem, intentem col·laborar sempre molt, no només amb el càncer, sinó també col·laborar amb les altres entitats del nostre municipi, entitats que ens demanen, intentem fer sempre aquesta reciprocitat d'ajuda entre entitats, associacions, fins i tot empreses particulars, però evidentment amb la incidència de la Marató encara més. Per tant, molta importància i tant.
Després parlarem de totes les activitats que feu durant l'any i de totes les causes solidàries, que no són poques, però ara, en el començament d'aquesta entrevista, m'agradaria centrar-me una mica en això, en la Marató, perquè vosaltres, diguésseu que tracteu el tema del càncer i la Marató, parlar d'això, com neix tot això, les activitats de la Marató, vull dir, és a dir, us truquen des de Barcelona o des de les delegacions de la Marató i us diuen aquest any ho destinarem al càncer, comenceu-vos a moure, o com va això?
Com te'n vas enterar, tu, per exemple, aquest any es destinava a la marató? Bé, em vaig enterar, suposo que com tothom, al final com tot Catalunya. Al final nosaltres hem de deixar clara una cosa, no som una associació com a tal, sinó que som una junta local que depèn de l'Associació contra el Càncer de Lleida, que a la vegada depèn de l'Associació Espanyola contra el Càncer. Per tant, nosaltres com a tal no tenim... Una subdelegació.
Clar, som com un braç que penge també d'aquesta associació que és la mare de l'Associació Contra el Càncer. Llavors, evidentment, el recolzament que tenim nosaltres des de Lleida, i des de Lleida a la seva vegada, m'imagino que a nivell estatal, és magnífic i depèn de totes les coses que podem fer, perquè nosaltres, independentment de tot el que puguem, de les idees que tinguem i conferències que vulguem organitzar i activitats, necessitem aquesta mare, que és una mica qui mou la cuna.
Llavors, nosaltres ens vam enterar, suposo, com a tothom, entenc que des de l'associació de Lleida tenien una línia directa amb la Marató, sent que aquest any se celebrava en beneficiència del càncer. Llavors, nosaltres a nivell municipal, al Guaire, totes aquestes activitats de la Marató, si no ho dic malament, s'organitzen des de la regidoria de cultura, juntament amb la biblioteca,
I a partir d'aquí, amb la reunió que fan cada any amb les entitats per a què puguem col·laborar, vam veure evidentment que era contra el càncer i vam dir, evidentment ens hem de ficar a la cúspide d'aquesta piràmide i ajudar i organitzar i fer tot el que puguem. Nosaltres cada any per la Marató fem un bingo solidari i aquest any no podia ser menys del bingo solidari i a més a més ens hem unit amb la biblioteca per fer una xerrada divulgativa que serà demà a la tarda, demà a les set de la tarda.
Demà divendres alçat a la biblioteca pública del Guaire. I diguéssim que el bingo és el producte estrella, no? Exacte. El bingo sempre ha sigut el producte estrella. Normalment a la primavera cultural, si de cas d'això ja en parlarem després,
A la Primavera Cultural sempre ja fem una xerrada divulgativa. Intentem convidar amb algun metge, amb alguna doctora, amb algun infermer, amb algú que, evidentment, tingui coneixement de causa sobre el càncer, sobre la malaltia, sobre els tractaments que hi ha, sobre la prevenció dels càncers... Això ho fem a la Primavera Cultural. Llavors vam dir, no, per la Marató, cada any el que podem fer és una cosa més dinàmica, més xula, més participativa, exacte. I va sorgir la idea ja fa 4 o 5 anys de fer un bingo.
I la veritat és que el bingo té molt èxit. I hi ha hagut bones recaudacions, m'han dit, Alicia. I tant, hi ha molt bona recaudació, i no només la recaudació, que és important, però hi ha molta participació. De totes les edats, la gent del Guaire ens agrada això del xoc, ens agrada jugar, ens trobem ara al pavelló poliesportiu, i durant una tarda, que va ser el 29 de novembre, juguem al bingo, fem 4 o 5 tirades de bingo, i tenim algun detallet d'algun particular, d'alguna empresa.
Aquí, aquest any, vam recaptar 1.537 euros. Es diu ràpid, però per un poble com el Guaire... Si tots els pobles tragueixin la mateixa quantitat, Déu-n'hi-do. Estaria superbé. Vam ser unes 160 persones. No és d'això, però som molt participatius. Una mitja de 10 euros per persona està molt bé. Crec que inclús està per damunt de la mitja. I tant, sí, sí, sí.
I el plat fort que tenim al Guaire no va ser el bingo, perquè estem emmarcats una mica en la marató, però és el dinar solidari que fem el mes d'octubre. I, bueno, podem parar a parlar una mica d'aquest dinar solidari? Jo me'n vaig d'una banda a l'altra, escombro cap a casa, en aquest sentit.
Venim aquí a escoltar iniciatives i que la gent també es mori una mica d'enveja del que és el guaire i de les coses que fan. Perquè et feia un break, Aleixa, jo quan buscava alguna entitat o associació per parlar de la marató i del càncer, ràpidament m'ho van dir. El guaire són molt solidaris. I tant. Toquen anar cap al guaire. I tant. Tenim sort, eh? Són pioners en moltes coses, però amb la solidaritat sí, des de llavors.
Doncs mira, aquest dinar solitari el fem cada any. Ja fa moltes edicions que dura. Aquest any ens va acompanyar com a moderadora del dinar la Pili Garcia, de fet. Sí. En guany vam recaptar que no havia passat cap any 11.124 euros.
Això és molt de molt de molt. És que som un poble de 3.000 persones, una mica més o una mica menys, però de 3.000 persones és una quantitat que podem estar més orgullosos. No us sé dir si som dels pobles de la província de Lleida que més, que menys, això és igual perquè la comparació tampoc no sempre és útil ni bona, però en qualsevol cas que hem d'estar contents, molt contents, sí. Vull dir, són 11.000 euros, amb 11.000 euros es poden fer moltes coses.
I diguéssim que la vostra feina del dia a dia que és anar muntant, anar pensant i anar organitzant aquestes activitats durant l'any, és a dir, és moure's.
Nosaltres, torno a reprendre una mica allò del principi, com que no som una associació com a tal, no tenim un CIF, no fem unes actes, no tenim uns estatuts interns, ho fem una mica com ja és gairebé una família, un grup d'amigues, un grup d'amics. Ens trobem quan podem de dir, mira, els dijous farem reunió, el dimarts farem reunió, demanem la sala i ens trobem allí. I anem parlant i anem fent sobre la marxa. Sí que tenim com quatre activitats que són les estructurades de cada any, que és això de la xerrada de la primavera cultural,
el dinar solidari i el bingo de la marató. Aquestes tres coses són el marc central. I sobre això, com que, evidentment, si no cada setmana, cada 15 dies o cada 3 setmanes, ens anem trobant, anem parlant del que podem fer. Si alguna entitat ens demana ajuda, nosaltres els ajudem, que aquí, evidentment, llavors no hi ha benefici pel càncer, però també donem una miqueta de visibilitat. La Junta del Càncer ha col·laborat amb l'Associació de Caminadors. Molt bé, perquè si ens podem ajudar els uns als altres, què menys?
I tant, i tant. I, per exemple, tornant amb això de la marató, esteu ara intensificant, diguéssim, les vostres hores o les vostres reunions i activitats, també, a part del bingo, doncs, buscant una mica noves vies, nous projectes, o és una època més o menys calmada? Nosaltres sent aquesta... És una època una mica menys calmada a nivell nostre, a nivell junta local, perquè el plat fora és el de l'octubre, que és el que acabem de dir.
Llavors, allí sí que comencem a preparar pels voltants de l'abril, i de l'abril a l'octubre és cada setmana, si no una o dues vegades, a tope amb aquest dinar, perquè parlem de més de 400 persones assentades a una taula. Hem de fer una mica d'animació, hem de fer una mica de sorteig, hem de fer parlaments, vull dir, hi ha molta logística. Però, evidentment, ara amb la Marató, és que ja penso que la Marató, no sé dir exactament els anys, perquè segurament m'equivocaria, però fa moltíssims anys que està instaurat aquí a Catalunya. I penso que és una part...
els milions que s'estan recaudant per la causa que sigui sigui pel cor, sigui pel càncer en aquest cas és una unió fantàstica de veure quan tu pots explicar amb algú els tipus de Catalunya jo no sé si a les altres comunitats autònomes també funciona igual no crec que siguem els únics però que ens puguem organitzar a plegar amb juntes locals, amb associacions amb els ajuntaments, amb organismes i que puguem recaptar aquestes quantitats de diners per aquestes causes evidentment no és una feina d'una setmana ni de 15 dies
tota la gent que hi tenim alguna cosa a veure, per poc que sigui, que nosaltres és una pinzellada, que només no deixem de ser una junta local, però penso que hem d'estar molt orgullosos, molt orgullosos, cada any ens superem també. I el que també volia aturar-me a comentar breument és el tema de les destinacions dels diners, és a dir, quan vosaltres doneu els diners, ja teniu una entitat predefinida o vosaltres podeu decidir, ho enviem aquí, ho envieu allà, com van aquests processos?
No, a nivell, clar, aquí hem de diferència de dues coses. Nosaltres, a nivell junta local, som una junta local que depèn de l'associació de Lleida. Nosaltres, al no tenir ni CIF, no tenim tampoc ni compte corrent. Nosaltres depenem total i íntegrament de Lleida.
Per tant, sentim que recapte, sentim que s'envia al compte corrent de Lleida, que després ell suposo que la seva vegada tot acaba en mans estatals, però si no ho dic malament, Lleida sí que hi ha CIF, per tant ells tenen els seus comptes anuals i tenen la seva comptabilitat on hi va els diners del guaire, de tots els que som solidaris del guaire.
Per l'altra banda, diferenciat d'això, hi ha els diners de la Marató, que això funciona diferent. El que fem, com ara el bingo, aquests 1.500 euros que comentàvem abans, això va a l'Ajuntament del Guaire i és l'Ajuntament del Guaire qui ho destina, evidentment, íntegrament al cèntim, cap a la Marató de TV3. Se fa un ingrés al compte corrent que designe TV3 i allí és allò que surt, el mateix dia de la Marató, que si ho mirem a la tele, que a tots mos fa gràcia veure el Guaire. Molta gràcia. Moltíssima. Doncs allí Torreferrera, hòstia, dius, mira, han fet això molt bé.
Això ho envia l'Ajuntament. Nosaltres ho hem de portar a l'Ajuntament i l'Ajuntament ho envia allà. Això em fa molta gràcia, de veure els teus pobles, perquè al final també saps les iniciatives que s'han fet. Jo m'ho inventava, veus aquí, Alvesa, 500... Hosti, sí que n'han fet el bingo, sí que n'han fet el bingo. Oh, m'havien dit que feien un bingo que hi havia molta gent. I em feia molta gràcia veure quan destinava cada municipi. També ho feia amb els meus pobles i és una cosa que feia gràcia.
Ara, si em permets, a part de l'Associació Contra el Càncer, formo part d'altres entitats del guaire i a totes fem, algunes a la Junta i algunes no, eh? Algunes com a membre. A totes fem alguna aportació, però petita que sigui. O fem una cistella o fem... Els diables organitzàvem un pessebre vivent que aquest any no l'han pogut fer, però sempre alguna cosa. I sempre et fa...
la paraula no és gràcia, però sempre et fa goig, potser és goig la paraula, de dir, hòstia, doncs amb el PSOE vivent s'han pogut fer 2.000 euros, aquests 2.000 euros, clar, comences a raonar i dius, quina transcendència té això? Doncs una mica, on acaben aquests diners? A tots, vull dir, a ningú li va bé deixar ara 50 euros, 60 euros, evidentment, vull dir, tothom tenim l'economia que tenim, les coses no són en cap cas, m'imagino, per tirar coets, han llevat alguna excepció,
i que puguis fer aquesta mica d'esforç de dir compra el disc de la Marató o me'n vaig a la Marató i al Mercadet Solidari compraré una caixeta de fusta que he vist per 5 euros. Doncs bueno, són 5 euros o són 3 euros o són 2 euros o són el que cadascú pugui o vulgui donar
que cada vegada, evidentment, això és la màxima expressió de granet a granet fem una muntanya. Sí, totalment. Vull dir, totalment, aquí. Sí, sí. I em volia tornar una mica a parlar sobre el guaire, el poble en si i tot el moviment de la gent, perquè al final, com et comentava, Alicia, estem aquí parlant del guaire i no d'un altre municipi, perquè ja m'havien fet la propaganda que això, que el municipi era força solidari, dic...
Ho has pogut comprovar de primera mà amb algun exemple on pots dir, mira, és que el guaire som així, el guaire som aixa. Com quina explicació li trobaries, això?
Jo suposo que cadascú defensa el seu, perquè vaig néixer al Guaire, visc al Guaire, treballo al Guaire, vull dir, tot ho tinc al Guaire. Estem aquí a parlar del Guaire. Tothom es compra una mica cap a casa, per tant, jo no vull dir que el Guaire molt bé i Rosselló molt malament, no és el cas, vull dir, cadascú defensa el seu, tot és perfecte. Però des de llavors sí que és veritat que des que estic a la Junta del Càncer, que fa 4 o 5 anys, he pogut veure que una altra cosa potser també la tindrem, però solidaris ho són molt.
L'he vist aquí, la solidaritat a l'associació de joves, a l'associació de diables. Evidentment, ens agrada la festa, ens agrada anar a fer correfocs, però solidaritat poca, al final, perquè fas vida una mica o de cau, o d'entitats, i d'altres. Potser en un sector de gent més jove, com el que deia de l'associació de joves, on he vist la màxima esplendor de la solidaritat és a l'associació contra càncer. Hi ha persones molt diverses, hi ha persones que han patit càncer, hi ha persones que, per sort, toquen fusta, no n'hem patit, com és el meu cas,
i de vegades la gent pregunta, hosti, ets la presidenta de la junta local? Has patit càncer? I m'ho pregunten com una mica així amb veu ficheta. Amb veu baixa. Doncs no, i toquem fusta que no sigui el cas. No crec necessàriament que ens haguem d'involucrar en aquestes coses. És igual que aquí anem molts de nosaltres a donar sang i potser no ens han de fer mai una transfusió de sang. Correcte. Doncs és exactament el mateix. No cal esperar, que evidentment...
Això és com a tot, eh? El donant de mèdula és potser el que ha tingut algun familiar que no ha necessitat. O el que està a la Junta del Càncer és perquè ha patit càncer, sap les mancances que, per desgràcia, pot tindre l'administració o el govern i, per tant, vol col·laborar així solidàriament. Però no cal. Vull dir, podem col·laborar a totes les entitats, sigui d'infermetats del cor, sigui d'UNICEF per ajudar a nens, sigui quin organisme o quina entitat sigui, sense cal haver patit les conseqüències d'això.
torno a dir mateix, jo no n'he patit, a casa meva per sort no hi ha tendència a tenir aquesta infermetat, torno a dir, toco fusta, perquè aquestes coses són molt delicades de parlar. I tant. Però no cal, vull dir, també és una mica una crida a tothom, si algú vol entrar, tenim les portes obertes a la nostra junta local, o a la junta local del municipi que sigui, segur que sereu benvinguts. No cal haver patit càncer per fer una part d'aquestes entitats.
Totalment, i ho veiem també amb iniciatives com el Mamapop, que curiosament l'estàvem tractant en aquest mateix espai la setmana passada, i que és això, al final gent que participa desinteressadament pel que és el projecte i l'activitat en si.
Et volia comentar també una mica això respecte a les associacions contra el càncer. Vosaltres, bueno, associacions, perdona. Sí, ens entenem, no passa res. Dic, clar, esteu més o menys comunicats amb la resta d'associacions, ja no dic de la de Lleida, perquè és de la que depeneu, però coses com, per exemple, des de Girona em diuen fem això, us ho podeu aplicar, aneu sobre una mateixa directriu...
Nosaltres tenim un contacte directe amb l'Associació de Lleida, l'Associació contra el Càncer, que suposo que a la vegada tenim un contacte directe amb l'Associació Espanyola contra el Càncer, amb qui nosaltres no mediem absolutament res, perquè ja tenim aquest intermediari, que és Lleida. Llavors, aquest contacte directe, entre cometes, estem en contacte permanent. Vull dir, cada setmana, si no cada dues setmanes, parlem... A Rosselló fan això, ens envien com uns newsletters per correu electrònic.
a Girona, que ficaves l'exemple, potser no, però municipis per aquí a la vora, aquí fan aquesta caminata o aquí fan aquesta cursa, fer una difusió per WhatsApp, per correu electrònic, aquest contacte hi és. I sort n'hi tenim d'aquest contacte, perquè ens fa aquesta publicitat que a vegades, segons a quins determinats sectors de la població, no arriba, perquè no tothom té Instagram, no tothom té Facebook, doncs sempre recurria a l'Evando i recurria al boca a boca aquest de dir, doncs envieu-ho a les vostres entitats,
i m'ho passen a mi en aquest cas i jo ho envio als membres de la nostra junta que a la vegada fan aquest boca a boca amb la gent. Fantàstic. Estem arribant ja al final. Abans et volia preguntar una mica en el component de la malaltia perquè diguéssim que dins de la desgràcia el càncer pot ser la malaltia que més gent ha arrossegat en quant a agrupar-se i buscar solidaritat, cura, ajudes. Què creus que...
Què ha provocat això? Pot ser al final la multitud de gent que ho ha patit o que sigui una malaltia que ha tingut més propaganda que d'altres? Com...
És que jo penso, en aquest cas perquè és el càncer el que ens ocupa, però a nivell salut totes les infermetats haurien de ser molt visibles. Ara no sé si dir per sort o per desgràcia, perquè hi ha infermetats d'aquestes minoritàries, si no ho dic malament, fa un parell d'anys la marató anava sobre això. Si n'han tractat unes quantes maratons, ja han tractat sobre les malalties minoritàries. Correcte, doncs mira, anava equivocada. Em pensava que ho havia sigut fa un parell d'anys. Crec que va ser fa un parell o tres d'anys, però inclús el 2012 o 2013 també se'n va dedicar una així.
Clar, una mica també amb la línia del que dèiem abans. Suposo que si jo el dia de demà tinc un fill i torno a dir, toco a vostè, té alguna enfermedad d'aquestes rares o desconegudes, evidentment jo em mouré i mouré sal i terra i si cal faré una associació o faré el que sigui per donar-li visibilitat. Que no vol dir cura, perquè no vol dir cura, però sí visibilitat. Doncs amb el càncer, què ha passat? Com que hi ha tantíssima gent, per desgràcia, que ho pateix...
tots qui més qui menys coneixen, bé, qui més qui menys no, és que per desgràcia tots, tots coneixem algú, tots hem tingut algú proper, quan te donen aquesta notícia és com un jarre d'aigua freda de dir se'm desmunta el món, ja també potser perquè tenim interioritzat que càncer és sinònim de ja he acabat, ja he acabat i ja no hi ha sortida. Doncs una mica el paper que fem amb aquestes juntes locals, el paper que fan des de Lleida, des de l'Associació contra el Càncer, és aquest recolzament moral. La part mèdica s'ocupen els metges i ho fan molt bé la seva feina.
Salut pública, salut privada, és igual, aquí ja no hi entrem. Però la part moral és aquesta que fa l'Associació contra el Càncer. El recolzament, l'ajuda amb psicòlegs, amb terapeutes, persones que ajuden els nens, nens petits que pateixen aquesta infermetat. Com ho portes això? És molt difícil. Per molt que tinguis el recolzament del pare, de la mare, del germà, dels cosins, és que necessites algun professional que t'ajudi, que digui que evidentment hi ha vida, que queda molta vida.
I això ho aconseguim gràcies a l'ajuda de tots aquests voluntaris i voluntàries que traiem un trosset del nostre temps, que tots anem a top amb la feina, però tots tenim un momentet per dir, m'he de dir com a això...
i evidentment aquí no hi ha res a canvi econòmic vull dir això que quedi molt clar el que hi ha és una satisfacció moral perquè quan veus aquests 15.000 euros o 11.000 euros o els diners que sigui que penses a llarg de 10 anys multiplica els diners que són i dius quina transcendència ha pogut tenir tot això doncs val la pena te'n dones compte que val la pena
I de fet també he vist aquests últims mesos que la investigació contra el càncer està avançant molt positivament. Crec que ja estàvem sobre el 60% aquí a Espanya de persones tractades que acabaven assolint la cura.
És que hem de pensar, ara jo evidentment de coneixements científics poc, poc, poquíssim nuls, però hem de pensar que sobre un poble de 3.000, com el Guaire, ara fico l'exemple, entre 150 i 200 persones estan patint, a data d'avui, càncer. Clar, 200 persones amb un poble de 3.000. És que estem parlant d'un sector de la població, per desgràcia, tan gran... Sí, molt gran. Que, clar, suposo que qualsevol avenç ens hi aferrem una mica com un ferro calent, de dir, m'agafo aquí i m'agafo amb això.
El govern fa la seva feina, i torno a dir, no dubto, no poso en contra el valor d'aquests professionals, dels metges, de les infermeres, de tots els professionals de la salut, que es dediquen incansablement a buscar cures i a buscar alternatives i solucions. Però hi ha la part aquesta complementària, moral, que penso que és molt important, i ja no va de números ni de percentatges, va del recolzament i a vegades...
el que dèiem ara, que no s'animo a l'infantil, però una abraçada ens pot donar potser més dies de vida que ficar-nos a casa i pensar que d'aquí no en sortirem. Fantàstica reflexió. Fantàstica reflexió, Alicia. La veritat és que jo crec que podem acabar així aquest espai de salut, avui especial marató que tocava tractar-los. Pel que t'agraeixo molt que hagis vingut aquí a portar les teves paraules com a presidenta de la Junta Local de l'Associació contra el Càncer del Guaire
avui, doncs, aquí, en aquest Espai Salut de Quiloest, perquè, Alicia, doncs, moltes gràcies per venir aquí de nou. Gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu.