Aquest divendres, dia 23, a la Biblioteca d'Almenar, a les 6 de la tarda, noteu, tingueu ja ben clar l'agenda, es presentaran diversos llibres, especialment el darrer, de la Maribel Noguero, escriptora, es presentaran leyendas místiques i també m'imagino que parlarà dels seus anteriors llibres. Maribel Noguero, benvinguda, com estàs? Molt bé, molt bé, gràcies. Molt ben acompanyada. Preparada? Sí, també, també. Molt ben acompanyada. De la llum Torruella, també benvinguda, llum. Bona tarda.
Bon dia. Bon dia. La Llum és la que es va posar en contacte amb nosaltres perquè va dir, escolta, heu de parlar amb la Maribel, que és una gran escriptora, que m'ha ajudat moltíssim i tot el mena ho ha de saber. Maribel, retornes a casa, com aquell qui diu. Sí, sí, no faltaria a la meva agenda la presentació al menar, només faltaria el meu poble natal.
i que sempre hi guardes molta estima, és normal. Vaig fer la primera presentació a Bellvis, on visc actualment, i després vam saltar el Farràs, que també em va reclamar, i ara toca el Menà, i després al febrer saltem cap a Menàven, i tots som pobles, i per mi molt estimats, perquè conec moltíssima gent, i ells amb mi,
I estar en aquest caliu és molt bonic. És interessant i molt bonic. Quan va començar aquesta aventura de l'escriptura? Perquè això va començar amb el primer llibre, Descobri en dom i don, un llibre que ja porta més de 10 edicions. Correcte. I era un llibre bastant autobiogràfic, per no dir del tot, on tu explicaves això, aquest do que tens. Aquí va sorgir l'any 2017, aquest està publicat,
el 17 i era per explicar per què em sentia diferent en certs moments, amb temes d'intuïció, a l'hora de preveure les coses, quan visualitzaves una persona doncs veies que aquella persona et necessitava i tu ja t'hi abocaves, és a dir, coses que tu ja preveies des de molt petiteta. Llavors,
Arrel d'una amiga va sorgir aquest llibre. Va dir, Maribel, amb totes aquestes experiències que tu notes, que tu sents, i que és possible que ens pugui ajudar a tothom, perquè no fas un llibre. I m'hi vaig posar, no va ser fàcil, perquè clar, la criança, els nens, la feina, i només va faltar el llibre, però poquet a poquet va anar sorgint el Descobri un domidon,
que era per explicar aquesta part diferent que et sents a la vora d'altres persones. Creus que fem poc cas en general, cadascú de nosaltres, aquest sisè sentit? El tenim tots, el sisè sentit? El tenim tots, però arrel de la nostra vida, conforme anem passant problemes o inquietuds o tristeses, es va apagant aquest sisè sentit.
Llavors, necessitem potenciar-lo. I sí, sí, tothom el té. El que passa és que jo de petita ja era molt aventurera amb aquestes coses i deia, jolín, si ho puc veure més que 20 persones,
Doncs afortunada soc, no? I bé, això, el no tenir una certa por en aquest do, que es parla així, no?, aquest punt diferent, doncs em va ajudar a arribar on estic ara. Quin és aquest do? Deies que el vas detectar de petita, què és el que, no ho sé, t'aporten les persones i de quina manera creus que les pots ajudar?
Principalment a nivell emocional, perquè avui en dia tot el principal perfil que et pots trobar són que tenen por o estan passant malalties, se veuen insegurs... És a dir, hi ha un nivell d'inquietuds més negatives que positives que això dificulta el dia a dia de cada persona.
Llavors, és que ho detecto fàcil, no és una cosa que em puc agafar un perfil i dir, ostres, aquesta persona té això o té allò. Llavors, suposo que això ja forma part d'aquest sexto sentit tan desenvolupat
Que tinc. I també ve, d'alguna manera, de la saviesa ancestral. Ho dic perquè, mira, a Descobrir un domidon, jo no l'havia llegit el llibre, cap dels quatre, però m'ha saltat una de les pàgines, que dius, per exemple, per a la neteja corporal, portar a la butxaca una dendall envuelta en un papel de plata i canviar-lo cada setmana. Això...
No, sona a, no sé, coses antigues, diguéssim. Bueno, és que has anat a parar a la pàgina just recolectada de moltes padrines, correcte. Però que han anat funcionant al cap dels anys i jo continuo donant aquests truquets que jo ja de joveneta me'ls apuntava en una llibreta. Vull dir, jo amb 14, 13, 16, 19 anys, tot el que he anat recolectant d'aquest món...
tan culte de l'experiència, ho vaig anar apuntant en una llibreteta i ho ha anat utilitzant. I clar, en un llibre com aquest s'havia de col·locar per ajudar la gent, perquè el primer que et demanen al primer llibre és en quina pàgina està
tot el que és per netejar energèticament, o com me puc purificar, o com puc netejar la casa. Bé, la pàgina és fàcil, perquè just escrivint el llibre va caure a la pàgina 69. Vull dir, no és difícil el número, per tant, mira, va caure així. I aquí està.
Està ple de coses curioses, com per exemple, no?, col·locar una escova antigua al revés, el palo para abajo en un jarrón i decorar-lo. Sí, perquè, claro, a part que de molt més bonic, no posaràs l'escombra cara amunt i la deixaràs allà l'entrada, sinó que hi ha gent que hi posa floretes, seques, però bé, això evita visites no desitjades.
a la casa i tot això has anat recollint també de la Sevisa Popular sí, això sí Descobrir un domidon serà un dels llibres que parlaràs també a la Bíblia o t'enfocaràs més en llegendes místiques o faràs una mica de repàs de tot
La idea és fer una mica de repàs de tot, perquè tinc públic que té el segon o públic que té el tercer, o val més explicar una mica cada llibre i llavors cada un pot elegir si li agrada més un o l'altre.
Clar, jo sempre dic que és molt bo llegir-se el primer, perquè em despullo una mica, perquè parlo de la meva vida, dels factors que més malament ho he passat, però que sempre ha sortit aquella força que traiem tots quan veus una paret enorme que no la pots tirar.
treus aquella fortalesa per tirar endavant i jo crec que és una guia didàctica important per l'autoestima. És un llibre molt sensible, molt bonic, el públic em diu que és com si els expliqués allò mateixa a la vora, se senten molt acollits llegint el primer llibre i llavors jo sempre dic que s'ha de començar per aquest. Hi ha una sabiesa femenina o no té per què?
Una sàbiesa femenina. Sí, de dones, o sigui, aquest punt fetiller, diguéssim. No, no, no. No, per mi no. És un llibre molt senzillet i molt dòcil i fet amb molt carinyo. No hi trobo cap factor, com me comentes.
Entre mis dos mundos és el segon llibre, aquest de què t'inspires? Aquest m'inspiro en un viatge que vaig fer a Zugarramordi, el Pueblo de les Bruxes, a Navarra, que l'haureu vist per la tele perquè el Torrente va fer una pel·lícula, i Zugarramordi conserva una cova molt bonica.
Si busqueu a la història va haver-hi un sacrifici una nit de moltíssimes bruixes la mateixa nit. Llavors vaig voler anar, per curiositat, perquè sempre m'ha llamat el tema aquest màgic, diguéssim, o més espiritual, i explico en aquest llibre tot el viatge que vaig vivint conforme jo vaig parant. És a dir, jo puc parar en un hostal i notar coses. Llavors les explico.
I quines coses noten? Després ens va un petit spoiler. A veure, no, es pot fer spoiler, s'ha de dir lliure. Què notes? Presències de persones que han passat aquí, coses? Bé, justament se pot notar quan hi ha una energia fosca o quan és clara. Si hi ha una energia fosca, doncs perquè ve. A vegades és un simple objecte que fa molts anys que hi és. I es traure'l del lloc i ja...
El local o la botiga, això ja funciona millor. Vull dir, clar, d'aquí anem amb... Tenen energia els objectes? Doncs sí, tenen energia. Fins i tot... Bueno, hi ha un exemple al llibre que us faré spoiler, va.
Fins i tot, de vegades, em volem vendre una casa, un cotxe, i em diuen, Maribel, que no hi ha forma, no hi ha forma. I dic, clar que no hi ha forma, perquè aquesta cosa, aquest objecte, no es vol desprendre de tu, perquè ja està bé. Llavors, tu has de fer com un exercici per dir, ei, ara ens hem de separar, he estat molt feliç a la teva vora, tant si és cotxe, casa, moto, el que sigui. I sembla una xorrada, no? Però jo sempre invito a la gent que ho faci.
I funciona, és a dir, quan tu realment li expliques el motiu a aquella cosa per què t'has de despendre, doncs poden vendre. És molt bonic quan això passa perquè et fan, hòstia Maribel, vaig fer l'exercici, tio, m'ha funcionat i porto un any o dos sense vendre. Doncs perquè ell o ella aquella cosa està bé amb tu i llavors és una connexió important.
Tenim aquí la llum, no?, i hem de parlar encara dels dos llibres, eh?, dels Estellos de Luz i del que presentaràs a la Biblia, Leyendas Místiques, però la llum et coneix molt bé perquè també l'has acompanyat, no?, llum. Sí, sí. Bé, fa ja sis anys que conec ara Maribel. Bé,
La vaig conèixer arrel que jo tenia una necessitat i llavors em va arribar el seu telèfon i em vaig posar en contacte amb ella i vaig començar a anar a la seva consulta, a la seva casa i allà vam començar a fer sessions.
Em va anar bé. Sí, sí, em va anar bé. Bé, al poc de començar, em van detectar un càncer, un càncer de pit. I, doncs, arrel d'aquí, ell em va ajudar. I jo anava fent tots els tractaments que els metges em deien, tot el que necessitava per a recuperar-me. I, a banda, anava fent aquest acompanyament, la Maribel em feia l'acompanyament,
tan emocional, també personal i físic. I amb tot junt, la veritat que puc estar molt agraïda. Quan fas aquest tipus d'acompanyaments, Maribel, tu com et quedes?
Bueno, a dies. A dies, segons el perfil, te quedes més cansat o no. I clar, és segons amb l'energia que estàs treballant. Cada pacient o cada persona és molt diferent i he d'esforçar-me o més o menys. I emocionalment?
Emocionalment passes moments complicats perquè pots perdre un perfil que realment acabes agafant un feeling important. La despedida, quan margen, moren, és difícil, és difícil. He acompanyat gent de 40, 45, 30 fins que arriba el moment i això és complicat.
Jo sempre dic que medicina i jo anem paral·lels i jo encantadíssima de donar-los aquest toquet que dic sempre bonic perquè ells s'hi vagin sentint cada vegada millor, perquè els tractaments són molt durs.
La llum és d'estellos de luz. Sí, sí, d'estellos de luz és un llibre, potser és el més enrebassat de llegir, però no treu el seu encant, perquè està fet en l'any de pandèmia, és a dir, jo el vaig començar a escriure quan els primers...
començant els meus amics a estar ingressats a l'Arnau, que gent se moria a la seva vora i tot això, vaig començar a escriure aquest llibre, perquè vaig pensar, ostres, any de pandèmia, any complicat, amb el sentit d'inquietuds, por, ha de quedar, ha de quedar escrit en algun lloc, i vaig pensar que algun dia els nostres fills, els nostres nets, els agradaria saber què va passar per la pandèmia. I aquest llibre...
Sí, però és un llibre que ho marca molt bé i s'explica molt bé perquè vegin que estem envoltats en certes coses complicades. Ets creient.
Bé, soc creient a la meva manera. Jo sempre dic que soc creient de totes les religions, m'agafo el que vull i el que m'agrada. Suposo que com moltíssima gent. Ara, tinc devoció per les imatges, això sí. Les imatges m'encanten. Tinc una col·lecció d'imatges que, bé, me sento arropada cada dia. Sí? Alguna en concret? Sí.
Bueno, soc molt devota del Sant Crist de Balaguer, la Verge Montserrat i la Pilarica, són els tres principals. Ostres, molt bé, no? De proximitat, més proximitat i de superproximitat, no? Sí, sí, i tant. Bueno, Pilarica perquè la meva mare és Maña, de Rama Maña, i el pare català, Montserrat.
El meu pare era molt devot de la Verge Montserrat. I s'han vist a Balaguer per què? Per mi. Però tu a Balaguer no hi has viscut, diguéssim. No, però hi he tingut un vincle especial que hauria de buscar més endarrere, suposo, però Balaguer és un poble que m'ha agradat moltíssim sempre.
I anem a Legendes místiques, que és el teu darrer llibre, que presentaràs el dia 23. Què hi trobarem en aquest llibre? En aquest llibre hi trobarem un senador que va néixer l'any 1900 i va estar a Lleida, a la zona de la Caparrella, justament als Tres Pontets. Va morir l'any 91 i aquest senador fins i tot té un panteón fet.
al lloc on va morir, vull dir que va ser com un homenatge per ell perquè també va tindre un seguiment important de gent perquè els ajudava moltíssim amb aquest tema, acompanyament a certes malalties i vaig voler fer-li un homenatge.
amb ell. Com vas descobrir la seva biografia i com te vas documentar per saber qui va ser aquesta persona? Va ser molt curiós perquè tinc una bona amiga a Porroy de la Solana
i aquest senyor va deixar una senyora al càrrec de tot el que havia fet ell, i d'allí ell va haver escrit una carta feta a mecanografia, i vaig poder aconseguir aquesta carta, i va dir, si ell està preparada per escriure la seva història, nosaltres encantadíssims, perquè ell sempre deia que si algun dia algú volia escriure d'ell, deixar aquesta carta.
que millor que hagués parat a les meves mans, perquè per mi aquesta gent que s'ha dedicat plenament, diàriament, minut a minut, a tantíssima gent necessitada, crec que s'havia de fer un homenatge i a part en aquest llibre també hi consten diversos senadors de la zona que jo ja n'havia sentit a parlar.
O sigui que has fet aquí una incursió, no? També has fet una miqueta d'investigació. Sí, tant i tant. Però jo d'aquest senyor justament havia sentit a parlar per casa. Vull dir, era comú sentir-lo. El que no el va arribar, coneixer mai. Et consideres sanadora, a més d'escriptora?
Bé, sí, més que res perquè m'agrada ajudar la gent i com que tens aquest sexto sentido ja ens posen aquest nom, principalment. Ja no és perquè m'hi consideres, sinó perquè tothom et diu, ai, si ets com una santa, no? Perquè estàs en tot moment i estàs com a Déu a tot arreu. Bé, doncs et posen aquest nom, com ja et diuen la meva bruixeta, el meu angelet, que Déu te posa la seva descripció. I qui t'agrada més a tu?
M'és igual. No, és que em diran, ui, la meva bruixeta també m'agradarà, perquè és que formes part de la seva vida com un mes, no? En moltes famílies i la veritat que m'és igual. Jo sempre dic que mentre es vaga una rialla a l'altre costat, és molt satisfactori. M'és igual.
Doncs moltes gràcies a les dues per vindre, Llum, Toruella, per parlar-nos de la Maribel, per retrobar-nos a la Maribel, en les nostres èpoques d'infantesa, a Dala Sant Sebastià. Maribel Noguero, ha estat un plaer que vagi molt bé el dia 23, que ompliu la Bíblia i que puguis explicar, doncs, això, sense prejudicis, aquests quatre llibres i el teu go. Ho farem, ho farem. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Adéu. Adéu.