M1 és quilòmetre zero. Cultivem, elaborem i recollim la informació. M1 és proximitat. Informem de la realitat local i de proximitat des del mateix territori. M1 és territori. M1 és la ràdio que parla de tu.
Estem a les acaballes d'aquest 2025 i toca repassar què és el que ha succeït totes les accions que s'han fet als nostres municipis. Totes no, perquè és molt difícil, però sí, com a mínim les més destacades i avui posem la mirada en el Farràs. És per això que hem convidat el Joan Carles García Guillamón, l'alcalde. Benvingut. Moltes gràcies, Pili. És difícil resumir aquest any un titular, si ho haguessis de fer, quin li posaries?
Any molt intens. Intensitat, no? Sí, molt. Ho sabem, perquè és un any on hi ha hagut moltes coses. Al Ferraz podríem començar parlant sobre el Next Generation. Vau ser l'Ajuntament de tot l'estat espanyol on havíeu fet un projecte més increïble i on hi havia una dotació més important. O sigui, s'havia acceptat aquest projecte.
Sí, ens van acceptar un projecte que transformava el municipi energèticament i des del punt de vista de sostenibilitat de manera brutal, ens van donar 4 milions i mig d'euros, que com a primera notícia va ser impactant per tot el poble i per tota la comarca, perquè cap municipi com el nostre, tan petit, havia tingut una quantitat tan gran
de subvenció i aquella... No només en la comarca, deixa'm dir-ho, és que tot l'estat espanyol era el municipi de menys de 5.000 habitants. Sí, era un dels municipis amb més capacitat de rebre diners per transformar energèticament el municipi. Aquesta notícia fantàstica que va ser en un principi rebuda amb entusiasme per tothom, doncs a poc a poc s'ha anat veient que la gestió que s'ha fet des del Ministeri o de tots els fons Next Generation, no només el 5.000, que és el que ens afecta a nosaltres, sinó tots els Next Generation, doncs
ha deixat molt que desitjar i al final s'ha convertit més en una, si em permeteu, una pesadilla que no pas un somni. Tot i que sí que és veritat que al final hem pogut aconseguir realitzar molta part del que teníem previst,
El que passa és que ha estat amb un esforç gegantí, tant d'infraestructura dels propis treballadors d'Ajuntament, com de gestió del dia a dia i econòmic, perquè al final els diners ens hem hagut de posar nosaltres, quan en un principi se'ns va dir que aquests diners una vegada nosaltres tinguéssim feta la projecció del que havíem de fer, rebríem els diners per poder executar les obres i al final ho hem hagut d'executar nosaltres. Vam aconseguir
amb algunes entitats del municipi parlant amb ells i dir-li, mireu, tenim aquest problema, si ens endeutem amb 4 milions i mig d'euros que no podem endeutar-nos perquè el municipi no s'ho pot permetre, endeutaríem el poble per a generacions i llavors vam ser precavits i al final hem pogut fer allò que és més important i que suposarà un establi important pel municipi des d'un punt de vista energètic, a més una transformació del municipi des d'un punt de vista mediambiental. I això és el que hem aconseguit fer, per tant,
Tot i que el que he explicat és negatiu, la notícia és positiva al final, i s'ha pogut executar una bona part del projecte, s'han executat gairebé dos milions d'euros i han pogut fer la transformació de plaques fotovoltaiques, d'energia que tenim ara,
elèctrica transformant en plaques fotovoltaiques a diferents establiments del municipi, com poden ser les escoles, el poliesportiu, el propi ajuntament i fins i tot han fet un petit hort solar que ens servirà perquè totes les estructures del municipi puguin tenir, les municipals puguin tenir subministrament elèctric a través de plaques solars. A més a més han comprat vehicles elèctrics per la brigada i a més a més
hem pogut canviar tot l'enllumenat del municipi, tot l'enllumenat que estava obsolet des del punt de vista no només d'eficiència, sinó de compliment de normativa de contaminació lumínica, que no complíem cap d'aquests requisits, doncs ara sí, ara tenim un enllumenat modern, un enllumenat de futur,
I el que dic, no hem aconseguit allò que volíem, però hem de ser positius veient la magnitud de la feina que s'ha fet, perquè ningú es pot imaginar el que suposa fer un Next Generation com aquest. És a dir, se'ns exigeixi a nosaltres el mateix que es pot exigir a Barcelona a l'hora d'executar un Next Generation. Imagineu la diferència tant de capacitat econòmica com de capacitat d'infraestructura com de capacitat administrativa que tenen Barcelona o que puguem tenir nosaltres.
Gràcies a la nostra secretària, la Lídia, a qui vull agrair sincerament la seva dedicació, ha pogut tirar endavant. Només perquè us fa una idea, la Lídia i jo, que som els que han tirat una mica endavant tot aquest projecte,
a les tres de la matinada moltes vegades enviant-nos correus, enviant-nos whatsapps, escolta, això no arribem, això a veure com ho fem, corre, corre, signem això perquè ho he d'enviar demà al matí a primera hora, és a dir, ha estat gigantina la feina, no es pot, la gent, per molt que ho expliqui, jo segurament no puc arribar a explicar el que hem hagut de suportar i el que hem hagut de fer, però sí que és veritat que al final el resultat hi és.
Perquè hem d'explicar que quan tu sol·licites una subvenció del fons Next Generation no es cobres un aplicatiu i dius demano això, demano això, demano això, demano això. O sigui, que vosaltres l'Ajuntament d'Alferràs fos el poble de menys i mil habitants que aconsegueix una quantitat més gran és perquè prèviament havíeu fet tota aquesta sol·licitació que com deies és a nivell burocràtic de Barcelona o de qualsevol altra gran ciutat.
No és que se t'atorguin els 4 milions i mig perquè tu has posat un xec en una web, sinó és perquè has presentat un projecte molt gran i molt pensat. Clar, vam presentar un projecte molt engrescador i molt realista. És a dir, si ens haguéssim arribat els diners que nosaltres demanàvem... Per què no s'ha fet? Perquè se us donaven els diners però no sabeu quan.
Clar, nosaltres ens va dir, vosaltres en el moment que presenteu el projecte ja fet i redactat i tal, nosaltres us donem els diners per executar les obres. Això no ha passat. Clar, nosaltres presentem el projecte, diem això és el que fem i llavors ens diuen, ui, és que anem col·lapsats. Anem col·lapsats i no sabem quan resoldrem.
Clar, no sabem quan resoldrem, però tu has d'acabar les obres el 30 de novembre del 2025. Però tu tens un termini màxim de presentar per acabar-ho. I els preguntes, però rebreré els diners abans del 30 de novembre i et diuen no, perquè nosaltres anem col·lapsats. I com que ells van col·lapsats, tu has de fer front a 4 milions i mig d'euros que el nostre municipi no té aquesta capacitat d'endeutament, perquè te'n vas a la Generalitat després i dius, mira, dona'm 4 milions i mig d'euros que en el moment que Rebill Next Generation jo te'ls torno i em diuen no.
perquè el teu municipi no té aquesta capacitat d'endeutament perquè la llei no t'ho permet, perquè només et pots endeutar per sobre el 110% del teu pressupost habitual. Amb la qual cosa, és un país que no segueix la cua, és a dir, no rebem els diners, però tampoc ens deixen endeutar-nos per poder fer l'obra dels diners que rebrem una vegada executada l'obra. I això és realista, dius, i tu al mig, que ets el més petit i que ningú te fa cas, i penses, ja no em trobo sol.
Heu rebut alguns diners de moment? No. Per tant, sí que heu hagut d'avançar tota aquesta part que vosaltres heu apostat per fer-ho sí o sí. Clar, nosaltres vam dir quina és la nostra capacitat real d'endeutament, ara estem endeutats al màxim de la nostra possibilitat, però sí que és veritat que... Rebreu els diners. Rebreu els diners, ara que justificarem l'execució de les obres, perquè les obres s'han fet, s'han executat en base al projecte que nosaltres vam presentar i s'han executat bé.
Llavors nosaltres ara presentarem això al Ministeri, el que passa és que tampoc sabrem quan els rebrem, perquè com que estan col·lapsats,
Però clar, que un ministeri estigui col·lapsat i li digui a un ajuntament de 3.000 habitants que entre l'alcalde i la secretària s'estan fent un projecte d'una envergadura que ells se col·lapsen, doncs imagineu, fa riure, sincerament. En qualsevol cas, bé, enhorabona per tota la feina, us heu quedat amb aquesta part que sincerament també és important, francament, perquè al final és tot aquest munt de...
plaques solars que heu posat i aquesta electrificació finalment del municipi d'una manera verda. Sí, sí. I per molts anys, per sempre no, però sí per molts anys. Som positius en aquest sentit, tot i que, perdoneu el dret a la pataleta i perdoneu que m'hagi pogut desfogar, però és que al final arriba un punt en què dius que algú ens senti, sisplau. Al final s'ha pogut fer i al final el resultat és positiu, estem molt contents. És un any de molts elements, parlàvem ara de l'energia i del sol, però també heu tocat l'aigua. Clar.
I el Terra, després en parlarem amb les obres. És el que dèiem, no? Vam heretar un municipi amb serveis del segle XX, XIX-XX, i quan nosaltres acabem el mandat l'any que ve deixarem un municipi amb serveis del segle XXI.
I aquesta és la gran diferència entre el que ens vam trobar i el nostre mandat. I jo amb això em centro prou orgullós, perquè segurament el que han posat són les bases per construir un Alfarràs de futur, perquè sigui fàcil fer un Alfarràs de futur i perquè sigui un Alfarràs amb projecció. Les bases, què eren?
era canviar els serveis que teníem i la realitat del nostre municipi. Això ho hem canviat. Ens ha costat moltíssim i un esforç brutal i una inversió gegantina. Però ara tenim un municipi que es pot permetre créixer, que es pot permetre lluitar amb els millors i que es pot permetre mirar endavant.
Fins ara només podíem mirar enrere, malauradament. I ara no, això ha canviat. I ha canviat amb el Next Generation, però també ha canviat amb el canvi de xarxa d'aigua, per exemple, que hem fet una inversió de gairebé un milió d'euros, també amb subvencions que hem anat a buscar a través de l'ACA, a través de la Generalitat, a través de la Diputació, i que hem acabat les obres fa encara no un mes. Hem canviat tota la xarxa de fibrosiment, perquè encara teníem molta xarxa de fibrosiment al municipi,
De fet, quan vam arribar a nosaltres, el 50% de l'aigua que arribava al poble es perdia i no sabíem per on, i ara estem gairebé amb un nivell d'eficiència del 75-80%. Per tant, la feina que s'ha fet és gegantina, però sí que és veritat que aquesta feina no es veu des d'un punt de vista visual perquè és una feina que queda enterrada, sota terra. I potser la gent no és conscient de la importància de l'obra que s'ha fet. És segurament una de les obres més importants que s'ha fet al Farràs en els últims 25-30 anys.
Un altre gran canvi en aquesta ocasió, sí visible, al municipi és la finalització de totes les obres de l'Avinguda Catalunya, que també han tingut lloc aquest any, no? Sí, afortunadament és una obra que han pogut finalitzar de manera definitiva ja gràcies a...
a la Brigada Municipal, en molts casos, perquè sí que és veritat que són els que han donat el toc de gràcia, si em permeteu, al carrer, amb unes jardineres molt vistoses, amb una placeta, Lluís Companys, que ha quedat realment molt atractiva. De fet, la gent que ve de fora, la gent se senta amb uns petits puffs que han fet per fer-se fotos i tal, per tant, molt atractiu.
i és una zona molt més amable amb el vianant, tot i que permetem el pas de vehicles, tot i que permetem continuar aparcant. De fet, han fet un parell d'aparcaments públics més perquè la gent pugui tenir accés a la zona centre del municipi, que és on la gent realitza els seus compres, els bars, etc. I aquesta zona s'ha convertit en un
amb un passatge molt més atractiu des del punt de vista visual, des del punt de vista d'imatge, i jo penso que servirà per rellençar el nostre comerç, que és la guingueta del pastís del nostre municipi.
Més coses i també importants enguany. S'ha aconseguit també un altre fet històric, que és la cessió a perpetuïtat del cine, no? Sí, sí, aquesta era una reivindicació del poble des que feia moltíssims, moltíssims anys. Semblava que havia de ser una fita impossible, però les negociacions amb el Bisbat, tot i que han estat molt complicades i molt llargues, al final s'ha aconseguit i agrair sobretot al mossèn actual, al mossèn Víctor, la seva predisposició perquè això fos una realitat.
I al final hem aconseguit fer una fita, hem aconseguit fer un pas que pensem que canviarà la dinàmica sociocultural del poble, perquè el centre del poble tenia de tot, tenia comerç, tenia imatge i tenia visibilitat ara amb el nou carrer, però li faltava aquest punt on la gent es pugui trobar per realitzar totes les activitats socioculturals del poble. I aquest punt ha de ser el Cinema Avinguda, que havia estat històricament el lloc de trobada de jovent, de gent gran,
o de gent de mitjan edat. I la idea és fer un projecte que sigui realista amb les possibilitats del local, que en té moltíssimes, i albergar en aquell espai totes les entitats socioculturals del poble i totes les activitats que es puguin fer al poble que es facin allà, al centre del poble, des de Valls,
des de reunions, des de conferències, des de xerrades, des de concerts, és a dir, tot tipus d'activitats socioculturals pugui fer el centre del poble, que doni vida al municipi i el local havia de ser el Cinema Avinguda. Ho hem aconseguit, ara, evidentment,
Caldrà fer projecte, caldrà demanar subvencions per poder-ho tirar endavant. Evidentment no es farà d'un dia per un altre, ni es farà d'avui per demà, perquè serà molt llarg. Però sí que és veritat que el primer pas, el fonamental, està fet i com deia la cançó, fer camí no l'andar, nosaltres hem començat a fer el primer pas.
Home, algunes coses us ha de quedar pel 2026, ho dic perquè en aquest 2025 també s'ha desencallat el molí fariner, que Déu-n'hi-do també el que ha costat. Déu-n'hi-do. De moment desencallar-lo també. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. No us podeu imaginar, quan diguem desencallar, al final són papers. No, l'administració burocràtica és la burocràcia de l'administració.
és tan extremadament lenta i farragosa que la gent no es pot imaginar, sobretot la gent que no ha tocat mai una administració, que no ha entrat mai a treballar en una administració, no es pot imaginar la quantitat de papers, reunions, repapers i visions diferents sobre una realitat que pots acabar fent a cada pas que fas. És a dir, no amb projectes grans com aquest que estem parlant, sinó simplement per comprar...
Sempre poso el mateix exemple, per comprar les castanyes de la castanyada un any les vaig haver de pagar jo perquè la secretaria em va dir que burocràticament i administrativament i tècnicament no es podien pagar. Doncs les vaig pagar jo de la meva butxaca perquè no es podien pagar. És a dir, és tan farragós tot el que es fa que la gent no es pot imaginar la quantitat de feina que es fa en un iutament o en una administració pública. I amb el tema del Moli ha passat una mica això, no? Venien d'uns fons feders de la Unió Europea que va gestionar la Diputació que es van perdre per una qüestió de...
de tempos, de terminis, etc. I tot això ha suposat que sigui la pròpia Diputació que se'n faci càrrec econòmicament de tots aquests fons, que sigui ella que aporti els diners. Això ha suposat convenis, ha suposat reunions amb els municipis afectats, nosaltres som un d'ells.
I aquests diners que ens arribaran ara amb aquest desencallament, com dius tu, d'aquesta negociació, doncs ens serviran per poder licitar el projecte i poder-lo tirar endavant i poder executar les obres d'aquest alberg, que es convertirà una mica en el centre on la gent de Forània, la gent pescador, bàsicament, o la gent del Camí de Sant Jaume, que era la finalitat primerenca, doncs que puguin passar nits al nostre poble i que es puguin quedar i que puguin...
gaudir de la nostra població. Més coses, bianualment celebrarà la Fira del Prèssec, balanç d'aquesta edició? Positiu, no lo siguiente que deia aquell, no? És brutal, lo de la Fira del Prèssec. Recordo quan vam començar nosaltres el mandat, vam decidir traslladar la Fira del Prèssec des del polisportiu a la zona centre del poble, és a dir, vam decidir fer una fira oberta.
I ens van dir des que estàvem bojos, que no teníem ni idea del que estàvem fent, que no teníem projecte de futur per al Ferraz, que no sabíem el que era una fira, etc. Se'ns va dir de tot i al final ningú encara ha vingut a dir-nos que teniu raó. Perquè al final s'ha demostrat que la fira al centre és el que dona visibilitat al poble, és el que dona imatge al poble, és el que dona...
rendibilitat econòmica, rendibilitat social al municipi. Perquè al final, quan es fa una fira, no es fa per lluïment de l'alcalde o lluïment de no sé qui. Una fira s'ha de fer perquè tingui rendibilitat econòmica i rendibilitat social. I això és el que hem aconseguit amb la fira al prèxic del Farràs. Era una fira
tancada, era una fira per a poques persones les que baixaven a veure la fira, era una fira en la que tu passaves pel poble del Ferras, havien fira al prèxic i no te n'assabentaves i no baixaves al polisportiu, perquè la resta del poble no se n'assabentava que hi havia fira. Ara, en canvi,
una anècdota, tenim una senyora que l'altre dia mos va parar pel carrer i em va fer una abraçada i em va dir, escolta, vaig passar el cap de setmana sense anar a casa. Voltant. Voltant. I voltar significa anar a bars, significa anar a botigues, significa comprar les parades que es van exposar, significa fer el tastet de la coca més llarga del món, que van fer més de 50 metres de coca de prèssic, significa anar a l'alfa vermut que es va fer, que la gent va dinar amb productes del municipi,
Això suposa una fira, suposa relació, suposa activitat econòmica i això és el que hem aconseguit. I la gent surt al carrer i la gent no va a casa perquè s'està molt bé al carrer fent aquestes activitats. A més va haver activitats de principi a final i activitats totes superconcorregudes i la gent era feliç.
I hi ha gent que ens ha dit, hòstia, us ha passat de pressupost? Sí, però quant val la felicitat de la gent? Quant val? Jo crec que no té capacitat de ser quantificada. Per tant, vam fer feliç la gent del Ferrat? Sí, vam aconseguir que fos una fira productiva econòmicament, vam fer que si fos una fira socialment acceptada i en la que la gent va relacionar-se entre ella, què més es pot demanar d'una fira?
De tota manera, també estava pensant que veníem d'un estiu on també havíeu impulsat una iniciativa que ha sigut de superèxit, que són aquestes caminades, interassociacions, caminades a més a més on heu vehiculat el sector primari, amb l'alimentació saludable, etcètera, que també van ser de molt èxit i que al final, no dic que vagin culminant amb la Fira del Prèssec, però que ja teníem l'antecedent d'aquesta altra novetat.
Sí, diuen que un ajuntament ha d'intentar fer poble. Nosaltres vam aconseguir, amb les associacions, perquè van ser elles les que van tirar endavant aquest projecte, van ser les associacions les que van dir, escolta, fem caminades nocturnes
i cada setmana serà una entitat que organitzarà la caminada. És a dir, cada setmana hi havia una entitat que organitzava aquella setmana. L'Ajuntament què va fer? L'Ajuntament va parlar amb els pagesos del municipi i a les persones participants en la caminada els va obsequiar amb fruita que van donar els mateixos pagesos. Per tant, és una festa, és una trobada de tothom.
des de pagesos fins a entitats socioculturals de l'Ajuntament i de tot aquell que volia participar, que a més van ser superconcorregudes. Per tant, què més es pot demanar? Va ser una conjunció perfecta del que és fer poble i que tothom es va implicar amb la seva aportació, sigui la que sigui, i per tant s'ha d'agrair a tothom, a participants, a pagesos, a entitats, la seva predisposició a fer el que dèiem abans, feliç a la gent.
És aquest el secret del Farràs, i ara ho lligo ja amb l'Associació de Comerciants Empresaris, ens falta també parlar d'ells, hem parlat de les associacions, però evidentment també hi ha una associació molt potent de comerciants empresaris, el Farràs, amb una marca que també s'ha estrenat aquest any. Quin és el secret? El Farràs té un secret, i el secret és aquest, l'autenticitat. És a dir,
Jo crec que estem convertint el Farràs en un poble autèntic. És a dir, la gent se s'ha identificat afortunadament després de molts anys amb el seu municipi. I això és molt difícil d'aconseguir. Jo quan...
Quan vaig entrar l'alcalde, va fer unes primeres entrevistes que em vau fer vosaltres precisament. Em vau dir, què esperes del teu mandat i tal? I us vaig dir, que la gent del Ferraz torni a pensar en positiu quan parli del seu poble. Orgull. Exacte.
I aconseguir això no és gens fàcil, gens. Jo crec que ho estem aconseguint, eh? Jo crec que estem donant-li la volta a aquesta mentalitat que el Ferraz era un poble tancat, un poble trist, un poble fosc, si em permeteu l'expressió,
I el que deia abans, hem convertit en un poble amb serveis del segle XXI, un poble amb fires reconegues arreu i un poble en què la gent surt al carrer a disfrutar del carrer, a disfrutar del que troba al carrer, de les activitats que troba al carrer. Des de la fira, des de les caminades que dèiem i des de l'associació de comerciants amb l'oferta comercial que tenim al municipi i que pensem que és extraordinària i els volem també felicitar per la seva dedicació.
Un any intens, segur que ens deixem moltes coses, seguríssim. Moltes, sí. Però bé, jo crec que la intensitat ha quedat clara d'aquest 2025. Què et queda pel 2026, que us queda des del Consistori? En què estareu posant-hi l'energia? Intentarem mantenir el ritme, però no serà molt difícil, evidentment, perquè el que hem fet en aquest any, jo crec que el Ferraz no havia viscut mai. Mai. Com a mi, jo tinc ara 55 anys i mai havia viscut un any com el que s'ha viscut el Ferraz en aquest darrer any.
Encara queden coses, evidentment. Queden moltíssimes coses per millorar, moltíssimes, moltíssimes. Una d'elles és aglomerar carrers del poble. L'any que ve intentarem, han fet ara uns quants, però intentarem fer molts més durant l'any que ve. Fer zones de refugi climàtic, perquè el tema del clima, sobretot a l'estiu, ens està afectant de manera molt directa. Farem zones de refugi climàtic, segurament.
Continuarem arreglant parcs públics, com ja hem fet aquest any també, com pot ser la plaça de l'Ereta o la placeta de l'Aigua, que també hem arreglat, etc. Durant l'any que ve continuarem fent aquestes activitats. Intentarem treballar per la redacció del projecte de l'antic cinema, convertir-lo en un espai...
com a mínim la redacció del projecte ens hauria de deixar-la feta, intentarem posar dues noves pistes de pàdel que no en tenim i que la gent ens reclama i segurament serà una realitat durant aquest proper any que ve, etcètera. És a dir, tenim molts projectes, intentarem, si el pressupost ens ho permet, perquè ara estem una mica econòmicament tocats, quan arribi el fons i ens paguin tot el que nosaltres hem avançat,
segurament començarem a veure la llum una altra vegada i podrem executar moltes obres que tenim pendents. Joan Carles, estem a final d'aquest any. Una salutació nadalenca a tots els oients. Sí, simplement...
Tot i que el patiment de tot l'any sempre es veu reflectit a les nostres cares, com a mínim amb la meva, perquè he tingut un any dur, evidentment que aquests dies siguin dies d'esbarge, dies de tranquil·litat, dies de pensar amb la família, dies de sortir al carrer, de trobar-nos, de riure, i que ens permetem una estona de felicitat, que jo crec que a tots ens anirà bé.
Doncs gràcies per ser i enhorabona per tota aquesta feinada, molta energia per l'any vinent. Moltes gràcies. I bones festes. Gràcies a vosaltres.