L'alimentació no és només una qüestió de pes. Menja't la vida amb My Nutritionist, Naila Martínez.
Naila Martínez, My Nutritionist, benvinguda a Menja't la vida, la teva secció, la nostra. Gràcies per ser aquí. Com estàs? Doncs molt bé, molt bé. Molt contents, després d'un parell de setmanes d'aturades, de reprendre aquesta secció per parlar de llibertat.
Per parlar de llibertat. Saps que aquí sempre parlem de llibertat, d'un concepte que ha anat evolucionant en aquesta secció, que és el tema del menjar lliure, que n'hem parlat moltes vegades, però avui vull atrar-lo una mica més. Doncs som-hi. Anem a parlar d'aquest menjar lliure i de tot el que implica, perquè la paraula lliure al final té moltes connotacions i per ser lliure, abans cal haver après molt, no?
Exacte. Menjar lliure, o si poguéssim definir d'una forma objectiva què és menjar lliure, doncs és menjar amb consciència, sabent el que mengem, sense qüestionar-nos com afectarà el nostre cos, i aquí ja ho vincularíem amb la cultura de la dieta, els estereotips i tots aquells missatges que hem anat rebent al llarg de la nostra vida.
sobre el que podem menjar, el que no, el que està bé, el que no, i al final ha arribat un moment que quan tenim una peta davant no sabem realment si el volem menjar, si tenim ganes, si no, si ens ve de gust o no. Moltes vegades, no, sí que em ve de gust, et ve de gust ara? O és que tu has estat prohibint dues setmanes i per tant ara que ho tens davant i tu permets, necessites menjar-te-ho, no? Doncs una mica aquesta reflexió, el poder arribar a menjar.
D'una forma en què... Arribar a menjar d'una forma lliure. Exacte. Per tant, això, d'alguna manera, és revolucionari, no? És anar a contracorrent, segurament. És posar criteri, al final. Sí, o sigui, tenim evidència ja que les dietes no funcionen, que inclús agreugen els factors de risc dels trastorns de conducta alimentària, que tots aquests missatges que...
anem rebent, doncs també són aquest factor de risc de tenir un trastorn, o ja no un trastorn diagnosticat, parlem d'una mala relació amb l'alimentació, que si ho descrivís, que això ho podem fer en un altre dia, segurament moltes persones es sentirien identificades sense tenir un diagnòstic fet d'un trastorn. Per tant, doncs això, poder treballar el no portar aquestes motxilles... Les motxilles, anem a dir, no?, que n'hem parlat també les darreres setmanes, que al final...
Portem un munt de motxilles carregades i menjar lliure també vol dir revisar les motxilles. Exacte. Potser no treure coses, potser saber què hi ha. Exacte. I amb el que hi ha, tirar. Doncs sí, a vegades és una mica amb els missatges que hem anat rebent, què en fem d'aquests missatges? Perquè els podem continuament treure al nostre cervell, no? Missatges de mirar-nos a l'espill i dir no m'agrada el meu cos, no m'agrada el meu cos, no m'agrada el meu cos...
I què faig amb això? No m'agrada el meu cos, però què em faig amb aquesta informació? Perquè puc fustigar-me i per tant fer eleccions alimentàries que em perjudiquen o puc veure la part positiva de bé, no m'agrada aquesta part del meu cos perquè dubto que a algú no li agrada dir res, absolutament res del seu cos, sinó no m'agrada aquesta part del meu cos, m'hi poso un exemple, no m'agraden les meves cames però em permeten cada dia anar a buscar els meus fills a l'escola.
per exemple, o sigui, buscar aquesta part positiva. Però bé, això, que és un ideal, perquè clar, els missatges que rebem no és només a casa, a Pili, és a les xarxes socials, als medis de comunicació, és a tot arreu. A les pel·lícules, a la carrer, a tot.
al vei, a la veina... Llavors, com sempre, ja saps que a mi m'agrada agafar la problemàtica i anar a l'arrel, i l'arrel on realment es pot treballar és durant la infància. Per tant, he aterrat aquest menjar lliure en un programa educatiu per a la infància.
Infància i adolescència i joventut. I he creat aquest, un programa educatiu per promoure una relació saludable amb el menjar i prevenir factors de risc dels trastorns de conducta alimentària en l'entorn escolar. I això és menjar lliure. Fantàstic. Però això deia que és un canvi de paradigma i és una revolució al final, perquè si aconseguim menjar lliure...
No la cadena alimentària, no, però sí que tots els inputs de tota la propaganda, etcètera, etcètera, va caient.
Sobretot si les dones, aquí no em fa una reflexió, però vaig a posar les dones perquè són les que més rebem aquest tipus de missatges. Si les dones deixéssim de ser tan crítiques amb els nostres cossos, d'entrada, i ara vaig a dir una cosa que m'és igual, la indústria de l'estètica. I tant.
que hauríem picat. I tant. Són els primers que els interessa, que no vulguem envellir, que no ens veguem bé, que pensem que la cel·lulitis és un problema, que les arrugues són un problema, que les canes són un problema. Llavors, doncs clar, hi ha molts interessos a darrere. Per tant, ara comences amb joves i infants, no? Sí, però anirem estirant. Aquest programa...
Les persones madures posa-li dones. Sí, sí, sobretot dones. Necessitem, eh? Sí, sí, sí. Llavors, doncs això, vull començar amb les escoles, perquè al final les escoles, quan jo parlo d'escoles, parlo d'entorn educatiu, és a dir, parlem de famílies, per tant aquí ja podem fer que les famílies facin una reflexió, o sigui...
L'objectiu, sobretot amb les famílies, és potenciar aquest menjar lliure, no donar aquests missatges que les famílies portem. El que m'he trobat molts anys a consulta és fer-les una dieta perquè no vull que passi pel que jo vaig passar.
I precisament aquest missatge de no vull que passi per el que jo vaig passar indueix que tinguin aquesta mala relació amb l'alimentació, no? Llavors, una mica el treballar amb les famílies és treure aquesta pressió i amb la línia també del meu llibre, no? Vull dir que ja fa temps que parlo d'això, no? De, a la més, les impressions...
També parla d'això, de com acompanyar sense pressionar, sense generar aquesta mala relació amb l'alimentació, posant límits, no vol dir no posar límits, posant límits, però posant uns límits que no perjudiquin. No és el mateix dir no mengis més xocolata perquè és dolenta, que dir ja has menjat suficient xocolata avui, ara toca menjar una altra cosa. És diferent, el missatge és diferent, com ho percep un propi nen.
Per tant, menjar lliure, al final, el que es basarà és en acompanyament a les famílies, de com poden donar aquest missatge. També depèn de l'etapa educativa. En educació alimentària, o sigui, no me'n vaig de... Vull dir que continuem a educar. Menjar lliure també es pot anar al supermercat i saber què estic comprant.
Agafar una etiqueta, agafar un producte i saber què és aquest producte. No vol dir que no el puguem agafar. Sempre en parlem d'això, no? Quan jo miro un producte i el sé analitzar i veig que potser no és un producte saludable, no vol dir que no el pugui agafar. Però segurament, si l'agafo sent conscient del que és, també em menjaré amb una quantitat diferent, segur. Quan jo agafo un producte pensant que és saludable,
Al final, el menjo pot ser de forma il·limitada. En canvi, si pren consciència que allò no cuida tant el meu cos, doncs pot ser, de forma indirecta, sense voler, limitaré una miqueta més el seu consum. Al final és fer-lo sobirans, no? Sobiranes... Crítics. Crítics, conscients...
i resolutoris de la nostra pròpia vida, no? Perquè si no és allò que vaig a la professional de la nutrició i li dic fes-me una dieta, fes-m'ho tu. Exacte. Però això fins quan dur, no? Exacte, és aprendre a fer-ho jo i què és el que jo puc integrar en el meu dia a dia. O sigui, tot això, òbviament ho hem d'aterrar, no? O sigui, una cosa és l'ideal i l'altra, doncs, el món en què vivim.
Però sí que és cert que aquest programa el que pretén és educar en alimentació, fomentar el pensament crític i al final tenir un benestar emocional entorn a l'alimentació, no tenir aquesta mala relació amb l'alimentació. Perquè ara ja queden espais on hi ha una relació...
amb l'alimentació, és que cada vegada mengen. Doncs mira, Pili, tinc aquí unes dades, que és que en els últims 5-6 anys, o sigui, des de la pandèmia s'ha augmentat entre un 60 i un 68% els casos de trastorns de conducta alimentària, que és molt, o sigui, estem parlant que un de cada 4-5 adolescents ja presenta conductes de risc, i segons una enquesta que es va fer l'any passat a Catalunya, un 85% dels adolescents afirma haver rebut comentaris o burles sobre el seu cos.
Per tant, això també... Vull dir que aquí anem amb... I això fa molt que em parlo, i estic contenta d'haver-ho aterrat. Cultura de dieta, grassofòbia... Clar, és com un pèndol, no? Facis el que facis i a judici. Llavors, per això et dic, si en algun moment l'alimentació no té aquest pes, aquesta motxilla.
Contínuament ens jutgen de com mengem, encara que ho facis bé, encara que tu mengis saludable, t'estan jutjant per menjar saludable. I el fet també de valorar més les persones que tenen un cos normatiu com a sinònim d'èxit.
Però és clar, per això dic que és revolucionari, perquè això passa. Per tant, és un canvi de paradigma el que tu proposis. Sí. Se'n sentirà parlar, eh? Sí, espero. Segur. Espero, espero. Doncs això, llavors intervindrem a escoles a llargs, a escoles infantils, a primària i a secundària i a les famílies. I, òbviament, doncs,
amb associacions de dones o entitats que tot això també es pot treballar, doncs jo crec que, com molt bé has dit, a totes les etapes, perquè totes portem motxilles. Els homes també, que també entenen, i en parlarem amb alguna secció, però sí que les dones tenim un bombardeig de publicitat i de missatges molt negatius que ens fan castigar-nos molt a nosaltres mateixes. I també perquè tradicionalment l'espai de la cuina ha sigut espai de dones. Cada vegada hi ha més...
També hi ha entre els homes, però durant molts i molts anys ha sigut l'espai, no? I durant molts i molts anys ens han volgut petites ocupar poc espai. Exacte. Ai, Naila, què et feia... Ai, et trobàvem molt a faltar. Menja Lliure, el programa de la Naila Martínez, et podem seguir també a través d'Instagram. Sí, hi ha un perfil per a que les escoles i les entitats puguin veure una miqueta més què és Menja Lliure, es diu arroba Menja Lliure. Sí, d'acord.
I res, i si algú vol més informació, em pot escriure a info.nailamartinez.com Gràcies per ser-hi. Una abraçada gran i t'esperem la setmana vinent. Una abraçada. Adéu-siau.