Som Terra, el programa sobre el sector primari amb Pili Garcia. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Avui, primer tall de veu de l'any, ben gelat. No tenim la veu classada, però gaire bé.
Ja ha arribat el fred de veritat, i tot i que ens costa passar-lo, el camp s'agraeix de valent, i especialment per alguns cultius, més els cultius fruiters que necessiten hores de fred per parar la seva activitat. I aquest és el moment que nosaltres aprofitem per fer l'asporga.
A més, les neus dels passats dies també han caigut molt bé, sense posar massa pes als arbres, i no s'han trencat ni branques ni branquillons. I aquestes neus signifiquen una aportació d'aigua afegida que més tard serà molt útil. Per a nosaltres, aquests mesos d'hivern, i més el mes de gener, són mesos d'espurga total.
El novembre i el desembre ja havíem fet l'espurga dels arbres ornamentals, els arbres de les zones enjardinades, sobretot els que com a espurga aviat per evitar que els entorns s'omplin de fulles. Així estalvíem la feina de recollida de brossa i la neteja dels camins de pas entre els edificis de l'escola.
El gener i el febrer passem a treballar intensivament en l'espurga de la finca. Comencem pel pinyol, pels arbres de pinyol, perquè són els que primer floreixen, i per les varietats més primerenques. Així que fem primer el carla, després el catarí, continuem pel safir i pel pràssec de l'escola. I finalment acabem amb les varietats més tardanes, com el plàcido.
floreix més tard que el Prèssic. Comencem per la Pere Castells, la Magallona, després la William i acabem sempre amb la Conferència i la Pere Elliot. I finalment esporguem la poma, la darrera que floreix. Primer la Golden i la darrera que esporguem és la Story, que és la darrera varietat que floreix. Però tant si heu d'anar a esporgar com si no, guardeu-vos del fred i dels penellons, tot el que pugueu.
Recordareu que antigament molts dits i orelles lluïen guarnits de penellons, aquelles inflamacions tan molestes que picaven i feien de valent mal, a causa de l'exposició prolongada al fred i a la humitat. Avui en dia ja pocs se'n veuen. Fins a la pròxima! Som Terra, la Ràdio Kilòmetre Zero amb Pili García.
Primer som terra d'aquest 2026 i prenem el pols a l'actualitat, no?, com ha anat aquest final del 2025 i l'inici d'aquest nou any amb el Nestor Serra Domènec, que és el coordinador territorial de la Plana de Lleida d'Unió de Pagesos, que tenim avui als estudis. Nestor, benvingut, com estàs? Benvingut, bon any, bon any, bon any. Podem dir bon any, de moment? Bueno, sí, perquè ha nevat, està ploent, reserves d'aigua, de moment sí.
De moment, sí. I el fred? El fred, bé. Aquest fred moderat va molt bé per l'agricultura. Pot causar algun problema a la ramaderia, tuveries gelades, però res de la normal. Aquest fred moderat, que no arribem a menys d'au, això va bé. Va molt bé per l'agricultura.
Feia temps, potser que no arribàvem a menys... No, bueno, cada any menys o menys ja arribem. L'únic que tan prolongat, dos dies, no ho sé, n'hauria de fer més. Hauria de fer setmanetes i ja està. Avui, podríem dir que avui no volia dir, aquest any amb molt poca boira.
Això sí, però encara... Acabem de començar l'hivern, portem 15 dies d'hivern. Tens raó. Vull dir, no ho sé, després ara, si no, a veure, la setmana que ve, no ho sé, ara em miro per la finestra.
tampoc no es veu gaire clar. Potser demà ja tindrem boira. Ja veurem. Una de les coses amb què sí que hem tancat l'any és que el departament ha convocat ja les eleccions, les properes eleccions al camp, que tindran lloc el dia 27 de febrer. Explica'ns una mica aquestes eleccions. Celebren cada...
Les eleccions al camp des de fa, no sé, abans ho parlàvem, no sé quant temps fa que se celebren, però som una de les úniques comunicats autònomes que democràticament elegim els nostres representants a les taules agràries.
I així s'ha fet. I, bé, són per cada cinc anys i s'han de renovar. Ja està. Aquí van els representants que van a les taules agràries, que són les que, a fi al cap, són les que tiren les bases perquè el govern faci les polítiques agràries. I ja està. I s'aprovin els ajuts o se posin damunt de...
les problemàtiques que tenim de la pagesia i tot això. I ja està. Tradicionalment, Unió de Pagesos ha guanyat sempre aquestes eleccions. Sí, Unió de Pagesos a Catalunya sempre hem guanyat. Aquí a Lleida per una causa holística que, bueno, que ho vulgui que sàpigui, que ho sàpigui...
és majoritari una altra organització agrària i després queda fora per poquet, però queda fora una altra organització. A les taules agràries som tres representants, uns que són legítims, que són la Federació de Cooperatives, i ara en aquest cas, en aquests últims temps, són dos, que són la Unió de Pagesos i l'altra Organització Agrària.
L'altra organització agrària, que és JARC, i que de fora, o va quedar fora, assaja, perquè no va obtenir el 15% dels vots mínims. I fins al dia 13, d'aquest mes de gener, hi ha la presentació de les llistes. Per tant, en guany encara no se sap, o encara a aquestes altures, no sabem... Encara no se sap qui es presentarà i qui es presentarà. Si hi haurà aquestes tres llistes, diguéssim, aquestes tres candidatures d'organitzacions agràries... Nosaltres segur que hi sirem.
Unió de Pagesos i serà, pots confirmar. Exclusiva, ja està. JARC segurament també, Assaja segurament, i queda per saber si altres organitzacions com ara Revolta Pagesa s'hi presenten o no.
O revoltogrami, o com es vulguin dir. O com es vulguin dir, que ja ho sabrem a partir del dia 3. Sí, perquè representa que sí, que són com estan... Han firmat com... Bueno, han firmat. Tenen nifs com una organització. Penseu que a Catalunya no som... Hi ha moltes organitzacions que es podrien presentar. Moltes, eh? No vull dir el número, però són moltes. Som més de 100, això sí que t'ho vull dir, que es podrien presentar a les eleccions...
mal anomenades cambres agràries, però del camp. Vam acabar l'any amb moltes afeccions, sobretot a la ramaderia. Sí, l'últim trimestre de l'any per la ramaderia ha sigut una miqueta complicat. Comencem a finals d'estiu amb la dermatosi nodular.
que ho portàvem avisant, que ho vam parlar, ho portàvem avisant, els hi vam dir per activa i per passiva al departament que això ho tenim aquí, que això ho tenim aquí, ja va entrar. Se va gestionar al començament malament, però bé, com tot, per causa...
Al final s'ha pogut fer contenció, no passant més damunt, i els pobres ramaders de dalt de l'Empordau, de les Terres de Girona, ho han sofert a les seves espais, i ho han sofert perquè ho han sofert, i perquè hi ha gent que ha hagut de deixar l'activitat.
perquè una activitat ramadera amb el sector de la llet és molts anys i hi ha gent que ja no podrà tirar endavant. També torno a dir que fa una setmana, el dia 29, abans d'acabar l'any, vam sortir, no es va mobilitzar perquè el departament se va comprometre, abans d'acabar l'any, ara sí, perquè ja som dia, ja han començat l'any,
i encara la gent no ha percebut les ajudes, que molta gent sí que es van donar crèdits, però són crèdits. I no demanem ajudes, demanem perquè si un departament, i això ho hem dit, si un departament, la seva política d'erradicació o de contenció és sacrificar els animals,
No ho sé, potser s'hauria de mirar. Sí que són infermetats de classe A, que això ve tot de la Comissió Europea, però potser hauríem d'anar a la Comissió Europea i s'haurien de... Aquests protocols, si tens una infermetat, sacrificar sí o sí, sense saber si aquells animals estan malalts o no estan malalts, no ho sé si això està.
Després, com tots sabeu, se pot dir per miracle espiritual, al mig de Catalunya, i dic mig perquè és el mig, a la zona més poblada de Catalunya, és a dir, Coixerola, surt un focus de PPA, no sap per què.
Bocadillo de Xopet, no ho sabem, així per miracle, va ser un miracle, com fa dos mil anys, va haver-hi un altre miracle, però el 2025 se pot dir que ha hagut un altre miracle.
No ho sé, amb sort que s'ha passat allí, aquells animals, els porcs senglars, són molt domèstics, per entendre'ns, estan domesticats, la genocidona són fàcils de capturar, això sí. Hi ha por, hi ha molta por al sector porcí, hi ha molta por, però també, ja he de dir, perquè ho puc constatar així mateix, que el sector porcí té molt poder.
I té molt poder, té molt poder. Perquè vingui l'OME al cap de dos dies, ho vau veure, l'OME sempre està disposada, però, hòstia, vindre... Jo, com a representant d'Union d'Uniones, com va haver el cas de Castellariot, que portàvem un mes sacrificant 3 milions d'aus, se va demanar ajuda a l'OME, no van creure oportú que hi anés,
El sector porcí al cap de dos dies ja tenien la UME allí. Vull dir que el sector és un sector fort, i així s'ha constatat. El preu s'anirà arreglant, també pensem que érem acabament d'any, vull dir, sí que el preu és abaixat, però bé, jo compto que si no hi ha res, si es pot fer contenció allí,
tot tornarà a la normalitat. I aquí sí, tal com vam dir, he dit que el departament de desmantelació modular va fer tard i va obrar malament, aquí el departament ha anat molt ràpid i ha actuat. Potser hi ha hagut alguna cosa que s'hagués pogut fer de més, però està bé.
I després, el dia 24, Nochebuena, la nit de Nadal en català. La nit de Nadal, sí, el dia 24. La vigília de Nadal.
Se va declarar un focus d'influència aviar i dic influència aviar, no grip aviar, influència aviar, i ho vull repetir i repetir i repetir perquè des del Ministeri ho hem estat lluitant molt de canviar aquest nom perquè no té res a veure, és influència aviar i no ens confonem amb la grip aviar ni res, influència aviar. Va sortir un focus,
amb la influència aviar, com fa molt temps que el Ministeri diu, ja és endèmica, no és temporal, no és per quan les aus migratoris o pugen d'Àfrica fins al nord d'Europa o a la tardor quan baixen, sinó ja és endèmica. Penseu que ha sortit al voltant d'un nucli o d'un
no dic part natural o paratge natural, que és l'estany d'Ivars, allí hi ha moltes aus, i bé, tot hi tinguem, que això també ens ho hauríem de fer mirar, que tots els casos que hi ha hagut d'influència viar ha sigut en granges top, top, vull dir top, top de bioseguretat,
Vull dir, no sé si ha hagut. Vull dir, potser no ho sé. És que no ens posem les mans al cap perquè el mateix que va passar a Castellà de León amb les granges ha passat aquí. Ja està. Tornem a repetir i ho torno a repetir. Quan les coses es fan malament es diuen i quan es fan bé també s'han de dir.
un deu al departament des del primer moment se van posar en contacte se va fer contenció se van sacrificar les aus s'estan desinfectant les granges s'han mostrejat totes les granges al voltant del focus i no ha sortit res estem a meitat del focus suposo que d'aquí res s'obrirà i ja està
I poca cosa més. Destacar bioseguritat, bioseguritat, bioseguritat. Per molta bioseguritat que tenim, sempre veiem que sempre se pot millorar alguna cosa i ho sabem. Però amb això, vull dir, no ho sé. I donar suport a tota aquella gent que els seus pells ha patit aquestes malalties a la ramaderia.
que com molt bé el món és global, les malalties també són globals i ja està. No podem dir res més. Per tant, aquest 2026 és possible que tornin a haver-hi altres focus i podria ser.
O no? Esperem que no. Si les coses ni se'n fan mal ni malament, les coses les fem bé, no? Però per causa holístic és de la vida, doncs bueno, sempre la dermatosi nodular està controlada, la PPA la tenen és amb porcs cinglars i la influència via, la influència viar, doncs la tenim, el focus està controlat i ja està, no hi ha res més.
Hem fet un resum una mica exhaustiu de com ha començat aquest 2026, que veiem que amb molts fronts oberts, com sempre, pendents també de les eleccions al camp, que també n'anirem parlant en les pròpies setmanes. Gràcies per ser-hi. Una abraçada. A vosaltres.
Haikus a la vora del canal, la píndola emocional d'admiració per la natura, amb la Rocío López. Som poesia, som terra. Primer Som Terra de 2026 i donem la benvinguda al nou any amb els Haikus a la vora del canal de la Rocío López. Benvinguda, bon any. Ai, moltes gràcies, igualment, bon any. Han anat bé les vacances de Nadal? Sí, a més s'ha nevat, que més no podem demanar res més.
perquè els haikus tenen a veure amb les temporades, amb les estacions? Sí, els haikus clàssics, que és el que venim aquí a explicar, després cadascú que s'ho prengui com vulgui, però nosaltres venim a explicar haikus clàssics, i si té a veure amb les estacions, realment. No cal que incloguin la paraula de l'estació corresponent, però sí la paraula estació, que és kigo, que ja la coneixem d'altres dies que hem parlat,
I són paraules pròpiament de fets o sucessos que passen en aquestes estacions. Per exemple, neu. Per exemple, la neu. Com la que ha caigut ara aquest iver aquí a Torreferrera. La paraula estació de l'hiver, el quigo estació d'hiver, es diu fullo.
Per a qui li interessa saber-ho. Fuyo. Fuyo, sí, sí. Cadascú es diu d'una manera. Els quigos d'hivern es diuen Fuyo. Ja sabeu, ara tornem una mica... Saps què es deia Fuyo? Ara me'n vaig a la meva literatura. Era el drac de la història interminable, aquell drac blanc. Ah, sí, sí, sí. Doncs es deia així, Fuyo.
Blanc neu. Blanc de la neu. Ara ho lliguem. Sí, sí, sí. No, no, si al final ja veuràs. Tot està lligat. Si al final acabarem sabent alguna cosa. Exacte. Sí, sí. Bueno, dir-vos com sempre que la composició del haiku és de 17 síl·labes i estan estructurades en tres versos, de 5, 7, 5 síl·labes respectivament. I una cosa que volia dir que és molt interessant, que tot i que pot tenir rima,
Aquesta és considerada de mal gust o un error del poeta. Els classistes, els puristes, consideren que tenir rima és un error del poeta per la senzilla raó de que distreu de l'essència del poema, del Jaimi. La melodia que te proporciona la rima
et distreu de l'essència real del poema, del haiku, del que vols tu expressar aquest sentiment que has tingut i aquest es diu haimi. L'essència del haiku és el haimi. Hi ha unes paraules molt bones, més que boniques, perquè al final són paraules, més que boniques és el que transmeten, el que signifiquen. Aquí estaria molt allunyada de la poesia occidental on la rima sempre ha sigut molt important o més important.
Està bastant allunyant tant quan a vegades el consideren que no és ni un poema, que és un altre tipus de composició més aviat com a mística o de trobada de tu mateix, més espiritual, que no pas un poema. Ara aquí una mica més avall, us ho explicaré una miqueteta.
I sí, sí, tant això vull dir que ja t'he dit, que inclús el consideren que no és un poema, que és un altre tipus de composició, no literària, perquè és una reflexió com a filosòfica, és diferent. Però bé, per nosaltres és un poema, reu? Tornarem a dir-ho així.
i el que sí que millor sense rima, perquè clar, és un exercici que has de fer, vull dir, no és allà i trobar-te aquesta impressió que t'ha fet alguna cosa i ara vull el punt-punt, no, vull dir, has de fer l'exercici i l'esforç que contingui també totes aquestes característiques, i és això el que li dona la força a aquesta petita composició, a aquest petit poema. També el teu...
el teu pensament, tot el que has aportat tu perquè això quedi d'aquesta manera i pugui ser interpretat per altres persones. Perquè es veu que tens l'obligació, si tens una uare, ara parlarem de la uare, tens l'obligació d'escriure un haiku per transmetre aquesta sensació que tu has tingut a altres persones. És com un dret i una obligació.
L'aguare? Sí, l'aguare. I què és això? L'aguare és allò que a tu et fa sentir l'emoció, és el fet aquell. Tu vas i estàs enmig de la natura, tu ets part de la natura i en un moment determinat alguna cosa t'ha sobtat, alguna cosa t'ha emocionat. Aquesta emoció que et provoca, això és l'aguare. I aquest aguare és el que a tu t'ha de fer escriure un haiku. Un haiku sense aguare no és un haiku.
I, a més a més, tens l'obligació de fer-ho per transmetre aquella emoció. Exactament. Si tu has sentit un aware, és com un dret de sentir-lo i d'escriure-lo, però també com una obligació de fer-ho per transmetre-ho a altres persones. Això és una filosofia japonesa. Nosaltres potser no ho entenem tant d'aquesta manera.
Tampoc no cal que la persona que ho llegeixi, tingui la mateixa sensació o el mateix input que vas tenir tu quan ho vas veure, però sí que et transmeti.
una emoció, no?, la que pugui ser. I de fet és això, jo quan llegeixo un haiku, jo del segle XVI o del segle XVII, imagina't, a mi em remou alguna cosa dins, no ho sé, doncs això fixa't en 17 sil·laves, o les que siguin en japonès,
El important i el difícil que a tu també t'arribi, i després de tants anys, aquesta sensació que ha sentit aquella persona davant d'un fet. Avui ens portes un haiku clàssic i un de modern també? Sí. O un teu? Què ens portes? No, no, avui portarem un del Yosabu Son, que és un dels grans mestres i que, a més, està ben considerat a Occident com allà al Japó, perquè hi ha alguns que estan més considerats en un lloc que en un altre.
i després portarem un altre d'una heijina, d'una poetessa, de Oku Michihiko, que també són més o menys de la mateixa època, ara no sé com es diu la paraula, doncs un d'aquests dos. Bé, doncs és això, mira, te diré d'allò que estaven parlant una mica de l'aguari i tal, i tal qual.
Es considera un poema breu, tot i que els mestres estudiosos consideren aquesta composició com a part d'un ensinistrament espiritual més que d'un poema en si.
En sinistrament espiritual. Sí. Fas com el mateix procés que se fas quan s'està meditant. És com un procés de meditació a l'hora de fer el haiku. De sentir-lo, que és un input, no? Però quan el sents, a vegades te genera com una mena de silenci, no? Quan un haiku t'omple, te genera com aquella emoció. I aquell moment sense respiració. Sense respiració. A tu passa...
Evidentment, això se l'aguare. Tu ja pots escriure un haiku, segons els entesos. I bé, i clar, sí, sí, genial, genial. Te queda clar, te queda una boca oberta i després tu això que has vist ho has de transmetre amb les característiques pròpies i utilitzant això pròpia del haiku. I bé, clar, però això no és tan fàcil tampoc. És a dir, vinga, i per això dèiem el de la rima.
Que la rima distreu. Que distreu. La rima distreu perquè la rima per si sola ja balla i distreu del que és el jaimi, del que és l'essència del haiku. Bé, ara si vols ja podem llegir els dos haikus d'avui. El primer ja ho hem dit, que és del Josabusson, del segle XVIII, i diu així. Les nits dels homes d'antany foren igual que les meves, nits de pluja freda.
Molt maco, no? I tant. I ara llegirem un d'una haigina, també de la mateixa època, del mateix segle del Josephuson, i diu així. La lluna i la neu, a través del plugim la llum de l'alba. I acudixem per avui. Doncs Rocío López, gràcies per portar-nos aquest haigús vora al canal. T'esperem la setmana vinent. Gràcies a tu, Pili, molt agraïda.
Som Terra, el programa sobre el sector primari amb Pili Garcia.