Arriba un nou capítol dels esports de Monencs i aquest cop toca parlar de karate i ho farem amb l'Eduardo Casas, que és el president del Club Budokan. Molt benvolgut, Eduardo, com estàs? Bé, bé, bon dia. Ens fa molta il·lusió tenir-te aquí perquè, a més, el karate aquesta setmana serà notícia a Torre Farrera perquè teniu un campionat. Això mateix, el dia nou.
Què passarà el dia nou? On és? Com serà? Explica'ns com és aquest campionat? Serà un campionat interclub on participen sobre uns 10 o 11 gimnasos de Lleida i Rodalies, també un de Fraga, un de Barbastre i un de Saragossa.
Doncs Déu-n'hi-do, a Lleida n'hi ha molts, aquí apropent, no? Sí, el que passa és que en teoria el que són dels petits mestres, diguem-ho, sí que estan repartits, jo què sé, tens del Guaire, tens de... Clar, del nostre territori. Del nostre territori. Llavors van venir de Castellxerà, de Lleida, allà n'hi ha uns quants.
Llavors el fet és que els nois o la gent que participa o fa aquest esport puguin presentar-se a un campionat que no tingui les condicions com un campionat de Catalunya o un campionat d'Espanya perquè puguin participar i tinguin incentius per poder gaudir de l'activitat. Fer una primera presa de contacte abans de ser el que seria un altre nivell que són els campionats federats.
Clar, és que es requereix un cert nivell, que només seria, si anessin ara, no passarien de la primera ronda, per entendre'ns. Llavors, el fet és que puguin viure el que és un campionat més o menys, a petita escala, però que enganxin del fet, això sí.
El campionat tindrà lloc aquest dissabte, dia 9 de novembre, aquest diumenge, gràcies, dia 9 de novembre, i serà al pabelló Manelbosc. Com s'habilita el pabelló, com serà l'escenari d'un campionat de karate? Implantarem el que són tres tatamis, que seria com l'espai on han de competir els diferents competidors de l'activitat. Si surts fora del tatami, estàs eliminat.
Sí, és una penalització. Llavors, hi ha dues modalitats, que serien la de cata i la de comitè. La de cata és com una mena de moviments ja pactats
segons el kata que vagis a fer, contra diferents adversaris. És com si la coreografia estigués una mica prestablerta. Sí, ja està prestablerta. Els moviments són els que són, depenent de l'estil de karate que facis, perquè hi ha diferents estils, hi ha petites variacions de moviments, tant de blocatge, com d'atac, com de posició, però més o menys el gruix del que seria el kata que es va fer és comú a tots.
Llavors es valori com es realitza aquest cata, la tècnica, la posició, la velocitat, la potència... Per tant, no està en un combat? És un combat simulat, perquè no ho fas directament contra un altre presencial. Se suposa que ataques a diferents direccions i se suposa que t'ataquen més d'un contrincant.
Però tot és com simulat. Tot és simulat, tot és simulat. No hi ha un altre competidor al costat. Quan tens un competidor és quan es fa el comitè, que el comitè sí és un contra un altre, això sí. És a dir, és un combat més tradicional, diguem. Ah, això mateix, és més visual. Més visual. Veus els dos competidors com fan les diferents tècniques, això sí. Per tant, aquí sí que potser pot haver més sorpresa, diguem.
Clar, o sigui, allò no està pactat. És el que marca el comitè, és el que en teoria la velocitat i la forma
i la tècnica de com es realitza aquell atac i que realment hagi arribat, perquè no serveix de res fer un atac i que quedi a dos metres del contrari. No és efectiu. No hi ha incidència. Però llavors sí que en aquest segon, diguem, en el comitè, sí que després de cada combat o de cada, no sé com li diu... Sí, sí, després de cada combat, sí. Després de cada combat es proclama un guanyador o guanyadora...
Això mateix que passa a la següent ronda, fins a arribar a la final. Per tant, aquest diumenge es veurien aquests dos tipus d'estils. Hi haurà una primera sessió amb un cata i després la del comitè. Tu ets president de l'escola Budokan. Vosaltres treballeu els dos estils. Com funciona? Com se tria? Primer es comença, per exemple, amb un cata i després, si es vol, és a dir, és voluntari, que es trien en un d'aquests dos estils o va en funció del nivell?
No, en teoria el que treballes és la forma d'aplicar el que aprens a la tècnica, com ho apliques amb moviment, que és la dinàmica, que seria el comitè. Llavors, evidentment, comences amb uns moviments bàsics, amb una tècnica de base, i llavors això ho vas encadenant amb el cata i amb el comitè, ho fas a la part.
És a la vegada, és a dir, treballes un dia més cata, un altre dia comitè, un altre dia tècnica de base, perquè el fet és que tu puguis aprendre a moure't amb el teu cos i poder-te defensar contra un possible atacant o atacants que puguis tindre. Llavors, clar, has de saber com aplicar-ho, perquè no és el mateix que t'ho ensenyin i t'ho dibuixin, que tu visquis i veguis el que realment funciona i el que no funciona.
I com és l'àmbit a l'escola aquests dies? Hi ha una mica de tensió, s'estan animats de cara. Sempre hi ha nervis, sempre hi ha cosetes, a veure quants competidors hi ha, a veure la meva categoria, n'hi ha molts, n'hi ha pocs, n'hi ha d'on són, que venen d'aquí, venen d'allà, és que aquests venen de fora, seran millors, perquè sempre hi ha comparatives. Aquestes coses.
Vosaltres treballeu en un esport que és minoritari perquè és un esport, diguem, que no és originari d'aquí. Sí, no és un futbol, un bàsquet, ni res d'això, que té més... No té tants seguidors. I a més a més, vull dir, es suma el fet que estem en una zona bastant rural. No sé com és viu, no? De quina manera treballeu perquè el karate arribi?
Bé, el fet és que en teoria l'hem de donar a conèixer més o menys i una forma és fer un campionat aquí més apropet. Perquè de fet cal recordar que està obert a tothom i que tothom pot anar a veure i és gratuït. Sí, sí, tothom hi pot anar, és gratuït, tothom comença a les 9 del matí fins a les 2 més o menys que es preveu que es pugui acabar. Llavors tothom pot vindre i pot gaudir de l'activitat. Clar, el fet que siguem un esport minoritari, com bé dius,
Clar, és una forma de potenciar també l'esport dintre del que seria la província i a prop del que seria la zona on puguin anar el que estigui interessat a apuntar-se a alguna escola de karate per poder-ho practicar. Clar. Llavors, tot funciona, tant els participants o competidors pel fet de participar i poder enfrontar-se amb els altres competidors i també per donar a conèixer l'activitat com a tal.
a part del que seria el fet de poder competir contra uns altres i demés, el karate també són uns valors tradicionals de respecte, disciplina,
de saber estar, de ser constant. Clar, tot és un art marcial, amb tot el que implica. Una mica aquests valors, no?, i tot això, no sé, diguem que es va popularitzar amb la pel·li de Karate Kid, no? Llavors... Sí, hi ha hagut iconos durant la història de Karate Kid, la sèrie de Kung Fu... No sé si encara estan vius o no. Bueno, hi ha de tot. És que ara, clar, hi ha més arts marcials,
que s'han ficat més de moda, com és l'MMA, que és el que està més a la veu o a la paraula de la gent, perquè és el que més es veu i es fa molta propaganda, hi ha més incentius i llavors tot es va, tot té un recorregut.
I el karate, què el fa? És a dir, en què es diferencia d'aquestes altres arts marcials que a tots ens sonen, com també el taekwondo, així què el fa d'especial? No, a veure, el fet és que en un començament totes les arts marcials són germanes, és a dir, els moviments que fas de mans i peus a qualsevol de les diferents estils, ja sigui kung fu, sigui karate, sigui...
Taekwondo, kickboxing, Muay Thai, etc., són tots iguals. La tècnica és la mateixa. L'únic que a cada estil tindrà un nom concret. És a dir, el moviment de la patada frontal, diguem-ho així, en Karate és Maigeri, Muay Thai tindrà un altre nom, a Taekwondo tindrà un altre nom, però el moviment i la tècnica de fer-ho és la mateixa.
I amb la filosofia també, és a dir, la manera com es viu, per exemple, un campionat també és més o menys igual, o la feina en una escola també és més o menys similar, aprenentatge, o hi ha diferències en aquest sentit? No, diguem-ho així, cadascú s'enfoca dintre d'una forma de participar, és a dir, per exemple, el taekwondo s'ha especialitzat molt en la cuixa.
deixen una mica de costat el que serien els moviments o els atacs de puny o utilitzar les mans en aquest cas. Per què? Perquè a nivell de competició, si te fixes, quan veus una competició de taekwondo, veus que generalment les mans les utilitzen molt poc i utilitzen molt la cuixa. Llavors, clar... Fa molta petada. Fa molta petada. Generalment estan amb el peu aixecat fins que puguin veure per on poden entrar i poden fer i desfer. Però dius, a veure, el cos està composat de mans i de peus.
perquè limites les mans quan també les pots utilitzar. Llavors amb el karate es practica amb mans i peus indistintament. O sigui, a part de fer el que serien luxacions o projeccions, tens també el que serien els cops, que es fa tant amb una cosa amb les mans com amb els peus. Llavors el fet també és...
que les diferents arts marcials que hi ha totes han tingut un recorregut durant la història i totes han tingut un moment molt puntual que tenen més presència en un moment concret que en un altre. Aquí, com deies tu abans, amb la pel·lícula de Karate Kid i el Kung Fu, la sèrie de Kung Fu de David Carradine, va ser un dels booms que van tindre a l'hora de poder fer aquests esports, perquè generalment la gent no hi havia.
Fins a l'any 72 que va vindre mon pare aquí a Lleida, a Catalunya no existien les marxelles ni res, perquè no hi havia res. Sí, és a dir, vau set pioners en aquest sentit. En aquest sentit, sí, mon pare sí va vindre aquí, llavors ell entrenà a Aragó, va ser campió d'Aragó, i llavors va vindre aquí i aquí va obrir el gimnàs. El gimnàs es diu Budokan, què vol dir? Ho he tornat a dir malament? No, no, ho has dit bé.
En teoria és la mà oberta, és mà oberta. Mà oberta, però això té un significat afegit al que vol dir mà oberta? Bueno, se suposa que tu utilitzes les mans per poder defensar-te o atacar. Llavors, diguem-ho així, que és com una mena de simbologia del fet que, com que utilitzes les mans, el gimnàs no deixa de ser un representant d'aquest moviment, no?
Llavors, per això, mon pare va pensar a posar el nom de Budokan. Nom de Budokan, que, a més, són els que esteu impulsant aquest campionat que dèiem de diumenge, i estem parlant de ton pare, però no l'estem presentant, perquè ton pare és el sensei, no? Mon pare és el sensei, és Antonio Casas, és novedant de karate, llavors, no sé si la gent sap el que significa un dan, però perquè us feu una idea, comença amb el cinturó blanc, i va pujant blanc, groc,
taronja, verd, blau, marron, i després ja comencem amb els negres, que els negres són els dants. Llavors, per cada dant que tens has de passar els mateixos anys que dants vulguis obtenir. És a dir, si jo soc primer dant per poder presentar-me el segon dant,
han de passar dos anys de primer d'any per poder presentar-me al segon d'any, i així successivament. És a dir, si soc sisè d'any, fins que no hagin passat sis anys, fins al setè no em podré presentar. Llavors, presentar-te no vol dir sinònim d'adquirir-lo? No, no, no. O sigui, en un començament hi ha fins al sisè d'any, en teoria tu te pots presentar, i a partir del sisè és la federació la que t'otorga els d'any, segons els mèrits que tinguin els teus alumnes.
I no sé si ens ho has dit, però quants d'ans té el teu pare? Nou. Nou d'ans. És a dir, un sensei seria un mestre, eh? Ah, això mateix. Mestre del karate, pioner a Lleida. Pioner a Lleida, sí. Pioner a Lleida. A tu també t'agrada el karate, tu també el practiques, a banda de portar tota la gestió del gimnàs? Sí, nosaltres, des dels tres anys que mon pare ja ens va iniciar com a tradició familiar, diguem-ho així amb el karate, i llavors, des dels tres anys que es practico, tinc ara 50,
47 anys que hem anat practicant aquest esport. També Karate Kid ens vam parlar d'aquests tipus. A través de Karate Kid i totes aquestes altres referències que van fer popular el Karate Kid es veien aquests valors associats a les arts marcials. Tu que vius el dia a dia de l'escola, no sé com se transmet això als infants,
i els joves que puguin estar ara mateix practicant l'esport. Com és una classe? Com es transmet? Quin és el clima? El clima en un començament és per poder entrar a la classe has de demanar permís per poder entrar. Llavors se suposa que tu amb humilitat tenim una salutació que és l'os, que és la forma de dir puc passar, llavors el sensei o el cinturó superior que hi hagi en aquell moment al tatami és qui t'ha de contestar perquè puguis entrar.
És com una manera de trucar a la porta i a veure si em deixes passar per poder entrar. És com una mena d'educació, trucar abans d'entrar. Si suposa que hi ha un respecte tant per entrar com per sortir, has de demanar permís per poder entrar o sortir. Llavors és com tot, aquí es comença, jo entro, em donen permís, llavors faig l'activitat, hi ha una salutació inicial on es forma per ordre de graus,
I a vegades es fa el seixa, que el seixa és com una mena de respecte, diguem-ho així, on estàs practicant l'esport. O sigui, et fiques amb els genolls i llavors fas unes respiracions, tanques els ulls, te concentres i saludes. Tot això guionitzat, diguem-ho així, pel sensei. Per tant, també hi ha una mena de treball, no?, de concentració i de calma.
Sí, sí, sí, el mateix que fas ja una part de física, diguem-ho així, d'esforç i d'intentar superar aquelles petites limitacions que puguis tindre,
També tens una part mental, perquè clar, no et serveix de res. Si físicament jo treballo molt, però mentalment soc dèbil, diguem-ho així, o no ho practico, o no ho assajo, doncs clar, potser no... El control no és el mateix. Clar, el control no és el mateix, perquè potser dius, mira, m'ha donat un cop i me vinc a baix. No passa res. O sigui, és així.
Clar, després de tot això, amb el tipus de societat de dia a dia que vivim, no sé, ara penso en Canalla, amb la rapidesa que vivim. Costa una mica més, costa una mica més. Però també és positiu el fet que entren en aquest espai i d'alguna manera han d'aterrar en aquell present a concentrar-se. Clar, se'ls ensenya més o menys el que en teoria han de tenir una mica de respecte i disciplina en aquest aspecte i si parlen amb un cinto superior, si fan alguna cosa tal, sempre totes les activitats que es fan
ja sigui que et toquin amb un company o altres, sempre et saludes tant a l'acabar com a finalitzar. És una mena de respecte. Llavors, si vas inculcant aquestes petites cosetes,
doncs els alumnes, vulguis que no, ja van entrant en una disciplina de ser una mica més conscients d'aquí tenim davant, què és el que he de fer, he de fer això, he de saludar, m'he de saludar, hem de fer aquest moviment, hem de fer això altre, llavors ja vulguis que no els vas encarrilant dintre del que seria la filosofia i la disciplina de l'esport.
I tot això, tot aquest desplegament d'aquestes coreografies, d'aquests pactes, que no es diuen però que tots els jugadors, diguem, tots els participants al karate, diguem, es ficaran en escena aquest diumenge al campionat. Ho veurem directe. Sí, això es veurà, això es veurà allà. Doncs moltíssimes gràcies, Eduardo Casas, president del Club Budokan de Karate.
de Lleida per acompanyar-nos, per explicar-nos com serà aquesta jornada de diumenge en què veurem aquest campionat aquí a Torreferrera, al pavelló Manelbosc. Moltes gràcies a vosaltres per invitar-me. Bona tarda.