Doncs sí, Fran, he estat jo l'encarregat de portar aquest tema del Banc d'Aliments, com deies tu, perquè comença aquesta 17a edició aquest cap de setmana del Gran Recap, i per parlar d'això tinc l'Antoni Foc, que és el president del Banc d'Aliments de Lleida, llavors el qual saludo i ja el tinc preparat per parlar precisament d'això. Antoni, bona tarda i benvingut.
Molt bona tarda, moltes gràcies per trucar-me. Com afronteu aquesta 17a edició? Diferent, especial, amb alguna novetat? Explica'ns com comença aquest any. Bé, cada edició és el mateix però és diferent.
sempre hi ha aquella dia a veure com anirà, esperem que la cosa vagi bé, i com que necessitats no ens en falta, esperem que la cosa vagi bé, que la gent respongui com sempre ho fa, i com més millor, perquè com més tindrem, més podrem ajudar, més ho podem donar tot, que és l'eslògan que utilitzem en aquesta campanya, no?
Ah, mira, genial. Doncs ja ens has desvel·lat alguna cosa. I a més deies que es presenta bé aquesta 17a edició. Primer anem una mica cap al començament i et preguntaré una mica quina és la feina que hi ha darrere a tots els dies per avisar tot això. És a dir, explica'ns una mica la teva tasca i quan comença el gran recapte abans que es comenci a efectuar aquest cap de setmana.
Molt bé, bé, això evidentment jo soc el president perquè té que haver una persona que ha de ser president. Això és una feina d'equip, és un equip molt ampli. Hi ha els que es cuiden de la logística, hi ha els que es cuiden del voluntari, que és totalment bàsic buscar voluntaris.
N'hi ha que es cuiden de la gent, dels voluntaris nostres propis. Com ens ajuden? Doncs perquè tingui les fogonetes preparades, perquè tingui la cinta per triar. O sigui, és molt complex, eh? I és una feina bonica de veure-ho.
I després també una altra cosa que també es prepara amb molt èmfasi és que un cop s'acabi el 7 i el 8 els en recapte, 7, 8, 9, perquè el 9 encara que sigui diumenge hi ha algunes supermercats que també obren i també fan recollida. Però el dilluns
És quan es fa el triatge d'enquestes aliments. Nosaltres aquests aliments que recollim als supermercats portem en un magatzem. Enguany ho fem a la caparella, a un de la Diputació que ens ha deixat. Però el dilluns comença el triatge, no? La llet, l'oli, les conserves, les pastes, sigui. I llavors això va ja per d'altra decadocitat, també si podem, perquè així hi ha
perquè el que és més data, més llunyana, la posa a guardar més, el que és més proper pot repartir més aviat, però és un espectacle de veure-ho perquè
L'espectacle comença quan els fem a casa, quan hi ha els voluntaris que van en grupers, que siguin associacions, siguin particulars, siguin col·legis, que també en tenim molts. Correcte, jo mira, Antoni, et vaig dir que jo al meu institut ho vaig fer això, a la meva època de quart de l'ESO. Mira, ja tenen l'experiència, és molt bonic, no? Escolteu...
Ja saps que això es pot fer donant aliments o donant diners. Jo feia un recorregut, tinc el costum d'anar a recombat i la gent disfruta. Però el més bonic que hi ha és el de llums, dimarts i dimecres,
la selecció d'aliments. I ho fan instituts. És un espectacle. Si es veu com treballen aquella gent, que alguns ja ho han repetit, però hi ha gent jove que no ho sap. Evidentment tenen voluntaris que els diuen, mira, això aquí, això allà. Però és un espectacle. I en tres dies, si recaptem 250 o 300 mil quilos de menjar, en tres dies d'aliments, perdó, en tres dies s'ho polixen. I usant el matí sol.
Vull dir que és una festa, és una festa de la solidaritat amb nosaltres i és bonic de veure-ho. I això porta molta feina. Parlaves, Antoni, de 250.000-300.000 quilos de menjar, digués-me que això són les xifres estimades més o menys sobre les que us moveu cada any? Bueno, 250.000 quilos seria el que l'any passat vam fer sobre els 200. 200, ràpid.
Nosaltres en guany ho voldríem superar, això. Però bé, si fem els 200, doncs... Genial. Encara gràcies. I tant. Pensem una cosa, que l'alimentació avui en dia és molt cara. Sí. Pugem molt de preu i els productes bàsics són molt, molt cars. I això, Antoni, ho heu notat al gran recap? És a dir, cada cop feu menys quilos o no?
Si no fas menys quilos, no els fas d'aquelles matèries que són més cares que són bàsiques. Parlem de l'oli, parlem de la llet, de la pasta que ha pujat també, vull dir, el que més necessitem és el que ha pujat més. Llavors la gent, potser tothom no pot tampoc col·laborar massa, perquè tothom també a casa seva té la seva economia, vull dir, encara que col·laborin, no? Però...
En fi, la qüestió és que la gent participi, que col·labori i que puguem fer els quilos que necessitem i després ja
Ja ens anirem espavilant. Ja ens anirem espavilant, ben dit. Volia parlar una mica això del tema de la inflació en quant a aliments, però jo crec que ja ho hem tocat, al final és una evidència. Tampoc estem descobrint res dient que els preus s'han encarit, ja ho sap prou l'oien, Antoni. El que també et volia preguntar és, perquè tenim el gran recapte a diferents parts de Catalunya,
Et vull preguntar quan a la demarcació de Lleida som més solidaris o menys solidaris que la resta de Catalunya? No, no, no, som solidaris com a tot arreu, eh? Com a tot arreu, com a tot arreu. Aquí és veritat que aquí nosaltres tenim un... Som el territori més gran de Catalunya, però som els més esters, vull dir, hi ha un 70% de pobles que no arriben als mil habitants. Clar.
Llavors, allà és diferent, no? I molt llunyats, ja no parlem del Perineu, però la gent col·labora igual. Vull dir, potser 40 quilos en un poble, o 50 o 100 quilos en un poble de 200 habitants és més del que fa a Lleida, si m'entens? A la proporció. Vull dir, tothom procura col·laborar el màxim possible. I estem content. Jo, com a president, em sento orgullós
de ser a Lleida, de la Lleida territoria. Genial. Des de les comarques de tota Lleida. Surt molt orgullós de la gent perquè col·labora de veritat i som conscients que hi ha un tema alimentari, pobres d'alimentària, que és, que existeix i molt greu perquè si no pots menjar entre l'alimentació i la vivenda és el que fa més...
és el que evita més la pobresa crònica. Doncs mira, interessant. I a més, també havies dit, Antoni, que estaves molt orgullós sobre tot el que fèieu, llavors també me n'alegro que com a president estiguis orgullós. Precisament ara, Antoni, que estem en una setmana, i això que és el tema del dia, doncs faig menció, on hi ha alguns presidents, només cal mirar la comunitat autònoma veïna de baix,
que no estan gaire contents amb la seva feina i llavors també ens alegrem en aquest sentit. També et volia preguntar, Antoni, que és que al llarg d'aquests anys que feu el gran recapte hi ha hagut alguna tendència d'aliments que s'hagi perdut i que a la vegada s'hagi guanyat? És a dir, m'explico, que fa 10 anys sempre es donava una cosa que ara no es dona o ara ha arribat de nou una cosa que tothom dona? Explica'ns una mica la cronologia dels aliments. No, no, és molt variat això, eh?
És molt variat. Hi ha una cosa que és molt comuna, que és la pasta. La pasta és molt... La pasta i la llet potser són les coses que es dona més. La pasta, m'estic referint, arròs, fideus, macarrons... No vull dir maries, no, també n'hi ha. Però la pasta vull dir ben aquesta. I la llet també, perquè la gent, nosaltres també m'empoixis en la llet,
perquè hi ha cases que hi ha crios i els pobrets han de tenir la llet, perquè la llet és un aliment bàsic. L'oli ha baixat, ara en guany espero que torni a pujar perquè ha baixat de preu, però durant dos anys ha estat molt car l'oli. I clar, l'oli, la gent comprant una botella d'oli, un litre valia 10 euros. Clar, això és molt diners. Però generalment la pasta i la llet són els que més...
els productes que més comuns trobem al Recapte. I també et volia preguntar, Antoni, una cosa curiosa que veig, i és que al final
A banda de vosaltres també hi ha altres associacions i iniciatives que busquen això del recapte d'aliments, inclús ajudar a les persones menys afortunades per dir-ho així. Llavors et volia preguntar com és que el banc d'aliments heu sapigut fer tant màrqueting. A què em vull explicar amb això? Aquí, per exemple, veiem gent famosa o no gent famosa. Per exemple, aquí de la nostra ciutat veiem els jugadors de futbol, els jugadors de bàsquet, col·laborant.
Home, això vull dir... Com ho ha aconseguit? Que tothom us conegui, per dir-ho així. Bé, jo penso que és una...
dissabte, dissabte va estar a Vila Sane. Sí, a l'hockey femení. Sí, també es van fer totes a Vila Quijón, que també... Sí, van guanyar 3-0, a més, bona víctora important. Mira, Antoni, m'encanta que hagis dit això, m'encanta que hagis dit això, perquè ara mateix ens està escoltant el Fran Balanyà, que és el presentador d'aquest programa, que és un apaixonat de l'hockey, i llavors ara mateix diu estar amb llagrimetes, veient que estem parlant de l'hockey, però tot deu, segueix...
Jo vaig marxar com un esteu en 3-0 perquè dic que ara això ja no es pot perdre. Doncs mira, així va quedar, no et vas perdre cap gol. No, a veure, el banc d'aliments, aquí concretament a Catalunya, a Lleida, perdó, l'any que ve farem 20 anys. Sí. Es va crear el 2006. És el banc més jove de Catalunya. A Girona ja fa anys, a Lleida ja fa anys, a Tarragona, perdó, a Barcelona, molts més anys, a tota Espanya, s'ha fet un nom, una marca...
banc d'aliments i després una altra cosa. Nosaltres, generalment, no vol dir que hi ha algun cas que es pugui escapar, però no fem res, no donem cap aliment que no vingui marcat pels serveis socials. O bé de l'Ajuntament de Lleida per Lleida, perquè té més de 100.000 habitants, o bé pels serveis socials dels consells comarcals. O sigui, no donem el lliure...
Mira, aquí hi ha això, vineu cap aquí i aneu agafant. No, no, no. Tot ve controlat amb les llistes i cada família té el que li toqui d'acord amb els membres que són. Més o més tampoc no pots quadrar el mil·límetre. Però això també et dona... O sigui, tenim una trajectòria ja de molts anys i la gent ja ens coneix.
I a tothom que visita el banc d'aliments i veu el que fem i li expliquem, doncs queda encantat. I també vol dir que nosaltres, a part de fer el gran recap, a part de fer recollides i de fer tot això, fem altres coses. Fem molta pedagogia. Sí, sí, endavant. És el teu moment, Antoni. Hi ha un grup de professors que tenim voluntaris que van pels instituts explicant el que fem al banc dels aliments.
Perquè a més de banda d'aliments, també tenim un menjador compartit en Jericó, que donem menjar a 120 persones cada dia. Tenim servei a domicili, els nostres voluntaris porten menjars a famílies o aliments a famílies que no es poden desplaçar. O sigui, fem una sèrie de coses. Tenim una nutricionista, una raó molt clara,
perquè vam tenir unes estadístiques dient que a les famílies vulnerables hi havia molta obesitat. Llavors vam dir, agafem un nutricionista que digui quins aliments hem de donar i quins no cal donar tant. Per el tema nutritiu, evidentment. O sigui que busquem anar més al futur, no? I si podem, també fent cursets perquè aquella gent, allò de la canya de pescar, no?
doni la canya però no ensenyem a pescar. Si no, no farem res. I ho intentem. Si durant l'any podem ajudar a 3 o 4 o 5 famílies que no calgui que vinguin al banc, això és un èxit. Intentem fer la...
més enllà, no?, de donar aliments. Clar, clar, anar més enllà de la simple acció. Una altra cosa que volia tractar, Antoni, no referent al banc d'aliments, sinó ja en general totes les ONGs, i és que s'ha comentat, també m'agradaria saber si...
si és veritat o és més bul o què es diria, que sobretot, per exemple, arran de la dana o arran d'algun recap, des deia que molts aliments finalment s'acabaven tirant o es feien malbé o no s'acabaven repartint o no arribaven a les seves destinacions. Què en penses sobre això? Bé, o sigui, ja ho saps que hi ha comentari sempre sobre les coses, no?
I fins i tot això s'ha comentat. Nosaltres amb l'Aranem ens vam comprometre a enviar-los el que recaptàvem amb diners al 50%. Fa un mes, aquest mes passat, vam acabar d'enviar-los a València.
Mira, després d'un any, llavors. Sí, perquè ho han anat enviant a mesurer què els feia falta. No tot de petacle, com se va fer al començament, això va passar al començament, que qualsevol agrupació agafa dos fulcuretes en aquestes petites, prenes i cap allà. Clar, això no és manera. Van veure imatges del camp de la València, pregnes de menjar.
O sigui, les coses s'han de fer amb un ordre i per gent que ho sàpiguen fer. Aquí i Lleida, els camions que es va enviar cap allà, a través de la paieria i les associacions, ho van fer a través de la logística del banc dels aliments. Tots triats, tots preparats i tots per data de caducitat. O sigui, un ho fa amb bona fe, ahir ho entenc, eh? Però jo no puc agafar una furgoneta i portar-la cap allà. Primer, perquè no sent l'he de portar.
Això va passar a l'Habana, però l'Habana és un cas excepcional. També ha passat, no fa gari, sortir de la premsa, un paquet d'aliments, del banc dels aliments, llançat en un contenó d'escombraries. A veure, parlem de... Nosaltres repartim un milió i escaig, un milió o cent mil a l'any. Allí hi havia, potser, tirant llarg, 10 o 15 o 20 quilos tirant llarg. Això és un zero com és ara no sé què...
És el mínim, això. Les coses intenten ser bé. Si em pares d'estar a la gana, podria passar perquè va bé aquesta voluntat de la gent de voler col·laborar. Massa i tot. Massa, perquè pots morir d'èxit. I si no fas les coses bé,
Jo ho sé perquè hi va haver molts aliments que van portar a entitats d'aquí a Lleida i al final van fer cap al bàndol d'aliments d'aquí. Claro, al final se va agrupar tot. Allà està tots copats. Al final, què van fer? La part que ens vam comprometre, que eren uns 30.000 euros, m'assembla, ho enviarem quan València o el poble que sigui ens ho demani.
I precisament el mes passat vam acabar d'enviar-ho tot. Però a mesura que necessitàvem. Però, clar, nosaltres perquè ho toquem ho sabem. Però el que no ho sap,
cap allà baix. Això va portar una mica de desordres, però és un tema puntual. Generalment, la gent no llança els aliments. I ja per acabar, Antoni, faig l'última pregunta, estem arribant ja al final d'aquesta entrevista. Ja a nivell personal, quan tu dius que et passejés pels supermercats, a veure com va el tema del gran recap, creus que tens alguna anècdota o algun moment on t'hagis sentit realitzat o especialment orgullós
sobre la vostra associació. Alguna anècdota que us puguis explicar així ràpida? Jo m'he trobat amics d'allà de la meva edat que van anar a comprar i de millor surten... M'he trobat gent amb el carro ple. I dic que sí que gastes. No, no, gasto. Això és per a vosaltres. Això és una sorpresa extraordinària. No acostuma a ser la majoria.
Pobre de naltros, no hauríem de marxar perquè tan plens tampoc. Però la gent que veus que dic, escolta, jo a casa meva hi ha gent gran, no puc, però aquí tens un quilo d'arròs perquè vull col·laborar. Escolta, això no té preu.
I gent amb crios petits que et porten la bosseta allí i fan portar els nets o els ells, que això és molt bo. Conèixent també la realitat dels diners, perquè no tothom tenim menjar a casa. Genial. No tothom. M'encanta. És una experiència per mi, jo fa sis anys que hi porto aquí.
És una manera de tornar a la societat que allò m'ha donat, no? Jo he treballat sempre, doncs m'ho considero afortunat. Doncs ara vull ajudar els altres de la manera que puga. I com jo, així, molta gent. Genial. Doncs, Antoni Fo, jo crec que amb aquesta última reflexió, amb aquestes tres paraules, no hi ha millor manera de tancar el tema del dia d'avui, dimarts, com deia parlant sobre el gran recapte que és d'aquest divendres
a diumenge i la veritat és que com dèiem a qualsevol supermercat de Lleida doncs ho podem trobar per tant un cop més Antoni Fao com deia deies Antoni? Si em permets pots anar al supermercat o també pots anar a la pàgina web
també et pots donar, eh? Genial, doncs mira, a la pàgina del Banc d'Aliments, doncs també ho podem fer. Llavors, doncs això, Antoni Fó, president del Banc d'Aliments de Lleida, moltíssimes gràcies per venir aquí avui al tema del Dia d'Aquiloest. Gràcies a tu, bona tarda. Adéu. Adéu.