Fires d'arreu de Catalunya, emprenedoria, turisme rural, agricultura i ramaderia ecològiques, horts urbans, recuperació varietal d'espècies, natura, enologia, tradició i gastronomia. Som Terra, el programa sobre el sector primari a la teva ràdio local.
Engeguem el Som Terra amb la directora Rosa Cortés, que ens obre les portes de l'Escola Agrària del Farràs durant tot aquest curs per descobrir que el futur també és sembra. Bon dia, oients de Som Terra. Avui us recordo el programa, el projecte, que vam començar fa unes setmanes a l'Escola Agrària del Farràs, junt amb l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida.
Es tracta concretament d'un programa de recuperació al canvi a la cuina de 43 varietats de pomes tradicionals de la ribagorxa. En el seu moment, els estudiants de cuiners van poder visitar l'Escola Agrària del Farràs per conèixer quines eren aquestes varietats a peu de camp, veure quines eren les seues característiques
fer un petit tast a peu de finca i, sobretot, avaluar quines eren les possibilitats de consum en fresc d'aquestes varietats i quines eren les seues possibilitats per a la cuina. Ja a l'escola d'hoteleria, aquests alumnes han transformat les nostres pomes en sidra, en vinagre, en aigua ardent i han fet elaboracions en pastisseria, en decoració...
i amb plats magnífics que ens van servir el passat dijous. Plats com per exemple,
Snacs, entrants, peix, carns i postres. Van fer un nigiri de croqueta de poma amb varietat salvatgina excel·lent. Una pizza fregida de poma que ho massa és boníssima. També xerni de poma amb brindilla verda, salmó fumat amb la mateixa fusta de pomera de l'escola.
tartar de poma, caumasses i així fins arribar a les postres amb un flam d'ou amb poma caumasses exquisit i un paté de fruit de poma amb brindilla verda també boníssima. Vam poder gaudir a l'escola d'hoteleria d'un menú exquisit i servit amb una destresa també excel·lent. Fins a la pròxima!
El proper dia 27 de febrer hi haurà les eleccions al camp i en els propers programes anirem repassant, doncs anirem parlant amb les organitzacions agràries que es presenten a aquestes eleccions. És el cas de JARC, de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i avui tenim el plaer de parlar amb en Joan Carles Massot, que és el president a Catalunya de JARC. Joan Carles Massot, benvingut. Què tal? Com anem? Hola, bon dia, gràcies. Molt bé.
Doncs això, queda un mes aproximadament perquè hi hagi aquestes eleccions. Ja es va obrir la convocatòria per presentar-se i, bé, vau ser dels primers a presentar-vos. Quines expectatives teniu i com està preparant aquestes eleccions? A veure, bé, ja s'han proclamat les candidatures, hi ha cinc candidatures en guany. Nosaltres sempre demanem, vull dir, sempre el que diem, per tindre representativitat al camp, hi ha d'haver unes eleccions, aquí a Catalunya,
és de les poques comunitats autònomes que es fa a la convocatòria cada 4-5 anys.
I això, primer, dona visibilitat als representants del sector, dona també llibertat als electors, als pagesos i als ramaders per poder triar qui ha de representar, qui ha de ser l'interlocutor amb l'administració, i és el que hem perseguit sempre. Aquests últims anys han passat moltes coses, amb les quals hi ha que es proclamen representants,
i l'única manera de tindre representabilitat, nosaltres creiem i diem sempre, la representativitat agrària no es proclama, es demostra, i es demostra en unes eleccions, que per això en les eleccions,
com pugui haver eleccions a qualsevol patronal o eleccions al Parlament i al Congrés, que és la mateixa. Això es demostra presentant-te, presentant un programa, presentant un objectiu i presentant, i l'aval al final, l'aval de presentar-se és tota la feina que has anat fent tots aquests anys i sobretot defensar el model que tu vols o que tu voldries per l'agricultura.
I això ha de ser sí, això s'ha de ser valent, s'ha de presentar un i no de tindre por de cap manera. I si un no surt elegit, doncs escolta, la pròxima s'irà i llavors el que ha de fer és aportar a l'organització representativa que representi més els teus ideals perquè pugui aportar després a l'administració i pugui fer de lobby a l'hora de defensar. Perquè és que si no, no ens aclarirem mai. Som en un país democràtic i
I s'ha de demostrar així, s'ha de demostrar realment el que la gent vol i el que la gent tria lliurement. Les eleccions al camp després tenen representativitat, per exemple, a les taules agràries, i ara ja parlem de taules agràries en plural, perquè n'hi ha diverses, no? Sí, de fet, la taula agrària és el màxim òrgan, és la taula agrària. Després hi hauria les taules sectorials, que a les taules sectorials també estan representades les organitzacions agràries, evidentment,
i les organitzacions sectorials, i les organitzacions específicament sectorials, que aquelles estan representades també en estats sectorials, que és on es debateixen els problemes o les coses que puguin haver en cada sector, sector ramader, sector agrari.
sectorial de la fruita, sectorial de la viram, sectorial de la fruita seca, hi ha diferents sectorials de diferents productes i múltiples sectors. I després tot això s'eleva a la taula agrària, que és el màxim òrgan, el màxim òrgan de representativitat. Allí hi ha les organitzacions agràries que han sortit elegides a les eleccions, assentades, i també hi ha, per dret ja històric, la Federació de Cooperatives. La Federació de Cooperatives no es presenta a eleccions,
però té el dret d'estar a la taula agrària i allí es fan les propostes. No es vota, sempre es diu que a la taula agrària es vota, no es vota mai. A la taula agrària el que s'ha de fer és acords amb l'administració de propostes o de coses. Poden ser des del sector cap a l'administració o la taula agrària també la pot convocar, sempre la convoca l'administració, però moltes vegades l'administració és el que proposa i diu, hòstia, hem de fer aquesta llei i llavors la debatim allí, la preparem ja tècnicament abans
i després s'acaba decidint si es tira endavant o no, però sempre per acords. Quins són els punts forts de llarg per a aquestes eleccions, en general, com a organització agrària? A veure, nosaltres, la nostra identitat sempre és l'agricultura ja competitiva en aquests moments. Vull dir, ens hem d'afrontar molts reptes, molts reptes climàtics, de canvi climàtic, molts reptes econòmics, els mercats, els acords comercials,
i per això hem d'estar preparades les estructures agràries. I per això nosaltres el que demanem és una agricultura competitiva, ni més gran ni més petita. Que sigui competitiva no vol dir que sigui més gran. Evidentment, cada vegada, per les condicions que marquen els mercats i les condicions econòmiques,
Evidentment que cada vegada hem d'anar fent més grans, però això passa en tots els sectors, en tots els sectors econòmics hi ha d'haver un creixement, no ens podem quedar enrere. Llavors nosaltres el voguem sempre per un model molt professional, sobretot l'identitat nostra és el relleu generacional, nosaltres fem el 25% de les incorporacions al sector agrari a Catalunya, les estem fent a jarg,
Nosaltres tenim un èxit del 99% de les incorporacions. Per què? Perquè fem un assessorament molt adequat i un assessorament precís en el sentit que si veiem que un projecte no ha de triomfar d'una incorporació d'un jove ja no el volem tirar endavant, perquè sabem que no tirarà... Llavors per això tenim un 99% d'èxit a totes les incorporacions perquè acaben sent rentables, el que no podem...
abocar és un jove que vol entrar al sector agrari i després abocar-lo al fracàs. Llavors això no té cap sentit perquè al final són recursos públics que es dediquen a una incorporació i aquests recursos els podíem utilitzar per altres coses.
Llavors, el nostre element és aquest, les incorporacions, i sobretot apostar per l'agricultor professional i les explotacions agrades prioritàries. Per què? Perquè els pocs recursos que té l'agricultura, sabem que té un pressupost molt limitat d'agricultura, llavors els pocs recursos que hi ha per l'agricultura que venguin destinats a aquest model. Que després volen entrar a fons d'inversió, que entrin, però que no tinguin opció als ajuts públics.
O sigui, professionalització, excel·lència del sector primari també? Sí, perquè jo crec que ha d'estar preparat. Avui ens hem d'afrontar molts reptes del sector primari, com qualsevol sector industrial o econòmic, i hi ha d'haver...
No vull dir la perfecció, però sí que hem de ser competitius a l'hora de produir qualsevol producte agrícola o ramader. A curt termini, quins són aquests reptes? Venim ara d'aquest tractat que encara falta per acabar de signar, però que ja s'ha signat al Mercosur. Sí.
Sí, el sector agradi, a final de raptes, sempre n'ha acabat de tenir molts. Estem exposats a tots els elements geopolítics, climàtics i tots els que faci falta, i sanitaris, i sanitaris sobretot. Sabeu que estem ara en un procés també sanitari per tres bandes, vull dir, li han tocat les plagues de la Bíblia al conseller enguany,
l'últim any, tot i que ha estat un any productivament molt bo, jo crec, podríem dir en global molt bo, que passa que s'ha acabat espatllant aquests últims mesos pels temes sanitaris, que evidentment els hem d'afrontar, jo crec que s'estan afrontant d'una manera correcta, tot i les dificultats, no? I després ens hem d'afrontar, sobretot també, les estructures agràries, els acords, sobretot aquest acord, encara no s'ha signat l'acord de...
l'acord de Mercosur, que s'ha signat, però encara l'heu ratificat al Parlament Europeu. Amb la qual cosa és important, evidentment, hi ha una cosa molt clara. El sector agrari, en aquest cas, és un dels sectors que poden quedar més perjudicats en aquest tractat.
evidentment hi haurà sectors agraris que no del tot, però sobretot el que està cantat més que tot és sobretot la carn de vedella, el bobi de carn, l'arròs també patirà molt, la mel també patirà molt, els cítrics també en alguns àmbits patiran molt, els cereals també. Llavors aquí el que s'ha d'intentar, a veure, evidentment, primer lluitarem fins al final perquè tot això no s'acabi tirant endavant. Encara hi ha oportunitat perquè sí que s'ha fet la firma,
Se va aconseguir aturar la manifestació del 18 de desembre, però això va comportar que a Itàlia acabés votant que sí a canvi d'una millora de la PAC. Vosaltres hi vau ser, a Brussel·les. Evidentment, jo crec que s'hi havia de ser, perquè al final la lluita pel Mercosur té competència totalment de la Unió Europea i la lluita s'ha de fer allà i allà va haver una gran manifestació de tots els sectors europeus, de tots els representants de les organitzacions europees.
I, evidentment, és allà que s'ha de fer la lluita perquè, clar, aquí moltes vegades mobilitzem, sí que hi ha hagut mobilitzacions i s'ha de fer, s'ha de fer a Madrid, s'ha de fer a tot arreu perquè s'ha de fer pressió, però les competències no les tenim aquí. Aquí les poden transmetre, però no les té i tampoc volem com a organització que es dediquin-hi un cèntim per rescabalar l'impacte del cercle Mercosur des d'aquí del pressupost del govern català.
de sortir d'Europa. En aquest cas, nosaltres vellarem, en aquests moments, vull dir dues coses molt clares. Estem pendents, encara que ho ratifiqui el Parlament Europeu,
Avui el Parlament Europeu, o sigui, hi ha dues coses que encara s'han de debatir abans de ratificar-ho al Parlament. Una és analitzar si es decideix portar-ho o elevar-ho al Tribunal Superior Europeu de Justícia per si això vulnera els drets dels ciutadans europeus. Avui se vota, diguéssim, el Parlament Europeu si això se porta al Tribunal Superior.
O sí o no. Si això es porta al Tribunal Superior de Justícia, hi haurà fins al mes d'abril, que és quan se votarà, de temps perquè dictamini el Tribunal de Justícia si això vulneri els drets dels consumidors europeus.
I l'altre, també, un altre debat que s'ha de fer al Parlament és incloure encara les salvaguardes que no estan incloses dins del tractat, perquè hem de tindre en compte que després de la manifestació que va haver al desembre, l'acord que va fer Itàlia perquè es posicionés amb el sí va ser que, primera, que hauria d'haver la incorporació de la retallada que va haver de la PAC, tornar-la a restablir,
i l'altre, unes salvaguardes que defensar Itàlia, sobretot, amb alguns productes concrets que no li afectessin. Tot això encara s'ha de debatre, entre altres coses de salvaguardes, debatre-les d'incroles i d'això. I clar, tot ha de passar aquest procés. I al final, tots els eurodiputats un per un han de votar si han de dir el sí o el no, i ha de ser per majoria.
Llavors, què passa? Estem detectant en aquests moments, perquè, bé, allà tenim... Encara som els únics, diguéssim, que tenim representació catalana dins d'Europa, que tenim gent allà, encara. Són els únics d'organització catalana, JARC, que té a través de COAG, que tenim un representant allà a Europa, que ja és cada 15 dies, que és inclús de casa nostra, no?
I el que està detectant i ens està dient que comença a haver divisió entre eurodiputats, que algun pugui acabar trencant la doctrina del partit o del país que es posicioni amb el no o amb el sí. I per això que encara hi ha l'oportunitat d'això que no tinguem davant.
Després, parlant en clau d'economia, és convenient o no que hi hagi tractats en països tercers? Evidentment, queda bé, ens han d'obrir les portes al món. Amb molts productes agràfics som exportadors natos i el que no podem és tancar-nos portes, perquè és un mercat d'oportunitats aquest de 700 milions de consumidors, amb el qual vol dir que t'obren les portes amb arancels molt reduïts, o zero en algun cas.
Llavors, clar, de la mateixa manera que torna les portes, per sortir també les obres per entrar. I el que vellarem, sobretot, si això s'acabi signant, que podria ser que sí, hi ha moltes possibilitats també, és que respectin les salvaguardes, sobretot que es compleixin les salvaguardes, que són la limitació dels contingents, fins aquí puc treure i ja està, i pares, perquè no hi hagi una invasió d'un producte determinat.
I per què ho vellarem? Perquè hem constatat que amb el tractat de Marroc que va bé, havia salvaguardes allí i no s'està incomplint. I no s'està incomplint. Llavors farem un seguiment molt exhaustiu de tot això.
També farem el seguiment de les clàusures Mirell que s'apliquin perfectament, que serà complicat. I l'altre també és, doncs bé, sabem que hi haurà un impacte econòmic en segons quins sectors i hi ha d'haver un pressupost europeu, hi ha d'haver una reserva per rescabalar o ajudar en aquests dos sectors que puguin tindre un impacte econòmic, si el tenen.
hem d'estar preparats per això, però com he dit, aquí el pressupost no ha de sortir ni de l'estat espanyol ni de Catalunya, sinó que ha de sortir de la Unió Europea. A veure, Catalunya sí que té eines, tenim eines en aquests moments per intentar que això no acabi fent mal, tant sigui un acord comercial com un impacte climàtic, com el que sigui, tenim eines per reforçar les estructures agràries i per estar preparades per això. En aquests moments tenim...
una oportunitat molt gran aquí a Catalunya, que tenim el Fons Agrari, que tenim 45 milions d'euros cada any, que són uns diners que venen del benefici de les nuclears i de les àctriques, que es va aprovar pel Parlament i són 45 milions d'euros, o sigui, que no és calderilla, són molts diners que van dirigits als professionals i als joves exclusivament
per inversions a les explotacions. Per què ho dic això? Perquè fer inversions a les explotacions, millorar les estructures, ser més competitius, estar més preparats, tindre xarxes, tindre més competitivitat a totes les instal·lacions, ser més productius, ser més competitius, vol dir estar més preparat per un impacte climàtic o per un impacte econòmic. Per això volem que es dediquin els diners a això, per estar preparats a tots aquests impactes.
Joan Carles Massot, ha estat un plaer escoltar-lo. Recordem que és el president de JARC a Catalunya i molta sort, anirem parlant. I tant que sí. Fins ara. Som costums. Som el que mengem. Som de proximitat. Som terra.
Del residu al recurs. Gestió municipal dels residus perquè passin a ser una solució en comptes d'un problema. Casos d'èxit i consells per no generar més deixalles del combi a casa amb el Joan Ibars, ambientòleg experta en gestió de residus.
Joan Ibar, benvingut a una setmana més del residu al recurs. La setmana passada parlàvem dels voluminosos i, enguany no ho vull dir aquesta setmana, aquesta setmana continuem perquè ens vam quedar amb les joguines. Sí, bon dia, Pili. Encara que sigui un dia que no veiem...
a un metre, que fa molta boira, però també ens agraden aquests dies. Doncs sí, vam parlar de les joguines... Parla per tu. M'agrada un dia. Jo crec que la trobaríem... Bueno, deixem-ho aquí, que ens enredaríem. Sí, perquè parlem dels altres residus, dels que no tenen contenedor a carrer i són els que hem de portar als punts verds o les deixalleries. Aleshores, les joguines són un residu d'aquest tipus, que sobretot les més voluminoses...
que acaben la seva vida útil, no en sabem què fer. Si està bé, si es conserve bé, segurament podem buscar alguna entitat del tercer sector que les recullen, però si no, doncs han de portar a les deixalleries. I allí, segons si són un residu d'aparell elèctric o electrònic, doncs ho ficarem en un contenedor, si són un voluminós, perquè és un plàstic, doncs en un altre. Bé, aleshores, què és el que portem a...
O què és el que trobarem quan arribem a una deixalleria? Diferents contenedors específics, contenedors grossos, on podrem anar tirant els residus. Normalment hi ha metalls, cartró, plàstics valoritzables, plàstics no valoritzables, això normalment hi ha algun treballador o treballadora a la deixalleria que ens assessora. Després un lloc on deixar oli mineral perquè encara es canviï l'oli.
pots de pintura, runa... Bueno, tenim diferents contenedors per diferents tipus de residus que generem a casa. Podem anar a qualsevol deixalleria?
No, normalment el que heu de fer és informar-vos, és a dir, on pagueu la taxa, o a l'Ajuntament, o a un Consell Comarcal, i preguntar quina deixalleria em toca, i aleshores allà us informaran si el que us toca és una deixalleria fixa, o teniu una deixalleria mòbil que ve uns certs dies a l'any al vostre municipi.
En concret, joguines. Les separaríem, per exemple, per electròniques, per joguines de plàstic. Hi ha joguines que tenen molt paper, o fins i tot quan ja no sabem què fer amb determinats comptes, etcètera. Què en fem de tot això?
El que són contes i així acabaria el cartró, normalment. I el que són joguines més electròniques, hi ha uns contenedors reixats per residus d'aparells elèctrics i electrònics.
i després hi ha el contenidor més gran de voluminosos, que és un calaix desastre, que hi van tots els residus que són molt difícils de valoritzar i que al final el seu ús no tenen cap vida útil, diguéssim, cap forma de reciclar-se.
I et volia preguntar, abans deies que hi ha entitats del tercer sector que els recullen. Aquí, clar, també hi ha un dilema moral, perquè tots els nens es mereixen joguines noves. Això és una de les coses que també... Sí, a veure, normalment les empreses o les entitats que teus recullen es cuiden de classificar-les, restaurar-les...
Les poden lliurar nens o les poden portar a una escola a Bressol o a algun lloc que en puguin fer un segon ús. I com sabem quines són aquestes entitats del tercer sector? Perquè ara segurament, que ja han passat uns dies després de festes, que tenim aquella acumulació, perquè aquesta és l'altra, l'altra lectura és, ens cal aquesta acumulació, aquesta és la lectura principal segurament, però bé, ara ja tenim l'acumulació, què fem?
No, doncs jo crec que això, podem buscar entitats del tercer sector, això normalment cada ajuntament o consell comarcal te'n pot dir alguna de referència. D'acord, preguntant tu al consell comarcal, ajuntaments, tu què fas a casa amb les joguines?
De moment, acumular-les, perquè tinc fills de moltes diferents edats i les anem guardant. Però, bueno, vigilem cuidar-les bé i que siguin joguines que no s'espatllin fàcilment.
Nosaltres fem un truc, jo dic per si, no ho sé, fem tres caixes. Les caixes de les que volem guardar, sobretot quan ja es van fent grans, no? Aquelles joguines que vols guardar per tenir-les per sempre, que ja veurem què vol dir per sempre, però bé. Per sempre vol dir no tornar-la a obrir mai. No tornar-la a obrir mai més, però allò que dius, bueno, si algun dia tinc fills, m'agradaria que veies aquestes tres joguines que guardo. Ah.
La caixa de les que vull continua jugant i aquelles caixes que ja no vull jugar, no? I que podem donar i si estan molt, molt malament, doncs ja sigui la quarta, diguéssim. Per llançar. Per llançar. Però normalment no estan tan malament com per llançar. No, no. Normalment, bueno, jo crec que la del tercer fill meu ja arribarà bastant malament. Però sí, és veritat que tenen un temps de vida útil llarg i si es cuiden encara més. Sí, sí.
poseu alguns límits, vosaltres, de regals, a la família, etcètera? Sí, sí, però bé, això va ser a l'inici, però després, normalment fem una llista que necessiten i a partir d'aquí distribuïm perquè no repeteixin coses. Que no hi hagi acumulació, tampoc. O us donin coses que no li veus utilitat, no? No sé cap funció educativa, doncs això no...
Algun consell, alguna bona pràctica?
Alguna bona pràctica. Mira, el tema de joguines, no ho tinc preparat aquí, però cada vegada hi ha més empreses que t'ofereixen joguines com de lloguer, diguéssim, que te les deixen un temps, després tu les tornes, aquestes les passen a altra gent. Bé, és un nou model de comprar joguines o d'utilitzar joguines i n'hi ha, eh? Cada vegada n'hi ha més que t'ofereixen això, packs per edats i després tu ho tornes i això ho tornen a utilitzar
Gràcies Joan Huber, et esperem la setmana vinent. Molt bé, fins la setmana vinent. Adeu. Aikus a la vora del canal, la píndola emocional d'admiració per la natura, amb la Rocío López. Som poesia, som terra. Rocío López, benvinguda de nou a Aikus vora el canal. Hola, gràcies Pili, encantada. Ens anem indinsant en el món dels haikus i avui què hem d'aprendre?
Bueno, mira, de mi potser poca cosa, però del senyor Masao Kasiki, que és un dels grans, ja sabeu, perquè ja hem parlat d'ell diverses vegades, doncs ens dona uns consells, uns consells per a escriure haikus. Hi ha uns consells per a principiants i uns consells per a ja iniciats. Mirarem a veure si podem llegir-los tots. Per als principiants, diguem, sigues natural.
No et preocupis per les velles regles. No et preocupis per les velles regles, vol dir que no cal que tingui 17 síl·labes, que n'hi pot tenir més o menys, perquè al final tot això no és el més important, sinó el més important és el haïmi, l'essència del haiku. Això és el més important. Per tant, les regles de rima o de tal no tenen tanta importància. Llegeix autors antics i recorda que hi trobaràs haikus bons i haikus dolents.
El haiku sobre els llots comuns no són directes, poden estar distorsionats o deformats.
Escriu per al teu gust personal i tinguis el teu propi estil. Fàcil, eh? Doncs bueno, aquí és un repte que deixem. Per als ja iniciats, diu, recorda la perspectiva. El que és gran pot ser petit si està lluny i allò petit pot ser gran si és a prop. Els haikus no tenen per què ser proposicions lògiques i la raó no d'aflorar a la superfície.
Mantinguis les paraules tenses sense afegir res d'inútil. Treu els adverbis, vers, preposicions que puguis. Fes servir alhora representacions imaginàries i reals, però dona preferència a les composicions basades en la realitat. Si fas servir representacions imaginàries, aconseguiràs haikus bons i dolents, però els bons seran pocs.
Si fas servir representacions reals, no tindràs haikus excel·lents, però n'assoliràs algun que conservarà el seu valor malgrat que passi el temps. Això són els consells que ens dona el senyor Masao Kasiki per escriure haikus. Ara llegirem un haiku seu per veure el bé que se li donava a ell. I diu així.
Vaig tallar una branca i ara entra més llum per la finestra. Senzill. I una així que també parla d'arbres, de Joana Raspall, que és més aquí i més contemporània. I també és un haiku molt maco. I diu, han podat l'arbre, sense nius, ara queden les branques mudes. I amb això acabem per avui. Gràcies, Rocío.
Som Terra, amb Piri Garcia.