Som Terra, amb Pili Garcia, el programa sobre el sector primari de MUNIFM Ràdio a la xarxa.
Avui converses l'ou amb la Carol Aixut. Ella és la responsable de Medi Ambient, també de convenis laborals i de persones temporeres d'Unió de Pagesos. Carol Aixut, benvinguda. Com estàs? Hola, benvinguda. Bé, bé. Cansada, però bé. Sí, perquè Déu-n'hi-do quin febrer més mogut. Aquesta setmana heu estat a les grans mobilitzacions de Madrid. Com ha anat? Bueno, el resultat és satisfactori. Al final va haver un moviment de gent a nivell de l'estat espanyol
que estem totalment desacord amb Mercosur, no som els únics pagesos, vull dir, hi ha tot un grup de pagesia a nivell espanyol que estan en contra de Mercosur i la veritat va ser poder portar 500 tractors a Madrid, veure tota la Gran Via plena de tractors i veure més de 5.000 persones allà, vull dir, estem fent...
És una bona força per anar tots contra el tema de Mercosur, contra el tema dels tractats internacionals i contra el tema de la PAC, que perdrem el 20% de la PAC i que després l'estat estanyol ho voldrà gestionar com li doni la gana. Hi ha d'haver una veu i aquesta veu ha de ser de la pagesia perquè al final és el nostre futur que s'hi juguem.
Anem a PAMS. Dius que vau anar 500 tractors de tot l'estat espanyol, una cinquantena de Lleida, de Catalunya uns 150, més o menys, ho dic bé? De Lleida vam ser uns... De Catalunya érem uns 15, perquè al final... D'acord. Sí que es van apuntar molta gent de tractors, però van tenir que dir, escolta, no podem venir tants, perquè la delegació del govern de Madrid va dir, eh, solamente 500, que això de fer la foto davant del Ministeri en tractors o davant de qualsevol costa en tractors...
al govern espanyol, però el que es veu no els agrada gaire. Això volia dir que es va restringir, no?, el número de tractors que podien entrar a Madrid. Sí, sí, la idea era portar uns 1.500. Aquí a Catalunya s'havia apuntat bastanta gent perquè hi ha un clamor general amb el tema del Mercosur i al final aquí al govern català l'únic que podem fer és dir, us donem la raó, però és a nivell d'Espanya que és on s'ha de tallar el bacallà, sobretot amb el tema del Mercosur i els tractats internacionals. I vam anar allà, i vam anar allà a protestar. Va ser una protesta...
bastant bona perquè al final anem tots junts a una i al final l'únic que ha de fer és que el govern espanyol s'ha de donar compte que s'estan equivocant i que els nostres productes agraris siguin la moneda de canvi perquè Alemanya pugui portar cotxes a la Xina o que la Índia pugui portar coses aquí, arròs i fer la competència en els arròs del Delta o de Pals
i no en les mateixes garanties de seguretat sanitària com de seguretat social, perquè al final nosaltres amb els nostres treballadors tenim un tracte i un conveni laboral que en molts països de tercers no es fa.
I això és una vergonya. No competim al mateix nivell. Anem a pams, perquè, per exemple, l'estat espanyol, és a dir, no només França, no només Alemanya, l'estat espanyol ha votat a favor. Llavors, què us agrada d'aquest conveni i què no? Perquè també és cert que, segons els sectors, pot beneficiar. Sectors de l'oli i del vi, potser alguns... Són sectors del consum de cereals, qui consumeix cereals també. És a dir, va una mica com dins de tot plegat per sector. Quines...
Què és el que no és el Mercosur? Què és el que reclameu per fer-ho més igualitari per vosaltres? Mira, al final Europa restringeix l'aplicació de fitosanitaris a nivell europeu amb certs productes amb cereal, amb el que estem a fruita, amb el que estem a arròs, amb el que estem a oli. I els altres països aquestes restriccions ja no les tenen. Al final el problema també és aquest, vull dir, ara imagineu,
que Europa, i a més Europa és un gran productor d'aquests productes fitosanitaris que es venen a fora als tercers països, que aquí a la Unió Europea estan prohibits i que aquests tercers països
els apliquen als seus productes i els tornen a entrar a Europa. Però escolta, que això també ho hem d'explicar bé, perquè sí que el conveni diu que es vetllarà, és a dir, no està prohibit que entrin aquests productes. Vosaltres el que voleu és que hi hagi més supervisió, però en teoria, seguint el conveni a la mà, clar, és que ho hem d'explicar tot també bé, ben transparent, amb el conveni a la mà sí que s'haurien de complir aquesta legislació, la legislació europea. Això és el que diu el conveni.
El problema és que moltes vegades, i des de sindicats, i des de moltes entitats, veiem que les coses no es compleixen. Vull dir, la Unió Europea, per exemple, amb el tema de la CP sí que et permet regar. I aquí a Catalunya s'ha prohibit regar en zones CP. Vull dir, hi ha coses que Europa sí que permet, però a nivell estatal, a nivell de país de Catalunya o a nivell d'estat d'Espanya, ens prohibeixen moltes coses. I això és el que s'ha d'evitar. S'ha d'evitar que hi hagi, hi ha d'haver un... I dir, tu sí que pots entrar,
I tu no. Ahir, molta gent de Galícia, sobretot de Galícia amb el tema de la llet i amb el tema dels vedells. Bueno, clar, és que hi ha animals que a nivell de Mercosur, amb unes hormones que aquí nosaltres ho tenim prohibidíssim, però prohibidíssim, no? Al màxim. I dius, i aquests vedells aquí poden entrar. Vull dir, amb aquest tractat de Mercosur, vull dir, no ho estem mirant. I clar,
Al final veus que estem en un país, també és veritat, i em sap greu dir-ho, però estem en un país de pandereta. Amb el tema de preus i amb el tema social, en altres hi ha les certificacions per poder vendre el nostre producte que allà no tenen. Jo tinc una certificació per poder vendre fruita que he de posar una bústia pels treballadors si estan contents o no, o si hi ha algun dubte. Els ensenyem els contractes, parlen amb ells, vull dir, tenim un control amb el tema social
i sobretot amb els treballadors, que és una cosa molt important, perquè a la pagesia sí que hi ha gent que treballa ell sol, però hi ha pagesos que necessitem gent per poder collir els nostres fruits. I això no ho fan ells tampoc, vull dir, no tenen les mateixes obligacions socials. Després tenim també el tema dels preus. Cada cop més veiem productes molt més barats, amb una qualitat que no és que sigui dubtosa, però no és la mateixa que nosaltres tenim.
Al final és més un problema que el consumidor ha de saber d'on ve l'origen dels productes, perquè moltes vegades també ens trobem envasado en Almeria o envasado a Santiago i està fet al Marroc o està fet a Xile. I dius, hòstia, és molt important saber l'origen, perquè el sector primari l'estem perdent, cada cop som menys gent i hi ha una raó. I si al damunt encara deixem entrar productes de fora, hòstia...
Vols dir que és necessari? També és veritat que, per exemple, a França, aquest estiu que parlàvem amb el tema de les pomes, no es ven ni una poma de fora de França fins que no han venut totes les seues. I això ho fan els intermediaris i les grans empreses. I això és un gran què.
I sobretot, que és la cosa que sempre ens volem emmirallar i que ens fa tanta enveja i a l'hora de tanta ràbia, diguéssim, de dues maneres, que ells sí creuen en els seus productes i ho tenen molt interioritzat. Primer allò francès i després la resta. Aquí no passa això, malauradament. Sí, malauradament. I és molt trist que a l'hora quan surten els tractors, ahir a Madrid ens aplaudien un munt de gent i venga i no sé què,
I deies, però escolta, quan tu vas al supermercat o a la tenda del barri, què compres? I no sabien què contestar. I dius, hòstia, i vosaltres hàgim comprat la ternera del País Vasco o les judies verdes de la huerta de València? Ningú sabia d'on venien els seus productes. I dius, potser el Mercosur sí que ens ha ofert, potser el que hauríem d'aprofitar amb el Mercosur és que la gent
obro els ulls i vego d'on ve el producte que produïm aquí a Catalunya, sobretot. Aquesta és una reivindicació vostra també de fa molt de temps, que hi hagi un bon etiquetatge, que hi hagi una bona línia de la cadena alimentària. Per això tenim la cadena alimentària, per no haver de treballar, per no haver de vendre sota preu de costos. Vull dir, hi ha moltes vegades que tenim, em sembla que portem quasi unes 40 denúncies a grans superfícies
amb el tema de vendre sota preu de costos. No pot ser això. I això... Podria ser que fos l'únic país que passés? Vull dir, els altres països europeus hi ha tan poc respecte amb la pagesia que al final som els que cuidem el territori. No ho veig... No ho entenc mai, això.
Una de les coses que també vau aprofitar per reclamar és la PAC, que ens comentaves abans. Explica'ns, perquè ara s'està negociant la propera PAC, no? Ara encara està vigent. I és ara quan s'ha de començar a mobilitzar perquè hi hagi resultats per la propera PAC, que anirà del 27 al 32. Clar, és que és important, és que al final tot és una roda que dius
Però això és important, abans que es preparen les eleccions agràries, perquè al final s'ha de tenir una veu. La nova PAC, ara Europa, donarà uns calés al govern espanyol i ell decidirà com se fa. Si ho decideix el senyor ministre i els seus assessors, que són gent que està sentada en un despatx, que miren l'agricultura amb uns altres ulls que no són els nostres, que no són la realitat de la pagesia, aquesta gent poden començar...
a beneficiar grans intermediaris a costa nostra. Una altra moneda de canvi és que a nosaltres tampoc no ens interessa. El bo de poder parlar i negociar a nivell d'Espanya és que nosaltres hi hem d'estar per donar a defensar de la pagesia i en molts casos és preocupant perquè al final, torno a repetir, cada cop som un país més de pandereta
Ara comencen a pujar les extremes dretes, que és el que fa més por en aquest país. L'extrema dreta, a nivell d'Espanya, han de defensar el que és català. I cada cop ens costarà més. I Catalunya és una excusa per discutir en totes les eleccions de cada comunitat autònoma d'Espanya. I dius que han de tenir la força per poder estar i per poder defensar-nos. I la PAC, depèn de com ho gestiona el govern espanyol,
és que tal com fan les lleis i les normatives, que cada cop t'hi has desbarallat cada dia amb ells i dius això, això no funciona així i això no se'n fa així i això tindries que fer-ho així perquè al final també ens hem de mirar allà amb altres països i dius, oi, si en Holanda ho fan així, per què nosaltres no podem fer-ho? Vull dir, hi han d'estar per poder gestionar, que gestionen millor tots aquests ajuts ecosistèmics,
però que sigo amb el tema de la PAC i podeu tenir veu allà. I podeu controlar el govern, de turno, que sigo.
27 de febrer hi haurà eleccions al camp, hem de dir que això no passa a totes les comunitats autònomes, al contrari, més a unes quantes, a Catalunya sí, i aquí s'elegeix qui hi haurà de representativitat a les taules agràries, a les taules agràries i després a les subtaules, com es diuen, a les taules per sectors. A les taules bilaterals i a les taules sectoriales.
a les taules sectorials. Unió de Pagesos, històricament, és l'organització agrària que guanya les eleccions. Enguany us tornem a presentar. A grans trets, com us presenteu a aquestes noves eleccions del dia 27? Ens presentem amb moltes ganes perquè al final també el Consell Nacional Permanent Som Gemnova que vam sortir al Congrés de Borges d'aquest any passat, el 2025,
Som gent que portem tot un any treballant perquè hi hagi més bona comunicació amb la pagesia, perquè es vaga la feina feta que estem fent i no parem de fer feina. Aquí a nivell de Lleida parlem del tema CEPA, parlem del tema dels ajuts a la floració. Anem amb ganes perquè tenim l'experiència i tenim la història. Poder fer unes eleccions en aquest país, que és Catalunya,
amb el tema del sector agrari, és tan important perquè tenir veu. Perquè ens ha costat molt que la democràcia s'imposés, recordeu que fa uns quants anys, potser perquè jo soc del 1976, però al 70 no es votava. I ens dirigia una persona que els catalans tampoc no ens estimava molt. Vull dir, és necessari la democràcia, és necessari que es pugui votar i sobretot tenir veu. Tenir veu per discutir
les normatives que ens volen exposar des d'uns despatxos a nivell de Catalunya des d'aquí a Barcelona, que moltes vegades no reflexa la realitat de la pagesia. I amb això estem, per lluitar. Doncs, Carol Aixut, com dèiem, responsable de Medi Ambient, de Comèdia Laborals i de Temporés d'Unió de Pagesos, gràcies per ser-hi, gràcies per aquesta radiografia i una abraçada gran, que vagi tot molt bé. Gràcies per aquesta conversa. Gràcies a tu, gràcies a tu. Merci.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Encetem nova temporada del Somterra i també nova temporada del Residu al Recurs, amb el nostre ambientòleg expert en gestió de residus, el Joan Ibars. Benvingut, Joan Ibars, de nou. Hola, Pili, encantat de ser aquí una altra vegada. I avui comencem parlant, enfocant el problema, que és la sobreproducció de residus.
Pensa que a nivell mundial hem passat del 2010 a generar 1,3 milions de tones de residus, al 2020 2,1. És a dir, encara que ens sembla que en aquests últims anys anem a millor i augmenta el reciclatge i tot això, doncs no. Segons les fonts del Banc Mundial, cada vegada a nivell mundial es generen més i més residus i ja veus, en 10 anys s'ha duplicat la quantitat de residus que es genera. Per tant,
Aquesta sobreproducció de residus ens porta molts problemes a nivell mundial i com són el creixement d'abocadors a l'exterior de ciutats, de nuclis urbans, la contaminació d'espais naturals, la contaminació marina i aquesta contaminació d'espais naturals i contaminació marina ens porta un problema molt greu i que cada vegada se'n parla més que és el tema dels microplàstics i que aquests microplàstics es bioacumulen. Per tant, al final
Quan nosaltres consumim aigua, consumim peixos, consumim vegetals, moltes vegades el que estem fent és bioacumulant aquests microplàstics al nostre cos. D'aquest tema dels microplàstics en parlarem també més endavant, perquè hi ha estudis molt interessants.
Però avui em volia centrar en això, en la sobreproducció de residus. Quines són les principals causes que s'argumenten de per què es generen molts més residus? Doncs una és la urbanització. Urbanització entesa en què?
Cada vegada vivim més en ciutats, o ha estat un progrés des dels últims segles, que cada vegada s'ha anat a viure més a les ciutats, s'han perdut molts hàbits rurals, molts hàbits que ens portaven a tindre un...
una vida més sostenible, per dir-ho d'una forma, i en canvi, vivint a les ciutats que vivim més lluny dels punts de producció d'aliments, etc., tot això ens ha fet generar molts més residus. I això ha anat enllaçat amb un creixement demogràfic també exponencial. Pensa que des del 1800, que érem un billó de persones al món,
Ara el 2022 són 8 bilions, vull dir, han crescut de forma exponencial i això fa que cada vegada exercim més pressió sobre el planeta perquè cada vegada som més habitants que generem per habitant més residus i a part cada vegada en som més. Has dit el 2022 però són dades del 2022?
Sí, aquestes, justament sí, aquestes sí, però bueno... Que ara deben ser uns quants més, ja. Sí, uns quants més, però no crec que hagi passat els 9 encara, però sí que és una projecció que va anar augment, no? Però això, per exemple, de viure cada vegada més a nuclis urbans, cada vegada... Això és una tendència, que va a l'alça, no va a la baixa. No, no, és una tendència que va a l'alça i que ja ve de molt enrere, no? I això...
ens ha portat a un canvi d'hàbits, com deixar de consumir productes frescos, cada vegada hi ha més envasos, en nom de la seguretat alimentària i també pel fet de poder-los transportar els aliments, cada vegada tenim els productes més envasats i això fa que es generin cada vegada més residus, que hagin proliferat molt els plàstics, que els plàstics ha fet un gran invent, però diguem que de tan bon invent
se li ha de donar la volta, està sent un perjudici pel planeta i en curt, llarg termini també ho serà pels humans, sobretot per aquest tema dels microplàstics. Joan Ibarres, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres per aquests minuts.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg experta en gestió de residus. AICUS a la vora del canal. La píndola emocional d'admiració per la natura amb la Rocío López. Som poesia, som terra.
Rocío López, benvinguda a Haikus Boral Canal, com estàs? Molt bé, moltes gràcies i supercontenta de ser aquí amb vosaltres. Nosaltres també anem aprenent a fer haikus, a llegir-los, a interioritzar-los, a entendre'ls avui per on continuem.
Doncs això mateix, avui encara una mica més, avui aprofundirem una mica en el que és el haiku i ho aprofundirem explicant les condicions elementals del haiku que ens ensenya el mestre Vicente Aya, perquè ell ens sap molt, vull dir, està considerat com un dels experts més grans que hi ha a la península, que no hi viu aquí, que viu al Japó, sobre haiku i és estudiós i ens sap molt i està molt ben considerat.
I ell ens ensenyarà també a distingir un bon haiku d'un que no ho és per molt poètic que sigui. O sigui, aquí entrarem avui en un tema una mica que serà controvertit, però està bé. Ell diu que el primer requisit és la innocència, la innocència per escriure un haiku. Això ho hem parlat algun cop, que s'hi pili.
Per tant, paraules senzilles, fàcils de comprendre. Si no és senzill el haiku, és pura exhibició i ostentació del jo. Que bo! Boníssim. Però inocència no vol dir infantil, no vol dir que hagis de ser un nen, vol dir que miris la vida amb el cor a la mà, sense parafernària. Exactament, va per aquí la cosa, sí.
O sigui, sense l'ostentació del jo del poeta, que amb boniques paraules i guarniments, oculta la realitat que té l'obligació de mostrar de manera transparent, tal com és. No li ha de fer així res. Ha de dir el que ha vist. El que passa és que, clar, ha de dir el que ha vist de la manera que ha d'incloure tot el Aguare, tot el Jaime, però ho ha de fer així, d'aquesta manera. Diu que el haiku és patrimoni dels cors senzills.
Solament els veritables poetes i els nens que senten amb el cor a la mà són capaços de veure el món, la resta estem perduts. No hi ha esperança per a nosaltres.
Quan els nens ho hem de prendre tot el peu de la lletra, jo espero i tinc confiança. Bé, perquè al final tots tenim un nen, no? Els que ja tenim una edat vol dir que en algun moment hem sigut nens. Per tant, hem d'anar a buscar-lo, aquest nen, no? Però està molt bé anar-lo a buscar. D'això es tracta. Es tracta de... Perquè sembla que nosaltres estem per on estem. Perquè és una meta final, és un projecte, no és un punt de partida, com ara hem cregut. Hem d'aprendre a estar en aquest món i a mirar-lo
i a comprendre'l. No hem d'oblidar que se'ns dona l'oportunitat d'habitar en un món concebut per a la nostra contínua satisfacció. Bé, ara per tant llegirem un haiku de Chiyo Ni del segle XVIII. És una escriptora precoç parlant d'innocència i va començar a escriure als set anys i és considerada la més gran haigina del Japó. I diu el següent A la plana i a la muntanya tot sembla immòbil aquest matí nevat.
doncs és bonic, no? És bonic i no li sobra res, no li falta res i transmet absolutament, suposo, tot el que ella va sentir. També m'agradaria llegir-vos un que em va fer moltíssima gràcia i va ser una cosa que també està involucrat el senyor aquest, el Vicente Aya, amb uns nens cubans de Santa Clara i el gaiku diu així, és boníssim, diu «Mucho frío, el pollito se hizo caca en mi mano».
Oh, que bonic. És això, no? La inocència del nen. I ara un altre, aprofitant que som al febrer, llegirem un del febrer. Diu, sol de febrer, sense atrapar-la mai, empaito l'ombra. Oh, que bonic. M'ha encantat. Preciós. Gràcies, Rocío. T'esperem la setmana vinent. Gràcies a tu, Pili. Fins la setmana vinent.
Som Terra, la ràdio Kilòmetre Zero amb Pili Garcia.