Tres anys de l'Aula d'Extensió Universitària de Torreferrera, tres cursos, moltes conferències, moltes xerrades i molta expertesa. De tot plegat en parlem amb el seu president, amb el Jaume Gatius, que avui ens acompanya a la ràdio. Molt benvolgut, Jaume, com estàs? Hola, bon dia, moltes gràcies per convidar-nos i poder tenir aquí un moment per explicar què fem.
Escolta, que et sembla si comencem parlant de l'expertesa que ens acompanyaran a l'ascensió d'aquesta tarda perquè ve el gran Mario Serra. Sí, sí, sí, és un gran comunicador periodista i a més a més un enamorat del llenguatge. Ja saps que treballa i col·labora amb TV3, Catalunya Ràdio, a més de ser escriptor...
Nosaltres hem tingut l'oportunitat de contactar amb ell, és filòleg, filòleg català i company d'estudis d'un dels membres de la nostra junta. Llavors, aprofitant aquest contacte i aquesta ens ha fet el favor de venir i avui vindrà a fer-vos una conferència sobre l'art de...
D'aprendre a llegir que els nets, es diu així la conferència, diu què puc fer perquè els meus nets llegeixin, no? Doncs eines i truquets, no? Per poder, doncs... Per poder-los enganxar a la lectura. Exacte, exacte. Hauríem d'escoltar la conferència per veure quins... Avui a les set de la tarda, com és habitual a la biblioteca. Recordem que qualsevol persona ja és benvinguda a l'aula perquè les inscripcions sempre estan obertes. Sí. Com funcioneu?
En principi fem campanya de matricular a l'agost setembre, perquè el curs comença a l'octubre, és un curs universitari, així ho hem de dir, perquè els professors i els conferenciants que venen, la gran majoria són docents i persones que pertanyen a l'UDL. I aquesta és la voluntat i la vocació que fa més de 30 anys les aules van començar ja a Lleida, n'hi ha...
gairebé una trentena al total de la província, totes depenen i pengen de la UDL, i els professors en comptes de ser els alumnes qui van a la universitat, perquè per problemes d'agenda, problemes de calendari, problemes de matriculació no es pot, doncs ells es desplacen a les diferents aules a fer una conferència magistral, evidentment, amb un rigor, una espertesa i un coneixement espectacular, a nivell universitari, esclar.
és a nivell universitari amb tota aquesta expertesa, però sí que una altra manera d'aprendre, perquè aquí sí que no hi ha exàmens, no hi ha deures, això és pel gust, pel plaer de saber més coses. Hi ha un torn obert de paraules, preguntes, qüestió al final de l'hora o l'hora i quart que pugui donar una classe. S'anima la gent normalment?
Sempre hi ha alguna pregunta, sempre hi ha algú que és més proactiu, és evident, doncs que ja... Jo passen totes les classes. Passa tot arreu, però normalment, i com que és una hora molt prudent encara, les 8, un quart de nou, doncs has acabat, i dos o tres quarts de nou, doncs tothom pot ser casa per fer les seves coses...
doncs és una hora que també vam tenir el debat, que si més d'hora, si més tard, però creiem que ens sents còmode i ens va bé, i llavors, com diies tu, sí, la gent col·labora, pregunta, i al final acabes d'aclarir algun dubte, perquè sempre n'hi ha.
A banda d'aquesta altra manera d'aprendre, en el sentit que no hi ha deures, també té una altra cosa molt positiva i és la varietat dels temes que es tracten. Hi ha gustos per a tothom. Sí, sí, sí. Parlem d'història, de filosofia, es parla de medicina, es parla de salut, parlem de dret, parlem, com deia abans, per exemple, d'astronomia.
Podem estar parlant, potser va venir, ara recordo, una de les més estimades i volgudes el president del Clínic de Barcelona, el senyor Jaume Tort, per fer-nos una conferència sobre els transplantaments. Va venir la doctora Pérez, que és la cap dels forenses de Lleida, també parlàvem d'això. Ha vingut el professor Mallol a parlar-nos d'astronomia del sistema solar i de la Voyager i...
I bé, hem tingut una varietat i tenim, de fet, ja és la nostra vocació, tocar tots els temes i també t'he de dir que fem una enquesta entre els nostres socis demanant-los d'això, doncs, consell, orientació sobre els temes que els interessen.
Perquè no només és això, per exemple, també fem sortides. Sortides, viatges, en principi, no és només de dir, bueno, és que oferim aquesta possibilitat i vosaltres us heu d'apuntar o no. No, volem el feedback, necessitem que ens digueu
que us agrada, si ho fem bé, fem una enquesta a l'acabada de la conferència, que ens diguin si els agrada, si s'està interessant, com ha estat el comunicador, el tema. A nivell de sortides, una de les més boniques que hem fet va ser l'any passat, per exemple, al Liceu, al Liceu de Barcelona, a veure una òpera. Va ser espectacular i molt èxit. Tothom va quedar encantat. Encantadíssims. Aquest dissabte aprofito també per dir-vos que tenim sortida del Palau de la Música, anirem a escoltar
la missa de Beethoven, que és de tot menys una missa, és una obra solemne, monumental de Beethoven, que la fa l'Orfeó Català, i llavors, amb les places que vam oferir, doncs, en 15 dies es van exorir, perquè fem un autocar, no podem fer-ne més, no? Llavors, ha tingut molt èxit. La propera que tenim programada, perquè... Això ja de cara al segon trimestre, eh? Sí, final de curs, maig, lluny, volem anar...
A Puigreig, a la zona al costat de Berga, a veure la fàbrica tèxtil com al segle XIX vivien les famílies a la Colònia Vidal, que és una de les més no conservades, és teatralitzada.
Per tant, els actors que representen els diferents treballadors i famílies van vestits d'àpoca i t'expliquen com vivim llavors. Pensem, hem anat a àger a veure... Per l'astronomia. Correcte. I llavors són aquest tipus i aquest caire de sortides que al principi pensem que és el nostre objectiu. Que són culturalment enriquidores, no? Correcte, correcte, correcte.
Això que em parlaves ara de les enquestes us deu servir també com a base per preparar, diguem, el programa de cada cursa. Sí, correcte. Ara que som al primer trimestre, fes-nos cinc cèntims que espera aquest curs, no? Perquè encara hi ha temps d'apuntar-se, com deia. Doncs, en principi, mira, et puc dir que, evidentment, com hem dit avui, ve el Marius Torres, Marius Serra, disculpa...
Gairebé en passem abans. Per exemple, et puc dir que una de les que més il·lusió també ens farà és la del Marc Brunet Cabré, que vindrà el dia 16 de desembre, parlant de nanotecnologia i el futur a escala invisible.
I és un investigador que ha guanyat un premi, és a Suïssa, treballant, i és fill d'aquí, de Torreferrera. Quan comences a parlar de nanotecnologia, dius que és això, no? Doncs esperem que ens obri els ulls i que ens ho expliqui, i a més a més, com et deia, posar molta al·lusió perquè és fill d'aquí. Però què més tenim? Per exemple, tenim l'Hermen Goltosà, que ens parlarà, tots sabem que és l'Hermen Golaris, no? Vindrà al gener. Tenim també, sobre filosofia, el remot camats i guàrdia, que ens vindrà a dir-nos, doncs,
una mica reflexionar què fas, amb qui vas i com ets, llavors això t'ajuda a entendre't una mica tu mateix. Tinc el professor Jordi Serragallonga que és, parlarà del primer, és antropòleg, parlarà del poblament humà a Europa, la sortida dels homes d'Àfrica. El professor Serragallonga és un aventurer, va amb barret, sembla una indiana junts, crec que agradarà molt.
La següent serà, per exemple, la doctora Núria Roure, que és psicòloga, i ens parlarà de com dormir, claus per un descans reparador. Aquesta també és important, eh? Molt necessari. Una altra de les que més il·lusió fa i tenim és l'exposició als millors treballs de recerca de l'Institut Joan Solà. Això ho repetiu cada any?
Ho repetim cada any perquè són treballs de deu, són treballs de matrícula i hem d'ensenyar i mostrar que al nostre poble hi ha un jovent d'una categoria excel·lent, tots els que sempre estem dient, no, és que els jovens sembla que tot el dia estaran a la ple, i doncs no, per moltes més coses.
Què més tenim? Un altre a nivell de salut, el curanderisme que teníem a Lleida. No sé si recordem bé els més grans, perquè els que som sèniors potser hi vam anar, el senyor Panxeta, que et curava, tenies un trencament, una factura, i ells amb quatre pegats t'ho arreglava. Una miqueta aquesta història. Vindrà també el doctor Ximo Company Climena, Descobrimos,
que és un Velázquez. L'art, la emoció, el silenci, com no entendre una obra d'art que a vegades no ens costa. Ens vindrà el doctor Jordi Camins, que parlarà sobre volcans, glaciers i oceans, és geologia. Tindrem el director de Gaesco, el senyor Jaume Puig Rivera, per parlar-nos de com s'ha de fer per invertir, passar de ser estalviador a ser un inversor.
I tancarem enguany l'any que ve, l'últim trimestre, amb el periodista Artur Peguera, que ens parlarà sobre com se pot fer les reflexions d'un periodista, coses que no es veu de darrere de la informació i que això vosaltres també triu molt a dir.
Periodistes hem tingut més. Sí, n'heu tingut bastants, de fet. Ha vingut l'Albert Llimós, també fill d'aquí. Exacte, també Torre Ferrerí. Vam tenir el Lluís Caelles, tot el tema d'Ucraïna. Va venir l'Eloi Casals, parlarem-nos de la història, de la nostra història sobre després el franquisme i la Guerra Civil. Vull dir que hem intentat que el programa sigui molt transversal, que agafi moltes vessants i moltes disciplines.
I el fet és que els socis, alumnes, emplenen sempre la sala, la biblioteca, estem molt a gust i estem contents.
La biblioteca els dimarts cada 15 dies fa goig, s'ha de dir, de tota la gent que hi ha. Gràcies. Perquè, a més, els hau acostumat, estan ara acostumats a experts i expertes de primer nivell. Això s'ha de mantenir sempre aquí dalt. Es tracta que vagis a aprendre i, per tant, la persona que t'expliqui que tingui, evidentment, coneixement, rigor i hem de fugir dels terraprenistes i hem de fugir dels negacionistes i no podem ser que encara dubtem que no hem anat a la lluna, no?
Això és així. Hem d'anar avançant. Escolta, dèiem al principi que és el tercer curs de l'aula d'extensió universitària de Torreferrera. Com valoreu aquest temps? És a dir, de fet, no sé, jo des d'aquí tinc una sensació que ha estat explosiu, que de seguida que va començar va arrencar el projecte amb molta força i s'ha mantingut. Sí, ens vam consolidar aviat. Tot i que vam començar tard, vam començar a novembre perquè...
El curs, a finals de setembre d'octubre, totes les aules el tenen ja programat i nosaltres aquell primer any entrequem els estatuts, vas poder registrar-los, vam anar a la Generalitat, vam poder aconseguir el compte bancari per passar les quotes. Aprofito per dir que la quota són 40 euros l'any, que és una quota supereconòmica, és molt simbòlica.
Sí que les excursions, les sortides d'on anar a part. Bueno, però estan amb preu d'aula, preu de grup i preu de descompte. Van anar al Liceu. Sí, sí, amb la meitat de preu. Sí, val la pena, perquè evidentment al darrere hi ha una feina, i una feina que avui aquí i ara, doncs,
posant relleu que és del coordinador, el doctor Marius Bernadó, coordinador de les Aules de Lleida, és doctor en musicologia, història, si no em confong. Ara amb ell hem tingut la sort que ens han nomenat per poder fer en guany l'any Ricard Vinyes i hi haurà el total de la província...
Deu obles escollides, una som nosaltres, per poder fer un concert i de la història sobre les Carminyes, que la farem com a extraordinària, aprofitant Sant Jordi, la Setmana Cultural de Sant Jordi. En fem a BADs extraordinàries, com que tenim aquest coixí, entre setmana sí i setmana no, doncs alguna extraordinària... De fet, per exemple, d'aquí dues setmanes que hi ha, en el mar del 25N, també en fareu una d'extraordinària amb l'Antonieta Jarnet,
Correcte, molt bé. Estàs molt ben informada. És que teniu un bon programa. Ens permet això. Tenir un programa base cada 15 dies et permet tenir més cintura. I llavors aquestes novetats, coses extraordinàries, hi caben.
I això és el que també volíem ressaltar. I gràcies a la feina, com te deia, ara vull tornar a ficar-la amb valor i amb relleu, perquè és una feina també vocacional i gratuïta. A ell no li reporta cap més benefici que, evidentment, la satisfacció i el reconeixement que hi hagi més de 7.000 alumnes a les aules universitàries de Lleida que pengen de la UDL. Ara mateix, a Torreferrera, quants en són?
Som 108 o 110, més o menys. Sí, vam assolir aquest nombre. Aviat els tres mesos d'iniciar-nos érem 70 i vam creixer més aquest número. Ha hagut alguna baixa, alguna alta, però ens han mantingut establerts.
És un volum de socis més o menys de la mitja del que hi ha a les altres aules. Hi ha més, hi ha que en tenen menys, hi ha que tenen molta més antiguitat i hi ha que han començat enguany. El Picat, per exemple, va començar l'any passat i també va explotar. És un projecte... Aquest fet que exploti potser també vol dir que d'alguna manera hi ha la manca d'aquest espai de formació.
Hi ha l'interès per la cultura i el coneixement, i el ser curiós i saber coses de la mà d'algú que t'ho expliqui realment, com diguem, rigor, i amb coneixement agrada. I això sempre és un retorn que reps i que la població en aquest aspecte, nosaltres a Dorra Ferrer estem molt satisfets de poder participar-hi. Som una junta ampla, som deu, som deu treballant, és molt transversal, multidisciplinar,
Tenim més perfils més grans i més joves. Jo soc un sènior de 60 anys, però hi ha membres que entenen 40 anys, algun que té 70, com els nostres associats. Nosaltres dels Estatuts vam traure de seguida el fet que era una aula o una associació de gent gran. Això no ho vam voler. Tenim gent que té 20 anys o 25 que són socis i gent que té 75 o 80.
De fet, el programa és suficientment ampli i transversal com per que apeli a diferents públics. Correcte, correcte. Hem parlat, per exemple, del futur de la intel·ligència artificial. Això també ha vingut a una conferència a fer-se. I del canvi climàtic. De temes d'actualitat, de temes d'art, de temes de diferents aspectes. Però sempre des del rigor i del coneixement.
Doncs, tres anys d'aula d'extensió universitària. Us desitgem molts èxits, que encara us en queden molts per a sobre. Moltíssimes gràcies. Fins ara, Jaume Gatius, president de l'aula d'extensió universitària Torreferrera. Gràcies, una abraçada.