Fem camí, passa a passa, paraula a paraula. A Camins de Paraules ens trobem a les Cruïlles, històries que arriben de lluny, persones que s'acosten, mirades que arrelen. Una tertúlia intercultural amb càritas i amunt. Benvinguts, comencem a caminar junts.
Benvinguts un dia més a la nostra tertúlia amb valors, camins de paraules. Avui us presento i us saludo la Natàlia Márquez, que és la tècnica de Joves amb Valors, Acció Comunitària i Sensibilització de Càritas Lleida. Natàlia, benvinguda. Hola, bon dia. També ens acompanya el Sergi Mukwang, que també és tècnic de Joves amb Valors, Acció Comunitària i Sensibilització de Càritas. Benvingut també, Sergi, què tal?
Molt bé, moltes gràcies. Avui t'incorpores a la tertuà. Sí, és la meva primera. Tu estrenes. Sí, sí, sí. Qui ja ens havia acompanyat i repeteix és la Ragma Zelal, que és voluntària de Joves amb Valors. Hola. Benvinguda, com estàs? Bien, bien. Bé? És un honor d'acompanyar per la segona vegada. Ah, l'honor és nostre, Ragma. I també ens torna a acompanyar, repetint, la Rocío López, exbibliotecària, dona del món de la cultura, gent d'igualtat, mil coses.
Com estàs, Rocío? Hola, bon dia. Encantada d'estar aquí, envoltada de gent tan jove i tan maca. Avui que havíem de començar a parlar del paper de l'economia sumerida, ens havíem de posar en economia i en habitatge, i ho farem, però és que avui, precisament que és 18 de febrer, comença d'una banda el Ramadà i coincideix, i això deu passar poquíssimes vegades a la història, coincideix amb l'inici de la quaresma.
Oi? Rahma, és el teu primer dia de Ramadà. Què tal? Com ho portes? Bueno, bien. Ha tancat més el micro, Rahma, que si no et sentim bé. Així, així, així. Com ho portes? Bueno, bien. Hasta ahora bien. Perquè és el primer dia. Sí, primer día, primeras horas. Bueno, está bien.
Explica'ns què és el que passarà durant aquests 40 dies, què és el que fareu? Bueno, no és... Bueno, és 30 dies. És 30 dies. 29 o 30. 29 o 30. Ah, sí. Va canviant. Sí, perquè és sobre l'aigua, quan és llena, ja, que és el final de ramadà. D'acord. Sí. Bueno, simplement és no comer, no beber, no fumar ni nada, hasta que se va al sol.
Des del matí? O sigui, a partir que surt el sol? Sí. Hasta que se va. I com ho sabeu? És a dir, mireu l'hora. O teniu un horari? No, no, no. Tenim l'hora. Tenim l'hora. Sí. Que es posa el sol vol dir que es posa el sol, però que pot haver-hi encara llum. Bueno, como hoy estaba a seis y media. A seis y media. O sigui, comenceu a les seis y mitja? Sí. Hasta... Fins a quina hora, aproximadament? Hoy es hasta las seis y veinte. O sigui, que també va canviant...
No? Cada dia? Perquè ara cada dia es va allargant una mica el dia? Sí, més larga. Cada dia un minuto, dos minuts, sí. Ah, d'acord. I com es calcula el ramadà? Perquè aquest any ha coincidit amb l'aquarisme, però això no és gens habitual. Bueno, él tiene relación con el calendario lunar.
Cuando es l'ayuna muy fina, el primer día de la amada. Cuando es muy llena, ya termina la amada. Hacemos una celebración que se llama Edelfetra. ¿El? Edelfetra.
I això que és l'últim dia? Sí, l'últim dia, és una fiesta. Podemos comer de la mañana. Tot el dia? Sí, tot el dia. I què comeix? Bueno, normal, com tot el dia, és un desayuno, és normal. Però no és una cosa més especial, diguéssim, amb alguns productes més especials? Bueno, solo los niños se vesten en ropas nuevas, ja...
Ah, d'acord, ja hem vist aquesta festa. I això és perquè s'acaba. Coincideix amb el Día del Cordé o és una altra cosa? No, altra cosa. Ah, d'acord. Doncs explica'ns-la, aprofita. Sí, este, después de Ramadà, dos meses después de Ramadà. Ah, d'acord. Sí. Se llama el Atah. I és la vostra festa gran, podríem dir? Sí. Sí. Bueno, sí.
Mengeu alguna cosa especial durant la nit? Perquè heu de... Explica'ns-ho, aprofitem, no? Sí, bueno, hay como un desayuno antes del cese media, se llama suhur. Allá podemos comer y todo como es la última comida del día. Que deu a ser a les 6, més o menys. Sí, sí. 6 i quart, un quart de 7. Antes de una minuta. I durant la nit també aneu menjant? Sí. I aneu resant? Sí.
Podemos comer toda la nit. Toda la nit? Sí. Bueno, yo no. Yo duermo. Tu duermes. Sí. A veces solo desperto para beber agua en mi cama. Bueno, ya. I ja està. Perquè tampoc podeu beure aigua durant el dia. No, no, no podemos. Res. I això, o sigui, menjar encara, però beure aigua deu ser difícil. Bueno, es difícil. Cuando hay mucho calor...
Ah, sí. Els nens sí que estan exempts. Sí, els nens, el millor és, bueno, gent de edat, bueno, que tenen més edat, gent que està enferma, mujeres embarazadas, bueno, la salut és el primer. D'acord. Sí.
I enguany coincideix amb l'inici de la quaresma. Serg, tu que domines una mica més el tema de la quaresma, tampoc, en teoria, tampoc es pot menjar. Què? Carn? Els divendres? Com funciona? Que jo no ho recordo. Rocío, també ajuda'ns una mica. Tu saps com...
En principi, nosaltres entenem la cuaresma com un moment d'atenció, de consciència, de preparació, en el sentit de... Ens recorda el moment que Jesús va passar, els 40 dies, alguns dies, que va passar al desert, i és un moment que els cristians catòlics el que fem és reconèixer quines són les nostres debilitats.
O sigui, pot ser el sexe, pot ser la beguda, el menjar, un menjar en concret. Llavors, és això que has de disminuir. Ja no és tan qüestió de dir, ja no menjaré la carn. Pensem una persona que no és carnívora, que és vegana, per exemple, i que practica el cuaresma, no serà tan la dimensió de què puc menjar o no puc menjar. És que és el que menjo més que a lo millor he de reduir perquè
Em despista, em despista no m'ajuda a concentrarme, a elevarme.
Però després hi havia la bula, no? Que podies menjar carn, no? Si passaves la bula papal, això. Bé, és ver, jo, per exemple, quan jo era més petit, els divendres, els dimecres de cendra, no menjàvem... Que és avui? Sí, no es podia menjar carn i tots els divendres durant tot la quaresma no menjàvem carn.
Bueno, no sé quina repercusió, o sigui, no sé ben bé si la tradició aquesta està observada per la Iglesia Catòlica, però sí que és una pràctica que sí que se fa, però sí que el que tenim segur és durant la cuaresma, anem a disminuir una mica els excesos que tenim.
no només el menjar, però jo dic que sigui sortir de festa, fumar, que sigui veure la tele, que sigui el WhatsApp, la idea és aquesta. Prendre consciència, una cosa més introspectiva. Introspectiva, sí. I també va canviant, o sigui, que és molt casualitat que aquest any hagi coincidit les dues, perquè la quaresma cristiana o catòlica també va canviant, però clar, no canvia...
Té un marge d'un mes, aproximadament, d'inici a final. Sí, sí, més o menys. A vegades cau... Bueno, al principi són últims d'abril. Ah, no, la Setmana Santa. Jo ja penso que la Setmana Santa. Que són 40 dies després de dimecres de cendre, no? Sí. La Setmana Santa.
Respecte a el que ell diu, sí, clar, evidentment. Però tot s'ha de modernitzar. Realment se coneixia com el no menjar car, tal qual, literalment. No menjar car, però sí que se podia menjar peix. La qual cosa era molt complicat per a la gent que no tenia recursos econòmics. Exacte. Perquè era molt més assequible poder menjar car, que tenien sempre un pollastre o alguna cosa al corral, que no pas poden menjar peix. Però tu has dit molt bé, suposo que...
que mirant des del punt de vista espiritual, això s'ha d'adaptar també a les noves realitats alimentàries, en quant a això de deixar-te del que és com a més vici i arribar una mica més pur després d'aquests dies de reflexió.
I avui és dimecres de cendre i venim del carnaval, no? Exactament, un cop que ja has deixat carnaval, que ja has deixat tots els vicis mundans, diguéssim, mundans, és el dia de la celebració mundana, diguéssim, i després hi ha dimecres de carnaval que començaria el procés espiritual del qual ens parlava ell.
I avui, en teoria, o la gent que és practicant i que encara ho fa, encara que sigui per tradició, és el dia també de dejuni i d'abstinència.
I el dia de l'enterrament de la sardina. I el dia de l'enterrament de la sardina. No sé si va lligat això amb alguna cosa catòlica o és més... Però una mica també és el que ha dit ell, és el del simbolisme aquest del tornar a reneixer, no? De deixar tot de banda allò que t'ha perjudicat o que te pot perjudicar i la intenció aquesta de tornar a reneixer. I normalment se feia cremant una figura simbòlica que moltes vegades o quasi sempre ha sigut una sardina.
I el rei Carnestoltes, no? Estic barrejant coses jo. Bé, suposo que les dues coses van molt en conjunt. I més ara, que Carnestoltes duren un mes sencer. Ja no saps com separar-ho. Perquè ja, clar, jo suposo que és molt difícil, no sé tu què n'opines, que és molt difícil de separar el que és tradició de el que és religió.
Sí, la veritat és això. A vegades, des de la meva humil opinió, hi ha recuperacions de festes. La Pascua abans del cristianisme ja existia. Era una festa pagana i a vegades hi ha recuperacions. A vegades hi ha un fet cultural que ja existia
que ve a existir en el fet religiós. Per exemple, l'Halloween, que jo penso que és un fet aquí religiós que des dels Estats Units s'ha convertit en una altra cosa, una altra celebració. Encara que en un fil molt prim podem veure alguna relació, però la manifestació és molt diferent. És a dir, tant a l'Halloween
com la festa de mors, nosaltres recordem els nostres mors, ja hi ha idea aquesta, però la celebració festiva, la part visible, no la tradició, no a nivell dels valors, aquesta part és tan diferent que a vegades
ja deixa de tractar-se de el mateix. Però també veu de molt de tradicions paganes i ancestrals i antigues perquè, precisament Halloween, coincideix amb el canvi d'hora que coincideix amb la meitat del solstici de tardor. Estem a la meitat, just a la meitat. Celebrem
El solstici d'hivern coincideix amb Nadal, el solstici d'estiu coincideix amb Sant Joan. En realitat són moltes festes que tenen molt a veure amb els... Amb els cicles solars. Amb els cicles solars o no sé, sí, amb les estacions, etcètera, que després sí que ja han tingut el component religiós, però més tard, diguéssim.
Sí, és el que diuen, el que diuen és això, és que a vegades això, o sigui, la part, com la base, podria ser la mateixa, la idea primera podria ser la mateixa, però després, a nivell de la manifestació visible, o sigui, de com celebrar això,
pot fer una gran diferència. Mentre per una part és el costat festiu, podem dir el mateix de Nadal. El mateix de Nadal. El naixement de Jesús per a un cristià és un moment de dir que Déu confia en nosaltres, en la humanitat. I llavors he de prendre consciència que
Per Jesús, per Déu, jo soc important. Jo soc important en el sentit que ell mateix ha volgut ser, i ser humà, per aportar més justícia, més salut, més vida al món. Però de l'altre costat, bé, no és festa. Per una persona que no és cristiana, pot ser amb tot respecte, és el costat festiu i punt. Si no, és el show. O sigui, les manifestacions visibles poden arribar a ser diferents. Clar.
Rachma, per tu també és un moment de recolliment? Com? Sí, també és un moment de recolliment i d'introspecció i de... Bueno, sí. Sí, també. Bé, voleu afegir alguna altra cosa d'aquest moment? Sí, el que jo volia afegir és que aquestes privacions, és a dir, jo disminuiré, per exemple, el WhatsApp, el temps que jo passo en el WhatsApp durant la cuaresma per meditar,
però també que aquesta reducció ha de repercutir en les persones. Aquest temps que jo passava, si és el temps, no cal que sigui el menjar, si és el temps que jo pugui ser, per exemple, voluntari, que jo sigui, per exemple, més atent a una persona que pateix. És la idea. La idea és reduir per dedicar més temps a Déu, però fins i tot al germà que tenim al costat.
Realment no és una mala idea, que podríem allargar no només 40 dies. Sí. Estem molt enganxats a les xarxes socials. Bé, doncs continuem, escolteu que us vagi molt bé aquesta celebració, aquest moment d'introspecció. Quin objectiu t'has marcat tu, Serg? Bé, Serg, és un moment de tranquil·litat. O sigui, jo vull...
trobar-me més, serà el temps. El temps? Sí. Que al final el temps és la gran preocupació de tothom. Sí, el temps m'escapa. Estic en mil coses, futbol, teatre, estudis, treball, i a vegades jo no tinc aquest temps per estar amb mi mateix i estar amb Déu. I durant la meva resolució...
durant aquesta cuaresma seria aquesta. Trobar més temps, encara que sigui deu minuts, de profunditat per estar amb mi mateixa i amb Déu. Natàlia, que no t'hem preguntat. Bé, jo és que no tinc gaire coneixement de tot això. Per mi, com diu el cert, seria més la part festiva. Jo celebro el Carnaval. De fet, el meu poble, el Carràs, el celebrem aquest cap de setmana.
Llavors, bueno, però la veritat que és molt interessant i m'agrada conèixer també aquestes visions. Doncs estem igual, jo també ho trobo molt interessant i jo també em quedo a la part festiva. De fet, jo penso que, diguéssim, que me'n vaig a la part ancestral, o sigui, recuperar aquella part més festiva, no? I...
I que també està bé. Ara, els valors que heu explicat, estaria bé aplicar-los sempre. Exacte, sí, això sí, els valors, la veritat que s'hauria de fer tot l'any. Doncs escolteu, això, com que ens tornarem a veure i haurà passat la Quaresma, segurament...
Disfruteu-la i molts ànims. Avui volíem parlar, i ara ens quedarà molt poc temps, però sí que farem una pinzellada de la feina, d'aquestes feines poc visibles, aquests treballs que són tan necessaris però que segueixen sent molt poc valorats. Parlem d'aquestes feines d'economia submergida, que molt sovint
cal dir-ho, perquè també és de gènere, molt sovint fan dones, i que a més a més són feines que realment són molt importants, els treballs de cura en concret. Què en opineu, Rocío? El que tu has dit, són treballs que són de tercer grau, com aquell que dius, quan són els treballs més bàsics i més necessaris en una societat que això ho tingués com a valor. El que passa és que ara hauríem de
de veure clarament quin és el valor que té la societat globalitzada en aquest moment.
És el kit de la qüestió, perquè no és el valor, crec jo, que tenen, el de les cures i el d'estar amb els altres i el de servir els altres i el de tot això. I que és un treball que és propi de dones i que està... Exactament, sempre ho han realitzat. Les dones a tot arreu, no? Des que no era considerat treball. Era una feina que abans a les cases grans de pagès o a les cases grans de...
de qualsevol poble, era la dona, que sempre se quedaven a casa unes quantes generacions, eren les dones a les que els hi pertocava aquesta feina, de cuidar els nens, de cuidar els avis, de fer el dinar d'aquí, de cuidar-los quan eren grans. Aquesta feina que ara s'ha professionalitzat, per dir-ho d'alguna manera, continuen a fer-la, quasi en tota la seva immensa majoria, les dones. Aquesta feina que a més no té hora, no té un horari.
No acaba, no comença i acaba. La feina de casa no acaba, la feina de fora de casa s'emprecaria encara perquè són les feines que menys pagades i menys valorades estan. Quan haurien de ser les feines més, no sé, més requerides, no?,
Perquè la teva família, la teva mare o el teu pare, tu els vols tenir igual que el teu nen quan és petit, tenir-lo en la millor escola o en el millor lloc perquè el cuidin bé, doncs clar, senzillament veus que ara per ara els valors de la gent que té aquesta mena d'establiments no són els mateixos valors que nosaltres voldríem tenir. Són valors de diners i de fer-nos rics i ja està. Doncs aquí hi ha un...
Una problemàtica gran, no?, de que els valors no estan on haurien d'estar, solament estan en una banda, els valors i les ideologies. A l'altra banda hi ha un altre valor del qual...
Malauradament, estem en una societat aquí, allà, a tot areu, en què hi ha una tendència a classificar, a fer una tipologia de les feines, pensar que hi ha feines molt més importants, per molt que es digui que no tots ens complementem, que tots som essers humans, en el pensament,
Hi ha la idea que hi ha persones que són molt més importants que altres, que hi ha persones que si treballen al camp, si treballen en una residencia, fa pudor, que no tenen diners, i llavors són menys importants, no? Mentre que ells condicionen el menjar, condicionen la continuïtat a la societat perquè aporten cures, no?
El que aporten aquelles persones continua sent important, però el valor, com que s'ha capitalitzat, s'ha de veure en termini de capital, malauradament, se continua fent, se continua tenint una perspectiva vertical de les feines. I és una desgràcia, perquè són persones que treballen allà
que veuen vulnerats els seus drets, malauradament moltes vegades són dones, hi ha estudis que ho demostren, que demostren també que és molt més complicat per dones sortir d'aquella bombolla en comparació als homes, dos, un home i una dona poden començar en aquesta realitat, però hi ha molt més facilitat per l'home de sortir, per diferents raons, eh?
Aquí no vinga, però el cas és aquest, que la pobresa té cada vegada més figura de dona. Per diferents raons, però per una bàsicament, perquè la dona sigui a la feina que sigui, però aquí encara més, quan surt de casa ha de tenir tota la feinada, perquè algunes de les que estan treballant a la residència, precisament on està ma mare, tenen cinc fills.
després d'estar allà cuidant totes aquelles hores cobrant un sou mínim, han d'anar a casa a cuidar cinc fills seus. Elles no tenen capacitat d'ajuda externa tampoc. Per què? Per això mateix, perquè tampoc no tenen un sou que els faciliti això, no? Sí, també és una mica això que realment qui guanya amb aquesta economia submergida. Està clar que hi ha una persona que...
s'aprofita d'alguna manera d'aquestes persones més vulnerables que saben que ho necessiten i que no tenen una altra opció. Llavors, és una mica aquí el sobrepoder que estan ficant sobre l'altra persona i com ha dit el Serge, la majoria de les vegades també vulneren els d'aquestes persones i també a partir de contractes, per exemple, o sense contracte, que els fa que tinguin una situació encara més inestable.
Sí, sí, absolutament. Llegant amb això, l'Estat hauria de vigilar, hauria de ser més present, pot ser més sensibilització, perquè quan hi ha persones que estan obligades a treballar sense contracte, a vegades és perquè no tenen l'autorització de treballar amb contracte. Estan sense documentació i passa molt. L'Estat, jo suposo que d'alguna manera...
Els governs estan al corrent, hi ha persones que s'aprofiten, però hi ha persones que ho pateixen també. I l'Estat, jo penso que en termini de retribució de l'IRPF és un diner que passa així desapercebut i és un problema, em diria.
Clar, és que, bueno, jo no sé, jo parlo de política, no, no? Però, clar, jo penso que va més amunt de lo que són els magnatalls d'un país més o menys petit. Jo penso que aquí hi ha una cosa que és molt gran, molt gran, molt gran, que és l'ànsia de la riquesa i que, a més, està de moda.
Abans eren els rics i la gent se'ls mirava d'aquella manera, però és que ara l'ànsia de tots és arribar a ser rics. No hi ha riquesa si no hi ha pobresa, això està clar, perquè tu no pots ser ric si tu no has mal pagat a unes persones perquè el teu negoci sigui més pròsper encara, cada cop més. Doncs clar, això ja és un tema que jo penso que és bastant...
Sí, jo discrepo una mica perquè penso que una persona pot somniar ser rica.
El tema és com faig, Rick. La majoria, les grans fortunes del món que tenim, malauradament, estan en la línia que dius tu. De dir, jo monto un... Bueno, jo no diré el nom aquí i sabem que les persones treballen en unes condicions. Com és possible que jo compro un bolígraf d'un euro des de casa meva que vingui una persona per donar-me un...
bolígraf d'un euro, si no més aquest transport val més d'un euro. Això vol dir clarament que aquesta persona està portant, està carregant aquest preu. Per una altra banda, si una persona es vol fer rica, monta un negoci i vigila
els productes que ven vigila a respetar els drets de les persones, com les cooperatives, per exemple. Si és veritat que les cooperatives no tenen aquesta idea, l'objectiu no és fer capital, és més d'igualtat i tal, però jo volia dir
que jo no acabo de veure al 100% que per fer-se ric has d'apobrir les persones. Sí que passa molt, però jo penso que hi ha una manera de fer-ho. Bueno, jo suposo que els riscos són ètics. Exacte. Això ho tinc claríssim. No, jo parlava en general del que es diu del capital, del gran capital, de tot això que s'està sentint tan soroll ara, no?
Parlar bé en aquest sentit i que, bueno, que molt bé, i que sí que els polítics ja ho estan fent, tothom que pot, ja estan fent el que poden, però jo no sé fins a quin punt poden amb tot aquest boom tan enorme que hi ha d'ànsia de poder. Sí, sí.
No ho solucionarem amb una conversa. No, no pas, però no sé prendre consciència i tenir ganes. Ell, per exemple, ha dit coses molt boniques i molt raonables. Solament fer aquesta extensió de la teva amabilitat a gent que ho necessita i transportar una mica de missatge de pau i missatge d'empatia
tan de bo que es pogués fer extensible a més gent i a tothom. Des de Caritas, per exemple, quan anem a les escoles, quan fem la sensibilització, expliquem una idea del consum responsable. És a dir, també com fa diners. Jo puc fer diners de manera responsable. Expliquem als
als alumnes, a les associacions, a les entitats, dos projectes, el de les botigues de Modaré, de Trovalles, que és una empresa de Caritas, que és una empresa promovida per Caritas,
I també la de la botiga de comerç just, no? Que són maneres de fer diners, però de manera ètica. Que hi ha projectes que existeixen, no només cariters. Hi ha persones que ho fan. Que sigui lloguer d'habitatge, que sigui inferior al del mercat. Hi ha diferents opcions, però l'idea és fer extensió d'això a la gent, que la gent comprengui
a això de que, bueno, podem ser responsables i hem de ser responsables en la qüestió de capital i de diners, perquè al final és un impact de cada dia, és un impact continu i
Sí, la cosa és, suposo que Rocío anaves per aquí, ens podem fer que ser ric, i ens podem fer rics sense empobrir gent, podem guanyar diners, però fer-nos rics amb el concepte rics, que hi ha super rics, pots fer-ho sense empobrir els altres, això realment és el que jo crec que és. O molt rics per algun motiu, també.
Jo volia contar una anècdota petita, curta, referent a això que estem parlant, de lo que es porta ara i de lo que està de moda, que sembla una tonteria però no ho és. Havia un noi, m'ho ha contat un germà meu, diu, ah, me vaig trobar un noi l'altre dia a l'avion, escolta, quin tio més interessant, tan jove que és i quin bé i què ben amoblat del cap.
Diu, està treballant d'aquí, d'allà, està guanyant uns dinerets, no molts, però bé, i pot estalviar una mica. I diu, doncs saps què? Diu, m'he guanyat molt bé els... Mira, em faig aquest viatge perquè he guanyat molts quartos, perquè he invertit. Diu, i en què has invertit? Diu, doncs mira, en armament...
Clar, si això és el que li hem d'ensenyar als nostres fills, que inverteixen sense mirar en què s'està invertint, no tot val. No tot val. Però la moda i la tendència és que sí, que tot val. Per què? Perquè l'última funció és no ser pobre. I ja està.
Doncs amb això tanquem. Voleu aportar alguna idea final, Rahma? No, bueno, no tengo nada a decir. Serg?
Res més, aquí agrair la presència, agrair aquest espai, una conversa com aquesta que pot aportar un gran deshora a la sensibilització, que les persones que ens escoltin puguin també reflexionar. Hem començat amb el cuaresma, amb el ramadà, tota aquesta dimensió que està una mica lligada a més valors de què
del que estàvem parlant ara, que no tot val, que hi ha valors, que són valors cada vegada més humans, que siguin més rics en valors que no pas per diners, amb tot el respecte. Natàlia.
Bé, a complementar una mica el que ha dit el Serge, també està molt bé que tinguem aquest espai, que puguem aportar cadascú de nosaltres diferents visions, tant siguem del territori com siguem de qualsevol altre país, i que a cap i a la fi poden parlar de diferents temes i crec que entre tots ens enriquim una mica més sempre.
Sí, sí, completament d'acord. Sempre és enriquidor. Jo estic molt contenta d'haver estat aquí avui. I tant, jo també, d'escoltar-vos. Moltes gràcies al Sergi Mukwang, a la Rahma Zelal, a la Natàlia Márquez i a la Rocío López. Gràcies a tots quatre. Us esperem d'aquí uns dies. Moltes gràcies. Adéu.
Així són a Camins de Paraules, històries que ens apropen, persones que sumen i sinergies que arrelen. Si vols recuperar el programa pots fer-ho a emun.cat, a Diàlegs Imponents i recorda, és mensual i s'emet els dilluns a la una del migdia.