estic amb l'Agustí Jiménez, que és l'alcalde de Torre Serona, un municipi que acull aquest 29 de novembre la Fira de Micropobles de Catalunya, serà aquest municipi, l'anfitrió, i per parlar sobre això tinc l'alcalde, com deia l'Agustí Jiménez, el qual ja saludo, Agustí, benvingut aquí en aquesta entrevista d'avui perquè ens parles una mica sobre això, sobre aquesta Fira dels Micropobles, i després ja aprofunditzarem més. Benvingut.
Molt bon dia i gràcies per l'oportunitat de poder explicar aquest projecte de micropoble que ens encoratja molt a fer aquest territori. Primer de tot, suposo que t'he de preguntar una mica per què Torre Serona, si fem una mica el símil, quan hi ha una sau d'uns Jocs Olímpics o d'un Mundial de Futbol o així, per què aquí o per què ho organitzen aquí de micropobles? Ni tenim uns quants arreu de Catalunya, però l'anfitriona és Torre Serona. Com és això, Agustí?
Sí, aquest any és la quarta fira, o sigui, això ve d'un projecte de la pròpia Asociació de Micropoles de Catalunya, en el qual la primera fira es va fer a l'estany, la segona fira es va fer a Planoles, la tercera es va fer a Bot, a Tarragones,
i aquesta quarta s'ha fet a Torre Són al-Segrià per a així busca una mica la provincialitat. Toca de demarcació de Lleida. Exactament. Toca de demarcació de Lleida. Tot això es fa amb una mena de concurso en el qual els micropobles tothom es postulen a fer aquesta fira identitària del municipi i dintre d'una valoració de tota la Junta Directiva de la Asociació de Micropobles
aquesta van triar que Torrexerona va fer una proposta molt bonica i adequada per ser l'anfitriona d'aquesta quarta fira de micropobles aquí a Lleida, i en aquest cas al Segrià. Ostres, doncs Agusti, explica'ns una mica aquesta proposta que vau fer, que dius que és tan atractiva, que s'hi pot trobar la gent allà, o que què vau proposar?
La identitat de la fira és una mica similar a les altres quatre. El que fem és que convidem a tots els micropobles de tota Catalunya que vulguin vindre a aquesta fira a exposar amb una carpa, amb un espai que l'Ajuntament habilite perquè puguin exposar el seu projecte de identitat de poble. Cada municipi té oferta cultural, gastronòmica, patrimonial...
teixit associatiu i el que fem és cedir un espai perquè puguin fer aquesta presentació també inclús a vegades aquesta fira també contemplarà un escenari on poden explicar de forma individualitzada el seu projecte propi i va d'això, o sigui de territori, d'identitat de micropobles tenim més de 22 municipis que ja han confirmat la seva assistència productors també locals que tenim aquí del Segrià que oferiran un tastet també molt acurat
I tot això, amb l'ambient que tenim aquí, patrimonial i bonic de municipi, amb el qual jo tinc l'honor de presidir, l'Asociació de Micropoles va creure per aquesta aposta i que seria una fira també igual de bonica que les altres tres.
Clar, i el que volia parlar també una mica, Agustís, és això del món dels micropobles, perquè potser sí, ficant una mica entre cometes o potser no tant, sembla que ara potser els ens governamentals fan una mica més de cas o donen més importància als micropobles. Hem vist també...
subvencions del govern, sobretot també en temes d'immobles per a municipis petits. Suposo que tu que estaràs al cas de tot això també, suposo que ets els últims anys ajutat per això, suposo que heu rebut bé les notícies també, o si ens pogués fer també una mica d'actualització sobre com estan tots aquests ajuts i aquesta atenció als micropobles. Per fi, no? O sigui, hem pogut ficar la poteta dintre del món institucional entre el que és la Generalitat, també
i l'Estat, perquè vegin també aquesta identitat que tenim els municipis petits. S'ha fet de forma molt identitària amb l'Estatut del Municipi Rural, que ja està aprovat pel Parlament i que ara entrarem en la fase de desplegament, en la qual tant a nivell econòmic, a nivell social, a nivell cultural, patrimonial, ens veurà amb una burocràcia molt més reduïda
per poder tirar endavant la problemàtica que tenim els municipis, en la qual una de les problemàtiques més acusades, com ja surt en premsa mediàtica moltes vegades, és el tema d'aquestes famoses figures dels secretaris d'interventors, que pels ajuntaments són figures totalment claus per poder desenvolupar el nostre dia a dia, i que els micropobles tenim una davallada d'aquestes persones i ens dificulten molt juntament amb tota la burocràcia. O sigui, compteu que...
Torrecerona, per exemple, per ficar com a exemple, un municipi de menys de 500 habitants té la mateixa burocràcia que un municipi de 30.000, 50.000 o 50.000 habitants. Això jo no tinc l'estructura necessària a nivell administratiu ni de secretari d'interventor que pot tenir un municipi d'aquestes característiques amb personal tècnic i això es dificulta molt la tramesa de subvencions, documentació i això és una cosa que s'ha contemplat molt amb aquest estatut
I que, per fi, comentàvem al principi, que la Generalitat amb això estarà focalitzant aquests esforços per poder reduir tot aquest esforç administratiu pels postres micropobles. I, de fet, una forma de visualitzar-los és a través d'aquestes fires. De fet, amb aquesta fira la presidirà i la inaugurarà el Consell de Presidència, Albert Dalmau, i també vindrà el secretari de Governs Locals, el senyor Xavi Amor,
per poder donar aquest espai i explicar una mica el per què els micropobles també estem mancats en moltes coses
però això està en fase de resoldre, d'impulsar-ho, i que un municipi petit té el seu encant i té la mateixa qualitat de vida que té un municipi gran. Clar, i el que m'agradaria també, Agustí, és una mica parlar d'exemples pràctics amb aquesta atenció dels ensos governamentals, per dir-ho així. És a dir, com ho nota ara la ciutadania directament, o ja els vosaltres mateixos com a ajuntaments, digués-ho, tindreu més places, per exemple, de secretaris i secretàries, o algun exemple més pràctic que ens puguis posar?
Sí, aquí són diverses línies a les que la Generalitat treballarem de forma acompanyada. Una és el tema de secretar-se unes bosses i unes places ja des de la Generalitat per poder tenir més personal tècnic d'aquest tipus i que es puguin repartir per a aquests micropobles d'una forma en la qual
hagin d'estallar una certa temporalitat, però el problema que tenim a vegades és que els municipis poden contractar aquestes persones, es poden vindre, però després alguna altra administració o treu alguna convocatòria d'oposicions i acaben marxant en un altre municipi. I això es creu un talabastall que això segurament es posarà damunt de la taula i es solucionarà. També el tema de les institucions, com la Diputació de Lleida també,
en el qual jo també estic dintre de l'àrea de comando, l'àrea de noves tecnologies, la reputació, i estem en el desplegament de la fibra òptica. És cap d'alt per municipis per i també que tinguem connexions digitals de qualitat. El tema també de carreteres, que tinguem carreteres adaptades i els busos i les connexions via per carretera el més correcte és possible. I el que més falta ens fa és el tema de les polítiques d'habitatge. Amb això sí que el govern s'ha posat de ple,
perquè als municipis petits també tenim aquesta manca d'habitatge agreujada amb aquestes cases buides que tenim en els altres municipis en el qual ens costa una mica que els propietaris la fiquin a lloguer o en venda i si no tenim oferta de vivenda difícilment podrem encabir
a gent que vulgui viure als nostres micropobles, amb la qual cosa tota aquesta conjuntura que a poc a poc es va intentant solucionar, la que més ara tenim una mica endarrerida i el que és la Generalitat vol posar recursos econòmics i socials és amb el tema de l'habitatge. Clar, el tema de l'habitatge és clau. És cantar. I mira, t'he de dir una cosa, Agustí, és que quan estava mirant el mapa dels micropobles, el meu poble apareix, vull dir, el meu poble apareix, jo soc del Matret,
I clar, quan ho he vist allí m'ha fet gràcia i al final estem tractant temes que es tracten al carrer. Vull dir, al final jo, quan amb la gent del meu poble només falta sortir al carrer i parar una mica l'orella per enterar-te quines són les preocupacions i al final aquestes són una mica les que parla la gent d'aquests municipis, d'aquests micropobles. Tornant a la fira, Agustí, diguéssim...
Quan us trobeu, suposo que hi haurà diferents alcaldes representant de tots els tipus de municipis. Què parleu? M'agradaria saber una mica quin és el feedback que teniu els alcaldes o les diferents persones que representen diversos municipis. Quina és la vostra jerga, per dir-ho així? Dificultats en comú que tenim. Aquesta lluita que tenim pertint d'una bona cobertura de telefonia 4G o 5G.
El tema de l'escola, no? O sigui, creiem de forma cap d'alt. De fet, ara que m'has dit que des del Matre, la tia vam baixar a fer una visita amb la gent gran allà al Matre, al projecte Àlmia, que està dintre de l'antiga escola vostra, que es va perdre. Amb la qual cosa, els municipis petits, si perdem el que són la típica botiga de poble, perdem el consultor i metge, perdem el que és l'escola, perdem la identitat de municipi petit i això decau.
és aquí on l'administració i aquestes files com la que farem el dia 29, el que farem a aquests alcaldes és posar punts en comú per treballar de forma alineada perquè la Diputació de Lleida, perquè els Consells Comarcals, perquè la Generalitat, inclús l'Estat també, es puguin posar al nostre costat per poder treballar plegats i poder trobar solucions adequades als municipis que tenim. Al final, la majoria de micropobles són dos municipis de menys de 1.000 habitants. 1.000 habitants pot semblar molt, pot semblar poc,
però dintre d'una ruralitat i l'orografia complexa que tenim al territori, la província de Lleida, amb el Pirineu per davant, dificulta molt més les coses que podria tindre un tarragonès, un barcelonès o un gironès. O sigui, l'orografia de Lleida dificulta aquesta conjuntura per poder treballar tots plegats. I aquestes fires és el marc ideal per poder trobar-nos, per poder parlar, per poder...
copiar idees un dels altres, perquè funciona en cada municipi i puguis aplicar als altres pobles que, per veure si, poden ser casos d'èxit. Clar, parlaves del Pirineu, segurament hi haurà molts pobles del Pirineu, aquests on és típic que la gent digui, són pobles que tenen 5-10 habitants, segurament les majors preocupacions que siguin la cobertura a la gent d'ahir, és a dir, com arribar, com fer-los i arribar a diferents coses, pot ser que aquesta sigui la principal...
és, al final, jo vull manifestar que no hi ha pobles de segona ni de tercera categoria. Tothom tenim dret a un habitatge i a un lloc per viure que sigui digne. Ara bé, és veritat que, durant el que comentava, l'aerografia, la dificultat del Pirineu, fer arribar de forma cablejada la fibra òptica a l'últim municipi de l'últim paratge serà difícil, però això no és de dificultat que es pugui desplegar una antena de telefonia de 5G que pugui donar una base de cobertura digna
perquè aquest municipi no ha pogut arribar a la fibra òptica de forma cablejada, pugui arribar de forma aèria. Avui en dia, des del Covid, tothom va ser conscient que l'aposta pel teletreball ha d'anar més. I perquè un municipi pugui tindre persones, siguin més o siguin menys, que vulguin vindre al municipi, si per almenys tenen l'opció del teletreball,
Això dona un amplimental de molt més adient que si no el tens. Un dubte que m'ha sortit, Agustí, és que hi ha molts pobles del Pirineu. Aquí a Catalunya potser no és tan freqüent, potser a Aragó també es veu molt així, que és municipis petits de 10, 15, 20, 40, 50 habitants que pertanyen a un municipi més gran. Aquests municipis que pertanyen a municipis més grans també formen part dels micropobles o ja formen part d'un altre ajuntament ja no hi formen. És un dubte que m'ha sorgit.
No, no, no, aquestes EMDs o aquests nuclis agregats, els quals sí que depenen a nivell d'ordre administratiu, sí que depenen d'un nucli de referència capital, però, evidentment, aquestes persones que viuen, de fet, el hàndicap que tenen aquests municipis de referència és que han de repartir
el seu pressupost i les seves subvencions entre tots aquests nuclis que tenen, que no tenen ajuntament propi. Amb la qual cosa, això també dificulta l'acció de govern d'un municipi, per exemple, com Sort, per exemple, que té un pressupost i després ha de també desenvolupar les polítiques administratives econòmiques, patrimonials, culturals, en els altres 14 municipis que tenen al voltant, que tenen micromunicipis, que són EMDs o nuclis agregats,
on a vegades hi ha un alcalde, el que es diu la figura de l'alcalde Pedani, que no deixa de ser un veí més, que fa una mica d'interlocutor en el municipi de referència. Aquests petits espais on viu gent també són importants per el micropobles, per l'associació i per poder tirar endavant, evidentment, i si viu gent,
a la vida, i han de tenir com a mínim els serveis bàsics coberts. Ara, mira, Agustí, si em deixes fer un breu repàs sobre alguns dels pobles, per exemple, tinc el mapa aquí davant, dels micropobles, així anem una mica pel Pirineu, quan a la Vall d'Aran trobem a Les, Esbordes, Bausen, per exemple, així anem a l'Altàneu, Espot, Esterridaneu, i a Dorre...
inclús ja als Pallars trobem la Torre de Capdella, la Roca de Vellera, Soriguera, Senterada, i a més a la demarqueció d'Ellida, per exemple, pel que fa al Segrià parlàvem del Matret, també la Granja d'Escar, Massa el Coreig, i evidentment Torre Xerona, que és l'anfitriona, i podíem dir que dels veïns de Torre Xerona podem trobar la Portella, Torre Lama, el Gerri, Bars de Noguera, i llavors aquí fent una mica de...
de repàs. El que sí que, clar, el que és molt curiós és que pel que és la costa catalana no n'hi ha cap, vull dir, és tot interior o muntanya, inclús puc veure que pot ser que els pobles més costes són Colera, que està tocant a Portbou, i Regençós, i Regençós i Vall d'Obrega, vull dir, tots els demés són... És diferent, o sigui, només que tens línia a línia de costa, ja li passa com una mica, alguns dels municipis que has comentat abans del Pirineu,
que poden tenir una mica de supervivència a la web perquè tenen una mica de turisme, el turisme d'estiu i el turisme d'hivern també, amb pistes d'esquí, i això els hi tenen una mica de balon d'oxigen per poder tirar endavant. Evidentment, la part del litoral de costa, per això Barcelona i Tarragona, a no ser que vagi una mica cap a l'interior, per exemple, com Bot, que és on es va fer la fira de Micropoles l'any passat, que tenen aquesta identitat de municipi petit,
Tots en tenim de municipis petits. Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, evidentment. Per exemple, Torrecerona té una cosa que és que està a 5 quilòmetres de la capital de Lleida.
A la qual això, algú pot pensar, bueno, això te facilita les coses. Bueno, facilita per algunes i em dificulta per unes altres, perquè jo tinc fuga de persones que van a estudiar a Lleida, els pares agafen els nens, els porten a escola a Lleida, per la proximitat, no? Clar, per exemple, un municipi com el teu del Matret, que està més lluny una mica de tot, no? On té potser medials més a prop, doncs aquestes coses són més complexes, no? I és aquí on l'Estatut del Municipi Rural
ha de saber identificar i ha d'ajudar a cada municipi, un per un, amb la seva identitat, per poder que aquests municipis no desapareixin. O sigui, ha d'haver des d'ajudes econòmiques, ajudes socials, i poder fer un... que amb els anys, o sigui, això no ho resoldrem ara en dos, tres o quatre o cinc anys, no? Però està bé que des de fa poc temps s'ha ficat el focus en el tema dels micropobles, que fins ara hem una mica els grans oblidats. Clar. Doncs genial. Mira, Agustí, de moment...
Ja hem fet com una pinzellada per damunt del que és això dels micropobles. Si parlem de demografia, si em deixes anar un moment cap a l'estat espanyol, no sé si tens algunes referències de comunitats autònoms que potser puguin sofrir inclús més aquest factor que Catalunya. No sé si em poden vindre al cap potser alguna...
Sòria, Teruel o inclús algunes de l'interior de Galícia. Teruel l'hem trepitjat, hem anat a veure també una mica com estava allí, una mica per proximitat, no? I tenen també una problemàtica també molt greu a nivell de poble petit, no? També de micropoble, no? Ells estan treballant també en solucions de lo que es diu el servei, un servei que es diu multiservicio, multiservicio rural,
que estan intentant que un mateix establiment, sigui la botiga, sigui el bar, sigui l'allocament rural, per poder una mica tindre unificat en un únic espai aquests serveis de supervivència bàsica que puguin tindre i ho estan tirant tot amb la cambra de comerci d'allí, amb la direcció general d'Aragó. De fet, hem tingut contactes amb ells a diferents espais de congressos, de despoblament,
i estan fent una gran feina també, però també tenen la mateixa sensació de l'Espanya vaciada, no?, que tenim també aquí a Catalunya, amb la qual cosa la problemàtica és, va més enllà de només Catalunya, que la focalitzem aquí perquè ara estem parlant de
de micropobles de Catalunya, doncs perfecte, però que això és una realitat que passa a la resta de l'estat espanyol. I tant, i tant. Amb això de l'Espanya vaciada en faraixa, perquè sempre es diu que Espanya és com un dònuts, és a dir, que els voltants i el mig és on hi ha tota la gent, i diguéssim que la teca està en tot l'interior, en tot el cercle, menys Madrid. I aquí és on sempre...
Sempre s'ha dit. Doncs, mira, ja per acabar, et faig una última pregunta i et dic, doncs, què esperes veure i trobar-te en aquesta Fira de Micropobles a Torrecerona? Vull que vingui gent a veure l'identitat d'un municipi petit, que en aquest cas, de la part del Seguida Nord, on trobaran un espai molt col·laboratiu, una molt bona gent, tindrem espectacles, tindrem actuacions,
Si ens acompanya el temps també perquè és una fira a l'exterior, trobarem moltes show-cookings, tastets, productes d'aquí de la nostra terra. Volem que la gent vingui, que ve que coneixi Torrexerona, que coneixi Segrià, que coneixi Lleida i aquí trobarà l'escalde de la seva gent.
Genial. Doncs moltes gràcies, Agustí Jiménez, alcalde de Torre Serona i un dels anfitrions d'aquesta fira de micropobles que es celebra, com dèiem, a Torre Serona i que serà aquest 29 de novembre, recordeu, de 10 a 2 del migdia. I amb això, Agustí, ja tanquem i només hem quedat que donar-te les gràcies per venir a promocionar i pel teu temps.
Moltes gràcies a vosaltres per l'oportunitat d'explicar aquesta fira i res, convidar tothom que vulgui vindre, que el dia 29 aquí serem a Torrecerona, qualsevol persona del territori català i de fora, serà benvinguda. Moltes gràcies. Adeu.