Avui aclarem dubtes sobre el nou salari mínim interprofessional per aquest 2026 i ho fem amb el Francesc Martínez, que és assessor laboral de Comissions Obreres de Lleida. Francesc Martínez, benvingut de nou. Hola, molt bones, moltes gràcies per estar aquí. Explica'ns, primer, què hem d'entendre per aquest salari mínim interprofessional i què és aquesta pujada que s'ha pactat?
Bueno, ara ja hem sentit ja des del començament de l'any que s'ha de pujar el salari mínim professional i ja han arribat a aquest acord, s'ha publicat en BOE, està tot escrit i ara ja sabem que tothom que hagi de treballar per una jornada completa per 14 pagues haurà de cobrar 1.221 euros mensuals.
Això és el mínim? Això és el mínim, el mínim que està establert. Després hi ha diferents característiques i el que ens hem de fixar també és que la cotització que hem de tindre al règim de la ciutat social han de ser 1.424 euros en 5, en 50, i aquesta és la quantitat mínima per una jornada completa que a tots treballadors, treballadores, han de tindre en el seu informe de bases de cotització a partir d'ara.
O sigui, el mínim possible per cotitzar són 1.400, quant has dit? 1.424, amb 50. Per aquesta jornada sencera, que això no voldrà dir que és el que nosaltres percebem al final del... No, això és la cotització. Sí que és el salari...
Aquí entraríem amb el règim fiscal, que és un punt més endavant que voldríem parlar. És que hi havia el debat si aquí ha d'aplicar IRPF, no ha d'aplicar IRPF. Estaríem en la situació que hem fet una deducció en què això actualment sí que és el que hauríem de cobrar, aquests 1.221,
tot i que hi haurà una aplicació d'ERPF que després, en el moment de fer la declaració d'Hisenda, si no canvien les coses, t'ho retornarien. És un rotllo patatero. Que és difícil. Sí, ho fan molt complicat. Ho fan complicat. Sí, ho fan complicat. Com era allò? Diuen que quan les coses són molt difícils, diuen que quan les has entès és perquè no les has entès bé. Perquè no te l'han explicat bé. Quan tens una cosa tan difícil, és perquè no te l'han explicat bé.
Però en si, vull dir, si tens 14 pagues, 1.221 euros. 1.221 euros, això és el mínim que hauríem de cobrar per una jornada sencera. Això mateix. D'acord. Quin és l'increment?
L'increment que hi ha hagut de l'any passat aquí han sigut aquests 37 euros. Sí que marca unes diferències en què hi ha l'aspecte de les empreses, de les patronals, sobretot empreses petites, que es queixen que aquest increment a vegades és insostenible. Depèn del sector, es pot entendre o no es pot arribar a entendre, però una pujada salarial sempre és bo per tothom.
Clar, 37 euros per la persona que els paga potser sí, per la persona que els rep... Clar, clar. Tampoc és tantíssim, eh? Com està la cistella de la compra, per exemple? No, no, clar, està tot caríssim.
Quines altres casuístiques podríem trobar? Perquè estem parlant sempre de jornada sencera, no? Però si tinguéssim altres tipus de contractes, això també s'aplica? Clar, amb la reforma laboral estipulen que en contractes de jornada més reduïda, vull dir, en contractes temporals que cada vegada són menys perquè hi ha més fixes discontinus, diguéssim,
aquesta retribució mínima per jornada sí que incrementa 57 en 82 euros. I en el cas de treballadores que vagin a hores, sí que estan 9 en 55 per hora efectiva treballada. Vull dir, són situacions que marquen els mínims per jornades ja que són més petites del que seria aquesta jornada completa.
Si anéssim a la jornada completa, sempre marcaríem el percentatge. Vull dir, si estem al 100%, és la jornada completa, però si treballo al 50%, el 50% s'aplica tal qual. Tal qual, del salari mínim. Però en conceptes que són ja més casístiques diferenciades, sempre han marcat un mínim perquè s'hi podria atribuir d'aquesta manera. Parlem del salari mínim interprofessional i dels convenis col·lectius.
Clar, això és un dubte que a vegades, com que el salari mínim ha crescut tant en aquests últims 5 anys, diguéssim. Perquè estàvem amb 900 euros. Sí, 900 euros. I si tiras una dècada cap enrere estàvem a 500 euros. Vull dir, ha pujat substancialment. També hi ha que dir que per què puja això? Pujar per la voluntat política.
però també puja perquè hi ha la Carta Social Europea que ens marca que el salari mínim a la Unió Europea s'ha d'aproximar a aquell salari mig d'un 60%. Vull dir que a Espanya hi ha trossos que ho està aconseguint. Però el concepte és que el salari mínim i el salari base que veiem a la nòmina no és el mateix concepte. Això és molt important d'entendre, no?
Sí, perquè molta gent, molts treballadors creen confusió. Dic, ostres, el salari base m'han de pujar el salari. No, si tu estàs regulat per un conveni, el conveni marcarà en quin moment t'ha de pujar el salari mínim. Llavors, ha de quedar clar que el salari mínim no és el mateix concepte que el salari base. Què succeeix a vegades? Hi ha convenis que no...
no aprima arribar al salari mínim, com passa al Conveni Agropecuari de Catalunya. És un conveni que, per diferents raons, s'ha quedat estancat el 2021 i les seves taules salariales estan allà. Perquè ho veiem en una foto, aquest conveni, des de l'encarregat, des de la persona més alta fins al PO o auxiliar, tot està en salari mínim.
Llavors, és un procés de negociació individual de buscar aquest salari per tota la gent. Amb complements. Clar, marca el salari mínim o té pagant el salari mínim o realment, què està promovent també, quin debat està generant els Departaments de Recursos Humans? Comprimio el coneixement, comprimio la responsabilitat. En situacions com aquesta, el que és responsable, jo què sé, d'una granja que té no sé quantos porcs, doncs aquesta persona té una responsabilitat, una disponibilitat
Com li gratifico això econòmicament? Doncs s'està gratificant en pactes individuals, en pactes de contractes de treball. I això és el que està fent que el salari mínim vagi a premiar, encara no tots els aspectes, aquest càrrec intermig, sense saber si li han de pagar, jo què sé, el doble, el triple del que correspongui pel salari mínim. I està una mica...
amb polítiques de cada empresa a veure com retribueixes el coneixement, la capacitat que tingui cada persona. I al final la retenció del professional que serveix i que val retenir aquest talent, diguéssim. I llavors, per entendre-ho millor, el salari base i el salari mínim,
No és el mateix. El salari mínim seria la suma del salari base més la resta de complements. S'hauria de donar un tant que mai hauria de ser inferior a 1.221 euros. Seria això per una jornada sencera. Seria això, sí. I amb les pagues, amb tota la suma d'aquests 1.424 per tot el concepte d'un mes.
Ah, d'acord, o sigui que si tens les pagues prorratejades hauria de ser... Exactament, hauria de ser d'aquesta manera. Què succeeix també? Hi ha un altre conveni que és de magatzems a tercers, diguéssim, en què el salari base és molt baix...
comparat amb el salari mínim i no té complements. Llavors això s'ha de complementar. Què li passa a aquest conveni? Que diu que quan tinguis un any d'antiguitat te paga un plus d'antiguitat de 700 euros. Llavors això fa que sobrepassis el salari mínim. Són maneres de poder anar acomodant aquest salari mínim que està apretant també els convenis i els salaris de tota la gent treballadora que està a tot l'Estat.
O sigui que per a complementar aquest salari base poden haver-hi tot tipus de complements salarials, poden haver-hi tot tipus, n'hi ha uns quants, no n'hi ha uns assignats. Quan succeeix amb això s'escriuen dos conceptes, a compte conveni o a compte salari mínim. Llavors, el que li falta a aquest salari base es posa el complement com a salari mínim i aquella suma és el que m'ha de marcar com a mínim de remuneració.
Anem a les cotitzacions que ens deies abans. Sí. Se'ns puja el sou, no? Si estem en aquest salari mínim, se'ns puja el sou, però aquest augment també cotitza. Exactament. Per tant...
Tot millora. Tot millora. Sí, vull dir, millora per una futura prestació d'atur si s'arriba a estar l'atur, millora per una prestació de jubilació en moment que es vagi a jubilar-se. En conceptes de jubilació, per exemple, també han reformat en que si algú no ha cotitzat en els períodes dels 25 anys que s'ha d'utilitzar el càlcul per les pensions,
hi ha unes cotitzacions fictícies i aquestes van a salari mínim. Si aquest salari mínim és més alt per aquestes cotitzacions fictícies que fa l'Estat com a dret social, la teva pensió també anirà més alt. És una situació que protegeix d'una manera, no només per cobrar, sinó d'una manera social, diguéssim. Quan deixes de tindre retribucions de feina i vas a passar a prestació d'atur o a prestació de jubilació, també millora.
Et volia preguntar, que no ho hem dit, això té efectes retractius, o sigui, el Boes ha publicat ara, diguéssim, però això... Això és un mal de cap per la gent que fa les nòmines i ha de pagar el salari mínim. Clar, tu t'arriba el febrer, però és atractivament a gener, llavors has de refer tant la cotització com el càlcul del salari de la nòmina de gener.
O sigui, les persones que cobrin ara el febrer hauran de cobrar aquesta regularització del febrer, més la del gener. Això no vol dir que al març cobrin aquesta... Al març hauran de cobrar el salari mínim, igual que ara el febrer. Però el febrer amb efectes retroactius també se'ls haurà de pujar el que no van cobrar el gener representa, o no?
Ara, en la nòmina de febrer, hauria d'estar la diferència entre el que es va cobrar al gener i la pujada que hi ha hagut. Per tant, serà una mica més que aquest xou mínim interprofessional. Una mica més. S'hauria de marcar en la nòmina, s'hauria d'entendre que aquella quantitat de diners marqui... No tinc fet el càlcul de quina diferència seria aquesta, però seria una quantitat petita, tant.
Sí, com 50 euros, no?, aproximadament, més o menys. No ho sabria dir ara, vull dir, sí. Així fer un cuento de la vieja? Sí, la de tres. Bé, deixem-ho així, és un petit increment, no?, del gener. És un petit increment, sí.
Explica'm això dels jubilats, de les persones que cobren pensió de jubilats i que no es casen per poder perdre les ajudes. Les ajudes no, la pensió. Hi ha la situació que jo soc una persona que soc viudo
i estic cobrant una pensió de viudetat i dic, si me'n torno a enamorar no em puc casar perquè si no perdré la pensió de viudetat. Doncs la pensió de viudetat marca uns límits de pensió en què també està regida pel salari mínim. Si la persona amb què jo vull contraure matrimoni tinc pensió de viudetat i no arriba a un...
a un multiplicador de salari mínim, no és que hagi de perdre aquesta viudetat perquè no té el dret a continuar cobrant la viudetat perquè l'altra persona no està per sobre d'aquestes quantitats que marca ja la normativa de l'estat social. Què és el que vull dir?
Que es pot celebrar l'amor. Això també, clar. No hi ha que mirar en els quartos, però es pot celebrar l'amor, pot haver-hi bodes i la gent es pot casar i mantindrà la buiditat. S'ha de mirar, prim. S'ha de mirar, si no, escolta, un rejuntament i no passa res. I ja està, no passa res. Això també passa. D'acord. Escolta, i aquest salari mínim interprofessional, això sí que és un...
Una regularització que és única per tot l'estat espanyol. Això no va per comunitats autònomes, que uns tenen unes coses, uns altres, unes altres, com passa a vegades amb els IRPFs? Clar, hi ha un debat en què volem un salari mínim per la realitat que hi ha a Barcelona i l'àrea metropolitana.
Volem una realitat en què les comunitats basques i navarra tenen una fiscalitat diferent. La Carta Social Europea em diu que aquest salari mínim ha de ser cap al 60% del salari mig. A cada província d'Espanya és molt diferent. Hi ha salaris mitjos com a Madrid, les comunitats del País Basc de Navarra i la província de Barcelona
que no arriben. Vull dir, el seu salari està molt per sobre del que podria ser aquest 60% que diu la Carta Social Europea. En canvi, hi ha l'altre extrem, com la província de Badajoz, en què el salari mínim s'està menjant un percentatge molt gran del que són
els treballadors d'aquesta província, per posar un exemple, vull dir, hi ha moltes més províncies, 40 i escaig províncies, que ja estan per sobre del que diu la Carta Social Europea. Llavors, clar, això és una diferència i una gestió del que parlàvem abans, del capital humà com el premiu, en aquestes empreses que estan ubicades en aquests jocs, li és més difícil. Llavors, què és el que fa?
la piràmide de salaris haurà d'anar pujant. El que passa és que està pujant molt lentament, està pujant molt més ràpid el salari mínim que aquesta escala.
Què també fan partits polítics de Catalunya dient això? El mecanisme és a nivell estatal, té un funcionament i és com funciona. Però hi ha llocs de concertació social en què estan debatint que a través de convenis sectorials i per províncies i per comunitats autònomes marquin uns salaris mínims.
Aquí a Catalunya havien fixat de marcar un salari mínim de 1.400 i a través d'aquests llocs de debat, de patronal, departament de treball, sindicats, anar a buscar aquests 1.400 que se marquen el llindar com a salari mínim en què diuen què és el que hauria de ser més concretament per poder viure en llocs com a la província de Barcelona. Exacte.
I per acabar-ho de complicar tot plegat, a veure si també ens ho pot resoldre, cada any la vida augmenta i cada any hi ha l'IPC que s'aplica, ho dic bé, que s'aplica a les nòmines. I també té efecte retroactiu, suposo, a partir de gener. Com va això?
Clar, això va en funció dels convenis. Quina és la manera més senzilla de veure quin conveni m'aplica? Vaig al meu contracte de feina i hi ha dos paràgrafs en què m'han de dir, segons conveni, segons conveni. I diu, doncs conveni i tal.
Aquest conveni té una regulació de negociació en què em marca, doncs mira, aquest any pujarà tal IPC més un punt, o aquest any no puja, o tenim unes taules salarials pactades ja fins al 2027. Llavors, has de saber en quin moment hem de pujar i en quin moment retroactivament també pot passar. Vull dir...
Normalment és per termes anuals, però a vegades passa que la pujada salarial és en el mes de juny i no té res a veure, millor és l'IPC interanual del mes de juny. Això de mirar els convenis. Clar, cada conveni és un món. Però se sol aplicar aquest augment de l'IPC ni que sigui llarg de l'any o no?
A vegades ja em conveni que no. Bueno, menys els mestres que l'han tingut congelat un munt de temps. Per exemple, vull dir, això ja és una altra... Això són acords ja de funció pública, però sí, també van a voluntat de negociació, a quins arguments es donen per poder tindre aquesta pujada salarial, com se mira el sector perquè els mestres no se'n vagin a un altre sector, vull dir, el coneixement no marxi d'una empresa cap a una altra.
En qualsevol cas, l'increment d'aquest any seria del 3,1% o no? Sí. Si s'aplica. Si s'aplica. És com el de les pensions, diguéssim. Les pensions, què és el que fa? Mira l'IPC, que hi ha fins al novembre, llavors regularitza la mitja, i fa una mitja. Vull dir, depèn. Vull dir, hi ha l'IPC de gener que es pot mirar retroactivament, llavors aplica l'IPC de gener. També l'IPC que hi ha...
Hi ha el d'Espanya i el de Catalunya. Històricament el de Catalunya sempre ha sigut més alt, ara estan una mica bastant igualats. És un món. Però s'aplica a quin IPC? El que s'acordi. El que s'acordi. El que s'acordi. No és senzill, no és senzill. Sembla fàcil, però no és senzill. No ho sembla fàcil. Com que és tan difícil, vivim d'esquena. Sempre es pot pactar una millora voluntària de manera individual.
o un acord col·lectiu de centre de treball, escolta, és que aquest centre de treball produeix molt bé, funciona de conya i ens mereixem aquesta millora, tots plegats. O jo tinc una capacitat, m'he format i la meva producció o els meus objectius van molt bé i llavors puc negociar una millora voluntària. No he d'estar expenses tampoc de l'IPC.
Saps? Vull dir, no ho sé. És tot parlar-ho. Atrevir-nos també. I que l'altra part també estiguem atent a escoltar. Exactament. Hauríem de saber què factura per a veure si poder demanar més o no. Francesc Martínez, moltíssimes gràcies per venir, per explicar-nos-ho, tots aquests conceptes complicats, portar-los i aterrar-los a que els entengui persones com jo. Gràcies per ser-hi i t'esperem aviat. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.