Som Terra. Periodisme slow per entendre i estimar el primer sector. Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també sembra.
Bon dia, oients de Somterra. Avui, una mica de tot. Diuen que hi ha aigua de mars, hordis i blats a sacs. Però ja veurem què passarà enguany, perquè els sembrats primerencs s'han empassat massa aigua i amb les nombroses pluges de l'hivern sembla que caldrà adobar-los bé. I els que s'han sembrat tard, tot just aixequen el cap. I molts no s'han pogut ni sembrar.
Enguany a l'escola, per fer les rotacions programades, no sembrarem ni ordí ni blat. Farem Adopenberg per regenerar bé les terres.
Ara ja rematem també l'esporga dels darrers arbres, aquells que no ha esporgat l'alumnat. En guany hem tingut gent de fora per a fer pràctiques d'esporga. Hem tingut alumnat de l'Escola Agrària de Manresa i alumnat de l'Escola Agrària del Solsoners, a banda dels nostres alumnes. Això fa...
que haguem de preparar bé la campanya d'esporga perquè hi hagi espais diferents i bancals suficients per a fer la pràctica. En acabar, els nostres oficials de finca repassen els arrels que han quedat. Ara comencem també a preparar les zones enjardinades. Hem de retocar les verdisses, hem de netejar les vores, hem de preparar les gespes, acabar de recollir les fulles i les restes d'esporga.
Però el més important de tot és tenir a punt el sistema de rec. Enguany a l'hivern hem aprofitat per fer millores substancials en el rec dels hivernacles, que facilitaran molt i molt la feina del professorat i del personal de finca. I també hem pogut arreglar l'hivernacle, que van destrossar les ventades. I ja podem estar tranquils per plantar els nous cultius, perquè ja estem liquidant tot l'or d'hivern.
Com a curiositat us contaré que aquests darrers dies hem tingut visitants nocturns que han llaurat gratuïtament l'hort exterior i s'han empassat alguns bulps. Fins ara no havíem tingut problemes amb els senglars, però sembla que han trobat camí i veurem si ens respecten amb les barreres que els anem posant.
Ja comencem a recordar també el nostre vellà, que enguany ha patit força i hem deixat anar algunes arnes perquè d'altres han quedat ben despoblades. I per acabar us diré que també comencem a mirar el calendari d'assegurances per a la pedra i també comencem a preparar-nos per rebre els nous joves d'incorporació que aquests mesos acaben de presentar la paperassa per demanar els ajuts de primera instal·lació.
Al juny ja tindrem la llista preliminar i els professors que tutoratgem els joves del Segrià, la comarca on normalment hi ha més incorporació de Catalunya, ja podrem preparar el seu itinerari formatiu pels següents dos anys. Veurem en guany quants pagesos nous s'instal·len. Desitgem que siguin molts.
I ja acabo. I no me'n puc estar de dir març marsot, com diu la dita. A veure si se'ns porta bé. Fins a la pròxima.
Avui al Som Terra parlem amb el David Massot, és l'alcalde de Mayals i el president del Consell Comarcal del Segria. I ho fem perquè ens aclareixi què és això del fons de transició nuclear, que de moment la Generalitat ha anunciat una línia d'ajuts de 5 milions d'euros per agricultors dins aquest fons de transició nuclear. Aclarim-ho. David Massot, gràcies per ser-hi. Bon dia. Benvingut. Hola, molt bon dia.
Bé, a veure si us podem ajudar una mica a aclarir el que són els fons nuclears. Mireu, els fons nuclears venen, primer que tot, d'un impost a les nuclears que fa la Generalitat, i una part d'aquest impost van decidir un dia des del govern de la Generalitat que anirien al territori. I quan dic el territori vull dir a pobles de primer penteu, que és entre 0 i 10 quilòmetres de les nuclears,
De les nuclears de Catalunya parlo, estic parlant d'Escou, Escodós i Vandellós, és a dir, de les tres nuclears que hi ha actualment a Catalunya, i després dels 10 als 30 quilòmetres, que és Pentadós, que és el que hi entraríem per entendre'ns, els municipis de la part lleidatana, que som els de la part sud del Segrià, que som nou municipis.
I per què són aquests fons? Aquests fons són per, segons diuen, que entre el 31 i el 32 han dit que tancaran les nuclears per provocar llocs de treball i noves inversions en aquest territori, que teòricament, ja dic teòricament perquè si em pregunteu el que penso, és que penso que les nuclears no es tancaran,
perquè penso que no s'ha fet en aquest país el deure en el tema de renovables, i per això jo en penso, la meva opinió, que les nuclears seguiran. Dit això, teòricament, com que haurien de tancar el 32, és uns ajuts que hi haurà per implementar al territori, llocs de treball, llocs també amb eficiència energètica, i és a dir, d'aquesta riquesa que s'esvairia, podríem dir, al marxar les nuclears,
vindria implementant, podríem dir, nous llocs de treball, noves empreses o ampliant empreses que estan actualment al territori. És això. Llavors, aquesta transició fins al 32, es fa aquesta línia d'ajuts, però aquesta línia d'ajuts serà d'un sol cop o serà diversos cops? Serà manualitats? Se sap alguna cosa més? Això us explico. L'any passat va començar...
Fa dos anys vam començar la línia d'ajuts. Primer va començar a haver-hi una línia per ajuntaments, que rebíem al Pentadós uns 460 i escaig mil euros, gairebé 470 mil euros, cada un dels 19 municipis de la zona de Segrià 9 i Garrigues 10, i més els altres del Pentadós de la part de Tarragona, que són uns 70 i escaig.
Llavors hi ha 20 i algo municipis al Pentaú que aquests van rebre bastants més diners, més d'un milió d'euros, però no recordo quant, a l'estat més propers per entendre'ls a les nuclears, a la zona Pentaú. Això pel que fa a ajuntaments. L'any passat va sortir la primera, va sortir sis línies d'ajuts i la que va haver més demanda és una línia que es diu d'inversions al territori, que és la que va provocar que moltes empreses
que estan actualment als 90 i escaig pobles, els 96, si no recordo malament, del Fons Nuclear poguessin demanar aquests ajuts o per implementar-se o per ampliar inclús les seues instal·lacions o fer millores de tant d'eficiència energètica com de maquinàries, etc. I és a dir, per aconseguir nous llocs de treball, en definitiva. I aquests ajuts van sortir a la zona, la primera convocatòria, la veritat, aquí al
El Seria i les Garrigues de moment ens va agafar una mica perquè primer, no sé si recordeu, que els municipis aquests de Lleida no ens contemplaven el fons nuclear. És a dir, vam entrar una mica més tard. Llavors, què us han fet? Anem una mica, fins en aquest moment ara no, perquè estem a l'organ de governança del fons, tant el president de les Garrigues, Antoni Villas, com jo mateix, com la Cambra de Comerç de Lleida i també el Departament d'Acció, el que és a Lleida, no? I Empresa i Treball. I també la...
la directora, la Pilar Spax, també forma part. Per tant, ara ja hi som, a partir de l'any passat, i anem una mica més lents per entendre'ns que molts municipis de Tarragona, en aquest cas, l'està abans al fons, tenen més espertesa i tenen més... i havien fet molts contactes i molta feina, però, tot i amb això, vam aconseguir el primer any, si no recordo malament, el Segrià,
700 i pico mil euros en ajuts per les empreses del sud de la comarca i de les Garrigues, un millor i escaig també d'ajuts per les empreses que s'implementaven als deu pobles de les Garrigues. Dit això, ara en guany tornen a sortir ara, potser que és a partir del dia 19 de març, tornen a sortir de les línies que diem d'empresa d'inversió, tornen a sortir sis línies més,
que esperem que tinguin molt èxit, que es publicarà a la convocatòria a partir del dia, si no recordo malament, el 19 de març. I llavors, properament, també sortiran uns ajuts autònoms, una línia d'autònoms, que diuen que la volen treure entre maig i juny, i aquesta d'agricultura, que estem tots hem atents aquí a la nostra zona,
que també sortirà teòricament la convocatòria mai juny. D'acord, o sigui que hi ha diverses línies i aquesta en concret és la que parlem de 5 milions d'euros, però que lluitareu perquè s'augmenti fins als 10 milions d'euros. I qui la pot demanar i com es pot demanar en qualsevol cas? Correcte. Bé, en principi hi ha un esborrany fet que això, cal dir que això s'ha treballat a nivell de taula agrària, és a dir,
Aquí a Taula de Glària, com ja sabeu, formem part a Unió de Pagesos, JARC i la Federació Cooperativa i Junts del Departament d'Agricultura. Nosaltres, com a territori, com a Consell Comarcal, puc dir que els hi hem fet en aquest esborrany unes esmenes perquè primer comptabilitzava que els hi donaven ja més punts, sobretot sota una partida de punts de 100 punts que donaran els pagesos màxim, doncs ja en donaven 25 a l'esborrany aquesta, a la zona de Penteu. Això ens vam queixar.
i ho hem treballat amb els sindicats, la Federació de Cooperatives i amb el govern, i esperem que això es pal·liï. I, evidentment, el fons nuclear sempre s'ha dit que dels recursos del fons anirien el 50% a Penta 1, és a dir, els pobles a prop de les nuclears, i l'altre 50% al Penta 2. Per tant, volem que el repartiment sigui aquest, i no de l'altra manera, com contemplava aquest esborrany, que beneficiava molt
els municipis i pagiros que ho haguessin demanat a Penteu, però els de Penteu, gairebé sense... Molts ens podríem equivocar, però no crec que ens equivoquem, que no hagués hagut un euro per la nostra zona. Per tant, els últims dies, setmanes, estem lluitant això. Ara esperem que a la taula agrària acabi d'arribar en aquest acord que us dic, 50% Penteu, 50% Penteu, 50% Penteu dels ajuts d'agricultura,
i llavors la pregunta és què entren en aquests ajuts i si realment s'hi ha de servir perquè hi hagi més llocs de treball i que... Correcte, són uns ajuts que sembla molt pensats per a joves dones i també per a TPs, és a dir, per pagesos professionals. Dit això més o menys el que
el que estan dient que contemplarà la convocatòria, que això sortirà a la convocatòria, doncs entrarà diferents tipus de maquinària que no entren en cap cas al contracte global d'explotació d'agricultura, és a dir, que no té res... És a dir, els que entren al contracte global d'explotació no entraran aquí o al revés, no? El que m'entengueu? És a dir, diferents tipus, encara mateix hi ha un esborrany, però no goso dir-ho perquè penso que això fins i tot sortirà a convocatòria, no estarà lluitat del tot i no estarà
ha arribat en una entesa total, diria jo, a la taula agrària, però bé, que hi entrarà diferents tipus de maquinària, també sembla que hi entrarà ampliacions i millora de granges ramaderes, instal·lacions ramaderes, i també diuen que possiblement hi entrarà també magatzems agricoles. A partir d'aquí s'ha de veure, s'ha d'estar amatent el que surt a la convocatòria, però sembla que els trets aniran per aquí.
què espereu al territori? Què pot passar a partir del 32 i sobretot amb aquest fons? Què us agradaria que passés? Quin és l'objectiu? A veure, amb el fons és una oportunitat enorme, jo també com a alcalde i com a president del Consell Comarcal, perquè evidentment perquè les empreses que ja tenim, empreses que tenim als nostres municipis, als municipis del fons, que aprofitin per fer
ampliacions o millores, i també, evidentment, per encabir a d'altres empreses o indústries que vulguin venir al territori per generar aquests llocs d'ocupació, aquests llocs de treball, que d'altra banda deixarien de... És a dir, quan tancen les democràcies que les tanquen, deixarien de ser realitat. Per tant, anem per aquí. Però penso que és una oportunitat, a part, de millorar en molts sectors de la nostra economia
Per això també s'ha pensat en l'agricultura, també s'ha pensat que hi haurà alguna línia, actualment no, però línies acompanyades d'inversió també n'hi ha alguna lligada amb turisme i, evidentment, de tot pensat, la finalitat és generar llocs de treball, llocs de treball i inversions, és a dir, que l'economia rutlli a la nostra part de la comarca afectada pel fons.
Doncs David Massot, com dèiem, alcalde de Maials i també president del Consell Comarcal del Segrià, gràcies per explicar-nos-ho, per entendre-ho. Que vagi molt bé. Molta sort i gràcies per ser-hi. Molt bé, un plaer. Si voleu, quan surtin les convocatòries aquestes, és interessant. Si voleu, podem comentar-ho i... Molt bé, correcte. Moltes gràcies. Adéu-siau.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus.
Joani Bars, benvingut a Del residu al recurs. En les darreres setmanes hem estat parlant de les biblioteques, de les coses que ens han encantat, aquesta idea. Escolta, si recordem què són i donem quatre claus perquè si hi ha gent que ens està escoltant vulgui organitzar-ne una a nivell petit o gran o mitjà, no sé, com sigui. Mira, jo crec que per explicar-ho bé...
perquè quedi clar la gent que encara no ens ha sentit, una biblioteca de les coses dona resposta a la inquietud o a la pregunta que ens podem fer de quantes hores d'ús hem donat al nostre taladro, al nostre trepant o a algun altre electrodomèstic que tenim per casa. Aleshores, t'adones
que acumulem objectes que de vegades tenen poques hores d'ús, que sí que l'han necessitat i que per tant seria molt útil tindre un lloc on el poguessis anar a buscar i utilitzar-lo durant una setmana o el temps que creguis oportú.
i poder-lo tornar i que després de tu el puguis fer utilitzar una altra persona i que per tant això faria que aquest taladro allargués la vida útil, s'amortitzés plenament, podríem comprar fins i tot tindre'n un de més qualitat, perquè al final... Més potent. Sí, més potent, perquè l'utilitzaria molta gent.
I bé, la Biblioteca de les Coses dona resposta a això, i això és aplicable a molts sectors, des del bricolatge, al material escolar, a les extraescolars, al lleure, per exemple, uns esquís o una raqueta per provar pàdel, per exemple, vull dir, té moltes aplicacions.
Com se pot crear una biblioteca de les coses? Doncs hi ha entitats que ho promouen, com per exemple Resero. Hi ha una web que es diu bibliodecoses.cat, que aquí hi ha informació. I després hem de tenir clar el seu funcionament. És com un servei de prèstec d'una biblioteca, per tant hem de tindre una infraestructura necessària per registrar els usuaris, fer un catàleg...
tindre un espai on emmagatzemar les coses, un espai on vingui la gent a buscar, a recollir-ho, una persona per tant responsable. Això també fa que segurament hauríem de constituir una entitat, una entitat que tingui aquest objectiu.
I a partir d'aquí, a partir del moment de trobar la gent amb ganes d'organitzar això, cada territori segurament trobaria biblioteca de les coses molt específiques.
Si ho fa una AFA, serà molt de material escolar i coses relacionades amb els nens. Si ho fa un lloc més urbà, seran coses molt més de bricolatge o tecnologia, no ho sé, o patinets o bicicletes per moure't per l'àmbit urbà. Tu què demanaries? Crec que és molt ampli. Home, per exemple, tot el tema de...
Hi ha electrodomèstics que els fas anar molt pocs, no? I, per exemple, hi podrien ser. O, bé, el tema del bricolatge, doncs, també ens aniria molt bé a tots. Quins electrodomèstics? En quin penses?
No ho sé, jo, per exemple, penso en un que vam comprar per fer llet vegetal, que li vaig dir a la meva parella, em va dir, si el fem anar 10 vegades, ja ens surt a compte, perquè, no?, i l'han fet anar una vegada. Potser si n'haguéssim tingut un per provar-lo, ho hauríem aprovat o descartat i l'haguéssim fet anar més o menys, però no ens hauria calgut comprar-lo. Jo tinc un afondit que no he obert. Potser fa 8 anys. Mira, eh?
Sí, sí, per exemple, una fundir, arreglet. Arreglet també. Per exemple, tallar... La càrcher, que la utilitzis un cop a l'estiu per rentar la terrassa o el balcó. La càrcher, o un talla gespe, o una desbrossadora, o unes tisores grosses d'aquestes de podar, sí, sí. Una escala gran. Clar, és el que et dius, en un ambient rural, doncs, totes aquestes coses, o que hi hagi urbanitzacions, doncs, temes de jardineria tindrien molta sortida, no? Clar.
Doncs escolta, impulsem-ho, va... Doncs sí, això, tu que ets molt dinamitzadora. Estaria xulo, eh?, tenir una Biblioteca de les Coses per zones, eh?, poder-ho utilitzar. Sí. Doncs escolta, avui hem posat aquesta mirada a la Biblioteca de les Coses. Sí, crec que els ajuntaments, si algun mossèn, no?, s'ha de fer... han de tindre clar que això genera molts beneficis en temes d'estalvi de recursos...
de generar menys residus, donar coneixement compartit i usos compartits. Us dir coneixement, perquè ho explicaves també, que també es fan tallers o es pot promoure tallers de costura, d'utilitzar les eines... Sí, de reparació de petits electrodomèstics, per exemple, genera també xarxa o vincle social.
Clar, i a més a més, normalment, el coneixement el té la gent gran. Sí, és un punt d'intercanvi. Doncs escolta, xulíssim. La Biblioteca de les Coses... Atrevir-nos. Gràcies, Joan Ibars, per explicar-nos-ho. Gràcies a vosaltres.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg experta en gestió de residus. AICUS, a la vora del canal. La píndola emocional d'admiració per la natura amb la Rocío López. Som poesia, som terra.
Rocío López, benvinguda i benvinguda a la primavera, que l'estrenem aquests dies. Ai, que bé, que bé. És una bona estació, m'encanta. Moltes gràcies, Pili, benvinguda. Content d'estar aquí, com sempre.
Que sapiguis que el kigo de primavera es diu Haru. Ja sabíem el de l'hivern que es deia Fuyu, el de la tardó aquí i l'estiu Nachu. Però, bueno, aquest el haurem de dir quan passa el de la primavera. El de la primavera, la qual comença aquest dies, és Haru.
Abans d'entrar a parlar de la primavera referent als haikus i a la cultura japonesa, el que direm és que el dia 21 és el dia mundial de la poesia i, per tant, el dia 20, el dia anterior, es fa una lectura de poemes a la biblioteca, es fa cada any, i una sèrie de paradors literaris amb haikus per poder gaudir-los i apropar-nos a aquesta disciplina.
Això és una iniciativa que s'ha organitzat a partir de la ràdio, d'aquí, des d'aquí i des de la biblioteca, juntament amb l'Associació de Comerciants. Ha tingut molt d'èxit i de moment s'està treballant en això, una sèrie de haikus o poemes curts.
De moment, la tria és tota de haikus per poder-los posar als seus aparadors escrits per fora i que tothom pugui disfrutar d'aquestes petites escriptures i al mateix temps d'apropar la primavera, perquè tota la tria és de haikus de primavera, de pas a aportar la primavera i la literatura, en definitiva, a tothom. Fer-la comú, el que hauria de ser.
I també dir-vos que a part d'això, que és el que estem fent, que tant de bo es faci a altres llocs, sé que a Lleida es va fer l'any passat, no sé si vam bé per aquesta edat en concret o per una altra, i és una idea molt bona de la qual ens vam aprofitar. També sabeu que hi haurà un concurs de haikus, però això una mica més en van, ja us ho anirem explicant, concurs de haikus d'adults a la Biblioteca del Picat, que a més potser ja l'haurà estrenat, la nova,
Ja us anirem informant d'aquest fet. Juntament també amb l'Escola de la Creu, pel dia prop del començament de la primavera, es farà un taller de poesia i de haikus a la biblioteca i un cop aquest taller estigui fet i hagin treballat els seus haikus al col·legi, que normalment ho fan després,
Des d'aquí, des de la ràdio, no pili, havíem quedat d'anar-hi allà a gravar que la canalla, que l'alumnat de Sissé, que serà el que participarà, vingui a llegir-nos els seus haikus, que d'això es tracte. I nosaltres també omplirem, no els nostres aparadors, però sí les nostres peixeres, aquests dies les omplim de haikus. Ah, per ser, avui he portat un rotu d'aquells que escriuen al vidre, clar.
Doncs ja podem començar. Doncs molt bé. És això de moment el que us volia comentar. No sé si tenim temps, Pili, si tenim temps per parlar una miqueta de l'estètica de les flors del sirere en la cultura japonesa i si no, per un altre dia.
Parlem d'aquesta estètica, sí. Ja ho sabeu, que l'estètica de l'esfros del cirerè és una de les imatges més notoris de la cultura japonesa. El seu disseny es troba absolutament a tot arreu. Un dels motius de la seva popularitat és el seu simbolisme, perquè es diu que són com a núvols, perquè floreixen totes a un temps i estan suspeses sobre el cirerè és com si fossin una boirina.
Després, com fan els núvols, desapareixen. Per això han passat a simbolitzar la fugacitat i la naturalesa efímera de la vida, de la qual parlem sempre tant. La benvinguda de la festa de la primavera es diu en festes hanami i literalment hanami vol dir això, admirar les flors.
La festa per excel·lència de la cultura japonesa en la primavera és el hanami, que és literalment admirar les flors. I això no hauríem de fer molt més aquí a casa nostra, a Lleida,
que està tot tan preciós, tan florit, i des d'allà fa alguns dies, i també s'acabarà, perquè la floració també és efímera. Sí, absolutament. I que poc conscients que en som de tindre-ho tant a prop. De fet, ho fan l'Aitona i tot allò, fan moltes visites...
El que passa és que se fa com a molt programat, allà se fa molt a nivell individual, que tothom va, se tira una manteta de color blau, per cert, a terra i disfruten d'estar allà, jugant, esmorzant, verenant o el que sigui tranquil·lament amb la seva família, els seus amics. És una tradició molt natural, tots els parcs s'omplen de gent.
I bé, jo no sé si estan mesos abans ja dient des de quin lloc se poden anar primer perquè estan primer florits els cireres d'aquesta part i després dels altres. Però és el que hem dit al principi, no sé si te'n recordes quan vam parlar del Wabi Sabi, que són tradicions de la cultura japonesa que han guardat respectuosament des de fa milers i milers d'anys.
Nosaltres podem fer-ho a la nostra manera, que ja també està bé, però clar, tot això s'ha de portar a la sang ja. És més innat que no pas.
Bé, doncs podíem llegir algun... Un de primavera, no? I ara tot s'acurà. Ara tot flor de xirereta. Tot s'acurà, vinga. Com que hem parlat de lo dels núvols que semblen als núvols, he triat aquest haiku a veure què tal ho sembla. Takarai Kikaku és el seu autor i diu el següent. L'estel de l'alba confon amb núvols baixos els xireres. Tal qual com diu la tradició seva.
Un altre és del Josa Busón i diu literalment, el món ara és un cireré en flor. Avui estic una mica torpona, eh? El món ara és un cireré en flor.
Que bonic. I un altre d'aquesta neneta que també hem conegut ara fa poc i és per, bé, com que ja saps que també la innocència és molt important a l'hora de fer un haiku perquè, doncs per tenir-ho present. Teixits vermells amb collares de flors soc primavera. Teixits vermells amb collares de flors soc primavera.
Bueno, i aquí, si vols, ho podem deixar, i si no, podem llegir algun altre. Ho deixem aquí, i la setmana vinent reprenem. Vale, molt bé. Gràcies, Rocío. Gràcies a tu, Pili.