Molt bon dia, monencs i monenques. Som la Pili García i l'Anna Gasol. És dimecres 19 de novembre, dia en què recollim els Premis de Comunicació No Sexista al Rigor Periodístic per les 6 de Ravensbrück, un premi que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Aquest és l'Infopodcast de Munt, el flaix informatiu en 3 minuts que ho produït amb la xarxa de comunicació local. A Munt i Munt!
I avui posem nota a la desigualtat. Literalment. Parlarem de l'índex de Gini, que no és una influència d'italià. És el nom de l'índex que funciona com un termòmetre per veure com es reparteix la riquesa dins d'un país. Ho explica molt clar l'almenarenc Víctor Peguera, que és economista i també és director de l'àrea de planificació i cooperació municipal de la Diputació de Lleida. L'índex va de 0 a 100
i 0 seria la igualtat absoluta, és a dir, tothom té els mateixos ingressos, i 100 la desigualtat absoluta, és a dir, que tot està en mans d'una persona. Les últimes dades de l'atles de la renda de les llars de l'INE, de l'Institut Nacional d'Estadística, diuen que a Catalunya aquest índex de desigualtat ha baixat 3 punts, de 34 a 31, entre el 2015 i el 2023.
És a dir, hi ha una mica menys de diferència entre les rendes més altes i les més baixes. I si mirem per demarcacions, Lleida és el territori amb l'índex més baix, té uns 30 punts. És la millor distribució d'ingressos del país. I si encara fem més zoom, veurem que el Farràs és el municipi amb l'índex més elevat, 30 punts, però que és exactament el mateix que la mitjana de la demarcació,
i que la resta està per sota, almena 28, al Guaire 27, Torreferrera 26, Alvesa 25 i Corvins 25 també. Pel que fa a les rendes brutes mitjanes per persona, es mouen a grosso modo entre els 19.000 i els 26.000 euros anuals, amb el Farràs a la part baixa i a Torreferrera a l'alta. Dit planet, no són ni els barris més rics del mapa, però tampoc estem a la cua de tot.
Com més gent cobra un sou i menys aturià, i també menys grans tenidors, és a dir, quan hi ha més homogeneïtat, l'índex baixa. Un altre factor que el fa baixar té a veure amb les polítiques redistributives, com explica l'economista Víctor Peguera. Tot i que hi ha corrents econòmiques que pensen que el lliure mercat tendeix a l'equilibri,
La història ha demostrat que no és així i que l'acció redistributiva dels governs és imprescindible per garantir un mínim de qualitat de vida. Entre aquestes mesures, les que més destaquen són bàsicament l'ingrés mínim vital o els ingressos per atur o altres prestacions.
Ara bé, que aquest índex hagi baixat no vol dir que encara no hi hagi concentració de riquesa en uns quants patrimonis molt alts i famílies, per altra banda, que van justes per arribar a final de mes. Però si mirem el mapa gran, als nostres pobles, al Ferraz, al Guaire, al Menà, a Torreferrera i a Ubesa, la distància és una mica més curta que en altres punts del país. I això, en termes de desigualtat, és una bona notícia. Escolta l'Infopodcast de Moner Fleix informatiu en 3 minuts que ha produït amb la xarxa. Adéu!