M1 és quilòmetre zero. Cultivem, elaborem i recollim la informació. M1 és proximitat. Informem de la realitat local i de proximitat des del mateix territori. M1 és territori. M1 és la ràdio que parla de tu.
Som a les acaballes de l'any i és el moment idoni per fer balanç del 2025. Ho farem avui fixant-nos en Alvesa, amb la companyia del seu alcalde, l'Antoni Balasc. Molt bé, molt gut, com estàs? Bé, molt bé, molt bé. Molt bon dia a tothom. Molt bon dia. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Què et sembla si ens fixem primer en el tema més d'infraestructura, perquè ara mateix esteu també acabant, acabem l'any i també esteu acabant, una de les grans obres, que és tot el tema del drenatge al municipi.
I tant, estem acabant a correr cuita, però arribem, arribem. Una obra d'un pressupost inicial de 363.000 euros, és molt diners, però que té una subvenció del Departament, que era el Segment d'Acció Climàtica, de 300.000 euros. Per tant, aquesta subvenció ens permet fer un tornatge urbà, és a dir, un dels problemes que té Alvesa
és que és un poble creuat per la segle, que és una cosa fantàstica perquè dona bo passejar-t'hi, a més a més, és el rec històric de tota la vall fluvial, justament.
però quan plou i les tornades, la segle s'omple, hi ha moments que vesse i com que creua tot el poble, l'aigua que baixa pels barrancs, tenim problemes. Aquesta obra ens permet l'aigua que baixa pel carrer Romeral, quan fa tornada que baixa molta, i a passar-la per sota de la segle, i amb un tub molt dimensionat, inicialment com que hi ha molta pendent, un de 80, a la part baixa hi ha, dir-hi, un tub d'un metre,
Serà ampliat, clar. Amb molta capacitat, per tant, aquesta aigua ja no entra a la segle, per tant guanyem amb seguretat. Per a més a més, ens permetrà situant una palanca automàtica, poder buidar mitja segle suposant que vingui tota plena. Per tant, aigua que ja no entre, mitja segle que buidem, vol dir que deixem tot el poble amb seguretat en casos de tempestes i tornades.
I a la sortida del poble hi ha un que diem el clot de l'infern, que veníem nosaltres els eupesans i les eupesanes, doncs hi ha també tota una pala amb una sortida cap a la secleta i dèiem que va fent el riu, també allà ampliar un tram que hi ha d'uns 100-600 metres més o menys, per dimensionat, per també a la sortida del poble tornar a buidar i això ens permetrà que tenim molts problemes a nivell del poble
que totes les aigües plovials que van pel carrer i que entren a cases i que si plou no pots passar pel carrer, poder-les conduir per sota amb tuberies. Quan fas un carro nou, ja passes l'aigua de plovials per sota i conduir-les a la segle. Per què? Perquè l'hem buidat entre el poble, poden entrar a l'aigua dels carrers del poble quan plou i fa tempestes potents.
i portar-la a la segle perquè ja l'haurem buidat a l'entra del poble. Al sortir del poble la tornarem a buidar, per tant, també garantim la seguretat de la segle i ens permet tindre un poble segur, donar seguretat a més a més de la segle, que això també doni seguretat al sindicat de recs, i tenir els carrers dignes i poder circular amb dignitat pels carrers del nostre poble. Per tant, és una gran obra i és una primera gran obra que facilitarà tot això que he avançat ara. És una obra complexa. En quin punt ara mateix estem?
Estem acabant, és a dir, aquesta obra en principi anàvem fora de termini, per tant ens quedàvem sense la subvenció perquè entre que es va fer algunes alegacions, etcètera, etcètera, el projecte es van resoldre, al final vam arribar, vam tancar els acords amb els veïns, però es va allargar i no arribàvem a temps de poder justificar-la per cobrar la subvenció.
Com que eren molts els ajuntaments, això reproduixo les paraules que em va dir la delegada del Departament de la Generalitat aquí a Lleida, la senyora Núria Gil, que eren molts els ajuntaments que ens han trobat, van estar mirant de veure quina fórmula jurídica podien fer, quina van fer a partir d'una resolució que han fet, és allargar el termini d'execució,
que s'acabava a l'octubre, el 31 d'octubre, allargar-lo el 31 de desembre. Aquesta pròrrega de dos mesos ens permet arribar justets, però arribem i, per tant, el 20 i pico de desembre justificarem aquesta obra, que està acabada, amb el secretari passarem a revisar que estigui totalment tot feta i tot correcte,
I, per tant, haurem fet aquest gran pas per la seguretat del VESA i per la dignificació dels nostres carrers i evitar els problemes que tenen veïns que els entraigua a les cases en casos de tornades potents. I tant. És a dir, acabarem el 2025, això sí, amb bona notícia. Bona notícia. Bona notícia perquè a més ens ha fet patir molt l'obra, els acords s'han hagut de fer i després veure que se'ns podien escapar els 300.000 euros que per un ajuntament com el nostre
és una quantitat de diners immensa, doncs ens feia patir molt. I a fortunada bé no hem arribat. És que enllaçant amb això, Antoni, parlem d'infraestructura, però és que de fet és un clam també comú amb molts ajuntaments, sobretot els més petits, les dificultats que es troben, perquè els tràmits quan s'allarguen, tots els tràmits burocràtics són molt llars, són molt feixucs i de vegades es troben en situacions que són complicades per fer-les moure, per fer-les caminar.
És del tot correcte. És a dir, cada pas necessites tenir una paperassa prèvia perquè si no, en teoria no compleixis la normativa i per tant això fa que siguis molt lent. L'aventatge de fa uns 20 anys dels ajuntaments era dir que era l'administració àgil.
davant de qualsevol problema, de qualsevol veí, de qualsevol veïna, de qualsevol casa, de qualsevol família, d'un carrer, responies amb una agilitat rapidíssima. Ara no, ara has de fer, has de tenir l'informe, si no tens la dotació propostària, com que no tenim personal, perquè anem molt justos de personal, amb tots els tràmits que s'ha de fer, no acabes mai,
Per tant, costa molt de poder respondre a les necessitats de les urgències, les coses es dilaten i la veritat és que ens avorrim molt. I si tens la desgràcia, com nosaltres, que des d'ara fa un any tens la secretària de baixa, doncs vas fatal perquè en lloc de tindre un secretari cinc dies a la setmana...
doncs tens un dia a la setmana, o ara aquest últim mes, dos dies o dos i mitja a la setmana, però no arribes, no arribes perquè tota la paperassa. Jo quan signo, per exemple, un document, com a caricatura, eh?,
dient que jo he de signar el document encomanant al secretari, que el tinc a la taula del costat, que em faci l'estudi preliminar per veure si es pot tirar endavant una obra, penso, dius que està bé de fer-ho? Pot estar bé, però això ho... És a dir, hem de firmar un paper conforme quedi consciència que jo li encomano a ell, que em digui jurídicament si allò es pot fer o no.
I clar, quan entres en coses d'aquestes, arriba un moment que podem ser més papistes que el Papa, però jo penso que com a administració era més àgil abans que els secretaris, per exemple, si es feia una obra, es certificaven conforme l'obra estava feta, i si volia algú venia a inspeccionar, i ja està, i si es comprova, ja està. Es fan inspeccions posteriors. Perquè si el secretari és un notari del que es fa a l'Ajuntament,
Perquè al final les actes dels ajuntaments deixes la fe i per tant és un acte amb contingut, entre cometes, notarial. Per tant, dona fe de tot el que s'ha fet. Si dona fe de que allò s'ha executat, doncs avancem-ne, ja està. I si algú no fa les coses com toca, doncs el secretari no ho certificarà i aquell ajuntament perquè els regidors o perquè l'alcalde no fa el que toca,
que se'ls castigui i anem per feina. Però ara ho volem garantir tot tant que posem molts filtres previs, molts, molts, molts, perquè no arribi a passar. I clar, això ens ho endarrereix tot, però enormement deixem de ser operatius i deixem de ser també competitius. I no podem donar resposta a urgències que la gent tenim.
Una mica aquesta queixa de l'excés de burocràcia, podríem dir, en majúscules, una cosa comuna que s'haurà d'anar treballant perquè no sembla que se fiqui pals a les rodes en el sector públic, en aquest cas, però també en molts altres sectors privats, és a dir, en el sector econòmic especialment. Sí, sí. Parlàvem d'infraestructures, senyor Balasch, i ens explicaves aquesta obra de drenatge, en tenim d'altres, per exemple, el carrer Felip Rodés, que l'hem estrenat,
Sí, sí, forma part d'unes actuacions que ja es van començar, crec que era el 2002, que era ja tots els carrers del nucli històric, fer-los a un sol nivell, amb la qual cosa vol dir que, òbviament, la part bonica és la part de sobre, però l'important és tot el que hem vist de sota, que vol dir tot el claveguer nou, tota l'aigua nova... Sí, de vegades no ho tenim present, però hi ha tota la salut... Exacte, però és la part important...
Però llavors el carrer, tot a un nivell, van prioritar els vianants, doncs aquests pobles petits, doncs com a mínim li dones un punt d'encant, un punt més d'amabilitat i un punt més... Bueno, i això és el que hem fet amb aquest carrer, seguint aquesta tònica que vam començar ja en aquells anys, de que tot el nucli històric pugui acabar d'aquesta manera i òbviament hem aprofitat per fer tot el clavegarem nou, tota l'aigua nova, que era el motiu important de fer el carrer nou, perquè tot això ho havíem de fer nou, doncs s'ha fet i la veritat és que ha quedat molt bé i estem molt contents.
Ha quedat molt bonic el camí Felip Rodés i ara en un camí més transitat, el camí la carretera no cap al Jarri, diguem, que també us hi heu fixat, també heu fet actuacions. Sí, sí, sí, aquí era una subvenció demanada per l'anterior ajuntament. Nosaltres ens vam otorgar una subvenció de 100.000 euros, si no parlo de memòria o crec que no m'equivoco, i és una obra que ha costat 200.000, 200 i poc mil,
Però ens va molt bé perquè tenim la carretera que va del Vest amb en Argens, que és la que ens connecta amb Balaguer i si vol anar cap a Termens, cap al Pla d'Urgell, etc. I després tenim, que és carretera, però en realitat és un camí, però que ens va fer carretera el Departament de Política Territorial al seu moment, que connecta el Vest amb el Gerri.
Llavors no hi havia connexió entre aquestes dues carreteres. Amb aquests dies hem fet una connexió justament per evitar que el trànsit pesat no passi per dins del que es corre. Si volien no hi passaven tampoc, però hi havia una baixada estreta que si es creuaven dos camions, perquè cada vegada són de gran donatge, o dos tractors
que ara són tractors molt grans, molt voluminosos, i per tant al dia hi havia algun problema, per tant el que s'ha fet és ampliar tota aquesta connexió, ampliar la dimensió, anar-la bé, per garantir la seguretat i sobretot per agilitzar i descarregar tot el cas corbà, que és la voluntat també. I per tant també n'estem molt contents del resultat i és una cosa molt pràctica pel poble, la veritat és aquesta.
I també us heu fet ressò d'una altra actuació que també va una mica lligada amb aquest comentari que deies, dels canvis que es fan sota els carrers, però on passen tot el clavegram, tuberies d'aigua, perquè els dipòsits d'aigua d'aubes encara tenien fibrociment en les seves teulades, i això ara ja no.
No, no, no, justament una de les línies que hem optat i quan ens vam presentar teníem clar, era pel tema de la seguretat i la salut, és obvi perquè són els dos elements, dius el poble tindrem més bonic o no tan bonic, millor que sigui bonic, però primer la seguretat i la salut.
A nivell d'aigua teníem, doncs, els dipòsits de l'aigua estaven coberts amb una toblada de fibrociment i també una part dels laterals i per tant vam apostar per canviar-la i ara el que hem fet és retirar-la i posar tota una toblada nova també aïllant per tal de garantir l'estanqueïtat dels dipòsits i la seguretat i n'estem molt contents perquè són aquelles obres que no es veuen
perquè és un servei que ja tenies, però ara sí que tenim segur. Ens queda encara fer que això està previst per l'any vinent, eliminar els últims trams de conducció d'aigua potable amb fibrociment que hi ha, que és bàsicament el carrer de la Noguera, justament el carrer que visquim nosaltres, i algun altre petit tram al carrer del nord, o algun petit tram,
I l'any vinent tenim considerada una subvenció perquè el pressupost del 2026 ha executat aquesta obra i, per tant, traurem tot el fibrociment. Quedaria net, eh? Net de fibrociment tota l'estructura d'aigua del Besa. I, per tant, ha estat una de les apostes, més enllade, de donar suport al dispensari mèdic, per exemple,
Crec que ahir, no sé si ha arribat ahir o abans d'ahir, ens vam demanar i hem facilitat a l'equip al dispensari mèdic un aparell de controlador de constants perquè l'anterior no anava gaire bé, havia quedat desfasat, un de modern per tal que l'atenció als veïns i veïnes d'Albesa sigui la correcta.
Això també s'assuma en aquests temes de salut i seguretat. I llegat amb el tema de seguretat també, però en un altre àmbit també heu fet actuacions o ho heu plantejat amb el tema de les càmeres.
Sí, ho vam fer amb les escoles noves i el pavelló, vam destinar tota una part de diners per controlar els accessos, els voltants d'aquest espai, perquè són espais molt concorreguts i tenien por a efectes de vandalisme. I vam instal·lar totes unes càmeres. Aquestes càmeres també les hem ampliat a dos punts de control de contenidors d'escombreries, perquè eren dos punts molt conflictius i, per tant, eren dos punts de control.
El tema de les escombraries són molt conflictives, una mica sembla en general, la tònica. Em sap greu, però passava per Barcelona aquest dia, perquè quan veiem desbordament al poble, especialment els que en tenim la responsabilitat de vetllar-ho, doncs et sent trencar el cor de veure com la gent, per no aixecar o per no obrir la porta i deixar la bossa a terra, que dius, mare de Déu, quina poca educació, quina poca... Civisme, no? Exacte, quin poc civisme, quin poc respecte als altres, és a dir...
no a tu mateix que també, sinó als altres, i mirar per Barcelona també els passava el mateix i pensava, mare, quin desastre, i és un problema greu, que per mi lliga amb el civisme i no sé si lliga una mica també en part amb una societat que de vegades, entre cometes,
més egoista. I ara faré una mica de filosofada. Vinga, va. I si marxo, em talles. Però, clar, quan la societat, quan la política no connecta, i em poso jo com a exemple, si vols, no és per anar a prendre ni a favor de ningú ni contra ningú, quan la política no connecta, quan la societat percep que la justícia fa sentències d'acord més a interessos determinats que a la realitat de l'objectivitat del criteri de justícia,
al final la societat diu, bueno, doncs jo veia la meva i ja està, si em va bé, tiro un bandi, si no, ni mai, veia el meu cómodo. I això no ajuda, no ajuda, no ajuda, no ajuda gens. I per tant, la gent que al seu moment, als seus anys, als primers anys democràtics, vam treballar i vam lluitar per tenir una força col·lectiva de civisme, amb molta força cultural, amb molta empenta de dinàmica col·lectiva, de dinàmica social, de tots a una, tots junts, doncs, això, alguna cosa hem fet malament, per què? Perquè això no funciona.
I la política hauria de ser constructiva. I avui, des del meu punt de vista, es va molt més a la destrucció de l'adversari que a buscar la part constructiva que necessita el poble, que necessiten els pobles, les ciutats, els països. I això a mi em trenca el cor. I lligo amb el civisme, perquè també forma llei en aquest context de...
que penso en el meu, en el que m'interessa i m'oblido dels altres. I ens hi deixem l'altra de banda, tant de bo que recuperem una mica aquest sentit de comunitat, de pertany a una comunitat. Una de les maneres de fet de pertany a una comunitat són les entitats que fan que els pobles bateguin. Alvesa en té moltes i molt vives i s'han estrenat uns gegantons.
Sí, sí, sí. No els hem estrenat encara. Estan fets, estan vestits. Ens van demanar la colla gegantera perquè els gegants són grans i hi ha algun dia que tenen problemes amb portadors i llavors hem fet un parell de gegantons més petitons que també lliguen amb el món romà i la medusa i per tant encaixen amb el context de l'essència patrimonial del poble.
i que donin aquesta força a la colla gegantera i que es mogui i que surti, sí, sí.
Aquesta essència per a la Vila Romana del Romeral, que també és objecte de millors constants per museitzar-la, per fer-la visible. Sí, sí, ara estem, en aquests moments també estan acabant, tenim temps d'acabar fins a 31 de desembre, la previsió és que acabi a mig desembre, el 10-15 de gener, perdó, un projecte de visitabilitat de la Vila Romana,
amb la qual hi ha una excavació molt potent de les Termes i moltes altres actuacions de cara a la museïtzació. Aquest projecte es complementarà a l'any 2026 amb un nou projecte que venia d'ajuts europeus, que al final la Diputació posa els diners a la Diputació, perquè la Diputació ha hagut pensat com a bon criteri. Els diners que havien d'anar per aquestes rutes els ha destinat
per exemple, a carregadors de vehicles elèctrics, per operativitat interna de la Diputació, i els diners que la Diputació volia posar a l'altra banda els posa aquí, la Diputació guanya amb operativitat, el cas és que tindrem un nou projecte per complementar la mobilització, es diu justament projecte de mobilització de la Vila Romana d'Alvesa,
i, per tant, esperem que a l'estiu vinent tot això estigui acabat i que ja puguem començar a activar la mobilització i el sistema de visites guiades, etcètera, ja de manera formal i de manera ja totalment estructurada.
Senyor Verasca, això són algunes de les coses que s'han fet durant el 2025, les més rellevants, potser, en temes més grans. Queden pocs dies per començar el 2026, ja ens avançaves algunes de les coses que es faran, per exemple, aquesta acabada de retirar el fibrociment a la xarxa de Clavergam, perdonem, no de Clavergam, sinó d'aigua, i després també tot el projecte de la Vila Romana de visitabilitat i museïtzació, però també n'hi ha d'altres que teniu programades. Sí, sí.
Intentarem poder-ho fer tot. I després d'altres programades... I el Nadal que veig ens trobarem per a veure, per passar-hi. I d'altres que possiblement arribaran, perquè, per exemple, la delegada del govern, quan vam demanar aquesta possibilitat de pròrrogues, al seu govern, que hi ha molts ajuntaments que vam demanar, ens va dir que aquest any vinent sortirà una nova convocatòria justament per actuacions, per fer front al canvi climàtic.
i veurem com sortirà, però si surt la convocatòria, òbviament, nosaltres hi concorrerem. De fet, l'obra del trenatge urbà, que està important, forma part d'aquesta. Nosaltres també ens agradaria, si poguéssim, perquè ho estem demanant esports i on ens en sortim, però que el pavelló, com a refugi climàtic, que ens permetés posar tot un sistema de...
la part que falta, és a dir lavabos, vestidors i sobretot la climatització per tant ho demanarem si encaixa amb el redactat i amb les puntuacions que preveuen ho posarem i si no ho posarem una altra cosa perquè encaixi per aprofitar la subvenció i per tant veurem com ve l'any però d'entrada a part d'això sí que el que tenim és un projecte de pacificació del trànsit que tenim amb una subvenció de 150.000 euros d'una actuació que se'n pot anar als 270.000 o 300.000 que ens permetrà unir
Esperem que tot funcioni tal com toqui. El projecte l'estan tancant justament aquests dies, el projecte definitiu, amb l'ocupació dels terrenys d'alguns veïns que estem buscant als acords finals. Connectar el poble amb les piscines, però en lloc de la carretera, per un camí. Aquell camí que fem, el dimensionem, el camí quedarà de 5 metres per trànsit de vehicles, però en un lateral...
hi haurà un carril de bicicletes i, a més a més, un carril peatonal per a qui vulgui passejar. I per què això? Perquè connectem tota aquella zona esportiva que a l'estiu volem la seguretat pels nens i nenes que hi vagin i per a tothom que hi vulgui anar caminant com a zona accessible. Però és que, a més a més, allà al costat, aquest any imminent també es farà l'actuació del camí natural de la Noguera Baixa, que passa pel riu i que segueix i quedarà tot connectat. És a dir, connectar-ho tot,
de manera peatonal, etc. Per tant, i ens connectarà quan arribarà al poble, amb aquest carrer de bicis, fins al pavelló poliesportiu i les escoles noves. Per tant, és una obra que per nosaltres és important, sobretot des del punt de vista també que dèiem de la seguretat. Abans en parlàvem, perquè quan vas cap allà, quan vas a les piscines, vas a direcció a Lleida i llavors hi ha un gir a l'escarra que és perillós. Quan un vehicle pare, vénen vehicles per darrere corrents i aquell gir a l'escarra és perillós.
Si ho fem per aquell costat, guanyem amb pacificació del trànsit, que és l'objectiu, i per això ens van donar la subvenció de 150.000 euros, i sobretot guanyar aquesta seguretat i fomentar també aquest ús saludable del que és l'esport, amb bicicleta, com caminar, etcètera, i connectar també el camí natural amb aquestes zones esportives i el poble, perquè si algú va fer la ruta del patrimoni, doncs, per exemple, pot aparcar allà baix i pot pujar caminant amb tota la tranquil·litat del món, fer la ruta del poble, en fi.
amb aquestes línies en què estem treballant. Es guanyem circulació de vianats, eh? Sí, sí. Després també, doncs, el que òbviament estem intentant buscar i demanarem algun ajut perquè ho voldríem fer sí o sí, la baixada de la segona travessera del carrer La Creu, és a dir, per allà on hem passat justament aquest drenatge urbà, vam adquirir un magatzem que ens permet fer un carrer amb tota la dimensió del que ja preveia el planejament urbanístic, ample,
i això permetrà connectar les escoles i el pavellópolisportiu justament amb el carrer La Creu.
vol dir que inclús molta gent que viu a la part oest, o a la part oest de Talbesa, que hi ha el carrer Ponent, que diem, doncs tota la part alta del carrer La Creu, si van cap a Lleida, doncs podran baixar per aquí i descongestionarem el centre del poble, però a més a més és la connexió directa a les escoles i la connexió directa al paper llum o qual cosa, esponjarem el trànsit, el dimensionarem i per tant per nosaltres és una obra molt important i farem tot el possible per fer-la.
Una mica és aquesta mateixa filosofia, no? Al final fer el poble com a més pacífic en el sentit de trànsit, més amable també per la circulació amb vianants. Sí, sí, sí, justament aquí. I a més a més, com que hi ha les escoles i el pavelló, què passa? Acaba sent un nou centre neuràlgic. És a dir, el centre neuràlgic de Veseu és avui la plaça Portal, que ho ha sentit sempre de tota la vida, i també el que és la plaça 1 d'Octubre amb el centre cívic, la llar de jubilats, és un espai de molta mobilitat amb jocs per infants.
Amb les escoles noves a baix i el pavelló, a la que estigui tot això acabat, es generarà un nou centre neuràlgic que una miqueta ho esponjarà una mica tot i per tant ho farà tot molt més amable. I la circulació també serà menys densa i per tant aquesta és línia en què estem treballant. Si tinguéssim venir ho faríem tot molt ràpid però ho hem d'anar fent a petites dosis d'acord amb el que ens permet l'economia. Però és la voluntat i aquesta hora la podem fer també sí o sí.
També volen fer l'adequat a les escoles velles, el departament va retirar les aules prefabricades que hi havia, que estaven al costat del llarg d'infants, i ara ja tenim el projecte acabat de preparar, ara qualsevol dia d'aquest l'explicarem als regidors, i també és un projecte consensuat.
amb el personal de la llar d'infants i també amb l'AFE de la llar d'infants i per tant d'acord amb les seves necessitats i adequar aquell espai que és important perquè estèticament ara, a part que hi ha alguna cosa que no està bé però estèticament no queda bé i per tant ho volem fer amable perquè falta un espai per exemple a la llar d'infants falta algun espai per guardar cotxes doncs el tindrem, els hi falta un magatzem l'aprofitarem
molt sovint fan hort, doncs amb una mena de jardí deixarem una part que puguin fer hort amb aquella mena de jardí perquè els nens s'ho puguin passar bé plantant les plantetes i tot això. I aquestes, a part d'això, hi haurà el camí natural de la Nogara Baixa, que la Diputació va dir que l'executaria aquest any 2026, esperem que sigui així,
Volem fer, perquè un dels problemes que tenim a la VESA també, amb això que diem de la seguretat, ens falta espais per aparcaments, tenim sempre especialment la plaça Portal molt col·lapsada i hem trobat una via de possible solució per generar i trobar un nou espai per aparcaments, disposar d'aparcaments i facilitar aparcaments i ordenar també una miqueta, perquè...
és molt problemàtic no deixar aparcar, perquè justament al costat de la plaça Portal i cap al nucli històric hi ha molts comerços. Si no deixem aparcar els que estiguem de manera lamentable els que estiguem, és a dir, aparcarem molt bé però els comerços ho patiran. Tenim els bars, tenim les perruqueries, tenim els bancs, tenim els comerços i és tot un bon. Per tant, en aquell entorn
hem trobat una possibilitat per poder generar un espai d'aparcament que això ens permetria regular-ho i, sobretot, afavorir tot aquest comerç d'aquesta zona que pugui fer. I una miqueta, doncs, aquestes són les grans línies més enllà de què veurem com a futur. Tenim pel 2027, que intentarem, potser comentar-ho aquest any, pel PUR, els pobladors i serveis ens van atorgar 443.000 euros, que ens ho vam dedicar amb un centre d'atenció diurna per la gent gran.
que estem treballant aquests dies i volem anar cap aquí i avançar-lo el més aviat possible. I després ens van donar una subvenció
que veurem com s'acaba executant i quan ens ho permeten fer, per la restauració de l'església del BESA, que és un bé cultural d'interès nacional, amb el retaure. I ens van aturcar una subvenció de 177.000 euros, molt potent, per tota l'estructura de la teulada, deixar-la tota perfecta i resoldre molts problemes d'humidats que tenim a l'església i, per tant, fer aquesta gran inversió també com a seguretat.
Són molts projectes, moltes líries d'actuació. Estarem pendents de com es van desenvolupant i, com sempre, tindrem converses perquè ens ho vagis explicant. Senyor Balas, moltíssimes gràcies per venir. Escolta, dèiem que acabar l'any també és moment, si no, de convidar per Calvesa, a banda de tot això, també celebre les festes.
Sí, sí, i les celebrem amb força. L'any passat de fet vam començar a fer la festa d'aquest any, va funcionar, vam passar una mica de fred al pavelló, una mica, no massa, però va passar. Aquest any tenim garantit que el sistema de calefacció funcionarà. Per tant, és una millora. És una calefacció llogada, puntual per aquella data, perquè no el tenim climatitzat encara al pavelló. Esperem que el puguem tindre ben aviat, però encara no el tenim. Per tant, i va funcionar molt bé com a festa, i per tant aquest any el repetim, perquè entre altres coses també seguretat, perquè si la gent no ens desplacem,
doncs també evitem molts riscos amb els vehicles dels cotxes, així que hi ha gent que veu a vegades més del compte i la seguretat comença a termolar una miqueta.
I el que sí que voldríem fer és dedicar molt bones festes a tothom i que el caliu els acompanyi. I el caliu que al final és l'escalf del suport. I el caliu que al final és l'escalf de la seguretat, de sentir-se acompanyat, que no està sol, que quan ets tu et sents segur. El caliu és aquest escalf que tu et sents segur.
I ni hi penses, però ets segur. I aquesta seguretat que ve de la família, segur, de l'entorn de les amistats, segur, de l'entorn del poble, de sentir-se acollit i saber que no et fallarà res, és la gran força que pot tindre una persona, un col·lectiu i tot el poble. El que volem és desitjar aquest caliu per tots els oients, òbviament pels eubesans i les eubesanes, però també per tots els oients damunt i tots els veïns i amics nostres. I si volen venir a l'Avesa, doncs també disfrutarem de les festes tant com podrem.
i esperem que l'any 2026 sigui un any venturós també per tots els orients de Munt i per tots els veïns dels nostres pobles. Doncs moltíssimes gràcies a l'alcalde d'Aubesa, en Toni Balasc. També ens sumem des de Munt en aquest desig. Moltes gràcies a vosaltres.