Bona tarda, Fran. Doncs sí, avui faig una mica de tu. Segurament el tema del dia d'avui t'agradarà perquè, com deies, avui és el dia del meteoròleg. Així que anem a parlar una mica de natura, una mica de fenòmens naturals. Tu que ets el rei del llei de natura, doncs avui para les orelles, però bé...
No demanarem la teva opinió, Fran, perquè avui anem a parlar amb un meteoròlic, que és el Saudia, i qui millor per parlar sobre la climatologia que el Lluismi Pérez, que és el meteoròlic de la xarxa, el qual ja tinc aquí, ja riu, ja saludem. Lluismi, bona tarda i benvingut a Lleida, ni que sigui telefònicament, benvingut aquí a l'oest. Sí, sí.
No, bona tarda i, hòstia, encantat. Déu-n'hi-do la presentació que m'has fotut i també, doncs, moltíssima estima que tinc per les Terres de Ponent. Després ja et diré, si vols, però... Fantàstic. Entre nosaltres, eh? Tinc més estima per les Terres de Ponent que per les Terres on visc. Ep, ep, sort que això ho hem metem a la demarqueixa de Lleida. Esperem que no hi hagi ningú de les teves contrades que t'escolti. No, no s'enfadarien tampoc, segur. Primer de tot, fent una contextualització, és a dir, el Dia Mundial del Meteoròlic, de l'home del temps...
ho viviu especial o és alguna cosa especial o diguéssim que és un dia més a veure és com el dia del teu aniversari és el dia que se'n recorden una mica més de tu i és aquell dia que la gent que vas coneixent al llarg de l'any o al llarg de la vida
doncs, o sigui, és molt curiós però quan vas coneixent gent i dius o preguntant a què et dediques i dius jo soc com a del temps és com una cosa com, no sé, és com si algun dia coneixes algú que treballi no sé, treballi de miner o treballi de jutge o treballi en alguna feina així que sigui més complicada de trobar, no? Clar, després arriba el dia del meteoròleg i és quan t'envien aquells missatges a aquelles persones que potser fa mesos que no en parles
i se'n recorden de la teva professió. Més enllà tampoc és que vagi molt més enllà, tampoc és que hi hagi una gran... Podríem dir una gran... Expectació. Sí, sí. Tampoc és que es facin moltes activitats en pro dels homes i dones al temps. Sí que et dic una cosa. Hi ha un altre dia, que és el 23 de març, que aquest és el dia que es diu el Dia Meteorològic Mundial, i aquí sí que es fan un reguitzell d'activitats a totes les províncies, i es fan moltes conferències,
és el dia en què sí que tothom segur se'n recorda de la teva professió, el dia 23 de març. Fantàstic, doncs també l'apuntem, també l'apuntem i ho tenim en compte, però evidentment aquesta conversa que mantenim ara s'emmarca una mica dins de tots els fenòmens climatològics que hi ha hagut aquest mes de gener, sobretot,
que no han sigut pocs. Evidentment, no fa falta contextualitzar-te molt, però sí que t'ho dic, que aquí a Lleida hem tingut una bona enfarinada uns quants dies, amb quotes baixes. De fet, també hem tingut pluges bastant boges. Aquí a Lleida hem tingut la mítica setmana o deu dies...
on diem ja portem 10 dies sense veure el sol. Això ens ha passat. Primer de tot et demano una informació, una valoració general sobre aquest clima boig que hem tingut una mica aquest mestre general a Catalunya en general i després entrem una mica més en matèria. Sí, mira, jo vull començar dient una cosa que es va dir ara fa un parell d'anys per part de gent que té pes des del punt de vista administratiu a Catalunya. No diré noms, però ens podem imaginar. I es va dir
A Catalunya no tornarem a veure els pantans plens mai més. Titular, eh? Sí, sí, això es va dir i la realitat ens ha dit que estan desenvassant, fixa-t'hi tu.
Què vull dir amb això? O sigui, amb aquesta no crítica, però sí curiositat, si més no. Doncs que Catalunya és un país en el qual hi ha unes diferències de meteorologia molt evidents d'una i a una altra. Tenim molta irregularitat. Les terres de Ponent no tenen platja, lògicament, però sí que estan molt influenciades per les situacions mediterrànies.
De fet, fins i tot l'Alpirineu, menys l'Aran, l'Alpirineu a Lleida té influència mediterrània amb pujades de cotes de neu, amb tempestes que es formen quan entren els vents des de la mar i, per tant, remunten totes les valls fluvials fins a arribar a la serralada pirinenca. Per tant, tenim sempre una variació climàtica deguda al mar Mediterrani. I què li passa al mar Mediterrani? O què li passa al clima mediterrani?
que és un clima molt irregular. Per tant, parlar de sequeres que hagin de ser sempre perllongades i no parlar que aquestes sequeres s'acaben amb pluges molt evidents, que ho deixen tot completament inundat, doncs és no conèixer gaire el territori, és no conèixer gaire la climatologia. Per tant, tenim un clima que ja és molt irregular de per si. Podem tenir anys molt secs, els vam tenir, 21, 22, 23, una sequera molt xunga, la veritat. I després, mira, tot això s'ho està cobrant.
Què vull dir amb tot això? Doncs que l'atmosfera al cap i a la fe acaba compensant d'alguna manera. I, de fet, ja hem començat el mes de febrer, però és que des de la segona quinzena del mes de desembre que hem tingut molts dies de precipitació, molts dies de pluja, moltíssima neu que tenim al Pineu. Per tant, episodis de neu que, com molt bé comentaves, per exemple, van caure al voltant del dia Reis, també va nevar el dia de Nadal.
Sí, sí, que s'hi tenim enrere. Per tant, en el cas de la plana de Lleida, tenim nevades que han anat caient i, de fet, el mes de febrer ha començat encara amb temps molt regirat. Per tant, és bastant curiós que tot el que no va ploure, potser l'any 22-23,
doncs ho va començar a fer el 24, va arrencar més el 25 i el que portem de 26 és que s'ho vol cobrar tot de cop. Mira, doncs ens estàs dient que tindrem un any una mica mogut, no?, quant a climatologia. Sí, a veure, de moment ho està sent, igualment amb aquesta irregularitat que porta el nostre clima, recordem, eh?, influenciats pel Mediterrani, però lògicament un clima més tancat, un clima més continental...
molt més extrem. A veure, nosaltres sabem que tenim 45 graus o gairebé a l'estiu i a l'hivern podem baixar a 10 graus sota zero. I si se'ns tira la boira, potser durant dues setmanes no es veu el sol. Per tant, som un clima d'extrems, però sempre influenciats per la Mediterrània. Doncs això ens fa dir que potser arribarà un dia, no sé, imagina, el mes de març, que es tancarà l'aixeta i no tornarà a ploure fins a la tardor.
Seria estrany? No. De fet, a casa nostra, l'atmosfera i la meteorologia no negocia. Es passa d'un extrem a l'altre, sense cap mena de transició. Ens hem de fer la idea que Catalunya és un país d'inundacions, és un país de pluges intenses, seguides de grans sequeres i de grans incendis forestals. És part del nostre ésser com a catalans i de vegades sembla que això se'ns oblida.
Lògicament el que hem de fer és fer front a aquestes situacions que poden ser severes i sobretot preparar-nos per quan vinguin o bé episodis d'inundacions o episodis d'incendis devastadors. Com aquell que diu, ens hem de preparar una mica per tot segons la temporada de l'any. Sí, perquè hi ha zones del món que això no ho tenen, tenen un clima més regular...
Aquí a casa nostra, la veritat és que la disbauxa està servida. Tenim disbauxa i, a més, ara me'n vaig una mica cap a la província de Lleida, perquè, a més, aquí, com ens dediquem molt al món agrari, l'està pendent del clima, està al tema del dia. De fet, jo només explico una anècdota ràpida, és que a casa meva, que venim de descendència agrària...
quan sonava el temps es parava de dinar i es prohibia parlar perquè s'havia d'estar pel temps. Sobretot temporades d'hivern o d'estiu. Vull dir, és sagrat. És sagrat. I una frase que es diu molt per Lleida, inclús pels voltants i pels pobles, és sobretot dels... Jo soc una persona jove, tinc 27 anys, però vull dir, els nostres pares i així diuen... Quan nosaltres érem joves feia unes nevades i ara ja no neve...
aquest any ja no nevarà, aquest any no nevarà, i precisament aquest 2026, Lleida enfarinada. La primera pregunta que t'he de fer, t'ha sorprès? Suposo que no gaire, però què t'han semblat aquestes nevades? A veure, mira, t'he de dir una cosa. Mira, de partida podem dir una cosa. A Lleida, a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa i al món, el clima és diferent que fa 30 anys. Això està claríssim.
Per tant, és més càlid. Si ara diem, o si per exemple ara es diu, doncs quan arriba l'estiu no recordo jo tanta calor com abans. A veure, hi va haver anys molt calorosos, molt en el passat, però ara em fa més de calor. Comença abans i acaba més tard. Per tant, és com si diéssim, doncs que també es diu allò que a Lleida, això es diu molt a trem, que tenim tres mesos d'infern i nou d'hivern. Ara potser ja podem passar de set d'hivern i cinc d'infern.
que podrien ser 6 i 6 en el cas d'allò que sé de Torreferrera. Per tant, és més càlid? Sí. És molt més calorós? Sí. Però també s'ha de dir que molt sovint idealitzem situacions del passat com si haguessin estat la norma. I es recorden nevades que hagin estat molt importants en el passat i sempre es relacionen com que abans nevava més. A veure, la ciutat de Lleida, el Pla de Lleida, tota la depressió central i tota la Vall Baixa del Segre o de les Nogueres,
en el cas dels últims 30 anys, no ha tingut una... O sigui, no ha tingut un major nombre de dies de neu en el passat.
Sí que és cert que hi ha hagut nevades molt sonades en el passat que han deixat empremta en l'imaginari col·lectiu. I sobretot en el cas de les Terres de Ponent va ser la nevada del 2001. Què va passar el 2001? Que va fotre una nevada de cal ample. Van caure 20-25 centímetres de neu a gran part, per exemple, del Segrià. Però és que després es va tirar una massa d'aire molt freda que va provocar unes boires gebradores però que ho van rebentar tot
que fins i tot van arribar a matar algunes oliveres, i mira que les oliveres aguanten el que els hi posin, o llimoners, per exemple, també els va trinxar, i molts fruiters, com no, i és que s'hi va estar 17 dies sota zero la temperatura a Lleida.
17 dies sense parar d'estar sota zero. Clar, això ho idealitzem com que passava més abans. No, el 2000 ho va passar. Recordem també Filomena. Filomena va aportar moltíssima neu a Espanya i en el cas de Catalunya va ser a Lleida, on més hi va nevar. També vam tenir gruixos de 20-30 centímetres. Si nosaltres mirem l'estadística de dies de neu a la ciutat de Lleida o, jo què sé, Balaguer, Mollerussa, Targa, és d'un dia a l'any. Sí de cas. I molts anys hi neva però no agafa.
Sí que agafa potser a Cervera perquè està una mica més amunt i lògicament agafa a la seu i a sort i trem i viella, home, perquè anava gairebé cada dia a l'hivern. Però sí que és cert que l'estadística és la que és, és un dia a l'any
Per tant, de moment estem dins d'aquesta normalitat i això vol dir que potser d'aquí al mes d'abril pot tornar a anar dues vegades? Sí, també. De fet, aquest any, amb tant de dinamisme, alguna de les depressions que s'estan formant vés tan a saber que no arribin a replegar més fred. Això sí, si t'hagués de preguntar un pronòstic, creus que ja se'ns ha acabat l'àneu pel que queda de temporada d'hivern?
No, no, categòricament no. Hi ha com una mena d'inèrcies en meteorologia que, de fet, per molt que les intentis estudiar, mai s'arriba a relacionar amb un, o sigui, mai es pot donar una relació causa-efecte d'alguns fenomenes meteorològics.
Però sí que és cert que hi ha metodologia com una llei no escrita, que és la de la compensació. Quan tenim un temps molt perllongadament d'una manera, s'acaba compensant o s'acaba equilibrant amb un altre completament contrari. Per exemple, sequeres molt llargues s'acaben amb episodis de pluges molt evidents i de pentants requíticament buits es passa a pentants
que fan patir perquè el riu porta molt de cabal. Això és el que passa a Catalunya. Per tant, aquesta inèrcia de les últimes setmanes és de bàsicament moltes perturbacions que sembla que continuaran passant per casa nostra. I recordem, si nosaltres mirem els episodis de neu, solen ser el mes de febrer i març, més que el gener, en el cas del Pla de Lleida, que consti, en el cas de la plana. Per tant, no seria estrany que pogués nevar enguany. I si mirem a Pirineu,
segur que continuaran havent-hi moltes nevades, i jo personalment començo a olorar massa que aquest any s'està semblant molt la temporada a la que hi va haver el 2013. 2013, el mes de maig, hi havia 6 metres de neu a 8 a 8. Fantàstic. Mira, a més, pels esquiadors que sapiguin que potser podran allargar la neu, t'he de dir, Lluís, estic admirat en com tens estructurat mentalment cada any i el temps que va fer aquell any...
En si, vull dir, és fantàstic. Jo sóc més dels esports, a mi em passa una mica amb les temporades del Barça, però no amb el client. M'he quedat fascinat, m'he quedat fascinat. I ara et volia parlar d'un altre tema que ja n'hem parlat una mica, que és el tema de les sequeres. És a dir, estem veient molta pluja ara, és a dir, això fa que en la temporada de primavera no tingués sequeres o no vol dir res?
De fet, a veure, ja portem molta inèrcia. Si ara deixés de ploure, tenim el terreny amb molta saó. I per tant, jo personalment penso que ja, tot i que deixi de ploure ara, la campanya del sacà serà bona. Lògicament, clar, així que comença ja a treure més al nas tot el cereal i comença a espigar,
doncs posa-li al mes d'abril, home, sempre necessito una mica més de pluja perquè tot això acabi de revifar. Clar, si deixés de ploure del tot d'ara al mes de juny, home, la collita també es veuria una mica marmada. Però dit això, l'assaó és molt evident. Si tu fas un forat al terra, et surt un toll gairebé. Hi ha deus per tot arreu. Els rius porten aigua, fins i tot rius que normalment porten molt poca, com l'Hondara, com el Sió...
com el Llobregós, com el Corp, baixen molt contents. El riu 7, per exemple, baixa content. Aquesta aigua està aquí al subsol, per tant, això ja és un reservori d'aigua. I segon, probablement al mes de març, abril, maig, també hi haurà episodis de pluges que poden continuar caient. Per tant, personalment, crec que la campanya d'enguany del secar serà molt bona i la del regadiu no et dic res, perquè els pantans estan molt bé i amb tota la neu que hi ha per desgelar,
segur que hi haurà aigua de sobres per poder encarar la campanya de la fruita dolça, per exemple. Doncs mira, agricultors de lleida que ens esteu escoltant aquesta tarda aquí a l'oest, feu cas al Luismi, apunteu i ja sabeu el futur de les vostres collites. Estem arribant al final de l'entrevista, Luismi, però ara m'heu guardat una mica...
aquest tram final per a més per a gozo i disfrute, que es diu, per a que responguis unes preguntes una mica més personals i a gustos. I la primera que et vull fer és com et va venir aquesta passió i aquest amor per la meteorologia que no es pot com acabem d'escoltar. Mira, la setmana vinent faré, ja et dic l'edat, la setmana que ve, el dia 11, fa 47 anys.
des que en tinc tres, que jo recordi, que jo recordi, perquè clar, potser abans em passava, però no me'n recordo. Tot em va venir de la meva por a les tempestes. Jo tenia, quan era petit, com de fet la majoria de la població, tenia el que es diu bruntofòbia. Sona com una pel·lícula de sèrie B d'així molt de sang i visceres i tal. Doncs mira,
Brontofòbia és la por a les tempestes. Hi ha gent que és adulta i és un problema. S'ha de tractar psicològicament. Per exemple, la Madonna, la cantant, té brontofòbia. Imagina que aquesta vingui, no sé, m'ho invento, vingui al barri Snor a cantar. Doncs si hi ha tempesta fora, suspendrà el concert. I s'esperarà que la tempesta se'n vagi cap a Balaguer. Perquè té aquesta por a les tempestes. Doncs bé, molts nens tenen por a les tempestes i jo la tenia.
I jo era molt entremaliat. I recordo en tres anys que els meus pares em deien, si et portes malament, un dia que hi hagi tempesta et deixarem al carrer, et deixarem a la terrassa. Nosaltres vivíem en un pis que tenia una terrassa molt gran. Doncs bé, em vaig portar malament, sí, i em van fotre la terrassa. I vaig perdre la por aquell mateix dia. Ah, mira. Clar, vaig estar arreu, un minut. Recordo que així vagament, que vaig estar molt poca estona, lògicament els meus pares no em volien martiritzar. Però li vaig trobar la gràcia a aquelles llums que sortien al cel i als patecs que fotien...
Bueno, després em vaig anar interessant molt per la metodologia. Vaig tenir una estació metodològica des de molt... Des quan jo anava a l'IGB, fixa-t'hi. O sigui, quan anava a la primària, després a l'institut ja em vaig adreçar a fer física i geografia i vaig acabar estudiant geografia.
I també vaig fer moltes coses de física i de matemàtiques i aquí em tens, després de 27 anys ja de professió. Fantàstic, hòstia, fantàstic, fantàstic. Luis, deixa'm afegir que ara he recordat que crec que brontos en grec significa yam o tro o alguna cosa així. Sí, sí, sí.
Així, de fòbia, de por. Fantàstic. I una altra pregunta que et faig és, ja més en... L'última em fa gràcia perquè me la guardo pel final, però dic aquesta... Aquesta és... No, no, no, és gràcia, és gràcia, però...
Ara et volia preguntar, perquè quan mirem la previsió meteorològica, sempre hi ha la típica de no, que d'aquí dues setmanes encara no és cert, encara no se quede. Per exemple, al març me'n vaig de viatge a Berlín, vull mirar ara quin clima fa Berlín. I et diuen no, que ara encara no sabrà res, això és tota una especulació. Dic, quin marge hi ha vista cap al futur per a saber més o menys la previsió bona?
Mira, jo no em cansaré de repetir-ho. Una previsió fiable per poder dir plourà el Segrià, quina quantitat caurà, nevarà a la Vall del Corp i a quina cota, o tindrem crescuda de rius el Segre i la Noguera Pallaresa i amb quin cabal. Això, aquesta previsió, màxim cinc dies. Mira. O sigui, tot el que va de cinc dies enllà...
és fer volar coloms. I en determinades situacions i en determinades èpoques a l'any, 3 dies. Podríem dir que a nivell estàndard, jo personalment, i a la xarxa ho fem, nosaltres no parlem de la previsió del temps que sigui més enllà de 3 dies vista. Lògicament, això també depèn una mica de la psicologia. Per exemple, portem un munt de dies que plou cada dia. Cada dia hi ha algun remet. Algun dia plou molt, molta estona, un altre dia és una mica emprenyador, però de deixar de ploure fa molts dies que no ho fa.
No estem tenint una situació anticiclònica amb boira i amb sol a les muntanyes. Això fa ja dos mesos que no tenim. Clar, si nosaltres ara veiem d'aquí a 5-6 dies l'arribada d'un anticicló molt potent, sí que ho diríem, perquè psicològicament la gent comença ja a necessitar una mica de sol, necessita una mica de tranquil·litat, més que sol, una mica de calma.
En canvi, també podria passar al contrari. Imagina que fa sis mesos que no hi plou i els agricultors estan ja, vaja, que no saben com regar. Doncs si veiem d'aquí a una setmana vista o deu dies la possibilitat que comencin a arribar pertorbacions que reguin el territori, ho diríem. Però si no, no. Si no, tres dies vista perquè la previsió més enllà és fer volar coloms, com et dic. I hi ha alguns mitjans de comunicació...
que són molt coneguts a Catalunya, com no, que peguen massa d'accés de parlar del que passarà. Mira, de fet, és així de clar.
es preocupen molt més del que passarà d'aquí a vuit dies que no pas del que passarà demà. I demà passa el que passa i acaben dient allò de bé, ha estat una sorpresa. No, senyors, minis-ho bé. Fantàstic, fantàstic. Mira, doncs ho tenim i ja ho coneixem. Tot el que sigui cinc dies més enllà és fer volar Coloms. És passar l'estona i perquè per internet sobretot es faci bullir l'olla...
Per plena graella. Sí, i sobretot això, perquè comencin a fer fresa i una mica de safraig i poca cosa més. Una última pregunta, ara sí, Lluís, hem arribat ja al final de l'entrevista, però per acabar t'he de preguntar quin és el Town Nouveau preferit?
El meu núvol preferit és el cumulonimbus calbus incus. El cumulonimbus. El meu és el cirrus, que és aquell que són com unes llenties. Són com puntets. Et diré una cosa, Arnau. O sigui, els núvols més importants, els més potents, i els que són més fotogènics, són els cumulonimbus, són els de tempesta. Són molt escèntics. Però et dic una cosa. A mi personalment, si t'he de dir un núvol que m'agrada molt, molt, molt,
és un núvol que es diu altocúmulus castellanos. És un núvol que és la cabreta de tota la vida, que se li diu el cel cabretes, el terra pastetes, o cel amb cabretes, terra amb bessetes i coses així, en funció de la comarca es diu d'una manera o d'una altra. Doncs bé, aquests núvols tenen una forma com de crispeta. Saps com si haguessis fotut el microones i tot s'omple de crispetes? Doncs així és com ho veiem. I també t'he de dir una cosa, són els núvols més directament proporcionals a canvis de temps. Si els veus,
Tempesta segura. Mira, doncs fantàstic. Amb això acabem, Luis Mi Pérez, metròleg de la xarxa, avui el teu dia, però com aquí sempre estem pendents del clima, podem dir que el dia dels metròlegs és cada dia. Primer de tot, moltíssimes gràcies per les teves paraules. Es nota que ets un home de comunicació perquè la veritat és que ho has fet superbé i amb tota la gràcia del món.
la que sempre podem escoltar, les teves previsions per la xarxa. Vull dir, aquí a UAU, a M1, a qualsevol ràdio també t'escoltem i la veritat és que ho fas molt bé, però un altre cop, Luismi, t'agraeixo molt les teves paraules. Gràcies a vosaltres per haver-m'hi convidat en un dia tan especial. Adeu, que vagi molt bé, Luismi. Una abraçada.