Benvinguts i benvingudes a Hits en Xafarderies! Som Lalia Morlan Solaní i Lona Martínez Geldos i heu arribat al millor programa de ràdio ple de Hits, dedicatòries i sobretot Xafarderies!
Al programa d'avui sonaran temacles de veritat i de tot una mica. També escoltarem unes quantes dedicatòries. Ei, però si tu també vols dedicar una cançó, només has d'enviar una nota de veu al 621 21 80 70 explicant quina cançó vols dedicar, a qui i per què. Aquesta la podràs escoltar al següent programa i sempre que vulguis a emun.cat.
Prepareu-vos que venen curbes! Això és Hits en Xafarderies! Començarem amb una cançó molt potent per a pujar els ànims a tothom. Són la fumiga i figaflauers amb Ja dormiré.
A casa em pregunten per què vaig arribar tan tard.
Estic fent tot per mi, has estat un any molt dur, per fi m'ha aconseguit. Jo ja no pensé, jo ja no pensé, jo ja no pensé en tu. I no em busqueu que jo no estigui a dormir quan s'acabe l'estim.
Fins demà! Fins demà!
Per fi ho ha aconseguit. Jo ja no penso, jo ja no penso, jo ja no penso en tu. I no em busqueu que jo no estic, ja dormiré quan s'acabe l'estiu.
No me rayes, no me...
Seguim amb una cançó que és gairebé un himne. A qui en li importa? De Alaska i d'Inarama. Una cançó que, si la sents, ja et venen ganes de cantar-la ben fort. I tant! Però saps que darrere d'aquesta cançó hi ha més història del que sembla? No només és una tornada enganxosa, és tota una declaració d'intencions. Doncs va, endavant!
Bona nit.
¿A quién le importa lo que yo haga? ¿A quién le importa lo que yo diga? Yo soy así, así seguiré, nunca cambiaré. ¿A quién le importa lo que yo haga? ¿A quién le importa lo que yo diga? Yo soy así, así seguiré,
Ya es demasiado tarde para cambiar ahora Me mantendré firmes mis convicciones Reportaré mis posiciones Mi destino es el que yo Decido el que yo elijo
A quién le importa lo que yo diga, yo soy así y así seguiré, nunca cambiaré.
Ara canviem totalment d'estil amb una cançó que segur que molts heu cantat alguna vegada. Com t'atreves, de Morat? Una curiositat d'aquesta cançó és que va ser una de les que va fer que en Morat es fes famós a tot el món. Escoltem-la.
Fui dictador y en no dejarte ir debió haber sido mi primer decreto.
Cuatro años sin mirarte, tres postales, un bolero. Dos meses y me olvidaste y ni siquiera me pensaste un 29 de febrero. Andan diciendo por la calle que solo le despieras al viento.
El mismo que nunca hizo falta Para levantar tu falda Cada día de por medio ¿Cómo te atreves a volver? Pa' darle vida a lo que estaba muerto La soledad me había tratado bien Y no eres quien para exigir derechos
¿Cómo te atreves a volver? Y a tus cenizas convertir en fuego Hoy mis mentiras veo caer Que no es verdad que te olvidé ¿Cómo te atreves a volver? ¡Oh!
¿Por qué volviste si te vas a ir? Tantas mentiras que al final no veo Nunca fui bueno para distinguir Al fin y al cabo siempre me las creo Cuatro vidas me juraste Tres te odio y un te quiero
Dos consejos para darte Prefiero ser un cobarde Que olvidarte de primero Andan diciendo por la calle Andan diciendo por la calle Que solo le eres fiel al viento Que solo le eres fiel al viento El mismo que nunca hizo falta Para levantar tu falda Cada día de por medio
¿Cómo te atreves a volver? A darle vida a lo que estaba muerto La soledad me había tratado bien Y no eres quien para exigir derechos ¿Cómo te atreves a volver? Y a tus cenizas convertir en fuego Hoy mis mentiras veo caer Que no es verdad que te olvidé ¿Cómo te atreves a volver? Oh
Me hiciste daño pero sigo vivo Contigo yo me acostumbré a perder Mi corazón funciona sin latir ¿Cómo te atreves a volver? Y a tus cenizas convertir en fuego Hoy mis mentiras veo caer Que no es verdad que te olvidé ¿Cómo te atreves a volver?
I ara escoltem un dels artistes preferits del nostre tècnico de so, Abel Porrol, Martin Garrix. I és que, per molt que estiguem a dissabte i el cap de setmana només hagi començat, no hi ha excusa per no poder animar el cos com Déu mana. Anem a escoltar aquest super tema de Martin Garrix i que té per nom I'm Letting You Down.
Name a time, name a place, oh, you don't have to be.
I'll carry away those days that you're feeling low. Yeah, I ain't letting you down, ain't letting you down.
Fins demà!
Gràcies.
I'll carry the weight on the days that you're feeling.
Fins demà!
Atenció, atenció! Arriba Hit & Xafarderies. Tens una dedicatòria? Un secret? Un, no ho diguis que ho he dit jo? Envia una nota de veu amb la teva dedicatòria al 621 21 80 70. Per exemple, hola, sóc l'Ona i vull dedicar la gent que estimo dos gràcies a l'Èlia.
Oh, que bonic, Ona! Però vosaltres hi podeu afegir més al seu. Cada setmana podreu escoltar les dedicatòries a hits en xafarderies, tots els dissabtes a partir de les 12. I sempre que vulguis a emun.cat. Amb l'Èlvia i l'Ona. Si ho saps, ho saps! I ara, escoltem una dedicatòria molt especial.
Hola, sóc l'Ester i li vull dedicar al David una cançó de la gossa sorda que es diu Esbargés. Moltes gràcies. Doncs escolta bé, David, que l'Ester et dedica Esbargés, de la gossa sorda.
Expulsat per l'arc de l'estació de tren Sóc l'últim passager a l'andant
i on s'ha apagat la llum, car de rodalia i a P77, voltes per setmana m'enamore, d'en teu peu esquerre hi veig, com ens cau el cel damunt, i amb el dit del mig, l'aguant i el tira cap amunt. A la punta de la llengua tenia un tros de venus, jo neixia de la boca cada volt jo que l'obria, a la punta de la llengua tenia un tros
Fins demà!
Les misèries en formatge, pa i vi. És mi part la vida, amb puro olor compartit. Fer viatge a la llengua a través de la vall que tens en tres pits. Tot per la pàtria del teu cos. Arrugues, molles, pigues, racones, ocults, siga triositat. Arges, sortades poesia en totes les mirades. Jo tenia les entralles plenes de deixalles. I a la punta de la llengua teníem tros de Venus que ni xia de la vall.
no sé per què acabes sempre dintre un carrer. Allí sento una melodia, a grande caña me encaricien a les marces. Quan isca a buscar la alegría, no sé per què acabes sempre dintre un carrer. M'acosta allí quan mor el dia, i tu sempre m'arregles l'anima d'estar.
París que a buscar l'alegria, no sé per què t'acabes sempre en el teu carrer. Allí sento una melodia, anant de calla, m'encaricia les mansers. París que a buscar l'alegria, no sé per què t'acabes sempre en el teu carrer. Me costeixo amb l'alegria i tu sempre m'arrenes t'anima d'espeus.
Continuem amb una cançó que estic segura que molts i moltes reconeixereu. Probablement pel seu ritme tan enganxifós, però alguns també perquè va guanyar el Premi Grammy de Record of the Year l'any 2016. Així és, Abdom Funk de Mark Ronson i Bruno Mars.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I ara arriba un tema ben nostre. Toca, doques gràcies amb figaflaues. Una cançó amb molt bon rotllo. D'aquelles que només començar ja et fan pensar en estiu, festa i amics. Oh, mon amor, mon amor, mon amor, queda't amb mi. S'assegur, s'assegur, s'assegur que és millor així. Encara que estona sigui trista.
Senar, senar. No et preocupis pel destí, pas de zebra. Sé que només hi ha una vida i no espera. Aplica l'aico, farda, farda. Txulla gent la més guapa, guapa. Si ens ho pego pel camí amb la pedra.
Si toca, toca, si toca, toca, jo n'educo com un dutí. Si toca, toca, si toca, toca, pel basalt del teu melí. Si toca, toca, si toca, toca, i que caia el diluvi, que caia el diluvi, que caia el diluvi. Oh, mon amour, mon amour, mon amour, quédate amb mi. Sé segur, sé segur, sé segur que és millor així. Si toca, toca, i que caia el diluvi,
M'ha sueltu gu gu gu gu, resoldre m'escubidu, i la parita farà du du. Quan toca toca, tanca la boca, i dos que noca, i dos que noca. Per mi, poden deixar reir al barí, poden cridar m'acassun dena.
Es fa més fàcil el camí si la meva vida és meva, sí.
Elia, però quants cousins tens? Uns quants. A Torre Parrera, al Menar, a Rosselló... Bueno, bueno, que sí, que tens molts cousins. Escoltem aquesta dedicatòria d'en Raúl per al seu amic Eder. Hola bones, vull demanar al programa Hits en xafarderies la cançó de bizarra d'edat i yanqui i se la vull dedicar al meu amic Eder.
Gràcies. Molt bé, Raúl. Doncs, prepareu-vos tu i Leder perquè escoltem Bizarrap i Daddy Junkie. Bizarrap i Daddy Junkie
Bona nit.
Fins demà!
Això és Hits en Xafarderies, el programa que no sabies que necessitaves. Envia'ns una nota de veu al 621 21 80 70 i cada dissabte a partir de les 12 la podràs escoltar al programa. I sempre disponible a M1.cat. Amb l'Èlia i l'Ona, no apte per a gent avorrida.
Èlia, ara escoltarem una cançó que probablement et desperti molt bon record. Quina cançó de fa 10 anys has posat avui? No, no, és una que vam ballar al col·le. Ah, ja ho sé, la d'Aeròbic. Com una estació d'aeròbic. Sí senyora, apugeu el volum des d'on sigueu, que escoltem Aeròbic de Doctor Prats. Des del balles fins a Hawaii.
Com una sessió d'aeròbic, vull donar-ho tot amb el meu body. Vull córrer com el Sonic, que estic amb tu, i això és tot el que tinc. Refresca la pantalla, apreta l'F5. I és que jo a mi estic bombastic, really fantastic. El teu amor és tan platoni, tan romantic, really magnètic. Les coses van amunt i apagades.
Estem living la vida loca, fem que no s'acabi mai.
Teníem tan clar que això no anava d'arribar els primers, tan clar que si ens colhem pels marges mola més, tan clar que valdrà la pena si mirem enrere i somrirem. Tan clar com les nits d'estiu, tot clar.
Que ja queda poc. Tira, tira. Anem a donar-ho tot. Corre, corre. I tot el que hem passat ja ha passat i ara queda el millor. Puja, puja.
Estem vivint, estem ready, ja estem aquí. La sort és a les teves mans, la sort és haver-nos trobat. Estem vivint la vida, el que fem que no s'acabi mai.
Ara escoltarem una cançó del meu musical preferit. Ona, quin era? És que cada dia vas canviant i ja ni me'n recordo. Doncs el gran Showman, i això és Never Enough, de Lauren Allred.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins ara!
I fins aquí el programa d'avui. Esperem que us hagi encantat i aprofitem per recordar-vos que si voleu enviar un missatge cool a una cançó, no dubteu a enviar-nos una nota de veu al 621 21 80 70. Seràs tu el següent?
Us esperem el dissabte que ve a... Hits en Xafarderies, la banda sonora del que no diem a classe.