Bona tarda, Fran. Bona tarda a tothom. I el tema del dia d'avui anirà sobre rodes. Parlarem d'esport, parlarem de motor i anirem al nostre territori a conèixer una figura que ho està petant, la veritat, perquè, com explicaves a la introducció, avui amb mi tinc el Pau Giralt, que és d'Almenar, és pilot de trial i que amb només 12 anys ja és tota una sensació, el qual ja saludo, Pau. Benvingut al tema del dia de l'OES. Bona tarda. Gràcies. Gràcies.
Primer de tot, contextualitzem una mica, perquè amb 12 anys ja t'has proclamat campió de Catalunya i campió d'Espanya en trial en diferents categories. Vull dir, campió de Catalunya en categoria d'iniciació, després també en Alevi i en Alevi més elèctrica. Després d'Espanya has estat categoria en juvenil B,
Categoria juvenil bé, ho he dit bé. I recentment, per això també et tenim aquí, has competit en campionat d'Espanya cadet, és així? Sí. En categoria cadet i has quedat segon d'Espanya. És a dir, amb gent que són dos anys més grans que tu, tres anys més grans que tu? Un o dos. Un o dos. Dos anys més grans que tu i has quedat segon d'Espanya. Primer de tot, benvingut, enhorabona per tot el que has aconseguit i ara sí que ja et dono una mica la paraula, explica'ns breument qui és el Pau Giral, pilot de trial i per què ho està petant.
No saps per què ho estàs petant? Doncs explica'm una mica què és el Pau Giral, això segur que ho sabràs. Una persona. D'Almena, que et dediques al trial. Al trial. I quan vas començar tot això... Vaig començar als dos anys i mig, gràcies al meu pare, perquè em va acompanyar, perquè ell també feia trial, i anàvem els dos fent trial de petit. Bé, jo de petit i ell m'anava ensenyant.
Però ja des d'un bon moment és que se't donava bé a això. Quan temps vas adonar que començaves a competir, començaves a guanyar? Com va començar això? Anant començant els campionats ja veia que tenia un nivell i anant entrenant cada vegada el nivell es puja més. En quina edat vas començar a competir? Als 4 anys. Als 4 anys, que és la categoria més baby. Com és aquesta categoria? Perquè amb 4 anys vull dir...
Acabaves d'aprendre a caminar, com aquell que diu, ja estàs pujat damunt d'una moto. Trial, recordem que és aquella moto que no té seients, on l'objectiu és no tocar de peus a terra, anar superant obstacles, trial outdoor, de muntanya, que és anar pujant la serra sense tocar, diguéssim, de peus a terra. Com comença això? És a dir, amb 4 anys fas les teves iniciacions, ara tens 12, m'has dit.
I és a dir, primer et volia preguntar això, explica'ns una mica què és el que has anat fent durant aquest temps, una mica de trajectòria, amb qui has anat competint, què has anat fent, jo repassava els campionats, però com has arribat a estar aquí, explica'ns una mica. Doncs he anat des de ben petit començant a entrenar, el trial porta molt esforç i molt entrenament i anant pujant al nostre nivell i arribarem on puguem.
I, per exemple, parlaves de l'entrenament. Quin és l'entrenament d'una persona de trial? Molt esforç. Però és a dir, què fas? Tens com un circuit on vas anant amb la moto? Sí. Un circuit d'obstacles? Sí. I vas saltant pels obstacles? Sí. Quins obstacles tens? Per exemple, un arbre? No. Quins? Pedres. Pedres. I rodes. Pedres i rodes. Fantàstic. Neumàtics i coses així. Sí.
Fantàstic, fantàstic. Allà al Menà, fora de casa teua, molt bé, molt bé. I allà és on s'ha començat a forjar aquesta mini llegenda. És a dir, cada dia o cada cop que pots vas allà amb trenes i és com el camp de futbol per a una altra persona, no? Sí, sí, cada vegada que puc vaig allà. Vas allà, fantàstic. Quants dies a la setmana?
dilluns, dimarts, dimecres i dijous. I divendres-festa? Sí. Molt bé, divendres-festa. I a banda de l'entrenament damunt de la moto, també fas alguna altra cosa? No. Només damunt de la moto? Sí. Gimnàs i na córrer i així re? No fa falta.
Bé, amb els amics vaig amb bici, corre a l'estiu... Mira, o sigui, la bici també se t'ha de donar bé, suposo. Sí. Hi ha d'aquells que ja fa caballitos, wheelies, què es diu? Sí. I què? Jo, mira, ara, impensable, però a la teva edat anava cada dia d'estiu amb la bici i tampoc em sortia. Com a molt una reineta, no? Si frenaves amb el de davant i se t'aixecava una mica, però vull dir, quina és la...
El truco, va, explica'ns, Pau, quin és el truco, Pere, per aixecar una cosa d'aquestes. Has de pujar el cul, baixar el cul, fer força amb les mans. Practica molt. Però a veure, quina és la tàctica, vull dir, hi ha algun truquillo? En frenar de darrere i fer força cap amunt.
Frenar de darrere, tirar força cap amunt i pedalejar, en el cas de la bici. En el cas de la moto seria donar gas. I així, clar, és que al final el trial, si no vaig equivocat, pot ser que hi ha més moments on esteu d'una roda que de dos. Hi ha molts cops. I l'equilibri, per exemple, vull dir... Perquè, clar, recordem que no pots tocar terra. Vull dir, no fas exercicis d'equilibri damunt la moto, vull dir...
No, l'equilibri és una de les coses que tenim que portar més al cap. Perquè en un nivell així és on tens que aguantar més l'equilibri i no intentar posar el bo al terra.
Vale, o sigui, que al final estàs més pendent pràcticament de mantenir l'equilibri que dels obstacles, podríem dir. Sí. Fantàstic, fantàstic. Anem a repassar una mica la teva trajectòria. Primer de tot, les coses més presents és que t'han donat un premi al teu poble, Almenar. Sí. Ara explica'ns a la gala, Eda. Explica'ns quin és el teu reconeixement i com va anar la gala.
Em van cridar en primer lloc a la primera persona de sortir del local social i em van cridar pel meu nom i van dir els meus reconeixements i ja està. Em van donar el premi i em vaig anar a sentar. No vas parlar? No. No vas parlar? Però per què no vas voler?
O podies parlar? Podia, però no el volet. O sigui, que ets vergonyós, una mica vergonyós. Però si ja et fan entrevistes a la ràdio, surts a les xarxes, vull dir, ja no hauries de ser tan vergonyós perquè algun dia d'aquests i no serà d'aquí tant i vindrà la tele. Vull dir, ara estàs parlant sense càmera, però d'aquí a poc hauràs de parlar amb micro i càmera. Prepara't.
Prepara't. Ja que estem parlant de pantalles, tens unes xarxes que també les cuides, no? Vull dir, ahir la gent pot veure el teu progrés, promociona una mica, home, promociona una mica. Sí, a l'Instagram em dic Pau Giral.
I també ara fa un o dos dies em van crear un youtuber. YouTube? Ah, fantàstic. I així penges els highlights, no? Les coses així, els truquitos que fas i tal. Molt bé, molt bé. Anem a repassar una mica també el present més immediat, perquè, com et comentava, tu ja has estat, millor dit, campió de Catalunya i campió d'Espanya en diverses categories, però ara has pujat de categories, has fet una categoria més, que és aquesta categoria cadet,
I has quedat segona, acabes de quedar segona ara mateix d'Espanya, del campionat que es va celebrar a la Nucía. Sí. Explica'ns una mica, va. Bueno, el trial va començar una mica malament, una mica nerviosos, i la primera volta va anar bastant malament, però la segona ho vam anar recuperant. Llavors, o sigui, anem a ubicar-nos una mica, és a dir, una volta, que és un circuit, és a dir, són dos voltes, el campionat d'Espanya era fer dos voltes. Sí, són dotze zones amb cada volta.
I quantes hores és cada volta? La primera són tres, perquè ens doni temps de mirar les zones, i a la segona, com que en teoria ho tindríem que tindre tot revisat, les zones i tot, tenim dos. Dos, o sigui, cinc hores en un dia, és un mateix dia? Sí. I com va anar això? Vull dir, al començament malament, et refereixes a que en aquesta primera volta vas tocar més cops de peus a terra? Sí. O és perquè vas tocar de peus a terra? Sí.
Anava nerviós a les primeres zones perquè anava pensant a veure com quedaré, com quedaré.
I, per exemple, sumant-les... És a dir, quina va ser la teva puntuació? Vas per puntuació per temps? És a dir, X tocades a terra, com va anar això? Els peus que toca terra més o menys punts. Bé, el que fa més punts queda més enrere, el que fa menys queda més... Sense comptar el temps. No, si passes més de les 3 hores... Penalització també. No van quan a sumar, sinó a penalitzar.
Fantàstic. I a la primera volta, dic, quants cops vas tocar a terra? Vaig tocar 14 cops. 14. I a la segona? 6. 6. 9. 9, d'acord. O sigui, va haver-hi canvi, 14 a la primera, 9 a la segona. I, per exemple, tu vas quedar segon. Sí. Amb aquestes 23 tocades a terra. Sí.
I el primer? 20. Fantàstic. O sigui, que diguéssim que per ser campió d'Espanya o així n'has de fer unes 20, 23, que és més o menys el tall. Depèn. Per exemple, quan vas quedar campió d'Espanya de la categoria juvenil B, recordes quina apuntació vas fer?
Bueno, no, tots vam anar molt apretats perquè tots teníem el nivell bastant igualat i al final a l'última zona ho vaig fer jo millor que els altres i vaig quedar campió d'Espanya Es va decidir a l'últim moment aquell campionat d'Espanya Fantàstic, guardes tots els trofos a casa suposo vas tenir un museu com el del Barça Déu-n'hi-do, molt bé, molt bé i tornant amb això del campionat d'Espanya clar, diguéssim tu ja sabies més o menys que quedaries segon és a dir, quan vas acabar no sabies res Jo pensava que anava a quedar pitjor
Pitjor? Clar, sí que va ser una superalegria. Sí. I com va ser? Va, explica'ns el moment per la gent que no ha guanyat res. A veure, Pau. Pau Giral, has quedat un segon do? Enhorabuena. Com va això? Que vam arribar a l'última zona del meu mochi i vaig acabar la zona... El mochi, fem una introducció, és la persona que et guia. Sí. És com aquella altra persona que la veiem allà dient pum, vale, vale. I qui és aquesta figura amb tu?
El Recio, Francesc Recio. Francesc Recio, que és el que te va guiant. Llavors suposo que també tindrà a veure en el teu èxit, no? Sí. Doncs aquí també li fem un reconeixement, home, que ell també s'ho mereix. Seguim parlant una miqueta d'això? És a dir, et van dir que havies quedat...
Bueno, no, vaig vindre a l'última zona i vaig fer un pas que quasi em caic, però el vaig aconseguir fer zero i els altres contrincants em van vindre a felicitar. Ja sabien que havies quedat segon, perquè, a més, com et deia, tu eres el més petit d'aquella prova.
no, bueno, hi havia un altre company que era igual que jo. I com va quedar l'altre company? Tercer. Tercer, doni-do, aquí teniu potencial, vull dir, perquè esteu amb... que al final si us pugen de categoria també serà perquè ho esteu petant, no? Sí. Fantàstic, fantàstic, ja tens la copa a la medalla, la copa, a la vitrina, ja està tot allí, fantàstic, fantàstic.
Anem a parlar una mica més, perquè no només en tema curses veiem que ho estàs petant, sinó que hi ha hagut patrocinadors que han vingut a per tu. A veure, ara és moment de parlar de quina moto tens, a quin equip formes part, tan recentment t'han contactat. O sigui, explica'ns, va. Jo tinc una moto 125 de marca Beta.
I els meus patrocinadors, en primer lloc és Beta Treba, en segon lloc i l'Hermoto, en tercer i l'Erbis, en quart l'Ajuntament del Menar i per últim l'Eda. Edda, fantàstic, mira, molt bé, molt bé. I com et va contactar Beta, al final? Tot l'equip va estar content. Per la gent que no sàpigui del món del motor, Beta és una marca important, eh? Vull dir, què et van dir? Com va ser això?
Vam arribar allà i tots els del camión em van felicitar. Estaven allí els de l'equip Beta? Sí. Ostres, fantàstic. Estem dient, ese es nuestro chico. Sí. Però primer de tot et volia dir com et van contactar. Suposo que van contactar els teus pares i et van dir, mira, que ara formes part de l'equip de Beta. No et va fer il·lusió...
Sí, bé, perquè ja teníem uns amics del meu pare que anàvem a un trial que es diu Tres dies de Santigosa, que és d'aquí a poc, i érem amics i el meu pare, bé, els meus amics, els amics dels meus pares li van dir que si volíem entrar a l'equip Betatrueba i n'altres vam dir que sí.
I de moment responent, vull dir, tirant del carro, què es diu? No m'ha parlat, volia preguntar quin és un dels teus ídols, però evidentment havíem de mencionar el nom de Toni Bou. Sí. És el teu ídol? Sí. N'hi ha algun més, també? En Jaime Augusto. Jaime Augusto, que també és pilot de trial? Sí. Però clar, al final Toni Bou, vull dir, és una persona que quants Mundials ha guanyat? 30 i pico...
37. 37 Mundials, que és pràcticament tots els que ha participat, però crec que en un estava legionat o no hi va participar, vull dir, crec que és tots els que ha participat. Sí. Somies algun dia en ser campió del món de trial. Sí, bastants dies. Bastants dies. I diguéssim, anem a parlar una mica en quant a competències, ja no per guanyar un Mundial de trial, però vull dir, per arribar, segurament Espanya és dels països on hi ha més nivell, més cura i hi hagi més auge del món del trial.
Sí, aquí a Catalunya i a Espanya fem uns trials que es diuen autonomies i el trial nacional, que la majoria de cops el guanya la nació d'Espanya. O sigui, és per nacions i guanya Espanya. I has participat? No, de moment no es pot encara. És la categoria més gran, fantàstic. I algun altre país, algun altre territori que estigui bé?
Itàlia, Portugal, països d'aquí? França. França, clar, França, França. I doncs mira, genial, perquè diguéssim que ara tens 12 anys i competeixes en la categoria de la gent de 14 anys. Sí. Clar, què vindrà després d'això? Vindrà junior, que ja serà gent que té 17 o 18 anys.
17 o 18 anys i tu competiràs contra ells amb 14 o 16 anys. Sí. Déu-n'hi-do. I aquí la gent ja ha començat a créixer. Sí. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I també et volia preguntar, a veure, al final...
posant un altre esport en context, vull dir, una persona al bàsquet és bona perquè fiqui moltes canastes, al futbol perquè fa molts gols o els evita, tu què tens de bo al trial? És a dir, on està la qualitat del trial? Hem parlat de l'equilibri, però en saber dominar bona moto, en saber donar més gas, més equilibri, com es defineix una persona bona al trial?
Doncs intentar no posar els mínims peus possibles a terra i anar fent el millor que tu puguis. Però llavors això, l'equilibri és la major virtut, podríem dir, de l'esport? Bé, en el cas meu, en el nivell meu, és una de les coses més importants. I alguna altra cosa que s'hagi de tenir en compte? Els canvis.
Els canvis. Què són els canvis? Doncs anar-la movent del lloc. Ah, vale, vale. És com quan et vas encarant, no? Ah, fantàstic, fantàstic. Que és quan et poses de peu amb les dors i vas movent-te d'un coset a l'altre. Vale, i diguéssim que amb això ets bo. Sí. Home, he vist algun vídeo teu recentment i et veig bé, et mous bé. Vull dir, al final és que tenim aquí pau
realment, ets poqueta cosa per dir-ho així, vull dir, és que ets un nen de 12 anys i el veus amb un traste tirant, vull dir, és brutal, és brutal, és brutal. Estem arribant al final de l'entrevista, Pau, però abans et vull preguntar
Què tal al col·le? Què tal a l'institut? Vas a l'institut d'Almena? Sí. Primer d'ESO? Sí. Què tal? Has de ser una sensació. Bueno, és més complicat que al col·le. Més... te m'aixequen més. De moment, bé. I segueix parlant una mica d'això? Què et diuen al col·le? Vull dir, perquè arribes amb... Ells ho saben, al final, que el campió d'Espanya sots campió. Sí. Què et diuen? Arribes amb la copa a l'institut? Bueno, al col·le anava...
Alguns dies m'ho demanàvem que portés la copa i els hi portava i tots me'l felicitaven. Mira, devien estar tots i totes les persones, no, que la vull veure jo, que la vull veure jo, que la vull veure jo, deixeu-me la que me la trencareu. Sí. Patint.
Fantàstic. El que sí que potser algú s'haurà preguntat, és que esteu escoltant com un somriure de fons, i aquesta és la Mayra Ariza, que és la Mare del Pau, la qual ja li obro el micròfon i en aquests últims minuts que ens queda del tema del dia també la saludo. Mayra, bona tarda. Hola, bona tarda.
I bé, t'escoltàvem, seguia aquesta entrevista, primer de tot et pregunto una mica això, com és viure on potser tots els fills es dediquen al futbol, es dediquen al bàsquet i tu tens un fill que ha decidit una cosa totalment diferent però que a més li va superbé.
Sí, sí, li agrada molt, se li dona molt bé i els pares el que fem és acompanyar-li i fer possible que tingui l'oportunitat de fer aquest esport que a ell li agrada. Tot i que a vegades ens hem de partir perquè clar, també tenim una nena que també fa un altre esport que és rítmica
I clar, hi ha vegades que competeix un, competeix l'altre i ens hem de partir. A vegades és una mica complicat pels pares, però pels fills fem tot el que és possible. Vas estar a la Nucía fa dues setmanes al Campionat d'Espanya. Sí, sí, sí. I què tal? Molt bé, doncs jo anar seguint les zones on podia arribar, perquè no a totes és possible arribar-hi.
i on no arribàvem a través d'una aplicació que podem veure les puntuacions i anar patint nervis perquè la primera volta, com ha explicat el Pau, no li va anar tan bé, però la segona vam poder recuperar-ho.
I com és al final? Suposo que li passa a totes les mares, ho veiem també en la categoria de MotoGP, no que el tau fill al final practiqui un esport on és més fàcil, on puguis fer-te mal, al final ja caigudes, com es viu aquest sofriment?
Sempre pateixes i tens la por de que no caia, que no es faci mal, que no tingui una lesió, però al final és com tot, també pots caure, anar caminant i fer-te mal, però sempre tens la por que es faci mal, però és el que li agrada a ell i l'apoyem.
Doncs mira, amb això tanquem. Abans volies dir alguna cosa, volies afegir alguna cosa? Bé, sí, gràcies als familiars i sobretot als padrins que sempre que vaig de carrera sempre es preocupen. I gràcies als patrocinadors per patrocinar. I molt més. I ja ho sabeu, invertir en el Pau Giralt segur que serà una bona inversió. Moltes gràcies, Pau i Mayra, per tenir-vos en aquest tema del dia d'aquí a l'OES i com dèiem seguirem molt pendent de tu, Pau. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos.