Hi ha persones que fan les coses amb passió i avui tindrem el plaer de conversar amb una d'elles, segur que ens encomana la seva energia. És la Marina Solar, restauradora i propietària del que cuinem d'Almena, però que avui no ens parlarà del seu talent amb la cuina, sinó amb les històries. Molt benvolguda, Marina, com estàs? Hola, bon dia, molt bé. Gràcies.
Marina, tot just has publicat un conte, El ratolí Jaume, que és un... Has fet... Com ha anat aquest canvi dels fogons que dèiem al principi a les històries, a les lletres? Com has abraçat aquest projecte? És la pregunta que més m'estan fent, perquè la gent pel poble, com que tothom ens coneixem i tothom... No sabia aquesta faceta teua i realment no la sabia poder ser quasi ni jo. O sigui que realment...
Tenint dos nevodes a casa petita t'has d'inventar mil històries, si ets de contar-ne. Clar, a mi m'agrada molt contar històries. Però d'això passar a contar un llibre, escriure un llibre és una mica més professional. Realment és un conte que fa molts anys que està al meu cap i que el conto molt perquè l'Alia, amb una nevoda quan era més petita,
I és que a dormir sempre volia contes, i bueno, contes explicats, perquè ja els que tenim a casa ja els tenia més escoltats, doncs ja em volia que els expliques i l'inventes. I bueno, he anat inventant contes, i justament aquest li va fer tanta gràcia que després també em feia, conta'm el conte del ratolí Jaume. I bueno, clar, llavors, recorda't el que vas dir del ratolí Jaume, que també és un altre, que n'inventes, no? Però bueno, ja el vam anar perfeccionant, i al final ja se me va quedar tant al cap, que una vegada, ja fa potser un any o dos anys, li vaig escriure per amb ella, el vaig fer només per amb ella,
i li vaig imprimir tot i llavors la gent que el va veure li va agradar molt inclús per exemple la Maribel Torà que ella ja ha fet un llibre que també és d'Almena li vaig ensenyar aquí el restaurant que és client de nostre i em va dir ostres, és molt xulo però si algun dia tens intenció de publicar-lo deixa'm que t'ajuda per corregir alguna coseta i vaig dir home, no crec que el publiques encara van fer aquesta broma i mira, uns mesos després em va sortir del cap perquè no em va oferir ningú vaig pensar jo, saps què?
que vaig a publicar el conte. Bueno, vaig a mirar com se publica i vaig a mirar com ho fem. I bueno, ja va anar rodat, em vaig ficar en contacte amb una editorial, el meu va ficar tot molt fàcil i vam començar ja a treballar-ho i bueno, doncs mira, al final va sortir el ratolí Jaume. Va sortir el ratolí Jaume i és bonic, no?, aquesta història que va, és a dir, que estava rejada tant amb el total en aquest d'explicar històries d'una manera, de la manera, diria, i en el molt bon sentit, de la manera més primitiva que és aquest relat, no?, d'explicar-nos històries que a tota la canalla els hi encanta. Sí, sí.
Una manera fàcil per escoltar-ho per als nens, però alhora que el Rodolí Jaume té problemes com tenim tots a la vida, sobretot els nens, coses petites, però que ara mateix ja es noticien moltes coses de problemes que hi ha a les escoles i de bullying, el Rodolí Jaume, pobret, va tindre també una època que no ho va passar gaire bé. Hi ha tot aquest rerefons a la història. Sí, sí, ajudant se pot superar les coses i sempre intenta superar-ho perquè és el millor.
De fet, la teva neboda també forma part de la història, no? I li dediques, eh, la història? Sí, sí, sí, les dues, sí, sí. Sí, sí, en tinc dues. Lo que passa és que, clar, la Lia, com que estaves a prop i va ser amb ella el conte,
Però bé, ella és la primera, que i la Paula, dic si a casa de la Paula també n'ha bé, vull dir, per això surt tant la Paula com la lia al conte, sí. Marina, ara quan ens explicaies això, es desprenia una mica que ha sigut també un procés, és a dir, que hi ha molta autogestió amb tot el procés de creació d'aquest conte del ratol i jaume. Sí, sí. Com ha sigut tot aquest procés? Sí, sí, total. Bueno, doncs pensa que aquest procés ha sigut... Clar, jo vaig dir un dia, ai, mira, a veure com s'hi publiqui, que val, molt bonic, ho vaig pensar, però clar, quan t'hi poses és
Fes tota la feina, gestiona la teua feina, que no és poca, per sort, que en tenim molta, i a part, fes el conte. I llavors em pots veure aquí, al restaurant, mentre estic remenant la cassola, un correu de l'editor. Marina, mira-te això. Me miro això. Seguis-ho remenant cassoles.
després Marina, ui, aquí no m'agrada això, seguim, saps? Vull dir, ha fet una mica tot, però bueno, dintre que la meva vida ja és així de ràpida i d'enèrgica, que és la que energia menys sobre sempre, i aleshores ha fet així, ja vull dir, no ha fet en plan, ai, me vayas reunir, me vayas sentada, no, no hi ha hagut cap reunió sentada ni res, totes les reunions en set, entre fogons, eh? Sí, sí, sí, entre olles i en un moment de, ai, espera que contesto aquesta trucada, ai, espera que he de fer un correu, però bueno,
Poquet a poquet ho hem anat fent i al final, quan va arribar el primer conte, que era el de prova, que guai, saps allò de la il·lusió? I és més, també he de dir que jo vaig pensar, va, jo sempre, claro, m'agrada fer coses, però tampoc és que sigui molt arrogant o sigui en plan de dir, buah, se vendrà molt, i vaig dir jo, va, fem 50 llibres. I el meu home, el Miquel, va dir, fem-n'hi 100, 50 és poc. Jo pensava que dic, va, i 100, quina barbaritat. I encara em va dir, bueno, una mala, eh?
Si no els vens, els regalem, perquè com que és una cosa que ho fas per la il·lusió que et fa de fer-ho, que no és ni molt menys per treure un benefici, perquè amb el prou del llibre no hi ha benefici gairebé.
Diu, doncs fem-li 100 i si no el regalem. Dic, doncs també tens raó. I aquesta va ser la primera idea. Que ha passat a dia d'avui? Que ha passat. Que encara no hem fet la presentació, que la fem aquest divendres 24 i no tinc llibres. He hagut de demà recorrer-nos una segona edició. Ui, boníssima, Marina. Molt bé, enhorabona. Gràcies. És més, ahir trucant jo a l'editorial, dic, necessito els llibres pel divendres ja, que no en tenim. I si fem la presentació, algú vol comprar, que diem que no tenim comptes, no pot ser. I espero que arribin avui. Espero i desitjo avui. Ara encara tinc els meus nervis d'avui llibres.
Però, vull dir, imagina't tu, 100 llibres que havíem fet per vendre i ja no en tenim. La presentació és d'aquí i és ja. Necessitem aquests llibres. Marina, explica'ns bé com és la presentació que tothom que ens està escoltant, si li ve de gust a tancar-se escoltar-te parlar d'aquest ratolí, Jaume. La presentació la fem a través de la Biblioteca d'Almenar. Com que tinc molt contacte amb ells i és un conte infantil, vam anar a parlar amb ells i els vaig portar un llibre i els vaig dir que havia fet aquell llibre i que m'agradaria explicar-ho als nens. I llavors vam dir
de fer aquí a la sala d'octubre d'Almena, el divendres 24 a les 5 i 4, que és l'hora del... Normalment Almena és molt xulo perquè la biblioteca fan l'hora del conte. I aleshores ens vam dir d'enllaçar el que és l'hora del conte amb la presentació del conte. Llavors el que faré és presentar una mica el conte per als més adults i llavors, evidentment, contar el conte per als més petits, que són el públic encantador que tinc sempre, els petits, no? Que és un conte que, bé, que als pares també els agradarà, però estan molt... I molts pares hauran de llegir-lo, els seus fills,
però que està molt encaminat cap als nens i que escoltin i que disfrutin. I també els dibuixets que han fet, que també els llameu molt, perquè ahir mateix va vindre una clienta i em va comprar dos, però una nena de 6 anys i una nena d'un.
Clar, el de hume i pensava, i encara et dedica molt, i ara firmo llibres, jo que soc una friqui de la lectura i que vull llibres dedicats dels meus escriptors prefavorits, ara resulta que firmo jo llibres, que també és una altra cosa que és molt heavy. Tu hauries imaginat això fa dos mesos. No, mai de la vida. No. Mira, l'últim llibre que he rebut, firmat de l'Eloi Moreno, que a mi l'Eloi Moreno m'encanta, que guai, tinc un llibre firmat de l'Eloi Moreno i ara és, ai Marina, que la il·lusió, firmem el llibre, jo, vale.
S'ha donat la volta, ni molt menys a l'altura de l'Eloi Moreno. Només faltaria, vull dir, no ho vull ser, però que em fa molta il·lusió. I aleshores els nens, no? I el Peque tenia un anyet, li vaig firmar el llibre, però clar, en Pico va veure els dibuixets ja, tocant-lo, supercontent. Dic, bueno, clar, és el que dius.
Amb una edat miraran una cosa, amb una altra edat una altra, i amb una altra edat entendran el que estem parlant del conte. Vull dir, que és un conte que sí que és un conte infantil, que és el que dèiem que és molt senzill, però és molt senzill perquè l'entenguin totes les edats, no? Si ets petit, mira els dibuixos, si ets una miqueta, doncs l'Alia li vaig començar a comptar en 3 anys, ara en té 6,
li feia gràcia a la història i ara suposantament entendrà més. Després, abans al principi que parlaves d'aquest tema de fons que hi ha una mica el bullying o el maltracte cap a un company o companya, és a dir, tot això s'entendrà molt millor quan van créixent. Per tant, és una història que és de debò a llarg, perquè pot enganxar-te a la canalla més petita...
Com una mica a la més crescudeta, i tant. Escolta, parlaves ara dels dibuixos i també és una cosa molt divertida i molt curiosa perquè és que estàs a l'avantguarda, Marina. Explica'ns per què. Bé, perquè, clar, els dibuixos, per exemple, els vam fer... Clar, quan jo vaig fer el conte, vam buscar alguna cosa així senzilla de fer, no? I llavors el Miquel, que és el meu home i és el que està a mi treballant, però que li encanta la informàtica, em va dir, vos que mirem de fer els dibuixos a mi, ah?
I com ho vols dir, diu, ho provo. Aquest que t'agradaria que hi hagués, doncs això amb això amb això, doncs m'he anat fent les il·lustracions, m'han fet unes quantes i al fet em diria aquests dibuixos. Que realment, si us hi fixeu, el ratolí dolçet de la portada, a dintre, potser no tots són iguals, primer perquè esperia, i segon perquè sí que, per exemple, podies agafar el mateix, però és el que diem, si penses la història de com ens veiem o com ens veuen, cadascú ens veurà d'una manera, i nosaltres és els que ens hem de veure, el ratol igual.
Veuràs un dolce talent al començament, després pot ser en veuràs un més gran. Primer que tot que anem canviant en la vida i segon que cadascú ens veurà amb uns ulls, no? I també és una forma, és un missatge donar. No és sempre tot igual, no tothom ho veu tot igual, simplement és que cadascú som com som i hi ha molts llibres que dedico que hi poso. Recorda que les teves diferències et fan únic i especial i és que és així. Si ens quedéssim amb aquesta essència i la tinguéssim per nosaltres i la respectéssim pels demés, jo crec que moltes coses anirien molt millor.
Quasi que hauríem d'acabar l'entrevista amb aquesta reflexió, Marina. Però sí, quedant-nos aquí... És una cosa que la veritat és que la tinc molt inculcada perquè jo pateixo molt per aquestes coses, la veritat.
No podem marxar, això sí, perquè primer ens has d'explicar, a banda d'aquest divendres, a la presentació del dia 1 d'octubre, perquè arribaran totes les noves impressions del llibre. Sí, sí, espero i desitjo. Si no, ja farem una llista de te'l portaré a casa, no pateixis.
Exacte, és a dir, a banda d'in situ, el divendres de la presentació, a un quart de sis, a la sala 1 d'octubre d'Almena, que hi haurà la presentació, més l'hora del conte, per tant, una activitat familiar ben xula. Sí. On més es podrà aconseguir el llibre? Et poden localitzar tot? Doncs mira, sí, el llibre el tenim físic, o sigui, el podeu comprar tant a la llibreriana com aquí al restaurant, perquè com que clar, tenim el restaurant obert, doncs aquí el tenim i agafem-hi la llibreriana també. Ja n'està venent i, bueno, n'he hagut de portar més, bona senyal que em va venent, que és molt important, no?
que sí que l'hagués pogut vendre, pot ser només al restaurant, però jo prefereixo que els punts d'almena es pugui vendre i l'Anna, qui més, que pugui vendre el llibre del Tratulí Jaume. I després també a les plataformes, a el que és la meva editorial, l'online es pot comprar i després a Amazon també. El que passa és que a Amazon ja és un altre món, és tot molt més gran i a la vorens està donat d'alta i falta que donin l'ok per a que estigui ja el link allà, però ja tenen els comptes i tot, simplement el que passa és que allò és un altre procés. El que passa és que sí que realment
Hem ficat alguns a Amazon perquè també el tindré el que cuinem avui, el grup de cuina que hi ha tantíssima gent. Si jo ho penjo allà i algú el vol comprar, més llibres venuts que al fi i al cap. És el que volem també. Molt bé, clar, fer el cercle. Val a dir que per a les persones que estiguin interessades a comprar aquest conte, el ratolí Jaume de la Marina Solà, el conte té una aportació solidària. Sí, sí, la veritat. Mira, jo ho vaig penjar.
perquè jo faig moltes aportacions solidàries amb Sant Joan de Déu i altres coses, i amb el Postureig de Lleida, per exemple, sempre hem tingut molt feeling de fer alguna cosa, de parlar amb ell i preguntar-li, i va ser amb ell que em vaig posar en contacte i de dir, ostres, he fet un conte que m'agradaria fer una aportació a gent de nens, aquesta vegada a FANOC, he col·laborat amb altres entitats, però aquesta vegada a FANOC. I llavors em va dir, ostres, que guai, i llavors ens va publicitar amb les xapes de...
d'Afanoc han fet una aportació solidària. D'altres han fet una aportació ara d'euro per llibre, per tant, no els han venut, però amb tota la emoció i la intenció de vendre'ls, 200 llibres han fet una aportació de 200 euros a Fanoc. I llavors, si s'ha de fer una tercera edició i una quarta, sempre hi haurà per llibre un euro que anirà a Fanoc. Això ho tenim claríssim des del primer dia.
Molt bé, i això també que ho tingui claríssim tothom que estigui interessat en aconseguir, en comprar aquest llibre de la Marina Solà, el conte, el ratolí Jaume, que recordeu es presentarà aquest divendres, dia 24 d'octubre, a la sala 1 d'octubre d'Almena, a un quart de sis, a hora del conte inclosa, i a més a més també el podeu trobar físicament a la llibreria Anna d'Almena i al que cuinem. Marina Solà, enhorabona, moltes gràcies per explicar-nos tota aquesta nova aventura, ara entre lletres. Ha estat un plaer.