Avui és 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, i com cada any en un, se suma la jornada de ràdio non-stop que impulsa el Col·legi de Periodistes de Lleida. Ho fem amb emissores d'arreu del territori, 14 en total, estem en directe des de la Sala d'Actes de la Diputació de Lleida. I a més a més, celebrem el Dia R, el Dia de Ràdio, en concret de la Ràdio de Proximitat, i ho fem de la mà de totes les ràdios locals de Catalunya adherides com nosaltres a la xarxa.
I també celebrem l'aniversari de la Maria Lara, la nostra companya Munt, periodista i amiga, que va néixer assenyalada pel Destí, el dia 13 de febrer, el Dia Mundial de la Ràdio, així que per molts anys, Maria. El lema d'aquest any, del Dia Mundial, marcat per l'UNESCO, posa el focus en un dels grans debats del moment, la relació entre la ràdio i la intel·ligència artificial. I potser hauríem de dir també entre el dia a dia i la intel·ligència artificial, perquè la IA ja és a tot arreu.
La fem servir sense pensar-hi gaire, quan el mòbil ens suggereix una resposta, quan una aplicació ens ajuda a traduir text, a organitzar un viatge, a fer una llista de la compra o fins i tot a que ens digui que podem cuinar amb el que tenim a casa. I sí, l'IA també forma part del dia a dia de les redaccions. Per això el debat ja no és si la fem servir o no, sinó com la fem servir, per a què la fem servir i amb quins límits. Amb la transformació...
Durant la propera hora parlarem de com l'AIA està transformant la comunicació, el periodisme i els processos creatius, dels riscos i les oportunitats que obre, de la necessitat d'incorporar-hi una mirada ètica i de gènere i també de com conviu amb la memòria històrica, amb la creació artística i amb la música, perquè avui també tindrem un directe com en totes les festes. Tot plegat en un programa especial que vol posar la tecnologia al seu lloc com una gran eina al servei de les persones i no a l'inrevés.
Fili García, directora de Munt, molt benvolguda. Hola, molt ben trobada, Anna. A Munt vam començar a aprovar INESDIA ben aviat i avui ja formem part de la nostra rutina. De fet, diria que no fer anar ara a la IA seria com en una oficina o una escola no voler utilitzar una fotocopiadora.
Quan una redacció com la nostra incorpora l'Aia Pili, què hi guanya i què no ens voldríem perdre ja? Doncs, a veure, guanyem eficiència, guanyem eficàcia, guanyem rapidesa. Clar, és com que si tens un ajudant, ajudant-te moltes hores. Disposada a fer el que sigui. Exacte, no? Guanyem temps, guanyem temps. I amb unes emissores petites, com ara...
La nostra o la majoria de les emissories municipals, que són amb una plantilla molt, molt reduïda, guanyar temps vol dir guanyar... Guanyar molt, vol dir guanyar... Poder arribar a molts llocs. Poder arribar a més llocs que no arribaries. Amb el nostre equip reduït. Sí, amb un equip tan reduït com el que tenim.
No sé si recordes, volia fer una mica de memòria, perquè el procés ha estat tan, tan ràpid, en qüestió de dos anys potser, el canvi ha estat abismal. Llavors, no sé si recordes el procés en què hem anat integrant l'IA. Diria que primer potser vam començar a l'utilitzar amb la transcripció d'àudios, perquè com que som una ràdio i és la nostra font prima, utilitzar aquest material transcrit ens facilita molt tot el procés.
Doncs ara, Anna, que ens fas fer memòria és que a l'inici era molt al·lucinant. O sigui, el que ara ja és, mira, transcriu, fantàstic, o fa imatges. A l'inici, parlem de fa dos anys llargs, era una cosa absolutament màgica. Ostres, s'està transcrivint i ho fa superràpid. I ho feia molt malament. Ho feia molt malament, perquè a més a més la IA ha anat aprenent, afortunadament, per el lleidatà, perquè transcriure català de Lleida no és el mateix que fer-ho amb un altre idioma més majoritari.
Sí, sí, sí. Recordo aquells inicis i, de fet, recordo unes formacions que ens van fer explicant-nos totes les capacitats que hi havia aleshores, i parlem, posem en context, de fa només dos anys, i ja ens van semblar al·lucinants, no? I com han canviat i han millorat de manera exponencial, oi? També ens acompanya avui l'Esther Meillador Ganau, responsable de Filroig Digital, consultora en comunicació i marca empresarial i formadora també d'intel·ligència artificial especialitzada en el sector comerç i serveis.
Molt benvolguda, Esther, com estàs? Hola. Diria que la majoria d'eines d'aquestes que parlàvem, o aquest mateix procés, també l'has viscut tu. Com seria el teu dia a dia ara, sense la IA? I no sé si també comparteixes això d'ara, que ja no em voldries prescindir, diguem-ne.
Doncs jo dic el mateix que la Pili. Quan treballes i ets poc personal, la IA ens ha facilitat molt la feina i ens ha donat la possibilitat de tenir recursos que d'una altra manera no tindríem. Sobretot recursos que moltes vegades antes es traduïen en recursos de persones que t'ajudaven i ara és la intel·ligència artificial qui t'està ajudant. A nivell de comunicació, doncs, ha estat un salt increïble
Ens ha permès millorar molt la nostra feina, ens ha permès millorar les nostres capacitats, ens ha permès fer més coses, també, millorar-ho, i això es nota per les persones que, com dic una altra vegada, que treballem,
amb poc personal o treballem soles. Clar, això ho mirem des del punt de vista, diguem, de quan treballem nosaltres amb comunicació, però també, per exemple, tu que estàs en el sector serveis i comerç i empresa, sobretot mitjana i petita,
la IA també és un plus a l'hora de fer-los una mica més competitius. També ens passa això amb una ràdio de proximitat tan petita, sobretot en aquest procés de transformació cap a un mitjà transmèdia, diguem, ens ajuda a pujar-nos en aquest carro. Correcte. Al final, totes les empreses, ja siguin empreses de serveis, empreses de comerç o empreses industrials,
s'han anat adaptant a l'IA i han trobat el punt aquell en què els ha ajudat a millorar els seus processos, a millorar la seva forma, perquè, com ha dit la Pili, fa dos anys i mig, endarrere, era una intel·ligència artificial en un estat molt primogent, per Déu, que s'equivocava molt, sempre tenies que tenir-li un ull al damunt per veure què deia. No hi podies confiar.
I en aquest moment estem en un punt on podem entrenar la intel·ligència artificial segons les necessitats que tinguis, segons les dades de la teva empresa, segons la informació que tu vulguis, com la vols mostrar, com tu escrius, perquè escrigui igual que tu. I ja estem ensenyant a la IA perquè realment ens doni bons resultats. Llavors, ha estat una transformació molt forta.
Totes les empreses realment l'estan aplicant amb major o menor grau, ni que sigui només les seves persones utilitzant el xat GPT per fer algunes consultes, per redactar algun correu electrònic, per redactar algun document, que evidentment els estalvia feina, per tant,
augmenta la productivitat a dins de l'empresa i hi ha d'altres empreses que s'han posat més les piles i realment estan aplicant intel·ligència artificial en tots els seus processos, estan aplicant automatitzacions i estan fent que la seva feina ja l'estigui fent la intel·ligència artificial. Sempre supervisada per una persona. Sí, això també. Ara ja arribarem perquè hem començat per la cara de la moneda
Ara anem a la creu també. A la intel·ligència artificial se li han de posar límits. Allò que es publica continua sent si parlem de periodisme. Responsabilitat del periodista. Tenim una responsabilitat social, és evident. Com hem de marcar aquests límits? Com mantenim el periodisme com a garant? És a dir, l'AI ha de ser una eina.
No és qui ens ha de fer ni les notícies ni ens ha de fer res. És a dir, nosaltres... Jo, per exemple, calculo amb la calculadora. No em posaré a fer un gran càlcul amb un paper i un bolígraf. Doncs l'IA ens ha de ser aquesta ajuda, aquesta eina...
escrivim amb un document, amb un Word o similar, no ens posem a fer cartes manuscrites, que també està xulo, eh? Però és molt més lent i després t'han d'entendre la lletra, aquesta és l'altra. O sigui, que ha de ser una eina, però no ens ha de substituir, això mai. O sigui, s'ha de revisar tot, t'ha d'ajudar a agilitzar els processos en moltes coses, i això és el que potser fa una mica de por. Sobretot, ho fa millor que els humans, no? Diu-te...
Extreu-me d'aquest Excel aquesta informació que necessito i això t'ho fa segurament més ràpid i millor que un humà. Però igualment, és a dir, ha de ser l'eina, sempre hi ha d'haver la mirada humana al darrere, evidentment, i en el periodisme encara més. És impossible, no es pot deixar a mans de la IA res, absolutament.
De fet, diria que tu també ho has comentat, que potser com de la intel·ligència artificial, algunes de les eines que més s'utilitza són els assistents de redacció, no? Per exemple, el xat GPT. I és un... És a dir, el llenguatge, d'alguna manera, etiqueta el món i la senyala i, per tant, aquí sí que se l'ha de tenir un ui molt concret damunt, eh?
Jo us vull posar un exemple d'una cosa molt divertida que em va passar que havia de fer una entrevista i la persona, que a més a més és una persona que fa molt de temps que està a la ràdio amb nosaltres i que participa de forma habitual cada setmana, em diu passa'm les preguntes, d'acord? Jo dic, val, li demanaré al xat GPT que te les faci. Li vaig enviar les preguntes pel xat i em diu, doncs mira, jo ara li demanaré al xat GPT que me les respongui.
no anem bé, no anem bé, deixa'm estar, ja les faig jo les preguntes, vull dir que també... Sí, de fet, de vegades també agafa com un estil que no és propi del mitjà o del pla de comunicació que vols, llavors sí que en aquest sentit és també com guiar-lo sempre cap en quin tipus de paraules utilitza i quines no, com de cor de vegades els missatges, per tant aquest control sempre darrere.
Correcte, sempre dic que quan faig formació sempre em trobo en el mateix cas, que la gent s'acostuma a preguntar de qualsevol manera i per tant el xat GPT respon, el xat GPT, el Gemini, el Copilot, el que sigui, respon com anant bé li sembla.
no ho està fent bé, perquè no l'estem entrenant com nosaltres volem. No l'estem entrenant amb la nostra informació, amb els nostres valors, amb la nostra visió, amb els nostres productes, amb la nostra manera de fer, de pensar, d'escriure, de redactar. Llavors, clar, és quan trobem respostes que totes són iguals, quan tu agafes unes xarxes socials i comences a llegir, dius xatxepetè, xatxepetè, xatxepetè, i aquesta és original, mira que bé. És que al final el valor de la genuïtat, sí, el valor de la presencialitat i la genuïtat
al final serà important només per ella mateixa perquè no hi ha hi al darrere però això ha de ser molt important la revisió de la persona i al final que digui el que tu vols que digui que t'ajude i res més correcte, si no li dius
Exactament el que ha de fer. Aquesta serà la paraula que inclouran d'aquí un parell d'anys al diccionari. La intel·ligència artificial no deixa de ser un robot que va amb una programació i tota la vida amb aquesta programació tu li has de dir quins passos ha de seguir. Si no li dius el què, aquell robot se'n pot anar.
Però on vulgui. És com quan se t'espatlla la romba de casa, que està tot el rato donant voltes al mateix lloc. La guia ets tu, sempre la guia és la persona. Però això també ha de saber l'usuari. És a dir, nosaltres que fem periodisme o tu que ajudes a les empreses, el receptor, la persona que va comprar o la persona que mira les xarxes X o la persona que escolta la ràdio Z,
ha de també tenir l'orella entrenada per poder confiar en aquell mitjà. Què m'estàs dient aquí? Com estàs venent? Aquí obriríem el meló de l'educació mediàtica, oi? També que l'han d'integrar. Saber què és. Les eines s'han de conèixer, però al final sabem què es trobaran i amb què no, més que evitar-les.
No sé si hi ha un risc també. Podríem també obrir l'altre meló, que és el de les fake news. No sé si llavors ens n'anirem de temps. Però sí que el fet que volia preguntar-vos pel temps, de vegades que el risc que la intel·ligència artificial faciliti i acceleri tots els tempos, no sé si que llavors pot ser que passi per davant el rigor. I això de fer una mica aquesta pausa, d'encollir-ho una mica, però tot més slow.
La pausa jo penso que és necessària a la vida de cada dia, diguéssim, perquè anem superaccelerats tots i totes. Però també és cert que al final et mous al ritme que desmou la societat i llavors també en comunicació has de ser el més ràpid possible. I més la ràdio, que és immediatesa, no?
Però, clar, no a qualsevol preu, no? Llavors, sí, dic... Sí que em venia al cap aquesta feina, que és un multitask, no? I fent sempre equilibrismes entre això, entre anar ràpid i ser eficient, però alhora mantenir aquesta mirada o fer aquesta orferberia perquè tingui l'empremta, no? Doncs, Esther Mejado Canau, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Responsable de Filrats Digital, ens acomiadem fins a la propera. Gràcies.
La intel·ligència artificial no és neutra, ho comentàvem ara, apren de dades que sovint reflecteixen les desigualtats de la nostra societat, apren dels nostres errors i com que el món té un viatge de gènere, la intel·ligència artificial sovint també.
Nosaltres hi hem volgut jugar i al xatger Petel li hem demanat que ens generi una foto, li vam voler fer la prova per il·lustrar. Li vam demanar que fes un equip de pediatria, un equip d'infermeria i un equip de cirurgia. El resultat, us l'expliquem, era una fotografia en què es veia aquest equip de pediatria que eren dones, a més, amb una actitud de cura, com abraçar un nadó. Hi havia un equip d'infermeria que també eren dones i també amb una actitud de cura i un equip de cirurgia que eren tot homes.
Llavors, Sandra Marco, diputada d'Igualtat de la Diputació de Lleida, aquest joc que us comentàvem, aquesta foto que li vam demanar que ens fes el xat GPT, és una mostra de com la tecnologia veu de la nostra societat. Traslladem els nostres viatges a les eines que creem, com la intel·ligència artificial que forma part de la nostra vida i, per tant, continua sent prioritari que es treballi per a la igualtat des de l'àmbit social i també des de la gestió pública, no sé si n'estàs d'acord,
Molt benvolguda, primer. Gràcies, vosaltres també. Doncs més que mai, la intel·ligència artificial no crea la realitat, la reflecteix, l'amplifica i si no es governa bé, la consolida.
Quan una eina d'intel·ligència artificial genera equips sanitaris formats només per homes, no s'està equivocant. Està reproduint patrons estadístics a presos de milers d'imatges, de textos i de dades
produïdes en una societat on històricament hi ha hagut segregació de rols professionals per gènere. La tecnologia, per tant, no és un actor extern, és un mirall que fa l'algoritme com em diu el meu fill de la nostra estructura social.
Això té una conseqüència molt important per a les administracions públiques. Si els poders públics no intervenim, els viaixos socials passen a ser viaixos automàtics. I el que abans era una desigualtat cultural, doncs pot convertir-se en una desigualtat instaurada en el sistema. La intel·ligència artificial aprèn del que ja existeix. No és que la IA decideixi discriminar, simplement,
aprèn dels patrons socials que nosaltres mateixos hem creat. I els objectius de l'àrea d'igualtat es basen en la promoció de les polítiques en favor de la igualtat de gènere i d'oportunitats en l'àmbit municipal territorial.
en un context on els ajuntaments i consells comarcals, on l'administració local, en definitiva, incorporen eines digitals i sistemes automatitzats. Garantir la igualtat vol dir assegurar que cap eina tecnològica municipal reprodueixi via eixos de gènere, incorporar la perspectiva de gènere en la contractació pública, fer avaluacions d'impacte en drets i igualtats abans d'implantar sistemes d'intel·ligència artificial.
Un altre dels objectius de l'àrea és promoure la igualtat internament dins de l'organització. L'administració ha de formar el personal en perspectiva de gènere, així com crear consciència crítica sobre els viatges, que també tenim com a objectiu fomentar l'educació per la igualtat i per la defensa dels drets.
Per tant, encara hi ha molta feina a fer. Sumem a la conversa també a la Maite Ojer, que és agent d'Igualtat, és directora son escènica i directora i mare d'un projecte Matriculades que ara en parlarem. No sé si t'ha sorprès a tu aquest xoc que parlàvem, aquesta foto que ens ha generat la intel·ligència artificial. Era esperable.
Hola, bon dia. Doncs sí, per desgràcia desesperable, perquè la IA està construïda per homes. Les dones ara comencen a participar, però en tota la construcció dels algoritmes, i bueno, els algoritmes són tremendos.
Realment haurien d'estar prohibits per llei. Són altamente perjudiciales para la salud de las mujeres. Això és així. És el titular d'avui, ja. Actualment els algoritmes estan dibuixant aquella societat que nosaltres, des del feminisme, estem lluitant per deconstruir. I ens l'han posat una altra vegada davant.
amb uns viajos espaterrans, per dir-ho d'alguna manera, i tenim, se nos ha girar un trabajo, una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. I ara en un camp que, a més, és complicat, perquè és anònim, perquè cadascú se deixa anar així com vol, se desparrama. I, a més, és molt ràpid. Molt ràpid. I que crea
Té una qüestió que també tenen les arts escèniques, i és que la gent creu que allò que diu Xal-GPT és veritat. I Xal-GPT, us he de dir que ahir vaig fer... Ara li comentava a la diputada que ahir vaig fer un examen a Mia i vaig suspendre. I em va fer molta gràcia suspendre, la veritat. Perquè vaig dir, menys mal. Vaig suspendre.
És a dir, les arts escèniques, quan tu veus una cosa a l'escenari, el teu sentit crític, o a la tele, diu que se desintegra. Llavors, allò és cert. Doncs ara ens passa el mateix amb la intel·ligència artificial. Jo penso que és una eina brutal, tal com es deia abans, però encara estem a les beceroles, no ens enganyem.
Però aplicar la perspectiva de gènere i la perspectiva de pau i de justícia i antiracista, etcètera, és fonamental, perquè ens estan fotent un gol, xavales, que ens estan enganyant. Hem d'estar l'arca.
Avui el tema, ho veieu, és la intel·ligència artificial, bé marcat pel lema de l'UNESCO pel Dia Mundial de la Ràdio, i la intel·ligència artificial, però també volíem parlar de perspectiva de gènere que ens afecta a tots els vessants de la vida. Ja que Sandra ens acompanyes avui, Sandra Marco, des de la diputació doneu suport a nombrosos projectes per fer feina en aquest sentit, com ara el podcast coproduït per Amoni la xarxa, l'Essis de Ravensbrück, que va guanyar un premi de comunicació local, i també els premis de comunicació no sexista,
Sense vosaltres no s'hagués pogut fer. Gràcies. En quins altres projectes hi teniu la mirada posada ara? Bé, des de l'àrea, com bé has dit, des de l'àrea d'igualtat, doncs el que estem fent és recolzar projectes molt bons, sensacionals, com el podcast que ho produït Pere Munt i la xarxa
l'estits de Ravensburg, reconegut per la seva qualitat i es seguiran recolzant aquells projectes que en l'àmbit d'igualtat parlin de memòria, prevenció, educació, innovació, territori, tots aquells projectes amb mirada transversal. Recolzar projectes en igualtat no és una opció accessòria ni una política sectorial, és una inversió en qualitat democràtica, cohesió social i bon govern,
quan l'administració aposta per la igualtat no només protegeix un col·lectiu concret, millora el funcionament de tota la comunitat i ens els mirem tots amb molt bona perspectiva i de veritat que ens arriben a sobre de la taula molts projectes i intentem donar sortida a tots d'ells.
Un altre dels grans projectes als quals doneu suport és Matriculades, la mare del qual és la Maite Ojer, és a dir, que hi ha el punt d'unió entre els que ens trobem aquí. Explica'ns, Maite, què seran Matriculades?
Ai, mare. Bé, Matriculars és una experiència immersiva, és una experiència escènica immersiva que intenta fer un exercici de memòria històrica, un exercici de justícia cap a les dones deportades bàsicament republicanes
que van ser primerament exiliades i, per tant, represaliades del règim franquista, que després van formar part de la resistència francesa, que van ser deportades i que no han estat restaurades a l'estat espanyol i tampoc a Catalunya, ni suficient ni encara.
I també fer un acte de restauració a les famílies i a nosaltres com a societat, perquè totes aquestes dones eren lleidatanes i la societat lleidatana també necessita ser restaurada d'aquest dolor, perquè no s'ha parlat obertament.
I, com indicen estudioses com la Mar Traiero o com la mateixa filla de Neus Català, la Margarida Català, ens estan indicats, o la biògrafa de Neus Català, l'Elisenda Belenguer, ens estan dient que la història de les dones no està parlada. Afortunadament, de cop surt la meravellosa història
Meravellosos recursos com el llibre de la Míriam Roma o el vostre podcast, Meravellós, que és la base sobre la que se cimenta Matriculades. Matriculades avui comença a ser una realitat gràcies al vostre podcast i a aquesta meravellosa feina que heu fet i gràcies a això és una realitat. Sense això no podria ser, no viuria.
Llavors, és una experiència, com deia, escènica, és a dir, tu imagina't unes ulleres de realitat virtual, doncs imagina't que, per arte de vir-li vir-loque, t'has posat dins de les ulleres. Estàs dins de les ulleres, és a dir, que el que és una experiència individual, si tu te poses unes ulleres, passa a ser una experiència col·lectiva. Tu estàs en Matrix.
i estàs reconstruint el viatge de les dones fins a... d'aquestes sis dones, que de fet són set. Que de fet són set. Exacte. Dins del seu pas per Ravensbrück, a partir dels seus propis testimonis. Per tant, en matriculades parlem de perspectiva de gènere, parlem d'aplicar la perspectiva de gènere en la recuperació de la memòria. Sobretot des d'aquesta vessant de les dones
És a dir, abans deia, restaurar la nostra memòria, els nostres models com a dones que han fet moltes coses per nosaltres. I que han tingut un pes fonamental en la història. Jo he arribat a sentir que, si no, que els homes havien estat més cruels amb els homes. Perdona, que ens posem ara a mesurar crueltats.
Aquestes dones van ser fonamentals i no ens enganyem. Aquestes dones van canviar la història, van col·laborar que el nazisme i el feixisme no prosperés,
I ara ens fan falta 40 sacs d'aquestes dones perquè l'extrema dreta ens està mossegant el cul. El context fa que sigui més important que mai. Després en parlarem d'aquest context, però abans no vull deixar matriculades perquè també, a banda d'aquesta perspectiva de gènere, és també un exemple de la tecnologia per crear aquest espectacle immersiu. Has utilitzat un munt de tecnologies que ens hauries d'explicar perquè són de quedar-nos amb la boca oberta.
La veritat és que m'encantaria que per explicar-ho estés aquí el Sergio Sisqués, que és la mente pensante tecnològica i és meravellós poder treballar amb ell.
La cosa és, tu t'has caigut... És com si... Ja està, ja ho sé ara. Ja sé l'exemple. Us recordeu d'Alicia en el País de les Meravilles? Sí. Que se cau per un forat? Sí, tant. Doncs és lo mismo. El que passa és que no ens anem al País de les Meravilles. No, no precisament. Però serà meravellós. Perquè el que volem parlar és d'aquesta força d'aquestes dones com, des de la sororitat...
que no hi ha ni solidaritat. Si no és l'amor més absolut, s'agafen les unes a les altres i sobreviuen col·lectivament en un empecinamiento por la vida com a resistència, com a acte resistent i amb una mirada col·lectiva que l'hem de recuperar, l'hem de recuperar perquè ens va molt bé amb tot, amb les criances, amb tot. Llavors, què utilitzem? Utilitzem projeccions, 2.000 projeccions,
Si tu veguessis a l'espai on passarà matriculada, doncs veuries, diries, sembla, no sé, un plató de televisió. Però la gent, el públic no veurà res d'això. El públic veurà tot un món...
que no existeix i que veurà projeccions a quatre capes, veurà coses que se superposen amb les altres, coses que li passen. És una experiència des de lo visual, però també des de lo auditiu, perquè tot el so està tractat 5.0, de manera que tots els sons van i venen, venen, van... Llavors, des de també... Bueno, en fi...
Mil maneres de projectar. Per tant, serà una experiència indispensable, en molts sentits, com a experiència com d'innovació tecnològica, però sobretot i també com aquesta recuperació en la mirada en perspectiva de gènere de la memòria. Abans avançaves, el context no ens acompanya, ara més que mai és necessari que en parlem i que en parlem així. Feminisme torna a estar qüestionat, de fet, amb l'ascens dels discursos d'odi que posen en dubte no només el feminisme, sinó la democràcia...
Com es viu des de les institucions aquesta pressió, Sandra? Bé, doncs el context és complex i des de les institucions es viu amb una doble responsabilitat. Garantir drets i alhora sostenir la convivència democràtica és complicat. En els darrers temps han guanyat visibilitat discursos que qüestionen el feminisme, banalitzen el masclisme o presenten la igualtat com un privilegi.
No és només un debat ideològic, és un canvi de clima social. I aquest clima arriba a l'administració en forma de tensions, desinformació, resistències i també por d'una part de la ciutadania. L'administració no promou la igualtat perquè sigui una tendència política, sinó perquè és un mandat legal i constitucional. I les institucions hem de garantir els drets de la ciutadania davant d'un context advers com el que tenim.
I Maite, com a gent d'igualtat... Això m'agrada. Això t'agrada, sí. Això és important. M'agradaria també cloure una mica aquesta secció que estem fent sobre intel·ligència artificial creativa i sobre viatges i perspectiva de gènere. Per saber quina reflexió faries tu en això, en quin grau, com valores el perill en què et troba el feminisme avui?
Jo crec que estem en malos tiempos. En malos tiempos. Buena cara? En malos tiempos, però amb moltes lliçons i amb moltes dades. Per tant, tenim coses que les nostres antecessores no tenien. Tenim moltes dades. Tenim informes sobre la taula que ens diu, per exemple, l'informe internacional de la CEDAU, que li diu a l'estat espanyol molt bé. Teniu moltes lleis en igualtat que són meravelloses i en prevenció de violències contra les dones, però ara comenceu a aplicar-les, sisplau.
I aquí és on se'ns està donant un toque de dir, tenim uns plans estratègics fenomenals, tenim uns plans d'igualtat fenomenals, però que no s'estan implementant. Llavors, i no s'estan implementant per manca de formació, per implementar-los, per manca de formació, perquè no se sap com. I aquí tenim, i ja en sóc aquesta cosa a les administracions, tenim dades, tenim una realitat. Llavors,
Hi ha un ambient, un imaginari col·lectiu que afavoreixi la implantació de les polítiques de dones? No. No. Encara no. Perquè encara tenim un imaginari col·lectiu i s'està veient amb tot la ia i tot d'on surten els algoritmes. Com és que surten tan masclistes aquests algoritmes? Per què s'estan creant així?
Com és la publicitat tan violenta contra les dones? Els equips publicitaris fan uns estudis al·lucinants de mercat. És a dir, hi ha un imaginari que encara s'ha de treballar amb aquest imaginari. Aquí penso que les administracions teniu un paper fonamental que l'esteu fent, que s'està fent.
Per tant, quina reflexió? Malos tiempos, però tenim moltes eines. Tenim moltes eines, molta gent preparada i les dones no només hem dit que volem garantir els drets de les dones, ens hem format per a fer-ho. Ens hem format i estem preparades. I tenim molts homes a favor. Per tant...
és un cal de cultiu i el que no podem més baixar el que jo estic convençudíssima ja per cloure és no
desmembrarem l'extrema dreta sense les dones, sense garantir les dones, perquè actualment, per mi, les polítiques de dones són el garant contra l'ultradreta. De fet, ara que dius això, en els darrers estudis, a qui situen més a l'extrema dreta són el grup que es marca entre homes de 18 i 30 anys, homes més que dones, no?
Alguns van dir un dia que l'extrema dreta té rostre de toro, de vaca. Deien, no, és un toro. Per tant, en aquest sentit encara falta molta lluita. Gràcies per sumar-vos i acompanyar-nos amb les vostres reflexions.
Maite Ojera, agent d'Igualtat, directora sànica, mare de matriculades, amb moltíssimes ganes de veure i d'experimentar aquesta vivència. Moltes gràcies per ser-hi. I gràcies, Sandra Marco, diputada d'Igualtat. Gràcies per acompanyar-nos en aquest dia tan especial per a la ràdio i per a les persones que ens escolten. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Estem escoltant la cançó Walk My Way de l'artista Breaking Rush. És una artista o no artista perquè qui hi ha darrere no és una persona de carn i osos sinó una ia. I aquesta cançó està en notícia darrerament fa un parell de mesos perquè per primera vegada una cançó generada íntegrament per intel·ligència artificial va encapçalar un dels rànquings dels Billboard.
És la prova que la intel·ligència artificial ja no és una curiositat, sinó que entre directament al mercat, que competirà directament o no competirà, però sí que formarà part del panorama artístic i musical. Paula Milara, cantant ella sí de carn i ossos i música lleidatana, molt benvolguda. Com estàs? Moltes gràcies. Bé, molt bé. I vosaltres? Coneixeies aquesta cançó? Havia sentit res d'aquesta anècdota que ara us explicava?
Doncs no, la veritat. Doncs no, la veritat. És un tema que genera debat, que obre un meló molt difícil de tancar. La intel·ligència artificial en la creació artística i musical, no sé quina sensació en tens, com ho veus?
Doncs sí que s'ha parlat bastant últimament, sobretot amb el tema musical, que és el meu. Sí que s'acostuma a parlar de com ara mateix, com que qualsevol pot penjar una cançó, la pot fer a Mia. I això és bastant fort. Per tant, és alarmant, el sentiment seria aquest. Tu com ho vius? A part de marcar-hi aquest límit, ho consideres com una eina útil? La incorpores d'alguna manera en el teu procés creatiu?
Jo sí que penso que tant per això com per més coses sí que ho podem utilitzar com una eina però que no ha de substituir mai a la creació pròpia ni a la creativitat d'un mateix. O sigui, jo per exemple sí que ho puc utilitzar per buscar sinònims, per exemple, em va molt bé, per buscar de quina manera puc crear la cançó però mai per crear una cançó, sinó perquè em doni eines per ajudar-me, simplement.
Ets una artista que forma part del panorama musical lleidatà. Tens la sensació que la IA guanya terreny a banda de la teva vivència personal o com tu la incorpores en connexió amb les altres persones que fan música a Lleida?
Doncs així directament no ho he parlat amb cap artista de lledatà, però sí que és una cosa que es parla bastant a xarxes i que a xarxes sí que ho he vist més. En persona no ho hem parlat mai, per exemple. Com amb tota feina, com amb tota festa, volia dir, toque, toque, hi ha d'haver música, llavors tu seràs l'encarregada avui de fer-nos emocionar, perquè si ens ha d'emocionar algú que sigui algú de carn i ossos. Paula, què ens tocaràs primer?
Doncs aquesta cançó va ser la primera que vaig treure fa quasi tres anys, però m'agrada molt tocar-la. Es diu Estimada primavera i espero que us agrada. Estimada primavera, torna'm ara que l'estiu se'm va emportar.
Tot comença, tot s'acaba, però mereixo una altra oportunitat. No ho vam fer bé, no em vam saber, tot canvia i tot pot ser diferent.
Digue'm per què ara anirà bé. Som els mateixos només set mesos després. Digue'm per què ara anirà bé. No en vam saber.
Primavera, estimada, estic confusa, no sé com continuar, les parades.
Són com fulles, saps que el vent se les emportarà. Ah, no sé què fer, no sé què estem fent. No pots forçar una arbre creixer sense arrel.
perquè d'aquesta rel ja ha passat un temps pot ser estar viva però li falta creixer més i la veurem creixent creixerà molt lent però l'esperarem
Uau. Moltes gràcies. Gràcies, quin regal, Paula. Moltes gràcies. I més, aquesta cançó, a part de dolça i amb aquesta melangia, amb un dia com el d'avui, amb la pluja que ens acompanya, i també suposo que tots desitjan una mica la primavera i ja les acabaves de llidar. Sí, totalment. Deies que és una cançó que has triat perquè és especial per tu. Què la fa, això a mi, nen, especial?
Doncs, sobretot perquè va ser la primera que vaig crear el meu estudi, la primera que vaig penjar com a tal, i també dels primers que vaig escriure en català, jo estava molt acostumada a escriure en anglès, i de cop vaig començar a escoltar molta música en català, lliratana, de allarreu, i em va donar per començar a escriure en català, i aquesta va ser la primera.
I, doncs, molt encertada, eh? Molt densar la lletra. I ara combines les dues, escrius tant en català com en anglès? Perquè sí que t'he escoltat cantar amb totes dues llengües, eh? Sí, o sigui, escriu i escriu amb les dues, però és veritat que últimament m'estic centrant més cap al català. A partir d'ara ja serà quasi tot en català, probablement. Ja t'he quedat cap aquí, eh?
M'has estat recentment guanyadora del Premi Casas de la Música, del 2025 de l'Orfeó Lleidatà. També vas guanyar la tercera edició del concurs de talent musical aquí, de la xarxa. I no ens estranya gens, em sembla que ningú de les que estem aquí ens estranya. Com està l'experiència? Doncs superbé. La veritat és que teníem moltes ganes de cantar a l'Espai Orfeó. Era una mica un somni que tenia jo. I superguai perquè...
Bueno, no només el vas complir, sinó que a més a més vas guanyar. Vaig guanyar i tot, sí, sí. Superbé, va estar molt bé, molt guai. Abans de seguir coneixent-te una mica més, també ens has preparat una segona cançó, no només un regal. En tenim dos o tres de regal. Què ens cantaràs? Aquesta es diu El teu món i formarà part del meu propi EP. No tinc ni idea de quan sortirà, no ho sé encara. Estarem amatents. Està agradat, però encara no sé res. Es diu El teu món. T'escoltem.
Vull pensar que tot passa per alguna raó i que tot se soluciona perquè sempre ets la bona en el teu món Però aquest cop no hi trobo cap explicació
Per què t'hauria de creure si ja mai em vols veure en el teu món? I veig que el teu...
No puc amb la incertesa i no saber què hi ha després, què hi ha després. Ara només penso en el demà, quan temps passarà fins tornar a parlar. Ara només penso en què diràs i si ja
És massa tard, és massa, és, és massa. Vull saber què creus que hauria de fer perquè tot se solucionin, fer un gir i que tot torni al seu lloc.
Però ja ho veig, que ara tot et va millor, i potser és que et sobrepassarà, potser és que ja ara et vaig faltar en el teu món.
i veig que el teu món gira i jo ara només penso en el demà quan temps passarà fins tornar a parlar ara només penso en què diràs i si ja és masseta
Bravo!
Moltes gràcies, moltes gràcies. Paula, no només ens estàs interpretant meravellosament aquestes cançons, sinó que a més són cançons teves, ets canta autora. Quan escrius, en què penses? Quines són les teves influències que t'emociona per començar a crear? No és la intel·ligència artificial, oi? No, justament no. Doncs sobretot sou artistes també, en aquest cas catalans, també molt.
M'agraden molt Pau Ballbé, m'inspiren moltíssim Pau Ballbé, Reinaldo i Clara també m'agraden molt. I són també, no sé, són influències que crec que també es veu en com escric i en la música que faig. També internacionalment, l'Ara del Rei, Billy Ayrish, aquesta gent, molt bé també, m'inspiren molt.
I com a temes, sobretot l'amor i el desamor, un típic, un tòpic que és la veritat. És un tema universal. Totalment. També les amistats, les amistats també, les desamistats que també són un tema, l'amor propi, l'empoderament una mica.
Això és una observació que faig perquè quan hem començat a parlar m'ha sorprès, m'ha cridat l'atenció, perquè tens un to parlant força greu, però és que quan cantes puges molt, és a dir, tens un registre molt gran realment. També us he dit que estic mal alta avui, eh? Tinc la veu una mica regulera. No es noti gens. Però sí, això m'ho diuen bastant, que tinc un to molt greu parlant i després...
Sí, sí, sí, sorprèn, crida l'atenció, tens un registre molt ampli. Com m'arrenca la teva passió per la música, Paula? No sé si has estudiat música, ets autodidacta, en quin moment dius, ui, jo vull fer això. Jo soc autodidacta des de petita, canto els diners familiars, sempre em fan cantar, des de petita, als festivals del col·le també, però tot molt autodidacta, sí que és veritat que porto tota la vida amb una coral, que vaig estar a la coral Shalom durant molts anys,
i que també m'han ajudat molt, però és veritat que el que és així, escriure, tocar la guitarra, el piano i això, és autodidacta més que res, sí. I en quin moment decideixes dedicar-te a la música? Perquè tinc la sensació, abans parlaves de la primavera, jo parlaria de la tarda, que he romput així amb molta força el panorama musical, però clar, això és un procés. En quin moment vas dir, m'hi vull dedicar?
Doncs el 2022 em vaig presentar un concurs d'Alpicat, a l'Alpitalent, i em vaig presentar una mica perquè em va forçar tothom, em va dir tothom, t'has d'apuntar, t'has d'apuntar. Jo no volia, perquè em feia molta vergonya, jo teia molta vergonya abans.
I jo no tenia ganes, jo deia que no, que no, que no. I em va acabar animant molt i vaig dir, vinga, va, apunto. I m'ho he passat superbé, vaig cantar davant de moltíssima gent, que no ho he fet mai, estava supernerviosa, vaig tocar el piano també. Va ser la primera vegada que cantaves en públic? En públic tan gran que sí. Sí que havia fet coses, alcohol, era el típic, però en públic tan gran sí. I va ser molt guai, però estava molt nerviosa.
I a partir d'aquí vaig guanyar aquest concurs i a partir d'aquí em vaig motivar molt i vaig dir, mira, potser puc fer coses i tot. Potser puc fer, sí, sí. Les que vulguis, diríem aquí. Avui has vingut amb aquest format que, a més, genial, perquè ens fa un contrast amb tot el tema de la intel·ligència artificial, amb aquest format, diguem, dispullat, format minimal, minimal, amb la teva guitarra espanyola i la teva veu. És normalment com mous el teu projecte o també de vegades vas acompanyada en banda?
Doncs l'abril passat vaig gestionar el programa Book Lab de Lleida, que és una cosa que organitza els books de Lleida, i em van ajudar molt a crear una mica el projecte més tancat, perquè sí que abans ja anava amb la guitarra i el piano,
Però és veritat que al final es quedava una mica curt, potser. I gràcies a ells vaig poder crear una banda amb amics i amb coneguts. Ara som tots amics, però... I ara movem el projecte amb la banda, normalment. Som set, som uns quants. Sota el nom Paula Milara. Sí, Paula Milara, sí. I on podem trobar la informació per seguir-te, per saber, sí, per seguir allò que vas fent, on et podem anar a escoltar...
Doncs a les xarxes soc arroga Paula Milara, amb dos A's al final, Paula Milara A, perquè l'altre està depillat. I sobretot allà, bàsicament és Instagram. I TikTok també, però Paula Milara ja està, normalment.
Doncs Paula Milara, gràcies per aquest regal que ens has fet avui. A vosaltres. No marxo. Gràcies de debò per venir. I gràcies també al Joan i a l'Òscar, els tècnics que sonoritzen i fan possible que aquesta marató de ràdio soni. També gràcies a Abel Porroy per sempre ser-hi, sempre posar-nos el so. I gràcies també a l'equip de Munt, gràcies a la Pili Garcia, coordinadora i directora de Munt i companya.
Gràcies a l'Arnau Vilà i a la Maria Lara, que us heu quedat cobrint-nos des de Torreferrera. I Maria Lara, per molts anys, gaudeix molt del teu dia i de la ràdio. Gràcies a la Diputació de Lleida per acollir aquesta marató de ràdio non-stop en directe i al Col·legi de Periodistes de Lleida per un any més organitzar-la.
I a vosaltres, gràcies per ser a l'altra banda. Recordeu que podeu recuperar aquest programa i tots els continguts al nostre web a emun.cat i a les nostres xarxes. Però al final, no el faré jo, diguem, serà la veu de la Paula qui cloagi el programa especial avui en directe des de la Diputació.
Aquesta cançó final és una cançó que literalment he tret avui, justament avui. Es diu Ask Myself i aprofito ja, no està planificat, però aprofito per presentar-la aquí per primer cop. Encantades de tenir en primícia l'última cançó de la Paula Milara. Això, es diu Ask Myself i espero que us agrada.
Questions, answers Act like it never happened Closure Questions, solutions Great way to make it all start over again And I ask myself Am I doing alright? Am I doing alright?
And I ask myself, am I messing all up? Am I getting older? And you, you couldn't get enough Cause I, I was falling out of love And you, you always held my hand And I fucked it up
Fading roses Act like it never happened Closure Run up decisions Was never really my thing And I ask myself Am I doing all I want? Am I following my God? If I'm not, I'm really gonna And I ask myself
Am I doing all I wanna? Am I following my gut? If I'm not, I'm really gonna. And you, you, you, you couldn't get enough. Cause I, I, I was falling out of love. And you, you, you, you always held my hand. And I...
Moltes gràcies