Soc de proximitat. Descobrim projectes que fan pategar ponent. Les idees que creixen des del nostre territori hi arriben ben lluny. Persones que emprenen, que arrisquen i que estimen allò que fan. Soc de proximitat perquè el talent també és d'aquí.
Avui al Soc de Proximitat parlem amb una emprenedora molt creativa. Ens acompanya la Mònica Altissén, ànima de Verde Esmeralda, un projecte on la costura feta a mà es posa al servei, en aquest cas dels més petits i de les famílies. Mònica, benvolguda, com estàs? Hola, Anna, molt bé. Amb moltes ganes d'explicar-vos coses. Doncs vinga, comencem. Què és Verde Esmeralda? Verde Esmeralda és un projecte que vaig idear fa molts anys
i que fins ara no li he pogut donar 100% la forma que volia. És un projecte de costura creativa on produeixo jo de forma artesanal tot de productes per al nostre dia a dia, ja siguin tant pels petits de casa com per nosaltres mateixes.
Doncs abans, si vols, de recuperar aquesta història de com s'ha acabat constituint i de com ha acabat esdevenint el que és avui Bertha Esmeralda, explica'ns una mica tots aquests, és a dir, quines coses cuses, quines coses crees. Doncs mira, tant pels petits, començant pels petitets de casa, tant fem... Sempre parlo en plural perquè sempre he dit que el meu marit m'ajuda moltíssim i sense ell no ho aconseguiria.
però la que està sempre soc jo. Però bé, fem productes pels petitets de casa, ja sigui des del moment de naixement, de l'arribada, de fer un detallet a coses necessàries que podem necessitar les mares, com són els canviadors, bossetes, motxilles... I després també perquè amics i família també ens puguin fer detallets que agraden moltíssim de fer pitets,
Cintes de xumet, tinc uns elefants que són de peluix molt significatius. També he vist unes nines moníssimes. Sí, també les Nora, són les nines Nora, que també són molt boniques i agraden molt i també són molt especials a l'hora de regalar a un nou nat.
Per tant, tens d'una banda tota aquesta gama més dedicada, és a dir, més podríem dir de joguina o d'objecte de vincle, i més també allò com a més pràctic, que serien tots els canviadors, que val a dir, clar, tot són coses fetes amb teixit molt de cotó, hi ha molt cotó i a més tot és personalitzable, vull dir que no només hi ha la creativitat i tot el que és l'artesania, tota aquesta cosa de fet a mà, sinó el fet que es pot personalitzar
No sé fins en quin punt es pot triar, és a dir, es pot personalitzar posant el nom, però no sé fins en quin punt es pot triar el color dels teixits, per exemple. I a banda hi sumem la calidesa i el fet que sigui, doncs això, sabem quin és el material que s'està utilitzant. Exacte, els materials són 100% cotó o bambú, que el bambú també és un teixit com el cotó, que és 100% natural, no és sintètic. Llavors...
Sí que en algun punt, clar, es necessiten impermeabilitzar certes coses, com els canviadors. Els canviadors, precisament. Sí, exacte. Aquí sí que, per evitar fugues, sí que hi ha plàstic, no? Bueno, plàstic entén més sintètic. Però la resta és tot 100% d'origen vegetal, de les fibres. Per tant, són naturals i els nens ho poden tenir sense cap mena de problema.
El tema de personalització, doncs, mira, fa... Mira, ara al març farà cosa d'un any que vam decidir comprar una brodadora i la veritat és que està agradant moltíssim el producte tot brodadet i la veritat que queda molt, molt més bonic amb el nom, és molt més personalitzat, no?, i queda molt xulo. I es pot personalitzar totalment, tant ficant el nom...
com amb les combinacions de teles. La gent sempre em demana una mica de consell, Mònica, tu què faries o quin exemple em pots ensenyar i d'això, però sempre estic oberta a altres opcions que puguin agradar també. Llavors, així el procés com funcionaries? Fiquen en contacte amb tu a través de l'Instagram majoritàriament o a través del WhatsApp? Com funciona? Abans de començar, abans de fer la comanda, em refereixo. Exacte. Nosaltres ara estem fent la web.
en coseta d'un mes o així i ja ens l'entreguen. Aquesta és la notícia, per tant, de l'entrevista, aviat Bert Esmeralda tindrà web. Sí, en un mes o així ja tindrem la web. Llavors, allà hi haurà també les opcions per poder escollir, per poder brodar, però la manera que tinc ara que la gent, bueno, de poder parlar amb vosaltres és aquesta, que es fiquen en contacte amb mi tant com per WhatsApp o per trucada o per Instagram, és el meu aparador.
I llavors em diuen, mira Mònica, doncs hem de fer un regal, per exemple, a una amiga de la feina, a una companya de feina, quina idea ens dones? Què li pot anar bé? Ens agradarien, llavors sempre em diuen, mira, ens agradaria aquest tipus d'estampat, o jo sempre dic, us agrada més si porta floretes, si porta quadrevitxí, si porta animalets... Llavors jo ja vaig una mica encarada i els faig propostes.
Aquestes converses amb els teus clients i clientes que fas a través de l'Instagram, recorda'ns quin és l'Instagram per poder-te contactar. Doncs el nostre Instagram és l'arroba verd esmeralda. Verd com el color, verd amb V baixa, amb català esmeralda, que és en castellà. He fet aquí una barreja d'idiomes. Allà hi trobareu el nostre link tant al WhatsApp com a la futura web, que hi haurà d'aquí a poc.
Trobarem així en aquest Instagram l'enllaç a la nova web, d'aquí un meset estarà llesta. M'imagino que allí tindràs tot el catàleg, bé, ens ho deies, tot el catàleg amb totes les opcions per personalitzar i atenció també perquè hem començat o has començat explicant-nos aquestes coses que cuses més dedicades a la primera infància potser o en famílies amb canalla, però també hi ha coses per a persones que no tinguin nens o nenes o que no siguin potser per a més la família.
I tant. El que em passava és que em trobava que molta gent em deia, ostres, és que m'encanten els estampats que tens, però no tinc bebès a qui comprar-li, ja sigui propis o per regalar. No faries pas coses per més grans i així. I llavors, aquí va ser quan vaig començar a treure el que jo en dic la col·lecció Essentia, que és el que engloba tot el que és per nosaltres, per grans, i allà on podem trobar necessers de diferents tipus,
També tinc, per exemple, bates de professora, tinc totebacs per estutxos, fundes de llibre, tot de productes que podem fer servir nosaltres al nostre dia a dia sense que hi hagi bebès pel mig.
El teu dia a dia, per tant, Mònica té una banda com a molt artesana, és a dir, molta feina de mà, però també una part molt creativa a l'hora de dissenyar tots aquests productes. D'on traus? És a dir, quina és la rúspira o amb què t'inspires a l'hora de generar un producte nou? I com ho vius, això, en el teu dia a dia? Doncs m'agrada que sigui alguna cosa bonica, que sigui alguna cosa que...
que el nostre dia a dia que ens faci el dia a dia bonic, que agafis aquell monedero i diguis, ostres, que ho faci tot una miqueta més dolç. I alhora també que sigui pràctic, que ens funcioni, que tingui una utilitat i que ens pugui ajudar una mica el dia a dia.
Em fa gràcia que diguis que hagis precisament utilitzat aquest adjectiu dolç perquè quan jo mirava el catàleg i les fotos que penges a l'Instagram pensava que dolç, perquè tot és un disseny com a molt amorós. Sí, exacte. Aquesta dolçó crec que no només es pot aportar les coses de bebès o de nens petits, sinó també al nostre dia a dia. A mi m'agrada molt
tot el que és un estil més romàntic o més dolç, que al final crec que és la paraula.
i crec que ho estic sabent transmetre prou bé. De fet, si et sembla, recuperem una mica, fem així com cicle, tornem al principi de l'entrevista, on ens deies que el projecte Verde Esmeralda, de fet, la guspira, diguem-ho, la llavor, fa molts anys que es va posar, o fa força temps que es va posar, i que ha costat una mica acabar d'encarrilar-lo. No sé com ha anat tot aquest procés, què et va fer decidir cap aquí, com t'hi has bolcat, com ha estat...
Com ha anat tot això? Doncs mira, la cospira principal no sabria dir-te d'on surt. Jo fa molt temps que dic d'on va sortir la idea, però no la sé, però és allò que tenia que passar, doncs així va ser. Vaig, no sé, vaig dir, necessito fer coses més creatives, molt de manualitats, sempre m'havia agradat molt fer manualitats,
I fa uns 11 anys vaig començar a fer coses amb manualitats, amb febre i així, i vaig dir, me falta com un pas més. I vaig dir, ostres, m'agradaria poder cosir. Això cosir et quedaria molt xulo. I justament vaig... Jo visc a Tàrrega i just hi havia un cartell que anunciava un curs de costura amb una noia que es diu Alba Minguella, que fa vestits de núvia i d'invitada aquí a Tàrrega,
i justament vaig veure que ella feia cursos de confecció de costura. Em vaig informar i sí, sí, em vaig comprar la màquina, però vull dir, em vaig comprar una màquina de cosí que jo no sabia fer servir per a res d'allí. Jo vaig arribar al curs amb la caixa de la màquina que jo ni l'havia obert. Ajuda-me-la a muntar, no? Sí, sí, tal qual, és que ni enfilar-la, vull dir, no en tenia ni idea de res, absolutament.
I l'Alba és un neu, em va ajudar, bueno, vam aprendre, vam tindre molta sintonia amb les noies que vam fer el curs i allà es va encendre tot. I ens va ensenyar quatre cosetes bàsiques i a partir d'aquí vaig ser bastant autodidacta. I aquí va ser quan vaig dir jo vull crear alguna cosa, d'això et parlo, fa 11 anys. Sí, fa temps. Sí, el 2015, a inicis del 15e.
I a partir d'aquí, doncs jo a poc a poc vaig anar fent les meves proves, ara m'equivoco, ara no m'equivoco, no? Al final la costura és molt això, eh? S'aprèn fent i desfent. Cosint i descosint. I llavors, doncs, jo vaig pensar, dic, vull crear aquest projecte que tinc avui en dia, però em falten moltes eines. Llavors el que vaig fer va ser, aquí a Lleida fan un cicle, que és tenir el mitjà com el superior a l'Institut Guindavols,
Jo vaig cursar el superior, que és patronatge industrial i confecció. Vaig fer aquest cicle, vaig aprendre moltíssim, vaig tindre unes professors que són un 10. I d'alguna manera et vas com a professionalitzar, llavors. Exacte, exacte, perquè una cosa és que tu siguis autodidacta a casa i vagis provant coses i l'altra és que persones amb moltíssima experiència i, òbviament, estudis,
t'ensenyin com fer les coses. Perquè clar, a més nosaltres, o jo tota l'estona estic dient això de cosir, però clar, és cosir, però també és fer el tall, el patró, vull dir, no és només el fet de cosir, tot ha d'encaixar. Sí, exacte. Jo quan faig els cursos de costura, la gent es pensa que és com només cosir, i cosir és una part important, està clar, però s'ha de saber fer el patró, s'ha de saber tallar, perquè és molt important com es talla, com es posi la roba,
tot té el seu, no és agafo, arribo i vinga la màquina, pum, pum, pum. Hi ha molts. De fet, ara ens ho pensaves, se t'ha escapat. Tot això m'estaves parlant de com n'has après tu, però ara tu mateixa n'ensenyes, és a dir, també dones l'opció i ofereixes cursos de costura. Exacte. Tinc una sala on fem cursos de costura i llavors...
hi ha diferents grups, ja siguin grups inicials on aprenem des de zero a fer servir la màquina, igual que jo vaig fer fa 11 anys, que vaig arribar amb la màquina i la caixa, doncs també ara em passa el mateix, ve la gent amb la màquina i la caixa. I empatitzes moltíssim. Sí, sí. I també m'agrada molt veure la meva evolució, de dir, ostres, fa 11 anys vaig tenir aquesta idea i de cop, de cop, entre cometes, 11 anys després,
estic jo fent la posició contrària a la que jo vaig arribar a aquella acadèmia, no? I malament el creixement.
No sé, això ja és una qüestió de curiositat, i fet de cosir, diguem que abans, sobretot les dones, perquè éreu com una feina molt de gènere, però l'apreneien gairebé totes, però avui, no sé si tu que estàs posada en les dues bandes, tant treballant i com ensenyant, no sé si hi ha relleu, la gent jove, si apunta, té curiositat per aprendre'n?
La gent jove, jo crec que hi ha hagut un canvi molt gran des que va haver la pandèmia, que vam estar tots a casa fent manualitats i provant a fer coses. Aquí hi ha hagut un canvi, per mi, molt gran a l'hora que la gent vulgui aprendre aquestes coses. Perquè fins ara, vull dir, sí que hi havia certs cursos i tal, però a partir d'ara tot el que és manualitats,
que engloben no només la costura, sinó ganxet, mitja i moltes altres coses així. Tot això ha crescut moltíssim i jo crec que ve arrel, almenys la sensació que jo he tingut de tot el confinament que vam fer a casa i tot el temps que vam tenir disponible el 2020. Sí, per reconnectar una mica amb la nostra creativitat. Sí, sí.
I aquí sí que veig molt canvi. Escolta'm, abans d'acabar, Mònica, m'agradaria que ens recuperessis, allò quan fan a les pàgines web que de vegades fan un destacat i posen els més venuts, els bestsellers, quins ficaries tu? A més, si ens pots fer aquest avançament de la teva web.
Picaria totalment els elefants, val? Perquè són uns elefants que tenen la trompa cap dalt i no sé si ho coneixes. Sí, sí. Perquè hi ha una creença amb cultures més asiàtiques que expliquen que quan tu regales un elefant amb la trompa amunt estàs regalant bons auguris, bona sort a la persona que ho regales, no?
En aquest cas és una cosa que es regala molt a nou nats, perquè al final són elefantets, però és una cosa que es pot regalar 100% a tothom. Al final estàs regalant això, bons auguris i que et vagi bé la vida. Exacte. Nosaltres ho acompanyem sempre d'un targetó que explica que quan tu fas aquest regal de l'elefant en si, a part de regalar-li un peluix al bebè,
estàs regalant-li com bons auguris, has pensat més enllà amb ell en aquest sentit. El segon, aquest seria el primer, l'elefantet amb la trompa cap amunt. I el segon, quin seria? Els necessers, s'agraden moltíssim. I jo crec que com que es pot regalar a tothom i és un producte molt útil i que té una vida molt llarga perquè es pot adaptar a moltes etapes de la vida, també agrada molt. I en tercer lloc, què posaríem al pòdium? Les bates de professora.
perquè és una cosa que agrada molt. Les professors són... Els encanta cuidar tots els detalls, que els nens estiguin molt a gust i els agrada pensar que aquest estampat pot anar bé, poden estar més serents amb això, no?
i sempre cuiden molt el detall, les professors amb això, i les bates de professor és un producte que també agrada molt. I més amb els teus dissenys, Mònica, perquè aquesta dolçó que parlàvem és que són idonis per la classe, per una classe, sobretot de petits, però també d'una mica més grans. Sí. Mònica, recorda'ns un cop més com fer-te comandes, i entenc que es poden fer per internet i que les envies a qualsevol lloc, eh?
Sí, exacte, enviem a tota la península sense cap mena de problema. Les nostres xarxes són verd esmeralda tot junt, verd del color en català i esmeralda en castellà. Doncs Mònica Altisent, ànima de verd esmeralda, moltíssimes gràcies per aquesta conversa. Ens veiem aviat, fins a la propera.
Fins demà!