Sabies que pots tenir una infecció de transmissió sexual sense desenvolupar símptomes o que el preservatiu no et cobreix el 100% de no tenir-ne? Això és el Sexy i és el podcast de sexualitat on parlem de tots aquests temes sense tabús, sense judicis i d'una forma clara i on també aprenem a gaudir de la nostra sexualitat lliurement. Jo sóc la Maria Lara i això és el Sexy. Comencem!
El podcast guanyador dels Premis Era 2024 de Periodisme i Comunicació.
Avui parlem d'ITS, de prevenció i de què hem de fer si algun dia ens infectem. En parlem avui amb les nostres convidades. Tenim per una banda la Noemí Espies, que ella és infermera, ha estat més de 20 anys a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, concretament a Urgències, i ara forma part de l'equip del Centre Jove de Salut Sexual de l'Ajuntament de Lleida. Noemí, benvinguda, què tal? Hola, bona tarda, gràcies per convidar-me.
Gràcies a tu per venir. També l'acompanya la Fanny Diez, que ja també és infermera del Centre Jove de Salut Sexual. Fanny, benvingudes a les dues. Moltes gràcies. Com us deia, avui parlem d'ITS. La nostra intenció en aquest capítol és una mica de prevenció, però també conèixer quines són les infeccions que vosaltres veieu habitualment a consulta. Vosaltres tracteu directament amb aquest públic jove. Comença amb una frase que vull que em desmentiu.
Si no tens símptomes, pots tenir igualment un ITS. Així començava jo a la meva intro del podcast. És correcte, això?
Sí, és correcte el que no pots tenir símptomes, però no vol dir que no tinguis una ITS. D'acord. De fet, moltes de les ITS habituals que treballem actualment els joves comencen sense donar una simptomatologia i és quan s'allarguen el temps en què poden donar la simptomatologia i les seves complicacions per haver-ho mantingut en el temps.
Per què diries que moltes d'aquestes infeccions no generen simptomatologia d'immediat? És a dir, nosaltres ens contagiem i no desenvolupem aquesta simptomatologia? Per què? Hi ha una raó que ho expliqui.
Bé, això finalment és un contacte amb un microorganisme determinat i aquest microorganisme, com molts d'altres, que ja es queden latents en el teu organisme, no donen simptomatologia i quan tens algun moment en la teva vida en què... Baixades de defenses, no? Exacte. Correcte. Llavors el microorganisme es desenvolupa, creix i llavors és quan desenvolupes aquesta malaltia. Quines són les ITS que veieu habitualment a consultar?
Doncs, de fet, la Noé vau fer un estudi, no? Sí, correcte. Fa un temps vam fer un estudi, juntament amb el doctor Yuguero, l'IRB i altres instituts de recerca, en el qual ens vam plantejar això que comentes, no? Que quines malalties de transmissió sexual tenim i sobretot al nostre territori.
Perquè la majoria d'estudis el que fem és analitzar-ho. Una vegada els pacients tenen simptomatologia i venien a l'hospital a consultar. Llavors vam començar, vam fer quatre estudis. El primer era una mica amb aquests pacients que venien a consultar amb una simptomatologia, amb una proïja, amb un malestar genital, etc. El segon estudi el vam fer amb gent que venia a urgències per el mateix, amb simptomatologia.
El tercer estudi ja vam decidir que no el faríem segons el motiu d'entrada, pel que consultaven, sinó en una franja d'edat en concret, que era entre uns 18 i 25 anys, i que venien a l'hospital per qualsevol cosa. Per exemple, perquè s'havien fet una torçada al turmell. Llavors, a aquests pacients els explicava que fèiem un estudi i si els analitzava diferents malalties de transmissió sexual, com...
Sífilis, clamídia, gonorrea, micoplasmes, oreoplasmes, fins a 7. I ho fèiem en una mostra en orina. I molts joves van participar en aquest estudi. Va sortir respostes molt significatives. I l'últim vam dir que no només volíem buscar la població jove que venia a l'hospital a consultar per algun motiu, sinó que havíem d'anar a buscar aquests joves en el seu àmbit habitual. I és, evidentment...
Festa major, concerts, oci nocturn, etc. Llavors vam anar a fer aquestes proves en aquests punts en concret. I va ser un estudi molt interessant, de fet es van publicar articles, van participar més de 600 joves de la ciutat i del territori de Lleida. I en aquest, com dèiem, en aquest estudi els resultats van ser que un 5% de gent asimptomàtica que no sabia que tenia res van presentar infecció per clamídia. Uau!
i un 46% en aquell estudi tenien algun altre tipus de patologia en orina, com micoplasmes, oreoplasmes, etc. D'aquests, tots van ser contactats i se'ls va donar l'antibiòtic corresponent, però com la pregunta anava per aquí una mica, les infeccions més habituals són això, sífilis, clamídia sobretot, gonorrea, i últimament també està una mica així en auge el virus del papilloma.
Fora de micròfons ho parlàvem, però com nosaltres podem detectar, en cas que tinguem simptomatologia, com podem detectar que tenim alguna ITS?
Primer, sempre sospitem després de tenir una relació de risc. Considerem una relació sexual sense metod de barrera, sense un preservatiu. Després d'això, sempre podem tenir aquesta sospita que hi ha hagut un possible contagi i la simptomatologia sempre és una proïja, coïsor de la zona genital,
amb una secreció anormal, un olor diferent, una mica, unes verrugues, una aparició de granets, de vesicles, sempre una alteració d'aquesta zona. I el tractament, tu has parlat ara, els vam donar l'antibiòtic corresponent, sempre és curar amb antibiòtic?
Si el contagi és un microorganisme bacterià, sí, és una bactèria, llavors sempre tenim com a tractament un antibiòtic, seria sifilis, clamíria, gonorrea. Hi ha altres malalties d'ambió sexual com un...
virus del papiloma o un VIH, que al no ser un microròmic bacterià, no hi ha un antibiòtic que això ho pugui tractar. De fet, són patologies que no tenim cura actualment, però sí que tenim tractaments que poden controlar 100% aquestes patologies. Parlem d'aquestes relacions no segures amb mètode barrera, comentaves tu ara, Noemi. Si practiquem sexe oral,
Patim risc? Correcte, patim risc. No estàs exempt, no és només sexe i penetració el que et pot contagiar. Sí, amb sexe oral també. És veritat que amb sexe oral el percentatge de probabilitats d'un contagi d'una infecció heterosexual és molt més baix, però un risc zero no existeix.
Parlaves de l'estudi que vosaltres vau realitzar amb IRB, amb la universitat, quan ens hauríem de fer una prova d'ITS? És a dir, hi ha algun període concret, un cop a l'any, quan hauríem de fer-ho? O quan detectem que ho hauríem de fer, més enllà de desenvolupar aquesta simptomatologia que tu has comentat que podem desenvolupar?
està clar que davant d'una simptomatologia s'ha de consultar sí o sí. I nosaltres potser des del centre recomanem fer-nos proves d'ITS, de descartar patologies, sempre després d'una relació de risc. Doncs això, és bàsicament mètodes barrera que no ens hem utilitzat i ja està, no? Sempre que tingui simptomatologia és evident i si no, després d'una relació de risc.
Per què encara hi ha gent que no es vol fer aquesta prova? Creieu que hi ha por a l'hora d'assumir la responsabilitat de dir, ostres, me'n vaig al centre jove a fer-me una prova d'ITS perquè potser he tingut recentment una relació de risc. Per què existeix aquesta por? Vosaltres que treballeu amb joves, tu Fanny, per què creus que...? Bé, principalment...
Clar, les relacions cada vegada són gent més jove, una és tema tabú, que no sàpiga ningú, que potser tinc una enfermedad de transmissió sexual, i després suposo el desconeixement de que em faran mal, hauré de donar explicacions, hauré d'informar una mica de què és la teva vida, que potser no estàs preparat per fer-ho, sobretot amb gent més jove. Perquè quin és el funcionament? Si jo ara vaig al centre i em vull fer una prova d'ITS, és com treballeu vosaltres?
El centre és anònim, doncs qualsevol jove que vulgui vindre i ens digui que hagi tingut una relació desprotegida o de risc es fa proves de testes. El que és veritat és que al centre ara mateix només tenim proves d'UVH i de sífilis perquè són en sang. Després el que és gonorrhea, clamídia, que s'haurien de mirar en orina, això sí que haurien d'anar a la tarda jove o al cap.
Però aquestes són no invasives i es fan sense cita a l'horari d'atenció del centre. Nosaltres mirem per la seva salut i no demanem explicacions. Simplement que ens expliquin què són les relacions protegides i se'ls fa les proves. Per tant, quants tipus de proves hi ha? Ja les de sang has comentat. I a orina hi ha algun tipus de prova més o són aquestes les agrupacions que hi ha?
Sí, de fet, als caps també fem proves amb frotis, perquè, com comentàvem, si tenim sexe oral i sospitem d'un contagi a nivell de gola, si tens sífilis gonorrhea a nivell orofaringi, per recollir la mostra i detectar si hi ha presència o no, s'ha de fer amb un frotis, que són els bastonets típics aquests de... Com el Covid. Correcte, com el Covid. Doncs és el bastonet, s'agafa la mostra directament de la zona, igual que pot ser anal i pot ser vaginal.
Són resultats inmediats? No, d'entrada els que fem nosaltres al centre sí, però aquests tenen una setmana, potser que tarda el resultat. Tenen que laboratori fins que surt el resultat, com una analítica normal. Anem ara, si us sembla, he preparat un bloc de mites.
Vull que em desmentiu els mites que hi ha, veureu que això ho repetiré en els capítols, m'agrada que hi hagi aquest bloc de mites i realitat, perquè moltes vegades entorn a les ITS també hi ha molts mites. Llavors, jo us diré un mite i vosaltres m'haureu de justificar quina és la realitat i per què. D'acord? Si no tinc símptomes, no tinc cap ITS.
Sí, hem comentat que és falsíssim. Si no tens símptomes vol dir que no tinguis cap ITS. És el que hem dit, moltes són asimptomàtiques i no es desenvolupen fins al cap de mesos o molts mesos. No ho vol dir. Perfecte. Fals. Totalmente falso. Amb condó no em puc contagiar de res.
De fet, tampoc, no? Fals. Perquè amb el preservatiu sí que és un gran aliat, i és veritat, el percentatge de contagi es redueix dràsticament, però no hi ha un risc zero. Per exemple, patologies com un herpes genital o un virus del papiloma, que és un contacte més pell en pell. Si el condó no arriba bé fins a la base, hi ha contacte i fricció, et pots contagiar. Ho dèiem abans, també. El sexe oral és segur?
Ja l'hem contestat una mica, no? Fals, fals. Correcte. Ja he tingut una ITS en algun moment de la meva vida. N'hem parlat abans, no? Que dèieu que potser la simptomatologia ens pot sortir al cap d'un temps. Ara farem un matís sobre això, però responem primer a aquest mite. Si ja he tingut una ITS un cop, ja no en puc tenir mai més.
El fet d'haver patit una ITS no crea immunitat, no és una vacuna, no pots dir he tingut una clamídia, ja no tinc risc i puc tenir sexe sense utilitzar un preservatiu perquè et pots tornar a contagiar i hauràs de tornar una altra vegada a fer tot el tractament. I tot és esconent amb antibiòtic?
Bueno, ja ho hem contestat també, no? Aquests mites, els acabem de parlar. Antibiótics, les que són bacterianes i... I controls, sí. I controls, les que són cròniques.
abans parlàvem de qui s'havia de fer aquestes proves i fora de micròfons hem parlat i crec que és una cosa que hem d'explicar perquè és important i jo per exemple no ho sabia quan parlàvem que nosaltres podem estar incubant una ITS des de fa temps imagineu jo al 16 vaig tenir una relació de risc on em vaig contagiar d'alguna ITS i fins ara no he desenvolupat símptomes o fins ara no he sabut per...
no sé, perquè potser m'he fet un test, i fins ara no he sabut que l'arrossegava. Això passa, i comentaves que de vegades ens passa, que les nostres parelles actuals, a l'hora d'haver descobert que tenim aquesta ITS, se pensen que potser és perquè hem tingut una relació amb algú altre en el transcurs d'aquesta relació, però realment la podem haver agafat fa temps.
Correcte. Expliquem això una mica perquè entenc que és important que la gent sàpiga que es pot desenvolupar fa temps i que fins ara no hem descobert. Jo crec que en aquest context que és important el que has dit abans la Noa és que per això sempre que tens una relació de risc
tinguis l'edat que tinguis, és important fer-te una prova per saber si en aquell moment tens alguna malaltia de transmissió sexual, perquè així no hagis d'esperar o després no et sorprengui els deu anys, que és el que nosaltres des del centre recomanem, sempre que tens una malaltia de risc, posa-te en contacte amb el centre sanitari o amb el centre sexual.
per realment fer una prova i que tu puguis estar tranquil dintre de la relació que has tingut, que no passa res perquè hi ha relacions sense voler a vegades desprotegides i no passa res o has tingut una relació de risc. I pot ser que hagis tingut una relació de risc però no necessàriament ha hagut de passar res. Exacte, exacte.
Parlem també de les relacions llargues, perquè si jo porto 5 anys tenint relacions amb la mateixa parella sexual, aquí hi ha risc de contagi? Tu parlaves abans fora de micròfons de la confiança amb la nostra parella, no?
Correcte, fora de contagi no estàs mai segur. És el que tu has dit, no? Tu pots tenir ara una parella estable de 5 anys, per exemple, i haver-te contagiat quan tenies 16 anys en una relació de risc, et vas contagiar d'un virus del papiloma o d'una clamídia, que en aquell moment no ha donat simptomatologia, i ara, 5 anys després, tu estàs molt convençuda que tens una parella estable, però...
Clar, nosaltres també aconsellem que quan esteu en aquesta situació de tinc una parella estable, vull sexe sense protecció, etc., els dos us feu totes les proves per assegurar-vos que no teniu res, no? Perquè és el que dèiem, no teniu simptomatologia.
Noies, per exemple, no s'han fet proves mai i volen ser mares i tenir problemes d'infertilitat i es comencen a fer investigacions a veure aquesta infertilitat d'on ve i en alguns casos es troben una clamídia. Bé, són proves que s'han d'anar fent.
Ja existeix la possibilitat que aquesta prova no doni un resultat certament real o correcte? Existeix el risc, el marge d'error al realitzar-nos aquestes proves? En principi, si hi ha un contagi, és contagi positiu. Si hi ha presència de medicos organismes, si hi ha presència és que t'has contagiat.
Perfecte. I ja per últim, i amb això acabarem, noies. Ara comentàveu, com parlàvem, de les relacions estables dins de la parella. Si nosaltres diguéssim... Vull tenir una relació fora de la parella...
Sabem els dos que estem contagiats, es poden continuar mantenint relacions sexuals? És a dir, encara que els dos tinguem una ITS i nosaltres sapiguem, siguem conscients que tenim una ITS, què passaria si mantinguéssim relacions sexuals? Passaria alguna cosa? Estem agreujant la situació? No? Podríem incloure-ho dins dels mites, perquè segurament el que estic preguntant és un mite. Podríem seguir tenint relacions sexuals amb la nostra parella encara que estiguem contagiats i ho sapiguem?
Comenceu, comenceu, si vols. No crec que ho escriguis agreujant, és que tens una patologia i tens una infecció i s'ha de tractar, tant si tens o no tens relacions sexuals amb una altra persona que també està contagiada. És a dir, no és que sigui multiplicatiu, ni millora ni empitjora, és que tu tens una patologia i...
S'ha de tractar i després té una relació. De fet, si la teniu els dos, us heu de tractar els dos. I si heu tingut altres parelles perquè teniu aquests tipus de pràctiques sexuals, seria important avisar tots els contactes que hagueu tingut per informar-los que ara, per exemple, tens una clamídia i que tothom pot fer aquest tractament. Al final, el problema real no és tenir una infecció de transmissió sexual, sinó el no fer-te les proves i no saber que la tens. I la responsabilitat de tenir-la, no? Correcte.
Em va molt bé que comentis això, Noemi, perquè abans parlàvem de la por dels joves, sobretot, a trucar amb aquests contactes de... Ostres, el dissabte vaig tenir una relació amb algú que vaig conèixer a no sé on i resulta que ara he donat positiu en qualsevol ITS.
Què els diríem als joves que tenen por? Perquè vosaltres, sobretot a consulta, us deveu trobar amb gent de... Ostres, jo amb aquesta no la vull trucar o amb aquest no el vull trucar. Com ho feu? Què hem de fer en aquests casos? Nosaltres fem el tractament a la persona que ve a la consulta i dona positiu i aconsellem que amb qui hagi tingut relacions sexuals de risc els ha de contactar perquè és possible que hi hagi hagut un contagi, no? Llavors, és...
Ja aconsellem que els truquin. És veritat que alguns ens han dit, és que jo no sé qui era, o és que m'acaba fatal, o és que jo passo de tal. Nosaltres els animem i insistim en que això és important. I que no passa res per assumir-ho, no? Al final és prevenció, és salut. I que l'altra persona ho agrairà. És que li hem vist un missatge, mira, ha passat això, ves al cap i et fas una prova, o ves al centre i te pots tractar.
Sí, això no ho hem dit i trobo que també és important. Els nois, quan parlàvem del papiloma, ells no es poden fer cap prova. Llavors, en aquests casos, com ho fem? No ho fem. No es pot, exacte. Com s'actua llavors? És a dir, es fa, imaginem, una parella heterosexual, no? Té una relació, un noi i una noia, i resulta que la noia dona positiu en papiloma, no?
I el noi què fa? És a dir, quina és l'opció que té el noi en aquest cas? El virus del papiloma al final és un contagi que de manera anual el nostre cos i el nostre sistema immune pot sobrepassar i d'aquí no va més. Això en la majoria dels casos.
Està clar que depèn del virus del papíloma, perquè hi ha molts números, els més perjudicials per les dones principalment, que acaben produint un possible càncer, són el 16 i el 18. En aquests casos es recomana, depèn del que tingui la noia, si no ha estat vacunada, una vacunació per crear una immunitat. I és el que dèiem, al final són virus, no hi ha un antibiòtic per fer aquestes cures. I si hi ha proves que fem a les dones per veure si tenen el virus del papíloma, però no existeix.
la prova pels sabers que tenen els homes. Clar, el risc igual, no?, que les dones poden desenvolupar aquests càncers, els homes també. Clar, però els nois no poden tindre càncer. No poden tenir càncer d'ànols, per exemple? No, perquè el virus del papiloma és el càncer de cèrvix que només passa a noies, per això, d'entrada, la prova aquesta només existeix per noies, els nois poden...
presentar berrugues genitals o anals i això es pot fer quan això sorgeix se fa tractament d'aquestes però no es pot prevenir un càncer perquè no existeix, no podria ser. Doncs que ara els nois, els 11 anys, em sembla que els vacunen, es poden vacunar del papiloma. Clar, perquè són portadors, ells poden transmetir-lo i està bé que es vacunin per evitar això però no per prevenir-se ells sinó per prevenir amb les altres relacions sexuals. Perfecte. Els parelles.
Doncs ja per últim, l'última pregunta que us faré és quin consell donaríeu... Farem primer la Fanny i després la Noemi. Quin consell donaries, Fanny, a algú que intueix que alguna cosa no va bé, però que per por, el que puguin dir a casa, el que puguin dir els amics, el que sigui, no assisteix al centre jove, per exemple, o al cap a fer-se una prova, i que al final ho amaga.
Jo li diria que, primer de tot, que cadascú en la seva vida és lliure de fer el que vulgui en tema sexual, en qualsevol aspecte de la seva vida i, per tant, que endavant i que si no té o sent que té una anomalia que no s'enceba, que consulti en un lloc on se senti acompanyada, que se senti lliure per expressar el que sent, però que ho consulti perquè és per ell mateix, per ella mateixa.
La mateixa pregunta? Sí. Què li diríem als joves en aquest cas? Sí, us diríem també amb l'experiència del que vosaltres hagueu vist a consulta. Jo crec que més o menys hem parlat tot el que podria sortir.
Però no sé si se'ns ha quedat alguna cosa pendent de... Ostres, doncs jo a consulta em trobo molt aquest tipus de perfil, aquest noi o aquesta noia que està preocupada per tal. Què els diríeu? Perquè ella parlava, no?, de sobretot si a la que identifiquem que alguna cosa no va bé, que alguna cosa ha canviat, no?,
la secreció, berrugues o picor, el que sigui, assistir a un centre per prevenir o per descartar que tinguem alguna altra cosa, però potser des del centre també podeu aportar alguna cosa més.
El que oferim és sempre informació de qualsevol d'aquestes coses. El missatge que donem una mica a la població jove és que sempre consultin, que davant de qualsevol dubte, tant amb presència de símptomes com sense presència de símptomes, com alguna experiència que hagin tingut, que consultin. Sempre és millor fer-se una prova i tractar-se que no fer-se-la i tindré unes conseqüències posteriors que són, com hem vist, greus i més perjudicials. Llavors,
Sempre consultar, comunicar i parlar-les, parlar-les les coses que hi ha molts llocs on poden acudir.
i sobretot descartar aquest punt de vergonya, també perquè hem arrossegat durant molts anys el tema dels que hem detectat o que hem tingut alguna ITS potser ens hem sentit com a los apestados. Llavors també desfer-nos d'aquest concepte, d'aquest argument, que no passa res si tenim relacions sexuals pot ser que tinguem una ITS, pot ser que ens contagiem, que tinguem una infecció, per tant normalitzar, entre cometes, no vull que se'm malinterpreti, però normalitzar que la podem tenir
i no amagar-la i acudir a centres i a professionals com vosaltres per tal de descartar i que ens ajudin. El més important és buscar ajuda en un centre apropiat. De fet, cada vegada hi ha més joves que venen als centres. De fet, estem molt contents perquè cada vegada venen més joves a fer consultes, a fer-se proves i, al final, abans ho parlàvem, que sí que estàvem cada cop més casos de clamídia, més casos de gonorrera, sífilis, etcètera, però també és que molta més gent es fa les proves i abans no n'hi havia tants, però perquè potser la gent no es feia les proves i ja ens feia.
I ara cada vegada més la gent ho veu, és més normal, et vas a fer una analítica, et vas a fer una revisió mèdica i els joves que tenen cura de la seva sexualitat es fan proves de transmissió sexual. I sí que surten molts positius, però cada vegada la gent és més conscient de la seva salut. Doncs noies, Fanny, Noemi, ha estat un plaer que estigueu aquí al sexi, parlant d'ITS, de prevenció.
Feu una menció a tots vosaltres que si us heu sentit identificats amb el que hem estat parlant, si teniu alguns símptomes, si noteu alguna cosa que no va bé en el vostre àmbit sexual, doncs que sapigueu que teniu aquí a les professionals del Centre Jove de Salut Sexual de Lleida per acudir-hi i resoldre tots els vostres dubtes. I res, dir-vos que si us ha agradat, no dubtis en seguir-nos al YouTube i també a Instagram i també seguiu al Centre Jove de Salut Sexual de Lleida. Ens veiem al proper capítol.