Som Terra, amb Piri Garcia. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també es sembra. Bon dia, oients de Som Terra.
Aquesta setmana passada el nostre alumnat de cicles ha estat fora de pràctiques en empresa i habitualment reservem aquesta setmana per fer activitats i tallers que durant el curs acadèmic són complicats d'encabir. Us contaré que en el nostre dia a dia és difícil trobar espais per reunir a tot el professorat.
I el dilluns passat va ser un dia ben aprofitat per fer la junta d'avaluació de tots els grups, moment que aprofitem per valorar el progrés del nostre alumnat. També vam fer el que anomenem la reunió per direcció, que no és res més que una avaluació del funcionament del centre i dels projectes que portem entre mans.
El dimarts i el dimecres vam acollir els alumnes de l'Escola Agrària de Manresa, que van venir a fer visites a empreses de la zona i també a esborgar a la nostra finca amb les classes que els va fer el nostre professor de Fruticultura, Ignasi Casanoves. Dijous va ser el torn dels alumnes de primària de l'Escola Pinyana, que van venir a fer tallers a l'hivernacle.
Van fer tas de fruita, també, i van conèixer les nostres instal·lacions de nius i el laberint. Divendres, en el marc del projecte Plantem pel Planeta, l'alumnat de quart d'ESO de l'Institut d'Almenar va venir a l'escola a sembrar.
a fer els queixos i a preparar el que seran els futurs arbres que es plantaran als municipis de la zona d'influència, al Farràs, al Menar i al Guaire. Divendres també vam ser seu electoral de les eleccions agràries que se celebraven per tot Catalunya i vam tenir ocasió de fer contacte amb els pagès dels voltants. Mai se sap.
I per rematar, la setmana, vam ser presents a la Fira Forma Ocupa de Lleida el divendres i el dissabte. Aquesta fira està dedicada a la formació professional i es fa cada any a la zona de la Fira de Lleida i és una bona ocasió per donar-nos a conèixer i per fer-nos visibles per a tots els interessats en el sector. No cal dir que la setmana ha estat densa i ben aprofitada.
Espero que us hagi interessat. Fins a la pròxima. La teva ràdio local és territori. Som terra, som territori.
Benvinguts, benvingudes al Som Terra. Avui us expliquem què han dit les urnes a les eleccions agràries del 2026 i sobretot què vol dir això per a pagesos, pageses i ramaders i ramaderes. Penseu que aquestes eleccions són la clau d'entrada a la negociació amb l'administració. Els resultats determinen la presència a la taula agrària i també a les taules sectorials, espais on es tracten temes encara més concrets. Però hi ha una idea important per entendre aquesta foto finish, la foto final.
I és que no hi ha prou amb obtenir vots. Cal arribar a un mínim del 15% per obtenir representació. D'aquí que hi hagi organitzacions que acabin quedant fora. De les eleccions de guany hi ha dues dades que criden especialment l'atenció. Per una banda, la participació i per l'altra, el vot nul. La participació en guany ha estat de gairebé el 55%. Això vol dir 20 punts més que no pas les eleccions passades, les del 2021.
Aquest increment s'explica, en part, perquè el sector ve del debat obert i de moltes mobilitzacions contra la burocràcia, contra els mercats, etc. Però també perquè ara fa cinc anys estàvem en pandèmia, recordem, i les eleccions es van fer amb un pla pilot de vot electrònic.
Anem als resultats. Unió de Pagesos torna a quedar primera amb 47% dels vots. Tot i això, respecte al 2021, perd un representant i passarà de 7 a 6 cadires a la taula agrària. Escoltem en l'Estor Serra, que és el coordinador territorial d'Unió de Pagesos a la plana de Lleida. Després de la vuitena vegada des del 1994 que hi ha eleccions al camp, gràcies a l'Unió de Pagesos, han guanyat vuit vegades, aquesta la vuitena,
Valoració és positiva. Penseu que nosaltres som l'Urruc de Paller. És a dir, aquí hi ha dues organitzacions que estan dins de les taules agràries, dins de les taules sectorials, i l'única que rep, l'única que té haters o el que sigui, som la Unió de Pallesos. Vull dir, el desgast és de la Unió de Pallesos, sempre. Però, bueno, vist tot això, vist tot això, doncs,
nosaltres continuarem fent la fenya, haurem de recapacitar, haurem de recapacitar, perquè si hi ha una altra organització que va pujant poquet a poquet, sense fer res, rai català, sense sortir al carrer, sense donar suport a ningú, ells van fent, són sectaris, doncs potser no s'haurem de fixar a veure el que fan aquesta gent, que no ho fem nosaltres, perquè no cal tindre tant desgast, la veritat.
La segona força més votada a Catalunya és JARC, que creix, passa de 3 a 4 representants. De fet, a Lleida, JARC és la primera força. Joan Carles Massot és el president de JARC a Catalunya. Hem aconseguit pujar més la representativitat. Ara a la taula agrària hem guanyat un representant més. Això ens dona més pes a l'hora de poder reivindicar el nostre model. El nostre model està quallant.
De fet, volen continuar amb el mateix, sempre apoyant al màxim l'agricultor professional, prioritzar els ajuts i totes les propostes al model d'agricultura professional i sobretot la incorporació de joves, que és el bàsic del relloc nacional per assegurar el futur de l'agricultura a Catalunya. Estem molt contents també perquè
A Lleida hem tingut també una resposta pràcticament que sí que hem guanyat pràcticament de calles, pot dir, i és on hi ha més agricultors professionals i és on hi ha el pes de l'agricultura a Catalunya. Llavors, en aquest aspecte estem molt satisfets. Al final és la fenya feta, no és la fenya feta a la campanya electoral, sinó que és la fenya feta durant tots aquests dos anys.
A Saja, amb aproximadament el 10% dels vots, un cop més queda fora i, per tant, sense representació perquè no arriba al 15% necessari. El Pere Roquer és el president de Saja Lleida. Des de Saja Catalunya, en aquestes eleccions, no hem arribat al 15% a nivell de Catalunya, tot i que a nivell de la província de Lleida sí que hem fet el 15%, és evident que és un...
esperant poder fer la representativitat, que és el 15%. Tot i això, nosaltres, com diem sempre, continuarem treballant per allò que ens demanen totes les pageses i pagesos d'aquest país per poder tirar endavant. És veritat que estem contents que en poblacions com la de Torreferrera, que som guanyat a la taula electoral, això vol dir que amb esforç i treball a totes aquelles zones on pot arribar el missatge d'assatge, sembla que la gent estigui convençuda que és així.
I com diem a la campanya electoral, i ho hem dit des de fa molt de temps, un dels principals problemes que tenim, a part del relleu generacional, que és important, és tota que fauna cinegètica desmesurada tenim el territori i que fa que ens hagi provocat la PPA, la dermatosi nodular i la grip aviar. Per tant, com que aquests tres problemes continuen estant damunt de la taula i la fauna cinegètica i salvatge la continuem tenint desbocada, des de Saja continuarem dient allò de què
L'única solució que en aquests moments és escopeta, escopeta i escopeta. No pot ser que continuem convivint amb aquesta fauna synergètica i salvatge desmesurada al nostre país.
Altres candidatures, com Assemblea Pagesa o Unió de Petits Agricultors, també queden fora perquè no han assolit el llindat dels mínims, no han assolit aquest 15%. Però hi ha un fenomen que també obliga a explicar altres conceptes en aquesta edició de les eleccions agràries. T'ho dèiem abans. És el vot nul. Aquest any 2026 s'enfila fins gairebé el 20%. I això ha estat després d'una crida a votar nul promoguda per la revolta pagesa. El Jordi Majós és el portaveu de revolta pagesa.
Més de 2.000 pagesos i pageses de tota Catalunya es van fer notar a les urnes amb un vot null massiu que qüestiona el sistema de representativitat del sector agrari català. Des d'aquest mateix moment, i sense excuses, tant les organitzacions agraris com les institucions, principalment el Parlament de Catalunya, han d'iniciar un procés de debat participatiu i plural per tal de revisar el sistema i garantir un model més democràtic, transparent i plural que representi tota la pagesia catalana. El sistema actual, després de les eleccions d'aquest divendres,
exclou més d'un tas dels votants del sistema de representativitat. Només dues organitzacions han assolit més del 15% de vots necessaris per a ser considerades representatives, obtenint entre les dues només una tercera part del suport de tots els electors cridats a les urnes, i seran exclusivament aquestes que no representen a una majoria significativa de la pagésia, les que ostentin la representativitat.
Per tant, una vegada més, el sistema de representativitat deixa sense bé una part significativa del sector agrari i això ni és democràtic ni és transparent. La pagesia catalana massivament ha dit que ja n'hi ha prou, que aquest sistema no funciona i que cal obrir un procés de debat participatiu a tots els nivells institucionals per definir un nou sistema que sigui plural, democràtic i transparent. Necessitem unes administracions que vegin per la pagesia i unes organitzacions representatives lliures i transparents.
Necessitem que totes les veus siguin escoltades i poder decidir sobre les polítiques al nostre sector. Necessitem acabar amb els privilegis i amb la compra de voluntats. Necessitem un canvi de sistema i volem un nou espai plural que doni veu a tot el sector, que no exclogui ningú i que sigui preceptiu i vinculant per totes les polítiques que afectin el sector agrari.
És per tot això que des de Revalta Pagésa exigim a les organitzacions agràries, al govern i al Parlament de Catalunya que obrin de manera urgent aquest debat necessari i imprescindible pel futur de la pagésia i del món rural.
El vot en blanc, que no dona suport a cap candidatura, s'ha situat al voltant del 5%. En resum, el mapa final deixa la representació principal en mans d'Unió de Pagesos i de JARC, juntament amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, perquè la norma també reserva dues cadires al cooperativisme agrari. Per tant, no es voten a les urnes, les designa el món cooperatiu a través de les seves entitats representatives.
I ara la clau serà com es traslladen aquestes veus a la taula agrària, perquè ara les urnes ja han parlat i el camp espera respostes.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Del residu al recurs amb el Joan Ibarres, el nostre ambientòleg expert en gestió de residus. Benvingut Joan Ibarres, com va la vida? Bon dia Pili, molt bé. Ens falta, hem fet com una sèrie de monogràfics durant les darreres setmanes que es poden recuperar a través del programa Som Terra. Del residu al recurs ens falta parlar del vidre.
D'acord, sí, ens falta el vidre i després, bé, també podem anar fent algunes altres fraccions, com la resta, o el que val les deixalleries, bueno, ja anirem parlant. Sí, els voluminosos, el que val la microdeixalleria, macrodeixalleria, l'oli... Oh, l'oli també s'està reciclant molt, com a mínim segons quins municipis del Segrià.
Bé, és que ara, des de l'aplicació de la nova llei de residus, tant l'oli com la roba són obligatoris. Mira, ens falten coses encara. No s'acaba mai. Però avui sí que posem el focus amb el vidre. Sí, el vidre. Doncs bé, quins residus són el vidre? Doncs és fàcil, no? Les ampolles, els pots de vidre, pots de cosmètica, pintaungles, tota aquesta mena d'envasos són de vidre.
Què hem de tindre clar? Què no inclou? Ceràmica, un got de vidre trencat, tampoc, una copa, aquestes no. Per què?
són un altre tipus de vidre, que en diuen vidre ceràmic, i que tenen un punt de fusió diferent. I aleshores diu que molesten o generen... En el procés de reciclatge creen... Com? O sigui, nosaltres tenim uns gots de vidre. És igual, trencats o no? No es poden ficar al vidre? No, en principi no. En principi tenen això, un punt de fusió. Aquest vidre es diu vidre ceràmic,
i té un punt de fusió diferent i es recicla diferent que el... I per tant, on va? Al rebuig? Va al rebuig, sí. Bàsicament al rebuig. Que malament, no? Que malament es construeix. Sempre tu dius que... Sí, no es fabrica tot pensant que es podrà reciclar, no? Però bé, si vas a pensar en el volum de vasos que es generen, o el volum de botelles i...
I pots, no? És molt més gran, el d'ampolles i pots. Per tant, hi ha una part que sí que la tenim resolta i és cap aquí on hem d'anar. Si de tant en tant se'ns trenca un vas com un plat, doncs això, el rebuig. Tu sempre mirant el got mig ple. No, però suposo que crear un circuit pel vidre ceràmic seria molt més complicat. És més petit.
Què més, què més? Com els hem de separar a casa? No, pregunta. Si no, tiro jo, pregunto. Deies, pinta ungles, però clar, sense la cosa del pinzell. Pots de conserva, sense la tapa. Sí, hem de separar el que és els taps. Per exemple, els taps dels pots de conserva, doncs ho podem tirar als envasos, perquè normalment no són d'alumini, i per tant es reciclaran amb els envasos.
Escolta, la etiqueta, si és de cartoll, es queda, no? Sí, si ets molt bona, la pots treure, encara ajudaràs més al procés de reciclatge posterior, però no facis l'error de dir no ho classifico o no ho poso al covell del reciclatge perquè no vull treure etiqueta. No, no, tu ho pots tirar al covell del vidre, si vols treure la etiqueta perquè és d'aquelles que és fàcil de treure, doncs millor, si no, no passa res.
Jo no l'he tirat mai, no l'he tret mai. Ja, de vegades hi ha gent que el renta, no? Això, rentar-lo sí que el rento. Surt. S'ha de rentar? No, no, no, tampoc. A veure, jo hi passaria una aigua perquè no saps quants dies te quedarà a casa, no?, els envasos, però no cal rentar-ho per... Els envio ben nets, tu. Vale, veus que bé. Però sense la etiqueta, o sigui, sense treure la etiqueta. Sí, amb la etiqueta. Què més?
Aleshores van al contenidor verd i a granel, sense cap bossa de plàstic ni res, tiren un a un, i si no el covell del porta a porta.
Què en fem d'aquests residus? Doncs van a plantes de selecció, allà es classifiquen segons el color, si són vidre verd, vidre marró, vidre transparent, i després es trituren, es fa el que es diu el calcín. Aquest material triturat, després es font i es creen nous envasos. El reciclatge del vidre té moltes avantatges perquè és infinit, es recicla al 100%, quasi no té pèrdues, per tant, és un dels materials que sí o sí...
Hem de ser conscients que hem de reciclar i també és un dels envasos que, com diem l'altre dia amb el tema dels envasos lleugers, millor tirar envasos de vidre perquè sabem que es reciclaran bé, no com altres plàstics.
També té altres avantatges, com per exemple que fonent vidre reciclat s'estalvia un 30% d'energia i estalvien també matèries primeres com sorra, arena, sosa càustica, que són les matèries primeres naturals,
utilitzades per crear el vidre. Els productes que s'obtenen són nous envasos i de la mateixa qualitat. És infinit, un procés de reciclatge infinit i molt eficient. Volia posar un exemple d'una empresa que es diu Pots. Aquesta empresa el que fa és
recollir pots i botelles de vidre i les netegen, però no per reciclar-les, sinó per reutilitzar-les. Tenen unes màquines que ho netegen i ho deixen apte per tornar a enviar a les empreses envasadores. I va semblar una molt bona iniciativa perquè és molt més eficient reutilitzar que no reciclar.
Doncs avui el vidre, que aquest sí que jo crec que es recicle amb quin percentatge? Molt, no? Molt alt. Sí, aquest és molt alt. Els dels residus que més clar té la gent que... Això sí que sap greu, greu, greu, greu tirar el rebuig. Penso. Per mi tot, però els vidres sí que dius, ostres, un vidre és molt... És molt fàcil. Molt fàcil, sí, sí.
Doncs, Joan Ibar, gràcies per ser-hi i, bé, ja seguir-hi. Ah, per cert, que hem de recordar, que ara fa dies que no recordem, que cada final de mes sortegem dos boc enrols. Bueno, diem-ho bé. Porta-entrepans. Porta-entrepans. Diem-ho correctament. Dos porta-entrepans del Consell Comarcal del Segrià i que heu d'estar atents a les xarxes de Múnia, Soc de Proximitat, perquè allà farem una petita enquesta
que si heu escoltat els programes del residu al recurs, els podreu contestar perfectament. Gràcies, Joan Ibars. Doncs això, fins al proper dia. Amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Som Terra. La ràdio Kilòmetre Zero a la xarxa de comunicació local.
Rocío López, benvinguda. Hola, bon dia, Pili. Què ens portes avui? Bueno, lo de sempre, no? Una mica de parlar de haiku, no? I de conceptes que potser no hem comentat mai. Avui volia comentar que...
que sent el haiku com és una manifestació més de l'estètica japonesa, aquesta estètica japonesa que s'ha anat construint al llarg dels segles a partir de les seves tradicions que han conservat tan respectuosament, per tant ha d'incloure els conceptes propis d'aquesta estètica japonesa. Un és l'aware, del qual ja hem parlat diverses vegades,
I altres que ens interessen, que també s'apliquen dins de la composició del haiku, és el wabi-sabi i el juguent. Wabi-sabi i juguent. Avui només parlarem del wabi-sabi, perquè com que el temps, això dels mitjans de comunicació ens corre molt...
Aquest concepte del guabi-sabi és un concepte que ens demana veure i acceptar les coses tal com són. Viure la realitat amb les seves imperfeccions. Res no és perfecte, res no és etern. Està present a la vida quotidiana i ens parla de la simplificat, de la emoció, de la melancònia, de l'humor, de la vella setèria, més pas que de la evident.
de l'absència de gran dil·loqüència, això ho hem comentat algun cop, i són els haigins i les haigines que es confonen en la natura i en la realitat, sovint se confonen en la natura i en la realitat, fins a convertir-se en un. I és aquí quan parlàvem també, que això sí que ho hem comentat a vegades, de l'absència de l'ego, de l'absència del jo, que és una característica del budisme.
Trobem manifestacions del wabi-sabi en els arranjaments florants de l'Ikebana, per exemple, als jardins ten, a l'aterrisseria... En tots aquests llocs es manifesten els conceptes de l'estètica japonesa que també es manifesten al haiku i per això ho hem volgut comentar.
És curiós que el concepte sigui que res no és perfecte, perquè realment, si no ho és, ratlla la perfecció. La IQ perfecte, o es busca aquest IQ perfecte o aquesta composició floral vella, no? Sí, però que tal com està, ja és. El que passa és que potser perfecte per un altre hauria de tenir una simetria o un equilibri, ja veus que l'Ikebana...
equilibri sí que en té però simetria per exemple no en té ells busquen són molt subtils és una sutilesa i el menys és massa és allò que a vegades diem el menys és massa una mica vendria a ser això i que les coses imperfectes és aquí on està la perfecció és que no existeix la perfecció al final és una trampa són conceptes que ens inventem nosaltres o que ens van bé bé això era el que volia comentar avui
No sé si t'ha semblat interessant. M'ha semblat superinteressant i ara ens agradaria escoltar... Ara escoltarem algun haiku per parlar una mica també del tema. Un d'aquestos és de Natsume Soseki i es diu així. Sense saber per què estimo aquest món on hem venit a morir.
Silenci. Chilloní, o se'n recordeu, que era una haigina i hem parlat a vegades d'ella, que diu Com la neu, el meu pal i reflex a l'aigua.
I un altre d'una nena de la Dàlia Mora que té un llibre publicat i ella té deu anys i té uns haikus molt, molt, molt bonics. I un és aquest. Vora la llar a la casa de pedra sento el caliu. I amb això ho deixarem per avui, Pili. Gràcies, Rocío.
Som Terra, amb Vili Garcia.