Soc de proximitat. Descobrim projectes que fan pategar ponent. Les idees que creixen des del nostre territori hi arriben ben lluny. Persones que emprenen, que arrisquen i que estimen allò que fan. Soc de proximitat perquè el talent també és d'aquí. Avui al Soc de proximitat parlem de solucions hidràuliques i ho fem amb el Joel López, CEO d'Hidrova i Saber. Molt benvolgut Joel, com estàs? Hola, bon dia. Molt bé, gràcies per invitar-me.
El primer que ens has d'aclarar és qui sou i què feu a Hidroball Saber i què són, quan parlem de solucions hidràuliques, què impliquen, perquè deu abarcar diferents branques. Sí, Hidroball Saber és una empresa industrial, és una empresa bastant de nínxol, molt específica, que principalment ens dediquem a fer reparacions, a fer manteniments preventius i correctius,
instal·lacions també i venda d'equips hidràulics, de bombes d'aigua. Llavors, què són les bombes d'aigua? Què són les estacions de bombament? Per si la gent ens escolta... Sí, ens ajudarà si ens l'expliques endavant. Jo sempre poso l'exemple de les vivendes, les comunitats de propietaris de pisos. Generalment hi ha una sala a baix,
hi ha una habitació que a vegades fa una mica de soroll, que hi ha unes bombes d'aigua que el que fan és agafar aigua d'un dipòsit i l'aspiren d'allà i diem que la impulsen cap a les vivendes, després cap a les cuines, els lavabos, etc. Aquestes bombes el que fan és transportar un líquid, en aquest cas aigua, d'un punt A a un punt B.
Això generalment és el que agafem més a prop de la gent. Nosaltres som especialistes en aquests aparells, i com t'he deia abans, els reparem, els fem manteniments, fem tot el que sigui necessari. Som especialistes en... fem vivendes o diguem grups de pressió de vivendes, però on som més especialistes, on tenim més expertis, és en bombaments agrícoles, que aquí a la zona de Deida ja sabem tots
que n'hi ha molts, en comunitats de regants o en parcel·les molt grans. Fem molta indústria, també, perquè en el món industrial aquí a Lleida hi ha bastant agroalimentari, farmacèutic, químic, depuradores d'aigua, etcètera. El mateix has de transportar molts líquids, com et deia, d'un punt a un altre. I després també som prou especialistes en grups contra incendis.
Els grups contra incendies són de vegades quan vas a
a un aeroport o a un hospital o a un centre comercial, veus com unes tuberies de color vermell que van donant la volta pels locals. Hi ha un equip de bombament molt gran que aquest sí que no es veu, que normalment està apartat, que sempre és de color vermell per diferenciar-lo, el qual si hi ha un incendi o qualsevol tipus d'emergència, l'equip se fica en marxa i el que fa és bombar aigua per apagar l'incendi. Llavors, doncs...
normalment no els veiem funcionar perquè és que les coses van bé, millor que no funcionin, però en cas d'emergència, aquests equips es fiquen en marxa i apaguen el foc. I nosaltres el que fem és el mateix. També instal·leu aquest tipus d'equips. Els reparem, els mantenim i també els instal·lem si és necessari.
Per tant, d'alguna manera diríem que sobre les bombes d'aigua, sobre el bombeig d'aigua amb tota la instal·lació, reparació, prevenció, toqueu gairebé tots els seus usos. Sí, al final l'aigua està a tot arreu. És a tot arreu. És vida. Sí, exactament. Nosaltres de primària ens ha quedat. El riu és vida. La bevem, la utilitzem per dutxar-nos, per anar al lavabo, la utilitzem a les indústries per fer menjar, per fer begudes...
La utilitzem a les indústries per cadenes de muntatge, per apagar focs, per regar els arbres... L'aigua està a tot arreu i nosaltres ens encarreguem que arribi en temps i forma, que arribi al caudal correcte i amb la pressió de servei correcte. Com arribes?
Tu i els teus companys, com arribeu a decidir, a muntar, a tirar-vos endavant, d'emprendre un projecte com és Hidrova i Saber? Quina trajectòria teníeu? Abans m'has dit, és una empresa de nínxol, no? És a dir, com detecteu aquesta necessitat i dir nosaltres volem anar cap aquí?
Sí, la història és curiosa. Jo, en la meva vida professional anterior, mai havia estat en el sector. De fet, jo era director financer en una multinacional i havia treballat... Soc de Lleida, però he treballat molts anys fora. He estat vivint per altres països i recentment vaig estar a Barcelona i a Madrid. És a dir, fa poquet ens hauries parlat, hauríem tingut un altre soc de proximitat totalment diferent, eh? Sí, sí.
Sí, sí, sí. I llavors parlant amb un amic que estava dintre del sector, m'explicava que el sector està en un bon moment i sobretot hi ha una circumstància que es dona, que és que la generació dels meus pares, més o menys el baby boom, és una generació que ha tingut molt d'ofici, molt d'ofici, i el que està succeint és que s'estan jubilant.
Llavors, per darrere falta un relleu generacional, perquè per una banda no hi ha mà d'obra qualificada i per l'altra banda tampoc hi ha gaire de talent que estigui disposat a assumir aquestes responsabilitats de portar empreses industrials, sigui de nínxol o no de nínxol, també d'oficis de fontaneria, d'electricitat, etcètera.
Llavors, jo vaig veure que aquí es presentava una oportunitat molt clara pels següents 10, 15, 20 anys, i això, ficant-ho en comú amb el meu amic, vam decidir emprendre. Vaig actualment el meu soci, que es diu Sami,
Ell és el responsable tècnic perquè té 25 anys d'experiència en els sistemes de bombament i diguem que jo estic més a l'altra part, a l'altra part més de gestió, de comercial, de financera, etc. La part més empresarial podríem dir. Exactament. I això, fem un bon equip entre tots dos amb la seva experiència tècnica i la meva experiència de gestió.
I res, el projecte és jove, el projecte en concret, ja et dic que el Samy té molta experiència, no arriba dos anys. La veritat que està funcionant prou bé, vam començar sent dues persones i ara ja som cinc. De fet, demà comença una persona nova, serem sis. Doncs enhorabona, això sempre és bona senyal. Sí, sí, sí. És ben difícil perquè començar un projecte de zero...
S'ha de ser valent, és veritat. És molt intens. I hi ha molts problemes cada dia. I especialment aquest període en el qual esteu, el primer any, any i mig, és un període una mica complicat. Els equilibris s'han de fer a nivell financer, a nivell de moltes hores de feina. És ben crític, s'ha de dedicar a moltes hores. A més, estem en un sector que és també, dintre de la cadena de valors, molt crític, degut a que...
Un grup contraincendies no pot estar sense funcionar, perquè primer és requisit legal i segona, si hi ha un foc i no funciona malament. Una indústria no es pot parar, la cadena de muntatge perquè una bomba d'aigua arrepent no funciona.
Llavors el servei ha de ser sempre 24 hores, per dir-ho així. Exactament, sí, és molt exigent, perquè aquí a Lleida, un juliol a 35 graus, si els presseguers no es poden regar, tiba la collita de l'any. Llavors hi ha molta presó i molta responsabilitat. Exacte, els clients en aquest aspecte són molt exigents. I una de les coses que crec que valora el segit nostre és que són ben ràpids. Intentem ser àgils i intentem donar el servei molt ràpid.
Això ens provoca internament molt d'estrès, però ho intentem fer ràpid.
Clar, d'això no sé si té a veure o no, però també el fet de fer molts dels clients que siguin com de proximitat, al final els coneixeu, són tots de l'entorn, perquè ja hi ha qui necessita dels vostres serveis aquí a l'entorn. El fet que vinculeu d'aquesta manera fa que doneu una resposta ràpida, sí que clar que exigeix una responsabilitat a nivell d'equip molt elevada. Sí, com bé dius, són sectors que el boca-orella funciona molt,
Si fas un bon servei i al client li solucions el problema real, de seguida ve gent del territori. És veritat que tenim l'aspiració de créixer més enllà del territori i crec que a poc a poc ho estem aconseguint, però les dinàmiques han de ser les mateixes. Han de ser resoldre el problema de la gent
que per això et venen a buscar, i fer-ho de la manera més professional i més ràpida possible. Perquè si algun d'aquestes potes falla, malament. Per tant, diríem que de cara al futur, una de les aspiracions seria aquesta, exportar una mica el projecte, vull dir, a fer-lo créixer també a nivell, expandir-lo a nivell territorial, diguem. Sí, com et deia al principi, estem en un sector nínxol,
que ni necessàriament és bo ni necessàriament és dolent. Simplement té unes particularitats, que és que especialistes en bombejos d'aigua grans no hi ha tanta gent. Llavors, és un projecte exportable en diferents territoris, tant de Catalunya com inclús d'Espanya.
Llavors nosaltres a poc a poc anem ficant els mitjans per intentar escalar-ho en la mesura del possible. I aquesta potser és la teva branca en concret de feina. Exactament, sí. En aquest costat estic jo intentant donar-li sentit al projecte. Tenim un problema molt rellevant que és el problema de la mà d'obra.
Això és un clam, és una repetició, és un mantra. Sí, parlis amb qui parlis, a nivell d'empresaris o d'autònoms o qui sigui. I en gairebé molts sectors, sobretot tot el que té a veure en ofici, com deies. Efectivament. Jo diria que és generalitzat i si fas el doble clic, el sector industrial dels oficis és on més succeeix. I és que...
Parlem de mà d'obra especialitzada o no necessàriament? Et diria les dues. Especialitzada és la que més costa. Trobar un becari o algú que vulgui fer pràctiques és relativament senzill, però depèn dels pics de feina que tens.
No et soluciona el problema en el cor pla, sí que li pots donar una etapa de formació i que a dos o tres anys seria molt útil per tu, però en el moment que tens el pic de feina... Necessites algú que sàpiga de fer. Efectivament. Llavors, anar a buscar gent especialitzada és ben difícil. Nosaltres, una mica com valors de l'empresa, intentem tractar de la gent, els intentem pagar bé, fem horaris intensius de matí...
Intentem donar com un paquet de coses... Com de condicions laborals favorables, diguem-ne. Exacte. Que la gent s'hi senti ben còmode i que pugui venir a treballar amb nosaltres, però tot i així, com deies, està ben difícil el sector dels oficis perquè...
Hi ha molta demanda d'oficials i no oficials i hi ha poca oferta. A veure com va avançant. També, quan ens has parlat de tu, de la teva trajectòria, s'has fet evident que ets molt inquiet.
També en el vessant en el qual estàs treballant ara, busques maneres d'aconseguir aquests objectius que et marques. Per exemple, t'involucres amb diferents programes que ofereix, en aquest cas Global Lleida, amb el programa Impulsa't. No sé quina és la teva experiència, quina està la teva experiència fins ara que t'aporta el fet de poder-te formar en altres àmbits que potser no tens tant de la mà.
Sí, jo penso que és molt útil i ho recomano a tothom que estigui començant un projecte i tampoc cal que estigui començant-lo, sinó que de vegades gent amb anys d'experiència t'ajuda a donar-li un altre enfoc o també complementa els teus coneixements. Per exemple, jo tenia, per la meva experiència professional, molts coneixements financers,
però després d'altres coneixements com el màrqueting, per exemple, anava molt fluix. I sempre va haver, escolta, no et faràs un expert, però sí que informació bàsica o de vegades alguns truquillos o contactes, xarxa, crec que és molt positiu. I per mi el més positiu de tot és que també estic en un parell de programes, una a Barcelona, l'altra a Lleida, i comparteix característiques
és el parlar amb gent. Perquè l'emprendre és solitari i a vegades és desesperar. Perquè a vegades les coses posen en contra,
Penses que no tiraràs endavant, que les circumstàncies pel motiu que sigui es compliquin. També és veritat que ja en el costat oposat, doncs moltes vegades les coses surten bé, et motives, et fa feliç... També ha demanat molta satisfacció i tant. Exactament.
Però en els moments aquests més crítics, el parlar amb gent que estigui en una situació de setmana a la teva... El emmirallar-nos, una mica, de dir que no soc l'únic. Sí, de dir que no ets l'únic. Aquesta persona o aquella altra, amb sectors de vegades ben diferents, es troben en circumstàncies molt semblants. I això em fa relativitzar les coses i penso que ajuda molt a tirar endavant.
I lligant-te ja com a última pregunta, lligant-te amb això que m'estàs explicant ara i amb la teva experiència laboral, com valores de manera personal el fet d'haver deixat una carrera com a director financer a fer-te això, a fer-te un emprenedor amb hidroba i saber? Sí.
Al final, després de tots aquests moments, quina és la teva valoració? El fet de passar de ser director a ser propietari d'alguna manera d'una empresa. És ben difícil. Jo ho he fet per convicció personal, perquè dintre meu hi havia alguna cosa que recorrentment em recordava que jo en algun moment de la meva vida havia d'emprendre.
I tampoc ho volia deixar per anys després, perquè de vegades la vida se't complica de tal manera que dius, ostres, ara poder arriscar no és tan convenient.
Llavors, jo vaig deixar una carrera professional ben bona, on tenia bona responsabilitat, on em guanyava la vida molt i molt bé, i diguem que tenia les comoditats que qualsevol persona ja hauria de tenir, i vaig decidir emprendre de zero invertint els meus estalvis en alguna cosa que no sabia si funcionaria.
que està demostrant que en els anys està funcionant, perquè, com deia abans, tinc un soci que sap molt del sector i que ens complementem molt bé, però, de totes maneres, sempre és un risc molt alt. Llavors, no t'enganyaré, hi ha dies de tot, hi ha dies de tot. En total sinceritat, hi ha dies que dius, on m'he fotut?
on m'he fotut, quina necessitat de ficar-me aquí, i a dies al revés, que són molt positius i que dius, ostres, que bé, això, l'aconseguir tenir companys i poder també donar feina i que la gent ho agraeixi i que tu agraeixis que treballi amb tu, es genera un clima molt bonic. Tenir un projecte teu, no? Al final, perir-lo, tenir el teu projecte. I que el projecte sigui personal, perquè abans és veritat que mòvia, entre cometes, molts milions d'euros, no?
però és com que passen per davanteu i no hi ha...
Sí que hi ha responsabilitat sobre allò que fas, evidentment, però tot allò no ho sents, ho sents com part del teu treball, però hi ha com una mica d'escut, ets una mica lié a tot allò. I després, de vegades sí que te'n vas a casa una mica preocupat, però en general tu te'n vas a dormir i entens que tot allò, si no va bé, tampoc va directament amb tu. Hi ha una part proporcional de responsabilitat, però no va ben bé amb tu.
En canvi, en aquest cas, si les coses no van bé, està directament relacionat amb tu i això afegeix un extra de pressió, però crec que també li dona un extra de picantet que ho fa més divertit.
Doncs tot apunta a que el camí serà d'àxids. Joel, abans d'acomiadar-nos, dóna'ns unes dades de contacte per qualsevol, perquè clar, dit això en general, va molt vinculat a potser al món d'empresa, potser de necessitats industrials o d'agrícoles, però també a nivells de vivenda domàstica. Per tant, on podem trobar Hidroba i Saber i les seves solucions hidràuliques?
Sí, a Hidroball Saber estem situats al polígon del Segre. Estem a la parcel·la 414-910. Tenim pàgina web, que és www.hidroballsab.com. Tenim Instagram, on compartim molts dels projectes, que és divertit fer una ullada. Tenim Linkedin també, més per empreses. Intentem anar a totes les fires del sector que podem.
I si em busquem per LinkedIn, em van enviar un missatge o per qualsevol de les vies que he comentat. Doncs moltíssimes gràcies. Molts èxits en aquest projecte. Estem en contacte. Moltes gràcies. Fins aviat.