Som Terra, la ràdio Kilòmetre Zero amb Pili Garcia. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia, oients de Som Terra.
Aquesta és una setmana intensa a l'Escola Agrària del Farràs. A més de les activitats i classes habituals, tenim moltes altres activitats afegides. Per començar, aquesta és la setmana del calçot. De fet,
Ja comença el setembre, quan els alumnes de primer de grau mitjà, dins del mòdul d'implantació de cultius, planten, a finals d'aquest mes, a finals de setembre, les cebes de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida. Durant el curs, els van calzant diverses vegades i per fi, aquest dilluns passat, els van collir.
Aquest any ens hem trobat que quan els havíem de collir estava tot tan moll que no podíem entrar. Després, a més, els alumnes van marxar de pràctiques durant tres setmanes i, esclar, els calçots que els havíem de collir no es van collir a temps i ara han sortit més dobles, però igual de bons.
L'endemà al matí els vam coure i vam fer la nostra famosa calçotada anual a la que normalment assisteix tot el personal de l'escola. I per rematar la setmana, el dissabte organitzem el vermut entre arbres florits, com ja us vaig comentar, per donar a conèixer la finca de l'escola en aquesta època, parlar una miqueta de la biodiversitat i observar la floració de les pereres i les pumeres de l'escola agrària del Farràs.
tot acompanyat amb un vermut i amb música en viu. I així clourem un març que no marceja massa. I si l'abril no abrilege, diu la dita que tot l'any bogege. Ja ho veurem. Fins la pròxima! Som Terra, el programa del sector primari amb valor afegit a la teva ràdio local.
Avui passejarem per la catifa vermella, però no ens n'anem ni al cinema ni al teatre, ens n'anem al camp i parlem amb el Josep Dadon, que és el responsable de desenvolupament rural del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Josep Dadon, benvingut, gràcies per ser-hi. Com anem? Bon dia, moltes gràcies, encantat d'estar amb vosaltres. És una catifa vermella on ens hem de posar sabata còmoda, perquè anem al camp.
Totalment. Què és això d'aquest projecte Catifa Vermella que heu presentat fa molt, molt poc des del departament? Doncs seria un sistema d'acompanyament integral pels joves que s'incorporen a l'agricultura. El nom de Catifa Vermella ve amb tota la intenció. És a dir, tota la intencionalitat que la persona que s'incorpora a l'activitat agrària ho tingui fàcil. Ho tingui fàcil amb un acompanyament
el que he dit abans, integral, per tots els passos perquè el seu projecte se desenvolupi amb èxit i se pugui incorporar bé i restar tota la vida a l'activitat agrària. Us preocupa? Preocupa tot el sector en general aquest relleu generacional? És una preocupació i, per tant, s'han de fer coses per aconseguir que hi hagi relleu generacional, no? Sí, ara tenim
una mitjana de 250 instal·lacions anuals d'agricultura. Tenim uns 20.000 autònoms o titulars d'explotació, que es pot dir que són els països reals que porten explotacions, i veiem que ara hi ha un de cada tres més de 65 anys, que és igual d'uns anys.
podria arribar a dos terceres parts, que és un problema a nivell europeu i de l'Estat. I pensem que per poder garantir, sobretot, el nostre autoabastament alimentari i també mantenir els sistemes agroforestals, una mica el territori, curar el territori, necessitaríem un 50% més de joves que s'incorporeixin a l'agriculture.
Un 50% més de joves. Tot això com es tradueix? Deies, suport integral, però això ho heu traduït en una sèrie de mesures. Una, per exemple, és assignant un tècnic referent a cada oficina comarcal que acompanyarà els joves. És així? Sí, és així. La idea és tenir, primer, proximitat amb l'agricultor, que estigui a la seva comarca, i al Departament d'Agricultura tenim oficines comarcals a cada comarca,
Llavors, el jove que es vol incorporar, o la persona jove que es vol incorporar, li adjudicarem o li presentarem una persona tècnica referent especialista en regió irracional a nivell comarcal. I aquesta persona li farà l'acompanyament durant tot el seu projecte d'incorporació a l'agricultura. Tot hem dotat aquests tècnics d'un telèfon corporatiu, és a dir, que volem que
Que el jove, quan contacti, no contacti amb el departament o la oficina. Contacti amb el Pere, la Marta o el Joan, que sigui el seu tènic de referència. I que es comuniqui amb les eines que es comunica una persona jove. Amb un WhatsApp, d'alguna manera.
Si té algun problema, no amb un correu electrònic o una carta certificada, ja m'entens, no? Sí, o un fax. Però sobretot proximitat i acompanyament, acompanyament de cada pas que necessita el jove per a incorporació.
Parli-nos també d'aquesta convocatòria pública per facilitar aquest accés a 43 terres agràries en desús. Què és això? Perquè realment ordenar el territori és tasca de les administracions i també és una tasca molt valenta fer-ho, no? Sí, això ve d'una llei dels Païs Agraris de Catalunya i se va fer una convocatòria com un decret de les terres en desús. Llavors, si hi ha terres en desús que això...
Ho podem comunicar als sindicats agraris, als col·legis professionals o als pagèssos que veuen que la fita de costat no es produeix, està abandonada i pot tenir problemes de malalties a nivell de sanitat vegetal, que sigui a la resta de conreus. Ho podem comunicar al departament i nosaltres al departament ens posem en contacte amb el propietari perquè faciliti el conreu o el treball d'aquesta terra amb un altre agricultor.
Si aquesta persona no... Bé, no trobem la persona, potser, o la persona no se vol dedicar, li podem expropiar l'ús, no la propietat. Llavors, posem a la visió pública totes aquestes finques i llavors els agricultors, amb prioritat dels joves i dones agricultores i professionals, poden accedir a aquestes terres amb desús per acabar de completar
la seva explotació i que no hi hagi cap terra
abandonada o amb desús, com diu la paraula. Una de les coses que nosaltres hem notat al Somterra, i ara ens ho confirmaràs si és això o no, que quan els joves s'incorporen, normalment ho fan amb més tecnologia, amb més estudis, i sobretot amb una visió diferent de l'agricultura i la remaderia, apostant habitualment per cultius més ecològics, per remaderia més ecològica, fins i tot biodinàmica o altres tipus de cultiu...
més ecològics, més amables. Això és cert. El perfil dels agricultors que es van incorporant està canviant. A part que hi ha una part, penso que un de cada tres persones joves que s'incorpen a l'agricultura són novinguts. És a dir, no és de tradició familiar agrària. Ara, per exemple, publicarem...
un ajut de traspàs d'explotacions, està familiar, que hi ha explotacions que estan per jubilar-se i no tenen relleu, i llavors li passaria la terra a una altra persona, a un tercer, a lo que comporta sentimentalment i a nivell de, tu imagina't, pot ser una família que ha portat igual durant deu generacions o vuit generacions i ara passaria amb un tercer que porti la terra, no?
Això és per una part, però per l'altra part també l'atenció familiar agrària, els agricultors de pensió familiar agrària, estan més formats, com has comentat, molts són enginyeri agrònoms, són veterinaris, o venen d'altres carreres, tenen una visió més àmplia amb la tecnologia, amb la intel·ligència artificial, i ara parlem més d'un concepte que es diu nova pagassia. No és que siguin nous, nova pagassia és una pagassia que és d'arrem del territori,
que és com una agricultura agrosocial que està cuidant el territori i a prop del mercat, és a dir, dels consumidors, amb una visió més, això a part de cura, de producció sostenible o pot ser ecològica o regenerativa, com has comentat, és a dir, té com un paradigma més social i de proximitat a...
als consumidors. Aquest projecte de Catifa Vermella està molt treballat. Hi ha deu mesures immediates, una estratègia que disposa d'una estratègia de relleu generacional agrari, cinc reptes, quins objectius, 48 accions, o sigui que està detallat i prioritza deu actuacions. Quines són aquestes deu actuacions, Josep? Sobretot que l'estratègia de relleu generacional agrari va ser...
un treball de dos anys en què vam estar visitant més d'un 15% dels joves que es van incorporar al període anterior i hi ha tècnics especialistes, ja pot ser de sindicats agrari, de cooperatives, fitos del departament, tutors de formació, i d'aquí va sortir de baix a dalt. És a dir, no va ser que vam escriure una estratègia del departament, va ser amb la participació activa dels joves. Llavors, entre les accions que has dit i els reptes i tot, ara pensem que hem de treballar
amb 10 immediates, immediates durant aquest 26-27. La primera és la catifa vermella, el sistema d'acompanyament, que veiem clau per anar a Mèxic amb les incorporacions. Després, crear una xarxa catalana d'entitats que treballen pel relleu nacional. Ara tenim una taula de relleu al Pirineu, Pirineu-Aran, una altra cap a la La Rocha i una que està desenvolupant a la Catalunya central,
Llavors veiem que a cada demarcació territoria hi haurà una taula de traspàs per trobar la gent que es vol jubilar i traspassar l'explotació i fer aquest contacte i aquest acompanyament gairebé psicològic també per traspassar l'explotació a un tercer. Després també hi ha una part d'impulsar iniciatives innovadores que per una incorporació progressiva de les persones joves al camp moltes vegades has de tastar
la feina de ser pagès i quan tu veus que funciona t'acabes incorporant, no tirar-te a la piscina per d'una manera, pensant sobretot en les persones nouvingudes, facilitar l'assessorament dels joves, ja sigui per elaborar el seu pla empresarial o per activitats innovadores o de noves tecnologies, un assessorament personalitzat a la demanda del jove. També treballant per un sistema...
de finançament àgil i eficaç per les noves incorporacions. Pensa que molts han de fer inversió o reconvertir l'explotació i que tinguin això, un sistema fàcil, amb un interès igual preferent i amb unes garanties per arribar a aquest finançament i poder portar a terme les seves inversions. Millorar la fiscalitat, que això ja ho estem fent amb un detent que hem publicat pel traspàs o per la compra de terres,
que s'estavien els impostos de transmissió patrimonial i les càrregues a nivell autonòmic. Això és una cosa que també s'està treballant a nivell estatal amb el Ministeri. El que has comentat abans, la vuitena, seria l'Espera de Sant de Surs, que ja t'he comentat. Després tenim una pàgina a Ruralcat que es diu el plan T, Joves al Camp. El plan T ve a tota la intenció que hi ha tota la informació que visita un jove per incorporar-se. És una web que ho pots mirar des del mòbil,
i trobar els ajuts, la part d'acompanyar, i fins i tot vídeos de joves d'un minut. Són d'un minut perquè es publiquen per les xarxes socials, sobretot per Instagram, que volem els joves, sobre casos reals amb èxit de joves incorporats a cada demarcació. Home, dona, orientació ecològica, no ecològica, orientacions productives noves. I al final també estem canviant o millorant els ajuts d'incorporació als joves. Hem augmentat la prima base de 22.000 a 30.000 euros
la prima base d'ajut, i també hem prioritzat i donant més increment els ajuts de millora de competitivitat, que regularment le diem als pallessos plans de millora, i també els ajuts de mitigació de canvi climàtic i diversificació.
No sé, potser és una mica, però això seria un resum de les dues mesures. No, no, no, fantàstic. O sigui, realment hi ha una planificació al darrere per aconseguir els objectius, no? Perquè si no, queda en fum. No, no hi ha fum. Hi ha pas a pas per aconseguir-ho. Això, com us sentiríeu satisfets? És a dir, aquesta seria la perspectiva. Què us agradaria que passés d'aquí dos, tres, quatre anys?
L'objectiu seria, sobretot, augmentar aquesta incorporació un 50% de joves que s'incorporen per garantir aquest regeu d'exportacions agràries, però sobretot que vegin els tènis del departament i tot com una persona de confiança i una persona amiga. No vegin una administració que fa una inspecció o fa un control, que s'han de fer en alguns casos per alguns temes, no?,
però sobretot que sigui el seu tècnic referent una persona solucionadora dels seus problemes i de confiança, perquè se sentin acompanyats i que puguin tirar amb èxit el seu pla empresarial, el seu model de vida que han decidit.
Don Josep Dadon, responsable de Desenvolupament Rural del Departament d'Agricultura de la Madria Pesca i Alimentació, gràcies per explicar-nos-ho. Molta sort amb tots els projectes, que seran la sort de molts, per no dir de tothom. Gràcies, fins aviat. Molt amable, moltes gràcies, encantat d'estar amb vosaltres.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del còmbig a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus. Joan Ibars, benvingut a Del residu al recurs. En les darreres setmanes hem estat parlant de les biblioteques, de les coses que ens han encantat aquesta idea. Escolta, si recordem què són i donem quatre claus perquè si hi ha gent que ens està escoltant vulgui organitzar-ne un an...
a nivell petit o gran o mitjà, no sé, com sigui. Jo crec que per explicar-ho bé, perquè quedi clar a la gent que encara no ens ha sentit, una biblioteca de les coses dona resposta a la inquietud o a la pregunta que ens podem fer de quantes hores d'ús hem donat al nostre taladro, al nostre trepant,
o algun altre electrodomèstic que tenim per casa. Aleshores t'adones que acumulem objectes que de vegades tenen poques hores d'ús que sí que l'han necessitat i que per tant seria molt útil tindre un lloc on el poguessis anar a buscar i utilitzar-lo durant una setmana o el temps que creguis oportú
i poder-lo tornar i que després de tu el puguis fer utilitzar una altra persona i que, per tant, això faria que aquest taladro allargués la vida útil, s'amortitzés plenament, podríem comprar fins i tot tindre'n un de més qualitat, perquè al final... Més potent. Sí, més potent, perquè l'utilitzaria molta gent.
I bé, la Biblioteca de les Coses dona resposta a això, i això és aplicable a molts sectors, des del bricolatge, al material escolar, a les extraescolars, al lleure, per exemple, uns esquís o una raqueta per provar el pàdel, per exemple, vull dir, té moltes aplicacions.
Com se pot crear una biblioteca de les coses? Doncs hi ha entitats que ho promouen, com per exemple Resero. Hi ha una web que es diu bibliodecoses.cat, que aquí hi ha informació. I després hem de tenir clar el seu funcionament. És com un servei de prèstec d'una biblioteca, per tant hem de tindre...
Una infraestructura necessària per registrar els usuaris, fer un catàleg, tindre un espai on emmagatzemar les coses, un espai on vingui la gent a buscar, a recollir-ho, una persona, per tant, responsable. Això també fa que segurament hauríem de constituir una entitat, una entitat que tingui aquest objectiu, no?,
I a partir d'aquí, a partir del moment de trobar la gent amb ganes d'organitzar això, cada territori segurament trobaria biblioteca de les coses molt específiques.
Si ho fa una AFA, serà molt de material escolar i coses relacionades amb els nens. Si ho fa un lloc més urbà, seran coses molt més de bricolatge o tecnologia, no ho sé, o patinets o bicicletes per moure't per l'àmbit urbà. Tu què demanaries? Crec que és molt ampli. Home, per exemple, tot el tema de...
Hi ha electrodomèstics que els fas anar molt pocs, no? I, per exemple, hi podrien ser. O, bé, el tema del bricolatge també ens aniria molt bé a tots. Quins electrodomèstics? En quin penses?
No ho sé, jo, per exemple, penso en un que vam comprar per fer llet vegetal, que li vaig dir a la meva parella, em va dir, si el fem anar 10 vegades, ja ens surt a compte, perquè, no?, i l'han fet anar una vegada. Potser si n'haguéssim tingut un per provar-lo, ho haguéssim aprovat o descartat i l'haguéssim fet anar més o menys, però no ens hauria calgut comprar-lo. Jo tinc un afondit que no he obert. Potser fa 8 anys. Mira,
Sí, sí, per exemple, una fundir, arreglet. Arreglet també. Per exemple, talla... La càrcher, que la utilitzis un cop a l'estiu per rentar la terrassa o el balcó. La càrcher, o un talla gespe, o una desbrossadora, o unes tisores grosses d'aquestes de podar, sí, sí. Una escala gran. Clar, és el que et dius, en un ambient rural, doncs, totes aquestes coses, o que hi hagi urbanitzacions, doncs, temes de jardineria tindrien molta sortida, no? Clar.
Doncs escolta, impulsem-ho, va... Doncs sí, això, tu que ets molt dinamitzadora. Estaria xulo, eh?, tenir una biblioteca de les coses per zones, eh?, poder utilitzar. Sí, sí, sí. Doncs escolta, avui hem posat aquesta mirada a la biblioteca de les coses. Sí, crec que els ajuntaments, si algun, no sé, no?, s'ha de fer... han de tindre clar que això genera molts beneficis en temes d'estalvi de recursos...
de generar més residus, donar coneixement compartit i usos compartits. Us dir coneixement, perquè ho explicaves també, que també es fan tallers o es pot promoure tallers de costura, d'utilitzar les eines... Sí, de reparació de petits electrodomèstics... Per exemple, genera també xarxa o vincle social.
Clar, i a més a més, normalment, el coneixement el té la gent gran. Sí, és un punt d'intercanvi. Doncs escolta, xulíssim. La Biblioteca de les Coses... Atrevir-nos. Gràcies, Joan Ibarres, per explicar-nos-ho. Gràcies a vosaltres.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg experta en gestió de residus. AICUS, a la vora del canal. La píndola emocional d'admiració per la natura amb la Rocío López. Som poesia, som terra.
Rocío López, benvinguda, avui va de llegendes? Sí, avui sí va de llegendes, és molt coneguda aquí, però nosaltres ho hem de dir, com que estem parlant sempre de haikus japonesos, apropar una mica més a aquesta cultura i per què ens agrada tant.
La llegenda del Sakura és la llegenda d'això, de la flor del sireré. Diu la llegenda que al Japó feudal fa milers d'anys hi havia sempre guerra tras guerra i només hi havia desolació i tristesa. Tota la població estava desolada i trista.
i no podien anar arreu perquè tots els camps estaven plens, bé, destrossats i plens de misèria, ja us ho podeu imaginar. Però hi havia un camp al qual no havia arribat la guerra i en aquest camp hi havia diversos tipus d'arbres i tots florien quan tocava i la gent estava superfeliç de poder anar allà i disfrutar i treure's aquesta por i aquest neguit que tenien dels llocs de guerra. I anaven allà i es trobaven superbé.
Resulta que un dia va passar una fada i va veure un arbre que no estava florit i no estava mort ni sec, però ho semblava. I li va dir, escolta, què et passa? Per què no floreixes? Diu, mira, te donaré una oportunitat. I li va dir, mira, te donaré 20 anys perquè puguis convertir-te en persona humana i puguis agafar les emocions seves a veure si amb tot això que puguis te pots curar.
doncs aquest arbre se va convertir, se començava a canviar a noi, de noi a arbre i tal. I una vegada de los que era un noi va trobar una nena al costat del riu que estava allà fent les seves feines i la nena es deia Sakura. I es van fer molt amics, molt amics, molt amics i ell s'estava encantant dels sentiments que li provocava parlar amb aquesta persona
I a aquest noi li tocava tornar a ser arbre del tot i a veure si amb el que havia conegut es podia salvar com a arbre. I clar, al passar aquest temps va anar a parlar amb la noia i li va comentar, escolta que jo soc un arbre. I en aquestes que ve la noieta i li diu, bueno, és que jo ja t'he estimat i t'estimo, doncs com a arbre també t'estimo. La meva estimació arriba a tot i com a arbre també t'estimo.
I doncs la fada que va veure, com se desenvolupava aquesta conversa, va dir, mira, Sakura, si vols, dic, jo també te puc oferir convertir-te tu en arbre, o amb ell fundir-te, fusionar-te amb l'arbre, i així tindries la vida que ell té ara, o quedar-te com ets. Saps què? Que sí, que me vull confondre amb l'arbre.
i confondre-se amb l'arbre va ser ella la flor de l'arbre. Per això es deia Sakura i per això es diu Sakura la flor del siride. I tots dos l'arbre es va sanar, evidentment, i va donar aquelles flors tan estupendes que Sakura. I aquí ho podem deixar avui i desitja a tothom molt bona primavera. Gràcies, Rocío. Gràcies a tu, Pili. Fins una altra.
Som Terra, la ràdio Kilòmetre Zero amb Pili Garcia.