Molt bon dia, monencs i monenques. Som la Maria Lara i la Pili García.
És divendres 29 d'agost. Avui comencem amb una IQ de l'Anna Jurado.
Diu...
Crit de gavià. La lluna es difumina. L'estiu acaba.
S'acaba l'agost. Dilluns serà dia 1. Literal i literàriament.
I ens posem poètiques. Tot inici, arrenca d'un final.
Avui acomeadem la Rocío López, la bibliotecària de Torrefarrera, que jubila.
A ella li dediquem l'Infopodcast de Munt, el flaix informatiu en 3 minuts
coproduït amb la xarxa de comunicació local.
Amunt emunt!
Des de la inauguració de la biblioteca, ara fa 3 anys, ha estat una de les ànimes del projecte.
Abans ja portava tota la vida entre llibres.
Més de 20 anys a la llibreria Punt de Llibre, on va organitzar presentacions,
programes de ràdio i recomanacions literàries.
També ha treballat en ensenyament amb infants i joves i és agent d'igualtat.
A Torrefarrera deixa una empremta especial, clubs de lectura
i sobretot la seva passió per la poesia i els laicus.
Quan sents una cosa tant i t'apassiona, doncs sí que la veritat que es transmet millor.
I la canalla ho veu, ho veu i te miren, i com que ho dius amb tanta passió, sembla que s'ho creguin i tot.
La Rocío ens deixa un llegat com a facilitadora de cultura, que ens apel·la a continuar encomanant.
A mi el fet de saber que sóc una facilitadora de cultura i que apropo la cultura a altres persones,
a mi això ja em fa com a tremolar, vull dir, penso, ostres, però quin important me sento.
Ara comença una nova etapa, amb ganes de viatjar, estudiar botànica i ornitologia
i escriure pensaments i aicus mentre pinta aquarela.
Les companyes de la Bíblia de Torrefarrera, la Sílvia Sansa i la Míriam Roma,
estan molt contentes, però la trobaran molt a faltar.
Per a la Rocío, companya de camí, llibres i somnis sobre un camí lluminós,
pàgines convertides en ponts.
Ara, un nou horitzó t'espera, amb capítols inèdits de pau i llibertat.
D'un camp estèril emergeix orgullosa una rosella.
Aquest haiku Rocío, que tu mateixa vas escriure i que va ser premiat, parla de tu.
Com aquesta rosella, has fet florir la Biblioteca de Torrefarrera
amb la teva passió, la teva sensibilitat i la teva saviesa.
Desitjo de tot cor que gaudeixis d'aquesta nova etapa que comences.
L'alcalde, Jordi Latorre, diu que està content per la Rocío, però trist perquè marxa.
Però a nivell nostre, a nivell municipal, no ha deixat de ser una perla
perquè és una persona que s'ha compromès, que ha fet una bona feina,
que ens ha ajudat a obrir i a establir la Biblioteca,
un projecte que durant molts anys molta gent la va esperar a ella també.
Ella no només és una treballadora, sinó una persona que ha promogut la cultura Torrefarrera,
també col·legues com la Rosita Domínguez de la Biblioteca d'Albesa.
Rocío, et desitjo una bona jubil·lació, que la disfrutis molt, amb molta energia.
O la Chantal Consola, usuària de la Bíblia, amb que comparteix l'amor per la cultura.
Desde el principio de conocerte me llamó la atención, tu sorprendente al turismo.
O dicho de otra forma, una inagotable generositat.
Els centres educatius, l'escola i l'Institut de Torrefarrera només tenen paraules d'agraïment a la seva tasca.
La directora de l'escola La Creu, la Maribel Penedès, ho expressa amb uns IQs.
Porta tancada, queda el llum seré de la Rocío.
Dits pacients, ella des dels mons amb agraïment.
Canalla tenta, la seva veu obre pàgines, brolla en jardins.
Vull és jubile, però cada lleixa batega la Rocío.
Temps guanyat, la senyora Rocío somia en lectures.
I evidentment el llegat que deixa com a facilitadora de cultura a tots els nois i noies que han crescut amb ella i els seus clubs de lectura.
Què és la biblioteca?
Dices mentre claves en mi pupila, tu pupila marrón.
Què és la biblioteca?
I tu me lo preguntes, la biblioteca eres tu.
Que a tots ens sap molt greu que marxis de la biblioteca,
però que et desitgem moltíssima so i moltíssims ànims en aquesta nova tapa per a tu.
Et vull donar les gràcies per haver-me ajudat a estimar més la lectura.
Érem el cinquè de primària quan va començar el nostre canvi amb tu.
Encara recordem aquella versió de la caputxeta vermella,
amb la qual ens vas ensenyar que darrere els contes també hi ha lliçons de vida.
I des d'aleshores, enrere d'any, hem anat creixent, canviant d'etapa.
I ara ja som quasi tercera d'ESO.
Durant aquests quatre anys ells han acompanyat amb paciència i humor.
I aquí hi ha manera tan especial de fer-nos veure que els llibres no només són fulls i paraules,
sinó finestres obertes amb mons diferents.
Encara que hem de confessar-ho, nosaltres els llibres ens han agradat.
El que sí que ens ha agradat sempre has estat tu.
La teva manera de fer-nos pensar, de motivar-nos i fins i tot de fer-nos riure quan estem cansats o despistats.
La biblioteca no serà la mateixa sense tu, tot i que esperem que trobar-nos allí com a usuària.
Us deixem l'enllaç de l'entrevista a la Rocío.
I com deia el poeta japonès baixo en un dels seus haikus més coneguts,
vell estany tranquil, la granota i salta, el so de l'aigua.
Un final que també és un nou començament.
Això és l'Infopodcast de Munt, el fleix informatiu en tres minuts que ho produït per la xarxa.
Adéu!