Som Terra. Periodisme slow per entendre i estimar el primer sector. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Avui continuem amb la informació sobre les jornades tècniques que ofereix l'Escola Agrària del Farràs durant el 2026.
La pròxima és la dotzena jornada que organitzem a ASPA, enguany amb el títol de «Producció eficient en ametller i olivera» i es fa aquest divendres 27 de febrer. L'objectiu d'aquesta jornada és apropar la innovació als productors d'ametlla i d'oli d'oliva amb les xerrades d'experts reconeguts.
Les dues darreres campanyes han estat prou favorables, sobretot pel que fa als preus, tant de l'amella com de l'oli d'oliva. I tot i que es tracti d'una situació pròpia d'un cicle canviant, es fa necessari avançar en l'eficiència de les explotacions agràries.
per preveure i afrontar els canvis futurs, sobretot els canvis econòmics, si tenim en compte la nova PAC i el recent acord amb Mercosur. La jornada tocarà diferents temes relacionats amb la producció,
Per exemple, es parlarà del material vegetal, és a dir, els peus, els porta-pèls i les varietats. Es parlarà dels sistemes de formació de l'arbre i també de la mecanització d'aquests cultius, sempre amb l'objectiu, amb la finalitat d'optimitzar l'ús de l'ama d'obra. I per cloure la jornada es farà un petit tast d'oli de les noves varietats d'olivera.
Els ponents de la jornada són tres. Començarà Antonio Poblador, que és gerent del Vivero de Abel, que parlarà de la conducció i de la poda de la Metller amb el sistema de poda aragonesa. Després continuarà l'Ignasi Iglesias, que és director tècnic d'Agromillora i que també parlarà de la conducció i poda de noves varietats d'olivera per a una producció eficient. I tancarà
Vicent Vila, que és delegat comercial d'Agromillora, que parlarà de les característiques de les noves varietats d'olivera lejiana i coreana i que també guiarà el tast. Espero que us hagi interessat. Fins a la pròxima!
Doncs avui saludem el Javi Retana. Ell és investigador del CREAF, també és catedràtric de la Universitat Autònoma i coordinador científic del Regen i del Regeneracat. Javi Retana, benvingut. Què tal? Com anem? Com va tot plegar? Hola, molt bé. Gràcies. Avui volem aprofundir sobre l'agricultura regenerativa. Per entendre-la, què és l'agricultura regenerativa? Quin tipus d'agricultura és aquesta manera de fer?
Doncs mira, l'agricultura regenerativa és un tipus d'agricultura que no està molt estesa, però que té una importància molt gran perquè pensem que és el futur de l'agricultura convencional. Es basa, a diferència del que fa l'agricultura convencional, en mantenir la salut del sol, en aconseguir que el sol sigui fèrtil, que tingui vida, que tingui animals, que tingui plantes, que tingui fons, i a partir d'aquí es construeix tot. Es construeixen els conreus, els animals que viuen allà, es construeixen la vida de les persones i, per tant,
És tota una manera diferent de fer a nivell del model agroalimentari. Una manera diferent de fer, però en moltes coses veu, diguéssim, de l'agricultura del passat, no? Sí, evidentment, però tampoc no volem tornar al passat. Per què? Perquè el passat ja es va demostrar en el seu moment que no tenien les eines suficients i el que passava és que la gent que feia agricultura abans de la Revolució Verda produïa pocs aliments, era gent que tenia una agricultura més o menys de misèria en molts casos, no?
El que volem és treure les coses bones d'aquell moment, que era que els sols estaven fèrtils, que hi havia molta vitalitat, que hi havia molta vida el sol, etc., i agafar les coses noves actualment que sabem, que és que un sol s'ha de mantenir, que la fertilitat no es pot deixar anar i que hi ha moltes maneres d'aconseguir que el sol estigui viu i que produeixi molt. Com ho fem per tenir un sol sal? Per tenir un sol sal, evidentment, és el contrari del que... Això ja ho va començar a fer l'agricultura ecològica,
que és el fet de dir, amb un sol, si eliminem les plantes amb els herbicides, si eliminem els fongs amb els fungicides, si eliminem els insectes amb els insecticides, al final no et queda més, et queda un sol totalment inert. Això és el que hem tingut fins ara i la sensació aquesta que encara tenim de que bé el sol està net perquè ja és un sol totalment... El sol, de fet, el que és un sol és inert. Per fer un sol viu necessitaríem tenir vida ja. I aquesta vida l'aconseguim primer eliminant tots els tocs aquests que hem dit abans, evidentment això ja l'agricultura ecològica ho fa,
i després creant un ambient en què la fertilitat sigui molt important. I això com es aconsegueix? Doncs es aconsegueix deixant de llaurar, perquè si no, si tu llaures cada vegada que llaures, la matèria orgànica s'oxida i s'evapora, i per tant se'n va a l'atmosfera, i també ho fem a base de potenciar aquesta activitat. Restes de matèria orgànica es deixen allà, sempre hi ha una cobertura permanent, tota una sèrie d'activitats que fan...
que el sol cada vegada tingui més matèria orgànica i això és molt important perquè com més matèria orgànica més es comporta com una esponja, de manera que acumula més aigua i al contrari del que s'ha dit, no? O sigui, és que si deixes les males herbes, doncs en principi aquestes competiran amb els conreus. No passa això. El que passa és que com hi ha més matèria orgànica, hi ha més capacitat d'emmagatzem aigua i el sol és cada vegada més ric en aigua i en nutrients.
Aquest sí que és el canvi de paradigma, diguéssim, de l'agricultura convencional d'ara, que deixa de llaurar. És a dir, nosaltres veiem un canvi contra més net estar, pensem que està més ben treballat. I no. Seria aquest canvi de paradigma i, a més a més, on tota la fauna, tots els animals també beneficien el sol i coexisteixen. Doncs sí, perquè, mira, una cosa bastant. Pensa que, per exemple, tot el tipus de productes que estan servint normalment en una sèrie de monocultius d'aquests generals i convencionals per
per eliminar tots els pesticides en general, això moltes vegades en una agricultura regenerativa no cal. Per què? Perquè el sistema globalment, la xarxa tròfica del sol i de l'ambient en què estan, funciona i això ja controla moltes d'aquestes plares. De manera que el propi sistema natural, els sistemes naturals, ja tenen molts mecanismes d'autocontrol, de manera que funcionen perfectament sense, si no es destrueixes, clar, si ets dedicats a carregar-te totes les coses que ja hi ha, llavors no et queda res, evidentment.
Retenció d'aigua, que això podríem pensar, que és molt fàcil d'imaginar-nos-ho, que un sol on hi ha més plantes hi ha més aigua, perquè si nosaltres anem pels carrers a l'estiu, als nostres propis carrers, contra més asfalt més calor, això és una evidència, això també passa al camp. Doncs sí, i aquí no seria asfalt, però pensa que si hi ha un sol totalment nu,
Primer, que la radiació solar impacta directament, de manera que si hi ha una aigua, aquesta aigua s'evapora molt més fàcilment, i si el que hi ha és molta pluja, per exemple, quan hi ha problemes d'inundacions, etcètera, el que fa és fer un procés d'erosió, arrastra tot aquest sol i el perd. En canvi, hi ha molts fotos molt espectaculars d'això, però si tu deixes el conreu o el tren cobert, aquesta aigua que cau...
infiltra, baixa cap a baix i no arrastra el sol, de manera que no s'erociona el sol com es produeix en altres casos. Per tant, sí que hi ha una manera diferent de fer, segur, s'ha de fer diferent, no? M'imagino que més paciència fins que el sol està adequat perquè hem de passar uns anys, un temps, això passa també amb l'agricultura ecològica, que fa falta uns anys per poder tenir els estàndards ecològics.
Però tot això s'està treballant i, de fet, hi ha un projecte, que és el RegeneraCat. Explica'ns aquest projecte en què consisteix i com l'estiu portant a la pràctica i quins són els resultats. Sí, sí. Mira, ho has explicat molt bé. La idea... Moltes vegades pregunten per què l'agricultura regenerativa no s'extén més. Bé, perquè requereix un període de temps inicial en el qual, quan tu passes d'un magatzem totalment buit, com són les sols actuals, a un magatzem totalment ric, s'ha d'anar omplint.
i aquest procés d'anar-se omplint aquest magatzem, a poc a poc hi ha un moment, aquests primers anys, en què els resultats no surten els números, perquè encara és un magatzem que té molt poc, si no estàs posant ni fertilitzants ni cap producte extern, això inicialment pot ser una cosa més deficitària. Però després, després d'aquesta transició, ja hi ha finques a Catalunya que tenen un model regeneratiu i nosaltres volíem veure si aquestes finques regeneratives podien respondre igual o millor que les finques convencionals
en tota una sèrie de serveis ecosistemis que ens donen els humans. I el que vam fer és comparar finques regeneratives, totalment regeneratives, amb finques convencionals, el mateix conreu, clima, sol, etcètera, i veure com responien en funció de la fertilitat del sol, la quantitat d'aigua que amagatzemaven, la producció que tenien, els costos que tenien aquesta producció, la qualitat dels aliments, etcètera. Tota una sèrie d'elements
que ens permetien veure si les finques regeneratives responien igual de bé o no que les convencionals. I el resultat quin ha sigut? I el resultat és que, clar, ja ho pensàvem, però evidentment a nivell del sol no hi ha color, hi ha diferents d'acumulació de matèria orgànica molt més important. També hem vist que acumulen més aigua. S'havia dit, o hi havia gent que havia dit de manera, jo crec que sense dades,
que com tu deixes les plantes que ja hi ha, les plantes que hi ha, les plantes adventícies, doncs aquestes competeixen amb els conreus i s'evapora l'aigua, vam trobar el contrari. El sol viu, aquest sol que estem dient regeneratiu, és un sol esponjós, té arrels, té forats pels insectes i a tot allò qui permet que s'acumuli aigua, de manera que l'aigua s'acumula molt més temps que en el convencional. I a part d'això, aquesta quantitat millora del sol, hem vist que la producció és molt similar, s'havia dit que
l'agricultura ecològica no podia alimentar el món. L'agricultura ecològica, jo no he treballat amb això, però l'agricultura regenerativa sí que pot alimentar el món igual que la convencional. I després hem trobat diferències molt importants a nivell de qualitat. És a dir, per exemple, la llet produïda per vaques que estan en una pastura regenerativa tenen una quantitat d'àcids grassos més important i tenen un risc de tenir trombos i de tenir problemes cardiovasculars
amb uns indicadors estàndards que s'utilitzen, molt més baixos que d'altres tipus de llet. Per tant, des d'aquest punt de vista, la qualitat dels productes que estem produint és molt més important. No només d'animals, perquè parlem d'agricultura regenerativa, però seria primer sector regeneratiu, no? D'alguna manera així. No només animals, també peres, carbasses, és a dir, allà on s'està aplicant aquest pla pilot heu trobat que els aliments són més saludables...
Doncs sí, hem trobat tota una sèrie de característiques. La capacitat antioxidant, per exemple, de les peres és molt més alta que les peres convencionals, tenen un gust més dolç, són més sabroses en principi, i per tant, això a les peres, amb les carbasses en general, hi ha una millora de la qualitat molt marcada. Té de dir que no són projectes, diguem que són finques reals, de funcionament real i de productor d'aliment real. El que passa és que per nosaltres el nostre experiment sí que és
comparar-les amb les convencionals. Però no està que l'experiment petit fet per un científic, sinó que estem parlant de pagesos que ja van fer fa anys un canvi en la seva manera de pensar i a partir d'aquí van començar a produir aliments més sants i amb més quantitat. I ara la pregunta, diguéssim, del milió, perquè parlem d'economia. És un model rendible? Però després, clar, la pagesia o la ramaderia necessita que sigui un model rendible.
Clar, nosaltres no podem fer un model, però això deia que no són experiments. Nosaltres no podem fer experiments de laboratori i pensar que això a la gent ja li bastarà. Hem de veure en finques i experiències reals. I això és molt rendible. Perquè pensa que cada vegada més tot el que té a veure amb el gasoil, tot el que té a veure amb els productes fertilitzants de síntesi, pesticides, etcètera, cada vegada tenen un preu més gran. De manera que cada vegada és més inassumible pels petits pagesos. Cada vegada més
el balanç que hi ha entre el que venen els productes i el que els costa és més petit, de manera que moltes explotacions s'estan tancant perquè no hi ha un benefici econòmic. En aquest cas, tot això s'elimina, les finques regeneratives tenen molt pocs inputs externs, de manera que pràcticament el que poden produir, hi ha més feina, perquè no és qüestió de posar una recepta i posar el que toca, sinó que s'ha de veure com està el sol i atendre una mica més, hi ha més feina de personal, però en canvi hi ha una reducció dels costos tant de maquinària com de
com de gasoil, com d'altres inputs, molt, molt importants. Tot això fa que el balanç sigui molt positiu i que moltes finques d'aquestes, encara que no siguin molt grans, puguin funcionar perfectament.
Per tant, com deies, d'entrada tot és positiu d'aquest temps d'impàs, però després beneficia el medi ambient, beneficia l'acumulació de carboni al sol, per tant, beneficia el canvi climàtic, beneficia, calenteix el canvi climàtic, etcètera. Quines seran els següents passes? És a dir, com formem aquests nous agricultors i ramaders? Com s'aplica aquesta agricultura regenerativa?
perquè sigui majoritària, al cap i a la fi? Doncs mira, són molt bones preguntes. Mira, jo crec que, d'entrada, una cosa molt important és que aquest període de transició del que hem parlat, que és inevitable, perquè passes d'un sistema diferent a un altre, ha d'haver-hi una compensació de les administracions per fer aquesta transició. Igual que s'ha fet per diferents pràctiques agrícoles, per diferents ecostemes de la PAC, sempre ha hagut una setmana d'ajudes per fer el canvi. Aquest canvi és imprescindible...
trobar alguna ajuda, perquè si no hi ha els primers anys, dos anys, tres anys, en els quals els números no surten. Després sí que surten i surten molt bé, però fins llavors no surten. Això és la primera cosa que és molt important. I després el que hem de fer és, clar, és una cosa molt jove, en principi. Encara no tenim ni del tot definida els criteris, que de fet això és el que parlàvem de l'altre projecte, que és el projecte Regen, en el qual hem estat tot un any amb tots els experts a nivell de recerca, els experts tècnics d'experts en regenerativa,
els productors que tenen aquestes eines, etc. I tots aquests estem dedicant a veure com és possible definir realment els 10 grans criteris de l'agricultura regenerativa. Això ja ho hem fet, ho hem presentat a nivell estatal, com més de 500 persones apuntades online, i ja tenim, per tant, aquests criteris. El següent pas seria com aquests criteris es passen a fer un CGEI d'entrada sense que hi hagi una...
una certificació que és més complicat i requereix a nivell nacional, però un primer segeix regeneratiu i a poc a poc anar convençent la gent que aquest model requereix alguns petits canvis, però després, bàsicament, els beneficis són molt importants. Doncs, si tot són beneficis, ara només cal empenyar, com a consumidors també. Doncs sí, de fet, el gran canvi aquí, pensa que aquí l'agricultura generativa
també es basa en un model local, no importar coses a països molt llunyans, sinó que fer una cosa realment a escala local, de manera que la gent comença a valorar que els productes regeneratius són molt bons i que, per tant, val la pena apostar per aquest model, sempre que es pugui. Doncs, Javi Retana, gràcies per ser-hi i explicar-nos-ho. Grans èxits, que seran els de molta gent, els de tots. O sigui que, endavant! Moltíssimes gràcies, eh? Vinga, adéu a tots.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg experta en gestió de residus. Benvingut, Joan Ibars. Avui ens endinsem en la Biblioteca de les Coses. Què és?
Hola, bon dia. Doncs mira, la biblioteca de les coses és, com el seu nom indica una mica, un lloc on trobem coses. És a dir, per què surten les biblioteques de les coses? Perquè surten de la necessitat de quan ens plantegem el poc ús que donem a certes eines. Per exemple, un trepant o un taladro mal dit.
o, què sé, molts altres, també podem... uns esquís o certes coses molt específiques que moltes vegades tenim a casa, acumulen pols i que ens costen uns diners i, clar, doncs, amb la nova cultura de l'ús compartit i de l'estalvi de recursos, doncs, sorgeix aquesta idea de la Biblioteca de les Coses, que és base en les biblioteques de llibres, doncs, canviem els llibres per coses.
aleshores com funciona una biblioteca de les coses? funciona com un servei de prèstic d'una biblioteca tu t'has de fer un registre d'usuari hi ha un catàleg de productes depèn d'on pot ser un catàleg online o altres llocs d'on et desplaces allí i veus el que hi ha i a partir d'aquí busques el que necessites a veure si hi és
Hi ha llocs que fan pagar una quota o un preu simbòlic per ús. Per exemple, he trobat exemples que van de l'1, d'un euro al cinc euros. Vull dir, tampoc és molt simbòlic. Ah, doncs sí, jo pensava que pagaves per l'ús d'aquestes eines. No, perquè moltes vegades són... No és un lloguer, diguéssim. És com una biblioteca, en realitat. Sí, al final...
Moltes eines d'aquestes o materials provenen o de donacions o que s'han arreglat i aleshores formen part d'entitats o al final ho compren, però com que ni que sigui amb aquest preu simbòlic ja els hi surt a compte, ja s'amortitza, no? I aleshores ens dona un temps dur, que per exemple moltes vegades acostuma a ser d'una setmana, no?
i retorna abans de la data límit i ja està. Aleshores, on hi ha aquestes biblioteques? De moment s'han promocionat bastant pel que són l'àrea metropolitana de Barcelona, un projecte de la Diputació...
i hi ha entitats com Resero que les promouen, que és una fundació per a la prevenció de residus. Sí, que també els hem tingut aquí al Som d'Arra unes vegades. Sí, potser perquè fan projectes molt interessants. Hi ha una web que es diu bibliodecoses.cat, es pot trobar molta informació sobre això, i bé, les trobem ajuntaments, centres cívics...
no sé, entitats de barris, etc. Aleshores, els tipus d'objectes que podem trobar, per concretar una mica més el que hem dit abans, doncs depèn de qui hagi estat la entitat promotora, no? Hi ha entitats, per exemple, si la entitat és una AFA, doncs seran... Ah, o sigui que serveix per tot.
Bé, clar, la idea de Biblioteca de les Coses al final la pot crear qui vulgui, no? I si, per exemple, ho fa una AFA, potser és molt material vinculat a l'etapa escolar que pot anar, per exemple, ara que estem... A socialització dels llibres, o no té per què?
No, jo crec... Bé, també pot anar, però això també es fa a banda, no? Però, per exemple, estic pensant més en disfraços o material per activitats extraescolars, coses així. També es fa, per exemple, reutilització de xandalls, no? Amb algunes... Amb algunes, sí, amb algunes AFES, no? Sí, sí, o també clubs esportius, no? Que ja tenen aquesta reutilització del material. Sí, sí, clar, clar, és que al final... Sí, que serveix per tot, no cal que pensem només amb el trepant.
No, no, no. Pot ser des d'eines de bricolatge, electrodomèstics, electrodomèstics molt concrets, perquè a vegades tu planteges quantes vegades has utilitzat cert electrodomèstic per una vegada que volies fer aquell pastís. I alguns que encara els tinc allà, que no els he utilitzat mai. Sí, sí. Jo tinc anècdotes sobre això, vull dir, perquè...
Doncs escolta, al proper programa parlarem d'anècdotes. És difícil fer una biblioteca de les coses? Ho dic perquè si alguna persona està escoltant i és una AFA o una associació de veïns, és complicat?
No, jo crec que no, és complicat. A part aquí, a través de l'entitat Resero... Ens podrien ajudar. Sí, i crec que també... Sí, el funcionament crec que és molt fàcil d'entendre, no? Al final, i aleshores, cada entitat li pot donar el seu caràcter, el seu perfil. Doncs Joan Ibars, continuarem parlant de la Biblioteca de les Coses al proper del Ració del Recurs. Molt bé, adeu.
Aicus, a la vora del canal, la píndola emocional d'admiració per la natura, amb la Rocío López. Som poesia, som terra. Rocío López, benvinguda. Avui parlem del succés. Què és això?
El succès, la emoció, el que t'ha provocat aquella emoció quan estàs en la natura. Si no hi ha succès, no hi ha haiku. El haiku és el mateix succès que pren forma de la paraula humana. Tu veus els succès i en les paraules el transformes. Si no hi ha hagut succès, les paraules són boïdes, no transmeten res. Si a l'haiku no li ha passat al poeta, no hi ha haiku. No hi ha haiku. O sigui, què li ha de passar pel cos?
Sí senyora, perquè no podem tancar-nos en una habitació esperant que ens arribi una inspiració. O imaginant-nos el. Ara ens imaginarem un haiku. No, l'has de viure. O llegir-ne molts i fer-ne un. D'aquests així que tu has llegit, dius ara n'hi faré un. Tampoc. El haiku ha de respondre allò que hem viscut.
Certa és també que el podem construir en un altre moment, posterior al fet. Tu pots deixar-te una mena de punt, tu l'has viscut i com que l'has viscut això no se t'oblida mai. I el pots tornar a recuperar i seguir treballant-lo durant mesos o durant el temps que calgui per poder plasmar fidelment, en paraules senzilles, aquell instant.
Déu-n'hi-do, per tant hem de sortir de casa, és que si no, la natura dins de l'habitació no està. Ah, no sé, que tinguis una planta que t'inspiri, diguéssim, que també pot ser? Bueno, fent la fotosíntesi o algo, no sé, una fulla seca que cau, també te pots transmitir algo. El món també en definitiva ho és tot, has d'estar amb la mirada aquesta d'admirar-lo, la mirada d'admiració, això sí.
Bé, jo us invito a escriure high-gustotes i que tot això que estem dient sembla una mica més complicat. Res, és perquè quan més informació en tinguem, més podrem exercir. Després de tot el que ens ha dit i considerar-t'hi. I tu, que dius que no ets una... Jo no, jo no, jo no, jo no. Ui, jo cada vegada menys. Cada vegada que llegeixo més, et considero menys. I tu no ets una heigina. I fixa't, si tu no ho ets, imagina't. No, no, no. Però ens hem d'atrevir igualment.
I tant, i tant, i tant, i tant, i tant. Ens hem d'atrevir, jo també m'atreveixo i cada vegada a poc a poc anirem fent i ja anirem sortint millor o no. La qüestió és saber admirar la natura i deixar que aquesta ens sorprengui. Això és el més important. Després ja anirem fent, ja anirem fent.
I ara, com que estem al mes de març, us hem de recordar que el dia 21 de març comença la primavera i, per tant, és el dia mundial de la poesia. I a la biblioteca es farà el dia 20 una lectura de poemes sense cap pretensió, ni com a poetes ni com a rapsodes. No us preocupeu que és de nosaltres per a nosaltres i disfrute personal, exactament. Us invito a venir amb el vostre haiku o vostre poema propi o a llegir-ne un de qualsevol poeta o poetessa que us agradi molt.
I també dir-vos que a la Biblioteca del Picat fan un concurs de haikus per a adults als vols de Sant Jordi, del qual ja en parlarem més endavant. O sigui que primer hem de practicar els haikus per poder-nos presentar aquest concurs.
Ah, sí, sí, sí, sí, el concurs. A més, és molt maco, és un concurs que és sobre la primavera, sobre la biblioteca o sobre Sant Jordi. Té tres temes, te pots presentar un dels tres i en parlarem més detingudament, perquè com que és a l'abril tenim temps de fer-ho. I ara, per donar una idea, tenir una idea una mica més àmplia dels haikus que podem...
Escriure, per aquest dia mundial de la poesia, anem a llegir-ne tres o quatre, ben variats, i a veure què passa. Llegirem un de Felícia Fuster, que va ser una senyora escriptora, poetesa, pintora, de tota aquesta gent que ens ha fet tantes coses, no? I diu així, com ens estira el cel i la pujada? Quin pes, la roba? Bé, molt, perquè expressa tant, també, no?
del teu estat, de tot, no sé. Després llegirem un altre de Seifuní, que és una haigina del segle XVIII, i diu així. Tothom dorm, res no hi ha entre la lluna i jo.
Que bonic. Molt bonic. Llegirem un altre de Fidel Sendagorta, del seu llibre de Porremotas Veredas. Aquest senyor és viu, és contemporani. I diu així. Nieve en les flors un sakura glacial. Que terco invierno.
Ja està fàrria de l'hivern, perquè ja el sakura s'aproxima, que és l'afloració del sireré, s'aproxima i encara fa que fred. I després us llegiré el llum meu, però sense pretensió. L'estem esperant. Sí, ja veuràs, ja veuràs. Branques vermelles s'amunteguen a terra, és temps d'esporga.
Preciós, branques vermelles s'amunteguen a terra. És temps d'esporga. Ah, i els que caminem volen el canal. A la vora del canal, ho veiem. Això és. Molt bé, Rocío. Moltes gràcies, de veritat, per obrir-nos el cor. T'esperem la setmana vinent. Aquí estaré. Adéu. Que vagi bé.
Som Terra a la teva ràdio de proximitat i a la xarxa més.