Soc de proximitat. Descobrim projectes que fan bategar ponent. Les idees que creixen des del nostre territori hi arriben ben lluny. Persones que emprenen, que arrisquen i que estimen allò que fan. Soc de proximitat perquè el talent també és d'aquí.
El soc de proximitat d'aquesta setmana ens n'anem al camp i ho fem de la mà de la Clàudia Roda Cucurull, que és la gerent de l'empresa AgroLogique, una empresa dedicada d'una banda a la producció de fruita, però també a la producció de vives. Molt benvolguda, Clàudia, com estàs? Molt bé, gràcies per invitar-me.
Gràcies a tu per obrir-nos la porta d'agrologia que, escolta'm, jo he fet una pinzellada, he dit que feu fruita, bueno, produïu fruita i sou agricultors, agricultura en aquest cas, però també feu producció de vives. Explica'ns com és tot l'era que té entraman, no?, amb tota aquesta feinada que feu.
Molt bé, doncs com bé has dit, tenim una doble línia de negoci. D'una part fem la part de producció de fruita dolça, concretament fem pera i poma a Vilanova de la Barca. I d'altra banda, doncs som viveristes. Fem des de portampels fins a plantes acabades que es poden comprar tant per majoristes, ja siguin altres vivers o pageses o empreses fructícoles, o també servim a particulars a les nostres instal·lacions de Vilanova de la Barca mateix.
A Vilanova, per tant, teniu el centre operatiu, allí teniu tots els camps, que ara a la primavera deuen estar, ha digut, un mar de blanc. Sí, correcte. Per el vostre color. Correcte, excepte un camp, que ara mateix el tenim al guaire, i aquest seria un mar de color rosa, però no és gaire gran, llavors deixem-ho. Un llac. Sí, un petit llac, sí. Els vivers, ens has dit unes quantes coses de les que feu, feu vivers de quin tipus de plantes, Clàudia?
Doncs principalment fem arbres fruiters, també estem tocant una mica el tema de l'olivera i d'arbres ornamentals, hem servit a alguns clients tipus d'ajuntaments per fer arbres d'aquests que veiem als carrers, perquè la nostra idea és poder arribar al màxim de punts del mercat possible, deixant molt bones relacions amb proveïdors per arribar allà on nosaltres no podem arribar,
I no tancar-nos cap porta, que quan comences una empresa és important poder primer fer proves, veure quins mercats t'encaixen i acabar definint la teva estratègia empresarial a mitllarg termini, que és la nostra idea. Clar, perquè si parlaves d'engegar un negoci d'estratègia empresarial, de fet tu estàs al capdavant d'Agrològica des de fa uns sis anys, comentaves abans, i t'hi porta una història singular.
Sí, és una trajectòria, sí, més no una mica curiosa, perquè de formació jo vaig fer lletres. Ets filòloga. Soc filòloga, sí, filòloga catalana i anglesa. I per circumstàncies de la vida vaig tornar a Lleida, que després de veure molts anys tant a Barcelona com a l'estranger, i vaig tornar al camp. I el camp és un món que...
Com més tiendins és més t'enganxa i veus que hi ha moltes coses realment per aprendre. Jo sempre dic que fer de pagès és la feina més difícil que he fet mai perquè el 90% de coses que poden passar no depenen de tu. Llavors és un aprenentatge continu i tendeix a ser molt satisfactori tot i que també hi ha algunes lliçons per aprendre al llarg del camí.
lliçons i, de fet, situacions complicades que no ens cansem de sentir. Tenim un sector que està en plena demanda, diguem. Per tant, no sé, una mica... És a dir, se'ns fa... Ens arriben aquestes reivindicacions de les quals parles, a banda de les meteorològiques, que aquestes ja són unes altres. Però també sí que té tota aquesta part que, deies, pot ser més gratificant, que té a veure amb l'escenari mateix d'on treballes, diguem. Sí, sí.
I a més a més, arribant tant des de la part dels vives fins als fruites, realment estàs molt en contacte amb el cicle de la natura i de la vida, de veure un abret que fa justament uns mil·límetres o centímetres fins acabar arribant al fruit final, i això és molt gratificant i molt bonic de veure.
És a dir, quan te fiques davant d'agrològica no havies estat mai treballant al camp, sí que havies tingut una poteta al camp, diguem, com moltes persones aquí a la plana de Lleida, sobretot. Clar, jo ara m'imagino a mi mateixa de dir, he d'impulsar, per exemple, tota aquesta línia de vivers. Com ho fas? Sí, com ho fas? Com començo a fer-ho?
Al principi vaig tenir molt el suport del meu pare, el que passa és que a mesura que et vas formant, perquè has d'anar fent cursos d'agricultura i això, vas veient que som de generacions diferents i jo també volia fer les coses una mica de la meva manera.
Això generava moltes tensions, perquè és el saber fer més tradicional i ja porta el meu punt de vista, que no vol dir que sempre hagi fet totes les coses perfectes ni molt menys, perquè molts errors he començat, ja ho he dit abans,
però sí que estem intentant tirar cap a una agricultura més regenerativa, més respectuosa amb el medi ambient. Des de fa sis anys que no fem servir herbicida, que intentem aplicar fertilització d'origen orgànic i anar fent petits passos per poder deixar les terres millor del que ens hem trobat. I amb aquesta línia també estem en contacte i en col·laboració amb altres persones arreu de Catalunya i d'Espanya que intenten seguir amb aquesta línia.
i a veure si podem causar un impacte significat igual al nostre voltant. Tot això, Clàudia, t'haurà de requerir de molta formació, entenc, perquè sí que tenies tot aquest coneixement previ de part de la generació anterior, però tot aquest nou coneixement que havies de sumar, això és recerca teva, eh?
Recerca i anar provant i hi ha coses que funcionen millor, hi ha coses que dius, ostres, aquí m'estic equivocant, estic perdent producció o m'està afectant amb el fruit d'aquestes maneres i de dir, l'any que ve canviaré aquests factors a veure si el resultat és diferent.
El que passa que jo et deia abans que per mi la paixeria és l'ofici més difícil, no?, perquè sempre poso aquest exemple, que si tu tens una fàbrica de totxos, no?, jo sempre dic, és que nosaltres fem fruita, no?, o fem arbres, clar, els cicles en una fàbrica són molt curts, perquè tu pares la màquina, fas les modificacions que vulguis i tornes a continuar amb el teu lot, no?, però en el tema dels arbres, clar, has d'esperar fins a l'any següent a poder aplicar els canvis que creguis necessaris i a veure...
Si no t'equivoques per una altra banda. Llavors és com una feina difícil però molt gratificant i en relació amb les reivindicacions jo crec que la societat i les institucions principalment les han d'escoltar perquè crec que és molt important no desarreglar la pagesia del territori poder tenir sobirania alimentària i més en una situació d'un context global bastant pèssim i bastant insegur.
i llavors amb aquesta línia hem d'anar tots conjuntament endavant. Perquè, deixa'm ja que no recuperes el tema, creus que falti potser una mica de comprensió o de coneixement per part de la ciutadania de la importància del sector? Bé, jo crec que...
El coneixement llest, el que passa, doncs que... Bueno, un dels principals reptes que tenim ara és com encaixar, no?, això que han aprovat del Mercosur, no?, que per una banda els pagesos d'aquí ens estan demanant, doncs, d'això, que siguem més sostenibles, que cuidem la terra, que cuidem les persones...
que els costos salarials també amb 5 o 6 anys s'han duplicat, que no utilitzem saps productes i tot això, amb una competència des d'allà que ens estan fent uns productes que arriben de l'Amèrica Llatina o de l'Àfrica amb unes matèries actives que superen els límits per mesos a Europa. Aleshores és com si d'una banda donem subvencions i ajudes als joves agricultors perquè ens veiem que no hi ha pagès o no hi ha futur,
Però a l'hora de deixar-me entrar aquests productes, per mi és com una doble moral i un contrasentit. Jo crec que això hauríem de posar molt en valor el producte d'aquí. Com protegir una mica més el nostre mercat. Correcte, com passa a altres països d'Europa. Primer, el d'aquí, i després ja ho veurem, perquè si no, qui voldrà treballar a la terra?
Gent com tu, esperem. Sí. Esperem. Clàudia, explica'ns una mica, jo tinc curiositat, perquè clar, tu vens de tot aquest canvi de vida, diguem, passem de la filologia, a més, a veure, l'exercit professionalment, no? Per dedicar-te al camp, com és el dia a dia avui, no? De la Clàudia, diguem, en contacte més amb la natura.
Doncs la veritat és que potser no estic tan en contacte amb la natura com voldria, perquè tinc moltes estones d'oficina, de burocràcia. Això és una de les reivindicacions de pagesia. Correcte, constantment. Doncs de tenir els papers al dia, factures... Clar, ara mateix sóc l'única persona que...
gestione tota l'empresa, no?, a nivell de papers. La gent la feu, tu estàs al capdavant, eh?, d'organitzar les feines i tot, no?, i llavors, doncs, moltes estones estic a l'oficina, atenent trucades, clients, però també tinc moments, no?, que, per exemple, ahir ho pensava, estava preparant unes plantes per una comanda, i dic, és que que bonic, no?, estic aquí amb uns arbres florits i tot, i dius, és que quina sort que tinc, no?, de poder estar...
amb les mans brutes de terra i en contacte amb els arbres. És molt maca. Que bonic. Tot el tema aquest d'administració, tota aquesta banda més administrativa, també se t'escapava per part de la formació original, la que havies escollit en un principi, aquesta filologia.
També, com que ets molt inquieta, continues formant-te constantment. Ara, per exemple, formes part d'aquest programa impulsat de Global Lleida. No sé com valores l'experiència de poder rebre alguna visió externa que ajudi a impulsar el negoci.
Doncs per mi és una formació que recomanaria a tothom que vulguis ser emprenedor perquè et donen una formació molt global i que toques diferents àrees molt estratègiques i molt importants per l'empresa. I a més a més tens un mentor que es focalitza en allò que tu creus que la teva empresa necessita en aquell moment, no?
En el meu cas estem treballant el tema precisament de la gestió econòmica, de com establir diverses marges i aprendre també a dir que certes operacions o certes inversions no cal fer-les perquè potser no són rendibles. Poder tenir tota la informació per prendre decisions que t'afecten al futur empresarial és molt important i de vegades ja sigui...
Tant si vens del món agrari com d'un altre, no ho hem estudiat i ho desconeixem. Llavors, molt recomanable. Sí, és que una mica sembla que aquest perfil que cada cop se'ns exigeix més en tots els àmbits professionals, aquest, no?, se'n diu com multitasking, no?, d'estar fent un munt de tasques diferents, en el teu cas, no?, administració, no?, agricultura, no?, com a pagesa, diguem, i després també tota la part de comunicació, per això avui també estàs aquí a la ràdio explicant-nos el teu projecte agrològic.
Abans de deixar-te marxar, ens has parlat per damunt de quins són els tipus d'això, en tot el tema del viver, quins tipus de plantes treballes. M'ha fet curiositat que has dit també ornamentals. No m'ho esperava. Llavors, com que també deies que seré viu a banda de particulars, m'agradaria que ens expliquessis una mica més això.
D'acord, doncs nosaltres la primera línia de producció que fem són els portampels, que els treballem de diverses maneres, ja sigui doncs comprant plantes pedides in vitro i transplantar-les perquè es facin grosses i posteriorment poder-les empeltar.
o fer nosaltres mateixos tot el que es diu la multiplicació clonal amb estaquillat. Què és això? Explica'ns això. Que consisteix en tallar rames amb petites estaques i fer-les... s'hormonen perquè traguin arrels i cada petit estac es converteix en un portant pèl. O també ho fem amb algunes variedades per llavors.
Llavors, a partir d'aquí, quan tenim el portampel, arriba l'hora d'empeltar-lo o vendre'l sense empeltar perquè hi ha gent que s'ho volen empeltar els mateixos o el que sigui. I a partir de l'empel acabem generant el que és l'arbre final, ja siguin perers, pomeres, cirerers...
Aquests són els principals fruites que teniu, és això, pomers, peres i cireres. Sí, principalment peres, ara mateix. El que passa és que també treballem una mica d'on sota comanda, perquè arriba un moment que tens tantes centenars de varietats de cada cosa, que és molt difícil poder tenir un estoc i un perill que jo veia al principi en el moment que no em coneixien gaire. Ara trobo que cada vegada em coneix més gent, perquè anem a fires...
i perquè el telèfon no pare de sonar, gràcies a Déu, i estem augmentant les nostres vendes de manera bastant estable i continuada. Però de dir, no vull acumular molt estoc. És estoc viu. Clar, que només tinc dos o tres anys per vendre'l, i si no l'he de posar el foc o plantar-lo jo. I què em faig d'aquests arbres? Llavors, com fins ara ha estat tot molt reduït i molt controlat per no passar-me d'estoc, no?
Però bé, sí que veig que comença a ser hora de fer una aposta clara de creixement perquè realment veig que cada cop queden menys viveristes i d'altra banda cada cop més la gent coneix l'agrològica i confien en nosaltres i hem de fer aquesta aposta endavant.
Aquesta aposta pel que fa als arbres fruites i també pel que fa a oliveres, que has dit que també toquem una mica les oliveres i també les plantes ornamentals, els arbres ornamentals. Sí, plantes ornamentals que serien plantes d'interior i això no ho toquem.
però sí que si són arbres per un jardí o per un hort o per fer tancaments, ens ho fem per comanda, si algú ens pot passar la llista del que vol i nosaltres l'aconseguim amb el millor preu possible perquè puguin completar o tenir els arbres que volen als seus horts i jardins.
I pel tema de les oliveres, doncs, fem molta compra-venda, però fa poquet que hem ficat uns hivernacles per poder iniciar la nostra producció pròpia. Llavors, estem com en molts projectes de creixement i fa una mica de respecte, no?, quan dius nostres és que això va en sèrie, això comença a funcionar de veritat, però, bé, estem... estic en procés d'intentar captar una altra persona, un soci, que em pugui ajudar a tirar això endavant i, doncs, poder consolidar el nostre creixement.
Sí, perquè de fet has de ser, és a dir, no et conec personalment, però definitivament has de ser una persona molt inquieta i molt valenta per això, per agafar un negoci d'aquestes característiques i no parar d'impulsar-lo endavant. Et desitgem molts encerts amb totes aquestes proves i errors que sembla que van en la bona direcció.
i et trobem per qui et vulgui venir a veure a Vilanova de la Barca o bé d'una manera diguem remota per telèfon o on et pot contactar, tens xarxes socials, pàgina web? Sí, tenim pàgina web, xarxes socials, si busqueu AgroLogic en trobareu. AgroLogic que s'escriu en K.
Sí, amb Ea, horològica. Sí, amb Ea al final. I si veniu presencialment, sisplau, que sí que hem citat prèvia, perquè no sempre tenim una persona allà fixa, sinó que de vegades rodem, perquè també fem serveis d'empels a fora, diguéssim, i clar, també estem al camp, llavors ens convidem a vindre sempre que vulgueu, però aviseu-nos abans. Perquè si no és possible que no us trobin. Correcte.
Doncs moltíssim és grau. Gràcies, Clàudia Roda Cucurull, gerent, ànima, l'agrològic, per aquesta conversa tan xula. Gràcies a tu, Anna, per convidar-me. Bon dia.