Molt bon dia, monencs i monenques.
Som l'Anna Gasol i la Pili García.
És dimecres, 1 d'octubre.
Vuit anys des del referèndum del dia
que ha passat a ser l'1-O,
abans O d'octubre,
avui pot ser O d'oblit.
Aquest és l'Infopodcast de Munt,
el flaix informatiu en tres minuts
que ho produït amb la xarxa de comunicació local.
A Munt i Munt!
I avui dia O d'octubre també és el Dia Internacional
de la Gent Gran, una commemoració que enguany arriba
amb el manifest per una societat lliure de datisme.
La Teresa Escolà, vicepresidenta del Consell Consultiu
de la Gent Gran, del Consell Comarcal del Segrià,
ens explica què és l'edatisme
i quines conseqüències se'n deriven.
És una situació que, per exemple,
la gent gran fa una mica la sensació
com d'invescibles.
És com es prenen les decisions,
una mica, no es consta,
l'opinió aquella no està en compte.
El Consell Consultiu va ser una de les moltes iniciatives
que la pandèmia va troncar,
però aquest estiu ha renascut amb l'objectiu
de garantir que l'opinió d'aquest col·lectiu
formi part de les decisions que els afecten.
Ens ho explica la Maria Mercado
de l'Equip d'Acció Comunitària.
L'objectiu final és que participin
de totes les decisions que afecten a les persones grans.
A nivell tècnic, per exemple,
a partir d'ara s'incrourà la comissió permanent
o membres de la comissió permanent
a les reunions que es fan tècniques
a l'hora de programar les activitats,
el pla estratègic del proper any.
Perquè és molt important això que deia la Tere,
que moltes vegades es programen des d'uns despatxos
on no escolten la veu de la gent gran,
les seves pròpies necessitats,
i això és un dels temes que nosaltres volem erradicar
des del Consell.
Si el Consell Consultiu treballa en l'àmbit comarcal,
la coordinadora de la gent gran de les Terres de Lleida
ho fa en l'àmbit provincial,
recollint les demandes del col·lectiu.
Un grup que, com diu la vicepresidenta de la coordinadora,
la Sara Bosch, té un poest polític molt important.
Som un grup demogràfic amb molta força presencial a la política.
Ja fem una mica de por,
i llavors és interessant que se'ns tingui en compte
com van a ser aquests grups,
sobretot per les polítiques socials.
Perquè el que tenen clar és que el col·lectiu té força
i no són el problema, sinó la solució.
La gent gran són part de la solució.
Si ens escoltessin, aquesta és part de l'experiència.
Una de les reivindicacions que recullen dins del manifest
és que cal transformar el relat social
i fer-ho també a través dels mitjans de comunicació,
com ara el nostre.
És per això que ens sumem a aquesta reivindicació
fent canvis tan senzills
com canviar el nom de llar de jubilats
pel de centres de sèniors,
perquè al final inclou la diversitat de la bellesa,
amb ve baixa, però també amb ve alta.
I si Déu i els nostres ens ho permeten,
que algun dia, les redactores de Munt,
puguem anar a un centre sènior
a fer risoterapia, artteràpia, memòria,
patchwork, teatre, gimnàstica,
caminar amb el pafes, jugar bitlles,
anar a aprendre a fer ganxet, fer excursions
o, senzillament, fer un cafè
i xerrar amb els amics i amb les amigues.
U o no oblidem,
però tampoc oblidem la gent gran.
Escolta'ns a l'infopodcast de Munt,
el flaix informatiu en 3 minuts
que ho produït amb la xarxa.
Adéu!