Avui parlem de la publicació d'un nou llibre i ho fem amb la seva autora, que és la Pepita Sopenya Almenarenca, també Vilassarenca, aquest seria el nom, Pepita. Sí, és la realitat. Benvinguda, quines ganes de tornar-te a tenir aquí amb nosaltres avui presencialment. Com estàs? Molt bé, moltes gràcies per convidar-me. Sempre és un plaer parlar amb vosaltres perquè ho poseu tot molt fàcil.
Escolta, que acabes de presentar, de publicar el teu tercer llibre, Ménage à Trois, és un llibre recent sortit del Forn, perquè no té encara ni un més, que va... I bé, és la teva tercera obra, que ens pots explicar d'aquest llibre que jo he de dir, d'entrada, que encara no m'he llegit però que em llegiré molt aviat.
Mira, et puc explicar que és... Jo soc una escriptora que soc tastaolletes, me n'estic adonant, no? Que soc molt tastaolletes perquè vaig començar fent una novel·la, després vaig fer un recull de relats i ara aquest és un recull de microrelats. Exactament són micro trilogies, què vol dir? Cada trilogia té tres microrelats.
I això, són 27 més una microtrilogies, amb les quals un dels ingredients principals, com sempre, diguéssim, dins de la literatura que escric jo fins ara, és l'humor. Hi ha humor, entre altres coses, perquè penso que l'humor és una arma molt... Bé, una arma, com ho diria jo, una eina, perquè arma no m'agrada fer servir la paraula, és una eina molt important per entomar el món, sobretot tal com està avui en dia, no?
I llavors jo intento, com a escriptora, la meva aportació al món literari és des d'una perspectiva d'humor, i això no vol dir que sigui un hi-hi-hi-ha-ha-ha, sinó que m'agrada molt treballar la ironia. I tracto de temes actuals, però sempre passant pel filtre de la ironia. És que es poden dir moltes coses amb la ironia. Sí, és que a mi m'agrada, m'agrada això.
Hem de dir que primer vas publicar el Neures de Passo Catamboli, després va vindre Demà no m'ho així i et diré que sí. A l'inrevés, primer la novel·la, el Demà no m'ho així i després les Neures, sí. Que a més a més aquesta novel·la va rebre el Premi Vall d'Albaida de narrativa eròtica. Correcte. O sigui que el primer ja pam, amb un premiat. Sempre suposo que aixeca la moral.
Home, sí, arribar i moldre en aquest sentit em va agradar molt, tot i que després tu et penses, ostres, ara ja tindràs les portes obertes de les editorials, i no és així, perquè és un món feroig, és un món feroig i som molts i moltes, diguéssim, intentant esgarrapar això, un raconet dins del món editorial. Però bé, bé, clar, va ser una satisfacció molt, molt gran, la veritat és que sí.
Tot i el nom, menaix a trobar que la gent no s'esperi que torni a ser relats eròtics. No, però n'hi ha. N'hi ha, n'hi ha. De fet, es veu que jo ho feia sense adonar-me'n. Perquè ara que he fet porto fent dues presentacions, no? I...
I sense ganes d'aixafar la guitarra, un dels que va venir a la presentació em va parlar i diu, ostres, he après moltes coses de la masturbació femenina. Jo dic, ah, sí? No n'era pas conscient. O sigui, jo, de la mateixa manera que he dit que l'humor és important, la sensualitat també n'és. Llavors, jo cada vegada m'agrada menys posar etiquetes a la literatura perquè trobo que és reduccionista, això. Llavors, m'agrada més parlar dels ingredients que posem.
I un ingredient seria l'humor i un altre ingredient seria la sensualitat. I si juntes les dues coses ja és fantàstic, perquè pot ser. I és ben saludable que sigui així, no? Sí, sí, sí, per això. I jo crec que tiro cap aquí. No és això premeditat, sinó que me surt així. Senzillament, sí.
Aquest llibre l'has publicat també gràcies a un micromecenatge. Correcte, sí. Com ha estat aquesta experiència? A veure, he de dir que aquesta experiència m'ha costat una mica més que la primera que va ser amb el... amb l'aures de passucat amb oli, que va anar molt ràpid, i aquesta no sé per què. Suposo que això dels microrelats fa com una mica de respecte a la gent, que no estem acostumats a llegir-ne. És igual que no hi ha molta gent que llegeixi poesia, ho podríem equiparar d'alguna manera...
I llavors em va costar una mica més. Ho vaig aconseguir, però va costar... És molt picapedra, perquè has de convencer la gent que et reserva el llibre si que hi ha un... Tu poses una part del que has escrit i que et facin confiança i reserven el llibre abans que es publique. Llavors hi ha uns 4 o 5 mesos entre que diguéssim que fan la prereserva que tenen el llibre. Però jo sempre dic el mateix. Dic que això és igual que quan compres entrades per un concert. La gent no li fa res de comprar entrades a...
100 euros o fins i tot 200 euros per un que ve de l'altre costat de l'oceà i no els fa res de pagar-ho i el concert tindrà lloc al cap d'un any. Però bé, a vegades el que tenim més a prop és el que costa més. De tota manera, i això era una reflexió que fèiem abans a Microtancat, deia que cada vegada estem més habituats a la immediatesa, a coses més grotes, als TikToks, als Instagrams, xuc-xuc.
I tant, i tant. En canvi, costen els microrelats, però per una qüestió que no acabo d'entendre, no? Més per què? Perquè vesteixen menys? És que no ho sé. És que jo crec... Sí, és el que estàvem parlant abans, Pili. Jo crec que la gent entén el concepte novel·la, no? I tothom diu, doncs vale, per Sant Jordi, per exemple, estic segur que les llistes de més venudes sempre hi ha una novel·la, no? En canvi, tot el que s'escapa d'aquest gènere...
Doncs costa més. I com més petit ho fas, com és el meu cas aquí, doncs més costa. No sé si se podria fer un estudi psicològic, això no sé si se n'ha fet, seria interessant.
Són 28 trilogies, per tant, el triple de microrelats, no? Sí, sí. Diu que un afegit, no? Sí, sí. 87 microrelats, que, a més a més, amb tota la intenció, tu dius, situada a la casella de sortida i som-hi, preparat...
preparada, per tant, aquí ja ens indiques que és un joc. Sí, sí, jo ho he plantejat exactament com un joc, perquè una de les coses que vaig aprendre quan vaig fer un curs sobre microrelats era que ja sempre, a part de l'escriptor i el que seria el producte, l'escriptura, el lector també té un rol important.
llavors hi ha de posar de la seva part. I per això és un joc, no? Tu pots jugar amb tu mateix, pots jugar al solitari, però és més divertit si jugues amb una altra persona o més persones. I això és la idea darrere el llibre, no? Fer pensar una mica, però no allò de dir, ui, des del punt de vista existencialista no va per aquí, però sí de dir, ostres, aquí què passa? Això és realment així? O no ho han llegit bé? Tornem a llegir. Aquesta és la idea, no? És una mica com un trencar closques.
Un trecaclosque. Quants personatges deu haver-hi? Ui, molts. No et podria dir perquè no els he comptat. Mira, ara m'estàs fent deures. M'estàs donant deures, eh? Home, no d'haver mínim un centenar? O por ahí? Una norantena? No, no, tants no, perquè pensa que si són 86 microrelats...
No. No tants? No, no, tants no n'hi ha. Però mira, els contaré tu. Això no ho havia pensat. Molt bona pregunta. Ja m'emporto aquí feina cap a casa per aquest cap de setmana. Com t'inspires? Perquè em sembla que t'inspires a tot arreu i tot et produeix la necessitat d'escriure.
Jo sempre, bueno, jo a vegades estic repetint la paraula i jo me n'estic adonant, ho sento. És que l'entrevista és de tu, eh? Ja, però ara m'estic sentint i... A veure, treballo molt des de l'emoció i per mi l'emoció és molt important i l'emoció en sentit de qualsevol tipus, no? I després soc molt curiosa.
I clar, això m'he portat a vegades... Ara he vingut en tren des de Barcelona i no explicaré l'anècdota del tot, perquè això acabarà sent un relat. I dic, ostres, m'ha passat una cosa i dic, l'he d'apuntar perquè si no, en aquell moment... Doncs clar, en aquell moment jo m'he emocionat amb el que passava i dic, això ho he d'apuntar perquè d'aquí sortirà una història llarga, curta, no ho sé. I és el que he fet.
I llavors m'inspiro molt, ara com ara, amb el que estic escrivint, sobretot amb els relats, me n'adono, amb l'actualitat, amb el que passa pel carrer, però no t'estic dient el que surt a les notícies ni el que passa a l'altra punta de món, sinó el que ens passa dia a dia, passejant pel carrer, treballant, no sé, estant en un cafè...
O sigui que tu estàs allò amb els ulls amatents i el cap funcionant. Sí. Una de les coses que també trobarem en aquest mena ja trobar és aquests personatges que no tenen per què ser éssers humans. Exacte. I això és una cosa que també va sorgir així sense pensar-ho. No era premeditada, no de dir, ostres, ara miraré que aquest, aquí incorporaré... No, és que pensava en la història i la història, en aquest cas era...
no sé, primer era la història i els personatges, no, els personatges em portaven a la història, amb algunes si primer penses la història i dius, mira, farem aquest i l'altre, i l'altre eren uns personatges i creava la història. I m'ho he passat molt bé.
Llavors, el que em va agradar molt a l'última presentació, que una persona que s'havia llegit el llibre allò, em va dir dos vegades, diu, però me'l tornaré a llegir, dic, ostres, que bé, i portava un llistat de notes, em va dir, diu, me'n recorden alguns del Pere Caldes? I jo quan em va dir això, dic, eh, ara jo ja no vull sentir res més, ja me'n quedo amb això, me'n quedo.
Sí, perquè jo l'he llegit, jo crec que tots l'hem llegit encara que fos a l'institut de lectura obligatòria. I ara aquí no sóc jo qui em comparo, sinó que m'ho va dir ell i em va fer molt feliç, la veritat. Suposo aquest punt costumbrista de relatar la societat a través d'aquests microrelats. Sí, a vegades amb algun punt de surrealisme. Ostres, doncs mira que bé.
Ai, quines ganes. El presentes almenar el divendres, dia 12. Sí, divendres, 12 de desembre, apunteu-vos la data, a les 7 de la tarda, i això serà a la sala 1 d'octubre, que és una sala fantàstica. Aquest serà un cap de setmana molt literari, perquè aquesta és la primera presentació, aquí a Ponent també,
I després, l'endemà, almena s'organitza el mercat de Nadal i de Lletres. I llavors també hi ha un vermú literari que és a la una, i crec que es fa a la plaça del mercat, sí? I llavors allà estarem amb una taula rodona, juntament amb l'Anna Saed i amb alguna altra persona que encara no seguies.
I a la tarda, aquest mateix dia, el dia 13, a les 6 de la tarda, presento a Lleida, o sigui que si no he pogut venir al mena, a Lleida, a la llibreria La Irreductible.
Què representa per tu estrenar, presentar obres almena? Bé, per mi és sempre... És un gaudi, no? Perquè és allò que, a més a més, em sento sempre molt estimada, vull dir que ve molta gent, que ve gent que participa, a vegades, perquè amb una presentació... Jo sempre dic que cada presentació és un món, és com un microcosmos. Tu presentes una obra, però des del mateix moment que la gent...
que l'agafa un lector, aquest lector pot interpretar coses i això és la gràcia del tema, perquè si és una cosa que tothom pensa el mateix, dius, ostres, és molt pla. Llavors, al menar hi ha més confiança en segons quines persones i llavors allà no hi ha filtre. A vegades no hi ha filtre i això enriqueix la presentació. No és una cosa allò que sembla molt cerimoniós, sinó que té aquests suquets, aquest xup-xup que ho enriqueixi. M'agrada molt, la veritat.
Podrem comprar el llibre a les presentacions? Sí, això sobretot compreu el llibre perquè si no és l'única manera jo gairebé per cada llibre m'he passat dos anys i mig sense adonar-me entre que aconsegueixis publicar i tot això acaben sent dos anys i mig i dius home, està bé que la gent compri el llibre
De fet, ja estàs buscant editorial per la quarta novel·la, que és una novel·la que ja tens acabada, també. Sí, la tinc acabada. Jo ja he dit abans al començament que soc una tastaolletes, o sigui, si estàs escoltant alguna editorial que li interessa, aquí llançó-la, contacteu amb un i ja us passaran el meu contacte. I a més, és una novel·la... Jo sempre pot...
A veure, sempre hi ha una mica del terrors a tot arreu perquè jo soc filla de pagesos i per mi això és una cosa que m'ha marcat i m'agrada i quan xafo almena m'agrada caminar pels camps, veure com canvia els colors i tot aquest tracte amb la gent de poble, amb la gent de poble, a mi m'ha enriquit molt i això d'alguna manera surt sempre amb algun escrit i aquí la novel·la surt.
I és una novel·la també amb molt, molt humor, però en aquest cas humor negre, perquè és una novel·la negra. O sigui, he obert una altra... Hi ha un assassinat! És escrit des de... més d'un n'hi ha, però està escrit des d'una perspectiva diferent. No hi ha l'investigador, no tinc cap investigador.
L'altre dia llegia, no me'n recordo on exactament, però es parlava de dos tipus de novel·les negres, la que ja, diguéssim, és un tema, diguéssim, més psicològic. Uau! La psicologia de l'assassí barra assassina. Ai!
De títol o no es pot dir això? Sí que té títol, però m'ho reservem per no xafar la guitarra. I tu continues escrivint això? Sí, sí, sí. Vull dir que tu continues tenint aquí material i n'hi haurà. Jo continuo perquè és que forma part de la meva persona, escriure, llavors no... O sigui, de la mateixa manera que tant llegir com escriure, jo no concebo la vida sense una cosa ni l'altra. O sigui...
sempre dic el mateix, que soc més lectora a temps total i escriptora a temps parcial, bàsicament perquè estic treballant, o sigui, a jornada sencera, i perquè per llegir sempre trobes un moment, jo sempre el trobo cada dia,
I per escriure és diferent, perquè no sempre estàs capacitada, no sempre estàs amb un, diguéssim, amb un humor per poder escriure qualsevol cosa, no? A vegades tens temps, però, ostres, sí, sí, tens temps, però no pots escriure, perquè en aquell moment la inspiració, doncs, l'hauries d'anar a buscar no sé on, no? Al xat JTP, cosa que no faig. Per tu, d'alguna manera, l'hauries d'anar a buscar, jo què sé. I llavors dius, doncs, ara no, tinc temps a escriure, però no puc dir. D'altres vegades que t'esacuden coses, però estàs
O sigui, estàs fent coses a casa o estàs conduint o fent qualsevol altra cosa que no pots seure i escriure. De moment, menaix a Troac, tenim feina per llegir i per veure les presentacions del divendres al menar, del dissabte al vermut literari i després també a la irreductible, també el mateix dissabte a les 6. Pepita Sopenya, gràcies per ser-hi molts èxits. Moltes gràcies a vosaltres per acollir-me aquí també, com sempre.