Som Terra, el podcast del sector primari per a ruralites i urbanites. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Avui, una mica de tot.
Encetem el novembre i, com diuen, novembre acabat, que no sembri qui no ha sembrat. Aquest és el mes de la sembra. Comencem a sembrar l'escola i tenim, per això, dues parcel·les demostratives per fer les pràctiques de cultius extensius amb l'alumnat. En una de les dues parcel·les fem adope en verd, és a dir, sembrem un cultiu, com és ara la besa,
per enterrar-la i compostar-la i així incrementar el nivell de matèria orgànica del sol i millorar la salut, augmentant la fertilitat. Aquesta és una parcel·la de 6 hectàrees que ens cedeix la Generalitat i que encara es rega amb l'antic braçal de pinyana. En l'altra parcel·la fem rotació de cultius, cereals i lleguminoses. I en aquesta parcel·la ja tenim instal·lat el rec per a dispersió que ve de la bassa de l'escola.
Aquest mes acabem també de collir tota la poma. La poma de la col·lecció de varietats ja està pràcticament acabada de collir i la poma estori també ja s'ha acabat del tot.
Ja és temps també de collir les olives. Enguany anem una mica més avançats. Les olives han vingut una mica abans i ja les tenim totes collides. Ho vam fer amb l'alumnat de grau mitjà a l'assignatura d'anglès professional. Un dia ja us explicaré el perquè d'aquesta pràctica i com ens organitzem. I si teniu aranyons, cileres d'arbós o codonys, ara és temps de ratafies.
A l'escola normalment la fem de nous i en aquesta època ja la tenim en repòs. I a l'hort ara és temps de sembrar i plantar bledes, xicoire, espinacs, xirvies, pèsols i faves. És temps de collir porros, escaroles, enciams i remolatges. I si teniu hort, important és moment de començar a preparar-se per les primeres gelades. Perquè novembre ha acabat, hivern ha començat.
Fins a la pròxima.
Avui al Som Tard reposem la mirada en l'oleoturisme al Segrià. I per fer-ho, parlem amb el conseller de turisme del Consell Comarcal del Segrià, el Cleber Esteve. Aquí saludem de seguida. Cleber, benvingut de nou. Com estàs? Bon dia, molt bé. Aquí amb tu, acompanyat de tu i parlant una miqueta de turisme al Segrià, a la comarca del Segrià.
Escolta, esteu fent coses molt xules. Sí, sí, estem coses... La veritat és que estem, jo i les meves tècniques, estem molt motivats, estem fent cosetes a nivell de turisme i promoció econòmica dels productes de climàtics de la comarca. I el seu dia, i ara ho parlàvem, vam iniciar, ja sabeu que aquest any és Catalunya Regió Gastronòmica 2025. Vam fer un primer acte al monestir de Vinganya, on vam...
creure per tu de promocionar els productes de Kilometro Zero i vam fer un acte molt xulo, una gala on vam poder degustar el producte de la comarca de Kilometro Zero. I ara a la Tardó farem aquestes rutes oleoturístiques per conèixer el territori de l'oli i aquest territori de Tardó també que és molt xulo en aquest mes d'una manera també per acabar les jornades d'aquest any gastronòmic.
Clar, perquè normalment la gent relaciona Plana de Lleida amb fruita, a la tardor amb oli, evidentment, el raig d'oli dorat, però el que no relaciona potser és aquest paisatge vermell de les fulles caduques que cauen, dels fruiters, que és tan bonic. Ja comença amb aquest paisatge amb la floració, amb la floració del mes d'abril, que és una floració en color rosa, vermell...
Després, aquesta floració, també amb color verd, amb el color verd de les fulles, dels fruiters, dels oliveres, de tots els fulles que tenim a la comarca, i acabem amb aquest color de tardor, que és el tardor marron, groguet, que també és molt xulo, que segons quins llocs és espectacular.
Totes les games, des del groc, els taronges, els marrons, fins i tot granates. I a més a més, aquella cosa tan agradable, no sé si estaràs d'acord, de trepitjar fulles seques. Trepitjar fulles seques, molt això. És com trepitjar la neu, és més agradable encara. Estàs en plena tardor trepitjant fulles seques. I si a més a més fas aquesta ruta, la disfrutes, la godeixes i pots comprar bon oli i ho tens tot. També heu organitzat rutes ciclistes. Explica'ns per què és una de les grans novetats d'enguany.
Sí, perquè dintre d'aquestes jornades vam crear l'oportú de fer aquestes rutes ciclistes, són quatre rutes a quatre pobles diferents, Torreveses que vam fer el dia 2 de novembre, aquesta setmana que ve fem a Itona, després el tercer cap de setmana a Maials i acabem l'últim cap de setmana a Maspe. Són unes rutes per conèixer la terra d'oli, els oliveres, els productors de quilòmetre zero de...
que fan oli i són unes rutes amb 10 bicicletes amb bateria que fan un recorregut d'uns 15-20 quilòmetres que també acabem amb degustació de productes de la comarca de quilòmetres 0 on l'oli és el lligam d'aquests productes.
Deixa'm dir que el xef qui us acompanya és l'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L'almenarenc i l'almenarenc. L
El coneixo molt i és un tio que porta molta empenta i em creu l'oportú de fer aquests tastos en aquests quatre llocs un cop acabada la ruta que fem al matí. Aquestes rutes ciclistes es quedaran si els ajuntaments ho troben adequat, no? Ara és com una mena de testeig també d'alguna manera.
Sí, una de les coses que ens deien quan vam introduir-nos en el projecte aquest dels 12 mesos de paisatges, una de les bases ens deien que aquestes activitats s'haurien de quedar en un futur. Això no és el que ens demanàvem, que no fos una cosa que...
que fos com un fum que aquest any passés i ja no es fes res més. Vam cridar per tu, ara farem aquestes rutes, però després aquest ajuntament les podran tornar a deleitar, les podran tornar a fer, si les poden fer amb bicicleta normal o si poden contractar també alguna empresa per la mateixa activitat que puc fer ara.
Són rutes superassequibles, parlem de 20 quilòmetres més llargues, 15, però clar, amb bici. Són familiars, són per conèixer el territori, hi ha potser una, la de Torrevis, que és una mica més amb desnivell, però la majoria són planeres, són per conèixer el territori d'Oliva i es fan familiarment.
Hem de tenir en compte que el Segrià és pla. És pla, és pla. Sí que té algunes pujadetes, però que no són ports de muntanya. Tret de cap a baix cap al Segrià més sec, que potser sí que hi ha més muntanyós, però la majoria del territori és pla. Sí, sí, sí, però igualment amb un desnivell, diguéssim... Sí, no, assequible. No estem parlant de Pirineu. No, no, no. No estem parlant de muntanya, amb un... No, no. Una pujada assequible.
També hi ha participat un munt de molins, no? Perquè també l'objectiu és que la gent... Productors de l'oli, molins, productors d'oli, ja no són molins d'oli, són també productors... És això, és perquè coneguin que tenim aquest or, aquest oli de color, i sapiguem una mica on es fa cada lloc l'oli de la comarca del Segrià.
Per tant, també és una bona ocasió per emportar-nos l'oli novella, el primer oli, cadascú cap a casa, les seves garrafes o les seves garrafes perquè ens durin tot l'any. Tens una activitat, fas la degustació i llavors també pots fer la compra de l'oli d'aquella cooperativa o aquell lloc que fem l'activitat.
Quin és l'objectiu, Clever? Que es coneguin aquestes rutes a l'entorn d'aquests municipis o que es coneguin aquestes rutes a tot Catalunya? Perquè ens consta que hi ha gent d'arreu que ve a comprar l'olibó, no? No, que es coneguin les rutes a nivell, ja no de la comarca, sinó de l'exterior de la comarca, que ho conegui tothom.
Inclús també et faig una petita cosa nova que també t'he d'explicar. A part d'aquestes rutes també estem treballant dins la comarca.
amb un projecte que és connectar també tota la comarca a nivell, pels camins rurals, que puguin fer trekking o... Sí, sí, caminar. Caminar i... Bici. Bici, sí. No només bici. Bici. Bé, qui tingui ganes... Interconectar tots els municipis, via camins, que puguin fer tant amb bicicleta com caminar. I això també és una cosa que ja no sols sí que hi ha a la comarca, és una cosa que podran venir a fer-lo
des de fora de la nostra comarca, des de tot arreu de la província i des de Catalunya i de què vulgui. Jo entenc això una mica lligat amb que coneguin el nostre territori, que coneguin les nostres característiques, l'oli en aquest cas de l'octubre, però això és una cosa, una novetat que també volia comentar, que estem treballant, estem fent redactament el projecte i a partir d'aquí, bueno, trucar portes i trobar finançament per a poder fer aquest projecte.
És que nosaltres que som de pobles, diguéssim, del Segrià, Cleber, més enllà de les carreteres, que estan molt bé perquè ens uneixen de manera ràpida i les autovies, que també hi són, etcètera, etcètera, quan podem anar pels camins que uneixen els municipis, és quan disfrutes. És brutal, si tu pots anar del Ferraz al Matret o a Maials, que és de punta a punta, per camins, una ruta que trobaràs que serà espectacular.
perquè encara també queden molts espais verds, rurals, per descobrir, per disfrutar, amb bici, caminant, no? Hi ha tota la zona de Torres de Segre, cap a aquesta zona de baix, que hi ha l'Aiguabarreig, el riu Segre, que també és espectacular, és bonic, i tot això és, bueno, rutes familiars que podràs fer amb bicicleta, la que vulgui, bueno, tothom podrà fer com vulgui aquestes rutes. Quan tindreu pendent que ha acabat això del cicloturisme i dels camins, esteu treballant?
L'intenció és acabar el projecte aquest mes de desembre. Estem acabant de redactar el projecte. És un projecte que és costós, serà costós. Això és primícia, ho dic a tu, perquè això no ho he dit a ningú. Es quedarà aquí. Estem acabant de redactar el projecte, l'acabarem al mes de desembre i un cop redactat el projecte, el que hem de fer és elevar-lo i buscar finançament i preparar per aquests municipis
entren a formar part d'aquest projecte, perquè una cosa és, la intenció és que el projecte aquest el desplegui el Consell Comarcal perquè així l'executi el Consell Comarcal perquè si ho hem de fer individualment cada municipi pot ser un oia de gris, perquè ara sí, ara no, jo vull, ara no vull.
Si executi una sola administració amb els 37 municipis de la comarca, pot quedar... Amb aquesta mirada zenital i trobar les coses, els punts forts de cada un dels municipis, però això no s'ho ha inventat ningú, això existeix des de fa molts anys. Quan vas a la Toscana vas a veure una zona, o quan vas al Pirineu Bas francès vas a veure una zona, un únic municipi.
Que xulo, escolta, estem atents. Això ho lliguem amb aquestes jornales oleoturístiques, que ja aquestes, com has dit abans, ja quedaran aquelles quatre rutes als municipis, que podran fer una ruta circular i llavors atindran ells per fer-la o per donar-la a conèixer als que vinguin de fora a fer les rutes.
Aquestes rutes de novembre són totes en diumenge, entenem que a part de la ruta, de la ruta que passa per espais naturals, alguns protegits. Espais naturals, paisatges, arquitectura també. L'altre dia a Torreveses, bueno, Pedra Seca a Torreveses és un potencial.
i allí vam fer també aquestes rutes que us he de dir que són unes rutes amb un... hi ha una persona que ens guia amb un guia turístic que també fa guia turístic i després també aprofite per fer l'explicació corresponent de la ruta. Per exemple, Aitona es vorejarà el riu, es crearan les hortes i anireu a parar el jaciment visigot de... de... sí... de Bollabà... de Bovalar... de Bovalar... sí...
el molí de covet de serós i una parada, finalment, per degustar productes. Com dius, aquí a Aitona la parada serà el molí de covet de serós. Aquí farem la degustació.
Al llarg de canç anireu fins a l'art d'Adà, oi? Sí, sí. Xulíssim. Sí, sí, sí. I després a Aspa, això que dèiem, eh? Anireu amb aquest territori protegit que és Mas de Melons. Mas de Melons, sí. El riuset, veurem la peixera gran i farem marrada per conèixer la cabana volta de falsa cúpula d'Aspa. Xulíssim, doncs. A banda d'aquestes accions...
molt concretament turístiques, que tindran lloc els diumenges, estaran oberts suposo que els molins, hi haurà parades de venda d'oli, com ho ha organitzat? Perquè és un diumenge. Sí, està organitzat d'aquesta manera. El que és la ruta, en principi, comença i acaba al molí de cada municipi.
Allí fem la ruta, fem una mica de parlament, fem la ruta i al acabar el xaf ens espera el mateix molí, on així també es pot veure el molí com treballa o com fa la venda de l'oli, en un espai també que hi ha molins que són molt xulos, i allí fem una degustació i la ruta s'acaba allí. Tret d'Aitona, que Aitona sí que sortim de, em sembla que se surt del pavelló municipal,
fem la ruta, però llavors com que també passem per diferents llocs i passem per Serosc, que hi ha el Molicobet, llavors allí sí que fem la degustació el Molicobet i acabem també al pavelló. Tot això requereix inscripció, sobretot per la ruta amb bici? Sí, també us he dit una cosa, que són rutes prèmium, són deu bicicletes, que s'inscriuen amb un codi QR, la tècnica és la que controla les inscripcions,
i el que volem és també que hi hagi un turisme premium perquè tampoc es tracta de, bueno, ja us sabeu que està passant una mica amb el tema turístic a nivell de Catalunya, a nivell segons quines ciutats, a nivell estatal, doncs bueno, que si hi ha un turisme de massa, tampoc agrada gaire. Volem buscar un turisme de qualitat. I aquest turisme de qualitat, en principi són aquestes deu bicicletes amb bateria,
que vegin una mica que la gent se faci càrrec del territori on vivim i del paisatge que tenim i de l'arquitectura que tenim. Una mica responsable, el turisme és responsable. Es farà només una ronda de bicis? És a dir, només es perdeu persones o hi haurà més oportunitats, diguéssim? No, no, és una ruta que dura unes dues hores. Pensa que l'activitat dura de deu a dotze la ruta fins a la una degustació, són tres hores.
Doncs a segria.cat, qui no tingui el codi QR, perquè per la ràdio no el podem dir, però a segria.cat també trobarà més informació i a aquestes places volaran. O sigui, que ja poden... L'altre dia, el demetre que vam fer la primera visita, la primera ruta, la tècnica, de seguida. De seguida, clar.
O sigui que és molt possible que aquestes rutes es quedin. En qualsevol cas, estan marcades i si la gent vol fer-les amb la seva vici també podria. Sí, aquestes rutes quedan marcades al Wikiloc i a Estrava, pot ser, si no m'equivoco. Es quedan marcades i llavors aquesta gent que són seguidors les podran trobar de seguida. Fantàstic.
Doncs Cleber Esteve, moltes gràcies, enhorabona, ganes també de disfrutar d'aquest territori, de comprar l'oli, per mi se m'ha acabat. Doncs veieu sassa. Queden-ho res, m'hi queden dos dits de la garrafa, necessito oli nou. I a aquest moment, a la temporada, també comencen les fires de l'oli, hem d'estar aquí on pugueu comprar oli o podeu comprar oli. Cleber Esteve, moltíssimes gràcies per ser-hi, que vagi tot molt bé, enhorabona. Molt bé, gràcies Pili.
Som Terra, el programa sobre el sector primari amb Pili Garcia. Amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Hola, bon dia, Pili. Doncs, bé, mira, avui crec que és oportú parlar d'una jornada que es va celebrar a finals d'octubre a Barcelona i que celebrava o commemorava la implantació del Porta a Porta a Catalunya, el Porta a Porta com a
sistema de recollida en què es recull cada dia una fracció diferent, és a dir, que es fomenta al màxim el reciclatge. Fa aproximadament 25 anys que aquestes primeres implantacions es van fer a Catalunya. La jornada la va organitzar l'Associació de Municipis Porta-Porta conjuntament amb el Col·legi d'Ambientòlegs, l'Agència de Residus...
I bé, els primers pobles que van implantar aquesta recollida eren Sontiana, Tona i Riu de Canyes. I fins i tot a la jornada, aquests eren els tres municipis que es creia que eren els primers a implantar perquè són els primers que van formar part de l'associació de municipis. Però el francès Giró, que és un...
un directiu de l'Agència de Residus va explicar que un dels primers municipis que realment va implantar el porta a porta a Catalunya, el primer va ser Artesa de Lleida. Nosaltres com a tècnics del Segrià i els polítics que havia dit per representar el Segrià, doncs ens vam quedar sorpresos perquè sabíem que ho havien implantat fa molt temps, però no que havien set dels primers de Catalunya.
El porta a porta de Torres de Segre és molt curiós, d'artesa de Lleida és molt curiós perquè es va començar a fer gràcies als alumnes de 8è, que van començar a recollir, doncs primer van començar amb el vidre, després es van adonar que era una font d'ingressos, vendre el vidre, i que també ho podia ser el paper, llavors van començar primer el vidre, després el paper i cartró,
I bé, quan tothom del municipi ja està una mica acostumat a treure cada dia o que els dijous, els divendres, els alumnes de Vuitels hi passessin a buscar el vidre i el paper, doncs l'Ajuntament va fer un pas més i va implantar la recollida de totes les fraccions i va assumir ell, l'Ajuntament com a tal, la recollida.
I per això, llavors l'agència va començar una prova pilot d'una planta de compostatge, que bé, després no va reixir, però és una curiositat que es va comentar a les jornades.
A les jornades es va parlar de moltes altres coses, sobretot es va destacar el paper del porta a porta com el sistema que millor o que garantitza l'arribada o l'assoliment dels objectius europeus en temes de reciclatge, no sol per les quantitats de residus que s'arriben a recollir, sinó també per la qualitat que s'assoleix, perquè, com ja sabeu, amb el porta a porta,
Com que els operaris decideixen si agafar un residu o no, tenen la potestat de verificar que els residus són de qualitat. Per tant, es va parlar d'això.
Es van explicar alguns casos concrets de noves implantacions, com per exemple a Montblanc, noves implantacions que són molt diferents d'aquelles que es van fer fa 25 anys. Ara són amb Covell, amb un TAC, que es fan lectures. Es va explicar la implantació de TAC, com per exemple de Matlleu, de com aplica la TAC per participació als seus ciutadans, que és un...
És un projecte pioner a Catalunya, sobretot en una ciutat gran com Manlleu, que crec que van dir que té quasi 20.000 habitants. També es va parlar d'altres ciutats com Berga, Barcelona, amb la seva implantació del porta-port a diferents barris. Bé, la jornada va ser molt productiva, molt interessant.
I va tindre aquest punt de commemoratiu, donant un homenatge als primers alcaldes i regidors que van fer les implantacions. Com bé saps, aquí al Segrià tenim 22 municipis amb implantació porta a porta. Són els municipis que més recollida selectiva fan, estan per sobre del 75%.
I bé, la idea és seguir el model que estan fent aquests nous porta a porta més evolucionats, per dir-ho d'una forma, i que es pugui fer un seguiment de les lectures, dels buidatges, per poder fer una bonificació als habitatges i comerços que fan bé la classificació.
Doncs res més, Pili, moltes gràcies per aquest espai i esperem seguir participant amb el residu, el recurs. Una abraçada i fins aviat.
del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibarres, ambientòleg experta en gestió de residus. L'agenda del Som Terra on destaquem fires, jornades i activitats d'un món rural ben viu i connectat. Una vegada més, l'Ajuntament d'Aitona i el projecte Fruit Turisme
Participen en una aposta ferma per la descentralització del turisme, una iniciativa que sorgeix del Consell Comarcal i que proposa rutes oleoturístiques que posen en valor el patrimoni natural i patrimonial de la nostra terra.
Pel que fa a la ruta s'inicia Aitona el diumenge 9 a les 10. Cal dir que participaran dos productors locals, el Benjamí Camí i Oli Serra Brisa, dos productors arrelats al poble amb passió per les oliveres i que cuiden aquesta tradició de fer oli dibuixant aquest paisatge tan singular i de bona part del Segrià.
La ruta, que és circular, farà parada al Molicovet de Serós, on els participants gaudiran d'un tas de producte quilòmetre zero, a cura del xef Segrianeng i Ivan Pasqual, i que posteriorment seguiran fins a Tornaitona. Es preveu una durada de dues hores, aproximadament, i esperem que gaudixin del paisatge i de la gastronomia de la nostra comarca i de casa nostra.
El món rural és ben viu i t'espera. Som terra, som territori.